TIRANT LO BLANC 1ª PART • Qui era el Comte de Varoic? Per què se'n va a Jerusalem? • Un cavaller que va decidir abandonar la vida de les armes. Per fer un pelegrinatge per obtenir la remissió dels seus pecats, sobretot d'aquells contrets per haver fet córrer tanta sang. • Què va deixar a la seva dona? • La donació del comtat. • Què va fer quan tornà del seu pelegrinatge? ♦ S'encarregà de fer córrer la veu que havia mort i vigilà que la notícia arribés a Anglaterra, i viure com un ermita a prop. • Què succeí a Anglaterra en aquella època? ♦ Abraïm, rei moro de la Gran Canària, armà un poderós estol i es dirigí cap a Anglaterra per envair−la. Els infidels desembarcaren al port d'Antona i emprengueren nou batalles consecutives contra els exèrcits del rei d'Anglaterra. • Quin fou el somni del rei d'Anglaterra? ♦ Una beatífica donzella se li aparegué, l'exhortà a tenir confiança en Déu i en la Verge i li digué que, si volia salvar el seu regne, fes capità dels seus exèrcits el primer home amb llarga barba li demanés caritat per l'amor de Déu. • A l'episodi de les magranes, quina estratègia bèl·lica ensenya l'ermità al rei d'Anglaterra per fer fugir els moros del país? ♦ Que li fessin unes vestidures de moro i ell faria uns artefactes que només s'apaguen amb oli o reïna de pi, llavors ell aniria tot sol devers el camp dels moros i, prop de la tenda del rei, ell posaria les magranes; i quan sigues gairebé l'hora de mitjanit, les magranes s'encendrien i tots els moros cuitaran devers aquella part per apagar el foc, i la seva senyoria estaria armada amb tota la seva gent. Llavors quan velles el gran foc, ell atacaria amb tota la gent. • Qui va ser el combatent en el duel contra el rei moro de la Gran Canària? ♦ Un cop en possessió de les armes justes, i després de passar la nit en oració, el rei−ermità lluità amb el rei moro, el vencé i li tallà el cap, agafà la llança i posa la testa del vençut a la punta del ferro. • Com es donà a conèixer a la seva dona, el rei−ermità? ♦ Al cap d'uns quants dies, el rei−ermità es donà a conèixe a la comtessa per mitjà de l'anell partit, i ella li pregà que restés al seu costat, però ell, amb la definitiva victòria sobre la morisma, no tenia altre desig que tornar a fer vida ermitana. • Per què Tirant va anar a Anglaterra? ♦ Al cap d'un temps, el rei d'Anglaterra, amb els seus dominis ja pacificats, anuncià el seu casament amb una filla del rei de França i disposà que a la seva cort se celebressin grans festes i exercicis d'armes. Per tal de rebre l'orde de cavalleria. • D'on era el jove Tirant? ♦ De Bretó. • Digues els principals o ideals cavallerescos que Guillem de Varoic exposa a Tirant en aquests capítols doctrinals de la novel·la. ♦ Car cap cavaller no pot mantenir l'orde, si no el sap, així com tot el que pertany a l'orde; i cap cavaller, si no sap l'orde de cavalleria, no és cavaller, car desordenat cavaller és qui fa cavaller un altre i no hi sap mostrar els costums que pertanyen a cavaller. • Digues els noms d'alguns del millors cavallers del món que cita l'ermità. 1

♦ Lançalot del Llac, Perceval o Galaàs, que conquerí el Sant Graal, el cavaller Muntanyanegra (Jordi Castriola Scanderberg, famós cabdill albanès, però s'estranya que el seu preceptor no hagués esmentat el comte Guillem de Varoic. • Per què Tirant lo Blanc va ser considerat el millor cavaller del món? ♦ Perquè és u entre mil homes elegit, perquè té més noble ofici que tots el altres homes. • Per què Tirant va anar a Anglaterra? Què aconsegueix? ♦ Perquè el rei va demanar que estigues a la festa que organitzava ,que es el primer a ser adobat a cavaller pel rei d'Anglaterra. • Per què Tirant es baralla amb el Senyor de les Vilesermes? ♦ Perquè la bella Agnès portava un fermall al pit i quan acaben les danses, Tirant s'acosta i li diu que li desitja servir i que consideraria que li faria una gràcia si li donés el fermall, el portaré i de grat per honrar−vos i servir−vos prometent i jurant sobre l'altar i per ordre de la cavalleria combatre un cavaller a peu o cavall armat o desarmat , el dia següent arriba un cavaller i li demana el fermall de grat o per força ja que des de la seva adolescència la estimat, servit i venerat. El senyor de les Vilesermes. • Reconstrueix totes les accions que han tingut lloc per preparar el combat de Tirant amb el Senyor de les Vilesermes des del desafiament fins al combat pròpiament dit, fent especial atenció a cadascuna de les etapes que han anat reglament la batalla. ♦ Tirant i Vilesermes discuteixen per el succés amb la bella Agnès, Tirant respon al Senyor de Vilesermes que no li donaria el fermall ja que l'havia promès i jurat per l'Agnès. El cavaller fa l'intent de prendre el fermall però Tirant treu un punyal i allí es produeix un brega civil entre cavallers i gentilhomes . El rei s'assabenta de tot i al cap de tres dies el cavaller francès li tramesa una carta a Tirant perquè es posin d'acord per combatre tots dos. • Quan temps van durar les festes del casament del rei d'Anglaterra? ♦ Un any sencer. • Explica quin és l'origen de l'orde cavalleresca de la Garrotera? De quants cavallers va constar? ♦ Doncs que havia una donzella dansant amb un cavaller i li cau la lliga cama, anomenada Madresilva, quan es dona conte de que la ha perdut va a recollir−la però un cavaller es més ràpid que ella li pren. El rei que veié la lligacama en poder del cavaller , immediatament el cridà i li diu que la hi lligués a la cama esquerra sobre la mitja, sota el genoll. El rei la porta i tots admirats de la extravagància i que tothom estava descontent , enclòs la reina i així promet a Déu que instituiré i faré sobre aquest fet un orde de cavalleria. L'orde la Garrotera ja que el brodat la forma amb cinyell i sivella devien portar−la aixì com moltes dones elegants i d'honor la porten a les cames per subjectar les mitges, cada cavaller estava obligat a portar−laVint −i− sis cavallers formaven l'orde. 2ª PART • De quina manera Tirant tragué els genovesos de la nau i així marxaren els moros de l'illa de Rodes? ♦ Tirant demana a un mariner que portes les naus a Rodes amb els genovesos, i li donaria tres mil ducats d'or. • Felip i les llesques de pa: elabora una caracterització de personatge de Felip, 5è fill del rei de França. En quins aspectes aquest personatge falta a la cortesia? ♦ Posant un duc a cada llesca de pa. Però Felip posar tots els ducs a només una llesca. • Felip i els dos llits: fes un resum de l'episodi des de l'òptica de l'infant Felip i un altre des del punt de vista de la Infanta Ricomana. Creus que Ricomana s'enganya? Qui enganya a qui? Tenia raó el filòsof de Calàbria en pronosticar l'estupidesa i beneiteria de Felip? ♦ No. Ricomana a Felip. No, per què s'acabarien casant. • Quan acaben els episodis de Rodes i Sicília, cap a on va Tirant? ♦ A l'imperi grec. 3ª PART • Quan arriba Tirant a la cort de Constantinoble, amb quin fet penós es troba? Com reacciona Tirant? 2

♦ La mort recent del príncep hereu de l'imperi, ni l'emperadriu ni la infanta Carmesina, ni cap dama ni donzella, no han sortit a rebre els estrangers. Tirant prega a l'emperador que li permeti d'anar a saludar−les, entra a la cambra endolada i, ordena que s'obrin les finestres i que tothom s'alegri. • Com es mostra el Tirant enamorat? Per què? Explica−ho. Quins tòpics amorosos trobem en l'escena de l'enamorament de Tirant. Enumera alguna de les parelles amoroses que citen en aquests capítols. Per que se citen? Quins són els dos fets més importants que succeeixen en aquesta part? ⋅ Es mostra exaltat per tanta bellesa, doncs no hi havia vist cosa igual segons el capítol mostra els pits, les quals donaran entrada als ulls de Tirant ,i que a partir de aquell moment, no el deixa sortir mai més del encant que ha rebut d'ella. Parelles que se citen : Floris i de Blancaflor, de Tisbe i Píram, D'Enees i Dido, de Tristany i D'Isolda. I la reina Ginebra i Lançalot. Per que son parelles amb dificultats i plenes de infelicitats amatòries i sempre acaben malament per circumstancies i es veuen a separar−se per diferents causes com les religions, suïcidis, o perquè s'enamoren d'una persona que ja es casada i cometran adulteri. Que des de aquell moment Tirant es mostra apassionat per la Carmesina, que no sap si podrà aconseguir el seu amor i cau en la malenconia i també en una enyorança i tristesa interior. ⋅ Com es declara Tirant a Carmesina? • Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué: Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani−li vostra altesa que em tingui pietat. . 26 Com es mostra Carmesina? • La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués requerir d'amors una dama sense parlar. ⋅ Com es mostra la Viuda Reposada davant la princesa pel que fa al tema dels amors de Tirant? ◊ Esta plena de enveja, i no li dona un cop de mà sinó que li diu que camina pel pedregar que un peu va tan endavant d'altre que no pot aconseguir, que ella no arribarà a tenir−lo mai li fa entendre. ◊ Quines tres qualitats han de tenir, segons Estefania, les donzelles cortesanes? ♦ La primera de totes som cobdicioses, la segona goloses, la tercera luxurioses ♦ Per què la princesa reprèn Tirant? Com fa Carmesina que Tirant oblidi les dures paraules que li diu? • El reprèn durament per el seu atreviment, 3

o falta de respecte, però el cavaller insisteix en la sinceritat del seu amor fins a donar la vida per ella. Li diu a Estefania que l'aturi, però aquesta no torna i Carmesina decideix presentar−se amb Plaerdemina, la princesa li prega que oblidi les dures paraules que abans li havia dit i a 4

canvi li promet deixar−li besar ells ulls i el cap. • Quin somni fingit explica Plaerdemavid a la princesa? En aquest somni aconsegueixe el mateix Diafebus i Tirant? ♦ Plaer expli a Carm que ella quan estav dorm en una de les camb princ en comp de quatr donz vaig veur que Estef venia amb un 5

estad encè per no porta gaire llum i que venia al nostr llit i mira si dorm I ens veié que totes dorm però jo estav alien que no sé si dorm o si vetll I vaig veur en somn com Estef obri la porta de la camb molt silen perq no 6

fes sorol i com trobà el meu seny Tiran i el cone que ja s'esta espe I anav en nipo amb cape i espa i calça peüc de llana perq no fessi sorol en passe Quan ells entra ella apag el llum i es posà la prim amb el cone de la 7

mà; desp venia el virtu I ella, que en aque situa semb un moss de cec, els portà a la vostr camb I vostr altes estav ben perfu i algal i no mal endr vesti i no pas desp Tiran us tenia en els seus braço i us porta per la camb 8

besa molt sovin I vostr altes que li deia: << Deix Tiran deixa >> I ell us posa sobre el llit de repò

• Què vol dir l'expressió Bodes sordes?

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40