ETAPAS CRONOLÓGICAS EN LA CONSTRUCCIÓN DE LOS SS.SS. EN CATALUNYA: 1. Etapa constituyente y traspasos de servicios 1975−1979 Constitución española en 1978 Estatut d'Autonomia en 1979 Primeros ajuntamientos democráticos 2. Traspasos de servicios 1980−1982 Gobierno de la Generalitat Creación de la Dirección General de Serveis Socials (DGSS) 1980 Traspasos de la Seguridad Social y el Inserso 3. Unificación y Racionalización 1983−1984 Creación del ICASS en 1983 Primer Mapa de Seguridad Social 1984 4. Definición y Constitución de un modelo. Primer PAS (Plan Actuación Social) en 1985 5. Reformas 1988−2000 Reestructuración del ICAS ley 402/2000 Creación del Departamento de Bienestar Social INSTRUMENTOS BÁSICOS DE PLANIFICACIÓN DE LOS SS.SS. EN CATALUNYA Mapa Servicios Sociales Plan Actuación Social Instrumento Técnico Información/Planificación/Programación • Configuración normativa−institucional • Marco económico • demográfico y socio−económico • Recursos • Conclusiones y recomendaciones

Instrumento Normativo • Evalúa necesidades • Prioridades • Afectación de recursos • Coordinación Tiene 8 capítulos según un área y además dos programas interdepartamentales: uno socio−sanitario y otro socio−laboral.

1

El Sistema Catalán de los Servicios Sociales engloba unos equipamientos, prestaciones económicas y actividades preventivas, asistencia social y participación ciudadana, que conforman la XBSSRP. XBSSRP: Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública. Esta Xarxa integra unos servicios, estructurados en tres niveles: primer nivel− servicios sociales de atención primaria. segundo nivel− servicios sociales de atención especializada. tercer nivel− servicios sociales de atención especializada de alcance superior: valoran, diagnostican, tratan, dan soporte o rehabilitan. (La XBSSRP es la suma de los SSAP y los SSAE) PRINCIPIOS GENERALES DE LOS SERVICIOS SOCIALES libertad, igualdad y solidaridad. PRINCIPIOS RECTORES DE LOS SERVICIOS SOCIALES • Responsabilidad pública. • Simplificación, racionalización y eficacia. • Reconocimiento y promoción de la iniciativa social. • Globalidad. • Integración (mantener dentro de su ambiente a los afectados). • Descentralización y desconcentración. • Participación. • Prevención. • Planificación y coordinación. ESTRUCTURA FUNCIONAL DEL SISTEMA CATALÀ DE SERVEIS SOCIALS: SSAP

SSAE

Primer Nivel Equipo multiprofesional • Información • Orientación • Asesoramiento • Trabajo social comunitario • Detección • Prevención • Derivación al SSAE

Segundo y Tercer Nivel Equipos correspondientes • Diagnóstico • Valoración • Tratamiento • Soporte • Rehabilitación de personas o colectivos con necesidades singulares

Coordinados a través de un PAS (Plan Actuación Social de Catalunya)

2

ESTRUCTURA TERRITORIAL DEL SISTEMA CATALÀ DE SERVEIS SOCIALS: • Àrees Bàsiques • Sectors Comarcals (no és el Consell Comarcal on estan tots els municipis, és un grapat d'ells) • Sectors Regionals de Serveis Socials • Àmbit territorial de Catalunya Cada sector s'adscriu a un nivell d'atenció.

Sistema Català de SS.SS territorialment. 1. Àrea Bàsica de SS.SS 2. Sector Comarcal Unitat territorial bàsica. Fa part de la XBSSRP. • Municipi>20.000 hab. Ho fa l'Ajuntament obligatóriament. • Conjunt de municipis dins una comarca. Coordinat pel Consell Comarcal. • Municipi<20.000 hab. Coordinat pel Consell Comarcal, ho fa si vol. • Programar SSAP • Prestar i gestionar SSAP • Coordinar els SSSS de primer nivell amb els fets per iniciatives socials o mercantils del mateix nivell. • Proporcionar suport informatiu d'avaluació i estadístic a la

Unitat territorial formada pel conjunt d'àrees bàsiques de la comarca. • Programar SSAE de segon nivell i determinar la ubicació i abast territorial de cada xarxa de SSAE, dins el Sector Comarcal. • Prestar i gestionar SSAE de segon nivell. • Coordinar els SSAE amb els SSAP de les àrees bàsiques que l'integren. • Coordinar prestacions dels serveis de segon nivell amb els fets per iniciativa social o mercantil.

4. Ambit territorial Catalunya Unitat territorial formada Unitat territorial formada pel conjunt de Sectors pel conjunt de sectors comarcals de SS.SS dins Regionals. una demarcació territorial. • Prestar els serveis socials que abastin • Pròpies del SSAE tot Catalunya. de tercer nivell. • Prestar i gestionar • Cobertura regional tots els SS.SS. dels SSAE de necessaris a la segon nivell o XBSSRP i que no assolits pel Sector hagin estat Comarcal. assignats a altres àmbits territorials. • Gestionar prestaciones econòmiques, tant de la Generalitat com de Seguretat Social. 3. Sector Regional

3

Generalitat.

CONCEPTE DE SSAP. Són el primer nivell de la XBSSRP. Es desenvolupen per equips multiprofessionals dins l'àmbit de l'àrea bàsica. Objectius generals: • Identificació i jerarquització de les necessitats individu/col·lectiu per tal d'incidir efectivametne en la planificació i programació. • Estimular i canalitzar l'associacionisme i les xarxes de voluntariat. • Promoure l'actuació dels grups en la resolució dels seus problemes. • Conscienciar la població dels seus drets. • Derivar als SSAE. • ETC Els equips són formats per 2 Treballadors Socials i 1 Educador Social. Equip + Recursos adscrits = EBASP La suma dels EBASP dins d'una mateixa àrea bàsica, amb un coordinador o director tècnic, forma 1 servei d'atenció primaria. ORGANITZACIÓ, EQUIPS I FUNCIONS DEL PRIMER NIVELL D'ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA. • Serveis bàsics d'atenció social primària: accions professionals + equip tècnic que tenen per objectiu millorar el benestar social i afavorir la integració de les persones. Com a funcions ja les hem vistes: detecció i prevenció de situacions de risc social o exclusió, derivar, informar, assessorar... Equip mínim 1 TS i 1 ES. Cobertura mínima, 1 equip cada 20.000 habitants. • Serveis d'atenció domiciliaria: b.Servei de Telealarma i de teleassistència a.Servei d'ajuda domiciliària

obj. contribuir a millorar l'autonomia personal, afavorint la permanència del individuu al seu obj. desenvolupar tasques assistencials, preventives i entorn habitual. educatives. Mantenir al usuari dins el seu medi, millorar la qualitat de vida. El servei de telealarma necessita una central domèstica d'alarmes conectada vía telèfon als Ho fan treballadors familiars, gerocultors o auxiliars serveis comunitaris. de geriatria. Ho realitzen els tècnics d'assistència al control i també un equip mòbil. • Serveis residencials d'estada limitada (per a persones amb autonomia avq) a.Acolliment residencial d'urgència Supleix temporalment la llar familiar en casos puntuals i d'urgència.

b. Residència temporal per a persones adultes en situació de marginació Acolliment de persones que no disposen de condicions sociofamiliars per estar−se a casa seva, o 4

El personal és l'adequat a les necessitats del servei. que no en tenen. ***No hi ha cobertura bàsica, s'ha d'anar responent a la demanda segons vingui, cada àrea bàsica troba la seva fórmula. • Serveis de menjador: Proporcionen àpats preparats per a persones o famílies amb greus necessitats socials i que ho necessiten per a la subsistència. Es donen a un establiment social, a domicili o mitjançant tiquets...Els professionals són cuiners, auxiliars y un tècnic sanitari per desenvolupar les dietes equilibrades, els control sanitaris... • Serveis d'assessorament tècnic d'atenció social primària. El departament de Benestar Social i el de Justícia col·laboren amb els equips de les àrees bàsiques en el desenvolupamet de les seves tasques. • Serveis de centres oberts per a infants i adolescents. a.Centres oberts Serveis diürns amb tasca preventiva, fora de l'horari escolar. Suport, estimulació...

b. Pretallers

Serveis diürns per a joves en situació de risc de fracàs escolar, o en la FP, adreçat a promoure el seu Fan acolliment i convivència, atenció individual i en desenvolupament integral i la integració dins la grup, derivació e integració a recursos nomalitzats de comunitat. la comunitat, coordinació amb atenció primària i pel treball social. Dirigit a joves fins a 18 anys. Treballen: pedagog psicòleg TS/ES ES/monitors de temps lliure

Treballen: psicòleg pedagog TS/ES Mestre de taller

ratio 1/10 ***Si no són necessaris aquests equipaments, l'EBASP deriva els infants amb risc a fòrmules alternatives. RESUM: L'atenció primària constitueix el punt d'accés inmediat al Sistema Català de Serveis Socials (SCSS). Composat pels 6 elements anomenats anteriorment: • Serveis bàsics d'atenció social primaria • Serveis d'atenció domiciliaria • Serveis residencials d'estada limitada • Serveis de menjadors • Serveis d'assessorament tècnic d'atenció social primaria 5

• Serveis de centres oberts per a infants i adolescents Els equips professionals de la UBASP, unitat bàsica atenció social primaria, es fan segons les necessitats dels serveis que realitzen. Són propis de cada servei. ADMINISTRACIÓN CENTRAL ADMINISTRACIÓN AUTONÒMICA Catalunya asume unas competencias determinadas. Si sabes cuales dímelo¡¡¡¡¡ La Generalitat té distingits 15 departaments dins el seu Govern. Un d'ells és Benestar Social. La consellera de Benestar Social és Irene Rigau (estem al 2002) i té la seu al Palau de Mar. La Generalitat utiliza el PAS i el Mapa de Serveis Socials per a planificar els SS.SS. Dins el departament el Departament de Benestar Social hi ha Direccions Generals. DIPUTACIÓ Tenen com a funció promocionar a les provincies. A nivell d'estructura és complex, però podem definir tres departaments: Disminuïts psíquics (amb centres de día i de curta estada), Atenció persones majors (amb residències i CAUV, centres atenció urgència vells), i Atenció a persones toxicòmanes i els seus familiars (SPOTT, servei orientació i prevenció tractament toxicomaníes). 1.ICASS Ha estat reestructurat amb el Decret 402/2000. La Dir. Gen. defineix 3 branques: Area programes Sectorials, Sub. Dir. Gen. Programació i Evaluació , i també Sub. Dir. Gen. Atenció a les persones. PRESTACIONS DEL ICASS (I per tant del Dep.B.Social, de la Generalitat) • Ajudes Urgències Socials. • Prestacions assitencials (no contributives). • RMI (conjuntament amb el Dep. Treball i Dep. Benestar Social). De fet, ICASS junt amb els departaments de Treball i de Benestar Social fan la PIRMI, programa interdepartamental de la renda mínima d'inserció, amb l'objectiu que la persona es pugui integrar desde el punt de vista social i laboral. Ques sigui autònoma. Per tal d'aconseguirla cal: • no tenir altres recursos econòmics • estar empadronat • fer servir els diners per a cobrir necessitats bàsiques • tenir entre 25−65 anys • compromís a fer una activitat com ara cursets, formació.... Amb la PIRMI hi ha un plan individual, és una prestació econòmica i també social i laboral. • Ajudes per la adaptació de la vivenda. • Ajudes per la Gent Gran (consistents en utilitzar uns serveis sense pagar, com ara centre de dia, residència...) • Tarja aparcament disminuïts. 2. ACCIÓ CÍVICA (direcció general d'acció cívica) 6

Promou la sensibilització cívica i social. Ajuda les Associacions, amb programes... Atenció personal respecte les institucions. Atenció e informació als ciutadans. Equipaments: ♦ Oficina Benestar Social ♦ móvils ♦ virtual ♦ a través de videoconferencia ♦ Casal Cívic (dins barris fets per ADIGSA, són per dinamitzar el barri) ♦ Ludoteca ♦ Casal Gent Gran ♦ Hotel de entitats ( Gene ofereix infraestructures a associacions, fa conferencies, etc, respecte al associacionisme). ♦ Casas del Mar 3. SERVEIS COMUNITARIS (direcció general de serveis comunitaris) ♦ Servei de vivendes socials: fa les vivendes de protecció social, ajudes en relació a la vivenda, a fondo perdut. Decideixen els criteris d'adjudicació. ♦ Servei de plans i programes: ponte a punto, aprendre a aprendre, OMNIA (introducció de les tecnologies a zones desfavorides), Atenció a la comunitat gitana. ADIGSA: és una empresa pública de la Generalitat que s'encarrega de l'administració de vivendes socials, rehabilitació d'edificis públics i projectes per a inserció socio−laboral. 4.INCAVOL Promociona el voluntariat. Cerca seus per al programa OMNIA. 5. FORMACIÓ D'ADULTS (Direcció General de Formació d'Adults) Diferents nivells, articulats en programes amb distints centres i aules. AJUNTAMENT Serveis Socials repartits en distrits. Els centres es diuen Centre Social. (centre social és ajuntament i casal és generalitat) Realitza: 1.Atenció primària general: • Atenció Social Polivalent • Atenció Social a Domicili • Urgències i Emergències socials , OPAS, oficines permantes d'Atenció social. • Vivenda • Nens i adolescents • Dones • Gent gran, té plaçes concertades amb els CAUV • Pobressa i persones sense sostre • Inmigrants, extranjers i minories

7

2.Atenció primària especialitzada: EAIA *Atenció infància i adolescencia Acolliment familiar *Atenció a les dones: cases d'acollida Centres residencials *Atenció a la gent gran Apartaments tutelats Atenció precoç *Atenció a persones disminuïdes Serveis ocupacionals Cooperació amb entitats socials 3.Cooperació amb les entitats socials, convenis, subvencions.... ADMINISTRACIONS PRIVADES 1.Mercantils (amb ànim de lucre) 2.Sense ànim de lucre (formen part del tercer sector) Dintre de les entitats sense ànim de lucre, defineix les ONG, com ara càrites, que parteix d'una iniciativa voluntària, que és una societat civil organitzada. Defineix separadament les entitats d'iniciativa social, que han de tenir personalitat jurídica, sense ànim de lucre, dedicada a la prestació de serveis socials, amb uns càrrecs de govern sense sou. Les dificultats bàsiques d'una entitat d'iniciativa social són, que les subvencions no arriben mai a l'hora, arriben sempre tard i, a més, la seva durada no és indefinida. Segons Demetrio Casado, les entitats d'iniciativa social es poden classificar històricament d'aquesta manera: iglesias fundaciones (culturales, educativas, asistenciales) obras públicas de patrocinio público (cruz roja) obras públicas de patrocinio privado asociaciones de vecinos y afectados coordinadoras y colectivos de acción cívica 8

Jurídicamente las entidades son : asociaciones: agrupación de personas físicas con capacidad de obrar, que nace con la voluntad de permanencia para servir unas finalidades determinadas de interés general y sin ánimo de lucro. fundaciones: entidad sin ánimo de lucro que se crea con voluntad de sus creadores y que destina de forma permanente su patrimonio a actividades de interés general. El órgano directivo es el patronato y existe un protectorado, en este caso la Generalitat. El protectorado asesora, actúa en conflictos, controla. cooperativas: unión de personas que se proponen mejorar la situación deconómica y social de sus componentes o entorno social a través de una empresa enque los intereses colectivos están por encima del interés personal. MTAS Ministerio Trabajo y Asuntos Sociales Secretaria General de Asuntos Sociales Gabinete Técnico Organismos y Entidades Dir.General Acción Social del menor y la familia Otras instituciones u organismos Dir. Gen. Migraciones Sub.D.G. Emigración Sub.D.G. regulador de immigraciones e emigraciones interiores INMU (Instituto de la mujer) + INJUVE ( Juventud) + IMSERSO ( Instituto migraciones y servicios sociales). Contiene el SAP y el SEREN Dir.Gen.Acción Social del menor y la familia. Sub.D.G. programes SS.SS Sub.D.G. Infancia y familia. Sub.D.G. Fundaciones y Entidades tuteladas Sub.D.G. ONG y subvenciones

9

Departament de Benestar Social 1.ICASS institut català asistents socials 2.Acció Cívica 3.Serveis Comunitaris 4.Incavol Institut català del voluntariat 5.Formació adults

10