Jacint Verdaguer VORA LA MAR Â Al cim d'un promontori que domina          les ones de la mar, quan l'astre rei cap al ponent declina,          me'n pujo a meditar. Ab la claror d'aqueixa llà ntia encesa          contemplo mon no−res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa          m'aixafa com un pes. Eixes ones, mirall de les estrelles,          me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles          mos somnis que són morts. AixequÃ- tants castells, en eixes ribes,          que m'ha aterrat lo vent, ab ses torres i cúpules altives          de vori, d'or i argent: poemes, ai!, que foren una estona          joguina d'infantons, petxines que un instant surten de l'ona          per retornar al fons: vaixells que ab veles i aparell s'ensorren          en un matÃ- de maig, illetes d'or que naixen i s'esborren          del sol al primer raig: idees que m'acurcen l'existència          duent−se'n ma escalfor, com rufagada que s'endú ab l'essència          l'emmusteïda flor. A la vida o al cor quelcom li prenen          les ones que se'n van; si no tinc res, les ones que ara vénen,          digueu−me: què voldran? Ab les del mar o ab les del temps un dia          tinc de rodar al fons; per què, per què, enganyosa poesia,          m'ensenyes de fer mons?

1

Per què escriure més versos en l'arena?          Platja del mar dels cels, quan serà que en ta pà gina serena          los escriuré ab estels? Pel que fa a la forma d'aquest poema, hem de dir que està format per deu estrofes de quatre versos cadascuna. La mètrica, està formada per versos de 10 i 6 sÃ-l·labes, amb rima consonant entre el primer i tercer vers,  i entre el segon i quart vers. Les figures retoriques que hi trobem son una Anà fora (versos 6−7), i una Metà fora (vers 9). Pel que fa al contingut del poema, el poeta es troba en un moment filosòfic en que es posa a observar el paisatge que l'envolta, personificant−lo. Compara la vida del paisatge amb els seus records morts, els quals el converteixen en una persona sà via, però d'aspecte vell, i recorda el que ha viscut, mostrant−se confós respecte el seu futur.

2