Joanot Martorell, Tirant lo Blanc 1. Escull un capÃ−tol de l'antologia i fes-ne un breu resum. D'entre tots els capÃ−tols he triat el capÃ−tol 110: El raonament que Tirant féu a la infanta de SicÃ−lia sobre el matrimoni, i com la infanta féu moltes proves per conèixer a Felip. Aquest capÃ−tol comença amb la ironia en la que un gran filòsof de Calà bria, el qual la infanta ha fet venir per aconsellar-la sobre casar-se amb Felip o no, mata a un rufià per el simple fet de que vol rostir avanç la carn que ell. El filòsof es tancat a la presó i la infanta no s'atreveix a dir-li al rei que l'ha fet venir ella. Als pocs dies tanquen a la presó amb el filòsof un cavaller i el primer li demana al cavaller que li supliqui al rei que l'alliberi. Desprès un gentilhome que s'assabenta que el rei compra cavalls li va a vendre el seu, però aquest te un gran defecte: té les orelles caigudes. El cavaller que ha estat alliberat, astutament li diu al rei que el filòsof al qual ha empresonat sabrà perquè el cavall té aquell defecte. El filòsof arriba a la conclusió de que el defecte és degut a que de petit li van fer mamar llet de somera. El rei s'ho creu, el fa tornar a empresonar però li duplica la quantitat de menjar. En un segon problema que té el rei fa venir al filòsof i li duplica el pa per menjar a la presó. Al tercer problema el filòsof li demana que en comptes de pagar-li en pa l'alliberi i el posi a la seva disposició. El rei li fa cas i converteix al filòsof en conseller reial. La segona part del capÃ−tol explica com la infanta li demana consell al filòsof sobre Felip i aquest li contesta que no es casi amb ell perquè acabarà amb una vida desgraciada. Ella li fa passar una prova a Felip, en una cambra posa un llit molt senzill i al costat d'aquest un altre de molt luxós. Fa quedar a dormir a Felip i fa que els patges el portin a aquella cambra. Felip al entrar es posa al llit senzill i al tenir una mitja trencada demana una agulla, quan li porten es peta les butllofes de les mans i la deixa sobre el llit. Es continua despullant i quan es disposa a cosir les mitges no troba l'agulla, la busca pel llit i l'acaba desfent. Com que no el vol tornar a fer s'acomoda al llit luxós. La infanta, que ho havia vist tot, creu que Felip ha llençat els llençols pel terra perquè és fill de rei i es nega adormir en un llit tant senzill. La infanta acusa al filòsof de mentider i diu que a partir d'aleshores seguirà els consells de Tirant. 2. Explica diferències entre el Tirant cavaller i militar i l'amant de Carmesina. El Tirant amant de Carmesina es un cavaller tÃ−mid i educat, que no té iniciativa i que obeeix les ordres de Carmesina quan li demana alguna cosa. El seu enamorament cap a Carmesina arriba al punt mà xim en les moments en què Tirant plora de dolor cada cop que sent que s'allunya d'ella. En canvi, el Tirant cavaller actua amb gran enginy per guanyar les batalles, i utilitza la seva intel·ligència per resoldre els problemes de carà cter militar. En tots dos aspectes es mostren les seves debilitats i la seva humanitat. 3. Comenta algun dels episodis còmics, quins elements fan que sigui còmic? El capÃ−tol 189: Les grans festes que l'emperador féu fer per amor dels ambaixadors del soldà . Aquest és el capÃ−tol en el qual Tirant va a parlar amb Carmesina i just quan està dins la cambra entra la reina a parlar amb la seva filla, aleshores amaguen a Tirant sota una pila de roba i Carmesina s'hi assenta al damunt. Mentre parla amb la seva mare li va fent carÃ−cies a Tirant. Es tracta d'un capÃ−tol còmic perquè el fet de que un gran cavaller com Tirant s'amagui sota d'una princesa per no ser descobert és un fet insòlit i amè. 4. Fes un llistat dels personatges que apareixen a la novel·la i que tenen parella. Explica com és una d'aquestes relacions. 1

- Ricomana i Felip - Tirant i Carmesina - L'emperadriu i Hipòlit - El cavaller Espèrcius i la seva dama - Estefania i Diafebus: són una de les parelles que funcionen millor a l'obra, s'han declarat el seu amor l'un a l'altre. I a mitja novel·la es casen a la cort i obtenen de l'emperador el ducat de Macedònia. Com que les coses els van molt bé, Estefania es decidirà a col·laborar amb Plaerdemavida perquè els amors de Tirant i Carmesina coneguin l'èxit. Es casen en secret, Estefania escriu un albarà a Diafebus com una acta del matrimoni secret. 5. Enumera en quants països viu aventures Tirant. Tirant viu aventures a Anglaterra, Grècia, Ità lia, Imperi Grec, nord d'à frica. 6. Esposa breument com moren Tirant i Carmesina. Tirant mor al contraure una pulmonia mentre està a dalt d'un vaixell fent camÃ− cap a la ciutat imperial, quan el cos arriba a Constantinoble l'exposen al temple de Santa Sofia. L'emperador fa una lamentació que arriba a les orelles de Carmesina, aquesta al assabentar-se de la notÃ−cia va al temple i es plany i plora dolorosament sobre el cos de Tirant. Tan gran és el seu dolor que sent com la mort se li acosta, es confessa públicament dels seus pecats i dicta el seu testament, en el qual nombra la seva mare com a hereva. Carmesina mor sobre el cos de Tirant. Aquest final pot recordar al final de Romeu i Julieta, ja que en aquesta obra també acaba morint la dona sobre el cos del estimat a causa de que no pot aguantar el dolor que li provoca perdre al seu estimat. 7. Es diu que Tirant lo Blanc és una novel·la total, podries explicar per quines raons es fa aquesta afirmació? El Tirant ens mostra la vida d'un cavaller en conjunt. Abasta tota la vida de l'heroi i no s'està de presentar-nos la mort. De la mateixa manera, no ens estalvia cap de les dimensions de la seva condició humana que l'obliguen a actuar i a viure cada dia. D'alguna manera, uns fets condueixen cap a uns altres. Martorell pren molts aspectes, que incorpora a l'obra i que transforma en matèria novel·lesca. S'anomena novel·la total perquè incorpora diferent tipus de novel·la, hi trobem novel·la de cavalleria, novel·la històrica, novel·la militar, novel·la de costums, novel·la eròtica, novel·la psicològica i modernitat i revolució de gèneres.

2