Qüestionari basat en la lectura de Romeo i Julieta Acte I 1.− L'acte I, s'inicia amb una escena buerlesca, qui la protagonitza, quin és el tema de la conversa i sobre què fan bromes? Els criats de la família dels Capulet, Samsó i Gregori, inicien una conversa en una plaça de Verona. El tema de la conversa comença quan parlen que no es deixeran fastiguejar, ni es deixaran provocar per cap Montagú. SAMSÓ. Vull dir que si ens fastiguegen desembeinarem i Un gos de la casa dels Montagú ja em provoca són cites que reflecteixen el que acabo de dir. Mentre es contradiuen parlant de la baralla entra el tema del sexe amb SAMSO. Em mostraré com un tirà després d'haver lluitat amb els homes, seré refinat amb les noietes i les passaré per la verga Tot comença quan parlen que arrambarà a la paret a homes i a dones, llavors ell diu la cita anterior. Nosaltres no entenem gaire aquesta similitut amb el sexe, però tal i com explica l'anotació dos, amb anglès hi ha un joc de paraules entre heads of the maids caps de les verges i maidenheads virginitats. Aquesta conversa continua amb treu l'instrument que es pot agafar amb dos sentits. 2.−Immediatament després comença una baralla violenta entre els criats de les dues cases enemistades, què origina la disputa? Tot seguit hi ha una baralla que ara la trobem originada per un fet força ximple, però abans mossegar−se el dit polze (petar−se l'ungla del dit) era signe d'insult i menyspreu. I és que quan els criats dels Capulet es troben amb els Montagú, llavors es mosseguen el dit, a continuació Abraham, criat de la casa de Romeo, li pregunta a Samsó perquè se'l mossega, llavors entra el tema dels amos. Aquest és un tema que no es pot tocar entre dues famílies enemistades i comencen a lluitar. 3.−Quina missió acompleix el príncep? Quan entra el príncep Escalus amb el seu to solemne, equitatiu i just atura la baralla. Ell és l'autoritat pública que evoca justícia entre la població; a més en el conjunt de la història fa un altre servei que és la pauta. És a dir, que va pautant la història, surt tres vegades: a l'acte I, a l'acte III i a l'acte V ja que surt al plantejament, al nus i al desenllaç. És gràcies a la figura del príncep que hi ha una estructura coherent. 4.−Segons Romeo en què consisteix el seu amor? Just abans de l'escena II, Benvolio i Romeo tenen una llarga conversa. Romeo parla del seu amor, parla d'aquest amor fent contradiccions com foc fred salut malalta ploma de plom i utilitzant un llenguatge pagà de les creences de la mitologia grega. Parla de que cap fletxa de Cupido travessarà els seus cors, i tornen a parlar del tema del sexe, en comparar a Rosalina amb Diana, la deessa de la castedat. Romeo veu el seu amor bell com un mal esperit. 5.−Com reacciona Julieta quan li comuniquen la demanda de matrimoni? La mare li pregunta si ha pensat en casar−se, ella no ho havia pensat mai ja que tan sols conta tretze anys. La mare li comenta que moltes ja tenen fills a la seva edat i que ella mateixa la va tenir si fa o no fa a la mateixa edat. També li explica que Paris la demana per esposa. Llavors Julieta no si posa encontra, però diu una frase que deixa clar que ella l'estimarà però no perquè sigui del seu agrat miraré d'estimar−lo si mirar fa estimar 1

6.−Què signifiquen els somnis per a Mercutio? Mercutio fa un llarg monòleg sobre els somnis i la reina Mab. Diu que quan somnies ve la reina , llevadora de les fades i de la fantasia. Fa una descripció molt bonica sobre com és i els poders de Mab. Els radis del cotxe són cames de libèl·lules, la capota d'ala de llagosta, les regnes teranyines,els collarets fulgors aquàtics de lluna, el fuet un os de grill, la corda un bri de seda (...) la carrossa un avellana buida Després comença a explicar que quan s'acosta als llavis es somnien besos, o quan passa pel nas es somnien beneficis,... Llavors Mercutio acaba parlant que els somnis són vana fantasia inconstant, que bufa, com el vent, cada nit. 7.− Quin valor dóna el jove Romeo al somni que acaba de tenir? Ell tem la seva mort, va tenir un somni cruel, i pensa que quan comenci la festa no es podrà aturar el destí, el fet que li segarà la vida que ara troba dins el pit. Per tant ja comença a tenir pressentiments abans de que conegui a Julieta. 8.− De quina manera reacciona Capulet quan s'assabenta que un Montagú ha entrat a la seva festa? Com reacciona Tibald? Tibald tan punt veu a Romeo va avisar al seu oncle, el Sr Capulet. El noi el vol fer−lo fora, perquè no aguanta veure'l allà, l'odia profundament, però el Sr. Capulet parla de que és millor deixar−lo, primer perquè és un bon noi i segon perquè no vol fer cap escàndol a la seva festa. 9.−Romeo i Julieta s'enamoren quan tot just s'acaben de conèixer, què descobreixen ben aviat els enamorats i amb quines paraules malastrugues anuncien el seu destí tràgic? Descobreixen massa aviat que són de dues famílies enemistades, quan la dida els explica a cada un qui és l'altre ja anuncien el seu fatal destí. Quan Romeo li pregunta a la dida qui és aquella noia i sap la resposta, Romeo diu: És una Capulet? Terrible càrrec! Dec la meva vida a l'enemic, em temo que van maldades i m'inquieta Julieta li pregunta qui és Romeo a la dida ella no ho sap i la noia diu Si és casat la tomba haurà de ser el meu llit de noces quan sap el seu cognom diu El meu únic amor nascut del meu únic odi, l'he vist massa aviat i l'he conegut massa tard. Acte II 10.− Quines imatges fa servir Romeo per descriure Julieta? Romeo fa servir diversos adjectius i noms per descriure la bellesa divina de Julieta. És l'orient, el sol diu que és un àngel radiant, alat, cavalcant entre els flocs de cotó blanc dels núvols També fa servir figures que reflecteixen a Diana la deessa de les verges. 11.−Julieta es mostra més realista, més franca, directa i decidida que Romeo. Quines iniciatives pren la jove i quines promeses arrenca a Romeo? Comencen parlant del jurament mutu de l'amor que senten, Romeo intenta jurar per la lluna, però Julieta no vol que el seu amor sigui inconstant com el satèl·lit terrestre, que canvia cada mes. Li diu que juri per ell mateix perquè és el déu de la seva idolatria. Al cap d'una estona Julieta li parla d'un casament, li fa la proposta de matrimoni i li diu que li enviarà un missatger perquè li digui el lloc i l'hora on es prometran amor etern. 12.−Fra Llorenç fa un llarg i retòric discurs que utilitza la natura com a referent, quin tema tracta aquest monòleg i quina relació pot tenir amb l'obra? 2

Fra Llorenç parla d'unes herbes verinoses i uns nèctars de flors, diu que la terra és naixement i mort. Moltes plantes són valuoses perquè donen un poder medicinal que fa reviure el cos, però n'hi ha d'altres que paralitzen el cor, això té relació amb el beuratge que li donarà posteriorment a Julieta perquè sembli que estigui morta. 13.−El to malastruc amb què acaba l'acte I , es repeteix al final d'aquest segon acte. A l'escena VI, un moment crucial que precedeix el casament, tant fra Llorenç com Romeo pronuncien frases premonitòries, quines són? ROMEO−Ajunteu−nos els mans amb sagrades paraules i que la mort, devoradora de l'amor, faci el que vulgui si puc dir que és meva FRARE−Els delits violents fan violents finals i defalleixen en el seu triomf com el foc i la pólvora que moren en besar−se Acte III 14.− Quin és el protagonisme de Romeo en l'enfrontament i en les morts de Mercutio i Tibald? Des de un principi Romeo vol aturar la baralla i quan intenta protegir Mercutio oposant−se a Tibald, l'únic que aconsegueix és fer que aquest últim esquivés el braç del Montagú i ferís a Mercutio, el qual mor. Llavors Romeo amb set de venjança lluita contra Tibald i finalment el mor. 15.− El comiat dels amants de l'escena V coincideix en el temps amb el projecte entre Paris i Julieta. Quin efecte produeix aquesta simultanïetat en l'espectador? Exemplifica el to líric i les nombroses premonicions de la conversa entre els joves amants. Que hi ha uns contrastos i simetries alhora, mentre el seu marit se'n va n'apareix un altre que la vol prometre i fa unes hores s'havia casat i ara té un altre casament uns dies després. L'espectador ja sabia el que passaria però, els personatges no saben el que de veritat vol o pensa fer l'altre. Julieta Em sembla que veure't així lluny és com si et veiés mort en una tomba. Romeo Aquest dolor se'ns beu la sang Acte IV 16.−Si, una vegada mort Tibald, Romeo havia anta a veure Fra Llorenç perquè l'ajudés, a l'acte IV Julieta també s'adreça al frare davant la perspectiva d'un casament precipitat amb Paris i davant la falta de comprensió de la seva família. Aquest encadenament de successos , com afecta al frare? El frare des d'un bon principi vol ajudar, però els casa i llavors tot se li posa en contra. Els amants acudeixen a ell per resoldre els seus problemes i ell intenta arreglar−ho però l'únic que aconsegueix és empitjorar−ho. Bàsicament la culpa de les morts la té tothom, però tot i així ell és el més culpable ja que entra més en la història i els hi fa fer coses amb més males conseqüències perquè es posa nerviós. 17.−Angoixada per la greu situació, Julieta expressa el seu dolor a fra Llorenç, quines paraules de la jove demostren més dramàticament la seva desesperació? Més que no pas casar−me amb Paris ordeneu−me tirar−me daltabaix d'alguna torre o caminar per camins plens de lladres, o amagar−me amb les serps o encadenar−me amb óssos o a mitja nit, posar−me 3

en un sepulcre ple d'ossos, que trontollen d'homes morts fèmurs podrits, cranis sense mandíbula; anar a una fossa que acabin d'obrir i amagar−me amb el mort, sota el sudari Acte V 18.− La fatalitat o el destí, tan importants en el conjunt de l'obra, tornen a aparèixer en la breu escena II, en quin episodi? Malhaurada fortuna. Per les meves ordres us dic que era una carta plena d'encàrrecs importants. Si no es compleixen poden passar desgràcies Pobre cadàver viu, tancat al lloc dels morts 19.−Per què el frare accepta casar els amants en secret? El frare els casa perquè així creu que les dues famílies es reconciliaran i aturaran les contínues baralles i les morts 20.− El gran protagonista se l'obra és l'amor. Shakespeare ens presenta una gran varietat de perspectives sobre aquest sentiment, quins? Hi ha quatre amors diferents en l'obra. Un amor catòlic és el de'n frare, amor cap a Déu i cap als creients. Un amor convencional de les dues parelles de pares, en el qual no hi ha un amor verdader ja que es van casar fa molts anys i sense estimar−se, només per interessos materials. Un altre dels amors és els dels criats i la dida un amor carnal. I després, per últim el més important de l'obra entorn del qual gira tot és l'amor etern de la parella d'amants que tenen un amor petrarquesc i impossible, però que gràcies a la mort de tots dos, molt seguida, durarà per sempre.

4