Roques

Marbre Carbó Sílex Granit Pissarra Conglomerat Quars Petroli Grafit Basalt Guix Argila

Minerals

Ferro Siderita Or Robí Magnetita Maragda Plata Calcipriva Galena Coure Pirita Diamant Safir Atzurita Platí

Marbre El marbre és una roca calcaria, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra microscòpic. Quan és pur és blanc. A vegades, però, conté, com a components accessoris, Quars, silicats i, sobretot, ferro i grafit, els quals donen els colors que caracteritzen els diferents marbres i, juntament amb les venes de calcita, l'aspecte típic. Les condicions físiques del marbre fan que hom el pugui polir amb facilitat i que sigui la roca principal per a l'estatuària i l'ornamentació. També ha estat emprat com a aïllant elèctric, però, 1

actualment ha caigut en desús.

Carbó Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que conté essencialment carboni. És emprat industrialment per a descolorir o millorar el color de diversos productes químics, de l'oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l'olor i el gust de l'aigua potable i per a recuperar vapors de compostos aromàtics presents en mescles gasoses.

Sílex El sílex és una varietat criptocristal·lina del Quars. És una calcedonia opaca que és presenta en masses quasi sempre de color blanc, groc clar gris o negre. Acostuma a formar nòduls, però també apareix en capes extenses a les roques sedimentaries. Sovint la perfecció dels instruments en les diverses cultures prehistòriques depèn de la possibilitat d'obtenir sílex. La varietat formal i tècnica dels instruments prehistòrics de sílex (armes, eines.) és molt gran. El sílex priròmac és una pedra foguera. Granit El granit és una roca holocristal·lina, o sia que tots els grans tenen aproximadament les mateixes dimensions. La gènesi del granit, constitueix, encara avui, un dels problemes fonamentals de la geologia. Universalment estès, és molt emprat en construcció, pavimentació i ornamentació. Pissarra Les pissarres és fenomen com a conseqüència del metamorfisme de sediments argilosos en condicions de pressió i temperatura no gaire elevades. Són roques de gra molt fi que s'exfolien amb gran facilitat i que des de temps molt remots s'utilitzen en la construcció, especialment en teulades. Conglomerat Roca sedimentaria constituïda per fragments de diversos minerals. Hom pot distingir els elements, fragments de roca que tenen un diàmetre superior a 2mm que poden ésser arrodonits (Pudingues) o angulosos (bretxes). Finalment hi ha el ciment que aglutina tan els elements com els fragments de roca. Al Principat hi ha exemples de conglomerat.

Quars

2

Mineral cristal·litzat en el sistema rombotic. El Quars representa una gran varietat de formes cristal·lines, una exfoliació poc clara i una fractura concoïdal. Sovint és incolor o blanc, bé que a la practica presenta moltes tonalitats. La utilitat del Quars és molt diversa: en ceràmiques, construcció, industria de vidre i com a abrasiu. El Quars és talla i es poleix per a fer joies., el Quars s'utilitza per mesurar i controlar la freqüència dels impulsos. Petroli Oli mineral. Es classifica en: de base parafínica, magnètica, oramàtica o mixta. El petroli s'acumula al fons del mar, on, en l'absència d'oxigen és forma una massa albuminoide que, primerament per acció bacteriana i desprès per efecte de la temperatura i pressió, dona origen al petroli. Els jaciments consten de tres capes: metà, petroli, aigua salada. Els principals productes que hom obté del petroli són: els carburants i els combustibles. La unitat més emprada en la indústria del petroli és el barril i el pes. Hom considera que té una tona per cada set o vuit barrils. Grafit Carboni pur. Mineral que és cristal·litza en el sistema hexagonal. Té un hàbit tabular i també apareix com a grans aïllants i formacions terroses de color negre, amb un esclat metàl·lic i opac. És emprat per a fabricar les mines dels llapis. És anomenat també com a: plumbagina.

Basalt Roca ígnia efusiva bàsica de gra fi, de gran densitat i de color fosc. És l'equivalent volcànic d'un gabre. El principal mineral accessori és la magnetita. El basalt alcalí és el més estès i constitueix les grans colades continentals i submarines; aquestes últimes són de gran importància per tal com formen el fons dels oceans. Guix Material per a la construcció, obtingut per calcinació de sulfat de calci hidralat. Hom l'empra principalment com a material de recobriment i menys sovint com a material d'unió de poca resistència. Mineral que cristalitza en el sistema monoclínic. Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades. Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros i gra fi. És incolor cristal·litzat, blanc, gris, groguenc o vermellós. Argila Nom genèric que s'usa per anomenar un tipus de roca sedimentària que esdevé plàstica amb l'aigua, i aleshores es pot aficionar a treballar i 3

enduri per cocció. L'argila es una roca de poca duresa, costituida per minerals argilosos associats a impureses que li donen colors diverssos. De tacte greixós, impermeable i poc porosa. Quan s'aseca en disminueix el volum i adquereix certa duresa. Ferro El ferro es desprès de l'alumini el mineral més abundant a la natura. L'estudi de les formes cristal·lines i de les altres propietats físiquesdel ferro confirmen que, de fet només n'existeixen dues varietats al·lotropiques. El ferro és un metall extremadament dúctil, tenaç i mal·leable, però desproveit d'electricitat. El ferro pur és un metall homogeni força resistent a la corrosió. El ferro és un metall ferromagnetic, n'hi ha en estat natiu, en els quals va sovint aliat amb el níquel i encaqra més sovint amb el cobalt. Els minerals del ferro són: magnetita, oligist, hematites vermella, limonita i carbonat o siderita. Siderita La siderita és de color blanc, groguenc o bru fosc. La siderita es troba en forma d'agregastmassius, frequentment amb les cares corbes, en masses espàtiquesi en concresions. Es presenta en formade dipòsits estratiformes originats en aigües continentals, pobres en oxigen. La siderita és una important mena del ferro. or L'or és le primer metall conegut per l'home primitiu. L'escorça terrestreconté una petita cantitat d'or. Es concentra en els dipòsists minerals. Despés de la descomposició de la matriu, l'or a vegades es disoli es separa en la bona zona de cementació de dipòsitsaluvials geologicament antics arriben a formar part de les roques sedimentàries. L'or és usat en: recobriments, joieria, indústria electrica i en odontologia. Robí Varietat de corindó de color vermell, el qual coloré sdegut a petites quantitats de crom. És molt apreciat, és per exel·lencia la pedra presiosa de l'Orient.

Magnetita La magnetita és de color negre, es troba en masses granulars, en forma de cristalls. És freqüent a les sorres de les platges, dels dipòsitsal·luvialsi dels placers. És un mineral fortament magnètic. La magnetita es troba en tot tipus de roques. La magnetita és una 4

exel·lent mena de ferro. La magnetita és un fort magnetisme, es a dir, s'orienta sota l'acció d'un camp magnètic. Rep el nom d'imant.

Maragda Varietat de beril d'un color verd brillant, a causa de la petita quantitat de crom que conté. És una gemma molt preciada, coneguda ja pels antics egipcis. Des de l'any 1930 s'obté sintèticament.

Plata La plata ha ocupat una posició especial en la de la humanitat. La plata va servir per a la adquisició de riquesa i poder. És de color de plata blanca amb un groc, és brillant, és torna negre. Es flexible, dúctil i mal·leable i bon conductor de l'electricitat. Calcopirita La calcopirita apareix en forma de cristalls tetragonals, en agregats granulars, en masses compostes o com recobriment d'altres minerals. El seu característic groc presenta reflexos de verd i irasacións. Sobre el carbó es fon facilment, en acid congrenat és soluble i en presencia de l'oxigen i ambient humit pot originar malaquita. La calcopirita és bon conductor de la electricitat. Galena Sulfur de plom, mineral que cristalitza en el sistema cúbic. D'un color gris de plom i d'esclat metàlic. N'es molt característica la perfecta exfoliació de cubs. És la mena més importantdel plom i és pot representar en roques sedimentaries, en venes hidrotermals i també en pegmàtiques. Va ser el primer cristall com a detector d'ones de ràdio. Coure Element de trasició,de color rosa clar. Els minerals de coure és diideixen en dos grups: minerals sulfurats i metamorfics. En sigui quin vulgui l'origen el coure ha d'ésser sotmés a un afinament per via secao mitjançant l'ús de procediments electronics. Té un grau de puresa elevat, però contè gasos, i per això, ha d¡ésser refós. Pirita La pirita és un sulfur del ferro, és un mineral que cristal·litza en el sistema cúbic. Té un color groc molt semblant al del llautó i és opac. La pirita s'utilitza en la fabricació de pintures, vernissosi temps passats per a fer joies.

5

Diamant El diamant ha sigut la pedra presiosa més varada. En la natura el diamant s'origina baix presions extremades que acompanyen, per exemple, la producció volcànica de Kimberlita. El valor d'un diamant depèn de les característiques següents: el pes (es mesura amb quirats), la forma, l'estil de talla, el color. Safir Varietat del corindó, de color blau intens. Ésuna pedra presiosa emprada en joieria. El seu color sembla originatper un petit contingut de petites impureses de ferro o titani.

Atzurita L'atzurita és un mineral que es troba a la natura en forma de masses granulars, en agregats radials, en crostes i en aflorescencies.Apareix associada a la malaquita. S'utilitza com a mena secundaria del coure, coma blau i com o pedra ornamental. Platí Metall blanc d'argent dúctil i mal·leable, té una gran densitat, bon conductor de el calor i de l'electricitat. S'obté platí i metalls analogs en el proces metal·lurgic dels sulfums de níqueli coure sudafrica. El platí s'utilitza en: els catalitzadors de cotxes, en joieria, en medicina, en recobriments.

6