UNA MICA D'HISTORIADE NOU BARRE

,-L

El territori que a w i és Nou Barris ha estat vinculat Iiistoricament amb el de Sant Andreu del Palomar perquc pertanyia en la seva major part a I'antic municipi que va ser agregat a Barcelona I'any 1897, i després perque també va integrar el districte de Sant Andreu fins a la darrera divisió en districtes de Barcelona (1984), que va donar lloc a la separdció actual en dos districtes diferents. El nou districte va rebre el nom de Nou Barris, que era el que liavia encunyat I'associació de ve'& creada I'any 1970 per lluitar contra el pla parcial de Torre @aró-VaUbonaTrinitat, que duia primerament el nom d'aquests tres barris i, al cap de poc, el de Nou Barris, ja que eren nou els barris afectats: Ciutat Meridiana,Torre Baró,Vallbona,Trinitat Vella,Trinitat Nova, Prosperitat, Koquetes,Verdum i Guineueta. Nou Barris era també el nom del butlletí qiie editaven des de 1971 Era I'expressió dels canvis demografics, urbanistics i socials que havia sofert aquest territori al llarg del segle XX, i especialment en la segona meitat. En aquest període la població existent a finals del segle XIX (uns 1.700 habitants) es va multiplica per cent. Pero fins llavors havia cstat iin territori periferic de Sant Andreu, de caracter predominantment rnral, amb un seguit de canvis al llarg del segle XIX com ara una incipient urbanització a Vilapicina, algunes traces de la revolució industrial que s'estenia pels antics pobles del pla de Barcelona i la insta1,lació d'alguns serveis de Sant Andreii i de Barcelona per als qudls s'havien cercat terrenys isolats o periferics (el cementiri i el Mental). En la proximitat d'una antiga via romana, la Travessen (Concepció Arenal), l'any 1952 es va trobar al carrer de Manuel Sancho, prop de Fabra i Puig, I'estitua romana de bronze que s'ha anomenat Venus de Barcelona. Prospeccions posteriors, arran de les obres que s'han efectuat en els terrenys (terres remogudes, pous oberts, fonaments de cases),no han dondt cap prova arqiieologica que dcmostri I'existencia d'un establiment. roma. Un manobre,Joan Moraies ihguita, dituelCatalánn,vaser qui va trobar I'estatua, a mig metre de profi~nditat,enrebaixar el margc d'un lion per siiprimir una petita bassa. Vivid al carrer Nlasroig,ú,del barri de Can Guineueg, després GuineuetaVella,barri desaparegut per la construcció del Polígon Canyelles, després d'una llarga Iliiita contra les expropiacions i pcr un habitatge digne. L'home es va emportar la troballa a casa seva i els seus fiUs jugaren amb ella durant uns mesos. Després de passar per les maus d'un drapaire id'un antiquari, finalment ana a parar al Museu @Historiade la Ciutat.

La historia de la recoperació de la Venus reflecteix de m a n e n simbi>lica alguns aspectes de la de Nou Barris: iin manohre, el seii motiu,"el Catalán", el passat rural transformat per la febre constructora. un harri desaparegut i les peripecies de lavenus. Els vestigis d'epoca romana a Noii Rarris són escassos. Hom suposa que un centre runl roma es trohava a can Masdeo. que 6s und masia situada en una prtita val1 de Collserola propera al Poligon Canyelles.qiie haiiria tingut continuitat en la medieval vil.la de Canvelles.

Masies

L'antiga església de Santa Eulalia devilapicina, del 1782, foil bastida sobre una anterior del segle X. Entre els elcments fets servir en la seva construcció. s'hi troben diversos materials d'epoca romana (blocs de pedra tallada, teules, si>l).indicis d'un pohlament roma de I'indrrt. L'origen del nom devilapicina tamhi apunta e n aquest sentit i fa referencia a un antic centre dedicat a I'elaho~icióde pega (pies = pega). Altres topbnims de la zona. com ara I'antiga masia de can Peguera, ens mostren una continiiitat de I'activitat. Santa Eulilia devilapicina. qiie es troha documentada I'an) 991 e n una delimitació de terrenys d'una escriptura de venda,constituia un petit centre rural ja des de I'edat mitjana. Al seii redós hi ha ea n'Artés, un antic I i ~ ~ s tdel al segle XVI, amh les altres cases del carrer rle Pere d'Art6s. i el casalot neoclissic de

can Basté, avui remodelat com a centre cívic.També ha tingut el mateix destíTorre Llobeta, d'origen gotic (s. XV-XVI), després d'anys de reivindicació veinal a partir de l'estat de deixadesa en que es trobava i de les amenaces d'enderrocament de primers dels anys 1960. No han tingut la mateixa sort aitres masies com can Garrigó, cal Sola,ca la Peira, can Peguera, can Dragó, can Borras,can Guineueta,etc., ]a desaparegudes. Can Sitjar,a la p l a ~ ade Virrei Amat, era una casa noble que havia estat propietat dels marquesos de Castellbell que també va ser enderrocada a pnmers de la decada de 1970 pera aixecarhi el bloc de pisos de la Caixa. LaTorre del Baró, que va anar a terra I'any 1967 en constmir-se I'autopista, després de ser exclosa del Cataleg d'Edificis Artístics i Histories de Barcelona. Akecada l'any 1797, era hereva d'una anterior propietat del baró de Pinós enderrocada per la desafecció del seu amo a la causa borbonica en la Guerra de Successió (1714). Posseia la finca de la Quadra devallbona, per on transcorria el Rec Comtal, la conducció medieval d'aigua de Montcada a Barcelona que encara ara pdssa a i'aire lliure pel barri de Vaiibona, on hi ha els darrers horts de Barcclona. El procés que han seguit gran part d'aquestes edificacions ha estat precedit per la constmcció de pisos en els terrenys del vottant fms que els ha tocar el torn, en epoques de fort creixement urhanístic i negoci immobiliari basat en I'especulació, especiaiment en els anys 1950-70,amb la complicitat de les administració municipal. Resten dempeus c m Masdeu, propietat de 1'Hospiral de Sant Pau i actualment okupada; can Carreres, en els terrenys del Parc Central de Nou Barris, en construcció; can Verdaguer, encara habitada; i can Verdaguer, en mans municipdls i que des de I'incendi que va patir I'any 1988 presenta un lamentable estat d'abandó.

Les transfortnacions del segle XIX Can Verdaguer i canvalent, que daten almenys del segie XVII, es troben situades a I'antic camí de SantAndreu avilapicina i tIorta, un tros del qual era el carrer de Piferrer. En aquest carrer hi havia des de la primera meitat del segle XIX un conjunt de cases de planta baixa i pis arrengierades a banda i banda que van ser enderrocades l'any 1992.El camí continuava per I'actual carrer devilapicina, que també contenia cases i construccions diverses que han estat substituides per blocs de pisos. L'any 1875 s'aprova la urbanització de la rambla de Santa Eulalia (actual passeig de fiabra i Puig), amb que es dona un impuls decisiii al creixement devilapicina. Altres nuclis constru~tsa finals del segle XiX eren els del carrer de Porta, el delTorrent de Can Piquer i el del carrer de la Maladeta, al llarg del mateix torrent,que segons els tnms i les epoques era conegut com torrent de Can Quintana, Can Carreres, Porta. Can Piquer, Estadella o Pareiiada. La fundació del Centre Catolic Eulalienc, després Centre Moral (1882), la Societat d'Obrers i Auxiliar I'Estrella (1887) i el Centre Eulalienc (1902) i la construcció de la nova església de Santa Eulalia en terrenys de can Sola (1885-1896) consoliden el creixement que havia experimentat Viiapicina, on s'havien instal4at petits taiiers sobretot del textil, dels quals ha quedat algun nom (les Basses) i altres oblidats (calTint).

Pero I'impacte més important de la revolució industrial va ser la constnicció del Ferrocarril del Nord (1855) i delsTallers (1862). pel seu tamany i pel nonihre de trehaIladors. El soternment de les vies per fer la Meridiana (196447), amh la construcció de I'estaci6 .,; iiirri- ',vi ,