INTRODUCCIÓ Tirant lo Blanc va ser escrita a partir de 1460 i publicada primera vegada al 1490. És una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant. La seva credibilitat l'allunya de les novel·les de cavalleries de l'edat Mitjana; i l'acció variada i rica en registres, la fan una lectura agradable i divertida. Tirant lo Blanc és una novel·la extensa que ofereix quatre grups d'aventures delimitats: −Tirant a Anglaterra −Tirant a Sicília i Rodes −Tirant a l'Imperi grec −Tirant al nord d'Àfrica Al final de la novel·la el lector, es veu sorprès amb un comiat en que se li informa que Joanot Martorell no va poder acabar la seva narració i que es el cavaller Martí Joan de Galba qui ho fa. AUTORIA El seu autor és Joanot Martorell (1414 −1468). Era un cavaller que pertanyia a una família valenciana. Portava una vida agitada plena d'aventures cavalleresques d'armes, i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al tracte cortesà, interessat en els afers militars d'Europa i amb una visió molt humana i atrevida, dels assumptes amorosos. Les batalles i enfrontaments el van dur a mantenir una correspondència en defensar del que ell creia que eren els seus drets. Aquestes lletres de batalla són una bona mostra del coneixement que tenia d'aquestes pràctiques. Joanot Martorell, va aprofitar la seva pròpia experiència en la elaboració de la seva obra , com tots els bons novel·listes. NOVELA CABALLERESCA I MILITAR Tirant és un cavaller valent, fort, hàbil amb les armes i un gran estratega militar, amb gran ànim i amb dots de comandament innegables. Un cavaller notable i un bon militar, que venç sempre, i amb uns avantpassats il·lustres en el món de la cavalleria; conserva, el seu caràcter de cavaller virtuós, valent i admirable. En l'obra podem observar que Joanot Martorell és mostra molt seriós en les escenes pròpiament cavalleresques o militars. Aquestes escenes, per mar i terra, de la campanya contra els turcs en defensa de Constantinoble, és un dels dos eixos principals de l'obra juntament amb l'erotisme. En les lletres de batalla Martorell introdueix la ironia per tal de ridiculitzar els seus adversaris. Podem veure que en les batalles, Tirant, no lluita mai sol contra més d'un cavaller, i sovint, després d'aquestes, les ferides el tenen malalt i abatut. Les estrategies militars són també molt abundants en l'obra i juguen un paper molt important en la resolució 1

de les batalles. NOVELA PSICOLOGICA Tirant, encara que sigui un personatge de ficció, sens presenta ben perfilat i ric psicològicament. Ens captiva i se'ns fa molt proper per la riquesa i varietat dels seus comportaments i de situacions que es donen en la novel·la . També trobem la realitat, ja que tots els seus fets són propis del comportament humà i dintre dels seus límits possibles. NOVELA HUMANÍSTICA És en les escenes amoroses on el cavaller s'humanitza definitivament i se'ns fa més atractiu per les seves debilitats i pel seu ampli registre de situacions en les que passa; però aquesta humanització arriba a la màxima expressió en el moment de la seva mort causada per una malaltia, i després d'haver fet el seu testament. NOVELA ERÒTICA i AMOROSA Aquests dos aspectes suposen una originalitat respecte a la novel·la cortesana i cavalleresca, ja que no són freqüents. En les escenes eròtiques, que hi són constants, Joanot Martorell utilitza un to burleta, enginyos i desvergonyit; juntament amb l'humor i la ironia, els quals adquireixen un paper central. En el Tirant trobem un erotisme tant freqüent, tant ben narrat i tant pròxim al lector, que és un element impossible d'oblidar i part fonamental del seu realisme. Aquesta sensualitat, sempre divertida i sempre atrevida, conté unes situacions tant variades com aquella en què Carmesina no permet a Tirant que li besi la mà per la part de fora, però li ofereix la palma. Tirant, enamorat sobtadament i irresistiblement de Carmesina, la primera vegada que la veu el seu amor és des del principi ben terrenal i les seves relacions són, la història de la frustració d'un desig amoros−sexual insatisfet; aquests episodis amorosos de Tirant i Carmesina són, juntament amb els episodis militars, l'eix principal de l'obra. Al contrari dels amors de Tirant i Carmesina, que evolucionen més lentament, trobem els amors més desvergonyits, naturals i alliberats de dues altres parelles: Estefania i Diafebus per una banda i Hipòlit i l'Emperadriu per l'altra. NOVELA HISTORICA En l'obra veiem en el personatge de Tirant un recull d'elements biogràfics d'alguns personatges històricament reals, que podrien haver inspirat a Martorell. Com també apareixen personatges històrics els quals són contemporanis a l'època de Joanot Martorell. En la narració observem que Tirant contradiu la història quan esmenta que salva l'imperi oriental de les mans dels turcs, quan sabem que l'antiga Bizanci, després Constantinoble, és actualment la ciutat d'Istanbul a l'estat turc; però també apareixien algunes de les aventures basades en fets obtinguts de la història real. NOVELA HUMORISTICA La presència del humor és principal perquè la lectura sigui atractiva i divertida. Aquest comença a ser 2

essencial a partir de l'estada de Tirant a Sicília. L'humorisme sovint apareix acompanyat de sensualitat en les escenes amoroses, com també el trobem en els noms d'alguns personatges de Martorell. NOVELA GASTRONOMICA PERSONATGES PRINCIPALS. • Tirant lo Blanc • Diafebus • Carmesina PERSONATGES SECUNDARIS. Tirant a Anglaterra. • Guillem de Varoic Ermità • Duc de Lancastre • Comtessa • Kirieleison de Muntalbà • Donzella Madresilva Tirant a Sicília i a Rodes. • Duc de Bretanya • Soldà d'Alcaire • Princep Felip • Tenebrós • Ricomana • Felip • Infanta • El duc de Messina • Gran Mestre de Rodes • El Soldà • El filòsof de Calàbria Tirant a Sicília i a Rodes. • Duc de Bretanya • Soldà d'Alcaire • Princep Felip • Tenebrós • Ricomana • Felip • Infanta • El duc de Messina • Gran Mestre de Rodes • El Soldà • El filòsof de Calàbria En quan a Tirant al Nord d'Àfrica i el mateix a la tornada a l'Imperi Grec ens trobem una repetició dels 3

personatges.

4