UD2. Sistema Sanitari Espanyol

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

UD2.- SISTEMA SANITARI ESPANYOL 1. MODELS SANITARIS •

Els sistemes sanitaris són estructures socials complexes, destinades a satisfer les necessitats de la població en matèria de salut i malaltia.

•

Segons la OMS un SS és: –

“Un conjunt d’elements relacionats que contribueixen a la salut en les llars, els llocs de treball, els llocs públics i les comunitats, així com en el medi ambient físic i psicosocial, i en el sector de la salut i altres sectors afins”.

•

L’organització de cada SS depèn del model teòric vigent en cada país, d’acord amb les motivacions i valors de la societat que en forma part.

•

Els models sanitaris més difosos són 3: • • •

SISTEMA LLIBERAL o DE LLIURE MERCAT SISTEMA SOCIALISTA MODEL MIXT • MODEL BISMARK • MODEL BEVERIDGE

1.1.1. SISTEMA LLIBERAL •

CARACTERÍSTIQUES – – – – –

La salut es considera un bé de consum. L’individu paga directament al centre o ho fa a través d’una assegurança. L’assistència sanitària es realitza amb medecina privada. L’estat només aporta una petita part en programes benèfics per a indigents o programes públics de beneficència. Típic dels EUA

AVANTATGES

INCONVENIENTS

Elevada investigació Tecnologia avançada

Elevat cost per la societat Escàs pressupost invertit en medecina preventiva

Alta qualificació del personal mèdic

Necessitat de tenir xarxes de beneficència que atenguin a la gent que no pot pagar.

1.1.2. MODEL SOCIALISTA, ESTATALISTA O D’ASSEGURANCES SOCIALS OBLIGATÒRIES •

Existeix un finançament total mitjançant els pressupostos generals de l’Estat, que garanteix les prestacions sanitàries a través de quotes obligatòries.

•

Cobertura universal i gratuïta per tota la població. 1

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

•

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

CARACTERÍSTIQUES: – – –

La salut es considera un bé tutelat pels poders públics. És incompatible amb assegurances privades. Només s’ha donat purament en països comunistes (Corea del Nord i Cuba durant el règim)

AVANTATGES

INCONVENIENTS

Desenvolupament de la medecina i Aconseguit un nivell de salut, els habitants volen accedir a l’educació sanitària per augmentar la salut de mètodes més sofisticats i amb garanties. la població L’Estat participa de la salut pública: salut Els ciutadans, al obtenir-ho tot gratis, no valoren el que laboral, atenció a grups vulnerables,... costa la sanitat i la sobre exploten fins que s’acaba per perdre la beneficència. 1.1.3. MODEL MIXT O SISTEMA NACIONAL DE SALUT •

• •

Coexisteixen: – Estructura pública finançada pels pressupostos generals de l’Estat. – Prestació privada. Propi dels països de l’Europa Occidental. CARACTERÍSTIQUES: – La Salut és un bé tutelat per l’Estat. El SS es financia amb les aportacions variables dels treballadors. – Es basa en la universalitat i l’equitat, donant cobertura universal, gratuïta i completa. – La prestació privada és opcional. Es realitza mitjançant assegurances privades.

MODEL BISMARK

MODEL BEVERIDGE

L’Estat garanteix les prestacions sanitàries a canvi L’estat finança la sanitat pública. de quotes obligatòries. L’estat és l’autoritat sanitària Es descentralitza la planificació i la salut en regions, comunitats o municipis. França, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Luxemburg i Regne Unit, Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca, Holanda Itàlia, Espanya i Portugal.

AVANTATGES Millor control del gasto públic.

INCONVENIENTS Elevat cost de les prestacions

Equitat en l’accés als SS Correcta assignació de recursos •

Actualment s’està intentant introduir nous models de gestió.

2

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

2. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC A ESPANYA 2.1 DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA SANITARI ESPANYOL •

Des de la implantació de l’Assegurança Obligatòria de Malaltia (SOE) el 1942 fins al traspàs de les competències sanitàries a les CCAA el 2001, el SS Espanyol ha experimentat una llarga evolució.

•

1962: es promulga la Llei General d’Hospitals i s’estableix la xarxa hospitalària espanyola.

•

1974: es publica la Llei General de Seguretat Social en la que s’actualitza la llei de Bases de la Seguretat Social.

2.1.1 Règims d’inclusió •

La inclusió de beneficiaris es fa sota dues modalitats: •

R. General: inclou tots els treballadors per compte aliè de la indústria i serveis.

•

R. Especial: inclou treballadors amb una activitat professional diferent a les anteriors: treballadors agraris, músics, artistes,... (autònoms)

2.1.2. ACCIÓ PROTECTORA •

S’articula en tres àrees principals:

•

En les prestacions destaquen dues situacions: malaltia i accident.

•

Les prestacions suposen: – –

Pèrdua d’ingressos per a la família. Despeses per al sistema de Seguretat Social.

2.1.3. ENTITATS GESTORES • La Seguretat Social és una assegurança sanitària obligatòria del treballador i la seva família. Atent les seves necessitats bàsiques en matèria de salut i recolzament financer en cas de malaltia, accident, mort, jubilació o acomiadament. •

La gestió de la Seguretat Social es realitza a través de les diferents entitats gestores: – – – – –

Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA) Institut Social de la Marina (ISM) Institut de la Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO) Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) 3

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

•

•

Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) – S’encarrega de la gestió i administració de les prestacions econòmiques (jubilació, maternitat, incapacitat i assegurança escolar entre altres) i del reconeixement del dret a l’assistència sanitària. –

Institut Nacional de Gestió Sanitària(INGESA)

–

S’encarrega de les prestacions sanitàries de les ciutats de Ceuta i Melilla.

Institut Social de la Marina (ISM) –

•

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

Gestiona, administra i reconeix el dret a les prestacions del règim especial de treballadors del mar i l’assistència sanitària a aquests i els seus beneficiaris.

Institut de la Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO) – –

Entitat encarregada de la gestió de prestacions complementàries cap a col·lectius de la tercera edat, col·lectius amb discapacitat i població marginada. S’han transferit la major part de les seves competències a les CCAA

•

Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) – S’encarrega d’unificar els recursos financers, custodiar fons, valors i crèdits i realitzar serveis de recaptació i pagament d’obligacions dels Sistema de Seguretat Social.

•

1977: l’estructura administrativa de la sanitat estarà sempre en funció de l’Estat a través del Ministeri de Treball, Sanitat i Seguretat Social (actual Ministeri de Sanitat i Consum).

•

1978: amb la Constitució Espanyola: s’estableixen els drets a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària per a tots els ciutadans.

•

A partir d’aquí, s’inicia la reforma sanitària cap al Sistema Nacional de Salut actual amb la creació el 1986 de la Llei General de Sanitat. El seu objectiu va ser la creació d’un sistema sanitari unificat, integrat i reorganitzat d’acord amb les necessitats de la població.

•

El 2003 amb la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut té com a objectiu la coordinació i cooperació de les administracions sanitàries públiques, en l’exercici de les seves competències, per tal de garantir la igualtat i la qualitat en matèria de salut per a tots els ciutadans.

ACTIVITATS 1. Elabora una taula resum que reculli les prestacions principals de cada una de les entitats gestores. 2. Indica quina és l’entitat gestora de la Seguretat Social competent per a cada una de les següents situacions: A. Tramitar la compensació econòmica corresponent a una invalidesa permanent declarada. B. Sol·licitar un certificat de cotitzacions a la Seguretat Social en els llocs de treball desenvolupats. C. Gestionar l’adquisició d’uns caminadors per a un ancià. D. Tramitar la documentació corresponent per a la percepció de la prestació per jubilació d’un treballador d’una empresa naviliera. 4

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

E. Esbrinar si l’empresari que ens ha contractat ha satisfet la cotització corresponent pel nostre lloc de treball. F. Consultar les ajudes econòmiques establertes per a prestacions familiars en cas de part múltiple. G. Demanar informació sobre formació i promoció personal per a un treballadors del sector marítimo-pesquera. 3. Pregunta a familiars si tenen concertada alguna pòlissa d’assistència sanitària privada i les seves característiques. També es pot consultar en pàgines web de les entitats. Amb la informació recollida, accedeix a la pàgina web de l’entitat o les entitats i recopila les dades que ofereixen sobres les seves possibilitats en prestacions sanitàries i el seu cost.

3.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL SNS •

Les principals característiques incloses en la Llei General de Sanitat (14/86) són: – – – – – – – – –

•

Atenció Universal Igualtat Atenció integral de la salut Accessibilitat i Desconcentració Descentralització Drets i deures del ciutadà i dels poders públics Participació de la comunitat Recursos Finançament

Atenció Universal – L’assistència sanitària cobreix a tota la població que es trobi al territori, tant nacionals com estrangers.

Espanyols

Espanyols

Accés a tots els serveis sanitaris

Estrangers

Ciutadans UE

Accés als serveis sanitaris públics

No UE

Tenen dret al que les Lleis entre el seu país i Espanya dictamini. Assistència pública d’urgència

Tots

Targeta Sanitària Individual (TSI) Targeta Sanitària Europea (TSE)

Dones embarassades Tenen dret a assistència sanitària sigui Menors 18 anys quina sigui la seva situació. •

Igualtat • Tothom té dret: • Mateixes prestacions d’assistència sanitària • Mateixa qualitat de l'assistència. • Atenció integral de la salut 5

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

•

•

•

•

• •

•

•

Prioritza programes de: • Prevenció de la malaltia • Promoció de la salut. • Protecció de la salut. És millor que esperar que la gent emmalalteixi. Tot i així també realitza activitats per restaurar la salut.

Accessibilitat • L’estructura en regions sanitàries garanteix l’accés dels ciutadans als centres sanitaris. • Desconcentració • Redueix la concentració de centres sanitaris en nuclis urbans. Descentralització: • Cada CCAA gestiona els seus propis recursos, per tal de donar un millor servei a la seva població. • Es defineixen les competències estatals i les autonòmiques a través de les Conselleries de Sanitat . • Cada CCAA té un Servei Regional de Salut (SRS), a Catalunya s’anomena Servei Català de la Salut (CatSalut). • La coordinació entre comunitats autònomes i el MSC es realitza gràcies al Consell Interterritorial de Salut, format pels consellers de sanitat de cada comunitat i el ministre de sanitat. Drets i deures del ciutadà i dels poders públics • S’estableixen els drets i deures del ciutadà en els articles 10 i 11 de la Llei General de Sanitat. Participació de la comunitat • S’implica a la comunitat en la presa de decisions sobre ús i gestió del SNS. • Finançament • Es realitza mitjançant: • Cotitzacions a la seguretat social (empresaris i treballadors) • Aportacions de les CCAA o dels ajuntaments. • Aportacions a partir dels Pressupostos Generals de l’Estat. Recursos • Són els mitjans disponibles que permeten el funcionament del SNS. Poden ser: • Humans: persones que presten serveis en el sistema com metges, infermeres, d’infermeria, farmacèutics, tècnics sanitaris, veterinaris, zeladors, etc. • Materials: inclou mitjans físics i els establiments destinats a l’atenció de la salut com centres de salut, consultoris, hospitals, centres de salut mental,... • Econòmics: mitjans financers destinats a la despesa sanitària. Finançament • Es realitza mitjançant:

Cotitzacions socials Transferències de l’Estat Aportacions de les corporacions locals Taxes

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

Aportacions de treballadors i empreses Pressupostos generals de l’Estat CCAA

i Per impostos IRPF, IVA, impostos sobre hidrocarburs, alcohol, tabac,... Per prestació de serveis 6

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

4.ORGANITZACIÓ DEL SNS • El SNS té 4 nivells organitzatius: • Ministeri de Sanitat • Supervisa el SNS i dissenya estratègies per aconseguir igualtat. • S’encarrega de les activitats de sanitat exterior. • Legisla productes farmacèutics i la seva producció. • Garanteix i verifica el compliment de les competències de l’Estat i CCAA en matèria de salut. • Sistemes regionals de salut (Comunitats autònomes ) • Planificació sanitària, salut pública i pressupostos. • Organitza i gestiona l’assistència sanitària. • Àrees de salut. • Gestionen els centres de salut de la CCAA en la seva demarcació. • Gestionen les prestacions i programes sanitaris. • Zones bàsiques de salut • Presten serveis d’atenció primària. 4.1. CONSELL INTERTERRITORIAL DE SALUT • És l’òrgan encarregat de coordinació entre els diferents sistemes regionals de salut i l’administració central. • Està format pels consellers de sanitat de les diferents comunitats autònomes i el Ministre de sanitat. 4.2. ÀREA DE SALUT • Estructures fonamentals del sistema sanitari. • Responsable de la gestió unitària: – Dels centres i establiments del servei de salut en la seva demarcació territorial – De les prestacions sanitàries – Dels programes que s’hi desenvolupen • S’hi realitzen activitats a nivell d’atenció primària i secundària.

• •

Primer nivell

Segon nivell

ATENCIÓ PRIMÀRIA

ATENCIÓ ESPECIALITZADA

Equips d’Atenció Primària

Especialistes

Centres d’Atenció Primària (CAP)

Hospitals o centres d’especialitats

Cada àrea de salut es divideix en diferents zones bàsiques de salut (ZBS). Es delimiten tenint en compte: • Donen servei a una població compresa entre 200.000 – 250.000 habitants. • Factors geogràfics. • Factors socioeconòmics. • Factors demogràfics, epidemiològics, climàtics,...

4.3. ZONA BÀSICA DE SALUT (ZBS) • Són les subdivisions territorials de l’àrea de salut, en què es realitza l’assistència d’atenció primària. • En cada zona bàsica de salut: 7

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

–

CAP (Centre d’Atenció Primària) és l’estructura física i funcional sanitària on treballa l’EAP (Equip d’Atenció Primària) • Per delimitar les zones es té en compte: – Densitat de població. – Recursos – Instal·lacions – Accessibilitat (distàncies màximes a recórrer per tenir accés al centre de salut) S’encarrega d’una població entre 5.000 i 25.000 habitants.

5.ORGANITZACIÓ DEL SNS A CATALUNYA o DEL SERVEI REGIONAL DE SALUT (CATSALUT)

REGIONS SANITÀRIES – El territori català no es divideix en àrees de salut sinó en set regions sanitàries. – Donen servei a una població compresa entre 200.000 – 250.000 habitants. – Cada regió s'ordena, al seu torn, en sectors sanitaris.

8

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

ELS SECTORS SANITARIS – Àmbit on es desenvolupen i coordinen a nivell d'atenció primària i de les especialitats mèdiques: – Activitats de promoció de la salut – Prevenció de la malaltia – Salut pública – Assistència sociosanitària. – Estan constituïts per l'agrupació d'àrees bàsiques de salut.

L'ÀREA BÀSICA DE SALUT (ABS) – És la unitat territorial elemental a través de la qual s'organitzen els serveis d'atenció primària de salut. – Formades per barris o districtes a les àrees urbanes, o per un o més municipis en l'àmbit rural. – A cada ABS li correspon un CAP – Es prioritza l’accessibilitat. – S’encarrega d’una població entre 5.000 i 25.000 habitants. ACTIVITATS •

Les regions sanitàries que apareixen a la figura tenen unes dimensions desiguals. Tenint en compte els criteris de delimitació que s’apliquen per establir aquestes àrees, ja comentats, pots establir algunes raons que justifiquin aquesta circumstància?

9

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

• •

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

Quines funcions té el Consell Interterritorial de salut? Descriu les diferències que hi ha entre una àrea de salut i una zona bàsica de salut.

6. SANITAT PRIVADA A ESPANYA • • •

La Llei General de Sanitat reconeix tant el dret dels professionals sanitaris a l’exercici lliure de la professió com la llibertat d’empresa en el sector sanitari. És a dir, tant els professionals sanitaris com les empreses privades poden donar serveis sanitaris constituint així, l’àmbit d’assistència privada. El finançament es realitza mitjançant el pagament que les persones realitzen del seu rebut.

6.1. INSTITUCIONS SANITÀRIES PRIVADES • L’atenció sanitària totalment privada a Espanya és molt minoritària. • A Catalunya la major part de l’activitat sanitària privada es realitza a través de companyies asseguradores (SANITAS, ADESLAS, ASISA, PREVIASA, FIACT, MAPFRE,...) que ofereixen el servei contractant una assegurança. • L’assegurat paga una quota (prima) i la companyia emet un contracte de cobertura de riscos i assistència (pòlissa). • •

• •

A més cobertura, més prima. Les pòlisses més generalitzades són: – Prestació d’assistència sanitària: assistència mèdica, quirúrgica o d’hospitalització per malaltia. – Pòlisses d’assistència dental – Pòlisses de malaltia: a més d’assistència sanitària es contracta una indemnització pel temps que s’està malalt. Les entitats públiques poden establir concerts amb les privades quan les necessitats assistencials ho aconsellin. Els centres privats que vulguin participar-hi ha de ser prèviament homologats.

6.2. MUTUALITATS OBLIGATÒRIES • Alguns funcionaris de l’Administració de l’Estat tenen un règim de Seguretat Social separat mitjançant mutualitats obligatòries: – MUFACE: Mutualitat de Funcionaris Civils de l’Estat. – MUGEJU: Mutualitat General Judicial – ISFAS: Institut Social de les Forces Armades. • Les mutualitats gestionen l’assistència sanitària mitjançant el SNS o concerts amb entitats asseguradores privades, de manera que el funcionari pot escollir entre les dues opcions. 10

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

6.3. MUTUALITATS D’ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS • Atenen als treballador que han patit un accident de treball o una malaltia professional. • Gaudeixen de sistemes sanitaris propis (ambulatoris i hospitals que atenen als treballadors). • Les més importants són: ASEPEYO, MAPFRE, FREMAP, MUTUAL CYCLOPS, MUTUA MONTAÑESA,...

ACTIVITAT • Quines diferències existeixen entre les pòlisses d’assistència sanitària i de malaltia que ofereixen les entitats privades d’assistència sanitària? • Fes una taula amb els 3 tipus d’assistència privada que existeix a Espanya i les seves principals característiques. 7. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA L’assistència sanitària es presta en centres d’atenció primària, d’especialitats i als hospitals.

11

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

7.1. ATENCIÓ PRIMÀRIA.  









Nivell bàsic i inicial d’assistència sanitària a l’individu i a la població . L’assistència sanitària es realitza:  Assistència a demanda: sol·licitada directament pel pacient (cita prèvia o urgent).  Assistència programada: s’acorda amb antelació mitjançant la cita prèvia en pacients crònics o en tractament. L’assistència inclou: o Indicació, prescripció i realització de proves diagnòstiques bàsiques i de procediments terapèutics. o Tractaments parenterals, cures i cirurgia menor. o Realització de programes de salut a les ABS de promoció, prevenció i rehabilitació bàsica. o L’atenció a programes específics per grups concrets: atenció a la infància, dones,... o L’atenció bucodental, mesures preventives i assistencials o tractament de processos aguts. o L’estudi de problemes de salut de la zona i organització de programes sanitaris. o Derivació de pacients a l’assistència especialitzada. o Aquestes prestacions les realitza EAP (Equip d’Atenció Primària), als centres de salut o CAP, constituint les ABS. Es realitza en: o Centres de salut : centres on es realitza l’atenció primària de forma permanent i continuada (CAP). o Consultoris locals o rurals: centres sanitaris relacionats amb un centre de salut. Funcions dels CAP’s: o Constituir l’estructura física per a les consultes i altres serveis assistencials. o Emmagatzemar els recursos materials necessaris. o Facilitar el treball de l’EAP o Servir com a centre de confluència entre la comunitat i serveis sanitaris. Tipus de CAP o CAP I: centre on es presta l'atenció primària bàsica per part de l’EAP. o CAP II: CAP on es presten les especialitats mèdiques extrahospitalàries i que serveixen de suport i de referència als CAP’s. Aquest tipus d'assistència està en reordenació, integrant-se en les consultes externes dels hospitals. o CAC: Centre d’Atenció Continuada (24h) o CAP autogestionat: Centre de gestió privada que ofereix un servei públic. L'ICS els proporciona un pressupost que han de gestionar en funció de les seves necessitats. Els metges s'ocupen de l'atenció a l'usuari i del finançament i la contractació de nous treballadors, per tal de la gestió de la sanitat pública .

7.2.EAP  Equip multidisciplinari, format per professionals sanitaris i no sanitaris necessaris per al correcte funcionament de l’ABS. o L’Equip Bàsic d’Atenció Primària (EBAP) està format per: o Metges generals o de família o Pediatres o Infermers/es o Treballadors socials o Auxiliars d’infermeria 12

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

 

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

o Personal administratiu Poden haver-hi també: llevadores, farmacèutics i veterinaris. L’EAP està dirigit pel coordinador mèdic: o Coordina les activitats o Estableix les relacions amb altres institucions o serveis.

FUNCIONS DE L’EAP

8.3. EQUIP DE SUPORT DE L’EAP  

Format per personal especialitzat en odontologia, radiologia, farmàcia, veterinària, salut pública,... Col·laboren en programes concrets, especialment els de prevenció: TASQUES

Centres i unitats bàsiques d’orientació familiar Unitats de salut mental Unitats de psicoprofilaxi obstètrica

Tasques de sexualitat,...

PERSONAL prevenció

de

MTS, Llevadores i infermer/a i ginecòlegs o metge de família especialitzat.

Programes específics relacionats amb Psiquiatres i/o psicòlegs i infermer/a. l’alcoholisme o drogoaddicció. Informació sanitària a embarassades, Tocoginecòlegs, psicòlegs, llevadores, preparació pel part,... treballadors socials i auxiliars administratius.

ACTIVITATS •

Enumera les funcions que tenen els centres de salut i les funcions de l’EAP 13

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

•

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

De la següent llista de professionals mèdics, indica quins pertanyen a l’EAP i especifica les activitats que realitza: A. Metge de família B. Uròleg C. Auxiliar de farmàcia D. Auxiliar d’infermeria E. Odontòleg F. Infermer/a G. A continuació, indica quin dels anteriors formen part de l’equip bàsic i quins de l’equip de suport.

8. ATENCIÓ ESPECIALITZADA. • Compren activitats assistencials, de diagnòstic, terapèutiques i de rehabilitació i cures, així com la prevenció, promoció i educació sanitària. • Inclou: – Assistència especialitzada en consultes (oftalmològiques, endocrinologia, cardiologia,...) – Assistència especialitzada en hospital de dia. – Hospitalització en règim d’internament – Recolzament a l’atenció primària en altes hospitalàries. – Indicació i realització de procediments diagnòstics i terapèutics. – Atenció pal·liativa. – Atenció a la salut mental. – Rehabilitació. 8.1. ELS HOSPITALS. TIPUS I FUNCIONS • La llei General de Sanitat:  Cada àrea de salut o regió sanitària tindrà com a mínim un hospital general. • Hospital: establiment encarregat tant de l'internament clínic dels pacients com de l'assistència especialitzada i complementària de la zona d'influència. • Hi accedirem prèvia derivació per part dels CAP's o urgència. •

Funcions:  ASSISTENCIAL: Presta assistència a la població de referència que li correspon.  DOCENT: Garanteix la continuïtat i perfeccionament dels coneixements i tècniques professionals. Un hospital serà universitari quan està adscrit a una universitat i està autoritzat per impartir formació específica.  INVESTIGADORA: Desenvolupen línies d'investigació que permetin avenços en assistència i cures de salut.

ACTIVITATS • •

Enumera i descriu les funcions dels hospitals. Indica a quina funció hospitalària pertanyen les següents activitats: – Alimentació per sonda a un pacient hospitalitzat. 14

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

– – – – – –

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

Realització d’una radiografia. Investigació d’una vacuna. Formació d’un metge intern resident. Respon les següents preguntes: Quan un hospital es denomina “universitari”? Quins professionals s’hi formen?

8.1. ELS HOSPITALS: TIPUS CRITERIS FINALITAT ASSISTENCIAL

DEPENDÈNCIA PATRIMONIAL TIPUS DE PACIENT ÀMBIT D’ACTUACIÓ

CLASSIFICACIÓ GENERAL o NO ESPECIALITZAT: assistència en les àrees de Medicina, cirurgia, obstetrícia, ginecologia i pediatria. ESPECIALITZAT: assistència centrada en determinats processos patològics: pediàtrics,psiquiàtrics, oncològics,... PÚBLICS: depenen de les administracions públiques PRIVATS: Depenen d’entitats privades. AGUT: d’estància curta CRÒNIC: d’estància mitjana o llarga. LOCAL O COMARCAL: el seu àmbit d’actuació és una comarca. D’ÀREA: El seu àmbit d’actuació és l’àrea de salut. REGIONAL: El seu àmbit d’actuació és la CCAA



El CatSalut garanteix l'atenció hospitalària a través de: o La XHUP, la xarxa hospitalària d'utilització pública o Recursos d'atenció sociosanitària o Recursos d'atenció psiquiàtrica i de salut mental.



Als hospitals pots trobar: o Serveis mèdics d'internament o Serveis quirúrgics o Consultes externes (proves prèvies a intervencions o de seguiment dels pacients). o Serveis d'urgències

 

Segons les seves característiques, els hospitals de la XHUP es classifiquen en 4 tipus: Hospital general bàsic o Dóna resposta completa als requeriments habituals de la població. o Tenen la tecnologia assistencial necessària per atendre aquelles patologies que no requereixen un grau d'especialització important. o Ex: comarcal de Blanes, hospital de Figures, d’Olot,... Hospital de referència o Resol pràcticament la totalitat dels problemes de salut, excepte aquells que requereixen recursos tecnològics d'alt nivell o una pràctica altament especialitzada. o Ex: Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, Hospital de Calella,… Hospital d'alta tecnologia o Disposa de supraespecialitats i de noves tecnologies diagnosticoterapèutiques.





15

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

o Atenen els pacients que no es poden tractar als hospitals de referència. o Ex: Hospital de Bellvitge, hospital de Sant Joan de Déu,... • Hospital lleuger Apropa l'atenció especialitzada i urgent a la població en un projecte basat en l'accessibilitat i la resolució, i potencia la integració amb l'atenció primària de salut. Realitza:  Consultes d'atenció especialitzada  Hospital de dia  Cirurgia ambulatòria  Urgències  Diagnòstic per la imatge i proves complementàries  Administració i serveis generals Ex: hospital lleuger de Cambrils. 9. ORGANITZACIÓ HOSPITALÀRIA •

L’estructura fonamental contempla:

GERÈNCIA HOSPITALÀRIA • Representa la màxima autoritat i responsabilitat de l’hospital. • El director gerent: • Programa i dirigeix el funcionament de l’hospital • Coordina els altres 3 directors (mèdic, d’infermeria i de gestió i serveis generals) • Representa l’hospital • De gerència en depenen directament: • Servei d’admissió i documentació clínica • Informàtica • Control de gestió • Anàlisi i planificació • Assessoria jurídica • Formació contínua DIVISIÓ MÈDICA • El Director Mèdic és l’encarregat de: • Direcció, supervisió i avaluació del funcionament dels serveis mèdics. • Direcció, supervisió i avaluació dels serveis de qualitat d’assistència, docència i investigació. • Realitzar les funcions de director gerent en la seva absència o ser-ho en hospitals petits. • En funció de l’hospital pot ser necessària la creació de subdivisions mèdiques: cirurgia, ginecologia,... • En depenen els següents serveis o unitats: • Medicina 16

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

• • • • •

•

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

Cirurgia Ginecologia i obstetrícia Pediatria Serveis especials d’hospitalització (hospital de dia i hospitalització a domicili) Serveis centrals (serveis comuns a les diferents especialitats: laboratori, diagnòstic per la imatge, farmàcia, anatomia patològica, medicina preventiva, hemodiàlisi, banc de sang, rehabilitació, litotrícia i medicina física i electrofisiologia. Altres serveis.

DIVISIÓ D’INFERMERIA • El director/a d’infermeria s’encarrega de: • Dirigir, coordinar i avaluar el funcionament dels serveis i unitats d’infermeria • Poden existir subdireccions d’infermeria. • La seva estructura bàsica és la unitat d’infermeria (equip d’infermeria dirigit per un supervisor) • Compten amb diferents espais per realitzar les seves funcions: • Sala d’hospitalització • Lavabos i banys assistits • Control d’infermeria • Sala d’exploració • Quiròfans • Urgències • Consultes externes,... DIVISIÓ DE GESTIÓ I SERVEIS GENERALS • D’aquesta divisió en depenen: • Gestió econòmica • Gestió administrativa de personal • Gestió política de personal • Subministrament i magatzems • Hosteleria 17

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

• • •

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

• Manteniment i obres • Ordre intern de seguretat Presta suport administratiu i tècnic específic i de serveis generals a les altres divisions. El director de gestió s’encarrega de: • Dirigir, coordinar i avaluar els serveis i les unitats que la integren. Pot requerir l’existència de subdireccions de gestió.

9.1 ORGANITZACIÓ DEL PERSONAL •

El model es basa en el que va establir l’INSALUD per als seus hospitals (RD 521/1987, 15 d’abril). • Es tracta d’un sistema jeràrquic, és a dir, el personal està organitzat en nivells creixents en funció de la responsabilitat o coordinació. • DEPARTAMENTS O ÀREES: integren i coordinen serveis afins. Ex: àrea de consultes externes, d’administració,... • SERVEI: es refereix a un determinat camp. Ex: servei de radiologia, pediatria,... • SECCIÓ: unitats bàsiques formades per mitjans materials i humans que realitzen una especialitat concreta. Ex: Secció de nounats, TAC,... • UNITATS: part més petita d’una secció. • Dins el personal existeixen diferents categories per al: • Personal facultatiu • Director/a mèdic • Sotsdirector/a mèdic • Cap de àrea/servei • Cap de secció/unitat • Metges adjunts o facultatius especialistes adjunts (FEA) • Metges interns i residents (MIR), metges en període de formació com a especialistes. • Personal no facultatiu • Director/a d’infermeria • Sotsdirector/a d’infermeria • Supervisor/a d’àrea funcional • Supervisor/a d’unitat • Infermer/a • Tècnic de grau superior (anatomia patològica, documentació sanitària,...) • Tècnic de grau mig (Auxiliar d’infermeria, farmàcia,...) PERSONAL SANITARI Inclou personal amb titulacions i funcions relacionades amb activitats en el camp de salut. • Personal facultatiu: • Titulats superiors. • Metges, farmacèutics, psicòlegs, químics,... • Personal no facultatiu: • Diplomats i tècnics. • Infermers, auxiliars d’infermeria, fisioterapeutes, llevadores, podòlegs, tècnics superiors,... PERSONAL NO SANITARI Inclou personal amb titulacions i funcions no directament a les cures de la salut. • Personal tècnic titulat:

18

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

•

•

•

•

Titulats superiors i mitjans amb treballs específics: enginyers, economistes, assistents socials,... Personal d’ofici: • Realitzen un ofici: paletes, calefactors, fusters, lampistes, electricistes, cuiners, mecànics, pintors,... Personal de serveis especials: • Treballadors que realitzen funcions en serveis complementaris de la institució: telefonistes, administratius, governantes, auxiliars administratius,... Personal subaltern: • Resta de treballadors de l’hospital: zeladors, conserges, porters, ...

ACTIVITATS • Classifica cada un dels següents professionals enumerats dins del grup de personal hospitalari que li correspongui: – Tècnic superior en anatomia patològica. – Cambrer – Cardiòleg – Diplomat en estadística – Tècnic en farmàcia – Vigilant jurat – Radiòleg – Fisioterapeuta – Oncòleg – Netejador. – Llevadora • Elabora un organigrama global de l’organització hospitalària que inclogui l’àrea de gestió i les tres divisions o unitats. • Realitza un esquema dels grups del personal sanitari posant-ne exemples de cada un. • Indica en quines àrees de l’organització hospitalària es realitzen funcions d’infermeria. 9.2. SERVEIS HOSPITALARIS Els serveis que ofereixen els hospitals es solen classificar en: – Serveis clínics – Serveis especials d’hospitalització – Serveis auxiliars de diagnòstic – Serveis auxiliars de tractament – Serveis d’hostaleria – Altres 

Serveis clínics Inclou: • Serveis mèdics: inclou totes les tècniques de tractament relacionades amb: nefrologia, neurologia, oncologia, reumatologia,... • Serveis quirúrgics: inclou totes les tècniques en que s'utilitzen procediments quirúrgics: cirurgia digestiva, neurocirurgia, cirurgia ortopèdica, urologia, traumatologia,...

19

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

•



C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

Serveis mixtos: inclou especialitats que engloben tractaments mèdics i quirúrgics: otorinolaringologia, ginecologia i obstetrícia, dermatologia, oftalmologia,..

Serveis especials d’hospitalització • No en disposen tots els hospitals. • Inclou: – Hospital de dia – Hospitalització a domicili.

Serveis auxiliars de diagnòstic Serveis que faciliten el diagnòstic de malalties per a les diferents especialitats mitjançant diferents tècniques. Inclou: • Laboratori d'anàlisis clíniques: processa i estudia mostres de fluids corporals com la sang, orina, sèrum, femta,… • Anatomia patològica i citologia: processa i estudia mostres de teixit i cèl·lules orgàniques. Inclou la necròpsia. • Diagnòstic per imatge: realitza els seus estudis amb imatges obtingudes per diferents tècniques com poden ser radiografies, ecografia, endoscòpia, TAC, RMN, … • Electrofisiologia mèdica: realitza els estudis mitjançant anàlisis de l’activitat elèctrica: electrocardiograma (ECG), electroencefalograma (EEG), electromiograma (EMG),... Serveis auxiliars de tractament Inclou totes les àrees que serveixen com a suport al tractament: • Diàlisi • Farmàcia • Dietètica • Hemoteràpia i banc de sang • Medicina física i rehabilitació • Radioteràpia. Serveis d'hostaleria Inclou totes les àrees que ajuden a fer més còmode l’estada del pacient al centre hospitalari: • Bugada: rentar, planxar,... • Neteja • Magatzems • Alimentació Altres serveis Inclou tots els serveis complementaris necessaris per recolzar i complementar les activitats assistencials: • Servei d’Admissió i Documentació Clínica (SADC): s’encarrega de l’admissió dels pacients, arxiu clínic i la informació. • Servei d’informàtica: s’ocupa del manteniment del sistema informàtic. • Medecina preventiva: actua sobre les dependències i el personal sanitari per prevenir factors nocius per a la salut. • Servei de salut laboral: s’ocupa de les condicions de treball dels treballadors de l’hospital: ergonomia, malalties de treball,... • Manteniment: inclou la conservació i reparació de les infraestructures hospitalàries com la calefacció, aire condicionat, electricitat,... 20

UD2. Sistema Sanitari Espanyol

C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

ACTIVITATS • Explica les diferències entre els serveis clínics i els auxiliars de diagnòstic i tractament. • Indica a quin tipus de servei pertanyen i busca en un diccionari mèdic les funcions de cadascuna d’aquestes seccions: – Cardiologia – Hematologia – Diàlisi – Hospital de dia oncohematològic – Nefrologia – Neumologia – Oncologia – Reumatologia – Cirurgia cardíaca – Oftalmologia – Otorinolaringologia – Urologia – Anàlisi clínics – Anatomia patològica – Esterilització – Farmàcia hospitalària

21