TREBALL DE SOCIALS (La Segona Guerra Mundial) 1.− Explica les causes de la Segona Guerra Mundial i les aliances: Les causes de la Segona Guerra Mundial: La Segona Guerra Mundial, va ser conseqüencia de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles, en comptes reconciliar les nacions va provocar una serie de resentiments i humiliacions, aixó va provocar que els nacionalistes alemanys no acceptassin les imposicions de Versalles i va esclatar el sentiment de revenja provenent del nazisme. L'expansió de la crisi del 1929, va crear un context de depressió que afavorí el sorgiment del feixisme. Mussolini a Itàlia i sobretot Hitler a Alemanya varen dur a terme una política exterior agresiva i d'expansionisme militar. Les potències feixistes desenvoluparen una cursa d'armaments intensa que fomenta un clima de tensió a Europa prebèl.lica. Al 1930, els estats feixistes autoritaris varen desenvlupar una política expansionista d'agressions bèl.liques contra altres països, com ara : A Asiá el Japó: (1931) ocupà Manxúria; (1937) comença l'invasió de la Xina A Àfrica (1935), Itàlia va ocupar Etiopía Itàlia i Alemanya interveniren en la Guerra Civil Espanyola (1936−1939) Aliances: Les primeres aliançes es van fer entre els paisos feixistes−autoritaris. (1936) S'establí el Eix Roma−Berlin.(Alemanya i Italia). (1939) Aquesta aliança es va renovar amb el nom de Pacte d'Acer. (1936) Alemanya signà amb el Japo el pacte Antikomintern. França i la Gran bretanya es varen comprometre amb Polonia d'anar a la Guerra si calia quant Hitler va enviar el corredor de Danzig. Hitler per evitar l'unio de Polònia França i la Gran Bretanya signà un espectacular Pacte Germanosoviètic i atacà a Polònia, aleshores França i la Gran Bretanya declararen la guerra a Alemanya i es va produir la Segona Guerra Mundial . 2.− Treballa amb el mapa pàg. 235:

1

1.− Explica a partir del mapa la política exterior agresiva dels règims nazifeixistes. Majorment el que intentava la politca exterior agresiva dels règims nazifeixistes era com podem veure en el mapa intentar invair els paisos dels voltants, amb les seves anexions que havia fet per obtenir un control total dels voltants , y desprès volia invair Russia ja que consideraven que era un pais amenaçador per Alemanya i les seves anexions. 2.− Quins pactes varen dur a terme? Explica que significa la linía vermella sobre Polonia. a) − El Pacte Roma−Berlín. − El Pacte Germano−soviètic. − França , Gran Bretanya i Polònia. b) − La línia vermella sobre Polonia vol indicar el limit de les zones d'influencia previstes pel pacte GermanoSovietic. 3.− Cronologia de conflicte: (1939−1941) Alemanya va dominar Europa. Central i Occidental. La invasió alemanya a Polònia va demostrar a França i a Anglaterra que la política de apaciguament no va donar cap resultat bo, pel que ambdós països van declarar la guerra a Alemanya. L'atac alemany destrui ràpidament l'exercit de Polònia. Després de la conquesta de Polònia el govern alemany va enviar propostes de pau als governs engonals i francès, però van ser rebutjades. Durant els primers mesos de 1940 Alemanya inicià una sèrie d'atacs amb el propòsit d'ocupar Dinamarca i Noruega per a tenir un major domini del Nord. Alemanya després va envair França i va bombardejar Anglaterra però aquest no es va rendir. (1941) Davant la impossibilitat de derrotar a Anglaterra, els alemanys van atacar Rússia, doncs Alemanya suposava que al derrotar els russos Japó podria dominar el Pacific i amenaçaria les costes dels Estats Units, així impediria que aquest país intervingués en la guerra a Europa. Al principi les tropes alemanyes van assolir importants èxits militars a Rússia, fins a arribar a les portes de Moscou, però a l'arribar l'hivern de manera anticipada, les tropes alemanyes no estaven preparades per a plantar cara , van començar a afeblir−se. Els russos contraatacaren i van derrotar als alemanys en Stalingrado. (1942) El 7 de desembre de 1941 l'aviació japonesa ataco a la flota d'Estats Units que es trobava en Pearl Harbor, en les illes Hawai. Aquesta va ser l'oportunitat que esperava Roosevelt, president dels Estats Units, perquè el congrés aprovés la seva intervenció en la guerra. Després d'això Estats Units ràpidament li declarà la guerra a Japó igual que Alemanya i Itàlia li declarà la guerra a Estats Units. Japó ràpidament avançà de la zona costanera de Xina, les filipines, Indonèsia, i van arribar a amenaçar a la Índia. Alemanya atacà a Rússia però 2

van perdre la seva guerra a causa del hivern fora de temps que es presentà en el país. Japó conquistà gran part de les colònies aliades a Àsia. Temps després de l'atac a Pearl Harbor tot el continent americà excepte a Argentina van donar als Estats Units. (1942−1944) Durant 1943 els soviètics van assolir alliberar gran part del seu país i van seguir afeblint l'exercito alemany. En 1944 els alemanys van ser expulsats de Polònia i de Romania. Els aliats van desembarcar a Sicília. Itàlia signà una armisticia i, després de diversos mesos, declaro la guerra a Alemanya. En Xina, l'Exercit Popular d'Alliberament, que era dirigit pels comunistes, assoliment reconquistà grans territoris del seu país del poder dels japonesos. (1944−1945) En l'any 1944 es van produir diverses batalles a França amb la finalitat d'arribar a la frontera Alemanya. Els soviètics van avançar per Polònia i Hongria. Temps mes tard els soviètics van penetrar a Berlín el 2 de maig de 1945, això dies després que Hitler i els generals s'haguessin suïcidat. Així finalitzá la lluita a Europa. La Bomba Atomica En l'Extrem Orient, Japó s'enfrontava a l'ofensiva nord−americana. Stalín, Churchill i el nou president d'Estats Units, Truman, es van reunir en Postdam al juliol de 1945 per a exigir−li a Japó la rendició incondicional, sota amenaça d'una destrucció total, per a això s'utilitzaria la bomba atòmica. AL no donar resposta Japó, el govern nord−americà utilitzà la bomba atòmica, la qual va ser llançada sobre les ciutats d'Hiroshima, el 6 d'agost, i Nagasaki, el 9 d'agost. Els seus efectes van ser devastadors, matant a 78,000 persones i destruint dos terços de la ciutat. El 8 d'agost la Unión Soviètica declarà la guerra a Japó i ocupà Manchurria. 4.− Ordena cronològicament: (Juny del 1942) − Midway (Agost del 1942) − Batalla Alamein (Agost del 1942) − Batalla de Stalingrado (6 de Juny de 1944) − Desembarcament de Normandia (28 d'Abril de 1945) − Caiguda de Berlín (6 d'Agost de 1945) − Hiroshima 5.− Vocabulari: Estats satel·lits: És una de les organitzacions dels territoris conquetits pels nazis, en funció de la missió que tenien, de sotmentre els territoris europeus en benefici d'Alemanya. Els Estats satèl·lits eren: França, Ucraïna, els Països Baixos... Guerra llampec: És una guerra en la que s'utilitza la técnica llampec, que consisteix en envoltar l'enemic amb una utilització massiva de divisions cuirassades (els panzer) en les forces terrestres i un bon suport aeri. Conferencia de Postdam: Va ser la tercera conferencia que van celebrar els tres grans aliats a Postdam l'agost del 1945, on Truman, Atlee i Stalin es varen posar d'acord en diversos aspectes referents a Alemanya i a les fronteres de Polonia, que eren: el desmantellament de la industria militar, processament i càstig dels 3

líders nazis més importants... Ara que també es varen fer evidents grans discrepàncies entre americans i soviètics, que s'acusaven mútuament de voler aprofitar el triomf bèl·lic per ampliar la influencia i l'hegemonia. Conferencia de Ialta: Va ser la segona conferencia que van celebrar els tres grans aliats a la ciutat de Iatla el febrer del 1945, on es va decidir eliminar el règim nazi a Alemanya i dividir aquest país en unes quantes zones d'influència. ONU: És l'Organització de les Nacions Unides, la qual es va estructurar a la Conferencia de San Francisco del 15 d'abril al 26 de juny de 1945, havia de substituir la desprestigiada Societat de Nacions. Pacto germano−soviético: Va ser un espectacular pacte que va signar Hitler el 1939 per evitar que l'URSS s'aliàs amb França i la Gran Bretanya, per ajudar a Polonia, i així atacar ell a Polonia. Resistència: Va ser la organització, de manera clandestina, de la gent que no va acceptar el nou ordre nazi. GESTAPO: És la policia dels nazis, que es va encarregar d'imposar aquest règim per mitjà del terror i l'implantació d'un règim de violencia sobre la població. Holocaust: Va ser la persecució i el genocidi dels jueus que es desencadenà arreu, i que eren translladats a camps de concentració on la majoria morien. OTAN: És l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, que varen crear els aliats dels EUA el 1949 quan els americans i els soviètics van organitzar un bloc militar de països al voltant del seu rival. Pacto de Varsovia: Va ser un pacte format per l'URSS i els seus aliats el 1955 quan els americans i els soviètics van organitzar un bloc militar de països al voltant del seu rival. Tercer Reich: És l'imperi que va establir Hitler quan va ocupar tot el poder amb el títol de Reichsführer al morir Hindenburg l'any 1934. 6.− Comentar el mapa pag. 237 L'expansió de les potencies de l'eix: Al 1939 les potencies de l'Eix i conquestes van ser: − A Europa: Alemanya i Italia. − A Àsia: Manxukuo i Corea. − A Àfrica: Líbia, Abissínia i Somalia. Països col·laboracionistes i conquestes van ser: − A Europa: Noruega, Polonia, Hongria, Yugoslavia, Bulgaria, Romania, França i part de URSS. − A Àsia: Indoxina, Siam, Birmènia, Indonesia i Francesa. − A Àfrica: Al nord d'Àfrica. Potencies aliades, colònies i protectorats van ser:

4

− A Europa: Regne Unit. − A Àsia: URSS, Xina, Índia, Mongolia, el nord i el sud d'Aràbia i ( Australia ) − A Àfrica: Tota Àfrica exepte al nord i a l'est. Els països neutrals van ser: − A Europa: Finlandia, Espanya, Portugal i Irlànda − A Àsia: El centre d'Aràbia i Persia. − A Àfrica: Sahara. 7.− Comentar el mapa pag. 241 Europa del 1945 al 1947: Principals annexions: − Annexions Soviètiques: URSS. − Extensió de Polònia: La zona del nord i l'oest de Polonia. Zones d'ocupació aliades: − Soviètiques: Berlín i Viena. − Americanes: El centre d'Alemania. − Britàniques: El nord d'Alemanya i Austria. − Franceses: L'oest d'Alemanya i Polonia. − Països neutrals: Suïssa, Espanya, Portugal, Irlanda i Suècia. 8.− Explica la formació dels 2 blocs a partir de la Segona Guerra Mundial. El deteriorament de les relacions entre els aliats: Acabada la segona guerra mundial es va començar a notar entre els països occidentals i la Unió Soviética. Amb la finalitat de mantenir dividida Europa en dues zones d'influència i impedir que el rival del americans i soviètics poguéssin guanyar noves posicions, van organitzar un bloc militar de països aliats al seu voltant, i els EUA al 1949 van crear l'OTAN i l'URSS i els seus aliats, al 1955 formaren el Pacte de Varsovia. Va augmentar la desconfiança entre els americans, britànics i els soviética, que temien la bòmba atómica dels americans. Aquesta situació la varen provocar l'ideologia de l'EUA i de l'URSS que representaven dos models antagonics d'organització política, económica i social. Els EUA obligaren a expulsar els comunistes dels governs de coalició que s'havien format en alguns països de la seva àrea d'influència, per refermar el control de les zones respectives. 5

L'URSS va propiciar que el Partit Comunista prengués el control exclusiu del poder a tots els països que estaven sota la seva influència. I així als països ocupats per l'exèrcit soviètic s'hi va impulsar la formació de les anomenades democrècies populars i s'hi va instaurar un sistema comunista inspirat en el soviètic. La ruptura: El teló d'Acer: La ruptura definitiva entre els dos blocs es va produir el 1947, en què el president nord−americà va esposar la que és coneguda com a doctrina Truman. S'hi denunciava la creació de règims comunistes als països ocupats per l'Exèrcit Roig i proposava la intervenció americana per frenar l'amenaça comunista a Europa. S'augmentà el nombre de soldats i de bases americanes a Europa i es va proposar el Pla Marshall, una ajuda económica en forma de préstecs per afavorir la construcció d'Europa. D'aquesta manera, fent desaparéixer d'Europa la pobresa, hi disminuiria el risc d'expansió del comunisme. La majoria dels països occidentals varen aceptar l'ajuda americana, que va ser rebutjada per l'URSS i pel països de l'Est. Com a contrapartida, l'URSS va proposar l'Informe Jdanov, que denunciava l'actuació dels EUA com una via de control i de domini d'Europa. L'URSS va manifestar la decisió d'ajudar els països que no es volguessin stmetre al domini América i potencià la fundació del Kominform, una organització que aplegava els països comunistes i marcava les directrius que havien de seguir. El món havia quedat dividit en dos blocs per una profunda esquerda, que Winston Churchill anomenà el teló d'Acer. La partició d'Alemanya: El primer escenari d'enfrontament entre els dos blocs es va produir a Alemanya. Acabada la guerra, aquest país havia quedat dividit en quatre zones ocupades, respectivament, per britànics, francesos, americans i soviètics. El 1948 els aliats occidentals varen decidir unificar els seus territoris. Com a resposta, l'URSS ordenà el bloqueig de la ciutat de Berlín, també dividida en quatre zones i situada al mig de la zona controlada pels soviètics. Així, es va ordenar el tancament de fronteres i s'aïllà el sector occidental de la ciutat. Els EUA hi varen respondre amb la creació d'un pont aeri per proveir la ciutat, que es va allargar durant un any, fins que Stalin n'aixecà el bloqueig al maig del 1949. La crisi va acelerar la divisió d'Alemanya en dos Estats: − La República Federal d'Alemanya, que es va encuadrar en el bloc occidental. − La República Democrática Alemanya, sota influencia soviética. 9.− Traball periodístic: Adolf Hitler: Templario negro "Dos cosas hay igualmente terribles, un cuchillo en manos de un loco, y una gran inteligencia en la cabeza de un malvado". Valtour En cualquier caso, lo escalofriante es que millones y millones de alemanes si creyeron que el Führer era una suerte de enviado. Y era una creencia que se extendía no solo entre el pueblo, sino igualmente entre los intelectuales y científicos, entre los ministros y correligionarios del partido: lo creyeron incluso, hasta muchos de sus adversarios políticos. En Berlín, una prestigiosa galería de arte exponía un enorme retrato de Hitler totalmente rodeado, como por un halo, de copias de una pintura de Cristo. 6

En la prensa se podían leer comentarios como el siguiente "Mientras hablaba (Hitler) se oía crujir el manto de Dios por el salón". Y a principios del otoño de 1936, se pudieron ver en Munich cuadros en los que se retrataba a Hitler vestido con la armadura de los caballeros del Santo Grial. Lo cierto es que Hitler no se creía Dios, pero si un predestinado suyo. Se veía como depositario de los secretos del Temple, llegados a sus manos por intercesión divina al haber sido elegido " tal era su firme convencimiento" para llevar a cabo una misión destinada a cambiar definitivamente el rumbo de la Humanidad. E independientemente del rotundo y negativo veredicto que predomina en la Historia actual, la figura de Hitler ha sido objeto de una propaganda tan torpe, al menos, como la que el mismo difundió contra los judíos. Y es que al limitarnos a ridiculizar al personaje, se nos ha escapado lo esencial de su personalidad y muchas cosas han quedado inexplicadas. Porque, ¿como un tipo aparentemente insignificante y sin estudios superiores fue capaz, en pocos años, de introducirse en los más altos niveles políticos, burlar a los líderes experimentados de las grandes potencias, convertir a millones de personas altamente civilizadas en enfervorizados seguidores y levantar el más poderoso aparato bélico del mundo consiguiendo ser obedecido hasta el final? Parece lógico pensar que además de creerse un avatar, todo esto solo se explica si Hitler fue un conocedor de los resortes secretos que son capaces de modificar la realidad hasta convertirla en el delirio adecuado a sus más íntimos y poderosos deseos. Tras la fachada de los hechos históricos se esconden los hilos de una trama oculta que pocos de sus contemporáneos conocen. Y es preciso que el paso del tiempo y las sucesivas revelaciones ofrezcan unas perspectivas desde cuya altura pueda verse con nitidez lo que ocultaba esa fachada. Hoy, sin embargo, estamos en disposición de conocer todo aquello que de haber sabido el ingenuo pueblo alemán lo hubiera sumido en el mas gélido de los estupores: Hitler no era un semidiós, sino un personaje de tebeo que se había creído su propia historieta. Lo que sucede es que su creencia era tan inconmovible que la epopeya dibujada en las viñetas pudo llegar a hacerse realidad, sin duda mediante un acto de magia genuina. Y así fue como el mundo, fue llevado hacia la más espantosa de las tragedias.

7