Story Transcript
Trastorns del moviment Curs de formació en Neurologia Clínica de la Societat Catalana de Neurologia Alexandre Gironell Servei de Neurologia Hospital de Sant Pau. Barcelona.
Índex classe Introducció Exploració
neurològica Trastorns per excés de moviment DESCANS
Trastorns
per defecte de moviment Altres trastorns del moviment Trastorns del moviment psicogens Malaltia de Wilson Trastorns del moviment induïts per fàrmacs
Organització funcional dels ganglis de la base (Alexander, 1986) CÒRTEX
ESTRIAT D1
D2
SNc GPe TÀLEM NST GPi/SNr Tronc cerebral Medul·la espinal
AMS
Preparació moviment
1a
2a
motoneurona
motoneurona
Ganglis Bassals
Execució moviment
Trastorns del moviment Exces
de moviment
tremolor,
Defecte
corea, distonia, tics, mioclonies.
de moviment
parkinsonisme
Prevalença / 100.000 Cames inquietes
5000
Tremolor essencial
4000
Discinesies tardanes
500
Malaltia de Parkinson
240
Sd.Tourette
40
Distonia focal
29,5
Hungtinton
9
AMS
4,5
Distonia generalitzada
3,4
PSP
1,4
Exploració neurològica en els trastorns de moviment
Tremolor
de repòs, postural. Cinèsies EESS, EEII. To muscular. Reflexes posturals. Marxa.
Trastorns per excés de moviment
Trastorns per excés de moviment Ritmic
No-Ritmic Estereotipats-Suprimibles amb la voluntat
Tics
Moviments ràpids, breus, elèctrics
Mioclònies
Tremolor Moviments com un ball/postures anòmales Fotografia Moviments irregulars Gran amplitud, proximals
Suprimibles amb distracció
Distonia Corea/Atetosi Balisme Psicogen
Tremolor
El
trastorn del moviment “més freqüent”. Motiu de consulta de trastorns del moviment més freqüent. Definició: “moviment oscilatori i rítmic produït per contraccions sincroniques o alternants de grups musculars agonistes i antagonistes”.
Anamnesi Tipus
de tremolor (simptomatología)
Repòs Postural Intencional Acció
específica
Temps
d’evolució Localització del tremolor Factors que el modifiquen Símptomes associats Tractaments rebuts Grau d’interfeència en les activitats diàries
Antecedents
patològics
Neurològics No
Neurològics
Hàbits
i antecedents personals
Consum
de drogues, tabac, alcohol. Professió del pacient. Nivell d’ estrés laboral i personal. Antecedents
familiars
Exploración física
Exploració del tremolor
Postural vs repòs Localització, simetria
Proves de coordinació Bipedestació i estàtica Examen de la marxa To muscular Evaluar postures anormals Examen de la parla
Exploracions complementàries Analitica bioquímica
hepàtica i renal TSH, T4, cupremia, cupruria i ceruloplasmina. Neuroimatge Ganglis
bassals, triangle de Mollaret, Olives bulbars, cerebel.
Neurofisiologia
Diagnòstics sindròmics de tremolor Deuschl G, et al. Mov Disord 1998; 13(Supl.3):2-24.
tremolor fisiològic exagerat tremolor essencial tremolor distònic tremolor parkinsonià tremolor cerebelòs tremolor rúbric tremolor psicògen tremolor neuropàtic tremolor cortical tremolor farmacològic
tremolor fisiològic exagerat: tremolor bilateral simètric d’alta freqüència. No evidència de malaltia neurològica causant tremolor essencial: tremolor bilateral simètric Pot coexistir tremolor cefàlic Exclussió: Signes neurològics (distonia) Causas conegudes de tremolor fisilògic exagerat tremolor distònic: tremolor en una part del cos afectada de distonia. tremolor parkinsonià: tremolor “reposicional” (amb latència). Altres signes de parkinsonisme associats.
tremolor cerebelòs: tremolor de baixa freqüència. Associat a signes de disfunció cerebelosa. tremolor rúbric: tremolor de repòs i postural de baixa freqüència. Latència entre lesió i presentació del tremolor (1-24 mesos). tremolor psicògen: tremolor abigarrat. Curs fluctuant. Variació de freqüència i amplitut amb maniobres de distracció. tremolor neuropàtic: tremolor en pacient afecte de neuropatia perifèrica. tremolor cortical: Mioclònies pseudo-rítmiques.
Estudis neurofisiològics bàsics Accelerometría EMG
Figura 8
Figura 9
Freqüència del tremolor Paràmetre
estable intra-subjecte. Correlació inversa amb l’edat i l’amplitud del tremolor. Utilitat diagnòstica: tremolor
psicògen: freqüència inestable. tremolor fisiològic exagerat: > 8 Hz tremolor rúbric/cerebelòs: < 4 Hz
Canvis freqüèncials amb la prova del pes Constatació d’un marcapassos central. Canvis freqüèncials > 1 Hz indiquen un component perifèric en la génesi del tremolor. Però, especificitat < 100 %. Utilitats:
Diag.diferencial tr.essencial/t.fisiològic. tremolor psicògen.
A
B Figura 4
A
B Figura 5
Amplitud del tremolor Gran
variabilitat intra-subjecte. Correlació inversa amb l’edat. Escassa utilitat diagnòstica. Util en valoració objetiva de resposta terapèutica.
Canvis en l’amplitut amb maniobres de distracció Augmenta tremolor
Sense
l’ amplitut del tremolor:
parkinsonià
canvis:
tremolor
essencial
Disminueix/desapareix tremolor
psicògen
el tremolor:
EMG
Tremolor essencial Prevalença:
5 % persones de més de
65 anys. Autosomica dominant. Herencia poligènica, amb penetrància completa als 65 anys.
Criteris diagnòstics Tremolor
postural bilateral que és visible i persistent. Duració superior a 5 anys. Absència de criteris d’exclussió. Signes neurològics Fàrmacs tremòrics/abstinència drogues Inici sobtat Origen psicogen
Criteris neurofisiològics de tremolor essencial Salves rítmiques de tremolor postural en EMG. freqüència del tremolor > o = a 4 Hz. tremolor de repòs absent o freqüència 1,5 Hz inferior al postural. Absència de latència del tremolor postural. Sense canvis en la freqüència (o menys de 1 Hz) amb la prova del pes. No canvis en l’ amplitut del tremolor amb maniobres de concentració mental.
Algoritmo básico de tratamiento en pacientes con temblor esencial.
Temblor cefálico
Temblor esencial
Discapacidad funcional
Estrategias no farmacológicas Farmaco antitremorico agudo
Temblor extremidades, tronco, voz
Toxina botulínica
OK
Propranolol/Nadolol
OK
Gabapentina
OK
Primidona
OK
Topiramato
OK
Añadir alprazolam u otras combinaciones
OK
OK
Estimulación cerebral profunda tálamo
Sí
No
Tabla 1. Medicación oral utilizada en el tratamiento del temblor esencial Dosis inicio (mg/día)
Dosis mantenimiento (mg/dia)
Propranolol
10
120-320
Atenolol
50
50-200
Gabapentina
400
1200-3600
Primidona
62,5
62,5-100
Topiramato
25
200-400
Alprazolam
0.25
0.75-3
Tremolor cefàlic Tremolor
holocefàlic
Tremolor
essencial. Sí-Sí. No-No. Tremolor distònic Tremolor
cefàlic segmentari
Tremolor
mandibular. Tremolor barbeta.
Tics
Moviment... Moviments
o vocalitzacions ràpides, recurrents, estereotipades, no rítmiques i que poden suprimir-se transitoriament per la voluntat.
Musculatura
facial Va variant la localització amb el temps d’evolució. Dignòstic diferencial: manierismes
mov. Afegits a actes voluntaris
estereotípies
mov.coordinats, repetitius, ritmics i unformes.
Motors
simples Motors complexos Vocals simples carrapeig,
Vocals
vadall, tos, xiular...
complexos.
Ecolalia,
palilalia, coprolalia.
Etiologia Trastorn
de tics transitoris (< 12
mesos). Malaltia Gilles de la Tourette Tourtetisme tardà.
Malaltia Gilles de la Tourette 60
casos/100.000 habitants. Nens>nenes Inici 2-10 anys. Autosòmica dominant. Millora espontània edat adulta.
TOC 80 %
Tics 100 %
SDAH 50 %
Ventall clínic de la malaltia de Gilles de la Tourette
Criteris diagnòstics Tics
vocals o motors múltiples. Tics durant un període superior a 1 any. Alteració de l’àrea social, laboral o altres àrees vitals. Inici abans dels 18 anys. No fàrmacs o tòxics o malaltia subjacents.
Tractament Tics: neurolèptics. Toxina
botulínica.
TOC: antidepressius. ansiolítics.
Esterotípies
Moviments... involuntaris coordinats repetitius rítmics sense
objectiu una o vàries àrees corporals uniformes.
Simples pica
un dit en una taula, moure el tronc endavant-endarrera...
Complexes rituals
Etiologia Desenvolupament
normal
Esquizofrènia Retard
mental. Autisme. Sd de Rett Deprivació sensorial Adults: pscoestimulants, discinèsia tardana, malaltia ganglis bassals (Wilson).
Diag. diferencial
Manierismes
Accions amb proposit però amb moviments innecesaris i excessius. Forma personal de fer una tasca.
Crisis parcials complexes
Perseveracions
Actes repetitius. Demencia frontal.
Mioclònies
Moviments... Involuntaris Ràpids Breus Irregulars per
contracció muscular: mioclònies positives. per pèrdua brusca de to muscular: mioclonies negatives
Incidència 75
anual: 1,3 / 100.000 hab.
% mioclònies simptomàtiques 20 % mioclònies epilèptiques 5 % mioclònies essencials
Classifiació semiològica Espontànies en
repòs d’acció Reflexes
Classificació topogràfica Generalitzades Multifocals Focals
o segmentàries
Classificació etiològica Fisiològiques Essencials Epilèptiques Simptomàtiques
Classificació fisiopatològica
Corticals
Córtico-subcorticals
Sd.opsoclonus-mioclonus, mioclonia essencial, mioclonia reticular reflexe
Espinal
Epilèpsia mioclònica idiopàtica
Subcorticals
Postanòxiques, tòxico-metabòliques, neurodegeneratives.
Mioclònies espinals segmentàries
Perifèriques
Espasme hemifacial
Mioclonia cortical
Mioclonia reticular Mioclonia espinal
Distribución
Multifocal
Generalizada
Focal
Topografia
Distal
Proximal
Variable
Propagación
Rostrocaudal
Caudorostral facial
Miotomas
Duracion EMG
Breve (100 ms)
Larga (> 100 ms)
Circunstancias
Acción, refleja
Reposo, refleja
Reposo
Estímulo-sensible
Somestésico, fótico
Auditivo
Supresible
PES
Gigantes
Normales
Normales
Estimul.magnetica Bajo umbral motor
Normal
Normal
Promediación EEG +
-
-
Características elecrofisiológicas discriminantes de los tres tipos fisiopatológicos de mioclónias.
Tractament Anticomicials clonazepam acid
valproic gabapentina Piracetam
A
B
C Figura 5
Onda C
Figura 6
Corea
Moviments... Breus Sobtats Continus Irregulars No
sostinguts Sense intencionalitat
Balisme predomini
proximal gran amplitut i brusquetat Atetosi Moviments
lents i sinuosos amb postures retorcides i alternants predominantment en mans i peus.
Desaparició
durant el son.
Empitjorament
mental.
en estrés o concentració
Classificació etiològica
Herediataris
Ex. Malaltia de Hungtinton
Secundaris
Alt endocrines i/o metabòliques Malalties autoinmunitàries Fàrmacs Tòxics Ictus Lesions estructurals Corea gravídica Infeccions
Per ordre de freqüència Corea
farmacològica Corea gravídica Corea vascular Corea associada a tirotoxicosi Associada a LES o sd antifosfolípid primari
Malaltia de Hungtinton Autosòmica
dominant. Penetrància
completa. Cromossoma 4. Expansió anòmala CAG. 4-8 casos/100.000 habitants
Clínica Moviments
anormals (90 %)
Demència Trastorns
psiquiàtrics (depressió 50 %)
Corea z
Corea z z
Corea z
de Sydenham 5-15 anys. 30 % infecció streptococ grup A.
Gravídica Autolimitada . Anticonceptius orals.
autoinmune 2 % de LES
Tractament Trastorn
del moviment
Neurolèptics
Trastorns
psiquiàtrics
Antidepressius Ansiolítics
Distonia
Contraccions
musculars sostingudes
Toniques Espasmòdiques Repetitives
S’originen
moviments de torsió i postures anòmales. Patró de moviment per cada pacient.
Figura 1
Prevalença
en < 20 anys: 24-50 casos/milió d’habitants.
Edat
adulta: 101-430 casos/milió.
Classificació topogràfica Distonia
focal Distonia segmentaria Distonia multifocal Distonia generalitzada Hemidistonia
Classificació etiològica Distonia
primària Distonia-plus Distonia heredodegeneratives Distonia secundària
Distonia primària No
s’identifica cap etiologia. Esporàdica o hereditària Inici precoç (9 anys) 40
% autosomica dominant amb poca penetrancia.
Inici
tardà (45 anys) Formes hereditàries (locus): DYT1,
DYT2, DYT4, DYT6,DYT7 i DYT13.
Distonies-plus Parkinsonisme,
mioclònies o altres moviments anormals. Distonia + parkinsonismeç DYT5.
Distonia
mioclònica
DYT11.
Distonies heredodegeneratives
Autosòmiques dominants z
Autosòmiques recessives z
Sd de Lesch-Nyhan, Distonia parkinsonisme DYT3...
Herencia mitocondria z
Wilson, ataxia telangiectasia, Niemann-Pick...
Lligades al cromossoma X z
Huntington, atrofies espinocerebeloses,...
MELAS, MERF, sindrome de Leigh
Casos esporàdics/hereditari ocasional z
Parkinson, PSP, AMS, DCB.
Distonies secundàries Traumatismes Ictus Tumors
cerebrals Encefalotia infecciosa o postinfecciosa. Metabulopatia Tòxics Fàrmacs
Genètica i distonia 13
locus identificats Herència autosòmica dominant amb penetrància incompleta. DYT1-Distonia de Oppenheim DYT5-Distonia que respon a L-dopa DYT11-Distonia mioclònica
Tractament Distonia Toxina
Distonia
focal botulínica
generalitzada
Anticolinèrgics Estimulació
intern.
cerebral profunda nucli pàl.lid
DESCANS BREAK
Trastorns per defecte de moviment
Parkinsonisme
ENFERMEDAD DE PARKINSON (I)
La enfermedad de Parkinson fue descrita por James Parkinson en 1817. Enfermedad neurológica que afecta al movimiento, al equilibrio, al mantenimiento de la postura y al tono muscular.
Causa: atrofia (despigmentación) de la substancia negra. Esto conlleva una disminución de un neurotransmisor llamado dopamina.
Organització funcional dels ganglis de la base (Alexander, 1986) CÒRTEX
ESTRIAT D1
D2
SNc GPe TÀLEM NST GPi/SNr Tronc cerebral Medul·la espinal
Organització funcional dels ganglis basals en la malaltia de Parkinson CÒRTEX PREMOTOR
PUTAMEN D1
D2
SNc GPe TÀLEM NST GPi/SNr Tronc cerebral Medul·la espinal
Símptomes cardinals parkinsonisme Bradicinèsia Tremolor Rigidesa Alteració de la marxa i reflexes posturals
Parkinsonisme Bradicinèsia Al
menys un dels seguents:
Rigidesa Tremolor
de repòs Alteració reflexes posturals
Etiologia Parkinsonisme
idiopàtic Síndromes Parkinson-plus Parkinsonismes secundaris
Malaltia de Parkinson idiopàtica
El
sd. rigid-aquinètic més freqüent. La 2a malaltia neurodegenerativa. Prevalença 100-200 casos / 100.000 h. Etiologia desconeguda Genètica:
5 % de casos Ambiental: tòxics Factors protectors: cafeina, tabac, antioxidants.
Clínica
Parkinsonisme asimètric
70 % tremòric alt reflexes posturals en estadis intermitjos.
Estadiatge evolutiu de Hoehn i Yahr
I afectació unilateral II afectació bilateral sense afectació d’equilibri III afectació bilateral amb afectació equilibri lleu IV Incapacitat important, el pacient encara pot estar dret i caminar sense ajuda V Cadira de rodes / llit permanents.
Estadis de Braak et al. Estadi
Bulb: nuclis IX, X i zona reticular
Estadi
5
Neocòrtex: àrees d’associació i prefrontal.
Estadi
4
Prosencèfal basal i mesocòrtex.
Estadi
3
Mesencèfal
Estadi
2
Bulb i tegment pontí.
Estadi
1
6
Neocòrtex: àrees d’asocació i premotores.
Manifestacions no motores
Cognitives:
Neuropsiquiàtriques:
30 % desenvolupen demència 50 % depressió Psicosis, ludopatia, alteració conducta sexual.
Autonòmiques
Restrenyiment Hipotensió ortostàtica Incontinència urinària. Impotència.
Criteris que apoien el diagnòstic Inici unilateral Presència de tremolor de repòs Malaltia progressiva Asimetria persistent Resposta excel.lent a la L-dopa Resposta a la L-dopa durant al menys 5 anys Disicinèsies induïdes per L-dopa Curs clínic de més de 10 anys.
Diagnòstic
clínic
Neuroimatge
estructural Neuroimatge funcional PET SPECT
DAT-SCAN
Normal
Tremolor essencial Parkinsonisme farmacològic Parkinsonisme vascular Parkinsonisme psicogen
Patològic
Malaltia de Parkinson Atrofia multisistèmica Demencia cosos de Lewy PSP Degeneració córtico-basal
IBZM Normal Malaltia
de Parkinson Demència de cosos de Lewy Patològic Atròfia
múltisistèmica
PSP Degeneració
cortico-basal Parkinsonisme vascular
SPECT cardíac amb MIGB Avalua
integritat cèl.lules postganglionars del sistema simpàtic cardíac Normal:
park.vascular, AMS, PSP, DCB. Alterat: m.Parkinson idiopàtica, m.cossos de Lewy
Evolución Enfermedad de Parkinson
Lu na de Miel
0
Fluctuaciones Trastornos motoras cognitivo 3
8
Complicaciones resistentes 15
Dx
Inicio
Muerte
Tractament
L-Dopa
estándard:
100 mg 250 mg 200
retardada
Sinemet plus Sinemet Madopar
Sinemet Plus Retard 100 mg Sinemet Retard 200 mg
associada a inhibidor COMT
Stalevo
50,75,100,125,150 i 200 mg
Neuroprotectors
Agonistes dopaminèrgics
Rasagilina (Azilect) Selegilina (Plurimen) Pramipexol (Mirapexin) Ropirinol (Requip) Rotigotina (Neupro)
Inhibidors de la COMT
Entacapona (Comtan)
Apomorfina subcutània Amantadina Anticolinèrgics
Malaltia
de Parkinson avançada
Estimulació
cerebral profunda del nucli
subtàlem. Bomba
d’infusió duodenal de L-Dopa (Duodopa).
Sindromes Parkinson-plus
Atrofia multisistèmica Inici 40-70 anys. Tipus C i Tipus P. Diagnòstic clínic. Combinació simptomàtica:
Parkinsonisme Alteració cerebelosa Disautonomia Piramidalisme Altres
Trastorns del son, mioclònies, distonia cervical
Demència amb cosos de Lewy Demència (predomina sd disexecutiu) Fluctuacions cognitives Parkinsonisme (present durant el 1er any) Al.lucinacions / deliris visuals Apoien el diagnòstic
Deterior amb l’us de neurolèptics Trastorn conducta son REM Caigudes freqüents, síncopes.
Paràlisi Supranuclear Progressiva Parkinsonisme amb predomini axial Alteració precoç de la marxa i reflexos posturals. Oftalmoplègia supranuclear vertical Demencia subcortical Paràlisi pseudo-bulbar
Prevalença: 1-6 casos/100.000 habitants. Inici: 60-70 anys.
Degeneració cortico-basal Parkinsonisme
molt asimètric No resposta a L-dopa Apraxia ideomotora, extensió sensitiva, asteroagnosia, agrafoesteisa. Mioclònies d’acció. Fenomen de la ma aliena. (“la ma té vida pròpia”).
Parkinsonismes secundaris
Parkinsonisme farmacològic 25 % dels casos de parkinsonisme secundari. Sd rigid aquinètic bilateral-simètric, associat a acatisia, discinèsia bucoligual. El parkinsonisme pot persistir 1 any. després de la retirada de la medicació. Efecte adelantament de malaltia de Parkinson idiopàtica.
Parkinsonime per tòxics
Parkinsonisme metabòlic
Hipoparatiroidisme, hipotiroidisme
Parkinsonisme vascular
CO, Manganès, canaur, plom...
Parkinsonisme de la mitad inferior. Son habituals signes pseudobulbars TAC: leucoaraiosis o llacunes múltiples.
Hidrocefàlia
Trastorn de la marxa
Altres trastorns del moviment
Sindrome
de les cames inquietes Espasme hemifacial Acatísia Hiperkplexia Sd de les cames doloroses y dels dits dels peus en moviment
Sd cames inquietes Prevalença 4
> 60 anys 15 %
criteris
Sensacions
desagradales a EEII amb necessitat de moure-les Els simptomes empitjoren o només apareixen amb el descans o inactivitat Millora temporal amb l’activitat i el moviment de les extremitats. Els simptomes tenen un ritme circadià.
Apoien el diagnòstic Moviments
periòdics involuntaris durant el son i/o durant el dia. Son moviments mioclònies-like. Resposta a farmacs dopaminèrgics. Antecedents familiars.
Herencia
autosòmica dominant amb penetrància incompleta. SCI primari 50 % SCI secundari 50 % z z z z z
Deficit de ferritina amb o sense anèmia ferropènica. Insuficiència renal Polineuropatia o radiculopatia Farmacs (IRSS, zonisamida, mirtazapina) 3er trimestre de gestació (5 %)
Transtorn del moviment psicogens
Moviments
anormals amb un origen en un trastorn psiquiàtric o psicològic.
3
% de les consultes en unitats de tercer nivell.
Per ordre de freqüència Tremolor Distonia Mioclònies Trastorn
de la marxa
Criteris DSM-IV Trastorns
somatomorfes
Trastorn de somatització Trastorn conversiu Hipocondría
Trastorns
facticis Trastorn per simulació Trastorn d’ansietat i depressiu.
Diagnòstic
Anamnesi
Exploració física
Inici brusc Remissions espontànies Comorbilitat psiquiàtrica Moviments incongruents (amplitut, freqüència, distribució temporal o espaial) Desaparició amb la distracció
Dades terapèutiques
No resposta a la medicació Resposta a placebo / psicoteràpia.
Nivells de certesa diagnòstica
TP documentat
TP clinicament establert
Moviment incosistent + Algún signe de naturalesa funcional, somatizacions o un trastorn psiquiàtric.
TP probable
Desparació dels simpotmes amb placebo, suggestió, psicoterapia, o quan el pacient no se sent observat o està sol.
Un del dos anteriors
TP possible
Clars trastorns psicològics o emocionals
Malaltia de Wilson
Diag.Dif. De qualsevol tr del moviment < 50 anys. Autosòmica recessiva. Cromosoma 13. Clínica neurològica:
Adolescencia o vida adulta: alt.psiquiàtriques, parkinsonisme, corea, mioclonies, ataxia, distonia.
Diagnòstic: anell Kayser-Fleischer, ceruloplasmina plasmàtica i Cu a sang i orina.
Prevalença
1/200.000. Simptomes neurològics: 2ª-3ª dècada. Anell de Kayser Fleischer: 25 % en neurologicament assimptomàtics i 100 % en afectació neurològica. Tractament Quelants
del coure
Transtorns del moviment induïts per fàrmacs
Gran
prevalença en pacients psiquiatria, geriatria i neurologia general.
Sospita
clínica: “quan un pacient es presenta a la consulta amb una combinació de trastorns del moviment”
Fàrmacs antidopaminèrgics
Distonia
aguda Síndrome maligne per neurolèptics Acatasia aguda o subaguda Parkinsonisme Síndromes tardans
Sindromes Discinesia
tardans
tardana Acatísia tardana Distonia tardana Mioclònies tardanas Touretisme tardà Tremolor tardà Parkinsonisme tardà
Distonia aguda
Hores o pocs dies després del inici del fàrmac. Més freqüent en joves Moviments i postures distòniques
Crisis oculògiras, distonia lingual, distonia cranial, torticolis, opistótonos.
Tractament:
defenihidramina 50 mg ev biperidè 5 mg diacepam 10 mg Clonacepam 2 mg. Atenció en preparats “depot”.
Discinèsia tardana
Moviments
repetitius (ràpids), esteriotipats que solen afectar la regió bucolingual. No sol limitar al pacient per parlar o menjar, pero pot causar problemes dentaris o llagues linguals.
Apareixs menys de tres mesos després de suspendre un neurolèptic o durant el curs del tractament. Prevalença: 25 % de subjectes tractats crònicament amb neuroèptics. Incidencia anual 5 % de la mateixa població. Mes freqüent en dones d’edat avançada i amb un transtorn afectiu.
Els
anticolinergics
Prevenen
la distonia aguda Empitjoren la discieneis tardana Predisposen a la discinèsia tardana?
Diagnostic diferencial Sd.
De Meige Distonia oromandibular Discineisa del eduntulòs Corea senil Malaltia de Huntington i altres corees.
Pronòstic Bon
pronostic: edat jove, retirada precoç del fàrmac.
40
% despareixen amb el temps al supendre el fàrmac.
Tractament Suspensió del neurolèptic -Empitjorment rebot Vitamina E Benzodiacepines (Clonacepam) Altres: colinèrigcs, gabaèrigics (baclofè i valproic), liti, antagonistes del calç , propranolol, i inclús agonistes dopaminèrgics. Ultim extrem: tornar a utilitzar els fàrmacs antidopaminèrgics.
Neurolèptics en al discinesia tardana Millor
els presinàptics (tetrabenazina). Neurolèptics atípics (clozapina, olanzapina, quetiapina, risperidona per aquest ordre), benzamides sustituites (sulpirida, tiaprida) i finalment pimozida i haloperidol.
Altres fàrmacs
Anticomicials Discineises
corieques (DFH, GB, EX,
FB). Asterixis (sobretot la DFH) Mioclònies Distonia (DFH,CMZ, GB, LM) DFH + haloperidol: empitjora al discinesia tardana i empitjora la MP.
IRSS Mioclonies Distonia aguda Acatísia aguda Discinesia tardana Pàrkinsonisme.
IMAO + IRSS: atenció al Sd serotoninèrgic.
Estimulants pemolina, metilfenidat, amfetamines, cocaina, drogues de disseny Tics Tremolor fisiològic exagerat Moviments esterotipats Distonia aguda Corea Mioclònies Parkinsonisme Freqüent associació de transtorns motors i problemes psicòtics.
Neurolèptic atípics Sd neurolèptic maligne Mioclònies Risc 30-50 % menor de discinèsia tardana. Neurolòptics atípics i transtorns del moviment:
clozapina quetiapina Ziprasidona olanzapina risperidona
Moltes gràcies per la vostra atenció !