1.− Llegides la introducció i la biografia de Joanot Martorell, destaca els 6 esdeveniments més remarcables dels regnats d'Alfons el Magnanim i Joan II. ALFONS MAGNANIM 1420.− expedició d'Alfons el Magnànim a Sardenya, Sicília i Còrsega. Gener 1421.− Alfons el Magnànim aixeca el setge Juliol 1421.− Alfons el Magnànim arriba a Nàpols no mena Alfons el Magnànim el seu hereu, però revoca tot seguit l'afillament a favor de Lluís II d'Anjou. El rei torna a les terres ibèriques. 29 de maig 1432.− Absentisme d'Alfons el Magnànim . el rei parteix del territoris ibèrics de la corona d'Aragó per no tornar−hi mai més. Estiu 1432.− expedició d'Alfons el Magnànim contra Tunis. Atac infructuós a l'illa de Djerba. 5 d'Agost 1435.− Alfons el Magnànim, els seus germans Joan i Enric i 246 nobles són derrotats pels genovesos i conduïts com a presoners al duc de Milà Filippo Maria Visconti. JOAN II 1458−1479.− Regnat de Joan II (segon fill de Ferran I D'Antequera i Elionor d'Alburquerque, i germà d'Alfons el Magnànim) als regnes ibèrics de la corona D'Aragó. Desembre 1460 Joan II deshereta i fa empresonar el primogènit Carles d'Aragó, príncep de Viana, fill del seu matrimoni amb Blanca de Navarra, sota l'acusació de conspirar a favor de Castella. Juny 1461.− concòrdia de Villafranca, que prohibeix a Joan II d'entrar a Catalunya. Maig 1462.− tractat de Salvatierra i Baiona. Joan II hipoteca el Rosselló i la Cerdanya a Lluís XI de França a canvi d'ajut militar. Juny 1462.− Joan II trenca la concòrdia de Villafranca, entra a Catalunya i s'apodera de Balaguer. Les autoritats catalanes declaren Joan II enemic i el desposseeixen de la corona. 1462.− esclata la guerra civil catalana o revolta contra Joan II. El país es divideix en 2 bàndols: els reialistes, partidaris de Joan II i l'altre bàndol, els consell del Principat, la Biga i un ampli sector popular motivament fidel a Carles D'Aragó. 2..− Quins són els detalls d'humor que en destacaries un cop llegit el llibre. Humanitzin la cruesa d'escenes bèl·liques. Pàg. 128 [...] preneu les armes que voldreu i, aquelles que vós deixareu , amb aquelles jo entraré al camp [...] Pàg. 128 [...] els cavallers estigueren altercant per punt d'honor. El jutge, per acabar amb la tossuderia [...] Es distanciïn de la sensibleria de certes situacions amoroses

1

Pàg. 173 [...] Felip clavà l'agulla al llit on havia decidit de dormir [...]començà a cercar l'agulla d'un cap del llit a l'altre [...] es gità al llit de parament i deixà tota la roba a terra [...] Alleugereixin l'atreviment d'alguns episodis eròtics. Pàg. 178 [...] Carmesina estava mig descordada, mostrant als pits dues pomes de paradís que cristal·lines semblaven, les quals donaren entrada als ulls de Tirant [...] Pàg. 317 [...] encara que aquests siguin els senyals de l'amor, no s'han de prendre amb tanta força ni crueltat [...] 3.− Copia un fragment ben representatiu dels diferents tipus de narrador que trobem al llarg de l'obra omniscient: pàg. 174 [...] molt singular agulla fou aquella per a Felip [...] còmplice del lector: pàg. 163−164 [...] el mestre de Rodes fa un present del blat [...] a fi d'assegurar−se'n definitivament, fa venir de Calàbria un savi filòsof i endeví. L'autor ens vol expressar com acaba aquesta batalla contra els moros i els Genovesos. Inseridor d'altres narracions: quan l'Ermità llegí el llibre ARBRES DE BATALLES a Tirant. Pàg. 105 [...] Defallint al món caritat, lleialtat i veritat, començà mala voluntat, injúria i falsedat, i per això fou gran error entre el poble de Déu, i gran confusió [...] Poc o gens lineal cronològicament: pàg. 132 [...] totes les camises s'havien tornat vermelles de tanta sang com perdien. Tristes de les mares que els parits! [...] 4.− Amb la informació que has adquirit llegint la novel·la, elabora un programa d'una festa medieval de tres dies de durada. Primer dia 10.00.− es farà el pregó de les festes de la cort de Castellmar, on el rei programarà tots els esdeveniments que es realitzaran durant aquests tres dies. 2/4 de 12 del migdia es prepararà un dinar per a gent noble i per a presentar els cavallers que lluitaran demà per decidir qui es casarà amb la princesa del castell, la princesa Margarida. Segon dia 11.00.− portes obertes de la cort de Castellmar i mercat durant tot el dia, on es compraran i vendran esclaus i hi hauran saltimbanquis tot el dia i recontadors de noves cada hora 2/4 d'un el rei Ferran, la reina Elena i la princesa Margarida sortirà del castell pel tal de saludar a tota la gent de fora. Tercer dia 2/4 de 8 missa a l'església de la cort per resar pels cavallers que han de lluitar per la seva estimada. 12.00 de migdia el gran torneig de justes, qui guanyi es casarà aquesta mateixa tarda a la parròquia de la cort .

2

4.00 de la tarda cerimònia del casament del cavaller guanyador amb la princesa Margarida. 8.00 sopar de celebració del nuvis. 5.− Explica 4 estratègies bèl·liques, però eficaces que permetin a Tirant de vèncer en algunes batalles. Pàg. 207 [...] Tirant torna a exhortar i a aconsellar la seva gent perquè tinguessin coratge, i féu allunyar de tots el temor, convertint llur ànim en una gran esperança d'obtenir victòria [...] (utilitza la raó no l'agressivitat). Pàg. 160 [...] senyor, què daria la mercè vostra al qui, en nom vostre, cremés la nit que ve aquesta nau, que és més a prop de terra, que es diu que és del capità dels genovesos? Si tu fas això , jo de bon grat et daré tres mil ducats d'or [...] (mitjançant la recompensa que tirant li promet al mariner aconseguiran guanyar al moros). Pàg. 141 Tirant a Sicília i a Rodes, durant aquest apartat, Tirant ordena que tots el vaixells portessin una llum al davant, perquè amb la boira aconseguirien despistar a l'enemic. Pàg. 161 [...] el mariner havia fermat ben fort un argue a terra, vora mar. Després agafà un gúmena molt grossa i la posà dins una barca amb dos homes que remaven, que amb ell eren tres, i prengué una corda de cànem molt llarga i grossa com el dit [...] (amb aquest aparell els hi va ser més fàcil guanyar a l'enemic). 6.− Exposa amb mots teus i ben argumentat, com es manifesta Tirant al camp de batalla i en el terreny amorós. Al començament de la novel·la Tirant es burlava de la gent que estava enamorada, una vegada ell s'enamora de Carmesina es torna molt més tímid i no sap com dir−li perquè té por de que ella no senti el mateix Quan la veu es torna molt nerviós i no sap com actuar. Moltes vegades trenca a plorar pels seus sentiments, això fa humanitzar molt a Tirant. En el camp de batalla Tirant és un cavaller molt valent i respecta el seus enemics, hi ha vegades que guanya més amb la raó i l'enginy que no pas per la força. Per tant Tirant es molt diferent en el camp de l'amor i en el camp de batalla. 7.− Descriu amb precisió les característiques més remarcables de: Tirant: És un cavaller fort, atractiu, ardit, desimbolt, educat, valentíssim, molt enginyós, gloriós, gentil ,honrat, gran estrateg, intel·ligent, hàbil amb les armes, romàntic, divertit i molt bona persona que només vol ajudar als demés. A part, també és fidel i molt creient. Carmesina: És la enamorada de Tirant, la seva bellesa és infinita i és molt pura i casta. Està perdudament enamorada de Tirant i s'acaba casant amb ell, però està obsessionada amb la seva virginitat. Diafebus: : És el cosí de Tirant i és el que intervé majoritàriament per contar les gestes del seu cosí. És fidel a Tirant i l'ajuda en tot moment. És casa amb Estefania, filla de duc de Macedònia. Estefania: Amiga de carmesina i confident d'ella, es uns de les protagonistes de les noces sordes, ja que ella es casa amb Diafebus en el somni, però en la realitat també. Emperador: Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no s'ha n'adona del que passa al seu voltant i acaba morint de pena per Tirant i Carmesina.

3

Emperadriu: És vella i s'acaba enamorant d'Hipòlit i quan l'emperador mor, ella es casa amb Hipòlit, però als tres anys mor. Hipòlit: És un jove molt atractiu, escuder i nebot de Tirant, que s'enamora de la Emperadriu i s'acaba casant i heretant l'imperi Bizantí. Però ella mor i després ell es casa amb la filla del rei d'Anglaterra i té 5 fills. Plaerdemavida: És una de les donzelles de l'infanta Carmesina, és molt enginyosa, comedianta, graciosa i molt de pics desvergonyida ,és simpàtica i fa que Tirant i Carmesina puguin estar junts. Viuda Reposada: És la dida de Carmesina i està secretament enamorada de Tirant i fa molt de mal a la parella de Tirant i Carmesina, perquè està molt gelosa. S'acaba suïcidant per por de que Tirant la faci mal. Felip: És fill del rei de França, i és molt grosser. Ricomana: És l'infanta de Sicília, que s'enamora de Felip, que en el capítol de Felip i els dos llits li posar a prova, però l'amor fa veure coses que no són. 8.− Escriu 8 refrany populars extrets de l'obra i que encara s'utilitzin. • A vegades passen soses en una hora que no s'esdevenen en mil anys. • Qui més arrisca més perd • No hi ha mal que no vingui per bé • És un entre mil homes • Les mans dels reis, que són molt llargues, arriben allà on volen • Pel forat del pany • Qui us ha vist i qui us veurà • L'amor comporta sempre l'amargor. 9.− Copia 6 exemples de paral·lelisme entre el llenguatge militar i l'eròtic. • pàg. 316 [...] no vulgueu usar de la vostra bel·licosa força, que les forces d'una delicada donzella no són suficient per a resistir a semblant cavaller [...] • pàg. 314 [...] cavaller gloriós, despulleu−vos en camisa i, descalç, aneu a posar−vos al costat d'aquella qui us estima més que a la vida; i feriu fort els esperons, car així pertany a cavaller [...] • pàg. 317 [...] almenys haguéssiu esperat el dia de la solemne i cerimoniosa festa, perquè haguéssiu entrat lícitament als ports de la meva honesta castedat [...] • pàg. 316 [...] Tirant es llevà cuitadament del llit pensant que l'havia morta [...] • pàg. 317 [...] com sabeu fer la llagrimeta! Que les armes de cavaller no fan mal a donzella! Que Déu em deixi morir d'una mort tan dolça com de la que vós fingiu ser morta! [...] • pàg. 312 [...] ja és hora que prengueu la paga i satisfacció dels vostres honorables esforços, amb delitós repòs, en els braços d'aquella que és terme de la vostra felicitat [...] 10.− Busca la història de Píram i Tisbe i digues que tenen en comú amb Tirant i Carmesina. Píram i Tisbe. Aquest parell eren amants, però no és podien casar, perquè els pares d'ambdós eren enemics i s'oposaven al matrimoni.

4

Per això, ells sempre es veien d'amagat. Una nit, es citaren al peu d'una morera que creixia a prop d'una font. Ella arribà primer, però es presentà una lleona que anava a abreujar−se. La noia fugí, però li caigué el vel. La lleona, amb la boca ensanguinolentada per l'última peça caçada, jugava amb el vel. Arriba Píram i es troba amb el vel ple de sang, en veure'l es creu que Tisbe, la noia, està morta i desesperat, amb la pròpia espasa es mata. Quan Tisbe surt del seu amagatall per veure si el perill ja ha passat es troba amb el cos sense vida de Píram i sense pensar−s'ho s'abraça al seu cos deixant−se caure sobre la fulla de l'espasa. El fruit de la morera, abans blanc, es feu vermellós, de tanta sang. Els pares guardaren les cendres dels amants, juntes en una urna, i allí pogueren barrejar−se, cosa que en vida no els hi permeteren. Tirant i carmesina tenen en comú amb Píram i Tisbe que tots van morir en situacions tràgiques i per amor, com en el cas de Romeo i Julieta. Aquestes dos parelles van morir per les desavinences del les seves famílies, mentre que Tirant i Carmesina no van morir per la família sinó que Tirant va morir per una malaltia i Carmesina per la pena i la ràbia de la seva mort. 11.− Elabora una llista per ordre alfabètic, de la terminologia bèl·lica (armes, màquines de guerra, peces de l'arnés...) ♦ Avantbraç ♦ Atxa ♦ Bacinet ♦ Bavera ♦ Casc ♦ Collonera ♦ Coltell ♦ Colzera ♦ Cuixot ♦ Espasa ♦ Espatllàs ♦ Falda de malles ♦ Faldatge ♦ Genollera ♦ Gorgera ♦ Gossets (sagnies) ♦ Greva ♦ Guantellet ♦ Guardabraç ♦ Manyopa ♦ Pancera ♦ Peto (cuirassa) ♦ Sabata de ferro ♦ Verdesca 12.− Explica quin recurs empra l'autor per tal que el lector sàpiga què passa realment en les noces sordes. Joanot Martorell en aquest capítol ens vol explicar el que va passar quan Tirant i Diafebus van visitar a Carmesina i a Estefania mitjançant el somni. D'aquesta manera Plaerdemavida explica el que a ella li hagués 5

agradat que hagués passat. 13.− Escriu 6 exemples de detallisme descriptiu. Pàg. 153 [...] i cada dia donaven tres combats al castell, l'un al matí, l'altre a migjorn i l'altre abans de sol post [...] (descripció cronològica). Pàg. 132 [...] Tirant enmig de la cuixa, la qual li badà ben bé un pam. I a l'instant, li'n donà una altra al braç esquerre, que li arribà fins a l'os [...] ( descripció de les ferides) Pàg. 89 [...] en la fèrtil, rica i delitosa illa d'Anglaterra [...]( descripció d'un país) Pàg. 125 [...] trobaren roba de tela de França i de seguida feren tallar i cosir les camises, i les van fe fer un mica llargues, però les mànigues curtes fins al colze [...] (descripció de la vestimenta per combatre) Pàg. 144 [...] dins d'aquella ciutat es trobava una galant dama, la qual, per la seva gran bellesa, era festejada per molts cavallers de l'ordre, però per la seva gran virtut, ningú no havia obtingut res d'ella [...] (descripció d'un dama) Pàg. 237 [...] Tirant entrà a la cambra i trobà la princesa, que tenia als seus daurats embolicats en la mà [...] (descripció de Carmesina) 14.− Imagina't que ets un personatge de la novel·la i ens expliques la teva autobiografia de manera ben concreta. Tria el que vulguis, però que tingui narrativitat. El meu nom és Celcobert i sóc un cavaller, el futur marit de la princesa Carmesina. Quan em vaig assabentar de que Tirant havia confessat a Carmesina el seu amor, no vaig tenir cap altra solució d'anar a la cort. Una vegada a la cort vaig parlar amb Carmesina i m'afirmà les meves sospites. L'única solució era organitzar una batalla amb Tirant i qui guanyés es casaria amb Carmesina. La justa la vam fer a fora de la cort perquè no s'adonés l'emperador. Entre Tirant i jo vam triar les armes, només lluitàvem amb un espasa i l'armadura. Havia sentit que Tirant era un cavaller molt astut i valent, però el meu amor podia amb això, només de saber que la meva princesa no estaria al meu costat, lluitaria amb tots els cavallers junts. A l'hora de començar la batalla, el jutge, Hipòlit va revisar les armes i digué − Anem a la batalla i que cadascú torni al seu lloc−. Un cop dit això la batalla va començar, els primers cops van ser molts forts, però els meus també, ja que tenia al meu pensament la meva estimada. Un dels cops que vaig rebre va ser un a la cama, on la ferida va ser tant profunda que es veia l'os, seguidament, un altre cop al cap i vaig perdre el coneixement quan em vaig despertar, tenia la meu costat a la Carmesina, semblava que estigués somniant. Les primeres paraules que vaig sentir van ser t'estimo, les quals anaven dirigides a Tirant perquè havia guanyat la batalla. Aquell moment em va resultar molt dur, sé que mai la podré tenir al meu costat, però sempre portaré el seu nom gravat al meu cor. CARMESINA. CAVALLER CELCOBERT. 6

15.− Com argumentaries des del punt de vista del lector, la qualificació de Vargas Llosa de novel·la total? Mario Vargas Llosas va anomenar Tirant lo Blanc com a novel·la total i amb una estructura de caixa xinesa. Jo estic d'acord amb aquestes observacions, ja que Tirant lo blanc no es determina de quina novel·la es característica. Tracta molt temes; el tema del amor que moltes vegades va relacionat amb el món de la guerra, el tema de eròtic, la sensualitat, la sexualitat... Per tant podem considerar aquesta novel·la com a novel·la històrica, novel·la d'aventures, novel·la costumista, novel·la eròtica, novel·la militar, etc. 16.− Fes un comentari extens i argumentat del Tirant lo blanc, tot exposant−hi característiques destacables, algun capítol preferit, comprensió i gust a l'hora de llegir−la. La novel·la de Joanot Martorell ha estat un llibre molt emocionant, al principi em resultava una mica llarg, però a mesura que vas llegint sembla com si encongissin les pàgines. El capítol que em va resultar molt interessant va ser de l'espill, és una manera molt especial de dir a una persona que l'estimes, ja que sembla que Tirant per ser cavaller no hagi de ser un romàntic. El llenguatge que utilitza l'autor es molt entenedor, pel que fa a la seva època; sembla que perquè sigui de l'edat medieval hagi de ser molt rebuscat. Ha estat un lectura molt entretinguda i agradable, sobretot m'ha ajudat les classes que literatura catalana alhora d'entendre−la millor.

7