TIRANT LO BLANC Tirant a Anglaterra • Comenta les diferències i semblances que presenten les figures de Tirant i Guillem de Varoic com a personificacions de l'ideal cavalleresc. Els dos tenien moltes virtuts i eren molt valents en batalla. Són dignes de ser cavallers i són molt reconeguts com a tals. Eren resistents en la lluita, i aguantaven molt de temps lluitant. Però es diferenciaven en que Guillen era noble i Tirant no, que Guillen deixa de ser cavaller per a dedicar−se a l'oració i Tirant està en el començament de la seua carrera com a cavaller. • Quines són les principals característiques de la cavalleria i dels combats cavallerescos tal com apareixen en la primera part? Quina relació presenta el Tirant amb la realitat del seu temps? I amb la biografia del propi Martorell? Les principals característiques de la cavalleria eren que, en primer lloc, havia estat creada per a restaurar la caritat, la lleialtat, i la veritat, en segon lloc, per a que Deu fos amat, conegut, respectat, servit i temut pels homes del món. En tercer lloc, Per a defensar la gent simple i la santa església i mantindre la justícia . Les característiques principals del combats cavallerescos són, la possibilitat de combatre a peu o amb cavall, usar, o no, l'arnés, fins a la mort o a la rendició, i amb distintes armes, totes aquestes característiques són a elecció dels combatents que tenen que posar−se d'acord per a presentar batalla a l' oponent. Presenta una relació molt estreta, ja que presenta les característiques de l'ideal cavalleresc de l'època (valent, honrat amable, savi, lleial, fort,...) • Quins detalls d´ humor i d'erotisme apareixen en aquests capítols? Els detalls d'erotisme apareixen amb la bella Arnès, quan el rei li demana la seua lliga i ella li diu que la prenga ell mateix, i ell l'agafa i se la posa, i no se la trau. El detall d'humor apareix amb la ridiculització del personatge del cavaller gegantí, que mor ridículament plorant per un atac d'ira. • Hi ha algun fenomen de l'actualitat que es puga comparar als combats cavallerescos? Si, alguns tipus de lluita molt bèstia que es practica a alguns països on la llei no els prohibeix, o inclòs altres tipus de lluita als països més civilitzats, però jo crec que ningú està a la altura dels combats cavallerescos on es lluitava amb espases i altres armes fins la mort de l'altre. • Quines característiques del combat cavalleresc apareixen reproduïdes en la lluita de Tirant contra el gos alà? Una lluita a mort per a defensar la gent simple i la justícia. Tirant a Sicília i Rodes • Quins són els defectes de Felip que Tirant aconsegueix dissimular?

1

Que és avar i grosser, i Tirant el dissimula en diverses ocasions com per exemple quan Felip talla el pa abans d'hora i el parteix en dotze trossos, Tirant per a intentar ocultar−ho fa com que és un ritual, i posa els dotze trossos de pa en dotze plats, i posa dotze monedes d'amunt del pa, després diu que el reparteixen a dotze homes pobres. També quan Felip està preocupat per la seua roba perquè no es taque no es trenque, Tirant li diu que no es preocupe, que no es propi d'un príncep preocupar−se per les seues robes. • Quina característica dóna un to diferent a aquesta part si la comparem amb l'anterior? Quines diferéncies trobem entre la primera i la segona part? Les escenes ja no són violentes, sinó que es comença a basar en una història d'amor entre Felip i Ricomana, ja no tracta tan sols de lluites entre cavallers, es centra també en un altre àmbit, en la classe alta de l'època. • Si la comparem amb els altres personatges femenins de la novel·la, quina característica més rellevant de Ricomana? Ricomana es preocupa per qui serà el seu marit, i intenta provar si realment és com diu la gent ( avar i grosser), o al contrari la gent s'equivoca i és una bona persona que li convé prendre en matrimoni com l'aconsella Tirant. • En l'escena dels dos llits, quines característiques del príncep Felip es posen de manifest? Escriu un resum d'aquest episodi des de l'òptica de Felip i un altre des del punt de vista de Ricomana. Creus que Ricomana s'enganya? Qui enganya qui? Qui és l'enganyador enganyat? Realment es posen de manifest les seues reals característiques, que és grosser i avar. Òptica de Felip: Quan vaig arribar a la cambra disposada per a mi, em vaig trobar dos llits, un brocat i l'altre més pobre. Com que em feia mal desfer el llit bo, vaig decidir gitarme al més pobre, així no tocaria el mes ric. Vaig manar dos patges a que em dugueren fil blanc i una agulla per a poder cosirme una calça que se m'havia estripat. Quan em vaig donar compte, la agulla se m'havia perdut pel llit i vaig buscar−la per tot el llit, amb la mala sort que quan em vaig donar compte, el llit estava totalment desfet i no trobava l'agulla, per a no punxarme em vaig gitar al llit més ric, encara que em va molestar molt desfer−ho. Òptica de Ricomana: Com tenia que provar a Felip sense que Tirant estigués present, per a que no li tragués del apur, vaig manar posar dos llits a la cambra disposada per a ell i em vaig amagar en un lloc on veia tota la cambra, però on Felip no podia veure'm. Si es gitava al brocat, demostraria que tot el que es deia sobre ell era mentida, però si es gitava al més pobre demostraria que era grosser i avar. Quan va arribar Felip, es va acostar al llit més pobre, i després d'una estona, el va desfer i es va gitar al llit mes ric. D'aquesta manera em va demostrar que no era ni grosser ni avar, i que la gent s'equivocava. No sols s'havia gitat al més ric, sinó que havia desfet completament el pobre. Jo crec que no s'enganya, sinó que sense voler−ho, Felip l'enganya i li fa veure coses que realment volen dir tot el contrari, però com Ricomana no sap el que Felip pensa, no sap perquè actua com actua, i trau les seues pròpies conclusions que no són les vertaderes. Felip a Ricomana, però ho fa sense adonar−se compte del que està feien és enganyar a Ricomana, ja que està feient una cosa que desde un altre punt de vista pareix que ho fa per uns altres motius dels que realment són, cosa que innocentment fa que Ricomana siga enganyada per Felip, a l'hora que Ricomana intentava enganyar a Felip posant−li dos llits per a saber com és Felip realment. Ricomana. Intenta enganyar a Felip però Felip acaba enganyant−la a ella sense adonar−se compte. Tirant declara el seu amor a Carmesina amb l'ajut d'un espill 2

• Tirant declara el seu amor a la princesa amb l'ajut d'un espill. Quines característiques psicològiques de Tirant es poden deduir d'aquest fet? Que és un home molt intel·ligent, amb gran dots per a pensar plans i formes de fer les coses. També que és un home romàntic i a l'hora tímid. • Venç Tirant amb l'enginy de l'espill la timidesa o, per contra, únicament li serveix per encobrir−la, per dissimular−la, però no l'ajuda a superar−la? O bé, més malèvolament, el protagonista se serveix de l'espill per dissimular timidesa davant de la princesa, perquè sap que la feta li plaurà? La declaració a través de l'espill és una astúcia de seducció? Valora argumentativament cadascuna d'aquestes opcions. El venç ja que després d'aquesta forma de declaració no torna a sentir vergonya en cap moment. Encara que també ho podria haver fet com una forma de seducció ja que així fa que Carmesina s' adone compte de la realitat i al mateix temps, desitge vore al seu amat tant, que quan el torne a vore, tinga moltes coses que parlar amb ell i el desitge més. • Comenta la reacció de Carmesina a la requesta d'amors a través de l'espill. Perquè se'n va a una altra cambra a mirar−se? Quan es va donar compte que ella era la amada de Tirant es va il·lusionar molt, ja que ella també l'amava a ell. Se'n va a una altra cambra perquè ella creu que no va a vore el seu reflex sinó que va a vore una altra persona allí reflectida. • En aquests capítols ja es perfilen els papers d'Estefania i de la Viuda Reposada amb relació a Carmesina. Estefania farà de confident de la princesa i l'encoratjarà a estimar Tirant, mentre que la Viuda Reposada començarà a posar impediments a fi de separar als enamorats. Revisa els arguments que l'una i l'altra donen a la princesa a favor o en contra de la relació amorosa amb Tirant. Nota especialment com la Viuda Reposada fa un discurs a la princesa sobre l'honestedat, ben contràriament a Estefania, que la convida a ser la deshonesta. Aïlla i ordena els distints arguments concrets que constitueixen el cos de cadascuna d'aquestes intervencions. La viuda reposada li diu a Carmesina que sols l'estima pels seus diners, també que el que Tirant vol es ser emperador, i que l'únic que vol és fer que Carmesina perda el seu honor com a fet Estefania y Plaerdemavida, y elles volen el mateix per a no sentir−se a no ser les úniques que l'han perdut. Estefania li diu que es un bon cavaller, molt honrat i valerós, ple de viruts,i també li diu que no li farà cap mal. El somni de Plaerdemavida • Compara la història que se'ns conta en tercera persona en les pàgines 158−159 i la versió que dóna Plaerdemavida. La història que se'ns conta en tercera persona és molt menys detallada que la versió que dona Plaerdemavida. Plaerdemavida fa com que ella ho ha somniat per a que ningú més que els interessats sàpiguen que ha vist el que ha passat en aquella cambra, però el de tercera persona, no el conta ningú personatge, sinó el narrador de la història. • Quina és la característica fonamental de Plaerdemavida com a personatge? El seu nom fa referència a algun aspecte de la seua personalitat? Com definiries la seua actitud? Recorda que Carmesina, Estefania i Plaerdemavida són donzelles de la mateixa edat, de catorze anys. 3

Plaerdemavida és un personatge molt astut, ja que sap com contar coses i que sols se n'adonen les persones que ella vulga que ho sàpiguen. Si, que vol viure la vida plaentment, ja que diu que te molta enveja dels altres que s'estimen i estén donant−se amor uns als altres, i ella va a buscar Hipòlit per a remeiar aquesta enveja. La seua és una actitud molt envejosa ja que es passa tota la nit a la porta per vore el que fan els demés. • Quin efecte aconseguix Martorell amb el canvi de narrador? Aconsegueix que el lector lliga l'historia més apassionadament ja que dona tot luxe de detalls sobre la historia i fa parèixer com que la historia te la conta a tu mateix i no a Carmesina i a les demés donzelles de la cambra. • Contrasta la relació de Tirant i Carmesina amb la relació de Diafebus i Estefania. Has de recordar que Diafebus i Estefania s'han promès amb anterioritat i, doncs, es troben emparats pel contracte de matrimoni secret, mitjançant un albarà. Tirant i Carmesina porten una relació més indecisa i amb més tranquil·litat que Diafebus i Estefania, ja que Diafebus i Estefania no es troben molts impediments per a casar−se i portar una relació normal, mentre que Tirant i Carmesina es troben els impediments de que Carmesina es la filla de l'emperador i que molta gent no vol a Tirant com a espòs de Carmesina, com per exemple la Viuda Reposada que el vol per a ella. Diafebus pren a Estefania al llit, mentre que quan Tirant ho intenta amb Carmesina, aquesta li diu que no i ell li obeeix, no com Diafebus que no fa cas a Estefania que no volia fer res encara que estaven promesos. Tirant és convidat per Plaerdemavida a contemplar el bany de la princesa • Compara i comenta els motius de la indecisió de Tirant i Carmesina. Mentre que Carmesina estima a Tirant i no vol perdre la seua virginitat fins que estiguessin casats, Tirant vol prendre el seu premi abans del casament, ja que creu que se'l mereix ja, però al mateix temps Tirant no fa res tampoc perquè respecta a Carmesina i no faria res que ella no el permetrera. El comportament de Tirant de sempre intentar furtarle la virginitat de Carmesina, encara que no ho aconsegueix sempre, fa pensar a Carmesina que Tirant tan sols vol el seu cos, cosa que la Viuda Reposada també fa creure−li a Carmesina, i per açò la indecisió de Tirant i Carmesina. • Confronta els arguments de Tirant i Carmesina amb els de Plaerdemavida. Tirant i Carmesina no volen dar a conèixer el seu amor fins que Tirant aconseguisca lliurar l'imperi dels infidels, i així guanyaria terres i títols i estaria a l'altura de tal casament, mentre que Plaerdemavida diu que el amor no es te que ocultar, encara que exista molta diferència de poder entre ambdós. • Comenta les característiques de l'espai en què transcorre aquest capítol. En què es nota que l'acció té lloc a les cambres d'un palau imperial? En que es un gran bany on te lloc la banyera on caben Carmesina i Plaerdemavida, i açò fa vore que es una banyera de grans dimensions, també n'hi ha lloc per a ocultar a Tirant y que ningú sospite que ell està veient l' espectàcul de la princesa i com Plaerdemavida fa que Tirant es posa molt neguitós al vore com ella la pot tocar i ell es te que esperar a després.Bodes de Diafebus i Estefania. • On resideix la malícia de l'ardit de Plaerdemavida? Esposa−ho raonadament. Recorda que aquest episodi s'ha de llegir al costat del somni fingit de Plaerdemavida.

4

Plaerdemavida va posar cinc gats petits a la finestra de Diafebus i Estefania per a que es passen tota la nit miolant. Plaerdemavida va anar a veure a l'emperador i li va dir que temia que Estefania estiguera morta ja que estava tota la nit cridant, l'emperador va a anar a veure que passava i van preguntar que passava dins, els altres van dir que estaven dormint. • Aquests fragments són plens de metàfores i eufemismes sexuals. Localitza'ls. • Estudia, en aquest episodi, el tipus de llenguatge que fa servir Plaerdemavida, i que constitueix bona part de la idiosincràsia del personatge: exclamacions, interrogacions, repeticions, col·loquialismes, eufemismes, etc. Plaerdemavida usa un llenguatge més col·loquial que altra cosa, usa frases fetes com: més mal que be, podríem definir el seu llenguatge culte però al mateix temps, usa un llenguatge del carrer.. • Què et sembla l'emperador? És un home savi o experimentat? Com el tracta Joanot Martorell? I els altres personatges de la novel·la què en pensen? Es comporta com a emperador, però mostra estar infeliç amb el seu casament dient que li agradaria no tindre esposa per a poder estar casat amb Plaerdemavida, que deixa veure que es la seua amada i no l'emperadriu. És més experimentat que savi, mostra com coneix la vida, però no he vist cap característica que indique que es savi. Els amors d'Hipòlit i de l'emperadriu. • Fes una caracterització del personatge de l'emperadriu. És una dona major, esposa de l'emperador, mostra una imatge de dignitat, noblesa i honestedat encara que al principi l'és infidel amb Hipòlit. Quan mor el seu marit. Es casa amb Hipòlit. • Descobreix com Joanot Martorell ha aconseguit de plasmar la diferència d'edat entre ambdós personatges en les seues accions i reaccions davant les enrevessades circumstàncies en què duen a terme el seu amor Marca molt be com Hipòlit és inexpert en el tema de l'amor mentre que l'emperadriu és més experta. Hipòlit per a cridar a l'emperadriu utilitza noms con: senyora, que mostra com Hipòlit li té respecte per la diferència d'edat. • Compara els recurs al somni fingit de l'emperadriu amb el somni fingit de Plaerdemavida. • Compara la relació d'Hipòlit i l'emperadriu amb la que mantenen Tirant i Carmesina. Hipòlit i l'emperadriu mantenen relacions en la primera cita, mentre que Tirant i Carmesina es tomen aquest tema amb molta més calma. Hipòlit i l'emperadriu esten casats tres anys i Tirant i Carmesina uns mesos.

5