ÃNDEX • Introducció 2 • Desenvolupament 4 • Desenvolupament sostenible segons l'informe Brundtland 6 • Justificació del terme desenvolupament sostenible 7 • CrÃ-tiques en l'ús del terme desenvolupament sostenible 8 • Capacitat de sustentació 9 • Principis ecològics segons el tipus de recursos naturals 10 • L'economia des del medi ambient 12 • Història de l'economia ecològica 13 • L'economia ecològica 17 • Visió de l'economia ecològica envers l'economia convencional 23 4. Desenvolupament econòmic i social respectuós amb el medi ambient 26 4.1 El medi ambient passat per alt al segle XIX 27 4.2 Visió econòmica des del mediambient 30 4.3 Economia ecològica, ambiental i dels recursos naturals 33 4.4 LÃ-mits de creixement econòmic 36 4.5 Camps d'aplicació 38 5. Mesures de canvi 46 5.1 Gestió mediambiental: Norma ISO 14001 i el reglament REACH 47 5.2 Responsabilitat social corporativa 51 5.3 El camÃ- cap a una economia sostenible 54 6. Enquesta 64 7. Entrevista 75 8. Conclusions 78 Bibliografia 79 1. INTRODUCCIÓ Aquest treball té com a finalitat considerar els elements que han estat determinants en el desastre ecològic actual, des d'una perspectiva que engloba el comportament de l'home, la seva interacció amb el medi ambient i els efectes que ha ocasionat. L'home, per a millorar les seves condicions socioeconòmiques, ha pres els recursos naturals del medi i els ha transformat per substituir i satisfer necessitats; en aquest procés de transformació les societats no s'havien 1

adonat del valor intrÃ-nsec del medi ambient, entre altres coses degut a l'absència de regulacions i institucions eficients que evitaren la destrucció i sobreexplotació dels recursos, produint danys irreversibles al medi ambient. Per aquesta raó, han sorgit en tot el món convencions i acords internacionals que intenten donar un canvi als models de desenvolupament imposats fins l'actualitat, que han augmentat sense precedents el ritme de l'activitat humana, en la que es pot incloure el creixement desorbitat de les ciutats, l'ús desmesurat dels recursos naturals i energètics, la qual cosa ha destruït grans reserves ecològiques de flora i fauna. Aquests fets posen en evidència la necessitat de desenvolupar una ecologia, en la qual l'home per a satisfer les seves necessitats haurà de tenir en compte la disponibilitat dels recursos que pot usar, per aconseguir un equilibri entre les persones i el medi en el que actuem i vivim. Dins d'aquest treball, malgrat que el terme desenvolupament sostenible té un carà cter molt ampli, ens centrarem en definir conceptes ecològics bà sics per a entendre i actuar en el medi; diferenciarem termes relacionats entre si però diferents en els interessos que persegueixen, com: l'economia convencional, ecologia convencional, economia ecològica; a la qual farem especial menció ja que és la que ha de dur a terme els canvis en les activitats econòmiques, bà sicament seran les empreses qui jugaran un paper important en aquest canvi; també parlarem d'un desenvolupament econòmic i social respectuós amb el medi ambient on apuntarem les causes que ens han portat a la situació actual i intentarem donar possibles mesures sostenibles com a solucions per a un futur canvi en la manera que tractem el mediambient.

2. DESENVOLUPAMENT La biosfera i, per tant el medi ambient, tenen uns mecanismes d'equilibri i ordre, els quals hem de conèixer i respectar,de manera que integrem la nostra activitat de la biosfera, sense alterar la seva estabilitat natural. El medi ambient ha estat un tema quotidià , però, mai s'ha demostrat la necessitat d'un canvi de l'organització social mundial, malgrat que, aquest canvi ho està reclamant l'exigència de temperar les relacions del home amb el medi. La biosfera té un principi fonamental el qual relaciona cadascun dels seus elements amb l'idea de conjunt. Aquest conjunt té uns mecanismes d'autoregulació els quals fan possible un equilibri de l'ordre establert actualment. L'home, com la resta d'éssers vius, és un sistema, això vol dir que té un conjunt de funcions relacionades entre elles, algunes de les quals tenen un marge molt estret de variació i molta importà ncia sobre tot el conjunt en general. Si l'home vol prendre part en el procés natural del medi ambient, abans hauria de considerar almenys tres premisses fonamentals. El coneixement dels agents contaminants, aquests són les conseqüències d'activitats humanes i industrials, recauen directament sobre el medi ambient. Efectes d'aquests sobre la salut i el sistema de la biosfera del qual depenem, aquesta contaminació ens afecta directament a nosaltres les persones i també als animals i plantes que formen els ecosistemes naturals. La possibilitat de decidir en la configuració del entorn, tant a nivell de la polÃ-tica general del consum, com del tipus de vida, plans urbanÃ-stics, alternatives energètiques, en resum, poder intervenir igualità riament en la governació de la comunitat, aquesta premissa fa referència a la consciència ecològica de la gent al moment d'intervenir en l'entorn natural.

2

CONCEPTES PREVIS Què és el desenvolupament sostenible? S'entén per desenvolupament sostenible aquell tipus de desenvolupament que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les futures generacions. Intuïtivament una activitat sostenible és aquella que es pot mantenir. Per exemple, tallar arbres d'un bosc assegurant la repoblació és una activitat sostenible. Per contra, consumir petroli no és sostenible amb els coneixements actuals, ja que no es coneix cap sistema per crear petroli a partir de la biomassa. Avui sabem que una bona part d'activitats humanes no són sostenibles a mig i llarg termini tal com avui estan plantejades. Aquesta definició és la de l'informe de la Comissió BRUNDTLAND. La senyora BRUNDTLAND és la primera ministra de Noruega i l'any 1990 rebé l'encà rrec de l'ONU de redactar un primer informe per preparar la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro dos anys més tard. Desenvolupament ecològic o Ecodesarrollo. Aquest concepte es troba caracteritzat per: • Els seus objectius socials, intenta conformar una societat basada en el repartiment equitatiu dels recursos naturals. • Acceptació voluntà ria de les limitacions ecològiques. • Recerca de l'eficà cia econòmica. 2.1 DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE SEGONS L'INFORME BRUNDTLAND Com hem dit abans, el desenvolupament sostenible expressa que Hem de satisfer les nostres necessitats sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves necessitats. Aquesta definició dóna peu a dos idees: • El concepte de necessitats; s'ha de donar prioritat a les necessitats de la gent amb menys recursos econòmics. • La idea de que existeixen uns lÃ-mits ecològics que hem de respectar per satisfer les nostres necessitats presents i futures. Les notes del desenvolupament sostenible es detallen aixÃ- al informe BRUNDTLAND: • L'objectiu fonamental del desenvolupament sostenible és el de satisfer les necessitats humanes • La forma de satisfer les nostres necessitats humanes estan sotmeses a dos tipus de restriccions: • Restriccions naturals, que venen imposades per la necessitat de preservar la capacitat de sustentació del planeta Terra. • Restriccions morals, que ens les imposem nosaltres mateixos al renunciar els nivells de consum als que no tots poden aspirar raonablement. • Per a la correcta satisfacció de les necessitats essencials, es requereix el creixement econòmic als països en vies de desenvolupament, on hi ha molta pobresa. ♦ A més, es requereix un control demogrà fic ja que les famÃ-lies són molt nombroses i això impedeix satisfer necessitats tan vitals com menjar adequadament. 3

♦ Existeixen lÃ-mits últims, és a dir el desenvolupament continu no ha de posar en perill els sistemes naturals que subjecten la Terra, com l'atmosfera, l'aigua, el sòl, i els essers vivents. ♦ La conservació està subordinada al benestar humà ; està clar que tot procés de desenvolupament i avenç porta canvis en els ecosistemes fÃ-sics, ja que no tot pot conservar−se intacte en tot arreu. 2.2 JUSTIFICACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE La justificació del desenvolupament sostenible prové tant del fet de tenir uns recursos naturals limitats (nutrients al sòl, aigua potable, minerals, etc.), susceptibles d'esgotar−se, com del fet que una creixent activitat econòmica sense més criteri que l'econòmic produeix, tant a escala local com planetà ria, greus problemes mediambientals que poden ser irreversibles. 2.3 CRÃTIQUES EN L'ÚS DEL TERME DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE El terme desenvolupament sostenible es troba en molts discursos polÃ-tics, però la seva aplicació és molt diversa i en ocasions perversa. Les ideologies liberals fan èmfasis en la possibilitat de compatibilitzar el creixement econòmic amb la preservació ambiental mitjançant l'augment de la productivitat ( produir més, consumint menys recursos i generant menys residus) i amb l'equitat social per a la millora de les condicions de vida, la qual cosa no sempre és immediata. Algunes ideologies ecologistes més radicals fan èmfasis en les opcions de creixement zero i aplicació estricta del principi de precaució, que consisteix en deixar de realitzar determinades activitats productives mentre no es demostri que no són perjudicials al medi. Aquests creuen que preservar el medi ambient no és possible sense reduir la producció econòmica, ja que actualment estem per damunt de la capacitat de regeneració natural del planeta. El repte és viure millor amb menys. L'ecosocialisme argumenta que el capitalisme, com que està basat en el creixement i l'acumulació de capitals, el seu ritme de creixement és ecològicament insostenible. No obstant, el desenvolupament econòmic no és necessariament (segons Herman Daly) sinònim de creixement econòmic ni de desenvolupament humà . Malgrat això, qualsevol mesura relativa a les activitats productives no només té efectes negatius o positius sobre el medi ambient i l'economia de les empreses, sinó que també influeixen en el sector laboral i l'estructura social. 2.4 CAPACITAT DE SUSTENTACIÓ La capacitat de sustentació d'un territori en concret, és el manteniment d'un mà xim de població d'una espècie que pot ser mantinguda de manera indefinida, sense que es produeixi una degradació en la base de recursos la qual pugui significar una reducció de la població en el futur. Quan aquest terme s'usa sense més especificacions, fa referència a la capacitat de sustentació del planeta Terra i per a l'espècie humana. Nombrosos estudis que s'han realitzat, confirmen que aquesta capacitat de sustentació és limitada, i ha anat deteriorant−se greument en les últimes dècades. La capacitat de sustentació es veu afectada concretament per tres factors: • La degradació ecològica està produïda no només a causa de la pressió humana sobre els recursos, 4

sinó també la provoquen activitats productives (productes destinats a l'exportació i no a l'autosuficiència) sobre els recursos. • Si augmenten els factors de producció exageradament, per exemple en el sector agrÃ-cola, la producció agrÃ-cola també augmentarà però no de forma natural. • Les desigualtats territorials condicionades per les fronteres són tan accentuades que l'idea de capacitat de sustentació només pot tenir sentit a escala global. Finalment, podrÃ-em re formular el concepte de desenvolupament sostenible: és millorar la qualitat de vida humana sense sobrepassar la capacitat de sostén dels ecosistemes que la sustenten. 2.5 PRINCIPIS ECOLÃ’GICS SEGONS EL TIPUS DE RECURSOS NATURALS Ja que no tots els recursos naturals són iguals, aquests es divideixen en naturals perpetus (sol, vent, pluja); auto renovables (pesca, bosc); limitats però amb opció de reciclar−los (metalls); i els limitats irreversiblement (combustibles fòssils). Exemple de bosc com a recurs renovable Planta petrolÃ-fera, combustible fòssil com a recurs no renovable En aquest apartat intentarem classificar els recursos d'acord amb els seus principis ecològics, això ens ajudarà a treure conclusions al final del treball. Si sabem que la biosfera és la font de la vida, i tenint present el concepte de desenvolupament sostenible, trobem el primer principi de irreversibilitat zero. Això vol dir eliminar o per lo menys reduir al mà xim les intervencions acumulatives i les repercussions irreversibles. Val a dir també que l'aplicació d'aquest principi exigiria el tancament de les indústries nuclears i quÃ-miques, o per lo menys una notable reducció de la seva producció. Únicament dels recursos naturals il·limitats, els que són perpetus a escala humana, no se'n deriven principis de limitació, però això implica que totes les formes d'explotació siguin sostenibles a qualsevol escala. El missatge ecològic suggereix una auto limitació, ja que fins i tot els recursos inesgotables no es poden explotar il·limitadament. En el cas de els recursos naturals auto renovables, el principi que asseguraria un ús prolongat d'aquests béns, és el de la recol·lecció sostenible, les taxes de recol·lecció han de ser iguals a les de regeneració. En el camp de les deixalles i residus, el principi aplicable és el que anomenem d'emissió sostenible: les taxes d'emissió de residus han de se per lo menys iguals a les capacitats naturals d'assimilació dels ecosistemes on s'emeten aquests residus. Tractament de residus, una altra prà ctica sostenible en el camp de les deixalles i residus. La selecció sostenible de tecnologies, ens diu que hem de afavorir a les tecnologies que augmenten la productivitat dels recursos davant les tecnologies que incrementen la quantitat d'extracció dels recursos. És a dir, eficiència davant a creixement. Les plaques solars són un exemple de tecnologia sostenible, que a més de generar energia elèctrica, és respectuosa amb el medi ambient i aprofita un recurs infinit que és l'energia solar. A més, podem dir un altre principi aplicable a tots els tipus de recursos que és el de precaució, aquest pot evitar crisis globals produïdes per la mala gestió dels recursos.

5

Finalment, tots aquests principis són operatius, es poden dur a la prà ctica, la qual cosa permet transformar els principis en objectius de polÃ-tiques d'estat concretes. 3. L'ECONOMIA DES DEL MEDI AMBIENT L'economia enfocada des d'una perspectiva mediambiental és la base per donar solucions als problemes mediambientals i de sustentació social, ja que els problemes tenen un origen econòmic perquè les empreses al tenir una alta demanda, seguint les premisses de l'economia convencional, han de produir i oferir més, provocant aixÃ- una alta contaminació de les indústries i una gran quantitat de residus. Algunes d'aquestes empreses aposten pel reciclatge i mitjans de reducció de contaminació, però el que està clar és que cap empresa pot perdre competitivitat i menys poder adquisitiu davant de la competència. És per això que actualment sentim cada vegada més situacions problemà tiques com el canvi climà tic, exhauriment de recursos naturals, contaminació; i la solució rau en canviar d'una manera o altra la forma d'actuar dels agents econòmics en la societat per arribar a una situació favorable per a tots. En aquest apartat nombrarem als primers economistes que van anunciar el problema mediambiental fa un segle i van intentar donar solucions, però que no van ser escoltats pels economistes convencionals que només intentaven maximitzar els seus beneficis. A més, diferenciarem les ciències que s'han preocupat per la conservació del medi ambient, desenvolupament sostenible matisant cadascuna d'elles i descobrint els seus interessos: en algun cas econòmic i en altres filantrops i conservacionistes. 3.1 HISTÃ’RIA DE L'ECONOMIA ECOLÃ’GICA Els precursors intel·lectuals de l'economia ecològica no eren economistes sinó fÃ-sics, biòlegs o quÃ-mics com Frederick Soddy, Nobel de QuÃ-mica i precursor de l'economia ecològica. Les seves teories no van ser considerades per l'economia convencional, malgrat que conduïen a una millora en l'assignació i gestió de recursos escassos. Dins la ciència econòmica, en el segle XVIII los fisiòcrates, que significa govern de la naturalesa, com François Quesnay argumentaven que les societats civils havien de ser un espill de l'ordre natural, amb les seves lleis inscrites per Déu, no obstant un govern dolent o grups influents podien alterar aquesta relació. Economistes clà ssics del segle XIX com Malthus, Ricardo i Mill van expressar la seva preocupació per l'existència de lÃ-mits al creixement que poc a poc van ser abandonades. Els treballs de Jevons sobre el carbó quedarien al marge de les seves consideracions de l'economia neoclà ssica. Les obres relatives a lÃ-mits al creixement publicats als anys 70 del segle XX van ser notablement refusats per l'economia convencional que suposava que el progrés tècnic i el capital resoldrien el problema. William Stanley Jevons

6

Afirmó que "el valor del trabajo debe determinarse a partir del valor del producto y no el valor del producto a partir del valor del trabajo" contradiciendo asÃ- la teorÃ-a clásica de la tradición ricardiana y marxista. Aquestes van ser les seves paraules: "Uno de los más importantes axiomas es que a la vez que aumenta la cantidad de cualquier bien que un hombre tiene que consumir, por ejemplo la simple comida, la utilidad o beneficio que se deriva de la última porción usada disminuye en grado."(W. S. Jevons, carta enviada a su hermano en 1860) El marxisme, que esta d'acord amb les idees econòmiques clà ssiques de progrés, optimisme tecnològic i domini de la natura, també és considerat part de l'economia convencional per diversos autors de l'economia ecològica, doncs Karl Marx va acceptar les categories re formulades i centrades en valors de canvi dels clà ssics, ja que aquests conceptes no van ser afectats per les crÃ-tiques que va fer a l'economia clà ssica. Marx va afirmar que la naturalesa està relacionada amb el valor d'ús i centrà el seu sistema teòric al voltant del valor de canvi, marginant els aspectes fÃ-sics i biològics de l'economia, a pesar de que en la seva obra usa termes referits a la natura. L'origen de l'economia ecològica com a camp especÃ-fic, està atribuïda a economistes com Nicholas Georgescu−Roegen (1906−1994), Karl W. Kapp, Robert Avres entre d'altres. Kapp va tractar el tema dels costos socials que inclouen les conseqüències negatives portades per les activitats productives i que recauen en altres persones o la societat però de les que els empresaris no es consideren responsables apropiant−se d'aquesta forma d'una part del producte nacional major que els correspondria i reduint el preu per als consumidors. Georgescu−Roegen, qui realitzà importants aportacions a l'economia convencional abans de convertir−se en un economista dissident, caracteritza el procés econòmic, des d'un punt de vista fÃ-sic, com la transformació inevitable de baixa entropia o recursos naturals, en alta entropia o residus. D'aquÃ- el recurs a la termodinà mica, encara que Georgescu−Roegen critica la introducció de la probabilitat en ella (mecà nica estadÃ-stica). El resultat d'aquest procés seria o hauria de ser, gaudir de la vida. Hi ha dos fonts de baixa entropia: els limitats estocs de la cortesa terrestre i el, inesgotable a escala humana, flux d'energia solar. Todos reconocemos hoy la necesidad de analizar la producción económica en un contexto global, que sea respetuoso con el medio ambiente y, en general, que asuma las restricciones que supone el medio fÃ-sico y el entorno en que vivimos. El Segundo principio de la Termodinámica establece una importante limitación a cualquier transformación que utilice calor o trabajo o energÃ-a útil, sea o no económica; nos dice que todo al 7

utilizar trabajo lo reduce. De acuerdo con él, los productos de toda transformación económica contienen solo una parte del trabajo o calor útil utilizado para su obtención. Por otra parte, un sistema económico no serÃ-a viable si el valor económico de la producción final fuera menor que el valor económico de los recursos utilizados en ella. Más aun, solo habrá producción cuando consigamos que de los productos finales disponibles, tras los procesos de reposición de inputs, pueda obtenerse algún tipo de excedente. Este hecho no puede ser contradictorio con el anterior; la FÃ-sica y la EconomÃ-a describen los fenómenos con metodologÃ-a distintas, pero sus visiones deben ser compatibles. Aquest text ens explica que el treball o energia és la partÃ-cula d'unió entre economia i termodinà mica. Aquest treball segons el segon principi de la termodinà mica suposa una limitació a les transformacions econòmiques Els productes derivats de les transformacions econòmiques suposen una reducció de l'energia i un augment de l'entropia del univers. D'altra banda com és lògic un sistema econòmic no és viable si no es trau un excedent o benefici. El que hem d'intentar és trobar un equilibri entre el consum d'energia i la regeneració de recursos naturals, és a dir, compensar l'ús que es fa d'aquesta energia, sense comprometre la pervivència de futures generacions. En l'actualitat, l'economia ecològica té més recolzament que els segles passats, ajudant−se de societats com la Societat Internacional d'Economia Ecològica (ISEE), fundada en 1988, amb el seu president Robert Constanza i el primer numero de Ecological Economics publicat en 1989. Existeix una revista en castellà , Revista Iberoamericana de Economia Ecològica, la qual ha anat prenent més fiabilitat i repercussió en la societat. S'ha de dir que l'economia convencional no ha considerat l'obra dels precursors de l'economia ecològica, mostrant un desinterès per la conservació del medi ambient. 3.2 ECONOMIA ECOLÃ’GICA La terra en el espai il·lustra la fragilitat del nostre llar i la nova consciència de la finitud de l'economia. L'economia ecològica (endavant EE), és definida com la ciència i gestió de la sostenibilitat, no és una rama de la teoria econòmica, sinó un camp d'estudi transdisciplinar, és a dir, que cada expert en una ciència com per exemple la biologia, coneix un poc d'economia, fÃ-sica o altres, amb la finalitat de comunicar−se entre investigadors i realitzar una fusió de coneixements que els permeti resoldre problemes, orientar−los i motivar−los, ja que només la perspectiva econòmica usual no es considera adequada per abastir conceptes d'aquesta ciència. El problema bà sic que estudia és la sostenibilitat de les interaccions entre sistemes econòmics i ecològics. Aquesta sostenibilitat està considerada com la capacitat de la humanitat per viure dins dels lÃ-mits ambientals i és enfocada com metabolisme social, la societat pren recursos i energia de la natura i li torna residus, i no pot realitzar−se amb el sistema de preus i mercats de l'economia convencional. La EE, doncs, estudia les relacions entre el sistema natural i los subsistemes social i econòmic, també tenint en compte els conflictes entre el creixement econòmic i els lÃ-mits fÃ-sics i biològics dels ecosistemes, degut a la carrega ambiental que exerceix l'economia, el consumisme i el creixement demogrà fic.

8

El interès per la natura, la justÃ-cia i l'equilibri són caracterÃ-stiques definitives de la EE, també anomenada economia verda o bioeconomia, termes sorgits de economistes ecològics com Naredo o Georgescu−Roegen. Finalment s'ha de dir que es troba molt en desacord amb l'economia convencional o neoclà ssica, anomenada aixÃ- pel predomini d'aquesta escola en l'actualitat. Entre l'economia ecològica, convencional i l'ecologia convencional hi ha molts matisos en els quals ens hem de fixar i realitzar comparacions per entendre realment el paper de cadascuna en la societat. Les compararem utilitzant pautes com: −Visió bà sica del món: L'economia convencional és mecanicista, està tica, atomista. Considera els gustos i preferències individuals com el centre de comportament dominant. Veuen els recursos com a fonts limitades ja que confien en el progrés tècnic. L'ecologia convencional és evolutiva. L'evolució per selecció natural és la força dominant. Assumeixen els recursos com a limitats i consideren els éssers humans només com altra espècie de la natura, la qual és rarament estudiada. L'economia ecològica, és dinà mica, sistèmica i evolutiva. Les preferències humanes, la comprensió del seu entorn natural, la tecnologia i l'organització intervenen en la definició de les oportunitats i limitacions ecològiques. L'home és responsable de sÃ- mateix i del seu paper en la conducció sostenible dels ecosistemes. − Marc EspecÃ-fic d'estudi: L'economia convencional només s'ocupa dels éssers humans. L'ecologia convencional només s'ocupa dels éssers no−humans. L'economia ecològica, té en compte ecosistemes sencers, incloent−hi dins també als éssers humans. − Meta primà ria a nivell Macroeconòmic: L'economia convencional sol s'interessa en el creixement econòmic de la nació i defensa clarament la llibertat de mercat. L'ecologia convencional sol s'interessa per la conservació de la biodiversitat. L'economia ecològica, s'interessa per la sostenibilitat del sistema econòmic ambiental. Defensa els arguments d'una entitat reguladora que s'encarregui de vigilar possibles problemes ambientals. −Meta primà ria a nivell Microeconòmic: L'economia convencional està interessada per la maximització dels beneficis. Usualment els costos externs són totalment ignorats. L'ecologia convencional només es preocupa per l'èxit productiu. 9

L'economia ecològica, intenta trobar un equilibri entre el consum i la regeneració de fonts i recursos, a més els costos externs es tenen mol en compte, s'internalitzen. − Actitud respecte a la tecnologia: L'economia convencional és molt optimista, es refugia en l'evolució tecnològica per solucionar problemes com la contaminació, l'exhauriment de recursos, etc. L'ecologia convencional és molt pessimista respecte a la tecnologia i generalment no té opinió al respecte. L'economia ecològica és prudent i escèptica, no es fia de la tecnologia per solucionar problemes que es poden evitar, com els mediambientals. − Postura acadèmica: L'economia convencional és disciplinaria. Fa èmfasis en la ciència matemà tica concretament. L'ecologia convencional és disciplinà ria o interdisciplinà ria. Fa èmfasis en la quantificació. L'economia ecològica és transdisciplinà ria, pluralista. Fa èmfasis en els problemes. Intenta proveir un medi ambient digne per als éssers vius inclòs l'home. Després de fer les comparacions pertinents el que ens interessa és ressaltar la importà ncia d'una teoria intermèdia, és a dir, que no sigui extremadament ecològica, ni econòmica en extrem, sinó ambdues intentant trobar un equilibri favorable a tots. A més, generalment en anà lisis convencionals econòmics, s'ignoren que l'economia és dependent de la matèria i energia disponible en l'ecosfera, per al seu creixement i desenvolupament. És a dir que, la relació entre economia i naturalesa és tan forta que el creixement continu de l'economia només pot ser aconseguit augmentant el desordre (entropia) de la ecosfera. Hi ha un altre aspecte que hem de tenir en compte, ja que a més del flux circular de l'economia convencional, existeix un altre flux encara més important que és bà sic i és el que mou l'activitat econòmica que són els actius i matèries primeres, d'aquest traiem béns no comptables com l'aire, l'aigua, la capa d'ozó, etc. I altres de comptables com la fusta; els minerals, recurs no renovable, posseeixen un valor intrÃ-nsec que varia per la seva vitalitat. En el comerç actual, no sempre els preus de sortida són capaços de cobrir els costos que generen explotar la natura, moltes vegades no és possible internalitzar les externalitats ja que el preu no revela informació valuosa en termes econòmics. Per a comerciar amb la natura fa falta molt de coneixement per part de els agents econòmics, sobre tot el seu valor en conjunt. Això abans de que sigui molt tard per a reflexionar, per aquesta raó, els preus per lo menys han de reflectir les externalitats ecològiques i els beneficis del creixement a causa del comerç amb béns naturals d'una població amb una altra haurien d'anar per a qui més els necessiti. L'economia convencional al·lega que la tecnologia eliminarà els problemes que fan referència a la naturalesa, la qual cosa no és del tot cert. Aquesta tecnologia només és capaç de millorar l'eficà cia en la utilització dels recursos, però mai podran substituir la seva capacitat per naturalesa, és a dir, reemplaçar la tecnologia per la capacitat natural del medi.

10

Per exemple, una planta de tractament d'última tecnologia amb despeses de manteniment molt alts, no pot ser sostenible en les regions del món amb menys recursos financers. Una planta d'última tecnologia respectuosa amb el medi ambient amb altes despeses d'operació és menys sostenible que una planta rudimentà ria, fins i tot si és més eficaç des d'un punt de vista ambiental. Algunes investigacions parteixen d'aquesta definició per argumentar que el medi ambient és una combinació de naturalesa i cultura. El desenvolupament sostenible en un món divers és el tÃ-tol d'una de les campanyes que treballa en la conservació mediambiental, integrant capacitats multidisciplinà ries i interpretant la diversitat cultural com un element clau d'una nova estratègia per al desenvolupament sostenible. Hem de tenir en compte que els recursos no són il·limitats, i que la demanda d'energia en el model econòmic actual hauria de conscienciar−se d'aquesta afirmació.

3.3 VISIÓ DE L'ECONOMIA ECOLÃ’GICA ENVERS L'ECONOMIA CONVENCIONAL La Economia Ecològica afirma que les seves critiques no són ben acollides per l'economia convencional i que aquesta tracta principalment de preservar la seva autonomia, superioritat, unitat i coherència limitada al món del valor de canvi amb les seves nocions de propietat, mercats i preus. En lloc d'intentar una millor gestió de les relacions de les societats humanes amb el sistema natural al que pertanyen. Es tracta de replantejar la filosofia financera i empresarial actual que ha deixat de banda aspectes com l'aprofitament de recursos, eliminació i tractament de residus i la societat, reincorporant aquests aspectes a l'economia convencional però sense posar en discussió per què no s'han tingut en compte, ja que això xocaria amb els postulats bà sics de l'economia. Per a la EE, la noció de sistema econòmic convencional recolza la ideologia de creixement i oculta el mal que està provocant en el medi ambient i social de la nostra època, ja que es troba en el nexe d'unió entre naturalesa i humanitat, intentant ocultar relacions injustes entre els éssers humans mitjançant els diners. Tampoc es considera equitatiu el intercanvi de recursos no renovables per diners entre països avançats i productors de matèria prima sense tenir en compte que això provocarà la desaparició fÃ-sica d'un estoc creat per la natura i un estancament i empobriment a llarg termini d'aquells territoris que no desenvolupen al mateix temps un substitut renovable. Segons la EE, l'economia dels recursos naturals i ambiental són de nul·la utilitat prà ctica més enllà de casos molt puntuals en els que es poden crear intercanvia monetaris en mercats ficticis. És a dir, casos com el ganader que contamina l'aigua d'un agricultor ( suposant que ningú més que ells dos surten perjudicats en el present i futur, que existeixen uns drets de propietat definits, uns productes fets malbé al agricultor amb preu de mercat, un mercat competitiu on realitzar transaccions de baix cost) és l'anomenada negociació Cosiana, la que representa les caracterÃ-stiques claus dels béns econòmics. Stigler va fer de la proposta de Coase un teorema i la formulació habitual és que en un conflicte com el del ganader i l'agricultor, i en absència de costos de transacció no importa quina de les dos parts té el dret a contaminar. Encara que per als implicats té efectes diferents segons qui hagi de ser compensat, però per a l'economia en el seu conjunt no importaria. AixÃ-, la utilitat de l'economia ambiental i la dels recursos naturals és principalment ideològica al tractar de salvar la noció habitual de sistema econòmic de la teoria convencional i la seva definició de 11

desenvolupament com creixement exponencial de la producció de bens i serveis i que és incapaç de tractar problemes complexos, amb falta d'informació, que afectarà a generacions futures i diversos problemes actuals com: el canvi climà tic, l'acidificació dels oceans o el abans nombrat esgotament dels recursos.

Esquema de l'economia ecològica i energia de la naturalesa que mouen el circuit econòmic. La part reciclada ha de ser major quan es tanqui el cicle material. El desenvolupament sostenible, relacionat directament amb causes i conseqüències socials i naturals la qual cosa ens indica que l'estat del benestar no depèn estrictament del nivell adquisitiu de l'individu.

4. DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC I SOCIAL RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENT Per aconseguir una evolució econòmica i social respectant la biosfera i assegurant−nos la supervivència de l'home i les seves futures generacions, hem de tenir en compte mesures sostenibles en à mbits socials econòmics i ambientals que ens portem al desenvolupament, objectiu primari de les persones. L'objectiu del desenvolupament sostenible és definir projectes viables i reconciliar els aspectes econòmic, social i ambiental de les activitats humanes; tres pilars que s'han de tenir en compte per part de les comunitats, tant empreses com persones. • Econòmic: funcionament financer clà ssic, però també capacitat per a contribuir al desenvolupament econòmic en el à mbit de creació d'empreses de tots els nivells. • Social: conseqüències socials de l'activitat de l'empresa en tots els nivells: els treballadors (condicions de treball, nivell salarial, etc.), els proveïdors, els clients, les comunitats locals i la societat en general, necessitats humanes bà siques. • Ambiental: compatibilitat entre l'activitat social de l'empresa i la preservació de la biodiversitat i dels ecosistemes. Inclou un anà lisis dels impactes del desenvolupament social de les empreses i dels seus productes en termes de fluxos, consum de recursos no renovables fà cilment, aixÃ- com en termes de generació de residus i emissions de gasos contaminants a l'atmosfera. Aquest últim punt és necessari per a que els altres dos siguin estables. −Aspectes en que ens centrarem en aquest apartat: El problema mediambiental és relativament actual, però ens hem de remuntar al segle XIX per veure l'origen del problema, en una societat en la qual el desenvolupament industrial ajudà a la població a solucionar problemes com la fam, l'abolició de l'antic règim, el baix poder adquisitiu. Encara que aquest desenvolupament en principi va ser molt lent i estès només per una part d'Europa, en els anys posteriors va créixer. La societat, i en concret la burgesia, que sorgia com una nova classe social amb idees innovadores i amb un alt poder adquisitiu, estava molt satisfeta del canvi que havia aconseguit en la manera de produir, vendre i consumir; però no es va preocupar de que en un futur aquesta producció, i consumisme podria afectar al medi ambient. És per això que hem de fer referència primer als orÃ-gens del problema i després a la situació actual en la que ens trobem per després intentar donar solucions.

12

4.1 EL MEDI AMBIENT PASSAT PER ALT AL SEGLE XIX La forma de pensar que donà lloc a la Revolució Industrial del segle XIX va introduir criteris essencialment de creixement econòmic. Aquests criteris es poden trobar en el cà lcul del Producte Nacional Brut, que es remunta a la dècada de 1930. Les correccions es van fer en la segona meitat de segle en l'à mbit social, amb l'aparició d'organitzacions sense cap à nim de lucro i el sindicalisme. Els termes econòmic i social començaven a relacionar−se. Cap a l'any 1970, els països desenvolupats es van adonar que la seva prosperitat es basa en l'ús intensiu de recursos que es poden esgotar, i que, per consegüent, a més de les qüestions econòmiques i socials, un tercer aspecte estava descuidat: el medi ambient. Per exemple, Segons estudis ecològics, el consum de matèries usades per a la producció i consum per part de les empreses, fou excedit a mitjans dels anys 1970, provocant aixÃ-, un desequilibri en la capacitat biològica de la Terra per a recuperar−se. Per a alguns entesos en economia ecològica, el model de desenvolupament industrial no és sostenible en termes mediambientals, que no permet un desenvolupament durador. Els punts crÃ-tics són: l'esgotament dels recursos naturals (com matèries primes i combustibles fòssils), la destrucció i fragmentació dels ecosistemes, la pèrdua de la diversitat biològica. Tot això redueix la capacitat de resistència del planeta. El desenvolupament (d'indústries, agrÃ-cola, urbà ) genera contaminacions a curt i a llarg termini, per exemple, la pluja à cida, i els gasos d'efecte hivernacle que afavoreixen el canvi climà tic i l'explotació excessiva dels recursos naturals, o la desforestació de grans extensions de bosc. Això provoca una pèrdua important de la diversitat biològica en termes d'extinció i per tant irreversibles de les espècies de plantes o animals. Aquesta evolució provoca un esgotament dels combustibles fòssils, el cas del petroli és imminent, i de les matèries primes que ens fan apropar a l'esgotament de molts recursos naturals vitals. Al problema de sustentació i viabilitat, s'afegeix un problema d'equitat: els pobres són els que més pateixen la crisis ecològica i climà tica, i en cas de que el desig legÃ-tim de creixement en els països subdesenvolupats cap a una prosperitat similar basada en principis equivalents, la degradació de la biosfera seria més important i rà pida. Si totes les nacions del món adoptaren el modus vivendi dels nord−americans, consumidors d'una quarta part dels recursos de la Terra per al 7% de la població mundial, es necessitarien de quatre a cinc planetes com la Terra per abastir−les. I si tots els habitants del planeta visquessin amb el mateix nivell de vida que la mitjana de França, es necessitarien al menys dos planetes com la Terra.

La paraula consumisme és un terme que s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la felicitat personal a la compra de béns i serveis o al consum en general. El cas és exemplificat per la frase com més consumeixo, més feliç sóc. També es refereix al consum desmesurat de béns i serveis en la societat contemporà nia que impacta en els recursos naturals i l'equilibri ecològic de manera seriosa. Prova d'això és el fet que el consum de recursos de la societat nord−americana, d'aplicar−se a tot el planeta, requeriria els recursos de quatre planetes més, iguals a la Terra, per a sostenir−lo. A més, els desastres industrials dels últims trenta anys com el de Chernóbil, Seveso, Bhopal, Exxon Valdez, etc.) han cridat l'atenció a la opinió pública i a associacions com Greenpeace. Hem de partir de la premissa de que no és possible el creixement econòmic indefinit dins d'una biosfera 13

finita, i que globalment hem sobrepassat ja els lÃ-mits de creixement. Globalment, el que necessitem és un desenvolupament sense creixement, i en última està ncia aquesta és la única definició breu de desenvolupament sostenible que no és contraria al contingut radical del concepte. El problema de la situació es fa evident quan es pensa que desenvolupament es defineix habitualment en termes de creixement econòmic i per tant, si seguim la lÃ-nia d'anà lisis d'aquest treball desenvolupament tal i com es defineix habitualment i desenvolupament sostenible no són conceptes similars sinó antagònics. 4.2 VISIÓ ECONÃ’MICA DES DEL MEDI AMBIENT Últimament, a mesura que es fa més problemà tica la salut del planeta, es fan més evidents les preocupacions per la conservació del recursos naturals i el medi ambient. Però a la vegada que s'interessen per aquesta qüestió es desplaça el seu centre de gravetat des de les institucions dedicades al medi natural a les relacionades amb la gestió econòmica. (OCDE, CEE, GATT) Un sÃ-mptoma d'això, és el canvi observat entre el to de denúncia dels anys 70, amb la Conferència d'Estocolmo i l'Informe Meadows, i el to conciliador dels anys 90 amb la Conferència de Rio. Es va passar de mostrar la impossibilitat fÃ-sica del creixement a suggerir la conveniència de fer fÃ-sicament sostenible el desenvolupament, imposant aixÃ- el propòsit del desenvolupament sostenible, indicat en els informes d'organismes internacionals amb competències econòmiques. El medi ambient va ser el tema estrella en 1992, generant aquest tema grans debats sobre la relació entre creixement i desenvolupament, però no només econòmic sinó també tenint en compte aspectes socials, demogrà fics,etc. Tot això per assegurar fonamentalment un estat del benestar. L'exemple més clar va ser el Congrés Internacional de Rio sobre el medi ambient. L'idea de fer del medi ambient i de la sostenibilitat dels sistemes un objecte explÃ-cit de la reflexió econòmica ha portat als economistes a reflexionar i polemitzar sobre el contingut del nou objecte d'estudi i les formes d'investigar−lo.

L'INFORME MEADOWS És un document que recull els criteris actuals que regeixen el creixement demogrà fic, econòmic i social. L'informe Meadows, fet per encà rrec del Club de Roma, va formular unes conclusions molt radicals. La confecció de L'informe, que va començar el 1970, es va basar en els cinc factors bà sics que determinen i limiten el creixement del planeta: població, producció agrÃ-cola, recursos naturals, producció industrial i contaminació. Es va arribar a la conclusió següent: la població i la indústria tendeixen a créixer sense lÃ-mits fins a l'infinit, però, com que vivim en un món finit, hem d'aturar immediatament aquest creixement abans que la contaminació, l'exhauriment dels recursos i la fam facin insostenible la situació. Els resultats d'aquest informe van ser recollits en una teoria anomenada del creixement zero, teoria que proposa aturar el creixement demogrà fic, limitar el consum creixent d'aliments i de primeres matèries i aturar el procés de contaminació i de producció industrial. Al costat d'aquestes premisses negatives, proposa la distribució internacional justa de les riqueses i la substitució del consum creixent per una millora 14

progressiva de la qualitat de vida. El creixement zero és una utopia que pot semblar atractiva, però presenta molts punts foscos: per exemple, com solucionarem adequadament el tema de l'envelliment de la població en els països desenvolupats? Es pot demanar als països en vies de desenvolupament que aturin el desenvolupament encara que només sigui per un quant temps? Podem pensar que els interessos dominants acceptarien aquesta solució fins i tot en casos extrems? La resposta a aquestes qüestions que planteja L'informe Meadows és que sorgiran substituts de tot allò que ens pugui faltar, que arribarem a obtenir aigua potable del mar i que les energies alternatives proporcionaran tota l'energia que pugui necessitar la humanitat quan s'exhaureixi el carbó, el gas natural i el petroli. Aquesta resposta, però no té en compte un altre factor que té una importà ncia creixent: la contaminació del medi. 4.3 ECONOMIA ECOLÃ’GICA, AMBIENTAL I DELS RECURSOS NATURALS En aquest punt haurem de distingir els diferents tipus d'economies que es centren només en el medi ambient i la seva conservació davant amenaces provocades per l'home, però que es diferencien en els temes dels que es preocupen. L'economia ambiental (EA) i l'economia dels recursos naturals (ERN) són disciplines derivades de l'economia neoclà ssica centrades en l'assignació òptima dels recursos i la contaminació. Però segons l'economia ecològica (EE) no tenen presents qüestions com el funcionament dels ecosistemes, el creixement il·limitat de l'economia i la distribució dels beneficis i carregues en la societat. La EA fa referència a la forma en que els residus són abocats i de com queden l'aire, l'aigua i el sòl com a receptors de residus. A més, la EA es relaciona amb la conservació dels ambients naturals i la biodiversitat. En canvi, la ERN estudia o centra els seus esforços en la forma en que la societat assigna recursos naturals escassos, en termes monetaris respecte a recursos finits com reserves pesqueres, plantacions d'arbres, aigua dolça i petroli, que segons l'economia convencional són inesgotables o substituïbles. AixÃ-, l'economia convencional presenta com economies més sostenibles aquelles que tenen un alt percentatge d'estalvi de la seva renda nacional la qual cosa ens porta a dir que les economies de la UE, USA i Japó són més sostenibles que altres països com Papúa Nueva Guinea, un paÃ-s amb molts recursos naturals per cà pita.

La EE es diferencia de la EA i ERN en que el seu concepte de sostenibilitat és es basa en aspectes més amplis i té en compte factors que les altres economies passen per alt. També s'ha de dir que les economies ambiental i dels recursos naturals són menys exigents en temes de conservació mediambiental i socials i per aquesta raó empreses i indústries han adoptat les seves filosofies de sostenibilitat abans que la de l'economia ecològica que al ser més complexa i centrar−se en tots els à mbits té uns costos més elevats i una major dedicació. La raó per la qual les empreses, basades en l'economia convencional, adopten aquestes mesures sostenibles en la majoria dels casos és per estratègies de mà rketing que per filantropia desinteressada, ja que els consumidors compraran un producte que sigui ecològic o no contaminat que un altre que si que ho sigui com ja veurem més endavant en altre punt.

15

No obstant, per a la EA − ERN, en el cas de la introducció d'impostos per la contaminació, la clau està en la possibilitat d'obtenir en termes monetaris la funció de costos marginals externs mitjançant tècniques com la valoració contingent, mètode del cost del viatge i altres. La valoració monetà ria es considera un reflex de les preferències individuals, és a dir, el que la gent vol i el que està disposada a pagar; i els preus de mercat són la referència. Segons la EE el que és aliè a la complexitat de la majoria dels problemes que es volen resoldre, en els quals no hi ha preus, mercats ni propietat, és que els afectats poden ser molt nombrosos o tenir un futur de precarietat ambiental i social. La veritat és que si seguim explotant el planeta a aquest ritme els efectes reals no seran gens bons i el pitjor serà que estaran desconeguts o complexos per a ser resolts per l'home. Un clar exemple són les migracions animals per canvis en el seu ecosistema. A més, el que una persona estigui disposada a pagar depèn de la seva renda, els pobres pateixen més problemes mediambientals que els rics, i la teoria neoclà ssica fracassa ja que afirma que la predisposició a pagar (variació equivalent de l'ingrés) per evitar un dany (per exemple la incineració de residus prop de casa seva) ha de ser igual a la predisposició a acceptar una compensació. Però en realitat no és aixÃ-. En 1991, es va filtrar un memorà ndum de l'economista director del Banc Mundial en el que informava sobre l'exportació de residus a països del tercer món, ja que l'esperança de vida era menor i les rendes que tenen són més baixes que les dels ciutadans occidentals, econòmicament era més encertat exportar la contaminació a aquests països, es va quantificar el preu de les seves vides en una dècima part de la d'un occidental, diferència que augmentà en una revisió posterior. Aquest és un exemple de conflictes distributius ambientals un dels temes encoberts per l'ecologia polÃ-tica que la relaciona amb la EE, doncs l'ús dels recursos i l'abocament de residus és un dels temes en que es centra la EE, intentant evitar casos com el esmentat abans, però, no abocant els residus en un lloc diferent, sinó evitant generar tants residus, tenint en compte mesures preventives com el reciclatge, fabricant productes més duradors, etc. I no recórrer a amagar residus que si bé a curt termini no es notaran, a llarg termini tindran el mateix efecte que com si els haguessin abocat en el seu propi paÃ-s. En resum, l'economia dels recursos naturals i del medi ambient es diferencien de l'economia ecològica en que ambdues, per gestionar els recursos i residus es basen en preus i mercats, en canvi l'economia ecològica iguala a les dos i les supera en amplitud i profunditat sent aixÃ- una rama de l'ecologia humana. Aquest esquema representa Ã-ntegrament la filosofia de l'economia ecològica, estudiant tots els à mbits que puguin fer possible un creixement sostenible, basant−se en l'equitat dels tres factors econòmic, social i ambiental, tot dins d'una ètica social que podrÃ-em anomenar també filantropia, en un món igualitari i habitable, per aconseguir una bona qualitat de vida. 4.4 LÃMITS DE CREIXEMENT ECONÃ’MIC A diferencia d'altres tipus d'economies, en l'economia ecològica el funcionament de les economies i la gestió de recursos i residus s'analitzen directament mitjançant conceptes i mètodes presos de la FÃ-sica, la termodinà mica explica perquè no podem usar més d'una vegada un tros de carbó, o el calor del mar per propulsar vaixells; la Biologia, coneixement dels ecosistemes que ens sustenten, productors de recursos i rebedors de residus; la Geologia, els jaciments minerals de la cortesa terrestre; l'Antropologia i Sociologia, ajuden a fer anà lisis de balanços energètics i d'altres societats i institucions; l'Ecologia industrial, l'ecologia com a model per a l'industria. Segons estudis actuals, es calcula que el 45% de la població activa mundial treballa amb la biomassa agrÃ-cola i forestal encara que només genera un 5% del PIB mundial. 16

La extracció i producció de biomassa està relacionada amb la degradació dels ecosistemes. Únicament la cinquena part de la superfÃ-cie global té poca o nul·la interferència humana mentre que certs autors com Giampetro recomanen la preservació d'un 33% dels ecosistemes per assegurar la seva regeneració i estabilitat. No obstant la biomassa ha acompanyat en el 99% de l'historia de la humanitat, és un tipus d'energia que es pot produir en qualsevol lloc ja que és extreta del sòl, com per exemple la llenya o residus dels boscos. Al ser una energia orgà nica a diferència dels combustibles fòssils no produirà gasos nocius ni perjudicials al medi. La podem usar directament per produir energia o bé utilitzar−la per produir electricitat. La part de la Producció Primà ria Neta, aquella que excedeix les necessitats de creixement i manteniment dels productors primaris i constitueix la font d'alimentació de persones i animals, apropiada per la humanitat oscil·la entre el 16% de la producció terrestre. L'any 2000, només en l'extracció terrestre sense pesca i sense tenir en compte la pèrdua de Producció primà ria neta degut a la urbanització o esgotament del sòl, es trobava en 40% aquesta xifra és molt més alta que el percentatge recomanat. Segons la EE existeixen lÃ-mits de creixement, per això molts autors recolzen obertament el decreixement, com el propi Georgescu Roegen qui afirmà fa anys que els països desenvolupats han de reduir drà sticament el seu consum en l'ús de materials i energia i residus generats. D'altra banda el consum quan supera cert lÃ-mit, no condueix a la felicitat, ni respon a necessitats reals sinó a desitjos estimulats o creats per la pròpia economia, que han de ser coberts per objectes o serveis de pago i permanentment insatisfets, per a poder seguir funcionant. Economistes ambientalistes involucrats en la polÃ-tica com Max−Neef diferencien entre necessitats i satisfactors. La biomassa és el conjunt de residus orgà nics d'origen vegetal, domèstics, industrials o ganader i es considera una de les principals fonts de generació d'energia tèrmica o elèctrica. A més de tenir té un balanç net nul de CO2, no està subjecta a les fluctuacions de preus de mercat i és una font de treball en zones agrÃ-coles poc desenvolupades. 4.5 CAMPS D'APLICACIÓ El desenvolupament sostenible com hem dit abans té en compte la totalitat de les activitats humanes. No obstant, els reptes per aconseguir la sostenibilitat són diferents per a cada sector econòmic. En aquest punt analitzarem les diferents possibilitats de realitzar les activitats econòmiques ecològicament. Agricultura: Per augmentar la producció en l'agricultura es pot fer mitjançant el regadiu, ús de fertilitzants, agricultura intensiva, etc. Però totes aquestes possibilitats tenen un cost: • Regadiu: L'aigua és un recurs il·limitat. Si volem obtenir aigua d'aqüÃ-fers ho hem de fer de manera sostenible. Per fer−ho s'han de conèixer les reserves, quantitat i qualitat susceptible a explotar, llocs hidro−geològics més convenients d'explotació, construcció de perforacions; i assegurar una correcta gestió i protecció del aqüÃ-fer a nivell legal i ambiental.

17

Amb els rius s'ha de procurar de deixar aigua suficient per no afectar la fauna i flora riberenca, a més d'entrar en competència amb altres usos de l'aigua, entre els quals està el consum humà . • Adobs i fertilitzants: Augmenten la producció, però una part d'aquestes substà ncies es dissolen amb l'aigua de pluja o de rec, formant substà ncies contaminants que poden acumular−se en aqüÃ-fers i contaminar l'aigua amb grans concentracions de nitrogen o fosfats que afavoreixen la contaminació difosa per exemple. Altre cas és també el dels plaguicides i insecticides i substà ncies no degradables. Aquests compostos poden tenir repercussions negatives en els ecosistemes especialment en les cadenes d'alimentació i la contaminació d'aliments agrÃ-coles. És important per això controlar les quantitats i la freqüència en que s'usen els adobs i fertilitzants. • Agricultura intensiva: Augmenta la producció al introduir un major nombre de plantes per metre quadrat d'una espècie especialment adaptada, però també consumeixen major quantitat de nutrients del sòl, per la qual cosa hem de planificar una rotació de cultius (diferents cultius consumeixen els nutrients del sòl en diferents proporcions i en diferents estrats i poden complementar−se). També entren en joc altres factors, com preservar la varietat genètica de les espècies (biodiversitat) ja que no es sap quines espècies respondran millor als canvis climà tics futurs. El sector productiu: En aquests sectors trobem mètodes de producció que contribueixen a realitzar un desenvolupament sostenible, com poden ser el conjunt d'activitats anomenades Producció Neta. Aquest concepte parteix del principi de sostenibilitat de les activitats humanes necessà ries per a cobrir necessitats bà siques i complementà ries referents a la qualitat de vida, incorporant criteris com: la reducció d'agents contaminants, bones prà ctiques de producció i operació, tractament adequat i aprofitament del subproducte i els residus, disminució en el gasto de matèries primes o factors de producció. D'aquesta forma, observem que el desenvolupament sostenible, a més de tenir una important base en l'element social, necessita també un recolzament per part de l'economia, formant un conjunt en el qual la producció, l'estat del benestar i el medi ambient, interactuen sempre en la mateixa lÃ-nia. Aquest concepte de desenvolupament sostenible, s'enfoca des·de la perspectiva de l'oferta ambiental, amb el propòsit d'aconseguir beneficis fixos, és a dir, una productivitat bà sica, d'acord amb la capacitat que els ecosistemes puguin oferir−nos. Una Altra manera d'enfocar el desenvolupament és segons la perspectiva dels països subdesenvolupats, els quals són poc sofisticats en les seves formes de produir, ja que utilitzen tecnologia que en els països rics ha estat obsoleta. És important que aquells països que estan en vies de desenvolupament, practiquen formes de producció i consum de matèries primeres sostenibles. Si bé és cert que al ser una economia amb pocs recursos econòmics i amb perspectiva de creixement rà pid donant prioritat a la maximització de beneficis, no disposen de mitjans tècnics per a desenvolupar−se de forma sostenible, però aquÃ- és on podrien entrar els ajuts de organitzacions compromeses amb el medi ambient i el desenvolupament social i països amb recursos econòmics que puguin fer possible el creixement d'aquests països pobres sense posar en perill l'estabilitat de la biosfera i la pervivència del ésser humà . 18

Alguna proposta per fomentar el creixement econòmic en els països en vies de desenvolupament seria la facilitació de tecnologia innovadora i energies renovables ja sigui per preus mòdics o a canvi de matèries primeres. Aquesta proposta comportaria la reducció de la contaminació en els països del sud i un ingrés econòmic o d'existències en els països del nord. És el cas de la iniciativa del govern de Veneçuela amb el govern Espanyol, el qual acordarà en un futur la facilitació de tecnologia ecològica com les energies renovables per part d'Espanya, a canvi del comerç estable de petroli i la permanència d'empreses dedicades a aquest sector en territori veneçolà . El concepte de desenvolupament s'ha estès i enriquit en els últims anys, però també s'ha fragmentat, ja que s'ha anat prenent d'aquest aspectes d'acord amb la diagnosis ambiental de cada paÃ-s. Aquesta prà ctica no assumeix el carà cter universal del cuidat del medi ambient i podria provocar un conformisme social que a llarg termini tindrà resultats iguals que si no s'haguessin pres mesures de la conservació del planeta en el passat. Un clar exemple és la contaminació de les aigües en els països rics i pobres, ja siguin potencialment per a consum humà o font d'explotació d'aliments. D'una banda, als països desenvolupats que experimenten una alta industrialització, generen residus quÃ-mics que van a parar a rius, llacs, platges, i contaminen l'aigua que entra en contacte directe amb les persones. D'altra banda, als països subdesenvolupats no hi ha contaminació quÃ-mica, però, hi ha una contaminació de residus humans i animals que provoquen la propagació de malalties i epidèmies. AixÃ-, arribem a la conclusió que el compromÃ-s per créixer respectant−nos primer a nosaltres mateixos i a més a la natura passa per tots i no només pels països industrialitzats per contaminar més, ja que als països pobres el constant augment de la població produeix la generació d'una alta quantitat de residus. El sector serveis: El sector terciari o de serveis, és el sector econòmic que aporta més treball en les societats desenvolupades. Encara que el seu consum en energies i matèries primes no és comparable amb les activitats industrials, les activitats del sector terciari en tot el seu conjunt poden contribuir al desenvolupament sostenible de manera important. La suma de petits estalvis, suposa un gran estalvi final. Per a tenir una societat més sostenible és necessari canvis profunds dels nostres hà bits de comportament quotidià , a nivell individual i col·lectiu. Per poder fer aquest canvi necessitem canviar les rutines dià ries i conscienciar−nos dels nostres actes, en favor de la sostenibilitat. Un mecanisme que pot ajudar a mantenir una actitud més conservacionista és la compra e productes. Com a norma general, és necessari comparar entre productes per escollir aquell que garanteix una major qualitat ecològica. Les etiquetes verdes, que representen una bona prà ctica mediambiental poden ser un primer pas. El sector terciari com hem dit abans és extens i comprèn activitats molt diverses i nombroses que van des·de el comerç fins a la prestació de serveis, passant pel transport. En principi aconseguir un desenvolupament sostenible en les activitats econòmiques que estan dins aquest sector pareix més complicat que aplicar tècniques o procediments respectuosos amb el medi ambient en sectors com el primari o el secundari. Si entenem que l'activitat econòmica d'aquest sector es aquella que es produeix en una oficina, ens resulta 19

més difÃ-cil trobar formes d'actuar sostenibles. Un punt essencial per aconseguir−ho és l'educació. En aquest sector terciari és imprescindible infondre en tots els treballadors i responsables de les à rees de treball una mentalitat favorable cap a l'estalvi i evitar fer mal ús dels recursos. En un procés industrial pot ser fà cil senyalar els punts en les que es poden produir millores mediambientals, en una oficina, el treball a favor la sostenibilitat és, freqüentment, la suma de petites accions quotidianes, ja que la seva aplicació constant i a gran escala pot ser tan eficaç com altres actuacions en à mbits industrials. L'estalvi energètic és un punt bà sic. Estalvi en il·luminació, utilitzant bombetes de baix consum. També és importat l'ús de material informà tic amb una eficiència energètica alta i com font important d'estalvi d'energia és imprescindible aplicar un bon disseny dels sistemes de calefacció o refrigeració i aconseguir un consens en quant a la temperatura ambient ideal en les instal·lacions. Les bones prà ctiques ambientals exigeixen l'ús de paper i material d'arxiu realitzat amb paper o cartró reciclat, tot el que sigui possible segons el seu ús, és clar. El paper utilitzat es pot reutilitzar, aprofitant l'altra cara. Aquesta simple operació estalvia milers de folis a l'any. També es pot contribuir a la sostenibilitat quan fem la compra de material d'oficina, evitant els productes d'un sol ús, aquells d'usar i tirar. És millor comprar bolÃ-grafs amb recanvis de tinta i reciclar els cartutxos de tinta per a impressores. El tramvia és un dels mitjans de transport més ecològics i menys costosos que altres transports com el metro. El sector transports poc a poc intenta canviar el consum de derivats del petroli per energies alternatives molt menys contaminants com la solar, biomassa o elèctrica. El desenvolupament social també ha de ser sostenible, i la qüestió principal és el creixement de la demografia i la seva sustentació o alimentació. A continuació veurem dos teories demogrà fiques actuals, però que van ser enunciades a finals del segle XIX, que són: el neomarxisme i neomaltusià . El tema de l'alimentació humana no és catastrofista en sÃ- mateix, tal com deia Malthus en el seu llibre Ensayo sobre el principio de la población. Desenvolupada la tecnologia de l'alimentació, el problema de sustentació no rau en l'escassetat de recursos, sinó en l'organització i distribució d'aquests recursos.

Possibilitats alimentà ries de la humanitat La producció mundial de blat de moro s'ha multiplicat grà cies a les espècies hÃ-brides. Els nous adobs han permès de triplicar i de quadruplicar el rendiment de molts cereals. La pesca mundial ha anat augmentant des del 1961, ja sigui per alimentar la població o per aconseguir la farina de peix, que té una gran riquesa proteica, per als animals. Els indrets on aquesta producció ha crescut més són el Japó, Rússia, Perú i el Brasil, on la producció ha superat els 50 milions de tones. La corel·la, una alga molt petita d'aigua dolça, transforma en matèria vegetal gairebé tota l'energia solar que rep. En dotze hores aquesta planta arriba a quadruplicar el pes i té un rendiment de 44 tones per hectà rea, 20

és a dir, deu vegades més que el blat. Una superfÃ-cie de 8 quilòmetres de riba pot produir prou aliment per donar una ració adequada de proteïnes a 80 milions de persones. A l'Orient Llunyà es fabrica ja una pasta de zooplà ncton. El consum anual d'aquest aliment passa de 5000 tones només a Tailà ndia. Una balena que es nodreix bà sicament d'aquest aliment Aquest text segueix una tendència neomarxista, la qual defensa que el problema del creixement molt elevat de la demografia no és un problema ja que hi ha suficients recursos per a tots, i l'únic que cal fer és repartir−los igualità riament. En contra de la teoria maltusià que afirma que el creixement de la població és un problema greu que cal aturar, perquè si continua abocarà al món a la misèria, a la fam i a la guerra. S'ha de dir que el problema del massiu creixement de la població no és un problema només d'abastament d'aliments, sinó també d'un augment de consum i per tant augment de residus i contaminació, modificació del medi amb vivendes i pèrdua de sòl cultivable. Finalment, és necessari determinar si les solucions escollides per aconseguir un desenvolupament sostenible són aplicables en el context internacional, és a dir si es poden aplicar en tots els països en que s'han proposat, tenint en compte la seva viabilitat tècnica, econòmica i sense deixar de banda l'entorn cultural, ja que finalment són les persones qui han de canviar primer per a poder canviar la resta de factors que amenacen l'estabilitat i pervivència del planeta. 5. MESURES DE CANVI En aquest apartat tractarem les possibles solucions o possibilitats que podem donar al sistema econòmic actual i a la societat en general per poder assolir un desenvolupament respectuós i compromès amb el medi i tots els elements vius que el conformen. No obstant, l'estat i organitzacions en favor de la conservació del patrimoni natural, ja han pres mesures de prevenció i guies de com s'han de realitzar les activitats econòmiques i culturals d'una manera sostenible. Les polÃ-tiques de gestió mediambiental són normes que s'han establert per a que les empreses funcionen seguint unes condicions concretes. Com a exemple tenim La Norma ISO 14001 i el reglament REACH, dels quals a continuació explicarem alguns dels seus conceptes i objectius dins el món empresarial. 5.1 gestió mediambiental: norma iso 14001 i el reglament reach Què és la gestió mediambiental? És el sistema de gestió que segueix una empresa per aconseguir uns objectius mediambientals. L'empresa que implanta un sistema de gestió ambiental es compromet a fixar−se objectius que milloraran el mediambient, a posar en marxa procediments per assolir aquests objectius i a controlar que el pla proposat sigui complit. La part general del sistema de gestió inclou l'estructura administrativa, la planificació de les activitats, de les responsabilitats, les prà ctiques, els processos i recursos per desenvolupar, implantar, revisar i mantenir al dia la polÃ-tica mediambiental.

21

Els principals objectius d'aquest sistema són: ♦ Garantir el compliment de la legislació mediambiental. ♦ Identificar i prevenir els efectes negatius que l'activitat de l'empresa produeix en el mediambient i analitzar els riscos que pot tenir l'empresa com a conseqüència dels impactes ambientals accidentals que pugui produir. Per exemple, una indústria quÃ-mica que produeix un determinat residu, ha de conèixer l'impacte que té en el medi ambient amb la seva activitat normal, però també ha de preveure quins riscos es poden derivar de possibles accidents com incendis, derrames de petroli, etc. • Puntualitzar la manera de treballar que s'ha de seguir per aconseguir els objectius proposats en qüestions mediambientals. • Fixar el personal, els diners i altres recursos que l'empresa haurà de dedicar per tirar en davant aquest sistema, assegurant−se de que funcionarà adequadament quan es necessiten, com per exemple en cas d'accidents com els nombrats abans. PolÃ-tica mediambiental Fa referència a les metes i objectius generals d'una entitat que és relatiu al mediambient segons la declaració formal de la direcció. La polÃ-tica mediambiental constitueix un element de la polÃ-tica general empresarial. S'entén que la polÃ-tica mediambiental ha de respectar la legislació i la reglamentació mediambiental. Un sistema de gestió mediambiental és el mètode empleat per orientar una organització a aconseguir i mantenir un funcionament conforme amb les metes establertes en un principi i actuant de manera eficaç davant els canvis socials, financers, aixÃ- com dels riscos mediambientals. Mitjançant el funcionament eficaç i una bona gestió, aquesta polÃ-tica pot oferir a la direcció i al consell avantatges com: que l'empresa compleixi les lleis i reglaments federals, estatals i locals; que l'empresa disposa de recursos i de personal adequat per dur a terme les feines mediambientals i són eficaces per a controlar i assegurar el seu futur. En resum, la gestió mediambiental suposa prevenir o minimitzar els efectes no desitjats de les activitats de l'home. Les activitats humanes susceptibles de ser causa d'aquests efectes s'anomenen fonts. Les fonts i els efectes estan vinculats per la relació de causa i efecte. La Norma ISO 14001 La norma es basa en els conceptes fonamentals de l'assegurament de la qualitat i de la gestió total de la qualitat que s'han anat desenvolupant en les últimes dècades i que van ser resumides en les normes ISO 9000, publicades en 1987 i revisades en 1994. La finalitat d'aquesta norma la podem veure reflectida des·de dues visions diferents, però no necessà riament oposades: la perspectiva tècnica i la perspectiva ecològica. La perspectiva tècnica pot decantar−se per una metodologia mecà nica d'implantació probablement centrada en els aspectes reglamentaris de la gestió mediambiental. La perspectiva ecològica normalment es centra en la necessitat de desenvolupar i implantar una polÃ-tica 22

mediambiental que no només es centre en les possibilitats que ofereixen les millores tecnològiques, sinó que també tingui en compte la situació dels materials (recursos), optimització dels processos de producció i la reducció dels residus i la contaminació. En quant a l'objecte i camp d'aplicació de la norma, comprovem que la norma té un camp d'aplicació ampli i va dirigida a organitzacions de tots els tipus. Aquesta norma és aplicable a qualsevol organització que vulgui: Implantar i mantenir al dia un sistema de gestió mediambiental, assegurar−se de la conformitat de la polÃ-tica mediambiental declarada per l'empresa i demostrar aquesta conformitat davant de tercers. El Reglament REACH És el reglament europeu el qual s'ocupa del registre, avaluació, l'autorització i la restricció de les substà ncies i preparats quÃ-mics ( Registration, Authorisation and Restriction of Chemicals). Va ser aprovat el 18 de desembre de 2006 i entrà en vigor el 1 de juny de 2007. Aquest reglament suposa una reforma total del marc legislatiu sobre substà ncies i preparats quÃ-mics dins l'Unió Europea. El seu principal objectiu és garantir un alt nivell de protecció de la salut humana i del medi ambient. Per fer−ho, s'obliga a les empreses a efectuar un registre de totes les substà ncies quÃ-miques que es comercialitzen dins el territori de la Unió Europea. A partir de la seva entrada en vigor, ja no es podia comercialitzar cap substà ncia que no estigui registrada. REACH dóna a l'empresa la responsabilitat de gestionar els riscos associats als preparats quÃ-mics. Es basa en el principi de responsabilitzar als fabricants, importadors i intermediaris el comerç de substà ncies que no afecten negativament a la salut humana o al medi ambient. Aquest reglament augmentarà la informació existent sobre els preparats quÃ-mics i els seus riscos associats, i els transmetrà a usuaris i consumidors. Entre els objectius més rellevants d'aquesta normativa trobem: garantir l'ús segur de les essències quÃ-miques, a mesura que la norma es vagi implementant es faran modificacions en l'avaluació i gestió dels riscos de les substà ncies quÃ-miques tant per a els treballadors, com per als consumidors i el mediambient. A més, REACH es proposa unificar la legislació en matèria quÃ-mica per afavorir el mercat interior, mantenir la competitivitat i fomentar la innovació. El reglament REACH comprèn la producció, importació i ús de substà ncies i preparats quÃ-mics i dels articles que les contenen, i pretén: • Garantir un alt nivell de protecció de la salut humana i del medi ambient. • Mantenir i reforçar la competitivitat i innovació de l'industria quÃ-mica a l'Unió Europea, afavorint la lliure circulació de substà ncies en el mercat interior. • Augmentar la transparència i comunicació. Tenint més accés a la informació quÃ-mica, sanità ria i mediambiental, les empreses utilitzaran les substà ncies quÃ-miques d'una forma més segura. Els principals reptes de futur d'aquesta polÃ-tica reguladora són, principalment afavorir la recerca de tècniques i procediments que no suposen un risc inacceptable per a la salut com per al mediambient, donant prioritat a la substitució d'aquelles substà ncies que actualment no tenen alternatives possibles i que el seu ús és imprescindible en molts à mbits de la nostra vida, però que són un risc per a la salut en l'à mbit laboral i en l'ús de nombrosos articles de consum.

23

5.2 RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA La responsabilitat social corporativa (RSC) , es pot definir com la contribució activa i voluntà ria al desenvolupament social, econòmic i ambiental per part de les empreses, generalment amb l'objectiu de millorar la seva situació competitiva i valorativa i el seu valor afegit. La responsabilitat social corporativa va més enllà del compliment de les lleis i les normes, donant per suposat el seu respecte i compliment d'aquestes. En aquest sentit, la legislació laboral i les normatives relacionades amb el medi ambient són el punt de partida amb la responsabilitat ambiental. El compliment d'aquestes normatives bà siques no es corresponen amb la responsabilitat social, sinó amb les obligacions que qualsevol empresa ha de complir simplement pel fet de realitzar la seva activitat. No seria massa comprensible que una empresa al·legués activitats de RSC si no ha complert amb la legislació de referència per a la seva activitat. Dins aquest concepte d'administració i de gestió, s'engloben un conjunt de prà ctiques, estratègies i sistemes de gestió empresarials que persegueixen un nou equilibri entre les dimensions econòmica, social i ambiental. Els antecedents de la RSC es remunten al segle XIX en el marc del Cooperativisme i el Associacionisme que buscaven conciliar eficà cia empresarial amb principis socials de democrà cia, recolzament a la comunitat i justÃ-cia distributiva. En l'actualitat els seus mà xims exponents són les empreses socialment responsables, les quals poden pertà nyer a qualsevol sector. La RSC pretén buscar l'excel·lència en l'activitat empresarial, atenent amb especial atenció a les persones i les seves condicions de treball, aixÃ- com a la qualitat dels seus processos productius. Per a l'Organització Internacional del Treball (OIT) la responsabilitat social de l'empresa és el conjunt d'accions que tenen en consideració les empreses per a que les seves activitats tinguin repercussions positives sobre la societat i que afirmen els principis i valors pels quals es regeixen, tant en els seus propis mètodes i processos interns com en la seva relació amb la resta d'agents econòmics. Val a dir que aquesta responsabilitat social cooperativa és una iniciativa de carà cter voluntari. Les principals responsabilitats ètiques de l'empresa amb els treballadors i la comunitat són: • Servir a la societat amb productes útils i en condicions justes. • Crear riquesa de la manera més eficaç possible. • Respectar els drets humans amb unes condicions de treball dignes que afavoreixen la seguretat i salut laboral i el desenvolupament humà i professional dels treballadors. • Intentar un creixement raonable de l'empresa i procurar la seva continuïtat. • Respectar el medi ambient evitant, en el que sigui possible, qualsevol tipus de contaminació minimitzant la generació de residus i racionalitzant l'ús dels recursos naturals i energètics. • Complir amb rigor les lleis, reglaments, normes i costums, respectant els legÃ-tims contractes i compromisos adquirits. • Intentar distribuir equitativament la riquesa generada. AixÃ- diem que la Responsabilitat Social Corporativa és una visió de negocis que incorpora el respecte per l'ètica, les persones, les comunitats i el mediambient. La RSC és un conjunt de polÃ-tiques, prà ctiques i programes que estan integrades en tot el procés 24

d'operacions i negocis a més d'estar en la presa de decisions. No obstant, les empreses s'han adonat que aquestes prà ctiques incrementen la seva productivitat i creen una imatge positiva de la companya. Ja que els consumidors es senten obligats a fer alguna cosa per contribuir a la conservació del patrimoni natural, però no saben com i aprofiten aquestes iniciatives de productes ecològics o reciclats per a beneficiar−se d'aquest producte i a la vegada contribuir a l'objectiu de sostenibilitat assolit per l'empresa, sent en l'actualitat, més aviat una estratègia de mà rqueting que una prà ctica que busqui la filantropia desinteressada. Una estratègia efectiva de responsabilitat social empresarial per part de les empreses pot portar guanys de competitivitat a més d'un impacte social, econòmic i ambiental positiu. Per aquesta raó les petites i mitjanes empreses (PYMES) estan deixant de veure aquestes practiques com un recurs exclusiu de les grans corporacions i estan incrementant la seva atenció en les practiques sostenibles com a mitjà per mantenir o crear competitivitat als mercats. De la filantropia desinteressada a la filantropia corporativa estratègica. Les empreses han començat a adoptar la RSC no només com resultat de pressions dels consumidors, els proveïdors, la comunitat, les organitzacions d'activistes, els inversionistes, etc.; la RSC és també una activitat estratègica addicional en la competència comercial. L'empresa exerceix un paper molt important en la vida de les persones no només com a generadores de treball i riquesa, sinó com agent de desenvolupament en les comunitats en les que estan presents. Les grans empreses són conscients d'aquesta influència i han aprofitat les expectatives que genera la RSC per obtenir avantatges competitius, és a dir ajuden ajudant−se. La filantropia corporativa ha deixat de ser una activitat autònoma dins del món empresarial i cada vegada més forma part de les estratègies que fan possible l'objecte social de l'empresa. 5.3 EL CAMà CAP A UNA ECONOMIA SOSTENIBLE. En aquest punt ens centrarem bà sicament en donar solucions i possibilitats a les prà ctiques industrials i empresarials que podrien no ser sostenibles. A més donarem opcions de sostenibilitat i a l'activitat individual de cada persona i orientar−la per donar−li idees sobre prà ctiques correctes en el mediambient. Les necessitats individuals i socials poden, i haurien de ser cobertes usant mètodes que siguin compatibles amb els ecosistemes, amb la diversitat natural i cultural, i que asseguren la capacitat intergeneracional, és a dir, que les necessitats que tinguin les generacions en un futur, també estiguin cobertes. Davant les tendències basades en el principi d'assimilació sorgit a finals dels 80 en els foros internacionals per a la protecció del mar contra la contaminació, una nova tendència partint del principi de precaució ... No s'ha d'abocar un contaminant al medi ambient fins que no es demostri que no provoca cap dany. El concepte de PREVENCIÓ en polÃ-tiques de residus per parteix de la base que és evitable la generació de residus, contrarestant aixÃ- tots els problemes ocasionats per la contaminació industrial. Els processos de Producció Neta són la prà ctica del concepte de prevenció, i es caracteritzen per: • Utilitzen només matèries renovables i reutilitzables. • Utilitzen eficientment l'energia, l'aigua, el sòl i altres matèries primes. • No usen ni fabriquen compostos quÃ-mics tòxics, evitant aixÃ- la generació de residus tòxics.

25

Sempre es comença qüestionant si un producte o servei compleix una funció o necessitat social important, i en totes les fases de producció es tenen en compte criteris d'igualtat i justÃ-cia social en les comunitats en les que s'extrauen els recursos, s'elaboren els productes i es presten serveis. La força laboral i els residents tenen una veu decisiva en els temes que afecten a la seva economia, salut, mediambient i cultura. Es tracta, en definitiva de crear canals eficaços per a la participació ciutadana en la presa de decisions. Els productes que estan considerats nets compleixen aquests requisits: • No tòxics i no contaminats per residus quÃ-mics • Energèticament eficients • Fabricats de matèries renovables • Han de ser duradors i reutilitzables • Productes fà cils de desmuntar, reparar i reconstruir, fets de peces intercanviables amb altres de productes similars • Els productes empaquetats ho han d'estar mÃ-nimament i apropiats per a la seva distribució, usant materials reciclats. • Productes dissenyats per ser reintroduits en els sistemes de producció o en la naturalesa, un cop finalitzada la seva vida útil. El camÃ- cap a una producció neta La situació del actual model d'indústria, contaminant, ineficient, injust, és responsabilitat de tots. El camÃ- cap a la producció neta passa per aquests punts, que podrien transformar la qualitat de la vida en la Terra. • Consumir conscientment, consumir menys Els consumidors que es neguen a comprar productes tòxics, poc duradors i excessivament empaquetats, aliments cultivats amb productes quÃ-mics, aparells ineficients i combustibles fòssils, poden canviar els mercats. • Estalviar recursos i usar només energies renovables És precÃ-s acabar amb la dependència dels combustibles fòssils, desenvolupar i aplicar energies netes i descentralitzades, per consumir només recursos renovables i regenerar periòdicament la biosfera. • Prendre les decisions col·lectivament Les comunitats tenen dret a triar el tipus d'indústries que s'instal·len en la seva zona. • Demanar el lliure accés públic a la informació S'ha de garantir el dret de les persones a tenir una informació clara i fiable sobre els temes mediambientals. La participació ciutadana només és possible en cas de que es doni aquesta condició prèvia. • Assegurar la protecció del treballador Es pot aconseguir mitjançant compensacions, cursos de formació i nous treballs com part del programa de tancament d'indústries tòxiques.

26

• La realització d'auditories netes Aquestes avaluen cada fase del procés productiu per assegurar que segueix els principis de la producció neta. • Donar recolzament a l'agricultura biològica Els aliments i fibres vegetals s'han de cultivar de forma que conserven els ecosistemes, sense fertilitzants quÃ-mics ni pesticides (en cas que es pugui), que a la llarga podrien contaminar aigües subterrà nies i evidentment la terra. • Aturar la generació, ús i abocament i reciclatge de productes quÃ-mics i residus tòxics: És precÃ-s prohibir immediatament la fabricació d'organoclorats (substà ncies quÃ-miques contaminants), aturar la construcció de nous llocs d'abocament i plantes incineradores, programar el tancament de les existents, no atorgar permisos d'emissió de contaminants a noves industries, deixar de reciclar els residus tòxics ja que creen noves substà ncies tòxiques. • Prohibir el comerç de tecnologies ineficients i residus perillosos: Els països del primer món que refusen aquestes tecnologies i residus, van a parar a països pobres els quals usen aquesta tecnologia obsoleta i contaminen el seu entorn amb els residus tòxics. És precÃ-s una prohibició mediambiental que acabi amb aquest comerç injust. • Responsabilitzar als empresaris culpables: Els empresaris han de responsabilitzar−se de la contaminació del medi ambient i la salut pública que causen els actuals processos industrials. Les denúncies, sentències i sancions haurien de ser públics. Realitzar una bona gestió industrial afavorint el mediambient és una utopia? En l'actualitat, els principals obstacles que frenen l'avanç d'una producció neta no són tecnològics, sinó fonamentalment polÃ-tics i financers. Malgrat tot, ja existeixen nombrosos exemples de reconversió de processos industrials contaminants a altres que posen a les persones i al mediambient en el centre de les decisions de producció. Aquests són alguns exemples: • Industria del paper: La substitució del clor per l'oxigen en el blanqueig de la pasta de paper evita la formació de compostos organoclorats. L'ús conjunt de sistemes de depuració apropiats per reduir els nivells de matèria orgà nica dels abocaments podria fer disminuir fins un 80% el volum de residus. Tenint en compte que, per exemple, en Espanya, la industria del paper és responsable d'un 27% dels residus industrials ( segons dades del Ministeri d'Obres Públiques, Turisme i Mediambient), la generalització d'aquesta tecnologia neta a tota la industria del paper és un objectiu prioritari. En Suècia, l'augment de la demanda de paper blanquejat sense clor ha reduït les emissions d'organoclorats en un 25% en un any. • Agricultura: El cultiu d'arròs en terrasses de Filipines aconsegueix collites altes i estables sense usar fertilitzants quÃ-mics ni pesticides. Aquestes terrasses produeixen 6.2 tones d'arròs per hectà rea, davant la producció del resto del paÃ-s que, utilitzant productes quÃ-mics i obtenen 2.5 tones per hectà rea. 27

• Empreses d'electrònica: En EE.UU, algunes empreses d'electrònica han substituït los CFCes (clorofluorocarburs) usats en la neteja dels circuits dels ordinadors. Ara utilitzen aigua i sabó i són secats amb aire calent. Algunes firmes han eliminat inclús la neteja, i modificant el procés de soldat. • Indústria de serveis: Una cadena de tintoreries d'Estats Units i Gran Bretanya, han desenvolupat un procés que elimina el dissolvent clorat percloroetilè, majorità riament usat en la neteja en sec. El nou procés consisteix en eliminar la humitat de les peces de roba i aspirar la brutÃ-cia. Les peces després es posen en aigua, es netegen al vapor i després es planxen. • Substitució del PVC: En Biefeld (Alemanya), el PVC ha deixat d'utilitzar−se en els edificis públics. El 90% del PVC de sòls i finestres, baranes, portes, parets, han estat substituïts per altres materials com la fusta, la cerà mica, linòleum i l'argila. • Envasos d'aliments: En Portland (EE.UU), s'ha prohibit l'ús de l'espuma de poliestirens. Més de 2200 restaurants i proveïdors han deixat de servir aliments en aquests recipients, canviant−los per coberts duradors i recipients de paper reciclat. La llei va ser aprovada per més del 85% de la població local. • Refrigeració: La tecnologia Greenfreeze, que reemplaça amb una barreja d'hidrocarburs simples (propà i butà ) a los CFCes, HCFCes (destructors de la capa d'ozó) i HFCes ( gasos que provoquen el canvi climà tic), van camÃ- d'imposar−se en el mercat de la refrigeració europeu, i en especial en el alemany, on els majors fabricants com Bosch, Siemens, AEG, usaran aquesta tecnologia per a la producció dels seus frigorÃ-fics. La nostra responsabilitat No podem continuar tractant mars i rius com a llocs d'abocaments de residus, ni contaminar el medi ambient ni a nosaltres mateixos. Aquests han estat uns quants exemples de com podem i hem de produir béns respectant la vida i els cicles naturals. Aconseguir un creixement sostenible i generalitzar aquest concepte en la societat és responsabilitat de tots i totes. Per això donem una sèrie de mesures que són de carà cter individual que ens podrien ajudar a aconseguir una bona qualitat de vida respectant el medi ambient. • Expressa la teva opinió: Demana al teu govern local o estatal informes de la construcció de projectes d'instal·lació tractament i gestió de residus tòxics, i si algun d'aquest projectes t'afecta directament ja sigui per la localització o per la seva activitat, exigeix la seva paralització. L'oposició ciutadana ha aconseguit aturar més de vint projectes d'aquest tipus a Espanya en les últims vint anys. Demana també la implantació d'indústries que usen tecnologies netes. • Consumeix conscientment: És precÃ-s canviar la demanda de béns de consum totalment innecessaris i que la majoria de vegades 28

són un residu en si mateix. És convenient evitar la compra de productes d'usar i tirar. Tria productes duradors, reutilitzables, reparables amb facilitat i fets de materials reciclats (quan es pugui). També, dóna recolzament a l'agricultura biològica, tria aliments cultivats sense fertilitzants o adobs quÃ-mics ni pesticides, ja que a més de contribuir a la conservació de la biosfera, et farà s un bé a tu mateix ja que aquests aliments amb una alta concentració quÃ-mica pot produir una eliminació de les defenses del teu cos. El camÃ- cap a una economia sostenible Finalment, podem dir que per a que la degradació mediambiental no passi a ser un fet irreversible, hem de dur a terme una sèrie de canvis en la forma de produir, utilitzar i eliminar els residus. Una societat sostenible es veuria obligada a posar més èmfasis en la conservació i eficiència dels productes, a tenir més en compte les energies renovables i extraure els recursos renovables fins al punt que es puguin regenerar per ells mateixos. També serà necessari que es minimitzen els residus i que augmenti la reutilització i el reciclatge. A més, hauran de desenvolupar−se més tecnologies de producció favorables al medi ambient. A mesura que es vagi avançant cap a aquests objectius, els majors agressors del medi ambient, entre els que es troben les indústries del petroli, del carbó,etc. Es veuran clarament reduïdes, existint la possibilitat de que algunes arribin a desaparèixer, i en el seu lloc apareguin noves industries. Definitivament, l'assoliment d'una economia sostenible podrien donar una nova forma de vida al segle XXI. Encara que és molt difÃ-cil imaginar un canvi en aquesta matèria, existeixen molts antecedents històrics. Des·de la revolució industrial en davant, tant l'activitat econòmica com el treball han anat canviant contÃ-nuament, des·de l'agricultura a la indústria i els serveis. La composició de la indústria està en continu canvi: en els països desenvolupats, les indústries tradicionals com la tèxtil, la siderúrgia comencen a perdre força, mentre que la electrònica, telecomunicacions i biotecnologia guanyen terreny. La qüestió no és di les economies canviaran com a conseqüència dels interessos ambientals, sinó cap a quines direccions evolucionarà , i com els governs poden fer més fà cil aquest procés. Cinc sectors industrials, siderúrgia, paper, petroli, quÃ-mica i pedra (argila, vidre), es caracteritzen per fer un alt ús tant d'energia com de capital. Aquests sectors, són amb diferència els més contaminants i a més són responsables del 80−85% de l'energia consumida i de les emissions tòxiques de la totalitat de la indústria d'USA. El mateix passa en l'à rea de transports, companyes elèctriques i mineres. Les indústries contaminants són en el millor dels casos, una font marginal de llocs de treball. La reacció inicial de molts planificadors governamentals i executius industrials davant els problemes mediambientals consisteixen en augmentar els dispositius de control de contaminació en les plantes ja existents i en construir altres de tractament de residus. Encara això, el més sofisticat tipus de control de contaminació podrà únicament reduir, però no eliminar els agents contaminants. Davant aquestes deficiències, el món es veu impulsat cap a uns canvis fonamentals que puguin prevenir més que frenar la contaminació. Les indústries, en lloc d'intentar afegir nous dispositius anti−contaminants a les plantes d'energia, opten per energies com el gas natural o per invertir en la millora de l'eficiència del consumidor en l'ús de l'energia. 29

Una estratègia que minimitza els costos de reduir la contaminació és la de millorar l'eficiència energètica. Des·de els anys 70 s'han aconseguit grans avanços, però les millores tècniques en aquesta prà ctica es poden maximitzar molt més. I a més es pot millorar l'eficiència no només en tipus de maquinà ria especÃ-fics sinó també mitjançant el canvi en els criteris de consum. L'idea d'evitar la contaminació, com una alternativa al seu control, és un concepte que s'està començant a practicar en molts països. Governs com els de Dinamarca o Noruega han començat a fomentar el desenvolupament de tecnologies netes. És cada cop més gran el nombre d'empreses que estan començant a investigar en el camp de la prevenció de la contaminació i la supressió de residus. Les tecnologies de producció poden modificar−se de cara a reduir el volum de residus i eliminar substà ncies perilloses i contaminants. Els costos estalviats fan que aquesta prà ctica sigui més econòmica, en el sentit de reduir costos, que instal·lar equips per reduir la contaminació. Molts productes s'estan reemplaçant per altres més respectuosos amb el medi ambient. Per exemple, en molts països han començat a utilitzar detergents sense fosfats, aixÃ- com paper sense clor. Alguns productes són indispensables en tota la societat moderna, encara que els seus mètodes de producció, consum o residus no siguin respectuosos amb el medi ambient. Però hi ha altres productes, els quals no tenen cap proporció entre la seva utilitat i la contaminació que provoquen en el medi. Per a aquests productes la solució no està en trobar mesures sostenibles de producció i consum, sinó més bé substituir−los per altres productes que siguin més ecològics i intentar eliminar l'objecte substituït. En resum, en el moment en que els països adopten unes polÃ-tiques que les permetin reduir el consum d'energia i matèria importades, les nacions proveïdores patiran conseqüències econòmiques adverses, especialment en cas de dependència excessiva de l'explotació d'un únic producte, com el petroli. Fins i tot sense l'adopció de mesures mediambientals generals, els països en vies de desenvolupament ja estan experimentant a aquest problema; algunes matèries primes que exporten han estat substituïdes per matèries sintètiques. Per tant, la sostenibilitat ecològica i econòmica només es pot realitzar adequadament si la comunitat mundial treballa conjuntament per crear indústries que tinguin interès pel mediambient i creen nous llocs de treball. 6. ENQUESTA FITXA TÈCNICA Mostra: 114 persones Univers: Població major de 15 anys de Catalunya. Tipus d'enquesta: Per qüestionaris i per Internet. Data: Gener de 2009 Horari de les entrevistes: Les enquestes del foro estaven obertes les 24h del dia i les enquestes per qüestionaris les vaig fer pel matÃ- i per la tarda. ENQUESTA: 1. El seu interval d'edat és: 30

15−30 30−50 Més de 50 2. Sexe Home Dona 3. Quin dels següents temes és el més preocupant per vostè? (... i en segon lloc?) A. La violència D. La destrucció mediambiental B. La pobresa E. Els problemes de salut C. L'atur F. No sap/no contesta 4. Considera que l'adopció de mesures quant a la protecció del medi ambient ha de ser A. Immediata B. A mig termini C. A llarg termini D. No sap/ no contesta 5. Amb quina afirmació estaria d'acord? A. L'actual desenvolupament de l'activitat humana no està en conflicte amb el medi ambient. B. És massa difÃ-cil per algú com jo fer més del que faig pel medi ambient. C. Faig el correcte pel medi ambient, fins i tot quan em suposa una inversió de temps i diners. 6. Quan compra algun aliment es fixa en si el producte ha estat fabricat de manera ecològica. A. Si B. No C. No sap/ no contesta 7. Què pensa que contamina més l'ambient A. Les fà briques B. Cotxes

31

C. Grans ciutats D. No sap/ no contesta 8. Estaria disposat a renunciar l'ús del seu vehicle o moto o reduir−lo en dies determinats per disminuir la contaminació (en cas de no tenir−ne, no contestar) A. Renunciaria a usar el cotxe o la moto B. Reduiria la seva utilització C. No en faria cas 9. Qui segons la seva opinió hauria de ser responsable en la gestió dels assumptes mediambientals (...en primer lloc) (...i en segon lloc) (...i en tercer) A. Govern D. Consumidors B. Indústria E. Altres C. Organitzacions Mediambientals F. No sap/no contesta 10. De les diferents fonts d'informació sobre assumptes mediambientals quines són de la seva confiança en l'escala del 0 al 5. Si acordem que 0 és nul·la i 5 mà xima. (classifica−les totes) A. Negoci i indústria D. Comissió de la Unió Europea B. Organitzacions mediambientals E. CientÃ-fics C. Govern nacional F. Mitjans de comunicació ANÀLISI DE L'ENQUESTA 3. Quin dels següents temes és el més preocupant per vostè? (... i en segon lloc?) A. La violència D. La destrucció mediambiental B. La pobresa E. Els problemes de salut C. L'atur F. No sap/no contesta Respostes Violència Pobresa Atur Mediambient Salut Ns/Nc

Percentatge (en primer lloc) 30 17 26 10 17.7 <1

Percentatge (segon lloc) 17.2 22.6 21.2 15.2 23.1 <1

Percentatge per nivell de preocupació

32

Tema Violència Pobresa Atur Mediambient Salut Tema Violència Pobresa Atur Mediambient Salut

Percentatge general 23.6 19.8 23.6 12.6 20.4 homes 29% 19% 25% 9% 18%

(dones) 14% 26% 20% 18% 22%

(menors de 30) 38% 9% 30% 8% 15%

(entre 30 i 50) 20% 20% 33% 8% 19%

(més de 50) 17% 25% 10% 20% 28%

Relació per sexe i edats en % 4. Considera que l'adopció de mesures quant a la protecció del medi ambient ha de ser A. Immediata B. A mig termini C. A llarg termini D. No sap/ no contesta Relació resposta amb el percentatge Resposta Immediata A mig termini A llarg termini Ns/Nc Resposta Immediata A mig termini A llarg termini Ns/Nc

Percentatge 75.2 16.2 4.1 4.4 Homes 74.2% 18.8% 4.2% 2.8%

Dones 80% 12.2% 2.3% 5.5%

Menys de 30 64.7% 20.5% 11.8% 3.0%

Entre 30 i 50 86.2% 10% 1.3% 2.5%

Més de 50 71.0% 19.5% 1% 8.5%

5. Amb quina afirmació estaria d'acord? A. L'actual desenvolupament de l'activitat humana no està en conflicte amb el medi ambient. B. És massa difÃ-cil per algú com jo fer més del que faig pel medi ambient. C. Faig el correcte pel medi ambient, fins i tot quan em suposa una inversió de temps i diners.

33

Relació resposta i percentatge de població que està d'acord Resposta L'actual desenvolupament de l'activitat humana no està en conflicte amb el medi ambient. És massa difÃ-cil per algú com jo fer més del que faig pel medi ambient. Faig el correcte pel medi ambient, fins i tot quan em suposa una inversió de temps i diners.

Percentatge de població que està d'acord 29% 45% 45%

6. Quan compra algun aliment es fixa en si el producte ha estat fabricat de manera ecològica. A. Si B. No C. No sap/ no contesta Relació resposta percentatge Resposta SÃNo Ns/Nc

Percentatge 30% 60% 10%

7. Què pensa que contamina més l'ambient A. Les fà briques B. Cotxes C. Grans ciutats D. No sap/ no contesta Relació respostes percentatge Respostes Fà briques Cotxes Grans ciutats Ns/Nc

Percentatge 25.7 36.2 26.2 11.5

Relació sexe edat (%) Resposta Fà brica Cotxes Grans ciutats

Homes 28.5 32.8 28.5

Dones 25.5 36.6 22.4

Menys de 30 23.5 30 41

Entre 30 i 50 33.7 30 22.5

Més de 50 17.3 52 17 34

Ns/Nc

10

15.5

5.5

13.7

13

8. Estaria disposat a renunciar l'ús del seu vehicle o moto o reduir−lo en dies determinats per disminuir la contaminació (en cas de no tenir−ne, no contestar) A. Renunciaria a usar aquest mitjà de transport B. Reduiria la seva utilització C. No en faria cas Relació respostes percentatge Resposta Renunciaria a usar el cotxe o la moto Reduiria la seva utilització No en faria cas

Percentatge 29.2 46.2 24.6

Relació sexe edat (%) Resposta Renunciaria a usar el cotxe o la moto Reduiria la seva utilització No en faria cas

Homes

Dones

Menys de 30

De 30 a 50

Més de 50

33

22

20

28.1

43.3

40

54.2

51.6

52.2

33.3

27.5

24

28.5

19.7

23.3

9. Qui segons la seva opinió hauria de ser responsable en la gestió dels assumptes mediambientals (...en primer lloc) (... i en segon) (... i en tercer) A. Govern D. Consumidors B. Indústria E. Altres C. Organitzacions Mediambientals F. No sap/no contesta Relació resposta percentatge del primer, segon i tercer responsable Percentatge

Percentatge

Percentatge

(1er responsable) 63.8 15.6

(2on responsable) 20.5 50.4

(3er responsable) 12.1 24.6

3.1

5.8

17.9

16.1 <1 1.3

21.9 <1 1.3

44.2 <1 1.2

Resposta Govern Indústria Organitzacions Mediambientals Consumidors Altres Ns/Nc

35

10. De les diferents fonts d'informació sobre assumptes mediambientals quines són de la seva confiança en l'escala del 0 al 5. Si acordem que 0 és nul·la i 5 mà xima. (classifica−les totes) A. Negoci i indústria D. Comissió de la Unió Europea B. Organitzacions mediambientals E. CientÃ-fics C. Govern nacional F. Mitjans de comunicació Relació resposta mitjana Resposta Negoci i indústria Organitzacions mediambientals Govern nacional Comissió de la Unió Europea CientÃ-fics Mitjans de comunicació

Mitjana 3.8 2.4 3.8 3.4 2.4 2.9

En lÃ-nies generals: La població jove de menys de 30 anys es preocupa majorità riament pels temes de l'atur i la violència, mentre que el tema del mediambient no és una preocupació a priori, més aviat es troba en últim lloc, el grup que més es preocupa pel medi ambient és el de les dones de més de 50 anys. Però curiosament, a la següent pregunta sobre l'adopció de mesures per a la protecció del mediambient, els enquestats pensen que s'han de prendre mesures d'immediat. A la següent pregunta sobre la forma d'actuar davant el mediambient, en un 45% la gent està satisfeta en el que fa pel mediambient i un altre 45% inverteix més temps i diners en aquest tema que el grup anterior i un 29% de la població creu que l'activitat humana actual no afecta al mediambient. La gent en general quan compra un producte no mira si en la seva elaboració s'han tingut en compte mesures sostenibles. La població enquestada pensa que la font principal de contaminació són els cotxes i en segon lloc les fà briques i les grans ciutats. Les dones entre 30 i 50 anys que porten cotxe o moto estan d'acord que per a reduir la contaminació mediambiental, farien menys ús del seu mitjà de transport, representen un 46.2%. Un 29.2% estarien disposats a renunciar el cotxe o la moto amb l'objectiu de reduir la contaminació, aquest grup són majorità riament homes de més de 50 anys. I un 24.6% no en faria cas, seguiria igual, aquest grup el representen els homes de menys de 30 anys. Les persones creuen que principalment el govern és el responsable de gestionar els assumptes mediambientals i en segon lloc les indústries i en tercer lloc els consumidors. La població confia en les fonts d'informació sobre el medi ambient, principalment en les noticies provinents del negoci i la indústria i en el govern. 7. ENTREVISTA 36

Entrevista a la Sra. Sandra Torres, coordinadora del Departament de Mediambient de l'empresa ERCROS Tortosa. − A què es dedica exactament l'empresa ERCROS? ERCROS és un centre de producció dedicat a la fabricació i comerç de compostos quÃ-mics bà sics per a les indústries del plà stic, farmacèutica i altres quÃ-miques com acrÃ-lics, pintures, clors, sosa per exemple. És un grup industrial dedicat a la quÃ-mica lleugera. − De quins avenços tecnològics disposa la seva empresa respecte a la seva producció? ERCROS disposa de tecnologia bastant innovadora en les seves instal·lacions, ja que al produir compostos quÃ-mics, és evident que necessiten tecnologia quasi punta podrÃ-em dir. Per exemple, les cà meres de emmagatzematge de les matèries primes, com la sal sòdica de l'à cid fòrmic, estan revestides de material anti−humitat, del sol, és a dir de qualsevol agent extern que pugui alterar les matèries primeres. Un altre element innovador és el sistema de prevenció i acció d'accidents, que prevé accidents com fugues i males gestions en l'etapa de la producció i en cas d'accidents tanca totes les naus on es troben els productes tòxics evitant aixÃ- catastrofes. És un sistema completament controlat per ordinador i per tècnics especialitzats que estan alerta les 24 hores per si hi ha algun fallo en el sistema. − Al ser una indústria quÃ-mica i per tant contaminant, de quins mitjans de prevenció i protecció disposeu per als treballadors? I per al mediambient? Com ja t'ho he dit tenim un sistema que controla tot el tema de seguretat de la indústria, però a més els treballadors tenen una vestimenta especial per a manipular i gestionar els productes. I respecte al mediambient, tenim unes normatives de contaminació, de comercialització, d'emmagatzematge, és a dir ens controlen tot el procés i administració dels quÃ-mics, però per part de l'empresa tenim projectes de reducció de emissió de gasos contaminants, a més de respectar la normativa, i igual amb la reducció de residus que es destinen a llocs ja preparats i destinats per a rebre residus quÃ-mics. Aquestes projectes van per compte de l'empresa o sigui ho paga l'empresa. − Teniu projectes de futur per augmentar l'eficà cia, productivitat o reducció de residus de l'empresa? Respecte a l'eficà cia i productivitat no et puc dir res perquè jo no porto aquests temes això ho porten els enginyers i tècnics del departament de producció. Però si et puc dir que tenim un projecte anomenat PME, pla de millora de l'eficiència, aquest pla, té una sèrie de mesures per adaptar la tecnologia i els processos productius per reduir el consum de matèries primes i energies, i usar−les de manera més eficient, el qual és l'objectiu principal del pla, i també minimitzar el transport del clor per raó de costos, seguretat i protecció del mediambient. −Teniu més impostos de producció i comercialització al ser una indústria quÃ-mica que altres indústries com la siderúrgica per exemple? Clar, tenim que pagar més impostos de contaminació, de compra i venda, o només pel fet de tenir substà ncies tòxiques als nostres magatzems. En canvi, la indústria siderúrgica, no conec el seu funcionament, però no crec que tinguin tantes 37

limitacions o costos extres de producció com nosaltres. − Quines repercussions té en l'empresa, concretament econòmics, en l'execució de normatives com la ISO 9000 o la REACH? Aquestes dos normes són importants en qualsevol empresa més o menys competitiva i més aquÃ- que tractem substà ncies quÃ-miques en la que es centra el reglament REACH. Com t'he dit abans el pagament d'impostos és alt i l'economia global de l'empresa ho nota. Aquestes dos normes regulen la contaminació per part d'empreses com la nostra i a més ens fan pagar impostos de contaminació. Però encara aixÃ- suposo que és rendible seguir produint, perquè sinó no estarÃ-em funcionant. − Mirant la ubicació de les empreses d'aquest grup ERCROS en tot el territori espanyol, he vist que la gran majoria estan en ciutats amb rius prop. Té això alguna cosa a veure amb l'eliminació de residus? No nosaltres no eliminem els residus pel riu Ebre en aquest cas, nosaltres tenim llocs especialitzats per a eliminar els residus contaminants, aquests llocs redueixen l'impacte ambiental de la quÃ-mica, i a més el reglament REACH ens ho regula tot el tema de la contaminació mediambiental. A més, al ser jo la coordinadora mediambiental, treballo per que s'apliquen totes les legislacions respecte als residus contaminants i emissions de gasos nocius. Intentem fer−ho el millor que puguem ja que aquests temes ens afecten a tots i hem de cuidar el patrimoni natural que tenim. Comentari de l'entrevista: En resum, a l'entrevista amb la coordinadora del Departament de Mediambient d'ERCROS, em va dir que al tenir una indústria dedicada a la producció quÃ-mica, els controlaven molt organismes i normes que regulen la contaminació, i a més havien de pagar molts d'impostos per elaborar productes nocius, però encara això, treien una bona rendibilitat per a seguir funcionant. S'ha de dir que alguns productes que fabrica l'empresa ERCROS són essencials per a les activitats de l'home com la fabricació de clor per a les piscines, però hi ha altres productes que podrien ser substituïts per altres menys contaminants com el PVC, el qual en els últims anys ha tingut un especial creixement en el sector de la quÃ-mica lleugera. I a més, l'empresa ERCROS és una de les majors proveïdores d'aquest producte en tot el mercat nacional. 8. Conclusions L'home al llarg del temps ha anat modificant l'entorn en el que ha viscut, degut a les activitats de tipus econòmic−social i cultural que ha tingut que realitzar per a desenvolupar−se. Aquestes activitats no sempre han estat correctament realitzades, un clar exemple és el model econòmic actual, el que en molts casos no és respectuós amb el medi ambient ni amb les persones que el conformem. Per aquesta raó, en aquest treball he estudiat la manera d'interactuar amb el mediambient, mitjançant conceptes com l'ecologia, sostenibilitat, regeneració, de manera que les nostres activitats siguin satisfactòries per a nosaltres mateixos i no siguin perjudicials per a generacions futures que viuran en el mateix entorn. A més, he analitzat el model econòmic des d'una vessant mediambiental, la qual cosa m'ha permès relacionar conceptes econòmics i ecològics, donant lloc al terme economia ecològica, terme que es centra 38

en les activitats principals de l'empresa tenint en compte la seva repercussió en la natura, sense deixar de banda el seu objecte social. Finalment, després de trobar un equilibri entre l'economia convencional i l'ecologia, he buscat possibles canvis a prà ctiques econòmiques i socials actuals, que no es fan correctament. Aquestes solucions, amb la col·laboració de tota la societat que som cadascun de nosaltres, ens poden portar a experimentar un canvi qualitatiu en la manera de viure, ja que aconseguirÃ-em desenvolupar−nos de manera sostenible, sense provocar danys irreversibles en el mediambient i assegurant la pervivència de l'espècie humana algunes generacions més. BIBLIOGRAFIA: Pà gines web: www.ecologiaverde.com www.barrameda.com www.economiaecologica.com www.ecoecoes.es www.pangea.org www.rrppnet.com.ar www.istas.net www.images.com Llibres i revistes: Bermejo, Roberto (2001), EconomÃ-a sostenible. Principios, conceptos e instrumentos Serageldin, I. (1993): "Cómo lograr un desarrollo sostenible", Finanzas y desarrollo Jiménez Herrero, Luis M. (1997), Desarrollo Sostenible y EconomÃ-a Ecológica Busquets Jaume; Cucala Adolf; Serra Joan M. (2003) Geografia Revista: Economia ecológica, fsc. 22 Articles de premsa: elmundo.com 58

39