Visions: El mal caçador: Aquest poema tracta d'un home que es dedica tota la seva vida a la caça però mai dedica temps per anar a missa. A l'hora de la seva mort s'adona del que ha fet però ja és massa tard i no pot rectificar. Joan Garí: Joan Garí vol lliurar−se dels mals esperits i va cap a Montserrat, allà acudeix una dona que s'anomena Riquilda que el converteix com ella però en Joan amb els anys es recupera. El comte Arnau: El comte Arnau va a veure l'abadessa del convent de sant Joan. Quan es troben a la nit, Adalaisa deixa profanada, després parlen del cel, Arnau el veu com un goig i Adalaisa com un repòs. Ell li demana que se'n vagin junts però ella diu que és millor Déu. Passen tota la nit junts i no es volen separar, un infant en el ventre d'Adalaisa que les monges morta troben al dia següent. L'estimada de el senyor Jaume: Aquest poema parla de el senyor Jaume i el seu amor per la illa de Mallorca, aquesta la compara amb altres illes però segueix dient que la illa de Mallorca és la seva enamorada. El poema està ple d'elogis d'aquesta. La fi d'en Serrallonga: Serrallonga avanç de la seva mort es penedeix de tots el seus pecats ja que està condemnat a anar a l'infern. Es penedeix d'haver−se portat tant malament amb els demés, d'haver sigut tant avariciós, egoista, malvat... Però confessa que el que sentia per la Joana havia sigut amor, amor vertader. Al final és perdonat. Intermezzo: A la Mare de Déu de Montserrat: Aquest poema està dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Què sent l'autor quan la veu i al parlar d'aquesta. La cançó de Sant Ramon: És una cançó cantada de una russa que quan neix en Ramon l'esclava segueix cantant per a ell En la mort d'un jove: Parla sobre un jove lluitador que es ferit i es mor, la gent orgullosa d'ell i de cop trista per la seva mort. Els Reis: Tracta sobre la nit de reis, com els reis seguint l'estrella d'orient reparteixen tanta felicitat entre la joventut i deixen aquell rastre mentre marxen. 1

Sol, solet: L'autor parla del carrer i el lloc fosc d'on viu però diu que el sol ho enlluernarà tot i farà goig a tot arreu. Dimecres de cendra: Parla del dia de la cendra, un dia simbòlic i religiós, rosat, posat al front, posat pel sacerdot. Lo diví en el Dijous Sant: Parla del Dijous Sant, con els guerrers alcen les seves espases en aquest dia tan diví i de la dir3esa de la vida. L'aufàbrega: Tracta de la nit de Sant Joan, del cel il·luminat i ple de colors, olors suaus i candoroses per les aufàbregues. L'aufàbrega amb la seva olor ajuda a una donzella per enamorar al nuvi i al mati s'escapen els aromes i s'oblida la nit. A muntanya: Tracta del paisatge que es veu desde la muntanya després d'una tempesta, la gent puja per contemplar−lo ja que des d'allà no hi passa ni es nota res. Després de la tempestat: Parla de la blavor del cel després de la tempesta, és com si res hagués passat el cel es veu més maco i molt blavós. La nit de la puríssima: A la nit de la purísima el cel està esplèndid tot estrellat i clar. L'ànima de les flors: Tracta de la tristesa de dues flors tirades en mig d'un camí ja que estan lluny de la seva planta però com son tan maques omplen d'alegria a l'autor i per tant també a elles. La dona hermosa: Parla d'una dona hermosa que fa al home humil, el seu record el fa trist i somiador i el seu oblit és la mort, la resurrecció i el deslliurament. L'esposa parla: Una dona expressa l'amor que sent vers al seu marit i explica el que seria l'estança al seu cantó. El poeta: Tracta de l'amor que sent l'autor d'aquest poema cap a una dona. Cants:

2

La sardana: Parla sobre la dansa de la sardana. Com es balla, el que simbolitza i es diu que és la millor dansa de totes. Es la dansa sencera d'un poble i de parella en parella es va ballant. El cant de la senyera: És un cant català que els fidels portaran sempre enlaire en senyal de llibertat i de la seva pàtria Catalunya. Cant dels joves: Parla de la importància dels joves en la societat, con influeixen les seves alegries, penes...etc. Cant de Maig, cant d'alegria: Tracta del mes de Maig, ja s'envà el mal temps i arriba el bo, els núvols es destapen, les flors surten i arriba el bon temps. Cant de Novembre: Tracta de l'arribada de l'hivern amb el mes de novembre, els seus colors vermellosos i com el colors de la primavera es van anant de mica en mica però no són colors que donin tristesa. Els adéus: Aquest poema remarca un adéu, l'allunyament de vaixells carregats duts per les onades del mar cap a lluitar. L'acomiadament de la família que diu que no marxin, que no marxin cap a ponent però ell marxa sense resposta. Oda a Espanya: Aquest poema tracta d'un poeta que escriu un poema per a Espanya però en català ja que en castellà ja n'hi ha molts. El poema parla de la vida i de la tristesa d'Espanya. Cant del retorn: Tracta sobre les batalles perdudes a Amèrica; sobre com la gent espera plorant la trista tornada dels seus després de la batalla perduda. Comentari de El cant de la senyera: He escollit aquest poema perquè és el poema que simbolitza a Catalunya, és un poema que darrera d'ell hi ha molta història viscuda i molt patiment a causa de la lluita per la llibertat d'aquesta terra i dels Catalans. Comentari de La fi d'en Serrallonga: És un poema que reflecteix la intensa crueltat d'un personatge en Serrallonga, ha sigut un home que ha gaudit al màxim de la vida a través del patiment i la desgràcia dels demés. Un home sense cap escrúpol i que a la hora de la seva mort fa un repàs de la seva vida i s'adona de tot el mal que ha arribat a fer a tanta gent fins i tot a la única persona que estimava. He escollit aquest poema perquè és un dels que més m'ha agradat Llenguatge utilitzat en l'obra: 3

Espontaneïtat, puresa i sinceritat. Ús del vers lliure, acceptació de la fragmentarietat i la subordinació de la forma a les qüestions de fons del poema. El català és la llengua destinada a expressar emocions, sentiments i, en conseqüència, adient per al discurs poètic, mentre que el castellà és la llengua amb què verbalitza els pensaments i la raó, la idònia, per tant, per a la seva faceta d'assagista. Maragall es decanta pel dialecte barceloní urbà, molt més senzill, i tendirà a l'elaboració d'una llengua unitària, en el sentit que existeix un únic tipus de registre per a la veu del poeta i dels personatges. A més, fidel a l'ideari espontaneista, aquesta llengua cada vegada és menys elaborada retòricament; esdevé més natural, més viva. El mèrit de la llengua literària maragalliana rau en la depuració i el modelatge a què el poeta la sotmet, una manipulació que contribueix positivament a la seva modernització. Moviment de l'època: El volum Visions & Cants s'inscriu de ple en les coordenades del modernisme cultural, un moviment que ha estat definit com el procés de transformació de la cultura catalana de cultura tradicionalista i regional en cultura moderna i nacional, i que es desenvolupa durant la darrera dècada del segle x|x i la primera del segle xx. El modernisme combatiu i militant de la primera etapa maldarà per arraconar la Renaixença i acostar−se a Europa, tot potenciant els elements propis de la nacionalitat catalana. Val la pena, no perdre de vista quines són les coordenades en què es mou Catalunya en el canvi de segle, sobretot arran de la desfeta colonial de 1898. tal com explica, quan arribem al 1900 els efectes d'aquesta crisi es deixen veure en els vessants polític, econòmic i cultural. Així, en el terreny polític, comença a articular−se per primer cop un partit d'àmbit territorial no espanyol, sinó català, la Lliga Regionalista, que serà fundat el 1901 i que significarà l'entrada del catalanisme en política; es tracta, tanmateix d'un catalanisme polític que es bipartida en dreta i esquerra, però que compartirà una mateixa identitat catalana i catalanista. En aquesta època finalitza la fixació d'una cultura nacional pròpia, amb uns referents,simbòlics,particulars (balls,himnes,banderes,pàtria,mites,costums...). Amb la publicació de Visions & Cants, doncs, Maragall farà la seva important aportació a aquest procés de transformació cultural, fent una determinada lectura de la nostra tradició i dels nostres símbols, amarant−se dels nous aires regeneracionistes europeus, i deixant al descobert les tensions existents entre Catalunya i Espanya. Propostes de treball: El compte Arnau: • El comte Arnau no creu en déu i veu el cel com un goig. Adelaisa si que creu en déu i veu el cel com un repòs. • El diàleg que es fa servir es presenta en les descripcions de les accions del comte Arnau. • Comte Arnau: home temut i respectat per la gent Adelaisa: monja del convent de Sant Joan • Comte Arnau: és un cavaller valent, una ànima forta Adelaisa: és l'enamorada del Comte Arnau

4

• Els versos repetits són les descripcions, les diferents opinions que els personatges tenen sobre el cel. • Els versos 75/80 són aquells en que l'Adelaisa manifesta el desig d'acostar−se adéu. • Tots van en cants del Comte Arnau perquè no ha aconseguit el seu propòsit. • Adelaisa està desvalguda i l'autor ho expressa envers el sentiment del Comte Arnau cap a ella. • Versos més lírics: 120−125 i 130−135 • Figures retòriques més utilitzades: exageracions i epítets • La prova d'enfrontar−se a déu • El problema d'aconseguir l'eternitat és que si vius tant et quedaràs sol • Es compara amb els roures, les roques i la mar. Es refereix als qualificatius de la vida dels roures. La roca immòbil, la mar commovedora. Les veus de la terra van objectant que ell ho pot ser tot perquè té voluntat. • En aquests versos s'està dient el que el Comte Arnau podrà ser gràcies a la seva voluntat. • Perquè Adelaisa no pot sortir de dia • Perquè Adelaisa no vol marxar amb el Comte Arnau • A la nit

5