12 1

cartes lliures Salvador Dalí i Federico García Lorca coordinació i direcció Pau Carrió temporada 2011/12 www.teatrelliure.cat 1 Després de coinci

2 downloads 360 Views 691KB Size

Recommend Stories


ACTIVIDAD 1 UNIDAD 12
ACTIVIDAD 1 UNIDAD 12 Nombre: ............................................................................ Fecha: ..................... Apellidos: .

08 15:12 Page 1
Sony Bravia HiEnd Projector.qxd 17/1/08 Sony Consumer Products Group, Oficina central registrada: Sony United Kingdom Limited, The Heights, Brooklan

2 (T 12 - t 1 )
J. Almorox INDICE DE EMBERGER El índice de Emberger se obtiene considerando la precipitación media anual, la temperatura media de las máximas del mes

Story Transcript

cartes lliures Salvador Dalí i Federico García Lorca coordinació i direcció Pau Carrió

temporada 2011/12

www.teatrelliure.cat

1

Després de coincidir a la Residencia de Estudiantes, Federico García Lorca i Salvador Dalí van mantenir una relació que havia d’influir enormement la seva obra. En va quedar un testimoni escrit reflectit a les cartes que es van escriure entre 1926 i 1935, des de Cadaqués, Barcelona, Port Lligat, Figueres, Granada, Madrid, Barcelona… cartes plenes d’humor, d’amor i de poesia, que tracen els capítols d’aquesta complexa amistat i ens transporten a paisatges imaginats.

Federico García Lorca “Mi querido Salvador: Cuando arrancó el automòvil , la oca empezó a graznar y a decirme cosas del Duomo de Milán. Yo estuve a punto de tirarme del coche para quedarme contigo (contiguito) en Cadaqués, pero me detenía el expresivo reloj pulsera de Pepe y la nariz de Pepe que echaba en la mañana al baño de María de París un canalito de sangre clara, duro en su cara lastimosa. Al despedirme de los Qucurucuchs en el recodo de la carretera, te he visto pequeño comiéndote una manecita roja con aceite y utilizando un pequeño tenedor de yeso que te sacabas de los ojos. Todo con una ternura de pollo recién salido del cascarón y tiu tiu y de pirriti mano.” Salvador Dalí “Tú eres una borrasca cristiana y necesitas de mi paganismo. La última temporada en Madrid te entregaste a lo que no te debiste entregar nunca. Yo iré buscarte para hacerte una cura de mar. Será invierno y encenderemos lumbre. Las pobres bestias estarán ateridas. Tú te acordarás que eres inventor de cosas maravillosas y viviremos juntos con una máquina de retratar”

temporada 2011/12

www.teatrelliure.cat

2

Teatre Lliure Gràcia – 28 de febrer

CARTES LLIURE

Salvador Dalí i Federico García Lorca coordinació i direcció Pau Carrió intèrprets Juan Echanove i Marta Marco tria Pau Carrió / vídeoprojeccions Marc Permanyer i els equips del Teatre Lliure producció Teatre Lliure

espectacle en castellà durada aproximada 1h. sense pausa horari preus

a les 20:30h. 25€ 20€ amb descompte

entrades exhaurides

temporada 2011/12

www.teatrelliure.cat

3

Dues vides L’abril de 1925, des de la Residencia de Estudiantes de Madrid, Federico García Lorca va anunciar als seus pares que havia rebut una invitació per passar la Setmana Santa a Cadaqués amb el seu amic Salvador Dalí: “Dalí me invita espléndidamente. He recibido una carta de su padre, notario de Figueras, y de su hermana (una muchacha de esas que ya es volverse loco de guapas) invitándome también, porque a mí me daba vergüenza de presentarme de huésped en su casa. Pero son una clase de familia distinta a lo general y acostumbrada a vida social, pues esto de invitar gente a su casa se hace en todo el mundo menos en España. Dalí tiene empeño en que trabaje esta semana santa en su casa de Cadaqués y lo conseguirá, pues me hace ilusión salir unos días a pleno mar y trabajar y ya sabéis vosotros cómo el campo y el silencio dan a mi cabeza todas las ideas que tengo”. Va ser el primer viatge de Lorca a Catalunya, i aquella visita i una segona estada més llarga, entre maig y juliol de 1927, van deixar una empremta profunda en la vida i l’obra de tots dos. Dalí havia ingressat el 1922 a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i vivia a la Residencia, on havia fet amistat amb el poeta granadí. Durant cinc anys, des del 1923 fins al 1928, els mons artístics de Dalí i de Lorca es van compenetrar fins a tal punt que Mario Hernández ha parlat, amb raó, d’un període dalinià en l’obra del poeta, i Santos Torroella, d’una època lorquiana en la del pintor. Fruit d’aquesta amistat, que es va convertir en passió amorosa, va ser “Oda a Salvador Dalí”, que Lorca va publicar a l’abril de 1926 a la Revista de Occidente, un poema “didàctic” – així l’anomena—en el qual canta “...un pensamiento / que nos une en las horas oscuras y doradas”. En les seves discussions a Madrid i Cadaqués, i en un riquíssim epistolari que s’ha conservat només en part, els dos amics abordaven qüestions estètiques de profund interès per a tots dos. Junts van explorar la pintura i la poesia contemporànies i l’art del passat. Quan Lorca preparava la tragèdia Mariana Pineda, en la qual intentava captar la història de l’heroïna granadina en belles “estampes” romàntiques, li va demanar a Dalí que dissenyés el decorat per a l’estrena a Barcelona (1927). Altres projectes es van quedar en pura conversa, com el Libro de los putrefactos, una sèrie de dibuixos satírics de Dalí que havia d’incloure un pròleg de Lorca, que no va escriure mai. Dalí va encoratjar Lorca en l’esforç per comprendre la pintura moderna (vegeu la seva conferència “Sketch de la nueva pintura”) i el va animar com a dibuixant, ressenyant la seva primera exposició, l’estiu de 1927, a les Galeries Dalmau de Barcelona. I va ser Lorca, sens dubte, qui va animar més Dalí com a escriptor.

temporada 2011/12

www.teatrelliure.cat

4

El 1928, la granadina Gallo —revista literària impulsada per Lorca i dirigida pel seu germà Francisco— va publicar les traduccions al castellà de “Sant Sebastià” de Dalí —un assaig, en forma de narració, en què exposa la seva estètica de la “santa objectivitat”― i del “Manifest antiartístic català”, signat per Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà. L’estètica de Dalí va servir a Lorca d’estímul quan començava a cultivar, a partir de 1927, una poesia d’“evasió”, en la qual es donava menys importància a la metàfora que a allò que Lorca va anomenar –fent servir l’expressió de Dalí– el “fet poètic”: la imatge que vol “evadir-se” de tota explicació racional (vegeu la seva conferència “Imaginación, inspiración, evasión”). De la mà de Dalí va poder adquirir Lorca un coneixement més profund de l’art popular i culte de Catalunya, por la qual sentiria sempre un gran afecte. Si l’ingrés a la Residencia de Estudiantes li havia permès transcendir les limitacions del medi granadí, els viatges a Catalunya li van revelar les limitacions del món cultural de Madrid.

més informació federico garcía lorca http://www.garcia-lorca.org/Federico/Biografia.aspx més informació salvador dalí http://www.salvador-dali.org/dali/biografia.html

temporada 2011/12

www.teatrelliure.cat

5

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.