VALORACIÓ TURÍSTICA DELS RECURSOS CULTURALS DE CATALUNYA (iter)

 

2

VALORACIÓ TURÍSTICA DELS RECURSOS CULTURALS DE CATALUNYA (iter) DIRECCIÓ José Antonio Donaire Lluís Prats Dolors Vidal DIRECCIÓ TÈCNICA Sílvia Aulet REDACCIÓ Sílvia Aulet José Antonio Donaire Núria Galí DOCUMENTACIÓ Sílvia Aulet Neus Crous Kariné Hakobyan Ester Noguer CARTOGRAFIA Carles Bayés Montserrat Ventura

   

VALORACIÓ TURÍSTICA DELS RECURSOS PATRIMONIALS DE CATALUNYA  

Institut Superior d’Estudis Turístics (INSETUR) Universitat de Girona. www.insetur.cat Girona, febrer 2013 *Totes les imatges del document han estat recollides del portal patrimoni.gencat de la Generalitat de Catalunya

3

 

4

taula de continguts taula de continguts ........................................................................................................................................................................................................................................................4 introducció ......................................................................................................................................................................................................................................................................7 metodologia ....................................................................................................................................................................................................................................................................8 guies ...............................................................................................................................................................................................................................................................................8 catàlegs ..........................................................................................................................................................................................................................................................................9 webs .............................................................................................................................................................................................................................................................................10 xarxes socials ..............................................................................................................................................................................................................................................................10 índexos sintètics ..........................................................................................................................................................................................................................................................10 guies turístiques ...........................................................................................................................................................................................................................................................11 europa ................................................................................................................................................................................................................................................................13  menció dels elements ..........................................................................................................................................................................................................................13  jerarquia d’elements .............................................................................................................................................................................................................................17

 tipologia dels elements ........................................................................................................................................................................................................................22  època dels elements............................................................................................................................................................................................................................26  distribució territorial ..............................................................................................................................................................................................................................30

espanya..............................................................................................................................................................................................................................................................35  tipologia dels elements ........................................................................................................................................................................................................................44  època dels elements............................................................................................................................................................................................................................48  distribució territorial ..............................................................................................................................................................................................................................52 catalunya ............................................................................................................................................................................................................................................................57  menció dels elements ..........................................................................................................................................................................................................................57  jerarquia dels elements........................................................................................................................................................................................................................61  tipologia dels elements ........................................................................................................................................................................................................................65 catàlegs turístics ..........................................................................................................................................................................................................................................................79  menció dels elements .............................................................................................................................................................................................................................80  jerarquia dels elements ...........................................................................................................................................................................................................................82

   

VALORACIÓ TURÍSTICA DELS RECURSOS PATRIMONIALS DE CATALUNYA    tipologia dels elements ........................................................................................................................................................................................................................... 87  distribució territorial ................................................................................................................................................................................................................................. 94

prescriptors turístics .................................................................................................................................................................................................................................................... 99  menció dels elements ................................................................................................................................................................................................................................ 99  jerarquia dels elements ............................................................................................................................................................................................................................ 102  distribució territorial................................................................................................................................................................................................................................... 107 webs turístics ............................................................................................................................................................................................................................................................. 112  menció dels elements ........................................................................................................................................................................................................................... 112  jerarquia dels elements......................................................................................................................................................................................................................... 114  anàlisi d’escales .................................................................................................................................................................................................................................... 118  distribució territorial ............................................................................................................................................................................................................................... 121 xarxes socials ............................................................................................................................................................................................................................................................ 127  menció dels elements .................................................................................................................................................................................................................... 128  jerarquia

dels elements ................................................................................................................................................................................................................ 134

 tipologia dels elements .................................................................................................................................................................................................................. 143  distribució territorial ........................................................................................................................................................................................................................ 146 índex de valor turístic ............................................................................................................................................................................................................................................... 150  valor total dels elements................................................................................................................................................................................................................... 153  índexos parcials ................................................................................................................................................................................................................................. 157  tipologia dels elements...................................................................................................................................................................................................................... 165  època dels elements ......................................................................................................................................................................................................................... 168  distribució territorial ........................................................................................................................................................................................................................ 171 clústers....................................................................................................................................................................................................................................................................... 180  clústers basats en els índexos parcials ..................................................................................................................................................................................................... 180  clústers basats en búffers ........................................................................................................................................................................................................................... 189

5

“Viajar! Perder países! Ser outro constantemente, Por a alma não ter raízes De viver de ver somente! Não pertencer nem a mim! Ir em frente, ir a seguir A ausência de ter um fim, E a ânsia de o conseguir! Viajar assim é viagem. Mas faço-o sem ter de meu Mais que o sonho da passagem. O resto é só terra e céu” (F. Pessoa, 1933)

   

VALORACIÓ TURÍSTICA DELS RECURSOS PATRIMONIALS DE CATALUNYA  

introducció El turisme cultural és un gran contenidor d’experiències molt diverses. Visitar l’antiga Ullastret de la mà d’un guia local, imaginar la presència de Picasso pels carrers de Barcelona, participar del procés festiu de la recollida de l’arròs als camps del delta de l’Ebre, introduir-se en el laberint de galeries defensives en els territoris de la memòria, rellegir el periple de Soldados de Salamina des del Collel, deambular pels carrers del barri medieval de Montblanc o visitar un complex industrial abandonat són

Aquest és un estudi sobre la valoració turística dels recursos

culturals

del

país.

És,

en

essència,

un

diagnòstic de la forma com la mirada turística percep l’oferta

cultural.

elements

Lògicament,

culturals

és

la

només

mirada una

de

turística les

dels

mirades

possibles; de vegades, aquesta lectura coincideix amb altres criteris, com el valor històric i artístic dels nodes o el valor simbòlic que li atribueix la comunitat local. Altres vegades, el valor turístic no està relacionat amb els criteris convencionals de l’anàlisi cultural. L’estudi

cerca

el

valor

turístic

dels

elements

del

diverses formes de turisme cultural.

patrimoni, a partir d’una sèrie d’ítems que van de les

Aquest terme aixopluga experiències molt diverses i, en

socials. Podem saber, per tant, quina és la reputació

alguns casos, antagòniques. De fet, el turisme cultural està format per dos termes polisèmics –turisme i culturade manera que la síntesi multiplica les accepcions. Gestors culturals i gestors turístics no han estat bons companys de viatge. Els primers han considerat que l’experiència turística és, en el millor dels casos, un mal necessari; en les mirades més crítiques, els turistes s’assemblen als personatges buits que dissenyà l’escultor nord-americà Duane Hanson. Quan el turista entra per la porta, pensen, la identitat s’escapoleix per la finestra. Els gestors turístics no han aconseguit integrar la diversitat cultural del país entre els complexos mecanismes del turisme. Catalunya és avui una de les destinacions turístiques més importants del món, però la seva oferta cultural no és l’eix central que articula la narració del país.

guies turístiques als webs, dels catàlegs a les xarxes turística d’un museu, d’una església, d’una catedral, d’un recinte arqueològic o d’una antiga farga. Es tracta, però, d’una imatge fixa, la fotografia d’una situació aturada en el temps. És, per tant, el punt de partida de la gestió turística dels llocs culturals i permet, per tant, millorar, adaptar, ampliar, aliniar o, simplement, prescindir de l’ús turístic.

7

 

8

guies

metodologia

Les guies turístiques són, malgrat la generalització de la Quin és el valor turístic d’un element cultural?. No és fàcil respondre a aquesta pregunta. D’entrada no tots els turistes recursos

valoren

de

culturals

la del

mateixa país;

manera

d’altra

els

banda,

diferents és

molt

complicat traduïr la percepció subjectiva d’un visitant (complexa, dinàmica, difosa) en paràmetres objectius que permetin organitzar la informació. Per això, la valoració dels recursos culturals es realitza a partir de diverses fonts secundàries.

la informació de quatre referències bàsiques: les guies de turisme, els catàlegs turístics, els webs i prescriptors turístics i les xarxes socials. L’objectiu és interpretar l’organització jeràrquica de tots els recursos culturals del que

digital,

una

poderosa

eina

de

prescripció

turística: els visitants segueixen, amb molta fidelitat, les instruccions que marquen les diverses guies. A més una guia turística és un indicador molt eficient de la mirada turística d’un determinat territori. Per això, en els estudis turístics les guies són utilitzades com un intèrpret de la construcció social d’una destinació. Hem seleccionat una mostra representativa de les guies dedicades a Europa, a Espanya i a Catalunya. En

L’estudi s’organitza a partir de la recollida sistemàtica de

país. Sabem

informació

els

turistes

són

extraordinàriament

selectius. L’experiència turística és molt efímera i, per això, els visitants tendeixen a discriminar la major part dels recursos d’un territori i concentrar la seva atenció en uns pocs elements. L’anàlisi de valoració turística intenta determinar aquesta jerarquia.

concret, s’han analitzat 17 guies d’Europa, 13 guies d’Espanya i 9 guies de Catalunya. En la relació adjunta, es presenten les fonts utlitzades, sempre per a la darrera

edició

disponible.

En

alguns

casos,

s’han

contrastat dues edicions de la mateixa publicació. Per cada guia, hem estudiat el número de mencions de cada element, l’extensió que ocupa, la valoració de les guies (les estrelles) i les captures fotogràfiques. Els resultats estan desagregats per a cadascuna de les escales: Europa, Espanya i Catalunya. L’anàlisi inicial de les guies ens ha permès identificar els 2.912 elements bàsics que composen aquesta anàlisi, i que s’han ampliat amb elements identificats amb altres fonts. Per a cada element, disposem a més d’informació sobre la seva ubicació geogràfica, la seva època i la seva tipologia. Això permet realitzar anàlisis creuades per categories.

Cataluña. Guía Verde La Guia RACC de Catalunya Catalunya rutes turístiques Cataluña Mediterranean Europe Europa España España. Guia Verde (nueva edición) Cruise Guide to Europe Pink Tourism. Holidays of G & L Frommer's 500 places Great Places to Stay in Europe Catalonia is… Barcelona & Catalonia Spain Catalunya Mediterranean Europe Wester Europe Europe on a Shoestring Spain & Portugal with Morocco: First-Time Europe Fodor's Spain 2012 España Cataluña y Andorra Europe by Rail Frommer's Europe from $85 a Day European Cruises & Ports of Call Frommer's Europe Frommer's Europe (10ena edició) Europe for dummies Frommer's Spain 2009 Frommer's Spain 2012 Inc.Spain Cataluña. Guia Azul.

Michelin RACC Distrimaps - Telstar Metropoli Lonely Planet El País Aguilar País Aguilar Michelin DK Eyewitness Guides CABI John Wlley & Sons, Inc. DK Eyewitness Guides Turisme de Catalunya DK Eyewitness Guides DK Eyewitness Guides Total, Anaya Touring Lonely Planet Publications Lonely Planet Lonely Planet Let's go Publications Rough Guides Random House Inc. National Geographic TrotamundosFrommer's Wiley Publishing, Inc. Wiley Publishing, Inc. Wiley Publishing, Inc. Wiley Publishing, Inc. Wiley Publishing, Inc. Wiley Publishing, Inc. Wiley Publishing, Inc. John Wlley & Sons, Lonely Planet Ediciones Gaesa

   

VALORACIÓ TURÍSTICA DELS RECURSOS PATRIMONIALS DE CATALUNYA  

catàlegs Hem emprat els catàlegs turístics perquè són un dels mitjans que permet connectar oferta i demanda. És, per tant, un excel·lent indici dels mecanismes de preferència del turisme cultural del país: Els itineraris creen de forma automàtica

una

estructura

jeràrquica,

perquè

el

seu

recorregut selecciona uns nodes, en rebutja uns altres, i atorga als elements seleccionats una major o menor importància. Els catàlegs turístics són també un indici de l’organització dels elements culturals de Catalunya. De la mateixa manera que les guies, els catàlegs creen una organització

dels

recursos,

però

també

estan

condicionades per la forma com aquests s’estructuren. Les

agències

actuen,

per

tant,

com

a

emissors

i

receptors de la construcció social de la valoració turística dels elements culturals del país. Hem considerat 68 operadors internacionals, que es corresponen amb l’organització de la intermediació en el continent. Del buidatge de la informació, hem constatat que 60 dels 68 operadors tenen almenys un producte dedicat (totalment o parcial) a Catalunya. El número total de

catàlegs

estudiats

és

de

310

programes.

Els

operadors són representatius de la diversitat del turisme del país en general i del turisme cultural en particular. En el llistat adjunt es poden consultar les referències emprades. Hem estudiat el número de mencions de cada element en els catàlegs, el tipus d’informació, les imatges i el tipus d’itinerari que genera.

Ace Kulturrejser Arttours Belle Planete Biblische Reisen Bottenscehein Cadence Voyages Car Club Catai Chemins du Sud Clio Clubeductour Condor Divine Travel Donatello Drietour Duponds Ecc Studienreisen Envol espace España Vision Eurotravel Favoritresor Germalo Globetrotter Reisen GmbH Gourmet Attitude Hjertingrejser Ingves Resor inspiratour Joe Walsh Tour Karawane Reisen GmbH Kipling Travel Kontactreisen Labalaguere Maptravel Martin Randall Marx Reisen Merlotresor Neckermann New East Oliven Reiser Olvemarks Pelikaanreizen

Primatravel Randocheval Reiseagentur-janssen Resekonsulterna Sensations du Monde Service Reisen Giessen Sophustravel Spania Consul Special Pilgrimages TemaCamp Temaresor Terra Nobilis Terre Entiere Terrien Thomas Cook Thomson TUI Travelplan Voyageurs du Monde Wikinger Reisen Individuell GmbH De forma complementària, s’han considerat una sèrie de prescriptors especialitzat que ens permeten entendre els mecanismes

del

turisme

no

organitzat.

En

aquestes

formes de turisme lliure, tan importants en el turisme actual, els prescriptors qualificats ens ajuden a interpretar les jerarquies de recursos que es generen. Hem treballat amb

21

prescriptors,

d’informació.

National Geographic Travel New York Times (travel) Sortim (suplement Avui) UNESCO Virtual Tourist Wikitravel

que

provenen

de

sis

fonts

9

 

10

webs

xarxes socials

Un de cada tres turistes internacionals va adquirir un

Les xarxes socials s’han consolidat com un mecanisme

A partir dels valors que s’han recollit en cada categoria,

servei turístic (viatge, allotjament o oferta complemen-

capital

primera

hem cercat la construcció de valors síntesi. Hem optat

tària) via Internet. A l’estat espanyol, aquest percentatge

vegada en la història del turisme contemporani, la imatge

per una reducció logarítmica de la informació, de manera

és superior al 50%. Internet ha esdevingut un dels

turística d’una destinació no només està dissenyada des

que els índexos són el resultat de transformar cada valor

canals turístics més importants de tota la cadena de

del propi territori o des de la intermediació, sinó també a

en el logaritme en base 10 del seu valor més 1. En les

producció: informació, selecció, compra, serveis post-

partir del flux d’informació entre els turistes. Per primera

xarxes socials, on els valors són molt elevats s’ha fet

venda

han

vegada en la història del turisme contemporani, els post-

una reducció quadràtica i després logarítmica.

atreure

turistes i els pre-turistes, els qui han viatjat i els qui

l’interés dels visitants potencials amb pàgines web i

tenen la intenció de fer-ho, han entrat en contacte i

també per a reforçar el seu procés de selecció.

s’han convertir en agents actius de la construcció social

i

avaluació.

desenvolupat

Per

estratègies

això, molt

les

destinacions

actives

per

a

de

relacions

entre

índexos sintètics (iter) els

turistes.

Per

Hem

calculat

la

mitjana

dels

valors

ajustats,

sense

factors de ponderació, per a cadascuna de les quatre

dels llocs.

categories. D’aquesta manera, hem obtingut un valor

sobre el valor turístic del patrimoni està basat en una

L’estudi de les xarxes socials s’ha basat en tres fonts

xarxes socials. L’índex de valoració final és la mitjana

anàlisi sistemàtica de les pàgines turístiques oficials dels

bàsiques. En primer lloc, hem treballat amb Tripadvisor,

aritmètica dels quatre índexos parcials. Aquest valor

diversos organismes públics. Hem considerat tots els

que és una de les aplicacions turístiques més usades

resumeix la reputació turística d’un element, a partir de

elements que apareixen als portals oficials, amb un

pels turistes. En aquest cas, hem recollit totes les

la sintesi dels valors de cada ítem estudiat. L’índex no té

catàleg molt ampli dels recursos patrimonials, però a

catalogats en aquest entorn.

tampoc es basa en l’afluència efectiva de visitants. És

Per això, el tercer canal d’obtenció de la informació

màxim de dos clics. La major part dels portals tenen un l’estudi

només

hem

considerat

els

més

accessibles,

aquells que poden ser consultats ràpidament des de la

sintètic de les guies, dels catàlegs, dels webs i de les

valoracions que han realitzat els turistes dels elements

En segon lloc, ens hem basat en l’estudi de les imatges

pàgina principal.

turístiques, a partir de flickr. Creat el 2004, és el portal

Com en les guies, hem tingut en compte diversos nivells

per

d’escala. El nivell superior ha estat el portal de turisme

d’imatges digitals s’incrementa en 4,5 milions d’unitats.

d’Espanya (spain.info). Després, hem considerat el portal

Actualment, ja hi ha més imatges a flickr que éssers

de Catalunya (catalunya.com). Els nivells inferiors han

humans. Hem cercat el número d’imatges en el portal de

estat els patronats de turisme de les quatre demar-

cada un dels elements, amb l’excepció de les localitats.

cacions i les pàgines de turisme dels consells comarcals. Per a cada web, hem detectat el número de mencions, les imatges, els enllaços realitzats i la tipologia de la informació proporcionada.

d’imatges més popular d’Internet, amenaçat recentment l’emergència

d’instagram.

Cada

dia

el

catàleg

Finalment, hem calculat el número d’incidències dels elements a twitter, gràcies a l’eina topsy. Per a fer una identificació correcta a twitter i flickr, hem emprat l’eina de Google Trends, que permet reconèixer les formes de cerca més habituals per a cada element.

present el valor històric, artístic o simbòlic dels elements;

una mesura molt precisa, que ens ajuda a fixar la reputació turística d’un determinat element, a partir de quatre criteris complementaris: la incidència en les guies dels tres àmbits escalars (general), la participació en els catàlegs

dels

operadors

la

importància

mediació), (destinació)

i

la

turístics en

reputació

els a

seleccionats webs les

(inter-

institucionals

xarxes

socials

(demanda). Hem

organitzat

l’índex

sintètic

en

quatre

grans

categories: elements principals, secundaris, complementaris i inferiors.

   

VALORACIÓ TURÍSTICA DELS RECURSOS PATRIMONIALS DE CATALUNYA  

guies turístiques

Taula 1.01

quatre de cada cinc museus del país són invisibles per a

Guies/elements Les guies turístiques són el principal prescriptor del

Guies

turisme cultural. Una guia és un semàfor turístic que regula els fluxos, crea intensitats i ignora altres elements. Ens interessen les guies per dos motius: En primer lloc, perquè els turistes segueixen les “instruccions”, escrites sempre en un llenguatge imperatiu: contempli, miri, entri, surti, seleccioni… Tots els estudis posen de manifest el rellevant

paper

que

tenen

a museus es redueix entre 83 i 90, de manera que

Menció dels elements patrimonials

aquests

materials

en

el

complex procés de selecció dels elements culturals d’un territori. En segon lloc, les guies són també un registre de la jerarquia de nodes d’una destinació, una mena de catàleg consensuat del que és rellevant i el que no ho és. Els estudis clàssics demostren que les guies són un excel·lent registre de la construcció social de la valoració turística d’un lloc. Hem considerat 39 guies turístiques, recollides de les

Europa

Espanya Catalunya

Total

17

13

9

39

44%

33%

23%

100%

381

404

2.510

3.295

12%

12%

76%

100%

Elements

Alguns dels elements generen una clara unanimitat: són presents en la major part de les guies o en totes elles.

dediquen

un

capítol

a

la

destinació

específicament a Catalunya en el seu conjunt. Com és lògic, a mesura que canviem d’escala, s’incrementa el número d’elements registrats: només 381 elements del conjunt del país són esmentats almenys una vegada en les guies europees, mentre que en el cas de Catalunya el número d’elements mencionats és de 2.510.

població quan no s’hi esmenta cap element destacat d’ella, és a dir, quan l’element que recomana la guia no

com es constata en la taula, les poblacions són molt

és

extremadament

selectiva

i

genera

una

concentració és present en els tres àmbits estudiats. Després s’amplia el catàleg amb un número significatiu d’elements que tenen vàries mencions. Tanmateix, el major percentatge (més de la meitat) es correspon amb els elements que només tenen una menció.

Taula 1.02

1 menció

que

seu relat i la majoria d’elles estan organitzades de forma

estructura piramidal. És interessant constatar que aquesta

adreçades als turistes transcontinentals, que inclouen

catalana. I, finalment, hem analitzat nou guies dedicades

sempre esmenten les localitats perquè formen part del

és ni un castell, ni unes muralles, ni un palau, sinó el

culturals

Menció

Espanya,

l’oferta de turisme cultural del país. Lògicament, les guies

És un número molt reduït perquè la jerarquia dels nodes

grup està integrat pel conjunt de guies sobre Europa,

segon grup està format per les guies turístiques sobre

Les poblacions tenen una importància significativa en

geògrafica. En aquest cas, només hem considerat la

Menció dels elements patrimonials Europa

Espanya Catalunya

Total

230

161

1.528

1.919

2-5 mencions

111

164

890

1.165

≥6 mencions

40

79

92

211

Total

381

404

2.510

3.295

Si

tenim

en

compte

el

conjunt

de

conjunt de la localitat, com si fos un element més. Tal i rellevants en l’oferta del país, ja que esdevenen la segona categoria més freqüent, superant fins i tot els edificis religiosos.

Taula 1.03

Distribució dels elements segons categoria

Tipologia

principals editorials nacionals i internacionals. Un primer

algunes referències als elements culturals catalans. Un

les guies d’àmbit supracatalà.

les

Europa

Espanya Catalunya

Total

Poblacions

67

63

654

784

Edificis religiosos

74

67

552

693

Edificis civils

157

184

1.054

1.395

Museus

83

90

250

423

Total

381

404

2.510

3.295

mencions,

independentment de la seva rellevància, hi destaquen, en primer lloc, els edificis civils, que gairebé dupliquen els edificis religiosos. El registre de museus i col·leccions de Catalunya gairebé s’apropa a les 500 unitats, mentre que només 423 són mencionats en alguna de les guies. En les guies d’Europa i d’Espanya, el número de mencions

L’estructura dels nodes de l’oferta de turisme cultural del país és molt jeràrquica: uns pocs elements generen una elevada unanimitat entre les guies. Superada aquesta unanimitat, la dispersió és molt elevada.

11

 

12 Si tenim en compte la distribució per èpoques dels

La distribució geogràfica dels elements és molt diversa.

elements, constatem una notable diversitat. Una part

Si

significativa

dels

Catalunya,

hi

ha

631

alguna de les guies. Per contra, en el cas de les guies

Hem

sobre Europa o Espanya, el número de municipis es

poblacions

de

a

municipis que tenen almenys un element mencionat en

les

part

referències

diverses

que

formen

les

èpoques al mateix temps (com el MNAC o una catedral). considerat

elements

prenem

no

poden

ser

considerades d’una determinada època i, per això, les hem exclòs també de la categorització. Tanmateix, és evident que les guies tendeixen a identificar les localitats amb períodes concrets de la seva història: el Besalú

redueix fins als 80. La major part de municipis acullen tan sols un element mencionat: aproximadament la meitat dels municipis que

medieval, la Tortosa renaixentista, el Vallès industrial…

són mencionats en les guies tenen en el seu terme un

Hem

diferenciat

l’època

supracatalà, els municipis amb més de deu elements

contemporània per la rellevància específica que té el

mencionats es mouen entre quatre o cinc. De fet, amb

modernisme en l’oferta de turisme cultural del país. La

més de cinc elements només s’hi arriba a set municipis

taula

en el cas europeu i a dotze en el cas espanyol.

posa

de

els

segles

manifest

el

XIX

valor

i

XX

de

de

sol element. D’altra banda, en les guies d’un àmbit

la

Catalunya

medieval, tot i que és molt més rellevant en les guies catalanes que en les altres dues. Si en les guies del país la Catalunya medieval representa la meitat dels elements, en les espanyoles i europees només un terç. A diferència d’altres territoris europeus, a Catalunya els elements creats durant el segle XX tenen una notable menció i superen, fins i tot, les referències a l’època antiga o la moderna.

Taula 1.04

De la mateixa manera que en l’organització dels nodes, els municipis estan ubicats en una jerarquia molt evident, en la que unes poques localitats concentren les peces més rellevants i amb major número. Però una vegada vençuda aquesta imatge d’extrema concentració en el vértex superior, l’estructura de l’oferta és molt dispersa, amb una notable entropia.

Taula 1.05

Distribució dels elements segons època

Distribució dels elements segons municipi

Municipis

Europa

Espanya Catalunya

Total

Època

Europa

Espanya

Catalunya

Total

Antiga

45

39

150

234

Amb 1 element

42

41

314

397

Medieval

141

135

855

1.131

De 2 a 4 elements

31

26

180

237

Moderna

59

62

373

494

De 5 a 9 elements

7

12

87

106

Segle XIX

90

113

409

612

Amb ≥10 elements

5

4

50

59

Contemporània

91

107

346

544

Total

85

83

631

799

Més d’una època

314

341

1.852

2.507

Sense època

67

63

658

788

Total

381

404

2.510

3.295

   

VALORACIÓ TURÍSTICA DELS RECURSOS PATRIMONIALS DE CATALUNYA  

europa





menció dels elements

En el conjunt de les 17 guies sobre Europa hem Europa és el principal receptor de turistes en el món. Un de cada dos turistes internacionals té com a destinació l’espai europeu. És cert que el continent ha perdut quota de mercat en els darrers 30 anys, al mateix temps que es consolidaven noves destinacions emergents com el sud-est asiàtic, la Xina, Amèrica o el nord d’Àfrica. Però malgrat aquesta tendència, Europa manté una evident

detectat la menció a 381 elements diferents. Com hem suggerit anteriorment, la distribució d’aquestes mencions no és uniforme, sinó que només uns pocs elements generen una relativa unanimitat. Tan sols 40 elements tenen

alguna

menció

en

sis

guies

o

més

de

les

estudiades. Aquests elements configuren la part més elevada de la jerarquia dels nodes, d’acord amb la visió

la

del conjunt d’Europa. En el sentit invers, 230 dels 381

consolidació de nous llocs d’origen.

elements només són mencionats en una de les guies.

Europa és percebuda com una destinació essencialment

La distribució geogràfica entre les quatre demarcacions

capacitat

d’atracció,

que

pot

incrementar-se

amb

cultural. El portal comú visiteurope.com posa l’accent en els recursos culturals del continent i deixa en un segon terme la resta d’actius turístics, com les platges, els espais naturals, els parcs temàtics o les grans ciutats

mostra un cert equilibri, si bé les demarcacions de

Girona i Barcelona destaquen per sobre de les altres dues. Si tenim en compte, però, només els elements que han estat mencionats en dues o més guies, la distància

metropolitanes. També els catàlegs de les agències de

entre aquests dos territoris és molt més elevada.

atractius culturals del continent. Europa és, abans que

Si analitzem les marques turístiques, podem considerar

viatges o les guies turístiques posen l’accent en els res, una destinació cultural. En les guies europees, Catalunya

competeix

amb

les

ciutats

medievals

del

centre d’Europa, amb el rastre renaixentista italià, amb les primeres civilitzacions a la riba de la Mediterrània, amb l’esclat barroc de l’Europa atlàntica o amb la

Mapa 1.01 Guies d’Europa. Taula 1.06 Menció dels elements patrimonials

que

existeix

una

certa

dispersió,

una

localització

relativament equilibrada pel territori: totes elles acullen almenys 10 elements mencionats a les guies, excepte en el cas de les Terres de Lleida. En un sentit oposat, si tenim en consideració els elements més citats (aquells

Marca de Turisme

Total

%

1

2-5

≥6

Barcelona

139

36%

61

48

30

Catalunya Central

25

7%

20

3

2

Costa Brava

73

19%

44

25

4

potència creadora dels grans museus.

que apareixen en almenys sis de les guies), quatre de

Costa Daurada

37

10%

28

6

3

les marques no tenen cap element en la part més

Costa de Barcelona

11

3%

7

3

1

En aquest epígraf, estudiarem el “rastre” de Catalunya en

elevada de la jerarquia: 30 dels 40 elements estan

Pirineus

66

17%

49

17

0

situats en la marca de Barcelona, l’epicentre de l’oferta

Terres de l'Ebre

10

3%

9

1

0

Terres de Lleida

7

2%

3

4

0

Val d'Aran

13

3%

9

4

0

Total

381

100%

230

111

40

les 17 guies europees, a partir de l’anàlisi sistemàtica de les mencions dels elements, l’extensió, la valoració i la presència d’imatges entre les pàgines de les guies.

cultural del país.

Mostreig: 17 guies d’Europa.

13

 

14 Una fotografia és un element simbòlic. Cada vegada que un turista realitza una captura fotogràfica, està realitzant

Mapa 1.02 Guies d’Europa. Taula 1.07 Menció fotogràfica dels elements patrimonials

sense saber-ho un procés semiològic d’elevació: de tots els elements possibles és aquell el que finalment escull. Les

imatges

l’experiència

juguen turística

un i,

paper

molt

especialment,

rellevant en

el

en

turisme

cultural. Les imatges segueixen el cercle hermenèutic que defineix John Urry, en el que cada imatge és alhora el resultat d’un procés previ de construcció social i un procés posterior en el que es reforça la imatge prèvia. Per això, hem analitzat totes les imatges que apareixen en les guies estudiades. Com és lògic, el número total de mencions fotogràfiques és molt més reduït: en el conjunt de les 17 guies s’han identificat 42 imatges. Només set elements apareixen en més d’una guia i un d’ells en tres guies. La localització geogràfica dels elements accentua els efectes de la lectura que hem realitzat precendentment. El

60%

de

les

imatges

pertanyen

a

la

marca

de

Total

%

1

Barcelona

25

60%

19

5

1

Catalunya Central

3

7%

3

0

0

Costa Brava

3

7%

3

0

0

Costa Daurada

5

12%

4

1

0

Costa de Barcelona

1

2%

1

0

0

Si considerem les demarcacions, lògicament és Barce-

Pirineus

3

7%

3

0

0

lona la que concentra una major quantitat de mencions

Terres de l'Ebre

2

5%

2

0

0

Terres de Lleida

0

0%

0

0

0

Val d'Aran

0

0%

0

0

0

Total

42

100%

35

6

1

Barcelona i l’altre 40% estan distribuïts per tot el territori. Només dues marques (la Vall d’Aran i Terres de Lleida) no ha registrat cap menció fotogràfica. Catalunya Central, Pirineus i Costa Brava tenen tres mencions i la Costa Daurada en té cinc.

fotogràfiques; les demarcacions de Tarragona i Girona tenen registres similars, mentre que Lleida només hi apareix en una ocasió.

Marca de Turisme

Mostreig: 17 guies d’Europa.

2

3

   

VALORACIÓ TURÍSTICA DELS RECURSOS PATRIMONIALS DE CATALUNYA  

Les guies tenen el seu propi mecanisme de jerarquia. Moltes d’elles utilitzen un criteri d’avaluació inspirat en les estrelles Michelin. No hi ha un criteri de selecció jeràrquica més contundent que les valoracions de les guies. En el seu llenguatge imperatiu, les guies orienten el visitant i estructuren el conjunt de l’oferta a partir

La

distribució

per

demarcacions

mostra

una

notable

dispersió si tenim en consideració el conjunt d’elements valorats.

La

demarcació

de

Girona

disposa

de

51

elements valorats almenys una vegada, 21 la demarcació de Lleida i 28 la demarcació de Tarrragona.

d’una estructura de quatre nivells: els elements més

Aquest mateix dibuix es reprodueix si tenim en compte

rellevants (tres estrelles), és a dir, els que han de ser

les marques turístiques. Tot i que la marca de Barcelona

vistos; els elements destacats (dues estrelles), que són

és el principal escenari de les mencions, globalment

complementaris; el reguitzell d’elements interessants (una

només representa un terç del total, de manera que dos

estrella),

que

es

poden

veure

ocasionalment;

i

els

terços de l’oferta cultural valoritzada de primer nivell

elements que no han estat categoritzats, que es poden

estaria repartida per tot el territori. En aquesta geografia,

obviar, si la logística del viatge ho requereix.

prenen molta rellevància les marques Costa Brava, Costa

Com és lògic, en una guia d’Europa el criteri de selecció jeràrquica

és

molt

selectiu:

“competeixen”

amb

els

els

grans

monuments

museus

catalans

europeus,

els

Daurada i dels Pirineus, amb valors superiors al 10%. Gairebé un de cada cinc elements valorats almenys una vegada estan situats a la marca de la Costa Brava.

edificis del Renaixement, el rastre de les civilitzacions

Per contra, quan prenem en consideració els elements

mediterrànies o els grans palaus de l’Europa Atlàntica.

que han estat valorat almenys quatre vegades, es torna

Hem considerat el sumatori de valoracions als elements del conjunt de les guies estudiades. Globalment, en el país hi ha 182 elements que han estat valorats almenys amb una estrella. Això vol dir que dels 381 elements

Mapa 1.03 Guies d’Europa. Taula 1.08 Valoració dels elements patrimonials

evidenciar la capacitat d’atracció de la capital catalana. Només tres elements estan situats fora de la marca de Barcelona i només un d’ells fora de la demarcació de

Marca de Turisme

Barcelona.

Barcelona

Total

%

1-3

4-6

≥7

59

32%

37

5

17

Catalunya Central

14

8%

13

0

1

Costa Brava

32

18%

31

1

0

Costa Daurada

24

13%

24

0

0

Costa de Barcelona

9

5%

8

0

1

Pirineus

33

18%

33

0

0

marca Barcelona. Una quarta part es troben a la marca

Terres de l'Ebre

4

2%

4

0

0

Costa Brava.

Terres de Lleida

4

2%

4

0

0

estaria formada pels 25 elements que han estat valorats

Val d'Aran

3

2%

3

0

0

almenys quatre vegades.

Total

182

100%

157

6

19

mencionats en algun moment en les guies, gairebé 200

Els elements valorats més de quatre vegades en les

no han estat valorats en cap cas. Aquests elements

guies europees es concentren gairebé de forma exclusiva

podrien configurar la base de la jerarquia de nodes

a la ciutat de Barcelona. En un segon estadi, d’entre els

culturals del país des de la perspectiva europea. En un

elements que han estat valorats almenys una vegada en

segon estadi, ens trobaríem els 157 elements que han

aquestes guies, només un terç estan ubicats en la

estat valorats almenys una vegada (entre una i tres vegades). Finalment, la part superior de la piràmide

Mostreig: 17 guies d’Europa.

15

 

16 La darrera dada que hem considerat de les guies ha estat l’extensió dels textos dedicats a cada element. De la mateixa manera que les valoracions, l’extensió pot ser

Mapa 1.04 Guies d’Europa. Taula 1.09 Extensió dedicada als elements patrimonials

concebuda com un factor de jerarquització dels nodes culturals de les guies. No és el mateix que una guia esmenti fugaçment l’existència d’un palau del segle XVI que li dediqui una extensa descripció sobre la seva història o els seus atributs artístics. La descripció dels elements és una forma de valoració simbòlica que el lector de les guies percep ràpidament: dedicar espai a un element és la forma més espontània d’admetre la seva rellevància en relació a la resta. El criteri ha estat additiu, de manera que hem sumat l’espai

dedicat

a

cada

guia.

Quan

afirmem

que

la

descripció supera una pàgina, vol dir que en el conjunt de

les

anotacions

textuals

l’espai

dedicat

a

aquell

element és superior a aquest llindar. Els resultats són molt similars als que hem presentat en la pàgina precedent. Si considerem totes les extensions, es reprodueix la dispersió territorial, de manera que Barcelona ocupa un terç de les descripcios textuals dels

Marca de Turisme

Total

%