Hi ha vida a l'espai? 1− Introducció/ Hipòtesi....................................................Pg.1 2− Teories sobre l'origen de la vida.................................Pg.2−5 3− Possibles formes de vida en altres planetes.................Pg.6−7 4− Possibilitats físiques d'arribar a la Terra des d'un altre planeta..............................................................................Pg.8−10 5− OVNI...........................................................................Pg.11−15 6− Busquem vida a l'espai...............................................Pg.16−19 7− Estudi d'un vídeo........................................................Pg.20−26 8− Conclusions................................................................Pg.27 9− Annex.........................................................................Pg.28−31 10− Agraïments...............................................................Pg.32 11− Bibliografia..............................................................Pg.33 CAPÍTOL 1 Introducció/Hipòtesi Vaig triar fer aquest treball perquè des de molt petit sempre he tingut una gran curiositat per l'espai i les lleis que el regeixen. Sempre hem quedava mirant les estrelles pensant per què tot allò era així i intentant imaginar−me com seria de gran, si mai s'acabava, d'on havia sortit i també si hi devia existir vida. Molt d'aquests pensaments, propis d'un nen curiós, són els mateixos que pot tenir qualsevol físic o astrònom, ja que, moltes d'aquestes qüestions encara no tenen resposta, és a dir, que l'univers continua sent un gran misteri. En el meu treball he treballat les possibilitats de vida a l'espai des d'un punt de vista objectiu, almenys ho he intentat, i les conseqüències que aquestes possibilitats comporten, com per exemple el fenomen OVNI. Mantenir−se al marge d'aquesta qüestió no és fàcil, ja que, hi ha dos punts de vista ben diferenciats i fer cadascú per separat seria com fer dos treballs com aquest alhora. Més que una hipòtesi he triat un pregunta, ja que, encara que hagués fet qualsevol afirmació, que seria una hipòtesi, sobre el tema no la podria demostrar ni un sentit ni un altre. CAPÍTOL 2 Teories sobre l'origen de la vida La vida és: Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d'adaptació i d'evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir−se, és a dir, de poder donar origen a nova vida. Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi. Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d'aquests fenòmens no 1

es produeix d'una manera sobtada. Hi ha moltes i diferents teories sobre l'origen de la vida , fins al segle XVII es va mantenir la idea de la generació espontània que deia que la vida provenia del no res, de matèria inerta. La més arrelada a la nostra cultura, la qual s'explica a tots els centres d'ensenyament del país, és la postulada per Alexandr Oparin que defensa que la vida va sorgir a l'aigua a causa de l'antiga condició de la Terra i la seva antiga atmosfera. L'atmosfera inicial del planeta estava composta per hidrogen, metà, amoníac i aigua. Aquests elements, sotmesos a descàrregues elèctriques (raigs) i llum ultraviolada (ja que el planeta encara no tenia una atmosfera que absorbís aquesta llum) , molt freqüents en aquella època de formació del planeta, van generar a l'aigua una diversos aminoàcids (glicina, alanina, àcid aspàrtic i àcid glutàmic), els quals van formar proteïnes i, després de successius canvis, es va formar la vida que ara coneixem. Aquesta teoria és recolzada pels experiments de Miller i, posteriorment, de Joan Oró, conjuntament amb altres científics. Una altra teoria indica que la vida va arribar a la Terra viatjant en un cometa. S'han localitzat a l'espai un centenar de molècules orgàniques complexes que són les mateixes que es troben en l'origen de les formes de vida terrestres. Aquesta detecció de molècules s'ha realitzat gràcies a noves tècniques d'espectroscòpia radioastronòmica que permeten analitzar els elements químics presents a l'espai. A més, aquestes mateixes molècules s'han trobat a les cues dels cometes propers al nostre planeta entre ells el famós Halley. A partir d'aquestes troballes i sabent que els cometes estan compostos en la seva major part per aigua, alguns científics han relacionat amb el fet que s'hi originés vida al nostre planeta els impactes de cometes fa uns 4600 o 4000 milions d'anys ja que aquests cometes, suposadament, van dipositar la seva aigua i tots els elements necessaris per a la formació de vida, i alhora van formar els actuals oceans. Aquests elements van trobar a la Terra les condicions ideals per poder evolucionar. Permeteu−me que faci un petit incís sobre aquesta teoria: Quants cometes haurien d'haver impactat al nostre planeta per acumular tal quantitat d'aigua? Doncs la resposta és molts, i a més no podien ser d'una gran dimensió ja que hagueren destruït el planeta. I si va ser així algú es podria preguntar, per què no hi ha proves evidents de tal quantitat d'impactes sobre la superfície terrestre? Doncs perquè haurien d'haver estat d'una gran dimensió per que la seva caiguda hagués quedat enregistrada a la nostra superfície, ja que, la nostra atmosfera desintegra molt del material que cau cap a la Terra, encara que si que hi ha alguns cràters que indiquen la caiguda de meteorits. Possibles falsacions per a aquesta hipòtesi encara poc estructurada, segons el meu punt de vista. En canvi, una teoria molt ben elaborada i amb una bona base científica és la que senyala que la vida va aparèixer en unes fonts termals a la dorsal de l'oceà Atlàntic. Aquestes fonts, que estan a uns 3500m de profunditat, reprodueixen les condicions de vida a la Terra fa 4000 milions d'anys, esta a prop de les illes Açores a uns 3500 m de profunditat. Emeten hidrogen i sals minerals dissoltes a uns 360ºC les quals, segons estudis amb rigor científic, ``creen´´ una forma de vida més primitiva que les bactèries, considerades fins ara les més antigues i, pel que sembla, encara s'està originant vida en aquests indrets d'on possiblement va sorgir la vida al planeta. Deixant de banda aquestes teories, l'origen de la vida es encara desconegut i fora de l'àmbit científic hi ha creences religioses que posen 2

Déu com a creador de la vida i dintre d'aquestes hi ha centenars de déus diferents procedents de moltes religions. Jo, particularment, defereixo d'aquestes creences i, per tant, m'he basat en el possible origen de la vida des del punt de vista científic o sigui a partir de fets empírics. Però aquí ja entraríem en un tema controvertit del qual no tracta el treball. CAPÍTOL 3 Possibles formes de vida a altres planetes Els gasos inicials i les fonts d'energia són comunes a tot el Cosmos, per tant, és molt probable que la mateixa reacció que hi va haver a la Terra i que va generar la vida− segons la teoria d'Oparin, la més acceptada− s'hagi donat a molts altres planetes. Encara que aquestes formes de vida tinguessin la mateixa química molecular en haver−se format en milions de móns diferents resultarien molt variades. Exemples de l'aspecte que podrien tenir aquestes formes de vida el trobem a molts llibres de ciència ficció, (rèptils, insectes de tot tipus, éssers mitològics...) encara que aquests no tenen gaire suport científic i, per tant, només son resultat de la imaginació. Per exemple, ara inventem uns nous i possibles habitants de Júpiter. Com podrien ser? Doncs una de les condicions per viure en aquest entorn seria reproduir−se abans de morir de calor, ja que les temperatures en aquest planeta són molt altes. Per tant, hauríem de suposar que devien viure a les capes més altes de l'atmosfera, o sigui, les més fredes, i que podrien estar formats de gasos com hidrogen i heli i que expulsarien aquest últim a voluntat per tal de mantenir l'hidrogen, el més lleuger, i mantenir−se flotant a l'aire. Aquest organisme podria alimentar−se de molècules preformades a l'aire o fabricar−se les seves a partir de llum solar i aire, fent una mena de fotosíntesi. Cal dir, però, que la probabilitat que aquest ésser existeixi és bastant remota. La física i la química permeten aquesta forma de vida i potser hi ha molts planetes habitats per aquests éssers. També hi ha una altra possibilitat de vida a l'espai que en comptes d'estar formada per cadenes de carboni, com nosaltres, podria estar formada per cadenes de silici que és un element semblant al carboni; cadascun d'aquests elements té quatre valències encara que el silici té una major quantitat d'electrons. El silici, però, té un problema com a element biològic i és que combinat amb l'oxigen forma xarxes cristal·lines, per tant, en expulsar el silà, resultant de la respiració, resultaria ser sòlid i no un gas com el diòxid de carboni, que és el que expulsem nosaltres . Segurament a altres planetes la Natura no ha seguit el mateix camí que a la Terra, òbviament a causa de les diferents condicions de cada planeta, i poden haver−hi sorgit organismes de moltes formes i aspectes diferents dels que nosaltres estem habituats. CAPÍTOL 4 Possibilitats físiques d'arribar a la Terra des d'un altre planeta La possibilitat física d'arribar a la Terra des d'un altre planeta es dependent del nivell tecnològic de cada civilització. S'ha de tenir en compte que les estrelles o sistemes solars estan separades per grans distàncies que nosaltres mesurem en anys llum, o sigui la distància que recorreríem si estiguéssim viatjant durant tot un any a la velocitat de la llum. O sigui que el viatger interplanetari hauria de poder viatjar a una velocitat propera a la de la llum o bé començar el viatge a una edat òptima com per poder arribar aquí i tenir el temps suficient com 3

per poder tornar al seu planeta sense perdre gaire anys de la seva vida. Però encara que pogués viatjar a la velocitat de la llum, que tindria els seus inconvenients, tardaria molt de temps en arribar i tornar a qualsevol lloc. Per fer−nos−en una idea, si un ésser volgués arribar a la Terra des de les Plèiades, un grup d'estrelles de les que parlarem més endavant, que estan a uns 415 anys llum de la Terra, aquest ésser hauria de viure 830 anys per venir fins aquí i tornar−se'n cap el seu lloc d'origen! Però potser

amb una tecnologia desconeguda encara per nosaltres, poden viatjar a través de forats negres i arribar a qualsevol indret del cosmos en uns segons, ja que aquests podrien formar una mena de ``pont'' entre dos indrets de l'univers, però aquí sorgeix un problema que és el de les grans forces que Forma d'un forat negre actuen dins dels forats negres que aixafarien i incinerarien qualsevol cosa que hi entrés, aquestes forces són anomenades forces de marea. Molta de la informació sobre forats negres es teòrica, ja que encara no estan gaire estudiats a causa de les dificultats obvies per fer−ho. També podrien teletransportar−se àtom per àtom cap a un altre indret de l'univers on una colònia de la seva civilització els tornaria a refer en uns quants segons. Aquesta idea del teletransport ha estat utilitzada en moltes pel·lícules de ciència ficció però no està tan distant de la realitat com sembla ja que s'ha aconseguit que un electró, en aplicar−li una certa quantitat d'energia, estigui en dos llocs a la vegada, però encara queda molt camí per poder fer això amb un àtom, ja que és molt més pesat que un electró, i a més hi ha un altre problema a afegir que seria la correcta ordenació dels àtoms després d'aplicar−los l'energia per transportar−los. Per tant, de moment és bastant difícil imaginar−se un viatge interplanetari, fora del nostre sistema solar, o intergalàctic, almenys amb la nostra actual tecnologia, però potser algun dia descobrirem la manera d'utilitzar els forats negres, si de veritat funcionessin com he dit abans, i viatjar fins i tot al passat o al futur! Quina meravella! CAPÍTOL 5 OVNI En aquest capítol veurem què és el fenomen OVNI. Aquest fenomen va aparèixer cap al 1940 a França, dècada en què es va començar a parlar d'Objectes Voladors No Identificats. No se sap amb seguretat per què va sorgir aquest fenomen, però els humans tendim a fer responsables a éssers desconeguts, i normalment superiors a nosaltres, de les coses que passen o veiem i que no sabem explicar; aquest fet també pot ser l'origen de les religions. El cert és que el fenomen OVNI des de llavors s'ha transformat en una mena de religió, és més, a partir de llavors tothom veia objectes voladors a tot el món i molta gent va començar a estudiar els textos bíblics i a trobar relació entre el que deia la Bíblia i els OVNIS, afirmant que aquests van influir en altres cultures antigues com, per exemple, l'egípcia i que els extraterrestres van fer, suposadament, les piràmides , cosa curiosa tenint en compte que deu anys abans ningú mai no havia vist res semblant, o almenys no es té constància d'aquest fet. Aquesta onada d'albiraments d'objectes voladors podria haver estat causada per a un fenomen socio−psicològic en què les notícies ajuden a pensar que el que tu has vist ha d'estar relacionat amb aquestes notícies. Per exemple, si un home o dona veia qualsevol llum al bosc, tenint en compte les alteracions de la percepció com la foscor, la llunyania..., tendia a tancar la seva percepció amb les 4

informacions que li havien arribat, que en aquest cas eren sobre albiraments d'objectes voladors. Amb això vull dir que nosaltres veiem el que volem veure. La percepció, a part del que veus Imatge gravada d'un OVNI físicament, està en un context que és el que tu raones i, per tant, cada subjecte acaba de tancar la percepció de qualsevol cosa afegint−hi els seus pensaments, és a dir, que és subjectiva. Avui dia, com llavors, la gent que afirma haver vist OVNIS no sol tenir cap càrrec rellevant ni una cultura massa elevada com per estudiar la situació d'una manera objectiva i científica, a més, sol afirmar que els objectes divisats provenen de l'espai exterior sense ni tan sols saber−ho, simplement perquè volen creure que no estem sols a l'univers i que a més ens visiten perquè és molt trist, per ells, pensar que som els únics a tot l'univers que podem pensar i comunicar−nos. Tots aquests pensaments són característics del humans, per exemple molta gent pensa que després de la mort ha d'haver−hi alguna cosa més, no es resigna a pensar que la vida s'acaba i ja està, és massa trist, sempre tenim tendència a imaginar coses boniques i autosugestionar−nos que ens han de passar coses millors que les que ens han passat. No estic dient que mai ningú no hagi vist cap OVNI sinó que és molt fàcil afirmar−ho sense cap raonament posterior. De fet, l'existència dels OVNIS està recolzada per tantíssimes proves que seria molt difícil negar−la, però la discussió, i el que és realment rellevant, és el seu origen. Molta gent afirma que són d'origen extraterrestre i que els governs en general neguen la seva existència amb no sé quins propòsits. Sobre aquest propòsits hi han moltes teories, una de les quals defensa que els governs intenten amagar−nos la veritat de la seva existència perquè encara els humans no estem preparats per saber−ho, hem de madurar més, i les persones dels governs per què ho estan? Ho estan de debò? S'ha dit que persones d'aquests governs conegudes com Els homes de negre (per la seva indumentària) intenten intimidar persones, que afirmen haver vist OVNIS, perquè no expliquin res del que han vist. També hi ha molta gent que explica que els extraterrestres ja estan entre nosaltres i fins hi tot són al poder i que no volen que en sapiguem res perquè s'estan preparant per envair el nostre planeta, per què voldrien envair un planeta, però ¿Per què com el nostre quan a l'univers n'hi ha milions de semblants? Però el més increïble de tot és que hi ha gent que afirma comunicar−se amb éssers extraterrestres, el curiós es que cap persona d'aquestes no explica cap avenç científic que els extraterrestres haurien de tenir, suposadament, envers nosaltres, només expliquen el seu aspecte, donen missatges de pau, d'amor i de com desenvolupar−nos espiritualment, per què ens donen missatges sense cap profit per a una immensa part de la humanitat? De veritat l'únic vital és l'enriquiment de l'esperit?

Pel que fa a l'aspecte dels extraterrestres amb els quals, suposadament, s'ha mantingut contacte, una de les poblacions més vistes, com a visitants de l'espai exterior, és la composta per uns éssers d'aquesta aparença: cap amb una gran dimensió per la part posterior, alçada aproximada d'un 1,30m, grans ulls negres sense pupil·les, Suposat extraterrestre orelles molt petites i sense pavelló auricular, coll llarg, pell clara i semblant a l'escames dels peixos. Aquesta població és una de les que més ens visiten, segons els contactats, però hi ha éssers per tots els gustos. Des de poblacions semblants a cavalls fins a éssers gelatinosos ideals per 5

protagonitzar pel·lícules de terror. El que jo penso és que si de veritat ens han visitat i estan molt més evolucionats que nosaltres haurien de ser suficientment intel·ligents com per entendre que no han d'intervenir en la nostra vida, que hem de fer les coses per nosaltres sols per saber exactament com funcionen, ja que, si ens donessin les coses fetes passaríem a dependre d'ells i la nostra cultura podria desaparèixer. O sigui que, si de debò existeixen, ja fan bé de no donar−se a conèixer públicament. CAPÍTOL 6 Busquem vida a l'espai Hi ha altres civilitzacions a l'espai? Aquesta és la pregunta que ha fascinat durant molts segles a la humanitat i encara avui no té cap resposta definitiva. L'últim que s'ha confirmat en aquest camp d'estudi és l'existència de planetes fora del nostre sistema solar, els anomenats exoplanetes. Aquestes troballes s'han pogut deduir mitjançant l' estudi minuciós de petits canvis en la velocitat de rotació de algunes estrelles que són sobre les que giren al voltant d'aquests planetes, o sigui, que Exoplanetes encara no es possible veure'n cap però sabem que hi són, i ja se n'han descobert més de quaranta. Dintre d'aquesta classe de planetes, n'hi ha alguns de curiosos que no volten, aparentment, sobre cap estrella, això vol dir que potser s'hauria de rescriure la teoria sobre el possible origen dels planetes, ja que es dona per fet que els planetes són parts de l'estrella sobre la qual giren. Però cap d'aquestes noves descobertes no indica l'existència de civilitzacions extraterrestres. El projecte SETI( The Search for Extraterrestrial Intelligence) es un programa que tracta de trobar transmissions de ràdio procedents d'altres planetes, és a dir, busca civilitzacions avançades a l'espai quan encara no sabem veritablement si existeix cap mena de vida fora de la terrestre. En un principi va ser denominat projecte Ozma i el seu creadors van ser Frank D. Drake, qui va elaborar la famosa equació en la que fa una estimació sobre la quantitat de civilitzacions tècniques a la nostra galàxia, juntament amb els seus col·legues de l'Observatori Nacional de Radioastronomia en Green Bank (Virgínia occidental), aquí es on es van mantenir escoltant els senyals de dues estrelles properes sense cap resultat. Des de llavors aquest projecte compta amb radiotelescopis que són els encarregats de rebre tots els senyals procedents de l'espai, encara que aquests no han rebut cap senyal de vida extraterrestre. Per facilitar la tasca dels ordinadors del SETI, que són els que analitzen la informació dels radiotelescopis, s'ha dissenyat un programa informàtic amb el qual, a través d'Internet, t'envien paquets d'informació que el teu ordinador personal analitza per ells i aixíalleugeren el treball. D'aquesta manera si tothom col·laborés es crearia l'ordinador més gran del món i cadascú de nosaltres seriem una petita part. El projecte SETI té darrere una sèrie d'estudis i teories que són els que han l'han fet possible, ja que, sense aquests estudis, ¿qui hauria invertit diners en una causa perduda? Si el projecte ha estat possible és gràcies a científics que, amb els seus càlculs sobre la possible quantitat de civilitzacions amb la capacitat de transmetre per ràdio, han elaborat teories i ells estan completament convençuts que hi ha d'haver almenys una civilització radiotransmissora a menys de 1000 anys llum del Sol, o sigui, que parlem d'un espai que podria contenir aproximadament un milió d'estrelles de tipus solar, per tant, si això fos així habitarien la galàxia unes mil civilitzacions en total. Sobre aquestes quantitats és on s'intenta sostenir el projecte SETI: Com seria si es 6

pogués trobar vida extraterrestre? Segur que impressionant! ¿Però heu pensat cap vegada com hauria de ser aquesta comunicació intragalàctica? Doncs suposant que aquest miler de civilitzacions existissin, amb els nostres actuals receptors de ràdio els senyals, que serien molts dèbils, no serien detectats. Una correcta detecció depèn dels factors següents: l'entorn de soroll electromagnètic del receptor, la sensibilitat del receptor, la potència del senyal transmesa i la grandària de les antenes receptores i transmissores. Comencem pel soroll. Està a tot arreu. És radiació transmesa per impulsos erràtics com el soroll que sentim quan no hi ha cap emissora sintonitzada a la ràdio. Tot cos material a una temperatura superior al zero absolut(− 273Cº) emet radiació electromagnètica. O sigui que perquè el senyal sigui rebut ha d'arribar amb una potència almenys lleugerament superior a la del soroll de l'antena en concret. Encara que avui dia s'ha aconseguit reduir molt la quantitat de soroll intern de les antenes, el que no és controlable per l'operador és el soroll extern procedent, per exemple, del sòl, de l'atmosfera, de la radiació còsmica de fons que és una resta del Big Bang... Amb tot això vull dir que perquè es produís el contacte, si fos possible, faria falta molta potència per part de les dues civilitzacions, cosa que nosaltres de moment no tenim. CAPÍTOL 7 Estudi d'un vídeo En aquest capítol estudiarem un vídeo molt interessant de la col·lecció ``Misterios extraterrestres'' de la coneguda revista Año cero que el va editar l'any 1997. El que he escollit és el número 5 ja que, sota el meu punt de vista, és el més impressionant i que més pot fer pensar sobre la possibilitat que haguem estat visitats per éssers d'un altre planeta. S'hi documenta el cas d'Edward Billy Meier, un granger suís amb les proves més sòlides, fins al moment, sobre l'existència de les naus extraterrestres. Ens situem a Suïssa, exactament al gener de 1975, Edward Billy Meier on l'equip de l'empresa Intarset d'Arizona, E.E.U.U, (de la qual no he trobat cap informació ni tan sols de la seva existència) compost per tres científics i un expert en casos d'albiraments d'Ovnis, es disposa a investigar el cas de Billy Meier. Van a casa seva a parlar−hi i a demanar−li que els deixi examinar el seu material i, per descomptat, que els expliqui tot el cas amb pèls i senyals, Billy els explica que té contacte amb aquests éssers des de 1965, que són exactament igual que nosaltres, que són humans en un altre planeta que tenen avantpassats comuns amb nosaltres, i que provenen d'un grup d'estrelles anomenades Plèiades que són a 500 anys llum de la Terra, és a dir, que hauríem de viatjar durant 500 anys a la velocitat de la llum per arribar−hi, cosa que de moment és impossible. Tota aquesta informació potser és certa, excepte que les Plèiades són a 500 anys llum d'aquí, ja que estan exactament a 415 anys llum, a més al vídeo no especifica a quina part de les Plèiades viuen, per tant, hem de suposar que viuen a les mateixes estrelles? Les Plèiades són un grup format per unes 400 o 500 estrelles a la constel·lació de Taure, aquestes estrelles entre sí estan a una distància de mig any llum. Són del tipus supergegants blanc i blaves, o sigui, que la seva temperatura oscil·la entre els 10.000ºC i els 22.000ºC i tenen una edat aproximada als 80 milions d'anys; en astronomia es consideren estrelles relativament joves, per Fotografia de les Plèiades exemple, el nostre sol, que és una estrella, és més antic que qualsevol de les Plèiades. Possible lloc hostatger de vida a 22.000ºC? Poc probable, ja que cap molècula coneguda pot aguantar aquesta temperatura, encara que Meier 7

comenta que estan uns 3.500 anys més avançats tecnològicament que nosaltres, però tot i això en un principi deurien estar com nosaltres estem avui dia, per tant, la possibilitat que vida semblant a la terrestre aparegués allà crec que queda descartada. Una altra possibilitat és que sigui una civilització en expansió per l'univers i que el seu origen fos un altre medi, encara que el grup que estableix contacte amb Billy resideix a les Plèiades , seria com una colònia. El contactat afirma que els pleiadans l'han escollit perquè té una freqüència mental compatible amb la d'ells; sobre aquest tema també explica que cada ésser humà produeix diferents vibracions que són com ones electromagnètiques fabricades pels pensaments i que els pleiadans poden detectar−les i comunicar−s'hi telepàticament. Cada cop que els extraterrestres volen contactar amb ell ho fan telepàticament i el guien fins al lloc on es produirà el contacte. Cada vegada que això passa, Billy sent una suor freda al front, que no explica a què és deguda. Meier ensenya tot el seu material a l'equip, que són centenars de fotos i filmacions, gravacions del soroll de la nau i metalls suposadament extraterrestres, mentrestant els va ensenyant els llocs des d'on va fer les fotos i filmacions i que alhora va mantenir els contactes. Els explica les intencions del pleiadans que no són ni fer la guerra ni la pau sinó dir als humans terrestres que no estan sols a l'univers, guiar−los espiritualment i advertir−los que han d'evolucionar per ells mateixos sense la seva intervenció, la qual cosa crea una contradicció ja que no volen interferir en la nostra vida però sí guiar−nos espiritualment. ¿No és això intervenir precisament en el nostre pensament i manera de vida? Jo crec que sí i, a més, d'una manera bastant directa en aquest cas. El nom de la pleiadiana, amb la qual Billy parla, és Semjase i és la que li diu quan pot fer fotos filmacions... Billy també afirma haver viatjat en la nau, però que no ha pogut fer fotos de l'interior perquè les forces allà dintre velen les fotos, això pot ser a causa d'algun tipus de radiació, ja que, qualsevol tipus d'aquesta, des de les ultra−violades fins a les microones, poden velar les fotografies. El tema d'aquestes forces és molt interessant. En una de Fotografia de la nau pleiadiana feta per Billy les filmacions, on es veu desaparèixer i aparèixer la nau, hi ha un tall provocat, segons Meier, pel xoc elèctric que emet la nau quan desapareix; però a la filmació no se sent cap soroll que es el que en teoria es deuria sentir perquè al desaparèixer el objecte, ràpidament queda un buit en aquest espai i l'aire, que tendeix a omplir−lo amb gran velocitat, hauria de fer un soroll com si bufés molt fort. També es veu que la nau quan intenta estar immòbil a l'aire té un lleu balanceig que el contactat diu que és a causa del camp magnètic de la Terra i fan voltes als arbres, que utilitzen com a terra magnètica, com per agafar energia. Tots els testimonis dels albiraments coincideixen en el fet d'haver vist el mateix tipus d'objecte, diuen que l'objecte, en estar al punt més alt on l'havien vist, era blanc i que en disminuir l'altura el veien roig. L'equip d'Intarset s'enduu, cap als laboratoris d'Arizona, totes les proves aportades per Billy per analitzar−les, és a dir: les fotos de les naus, una gravació amb el so d'una de les naus i uns metalls suposadament extraterrestres, curiosament, no s'emporten les filmacions. Ja als laboratoris comencen a analitzar les fotografies; primer digitalitzen les fotos amb un microdensímetre i, a més, les analitzen espectogràficament, l'expert que les ha analitzat diu que no semblen trucades, afirma que per la quantitat de píxels de l'objecte( els píxels són els punts que fan falta per formar un objecte a una computadora o ordinador) , que guarden relació amb els píxels del fons, indiquen que l'objecte era allà quan Billy va fer la foto i, a més, que era d'una grandària considerable, uns set metres de llargària i uns 21 peus d'altura. Quan analitzen la gravació d'àudio, l'expert intenta comparar la freqüència amb la d'un altre so conegut però 8

no en troba cap. En la gravació troba tres freqüències que canvien contínuament i afirma que cap aparell conegut pot fer això amb aquesta velocitat, ni tan sols amb a més d'un aparell alhora. Analitzant els metalls amb l'espectometre troben que la composició d'aquests metalls és bàsicament plata, en major quantitat, i coure. Fins aquí, tot normal, però hi ha una qüestió insòlita, hi ha combinades xarxes cristal·lines amb el metall, o sigui, que és un aliatge, però mai vist i que cap siderúrgic, de moment, sap fer. Aquestes proves demostren que Billy Meier ha estat realment contactat per extraterrestres procedents de les Plèiades? Sota el meu punt de vista, aquestes proves haurien d'haver estat analitzades per uns laboratoris de renom i no per una empresa que ningú coneix, perquè d'aquesta manera ni jo ni ningú sap si les proves han estat analitzades rigorosament, encara que últimament he pogut comprovar a Internet que certes empreses japoneses han analitzat les proves de Meier i han obtingut el mateix resultat que al vídeo. Sens dubte és un dels casos que encara portarà cua perquè té les proves més fiables fins ara encara que no definitives perquè si no ja hagués saltat la gran notícia a l'opinió pública. I si fos veritat? Molta gent ho desitgem, però per això no hem de fer cas a qualsevol que afirmi haver estat contactat i ens hem d'assegurar al 100% que això que s'ha dit és cert, cosa que de moment no ha passat en cap cas, ni tan sols en el sorprenent cas d'Edward Billy Meier i els pleiadans. CAPÍTOL 8 Conclusions La primera conclusió que he tret durant el treball és que si que hi ha vida a l'espai tant simple com intel·ligent. He après que la vida no és cap cosa anòmala sinó ben el contrari i que pot ser present en moltes condicions en les que mai haurien pensat que pogués existir. Una altra conclusió a la que he arribat és que els OVNIS existeixen i no ho dic realment per convicció pròpia sinó perquè no es poden negar les evidencies, però el que no hem queda tan clar és el seu origen. Però potser em convenç més la teoria de que són d'origen terrestre, és a dir, creats per l'home. Perquè també he vist, durant el treball, que els viatges galàctics són poc factibles, almenys així els veig jo. He pogut observar que el contacte amb una altra civilització està molt complicat amb els actuals sistemes de radio ja que haurien de ser més potents per captar qualsevol senyal emès des d'un altre planeta, per tant, que la recerca en aquest camp encara està molt enrederida. Però el més clar de tot és que ningú pot estar segur del que realment hi ha per tot el cosmos. 9− ANNEX 1* L'equació de Drake N* x fp x ne x fl x fi x fc x fL = N N*: número d'estrelles en la galàxia Via Làctia. fp: fracció d'estrelles que tenen sistemes planetaris ne: número de planetes en un sistema que són ecològicament adequats per la vida. fl: fracció de planetes adequats i en els que la vida realment neix. fi: fracció de planetes habitats en els que una forma de vida intel·ligent evoluciona. 9

fc: fracció de planetes habitats per éssers intel·ligents en els que es desenvolupa una civilització tècnica comunicativa. fL: fracció d'una vida planetària agraciada amb una civilització tècnica. N: número de civilitzacions existents a la galàxia. Totes les efes són fraccions que tenen valors entre 0 i 1. El resultat d'aquest càlcul, segons Drake, és de N=107 aproximadament. En aquest annex també vaig pensar en reflexar el resultat d'una enquesta feta als alumnes de 2ºon de Batxillerat i professors de l'IES Celestí Bellera. Vaig passar una de les enquestes pels professors i una altra per cadascuna de les modalitats de batxillerat, és a dir, científico−tecnològic i artístic. A l'enquesta hi havia tres preguntes, la primera era ``¿Creus que hi ha vida fora del nostre planeta i dins del nostre l'univers? Tenint en compte que vida és: un terme que s'utilitza per englobar les activitats característiques de tots els organismes, des de les algues unicel·lulars, fins a les plantes i animals superiors.'' La segona era ``¿Com creus que és, intel·ligent o simple? Tenint en compte que la intel·ligència és: la capacitat per aprendre o comprendre. Sol ser sinònim d'intel·lecte (enteniment), però es diferencia d'aquest per basar−se més en las habilitats i aptituds per manejar situacions concretes i per beneficiar−se de l'experiència sensorial.'' La tercera i última era `` ¿Creus que hi ha hagut contacte amb altres civilitzacions? Tenint en compte que un O.V.N.I no ha de ser forçosament d'origen extraterrestre.'' Per cadascuna de les preguntes es podia respondre de tres maneres diferents: Si, No, Ns/Nc( No sé/No contesto), excepte per la segona on havies de respondre si creies que és vida intel·ligent o simple, també podies marcar totes dues opcions alhora, o que habita l'espai en el cas que creguis que hi ha vida. A la primera pregunta, de l'enquesta passada als professors a la qual han contestat 26 d'ells, un 96,15% han contestat que si, un 0% que no i un 3,85% Ns/Nc. A la segona pregunta d'aquesta mateixa enquesta, amb una mateixa participació, un 15,38% ha marcat totes dues opcions, o sigui, que creuen que hi ha vida intel·ligent i simple a l'espai. Un 34,61% ha contestat que només hi ha vida simple i un 50.01% h a contestat que només intel·ligent. A la tercera pregunta de l'enquesta als professors, on ha participat la mateixa quantitat de persones, un 19,23% han contestat que si, un 61,53% que no i un 15,38% que Ns/Nc. Per part de la modalitat científico−tecnològica han contestat a l'enquesta 21 persones, a la primera pregunta un 85,71% ha dit que si, un 4,76% ha dit que no i un 9,52% que Ns/Nc. A la segona pregunta un 33,33% ha contestat totes dues opcions, un 33,33% que només hi ha vida intel·ligent i un 33.34% que només hi ha vida simple. A la tercera pregunta un 14,28% ha dit que si, un 14,28 que no i un 71,44% Ns/Nc. A la modalitat artística han contestat a l'enquesta 19 persones. A la primera pregunta un 84,21% ha dit que si, un 10,52% que no i un 5,26% Ns/Nc. A la segona pregunta un 31,57% ha marcat totes dues opcions, un 57,89% opina que només hi ha vida intel·ligent i un 10,52% que només hi ha vida simple. A la tercera pregunta un 52,63% ha dit que si, un 31,57% que no i un 15,78% Ns/Nc. 10− AGRAIMENTS Vull agrair la col·laboració prestada per la meva tutora del treball de recerca que ha estat Victòria Vives, que encara que deia que el tema del treball no és el seu fort se n'ha sortit molt bé i la seva ajuda ha estat vital per que el treball es pogués acabar. També vull agrair l'ajuda de Gregori Moreno que ha estat el ``subtutor'' del 10

meu treball i m'ha sorprès tant el seu l'interès pel tema com el bast coneixement sobre el mateix. També agrair enormement a Mª Dolors Cladellas és seu esforç per corregir totes les meves faltes d'ortografia, tot i tenir molts altres treballs per corregir. I per últim agrair en general a tots els professors la seva gran disposició, ja que, han posat el seu granet de sorra en aquest treball amb el seu gran coneixement. Gràcies a tothom! 11− BIBLIOGRAFIA • Enciclopèdia Catalana Bàsica (PC) • Enciclopedia Salvat (PC) • Enciclopedia Encarta 99 (PC) • Revista Muy interesante (juliol 2000) • Revista Newton (agost 1998) • Revista El misterio de los OVNI • Revista Investigación y ciencia (setembre 2000) • Col·lecció de vídeos i fascicles Cosmos • Hay alguien hay? Isaac Asimov • The cosmic connection Carl Sagan • Proceso a los OVNI Antonio Ribera • Vida extraterrestre David Barclay • Internet en general

N* x fp x ne x fl x fi x fc x fL = N 1* Equació de Drake

11