Unitat 2 SUMARI Fonètica i ortografia 1. La síl—laba: concepte; distinció entre síl—laba tònica i àtona 2. Sons vocàlics 3. Combinació de vocals: els diftongs i els hiats: concepte. Funcions no vocàliques de la i i de la u. Triftongs

Morfosintaxi Adjectius qualificatius: concepte; flexió de gènere i de nombre. Graus de l'adjectiu: superlatiu i comparatiu.

Lèxic Identificació dels afixos per formar noms: d'oficis, de llocs, d'instruments i d'objectes

Expressió escrita La correspondència privada

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 FONÈTICA I ORTOGRAFIA 1. LA SÍL—LABA La síl—laba és cadascun dels cops de veu amb què pronunciem els mots. Segons el nombre de síl—labes, els mots poden ser: monosíl—labs si tenen una sola síl—laba. Ex.: mà, cap, la.

polisíl—labs bisíl—labs: si tenen dues síl—labes. Ex.: ca-sa trisíl—labs: si tenen tres síl—labes. Ex.: ca-di-ra tetrasíl—labs: si tenen quatre síllabes. Ex: pa-pe-re-ra …

El nucli de la síl—laba és la vocal, per tant a cada síl—laba hi ha d'haver com a mínim una vocal. La síl—laba pot estar composta de les formes següent: Vocal Vocal + consonant Consonant + vocal Cons. + cons. + vocal Cons. + cons. + vocal + cons Cons. + cons. + vocal + cons. + cons.

a-se ar-bre ca-sa gro-ga groc grups

Tonicitat Cada paraula polisíl—laba té una síl—laba tònica o forta, la que pronunciem amb mes força. La resta són àtones, també anomenades febles o dèbils. Per exemple: en el mot lli-bre-ta, és tònica la segona síl—laba (bre) i són àtones la primera (lli) i la tercera (ta).

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 Els monosíl—labs poden ser àtons o tònics, és a dir, febles o forts. Àtons - units a un altre nom tònics - sols articles: el, la, els, les, un, una, al, en la resta dels casos: del, pel... pa, camp, mà, sal... adjectius possessius: mon, ma, ton, ta, son, sa... el relatiu: que pronoms febles: me, te, se, em, et, h¡, no... preposicions: a, de, en, per... conjuncions: i, que, si...

Segons on sigui la síl—laba tònica, els mots es classifiquen en: Aguts: si és l'última síl—laba: carrer, camp. Plans: si és la penúltima síl—laba: casa, plànol. Esdrúixols: si és l'antepenúltima síl—laba: farmàcia.

Notem que h¡ ha mots compostos amb dues síl—labes tòniques, com feliçment, autovia, i d'altres amb un sol accent, com asimètric, tothom, submarí... L'accentuació d'aquests mots la veurem quan estudiem l'accentuació.

2. ELS SONS VOCÀLICS L'estudi dels sons vocàlics és força complex. Alhora, aprendre els sons per escrit, sense el suport sonor, encara esdevé una mica més complicat. Per això anirem a poc a poc, seguint un concepte i després un altre. Primer parlarem dels diferents sons que estan representats per les diferents grafies; després parlarem de l'obertura dels sons, és a dir, quins són oberts i quins tancats. Finalment intentarem donar unes pautes de pronúncia i uns exercicis pràctics per aprendre a diferenciar cadascun dels sons vocàlics. És important que mentre preparis aquest tema et conscienciïs que hauràs d'intentar pronunciar cadascun dels sons, seguint les instruccions que vagis trobant. Per tant, si estàs menjant no podràs produir els sons fàcilment ni amb correcció; res de xiclets ni caramels i també, fora la vergonya -imagino que estàs sol- per produir sons cal obrir la boca, mirar com posem la llengua, com i per on surt l'aire, fer sorolls estranys... és l'única manera que surti. Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 Per tant... a treballar!

Sons i grafies En català tenim 5 grafies per representar els sons vocàlics que, com bé saps, són: a

e

i

o

u

Aquestes grafies, però, representen més de 5 sons. En català tenim fins a 8 sons vocàlics que en determinades zones queden en 7. A Estratègies pràctiques trobaràs un mapa del domini lingüístic català que marca quines són les zones on es fa servir el català oriental o l'occidental, i alhora també apareixen els diferents dialectes del català. Ens centrarem bàsicament a aprendre els 8 sons existents i esmentar els del català oriental que són els que més es fan servir sobretot als mitjans de comunicació i en la fixació de l'estandard. Això no vol dir que siguin ni millors ni pitjors, ni més correctes que els altres, sinó, probablement, els més utilitzats. Si t’interessa aprofundir en la llengua catalana, més enllà d'un ús normal -arribar al nivell 3, per exemple- podràs estudiar àmpliament tots els trets fonètics, morfològics i sintàctics de tots els dialectes catalans. La vocal neutra La diferència més important entre els sons vocàlics en els diferents territoris de parla catalana és que el català oriental fa servir la vocal neutra, mentre que l'occidental no. Mira’t el mapa del domini lingüístic i podràs veure quins territoris són els del català oriental i quins els de l’occidental. La vocal neutra és un so intermig entre a i e, que sona semblant a una a, però més tancat. Aquest so el trobem en una síl—laba dèbil -o àtona- i representat per les grafies a o e. Així doncs, la grafia a tindrà dos sons: quan és una síl—laba dèbil la neutra, i quan és una síl—laba forta -o tònica- el so de a que en català sempre és obert. / ə / neutra

/ a / oberta

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 La grafia e té el so neutre quan és una síl—laba dèbil i quan és forta té dos sons l'obert i el tancat. Per tant la e té 3 sons, un dels quals el comparteix amb la a.

/ ε / oberta / e / tancada

/ ə / neutra

La grafia de la i només té un so.

/i / La grafia o també té 3 sons; quan és dèbil es pronuncia com una u, i quan és forta pot ser oberta o tancada.

/u/

/

/ oberta /o/ tancada

La grafia de la u, igual que la i, només té un so, el mateix que la o dèbil.

/u / Per tant tindrem:

/a/

/ə/

/ε/

/e/

/i/

/

/

/o/

/u/

Obertura de les vocals Els sons de les vocals en català són obert o tancats. El fet que un so sigui obert o tancat respon a una qüestió física molt senzilla: quan obrim la boca, produïm un so obert, mentre que quan la tanquem –sense tancar-la totalment, és clar-, el produïm tancat. Així doncs, obre la boca ben oberta, el màxim possible i pronuncia e. Allarga el so, és a dir: eeeeeeeeeeee i escolta’t. Ara, tanca la boca tant com puguis -però que continuï una mica oberta, com si fessis “morritus”- i pronuncia la mateixa e, allargantla: eeeeeeee. Fixa’t novament en el so: és diferent del d'abans. De fet el so tancat no es fa fent “morritus”, això ho hem fet perquè ens sigui més fàcil l'exercici. Intenta ara fer el so obert i el tancat, i fixa’t com sonen diferents. Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 A continuació fes el mateix amb el so de o. Pronuncia’l amb la boca ben oberta i després amb la boca tan tancada com sigui possible, sense tancar-la del tot. Com pots veure, igual com amb la e, el so és diferent segons sigui obert o tancat. Ara que ja tens la teoria per practicar amb els sons e i o. Prova una estona de realitzar-los i d’escoltar-te amb atenció.

Exercici Ara farem una prova: intenta pronunciar a poc a poc les paraules que tens a continuació; una a una, sense pressa. Mel, pell, dret, cel, bell, creu. Sabries dir quines són les obertes i quines les tancades?

Ara fes el mateix amb aquestes altres paraules. Col, molt, so, no, por, ronc. Has diferenciat les obertes de les tancades?

Trobaràs les solucions a la pàgina d’exercicis a fonètica, vocals, obertura e i o, exercici1. I també hi trobaràs uns quants exercicis més. T’aconsellem que en facis un cada vegada perquè és una feina que cal fer poc i sovint fins que agafes la pràctica de saber quin so pronuncies en cada cas.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 3. COMBINACIÓ DE VOCALS ELS DIFTONGS Un diftong és un grup de dues vocals, l'una forta i l'altra feble o totes dues febles, en una mateixa síl—laba. En aquesta combinació sempre hi ha d'haver una i o una u. És a dir, per formar diftong cal una i/u i una altra vocal, però no pot ser diftong qualsevol combinació, com veurem a continuació. Un hiat són dues vocals juntes que no formen diftong i per tant formen part de diferents síl—labes. En català tenim dues menes de diftongs: decreixents: de la vocal forta a la vocal feble. Vocal + i/u creixents: de la vocal feble a la vocal forta, qu i gu + vocal

Decreixents Ai aire Ei reina Ii Oi noi Ui cuina

Au Eu Iu Ou Uu

allau peu viu bou duu

Creixents ua: guàrdia, quatre üe: aigüera, eqüestre üi: argüir uo: quota

FUNCIONS NO VOCÀLIQUES DE LA I I DE LA U La i ¡ la u poden ser semiconsonants quan van entre vocals o al començament d'un mot: noia, cauen, iode. En aquests casos separen la i o la u amb la vocal de darrera, com si d’una consonant es tractés. No-ia ca-uen io-de

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 TRIFTONGS Triftongs són grups de tres vocals que formen part d'una mateixa síl—laba. En català només tenim el grup uai, que es troba en el mot guaitar i en altres de la mateixa família. També el trobem en algun nom propi, com Alguaire, Paraguai…

Complementa-ho amb l’arxiu diftongs d’Estratègies pràctiques

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 MORFOSINTAXI L’ADJECTIU QUALIFICATIU L’adjectiu és una paraula que qualifica o determina el nom que acompanya. L'adjectiu qualificatiu és un dels modificadors directes del nucli del sintagma nominal. Tal com indica el seu nom, afegeix una qualitat al substantiu i ha de concordar-hi en gènere i nombre. Vegem com l’adjectiu complementa el substantiu. Partirem d'un nucli base, terra, de l’article la que el precisa, i anirem canviant els adjectius, de manera que en resultaran nous sintagmes nominals. La terra humida La terra seca La terra roja La terra conreada Terra és un mot femení i, per tant, tots els adjectius que el qualifiquin s'hauran de posar en femení. Així, humida, seca, roja i conreada són els femenins respectius d'humit, sec, roig i conreat. La concordança de gènere i nombre entre substantiu i adjectiu és imprescindible. MORFOLOGÍA NOMBRE)

DE

L'ADJECTIU

QUALIFICATIU

(GÈNERE

I

Formació del femení Com ja hem dit, l’adjectiu qualificatiu acompanya el substantiu i n'indica una qualitat. En general, els adjectius tindran una forma per al masculí i una altra per al femení. Direm així que tenen dues terminacions. Però en trobarem també un nombrós grup que només en té una per a tots dos gèneres. Són els que anomenem adjectius invariables. Veurem a continuació les normes de formació del femení dels adjectius qualificatius.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 Dues terminacions - Generalment es forma afegint -a al masculí: verd, verda. Això comportarà uns canvis en algunes paraules: Canvi -o final per –a Dupliquen la –s final Els aguts acabats en vocal tònica incorporen n Canvi de la u final de les terminacions -au, -iu, -ou en v Canvi de p, t, c, finals en b, d, g

flonjo, flonja ros, rossa serè, serena blau, blava; v¡u, viva; nou, nova buit, buida; rònec, rònega.

Invariables • Els adjectius: gran, sublim, mat, miop, afí, màrtir, àrab, suau, lleu, breu i greu. • Els no aguts acabats en -a: hipòcrita. • Els acabats en –ista i –ble: egoista, noble • Quasi tots els acabats en -al, -el, -il, -ar, ant i -ent: natural, fidel, difícil, espectacular, constant i prudent. Hi ha algunes excepcions que s’aprenen al següent curs. • Els comparatius en -or: millor, pitjor. • Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç: capaç, feliç, precoç.(Recordeu, però que tenen doble terminació per al plural: capaços, capaces; feliços, felices; precoços, precoces…)

Com a solució pràctica, podeu comparar els adjectius acabats en vocal neutra –només els de vocal neutra- amb els del castellà. Quan en castellà tinguin una terminació també en tindran una en català i quan en castellà en tinguin dues, en català també. Exemples: “ancho-ancha” ample–ampla; “tierno-tierna” tendre-tendra; “alegre-alegre” alegre-alegre. Excepte: “pobre-pobre” pobre-pobra; “rudo-ruda” ruderude.

Hi ha alguns adjectius que presenten dificultats en la formació del femení són del tipus: filòleg/filòloga; oblic/obliqua; comú/ -una; cru/crus i altres. Tots aquests, per la seva complexitat es treballen al Nivell 2.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 El nombre, formació del plural Les normes de formació del plural són les mateixes per als substantius i per als adjectius. Per tant, a la Unitat 1 ja hem vist tota la teoria de formació de plurals.

Recorda que els diccionaris ortogràfics, tenen la flexió de gènere i nombre, tant en adjectius com en substantius.

GRAUS DE L’ADJECTIU Superlatius Per formar el superlatiu dels adjectius, afegim les partícules següents a l’adjectiu.

singular plural

masculí -íssim -íssims

femení -íssima -íssimes

Exemple: petitíssim, petitíssima, petitíssims, petitíssimes Recorda que accentuades.

aquestes

terminacions

aniran

sempre

Comparatius Per comparar dos o més elements fem servir els comparatius: com, tan … com , més … que, menys … que

Exemples: En Joan és En Joan és En Joan és En Joan és

alt com en Pere tan alt com en Pere més alt que en Pere menys alt que en Pere

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 LÈXIC NOMS D’OFICIS Els noms de persona que fa una acció, una professió o un ofici es poden formar amb els sufixos següents.

NOM +

-aire -er –era -ista

terrissaire forner, fornera periodista

-aire

dansaire

VERB + -dor -dora

teixidor, teixidora

NOMS DE LLOCS Per formar noms de lloc podem fer-ho amb els següents sufixos:

NOM +

VERB +

-eria -er -era -at -ar -eda

-dor

rellotgeria femer, capçalera bisbat colomar roureda

menjador

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 NOMS D’INSTRUMENTS I D’OBJECTES Els noms d'instruments i objectes podem formar-los: -all VERB + -dor -dora -et

mirall encenedor, regadora xiulet

-er -era

clauer, paperera

-ina

paperina

NOM+

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 EXPRESSIÓ ESCRITA LA CORRESPONDÈNCIA PRIVADA La correspondència privada és aquella que mantenen les persones des d’una vessant personal, sense està lligada a cap vincle formal. Des d’aquest punt de vista no és una comunicació reglamentada, sinó que és tan flexible com la relació privada que existeix entre les persones. Quan dediquem un apartat a correspondència privada o personal no és tant per voler regular o establir normes per a aquests tipus de textos, sinó perquè la seva existència no ens pot permetre de passarlos per alt. També cal tenir en compte que, a vegades, la línia entre la formalitat i la informalitat la marquem nosaltres i que una nota a un company de feina o a la professora dels nostres fills pot ser personal, tot i estar en un marc formal. És des d’aquest punt de vista que val la pena esmentar alguns aspectes generals.

Trets principals Podem dir que existeixen certs paràmetres a considerar, que alhora configuraran mínimament l’estructura. •

Identificació del destinatari – ja sigui amb el nom, o amb alguna altra paraula que l’identifiqui, acompanyada si ho considerem d’alguna salutació (per exemple: Joel / estimat / Hola mare…).

•

Informació d’allò que volem comunicar.

•

Identificació de l’emissor – amb la signatura a final de l’escrit.

•

Data – sempre és important datar els escrits per tenir-ne la referència temporal.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

Unitat 2 Tipus de llenguatge El tipus de llenguatge variarà molt; per exemple podem escriure un poema a algú i considerar que és correspondència personal, però en aquest cas, farem servir un llenguatge literari; també podem escriure amb ironia o satíricament. Amb tot, els escrits més quotidians: notes, correus electrònics, cartes... solen tenir un llenguatge estàndard, sense complicacions, però, sempre que puguem, correcte.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.