A thousand horsepower 41º21’58.54”N 2º7’20.352”E

MOC Roc Jiménez de Cisneros

Saturday 11 June, 11 am to 11 pm

Mark Bain (1966, Seattle) lives in Amsterdam.

Seismic sensors, oscillators, and 8,000 watts of sub bass, strategically distributed in the factory, turn the architecture of the space into an enormous infrasonic instrument. A device that detects, amplifies, and transmits back to the building the inaudible intensities that run through its construction materials. The Archisonic is an invitation to feel the multiple reverberations —historical, material, affective— spreading through space and time.

It is now 1981. A date like any other. But this year will see the emergence of a new field of research: nuclear semiotics. The US Department of Energy has called upon a heterogeneous group of thinkers and scientists —comprising physicists, engineers, anthropologists, psychologists, even a well-known science-fiction writer— to form the first Human Interference Task Force. Their duty is to discourage the inhabitants of the future to come close to the 85,000 cubic metres of radioactive waste stored in the desert of New Mexico, 600 metres underground. The challenge is to design a system of signage that might survive a catastrophic future, semantically speaking. A method to communicate with creatures we will never know anything about: “Do not dare to alter the peace of this temple.”

THE ARCHISONIC Mark Bain

Sunday 5 June, 19 to 20 pm

It is an ecopoetic challenge: How might a poem, a drawing, or a sculpture account for human impact on the environment, as its effects echo throughout the millennia? What sort of poetry would have the capacity to document phenomena that vertiginously disperse in space and time, such as global warming, the financial market, or polystyrene particles in the ocean? Questions such as these force us to acknowledge the relativity of the human scale and point to other dimensions: from cosmic events to infinitesimal changes, from nanometric

A piece for four audio channels and a video projector that explores the notions of deformation, viscosity, and indeterminacy. A musical experience prolonged in time (720 minutes), built upon patterns that imperceptibly dilate and transform. Permanently elastic sonic structures, half way between stasis and flow, are accompanied by stroboscopic bursts of indefinite colours projected in high definition.

An abandoned factory in L’Hospitalet is not a bad place to meet and talk about time’s elasticity. Needless to say, this exhibition does not take on James Watt. It doesn’t even look to 1784. Instead, it positions itself in an uncertain future. Or an unrecognisable present perhaps, which can only take the form of an archaeological site. Mechanical dinosaurs stripped of their skin pile up in such a landscape, where we find the remains of an unknown material culture, reminiscent of the prehistoric discoveries that the artist Robert Smithson described in an unusual tour of his suburban hometown, Passaic, in New Jersey. On second thoughts, a factory in L’Hospitalet is also not a bad place to speculate about the possibility of a non-linear history. A history where many different realities, scales, and strata of experience beyond the human can be acknowledged. A fiction where past, present and future collide. I hope the way to the factory wasn’t too hard to find. You arrived just in time.

SABEL GAVALDON A project by

Cta. de S. Eulàlia, 182-212 – L’Hospitalet Monday to Friday: 4 to 9 pm Saturday and Sunday: 11 to 9 pm

Social “la Caixa”, Institut de Cultura de Barcelona, Blueproject Foundation, Estrella Damm.

It is 1784. An insignificant date compared to the deep time studied in geology and paleoclimatology. But 1784 could be the year of the end of the world, as the chemist Paul Crutzen points out. James Watt designed the steam engine then, and an emerging industry began to deposit coal on a large scale upon the earth’s crust. A point of no return in our planet’s geohistory. A few years later, Caspar David Friedrich painted his Wanderer above the Sea of Fog, where a man’s figure —point of reference in the universe— stands, imposing, above a lush and violent mountain landscape. Two centuries later, it seems that the only image capable of expressing the contingencies of the present is the artificial crater of a uranium mine during a solar eclipse, or the ruins of a tyre factory in the middle of the Amazon rainforest.

ACKNOWLEDGEMENTS: We would like to thank the artists, as well as the galleries and lenders of artworks, for their enthusiasm and participation: BWA Warszawa, Warsaw; Daniel Marzona, Berlin; NoguerasBlanchard, L’Hospitalet; Peter Kilchmann, Zurich; Galerie Thomas Bernard – Cortex Athletico, Paris; Estate Rolf Julius. We would also like to thank the generous collaboration of LOOP Barcelona, Fundació Tàpies, Centre d’Art Tecla Sala, Fundació Arranz-Bravo, Obra

materials to planetary nebulae, from geological time measured in eons to information flows that disappear in a matter of picoseconds.

ARTISTS: Mark Bain, Nina Canell, Lúa Coderch, Roc Jiménez de Cisneros, Rolf Julius, Lukas Marxt, Fran Meana, Melanie Smith, Iza Tarasewicz. CURATOR: Sabel Gavaldon. ART DIRECTOR: Albert Mercadé. PRODUCTION: Ajuntament de L’Hospitalet. INSTALL: AC Muntatges i Produccions. TEXTS: Sabel Gavaldon and the artists. TRANSLATION: Alex Reynolds and Patrícia Salvadó. DESIGN: Hijos de Martín. PRINT: Do the Print.

Friday 17 June, 19 to 20 pm

The cross-section of a telephone cable is a paradoxical object. It is at once fossil and communication channel. It is both residue and a possibility of contact. An object that is frozen in time, but that we know has been pierced by powerful electric discharges. Through minimal gestures, the work of Nina Canell registers the intensities —often imperceptible— that run through matter, questioning the human need to transform it into a form of memory.

Rolf Julius referred to his practice as “small music”. Using field recordings that collect the trivial sounds of crickets, frogs, rain, electronic hums, and buzzes, his music takes the form of minimal objects and installations that often integrate speakers prepared with ash and pigment. Julius’ compositions explore the dimensionality of sound and make tangible its capacity to affect different materials, bodies, and spaces, thus conveying the vibrant materiality of the world around us.

Nina Canell (1979, Växjö) lives in Dublin.

Brief Syllable (Flat), 2015 Carpet, telecommunications cable 10 x 197 x 159 cm

Ash (Volcanoes), 1993 Four clay plant pots, ash, speakers 18 x 50 x 50 cm

Rolf Julius (1939, Wilhelmshaven – 2011, Berlin) was a musician and artist.

NINA CANELL

Fran Meana (1982, Avilés) lives in London.

Iron Dancing, 1992 Three iron sheets, speakers 43 x 43 cm each

ROLF JULIUS

Melanie Smith (1965, Poole) lives in Mexico City since 1989.

Lukas Marxt (1983, Schladming) lives in Cologne.

This film proposes to experience, in real time, the first rays of the sunrise followed by a solar eclipse inside a uranium mine. We see an open pit in a planet with two suns. A wound on the land, transformed dramatically by human activity. Through a sustained still shot, the viewer’s real time comes into contact with the deep time of cosmic events and geological processes.

Double Dawn, 2014 HD video, 219 min 21s The film is screened at 30 minutes past each hour

LUKAS MARXT

Iza Tarasewicz (1981, Kolonia Koplany) lives in Kolonia Koplany.

Steel modular structures hang from the ceiling and intertwine with hemp and rubber rope, forming a dense web that colonises the architecture of the factory like a parasitic organism. At the same time, the piece hosts an underground culture of mushrooms and tinder fungi that grow at an imperceptible rate in the midst of this entanglement, establishing new filamentous ramifications and connections. It is a factory within a factory, a conversation we cannot hear, an entropic discussion among inscrutable forms of life.

This work revisits the enigmatic wall paintings left behind by a pedagogical programme introduced among the miners of Arnao, in Asturias. Designed in 1912, they were used to teach workers the principles of geometry, geography, and grammar. They are the material formalisation— set in stone— of a set of relations marked by industrial labour and the exploitation of natural resources. Meana’s sculptures may be read as a translation of these friezes, while incorporating the noise and loss of information involved in the process.

SKETCHES Patrícia Dauder

Fordlandia is the name of a rubber factory built by Henry Ford in the Amazon forest during the 1920s. Literally devoured by the jungle, Fordlandia is now a ruin of modernity, a monument to human arrogance. Melanie Smith’s curious camera runs over a landscape brimming with flora and fauna, and documents the emerging ecologies that have re-emerged from the ashes of this old industrial colony.

A tour of both Patrícia Dauder’s exhibition and the Trinxet Factory In conversation with Sabel Gavaldon and Albert Mercadé. Meeting point: Carrer d’Isaac Peral 7, third floor.

The Means, The Milieu, 2014-2016 Steel, hemp fibre, ochre, caoutchouc, Reishi mushrooms (Ganoderma lucidum)

Friday 19 June, 12 to 14 pm The Immaterial Material, 2014 Metal shelves, photographs, concrete Variable dimensions

DÉBUT Lúa Coderch

Fordlandia, 2014 HD video, multichannel sound, 29 min 42 s The film is screened on the hour

On the other end of the telephone line, Marc asks: “Do you know how fast homing pigeons fly?”.The answer —I know because I googled it earlier— is that an adult specimen travelling at an average of 90 km/h can cover over 800 km in a single day. A pigeon is an animal most of the time. Under appropriate conditions, a pigeon can be a relation between two points. A vector of intensity. It can also be the possibility of an accident. An interference. IZA TARASEWICZ

Free registration based on availability: [email protected]

FRAN MEANA

Lúa Coderch (1982, Iquitos) lives in Barcelona.

MELANIE SMITH

Roc Jiménez de Cisneros (1975, Barcelona) lives in Barcelona. Together with Stephen Sharp, he is the founder of the computer music project EVOL.

You’re just in time. I hope finding the way to the factory wasn’t too hard. You probably oriented yourself using the GPS on your smartphone. Your tablet’s touchscreen is an inter-dimensional portal connecting faraway spaces and times. The technology it consists of contains a dozen rare earths —chemical elements such as dysprosium, europium, terbium, yttrium, and lanthanum— that have travelled the planet to be here. The tablets used by the first scribes were made of clay collected on the shores of the Euphrates. It is disquieting to think that humanity’s written history goes back just over 5,000 years whilst the half-life of radioactive plutonium is of over 24,000 years. The idea makes one giddy, don’t you think?

Mil caballos de potencia 41º21’58.54”N 2º7’20.352”E

MOC Roc Jiménez de Cisneros

Sábado 11 de junio, 11 a 23 h

Mark Bain (1966, Seattle) reside en Ámsterdam.

Sensores sísmicos, osciladores y 8.000 vatios de subgraves distribuidos estratégicamente por la fábrica transforman la arquitectura de este espacio en un enorme instrumento infrasónico. Un dispositivo que detecta, amplifica y vuelve a transmitir al edificio aquellas intensidades inaudibles que atraviesan sus materiales constructivos. The Archisonic es una invitación a sentir las múltiples reverberaciones —históricas, materiales, afectivas— que se propagan a través del espacio-tiempo.

Estamos en 1981. Una fecha como cualquier otra. Pero es el año que verá nacer un nuevo campo de investigación: la semiótica nuclear. El Departamento de Energía de los EE.UU. ha convocado a un grupo heterogéneo de pensadores y científicos —físicos, ingenieros, antropólogos, psicólogos e incluso un reconocido escritor de ciencia ficción— para constituir el primer Comité de Trabajo sobre la Interferencia Humana. Su tarea es disuadir a los habitantes del futuro de acercarse a los 85.000 metros cúbicos de residuos radioactivos almacenados a 600 metros de profundidad en el desierto de Nuevo México. El reto es diseñar un sistema de señalización que pueda sobrevivir semánticamente a un futuro catastrófico. Un método para comunicarnos con seres de los que nunca sabremos nada: “No oséis alterar la paz de este templo.”

THE ARCHISONIC Mark Bain

Domingo 5 de junio, 19 a 20 h

Se trata de un reto ecopoético: ¿Cómo podría un poema, un dibujo o una escultura dar cuenta del impacto humano sobre nuestro entorno, cuando sus efectos resuenan a lo largo de los milenios? ¿Qué tipo de poesía sería capaz de registrar esos fenómenos que se dispersan vertiginosamente a lo largo del espacio-tiempo, como el calentamiento global, los mercados financieros o las partículas de poliestireno depositadas en el océano? Son preguntas como estas las que nos obligan a reconocer la relatividad de la escala humana, transportándonos a otras dimensiones: de los acontecimientos cósmicos a los cambios

Una fábrica abandonada en L’Hospitalet no es un mal sitio donde encontrarnos para hablar sobre la elasticidad del tiempo. Huelga decir que esta exposición no se ocupa de James Watt. Ni siquiera mira hacia 1784. Más bien se sitúa en un futuro incierto. O quizás en un presente irreconocible que solo puede tomar la forma de un yacimiento arqueológico. En este paisaje se acumulan los esqueletos de dinosaurios mecánicos. Aquí encontramos restos de una cultura material desconocida, como los hallazgos prehistóricos que el artista Robert Smithson describió a lo largo de un curioso recorrido suburbano por Passaic, su ciudad natal en Nueva Jersey. Y pensándolo bien, una fábrica en L’Hospitalet tampoco es mal sitio para empezar a imaginar una historia no lineal. Una historia en la que podamos reconocer otras realidades, escalas y registros de experiencia más allá de la humana, especular sobre qué forma tomaría una ficción donde colapsan pasado, presente y futuro. Espero que no haya sido difícil encontrar el camino a la fábrica. Llegas justo a tiempo.

SABEL GAVALDON Un proyecto de

Cta. de S. Eulàlia, 182-212 – L’Hospitalet Lunes a viernes: 16 a 21 h Sábados a domingos: 11 a 21 h

Obra Social “la Caixa”, Institut de Cultura de Barcelona, Blueproject Foundation, Estrella Damm..

Estamos en 1784. Una fecha insignificante si la comparamos con el tiempo profundo que estudian la geología y la paleoclimatología. Pero 1784 podría ser la fecha del fin del mundo, como señala el químico Paul Crutzen. Es en ese momento cuando James Watt diseña la máquina de vapor y una industria incipiente empieza a depositar carbón a gran escala sobre la corteza terrestre. Un punto sin retorno en la geohistoria del planeta. No muchos años después, Caspar David Friedrich pinta su Caminante sobre un mar de niebla, donde la figura de un hombre —punto de referencia del universo— se alza imponente por encima de un paisaje montañoso, exuberante y violento. Dos siglos más tarde, parece que la única imagen que puede expresar las contingencias del presente es el cráter artificial de una mina de uranio durante un eclipse solar, o las ruinas de una fábrica de neumáticos en medio de la selva amazónica.

AGRADECIMIENTOS: Queremos agradecer su entusiasmo y participación a los artistas, así como a las galerías y prestatarios de las obras: BWA Warsawa, Varsovia; Daniel Marzona, Berlín; NoguerasBlanchard, L’Hospitalet; Peter Kilchmann, Zúrich; Galerie Thomas Bernard – Cortex Athletico, París; Estate Rolf Julius. También queremos agradecer la generosa colaboración de LOOP Barcelona, Fundació Tàpies, Centre d’Art Tecla Sala, Fundació Arranz-Bravo,

infinitesimales, de los materiales nanométricos a las nebulosas planetarias, del tiempo geológico calculado en eones a los flujos de información que desaparecen en cuestión de picosegundos.

ARTISTAS: Mark Bain, Nina Canell, Lúa Coderch, Roc Jiménez de Cisneros, Rolf Julius, Lukas Marxt, Fran Meana, Melanie Smith, Iza Tarasewicz. COMISARIO: Sabel Gavaldon. DIRECCIÓN ARTÍSTICA: Albert Mercadé. PRODUCCIÓN: Ajuntament de L'Hospitalet. MONTAJE: AC Montajes y Producciones.TEXTOS: Sabel Gavaldon y los artistas. TRADUCCIONES: Alex Reynolds y Patrícia Salvadó. DISEÑO: Hijos de Martín. IMPRESIÓN: Do the Print.

Una obra para cuatro canales de audio y un proyector de vídeo que explora las nociones de deformación, viscosidad e indefinición. Una experiencia musical prolongada en el tiempo (720 minutos) construida a partir de patrones que se dilatan y se transforman de manera imperceptible. Estructuras sónicas en elasticidad permanente, a medio camino entre la estasis y el flujo, acompañadas por ráfagas estroboscópicas de colores indefinibles proyectadas en alta definición. Llegas justo a tiempo. Espero que no haya sido difícil encontrar el camino a la fábrica. Seguramente te habrás guiado por la geolocalización del móvil. La pantalla táctil de tu tableta es un portal interdimensional que conecta espacios y tiempos alejados. La tecnología con la que está fabricada contiene una docena de tierras raras —elementos químicos como el disprosio, el europio, el terbio, el itrio y el lantano— que han atravesado gran parte del planeta para llegar hasta aquí. Las tabletas que utilizaron los primeros escribas eran de arcilla, recogida en las orillas del Éufrates. Es inquietante pensar que la historia escrita de la humanidad se remonta a poco más de 5.000 años y que, en cambio, la vida media del plutonio radioactivo supera los 24.000 años. Es un pensamiento que produce vértigo, ¿no crees?

Visita doble a la exposición de Patrícia Dauder y la Fábrica Trinxet. Con la participación de Sabel Gavaldon y Albert Mercadé. Punto de encuentro: Carrer d’Isaac Peral 7, tercera planta

SKETCHES Patrícia Dauder

Viernes 17 de junio, 19 a 20 h

Roc Jiménez de Cisneros (1975, Barcelona) vive en Barcelona. Junto al escocés Stephen Sharp, es fundador del grupo de música por ordenador EVOL. Rolf Julius (1939, Wilhelmshaven – 2011, Berlín) fue músico y artista.

Rolf Julius se refería a su práctica como “música pequeña”. A partir de grabaciones de campo que recogen los sonidos triviales de grillos, ranas, lluvia, murmullos y zumbidos electrónicos, su música se materializa en forma de objetos e instalaciones mínimas que a menudo integran altavoces intervenidos con ceniza y pigmentos. Las composiciones de Julius exploran la dimensionalidad del sonido y hacen tangible su capacidad para afectar distintos materiales, cuerpos y espacios, y hacerse eco así de la materialidad vibrante del mundo que nos rodea.

Ash (Volcanoes), 1993 Cuatro macetas de barro, ceniza, altavoces 18 x 50 x 50 cm

Iron Dancing, 1992 Tres planchas de hierro, altavoces 43 x 43 cm cada una

ROLF JULIUS

Melanie Smith (1965, Poole) vive en Ciudad de México desde 1989.

Fordlandia es el nombre de una fábrica de caucho que el magnate Henry Ford erigió en la selva del Amazonas en la década de 1920. Devorada literalmente por la selva, Fordlandia es hoy una ruina de la modernidad, un monumento a la arrogancia humana. La cámara de Melanie Smith recorre con curiosidad este paisaje rebosante de flora y fauna, registrando las ecologías emergentes que han resurgido de entre las cenizas de la antigua colonia industrial.

Double Dawn, 2014 Vídeo HD, 29 min 21 s La película se proyecta a los 30 minutos de cada hora Esta película nos propone experimentar en tiempo real la primera luz del amanecer seguida de un eclipse solar en una mina de uranio. Estamos ante una mina a cielo abierto en un planeta de dos soles. Una herida en el territorio, transformado de forma dramática por la actividad humana. En un plano sostenido, el tiempo real del espectador entra en contacto con el tiempo profundo que rige los acontecimientos cósmicos y los procesos geológicos. Lukas Marxt (1983, Schladming) reside en Colonia.

La sección transversal de un cable de telefonía es un objeto paradójico. Es a la vez un fósil y un canal de comunicación. El residuo y la posibilidad de un contacto. Se trata de un objeto congelado en el tiempo, pero sabemos que ha sido atravesado por potentes descargas eléctricas. Mediante gestos mínimos, el trabajo de Nina Canell registra las intensidades ­—a menudo imperceptibles— que atraviesan la materia, interrogándose sobre la necesidad humana de transformarla en soporte para la memoria. Nina Canell (1979, Växjö) reside en Dublín.

LUKAS MARXT

Iza Tarasewicz (1981, Kolonia Koplany) vive en Kolonia Koplany.

Estructuras modulares de acero suspendidas del techo se entrecruzan con cuerdas de cáñamo y caucho, formando un denso entramado que coloniza la arquitectura de la fábrica como si se tratara de un organismo parasitario. A su vez, la obra acoge una cultura subterránea de setas y hongos yesqueros, que crecen a un ritmo inapreciable en medio de este embrollo y establecen nuevas ramificaciones y conexiones filamentosas. Es una fábrica en el interior de la fábrica. Una conversación que no podemos oír. Un diálogo entrópico entre formas de vida inescrutables.

The Means, The Milieu, 2014-2016 Acero, fibras de cáñamo, ocre, caucho, setas reishi (Ganoderma lucidum)

IZA TARASEWICZ

Inscripción previa hasta completar aforo: [email protected]

Brief Syllable (Flat), 2015 Alfombra, cable de telecomunicaciones 10 x 197 x 159 cm

NINA CANELL

Fran Meana (1982, Avilés) reside en Londres.

Este trabajo revisita los enigmáticos relieves que nos ha dejado un programa pedagógico implantado entre los mineros de Arnao, en la cuenca asturiana. Diseñados en 1912, los relieves servían para inculcar a los trabajadores los principios de la geometría, la geografía y la gramática. Se trata de la concreción material —fijada en piedra— de un conjunto de relaciones marcadas por el trabajo industrial y la explotación de los recursos naturales. Las esculturas de Meana se pueden leer como una traducción de esos frisos, en los que se incorpora el ruido y la pérdida de información dentro del proceso.

El material inmaterial, 2014 Estantes de metal, fotografías, hormigón Dimensiones variables

Domingo 19 de junio, 12 a 14 h

Fordlandia, 2014 Vídeo HD, sonido multicanal, 29 min 42 s La película se proyecta a las horas en punto

DÉBUT Lúa Coderch FRAN MEANA

Al otro lado del teléfono, Marc pregunta: “¿Sabes a qué velocidad vuelan las palomas mensajeras?”. La respuesta —lo sé porque antes he hecho una googleada rápida— es que un ejemplar adulto puede cubrir en un solo día más de 800 km viajando a una media de 90 km/h. La mayor parte del tiempo una paloma es un animal. En las condiciones adecuadas, una paloma puede ser una relación entre dos puntos. Un vector de intensidad. También la posibilidad de un accidente. Una interferencia.

MELANIE SMITH

Lúa Coderch (1982, Iquitos) reside en Barcelona.

Mil cavalls de potència 41º21’58.54”N 2º7’20.352”E

Dissabte 11 de juny, 11 a 23 h

Mark Bain (1966, Seattle) resideix a Amsterdam.

Sensors sísmics, oscil·ladors i 8.000 watts de subgreus distribuïts estratègicament per la fàbrica transformen l’arquitectura d’aquest espai en un enorme instrument infrasònic. Un dispositiu que detecta, amplifica i transmet de nou a l’edifici aquelles intensitats inaudibles que travessen els seus materials constructius. The Archisonic és una invitació a sentir les múltiples reverberacions —històriques, materials, afectives— que es propaguen a través de l’espaitemps.

Una obra per a quatre canals d’àudio i un projector de vídeo que explora les nocions de deformació, viscositat i indefinició. Una experiència musical prolongada en el temps (720 minuts) construïda a partir de patrons que es dilaten i es transformen de manera imperceptible. Estructures sòniques en elasticitat permanent, a mig camí entre l’estasi i el flux, acompanyades per ràfegues estroboscòpiques de colors indefinibles projectades en alta definició. Arribes just a temps. Espero que no hagi estat difícil trobar el camí a la fàbrica. Segurament t’hauràs guiat per la geolocalització del mòbil. La pantalla tàctil de la teva tauleta és un portal interdimensional que connecta espais i temps allunyats. La tecnologia amb la qual està fabricada conté una dotzena de terres rares —elements químics com el disprosi, l’europi, el terbi, l’itri i el lantà— que han travessat gran part del planeta per arribar fins aquí. Les tauletes que van fer servir els primers escribes eren d’argila, recollida a les ribes de l’Èufrates. És inquietant pensar que la història escrita de la humanitat es remunta a poc més de 5.000 anys i que, en canvi, la vida mitjana del plutoni radioactiu supera els 24.000 anys. És un pensament que fa venir vertigen, no trobes?

MOC Roc Jiménez de Cisneros

Som a l’any 1981. Una data com qualsevol altra. Però és l’any que veurà néixer un nou camp de recerca: la semiòtica nuclear. El Departament d’Energia dels EE.UU. ha convocat un grup heterogeni de pensadors i científics —físics, enginyers, antropòlegs, psicòlegs, fins i tot un reconegut escriptor de ciència-ficció —per tal de constituir el primer Comitè de Treball sobre la Interferència Humana. La seva tasca és dissuadir els habitants del futur d’acostar-se als 85.000 metres cúbics de residus radioactius que hi ha emmagatzemats a 600 metres de profunditat al desert de Nou Mèxic. El repte és dissenyar un sistema de senyalització que pugui sobreviure semànticament a un futur catastròfic. Un mètode per comunicar-nos amb éssers dels que mai no sabrem res: “No goseu destorbar la pau d’aquest temple.”

THE ARCHISONIC Mark Bain

Diumenge 5 de juny, 19 a 20 h

Es tracta d’un repte ecopoètic: ¿Com podria un poema, un dibuix o una escultura retre compte de l’impacte humà sobre el nostre entorn, quan els seus efectes ressonen al llarg dels mil·lennis? ¿Quina mena de poesia seria capaç d’enregistrar aquells fenòmens que s’escampen de forma vertiginosa al llarg de l’espaitemps com ara l’escalfament global, els mercats financers, o les partícules de polistirè dipositades a l’oceà? Són preguntes com aquestes les que ens fan adonar de la relativitat de l’escala humana, transportant-nos a altres dimensions: dels esdeveniments còsmics als

Una fàbrica abandonada a L’Hospitalet no és un mal lloc on trobar-nos per parlar sobre l’elasticitat del temps. No cal dir que aquesta exposició no s’ocupa de James Watt. Ni tan sols mira cap a l’any 1784. Més aviat se situa en un futur incert. O potser un present irreconeixible que només pot prendre la forma d’un jaciment arqueològic. En aquest paisatge s’acumulen els esquelets de dinosaures mecànics. Hi trobem restes d’una cultura material desconeguda, com les troballes prehistòriques que l’artista Robert Smithson va descriure al llarg d’un curiós recorregut suburbà per Passaic, la seva ciutat natal a Nova Jersey. Ben mirat, una fàbrica a L’Hospitalet tampoc no és un mal lloc per començar a imaginar una història no lineal. Una història on puguem reconèixer altres realitats, escales i registres d’experiència més enllà de la humana, especular sobre quina forma prendria una ficció en la qual col·lapsen passat, present i futur. Espero que no hagi estat difícil trobar el camí a la fàbrica. Arribes just a temps.

SABEL GAVALDON

AGRAÏMENTS: Volem agrair el seu entusiasme i participació als artistes, així com les galeries i prestataris de les obres: BWA Warsawa, Varsòvia; Daniel Marzona, Berlín; NoguerasBlanchard, L’Hospitalet; Peter Kilchmann, Zuric; Galerie Thomas Bernard – Cortex Athletico, París; Estate Rolf Julius. També volem agrair la generosa col·laboració de LOOP Barcelona, Fundació Tàpies, Centre d’Art Tecla Sala, Fundació Arranz-Bravo, Obra Un projecte de

Cta. de S. Eulàlia, 182-212 – L’Hospitalet Dilluns a divendres: 16 a 21 h Dissabtes i diumenges: 11 a 21 h

Social “la Caixa”, Institut de Cultura de Barcelona, Blueproject Foundation, Estrella Damm.

Som a l’any 1784. Una data insignificant si la comparem amb el temps profund que estudien la geologia i la paleoclimatologia. Però 1784 podria ser la data de la fi del món, com assenyala el químic Paul Crutzen. És aleshores què James Watt dissenya la màquina de vapor i una indústria incipient comença a dipositar carbó a gran escala sobre l’escorça terrestre. Un punt sense retorn en la geohistòria del planeta. No gaires anys més tard, Caspar David Friedrich pinta el seu Caminant damunt un mar de boira, on la figura d’un home —punt de referència de l’univers— s’alça triomfalment per damunt d’un paisatge muntanyós, exuberant i violent. Dos segles després, sembla que la única imatge que pot expressar les contingències del present és el cràter artificial d’una mina d’urani durant un eclipsi solar, o les ruïnes d’una fàbrica de neumàtics al mig de la selva amazònica.

ARTISTES: Mark Bain, Nina Canell, Lúa Coderch, Roc Jiménez de Cisneros, Rolf Julius, Lukas Marxt, Fran Meana, Melanie Smith, Iza Tarasewicz.COMISSARI: Sabel Gavaldon. DIRECCIÓ ARTÍSTICA: Albert Mercadé. PRODUCCIÓ: Ajuntament de L'Hospitalet. MUNTATGE: AC Muntatges i Produccions. TEXTOS: Sabel Gavaldon i els artistes. TRADUCCIONS: Alex Reynolds i Patrícia Salvadó. DISSENY: Hijos de Martín. IMPRESSIÓ: Do the Print.

canvis infinitesimals, dels materials nanomètrics a les nebuloses planetàries, del temps geològic mesurat en eons als fluxos d’informació que desapareixen en qüestió de picosegons.

SKETCHES Patrícia Dauder

Divendres 17 de juny, 19 a 20 h

Roc Jiménez de Cisneros (1975, Barcelona) viu a Barcelona. Juntament amb l’escocès Stephen Sharp, és fundador del grup de música per ordinador EVOL. Rolf Julius (1939, Wilhelmshaven – 2011, Berlín) va ser músic i artista.

Rolf Julius es referia a la seva pràctica com a “música petita”. Partint d’enregistraments de camp que recullen els sons trivials de grills, granotes, pluja, murmuris i brunzits electrònics, la seva música es materialitza en forma d’objectes i instal·lacions mínimes que sovint integren altaveus intervinguts amb cendra i pigments. Les composicions de Julius exploren la dimensionalitat del so i fan tangible la seva capacitat per afectar diferents materials, cossos i espais, fent-se eco de la materialitat vibrant del món que ens envolta.

Ash (Volcanoes), 1993 Quatre testos de terrissa, cendra, altaveus 18 x 50 x 50 cm

Iron Dancing, 1992 Tres planxes de ferro, altaveus 43 x 43 cm cadascuna

ROLF JULIUS

Melanie Smith (1965, Poole) viu a Ciutat de Mèxic des de 1989.

Fordlandia és el nom d’una fàbrica de cautxú que el magnat Henry Ford va erigir a la selva de l’Amazones a la dècada de 1920. Devorada literalment per la selva, Fordlandia és avui una ruïna de la modernitat, un monument a l’arrogància humana. La càmera de Melanie Smith recorre amb curiositat aquest paisatge desbordant de flora i fauna, enregistrant les ecologies emergents que han ressorgit d’entre les cendres de l’antiga colònia industrial.

Nina Canell (1979, Växjö) resideix a Dublín.

La secció transversal d’un cable de telefonia és un objecte paradoxal. És alhora un fòssil i un canal de comunicació. El residu i la possibilitat d’un contacte. Es tracta d’un objecte congelat en el temps, però sabem que ha estat travessat per potents descàrregues elèctriques. Per mitjà de gestos mínims, el treball de Nina Canell registra les intensitats —sovint imperceptibles— que travessen la matèria, interrogant-se sobre la necessitat humana de transformar-la en suport per a la memòria.

Brief Syllable (Flat), 2015 Catifa, cable de telecomunicacions 10 x 197 x 159 cm

NINA CANELL

Fran Meana (1982, Avilés) resideix a Londres.

Aquest treball revisita els enigmàtics relleus que ens ha deixat un programa pedagògic implantat entre els miners d’Arnao, a la conca asturiana. Dissenyats l’any 1912, els relleus servien per inculcar als treballadors els principis de la geometria, la geografia i la gramàtica. Es tracta de la concreció material —fixada en pedra— d’un conjunt de relacions marcades pel treball industrial i l’explotació dels recursos naturals. Les escultures de Meana es poden llegir com una traducció d’aquells frisos, que incorporen el soroll i la pèrdua d’informació dins el procés.

Lukas Marxt (1983, Schladming) resideix a Colònia.

Aquesta pel·lícula ens proposa experimentar en temps real la primera llum d’alba seguida d’un eclipsi solar en una mina d’urani. Ens trobem davant d’una mina a cel obert en un planeta de dos sols. Una ferida en el territori, transformat de forma dramàtica per l’activitat humana. En un pla sostingut, el temps real de l’espectador entra en contacte amb el temps profund que regeix els esdeveniments còsmics i els processos geològics.

Double Dawn, 2014 Vídeo HD, 29 min 21s La pel·lícula es projecta passats 30 minuts de cada hora

LUKAS MARXT

Iza Tarasewicz (1981, Kolonia Koplany) viu a Kolonia Koplany.

Estructures modulars d’acer suspeses del sostre s’entrecreuen amb cordes de cànem i cautxú, formant un dens entramat que colonitza l’arquitectura de la fàbrica com si es tractés d’un organisme parasitari. Al seu torn, l’obra acull una cultura subterrània de fongs i bolets de soca, els quals creixen a un ritme inapreciable dins aquest embull i estableixen noves ramificacions i connexions filamentoses. És una fàbrica a l’interior de la fàbrica. Una conversa que no podem sentir. Un diàleg entròpic entre formes de vida inescrutables.

The Means, The Milieu, 2014-2016 Acer, fibres de cànem, ocre, cautxú, bolets reishi (Ganoderma lucidum)

Visita doble a l’exposició de Patrícia Dauder i la Fàbrica Trinxet. Amb la participació de Sabel Gavaldon i Albert Mercadé. Punt de trobada: Carrer d’Isaac Peral 7, tercera planta. El material immaterial, 2014 Prestatges de metall, fotografies, formigó Dimensions variables

Diumenge 19 de juny, 12 a 14 h

Fordlandia, 2014 Vídeo HD, so multicanal, 29 min 42 s El vídeo es projecta a les hores en punt

DÉBUT Lúa Coderch

IZA TARASEWICZ

A l’altra banda del telèfon, el Marc pregunta: “¿Saps a quina velocitat volen els coloms missatgers?”. La resposta —ho sé perquè he fet abans una googlejada ràpida— és que un exemplar adult pot cobrir en un sol dia més de 800 km viatjant a una mitjana de 90 km/h. La major part del temps, un colom és un animal. En les condicions adequades, un colom pot ser una relació entre dos punts. Un vector d'intensitat. També la possibilitat d'un accident. Una interferència.

FRAN MEANA

Inscripció prèvia fins a completar aforament: [email protected]

MELANIE SMITH

Lúa Coderch (1982, Iquitos) resideix a Barcelona.