Història La 2ª Guerra Mundial La Societat de Nacions: Organisme de caire internacional creada, al finalitzar la I G.M., pel bàndol guanyador (els entesos), i obligant al bàndol perdedor a acatar−la. Tenia com a objectiu evitar tota situació semblant a la I G.M. . Com que els Aliats van ser obligats a acatar−la no van poder evitar la política de revenja Alemanya , que els durà a la II G.M. . Causes: CAUSES PROFUNDES • Alemanya considerava injustes les clàusules del Tractat de Versalles, i en especial les que els obligaven a reduir territori i a pagar indemnitzacions. • Descontentament general internacional, fruit de la crisi europea als 30's (crack del 29). • Por dels governs i de la Burgesia Capitalista perquè entre els grups obrers s'extenien molt i depressa les idees comunistes. • Manca de resultats positius per part e la Societat de Nacions: E.U.A. i U.R.S.S. no formen part d'aquesta i Alemanya i Itàlia entraven i sortien de la S. d. N. quan els interessava perquè Anglaterra i França no tenien força per impedir−ho. CAUSES IMMEDIATES • PAÏSOS FEIXISTES: Desig d'expansió territorial (Teoria de l'Espai Vital ð HITLER; i desig de refer l'Imperi Romà ð Mussolini). • PAÏSOS DEMOCRÀTICS: Preferència de solucionar els problemes interns abans que els internacionals ð així els Feixistes aprofiten per expandir−se. Aliances Alemanyes: 1936: Es signa l'Eix Roma − Berlín (aliança amb Itàlia, més tard anomenada, al 1939, Pacte d'acer). També es signa al 1936 el Pacte Antikomintern (Comunista, així denominat a la 3ª Internacional), amb el Japó. Conflictes bélics aïllats: 1931: Japó intenta conquerir Xina. 1935−36:Itàlia intenta conquerir Etiòpia (també conquereix Albània). 1936: Ajuda Alemanya i Italiana al bàndol Nacional Espanyol. 1935: Alemanya conquereix el Sarre (a Txecoslovàquia). 1938: Alemanya conquereix Àustria i Txecoslovàquia. 1

1939: Alemanya conquereix el Memel (a Lituània). Invasió Alemanya a Àustria: Hitler convoca un referèndum al poble Alemany per preguntar−li si vol o no que s'envaeixi Àustria i tots els altres Pobles Germànics. Política de França i Anglaterra: Duien una política antifeixista perquè els països feixistes eren els seus enemics. Esdeveniments que desemboquen a la 2ª Guerra Mundial: 1938 − Conferéncia de Munich: França i Gran Bretanya accepten la ocupació dels sudets per part d'Alemanya, pensant que així eliminarien la intenció alemanya d'expandir−se i evitaran la guerra. Aleshores Hitler va exigir també que se li retornéssin els territoris comprimits a Polónia. Va ser quan França i Gran Bretanya prometen a Polonia que evitaran la ocupació alemanya encara que es tingui que entrar en una guerra. Aliança o Pacte Germano − Soviétic: Alemanya, per evitar que l'enemic s'alii amb la U.R.S.S., va avançar−se i van aliar−se per atacar Polónia. La U.R.S.S. no en treia profit, però eliminava la possibilitat de que Alemanya l'envaís. Inici de la 2ª Guerra Mundial: L'11 de setembre de 1939 Alemanya ataca Polónia i Anglaterra i França li declaren la guerra. Primers Mesos de la 2ª Guerra mundial: Durant els primers mesos les poténcies de l'Eix obtenen moltes i ràpides victóries amb la denominada Guerra Llampec. La Guerra Llampec (BLITZKRIEG) consistia:1.−en moviments ràpids amb suport de tancs i de mitjans de transport, 2.−en bombardeig aeri a certs punts del front per aniquilar l'enemic i 3.−encerclament de l'enemic en la guerra a camp obert. Desenvolupament de la guerra: • 16 de setembre de 1939: Polónia està totalment vençuda i ocupada per les poténcies de l'Eix. • Hivern de 1939 − 1940: Atacs alemanys a Bélgica, Holanda i nord de França ð Els Alemanys trenquen el front pel Sedan i agrupen i setjen les tropes aliades. Els anglesos poden fugir cap a la costa de França, i pel port de Dunquerke tornen a Anglaterra, però els Francesos i els Belgues han de rendir−se a Rommel, amb la rendició dels quals França queda dividida en dues parts: NORD (amb Bélgica i Holanda): domini Alemany. SUD: República governada dictatorialment pel Mariscal Petáin. • 14 de juny de 1940: els alemanys entren a Paris i comencen un atac massiu amb aviació cap a Londres. Aleshores, Anglaterra estava aillada i no tenia cap suport bél·lic que el dels països Commanwealth. 2

• 22 de juny de 1941: Alemanya ataca per sorpresa a la U.R.S.S. i avança molt ràpidament ð operació Barbaroja. Al novembre − desembre Alemanya ja havia atacat i ocupat Leningrad, peró en atacar Moscou Hitler obté la seva gran derrota. • 7 de desembre de 1941: el Japó ataca per sorpresa l'esquadra americana del Pacífic (base aeronaval més important dels E.U.A.) i així els EUA aprofiten per intervindre en la guerra. • A partir de 1941 − 1942, les 5 nacions que havien estat atacades per les Poténcies de l'Eix (U.R.S.S., Xina, E.U.A., França i Anglaterra) constitueixen una aliança (Nacions Unides), que passa per diverses fases. Formació de les Nacions Unides: Agost 1941: representants dels E.U.A. (Roosevelt) i d'Anglaterra (Churchil) es reuneixen per signar la carta de l'Atlàntic ð reivindicació de la seva ideologia democràtica i la seva repulsió al totalitarisme (ideologia dictatorial) de les Poténcies de l'Eix. A partir d'aquesta carta els E.U.A. comencen a subministrar ajuda material a Anglaterra que fins ara lluitava sola contra els països de l'Eix. Al mateix temps Alemanya atacava la U.R.S.S. i Anglaterra l'ajudava. Entre els Aliats destaquen tres que dirigiren el desenvolupament de la guerra fins al final: Anglaterra, U.R.S.S. i E.U.A. . Amb l'entrada dels E.U.A. a la guerra cambiaría la tàctica i el tipus de guerra. Passaria a ser una guerra de desgast, ja que aquests tenien molt bona preparació armamentística i, junt amb la unió Soviética, tenien una indústria de producció bél·lica molt ràpida i extensa. Alemanya es veia deteriorada i Itàlia no podia ni feia res. La bomba Atòmica: El matí del 6 d'agost de 1945 una bomba va ser llançada sobre la ciutat (no industrial) de Hiroshima , causa de la qual van morir 79.400 persones, i en moririen 200.000 més posteriorment (per la radioactivitat). A part, la ciutat va quedar totalment destreuida i cap edifici va quedar en peu. Era la primera BOMBA ATÓMICA. El 9 d'agost, tres dies més tard es va tornar a repetir sobre la ciutat de Nagasaki, amb característiques semblants i amb semblnts conseqüencies. El president dels E.U.A. va donar ordres directes del llançament per tres causes: • Forçar el japó a una rendició ràpida. • Acabar ràpidament la guerra i estalviar vides americanes (camptant que eren en plena guerra de desgast morien soldats). • Probar els efectes i les conseqüéncies de la nova arma encara que aixó no es va fer públic. Les conferéncies de pau: Durant la guerra, quan els E.U.A. entren a la guerra, els dirigents dels països aliats duen a terme reunions per veure com acabar la guerra ràpidament, ja que els aliats donen per guanyada la guerra. • CASABLANCA, EL CAIRE A totes dues es van reunir Roosevelt i Churchil.

3

• TEHERAN (Iran) 1943 − Es decideix accelerar el procés de guerra. • IALTA (Crinea) 1945 − Es reuneixen Churchil, Roosevelt i Stalin per acordar noves fronteres, com Polònia, i per controlar Alemanya • POSTDAM (Alemanya) 1945 − Churchil, Truman i Stalin decideixen obligar a Alemanya a: • pagament económic segons destrucció creada. • Processos de Ninnemberg: judici de dirigents com a criminals de guerra. − Aquest mateix any es reuneixen a San Francisco per crear la ONU, organisme que s'ocuparà de resoldre pacíficament diferents conflictes internacionals i evitar un altre conflicte mundial. La Guerra Freda Que és? Un cop acabada la guerra, la U.R.S.S. s'enfrontà ideològicament a les demés poténcies vencedores. Aliats: demócrates; Soviétics: comunistes. La Guerra freda consisteix en que els dos blocs eren sempre alerta a veure que feia l'altre. Causes: La causa fonamental era l'enfrontament d'ideologies. L'altra era l'incompliment de les premises acordades a la conferéncia de pau de Ialta per part de la U.R.S.S, on s'acordà que els països envaïts i alliberats posteriorment tindrien total llibertat d'elecció de la política que volie dur a terme, i la U.R.S.S. gairebé imposava el comunisme als països que abans havia envaït. Aixó ho fa perquè se sentia amenaçada pel poder militar i económic d'E.U.A. i pel monopoli de la bomba atómica. Característiques: Consistia en l'enfrontament no bél·lic entre dos blocs de països dirigits per dues super−poténcies (com E.U.A. i U.R.S.S.). Durant la guerra freda es van organitzar uns exercits que enquadraven els dos blocs: OTAN per als demócrates, i Pacte de Varsóvia per als comunistes. Cadascuna de les poténcies constituïa una àrea d'influéncia on els països seguien l'ideologia d'aquesta. Aquí evitaven ideologies contràries en els governs. Els governs de les diferents poténcies van dur a terme una política de rearmament i de gran desenvolupament armamentístic. 4

La continua tensio obliga a utilitzar el joc brut, com propaganda hostil, espionatge i embargament de mercaderies. La divisió Europea: A la conferéncia de Postdam es van veure les de criteris entre els aliats. També es va dividir Alemanya en 4 zones, dividint fins i tot Berlin en 4 Zones. Aquesta divisió origina la posterior divisió eurpea. NEIX EL BLOC COMUNISTA Poc després de finalitzar la guerra es van crear governs de coalició a tots els països alliberats dels Nazis (contradient el pacte de que tots els països eligirien lliurement el seu tipus de govern). Ràpidament, el grup comunista de cada coalició ocupà els càrrecs més importants dels governs orientals. Així al 1947 neix una barrera que separa el bloc comunista dels països demócrates el Teló d'acer. NEIX EL BLOC DEMÓCRATA Plantejament de política exterior més activa i intervencionista d'ajut en països amenaçats pel comunisme. Els països d'Europa occidental també van evitar que als governs de coalició occidentals arribessin els comunistes. DOCTRINA TRUMAN: nova política exterior duda a terme pel E.U.A. en veure l'avanç del comunisme. Aquesta reforça el poder social i polític dels partit contraris al comunisme i aconsegueix excloure dels governs de coalició d'occident a tots els partits comunistes. Consistia en ajuts económics (evitar revolució per malestar) i militars (instalació de bases militars a Europa). Un cop han desaparegut els comunistes dels governs de coalició neix el blocdemócrata, també al 1947. PLA MARSHAL: Anexe a la doctrina Truman que consisteix en plans quinquenals d'ajut económic per reconstruir ciutats, indústries,etc. i revifar la economia per allunyar dels països occidentals la revolució comunista. El bloqueig de Berlin: Després de la conferéncia de Postdam, E.U.A. volia que a Alemanya hi hagués govern de coalició perqué hi hagués eleccions democràtiques, i la U.R.S.S. volia expandir la ideologia comunista. Aixó ´s una de les causes de les distàncies entre aliats. Al juny de 1948 els aliats donen a veure els problemes que tenen per passar queviures a les seves zones d'influéncia a Berlin degut a que cada cop havien de demanar expressament permís als soviétics i no sempre el concebien. A partir de 1949 Stalin va bloquejar la ciutat de Berlín. Rutinàriament entraven per carretera o per vía férrea, però amb els problemes Truman decidéix construir un pont aeri amb cuatre aeroports i 700 vols diaris. Així E.U.A.demostrava un cop més la seva poténcia. Els aliats també fan una moneda interior per la seva àrea d'influéncia a Berlín i fan una microeconomia.

5

CONSEQÜÉNCIES DEL BLOQUEIG: 1. Accelerar la formació de dos estats Alemanysamb models polítics diferents: Aliats convoquen una assemblea de parlaments a Länder al setembre de 1949. Aquí neix la República federal alemana amb capital a Bonn i sistema polític democràtic. Els soviétics convoquen una assemblea constituent a l'octubre de 1949 on neix la República democràtica alemana. Aquesta es regeix per l'unipartidisme comunista. 2. Accelera la formació de dos aliances (blocs militars) hostils entre ells: Abril de 1949, E.U.A., Canadà i 10 països de l'Europa occidental formen a Washington l'Organització del tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) per garantir la defensa davant un possible atac soviétic. La Unió Soviética fa acords comercials i militars amb els països de la seva àrea d'influéncia i constituéixen el Consejo de Ayuda Mútua Económica (COMECON) per canalitzar el comerç dels països comunistes i recolzar el Pacte de Varsóvia. Encara que Berlín era aïllada de la resta d'Alemanya, hi havia lliure circulació de persones per la capital, fins al 13 d'agost de 1961, quan se substituí la cinta de plàstic anterior per un mur de formigó, el Mur de Berlín amb torretes i ametralladores comunistes en tot el perímetre. Aquest va durar fins al 9 de novembre de 1989 que va ser enderrocat ja que a Europa s'estaven duent a terme tota una série de revoltes, inclosa la RDA. Alemanya es va reunificar. La Guerra Freda a Àsia GUERRA DE XINA: A l'agost de 1945 va esclatar una guerra civíl a Xina, on el bàndol nacionalista (líder: Shiang Kai−shere) tenía suport dels americans i el bàndol comunista (líder: Mao Zedong) tenía suport dels soviétics. La guerra la van guanyar els comunistes i així la U.R.S.S. tenía un territori d'influéncia a Àsia. E.U.A. tenía Japó. GUERRA DE COREA: Per dur aterme unes eleccions democràtiques justes a la península de Corea, els dos blocs van dividir−la pel paral·lel 38 en dues zones dínfluéncia: el nord per a la U.R.S.S. i el sud per a E.U.A. . Aquest pacte no es va respectar i al 1949 la U.R.S.S. instal·là un régim comunista a Corea del Nord. Igualment, E.U.A. va instal·lar el capitalisme a Corea del Sud. Al 1950, l'exércit nord−coreà es llença sobre Corea del Sud. E.U.A. va respondre amb la 7ª flota del Pacífic i amb les forces militars situades al Japó, tot sota les ordres de l'heroi i general de la 2ª Guerra Mundial, General Mc. Arthur. Mc. Arthur va derrotar l'exércit nord−coreà i l'obligà a retirar−se cap al nord del paral·lel 38. Després l'exércit xinés atacà pel sud i el nord−coreà altre cop pel nord. Davant la situació, Mc. Arthur demanà permís per utilitzar l'armament nuclear. Truman li negà i el destituí del càrrec. El nou oficial va derrotar els dos exércits. Al 1953 un armistici acorda que s'ha de tornar a la situació inicial de divisió de la península. 6

GUERRA D'INDOXINA: Indoxina era una colónia francesa on els natius es van sublevar. Les Forces Nacionalistes d'Alliberament (Viet−Minh) eren d'ideologia comunista i rebien suport de la U.R.S.S., mentre que França rebia suport d'E.U.A. Al 1954 a la conferéncia de París s'acordà dividir la peninsula d'Indoxina en dos regions: • Vietnam del Nord (comunistes). • Vietnam del Sud (Francesos). La Coexisténcia Pacífica Amb el canvi de caps d'Estat a les dues superpoténcies les relacions es milloraren: Mort d'Stalin: el candidat més clar a ocupar el seu càrrec era Khruishov, i lo primer que va fer al 20é congrés del PCUS va ser treure a la llum tots els crims que Stalin havia comés. Va proposar un canvi de política exterior en que l'expansió de la revolució comunista no seria implantada sinó oferta i anunciada i després que cada país decidís. Mort de Truman: Eisenhower guanyà les eleccions i des del primer moment ja tenia una idea de destensar la situació i millorar la política exterior. AL 1960 Kennedy guanyà les eleccions i millora la cohesió amb la Unió Soviética incrementant reunions i contactes pacífics. Kennedy propugnà la revalorització de les armes convencional en veure que la U.R.S.S., França i Anglaterra també tenien armament atòmic. Pretenia que si esclatés un conflicte bélic per qualsevol motiu s'utilitzéssin armes convencionals ja que les nuclears eren massa perilloses. CONFLICTES BÉLICS: Invasió de Turqia El 23 d'Octubre de 1956 un grup de sublevats dirigits per Inre Nagy van fer un cop d'estat. Voilen abandonar el Pacte de Varsóvia i deixar el bloc comunista per pasar un país neutral en la guerra freda. La Unió Soviética no ho podia permetre que altres paísos seguíssin el seu exemple per que es podia quedar sola i va envair Hongria. La ONU va condemnar públicament aquest acte i va demanar la retirada de les tropes soviétiques d'Hongria, encara que sense cap efecte. Conflicte de Cuba (o dels míssils) Per la situació geogràfica de Cuba, aquesta era realment invadida per moltes empeses nord−americanes que explotaven els negocis cubans. El sistema polític de Cuba (una dictadura rera una altra) afavoria aquesta invasió de multinacionals americanes. Peró hi havia un grup guerriller (dirigit per Fidel Catro) que durant la dictadura de Bautista van fer un cop d'estat i va fer una série de reformes:

7

• Va nacinalitzar grans companyies i indústries nord−américanes. • Implantà una dictadura comunista. • Sol·licita ajuda militar a la U.R.S.S. i aquesta distribuí una série de bases militars a la illa. REACCIÓ D'E.U.A. Recolza armamentistica i logísticament als enemics de Fidel Castro a la illa. A l'abril de 1961 cubans exiliats desembarquen a la Bahía de Cochinos amb intenció d'enderrocar Fidel Castro. L'operació va ser un Fracàs. A l'estiu de 1962 la Unió Soviética va instal·lar a Cuba una série de projectils atòmics dirigits a les ciutats més importants de la banda est dels Estats Units. Els soviétics ho van fer perque E.U.A. també tenia míssils atòmics a Turquia amenaçant. Davant aixó E.U.A. considera dues propostes: Invasió de l'illa negació absoluta de Kennedy. Bloquejar−la (proposta del germà de Kennedy, Robert Kennedy). Aquesta va ser acceptada i consistia en fer tornar a port tots els vaixells de mercaderies que s'apropéssin a la illa i enfonsar els que portéssin armament.

8