Amanides com a plat únic

Amanides com a plat únic la prensa 04 Durant anys parlar d'amanida era parlar d'enciam i tomàquet amanits amb una mica d'oli i vinagre, la funció de

4 downloads 123 Views 10MB Size

Story Transcript

Amanides com a plat únic

la prensa 04

Durant anys parlar d'amanida era parlar d'enciam i tomàquet amanits amb una mica d'oli i vinagre, la funció del qual no era una altra que servir com a guarnició o, en casos molt concrets, com a forma de menjar per baixar els quilos de més. Encara que les amanides se segueixen associant a menjars lleugers o com a acompanyament, han evolucionat i solen veure's com a plat principal en molts menús. Amanides consistents. Perquè una amanida es converteixi en plat únic del nostre menjar hem de dotar-la de certa consistència per tal què ens aporti l'energia necessària per a continuar el dia. Mentre que les preparades únicament amb vegetals i fruites poden ser plat únic del nostre sopar; per al mig dia és aconsellable que a aquests ingredients hi incorporem pasta, arròs, llegums o carns, juntament amb salses i amaniments molt especials. Les de pasta i arròs, les més populars. Macarrons, espirals, cargols de mar o llacets són les pastes que més s'usen per a fer amanides. Com només es couen en aigua amb sal i oli per incorporar-les a l'amanida, fa que tinguin un sabor neutral i que puguem combinar-les amb hortalisses, peixos en conserva, embotits o fruites. L'arròs té pràcticament les mateixes característiques que la pasta: un sabor i textura que combinen amb molts ingredients. Una combinació molt comuna amb aquest cereal és amb el surimi amb salsa rosa. Però també queda molt bé barrejat amb tonyina, enciam i una lleugera maionesa. L’amanida Cessar. La llegenda gastronòmica diu que va ser creada a la ciutat de Tijuana (Mèxic) pel Xef Livio Santini d'origen italià a la fi de la dècada de 1930, en la cuina del restaurant de l'Hotel Caesar's, propietat de César Cardini, també d'origen italià, que va ser qui la va registrar com a pròpia i la va internacionalitzar. Van arribar al restaurant de l'hotel uns pilots nordamericans i van demanar una sezilla amanida a força d'enciams, la comanda la va preparar el Xef Santini seguint una vella recepta familiar amb la qual la seva mare els alimentava en el sud d'Itàlia en temps difícils; un enciam romà, ous, trossets de pa fregit a l'oli, formatge sec, oli d'oliva, unes gotes de salsa anglesa i suc de llimona. L'amanida va esdevenir tot un èxit i va ser batejada inicialment com a "amanida dels aviadors. Amb el temps la recepta ha estat modificada per degustar-la amb pollastre, amb anxoves, pa fregit, amb cansalada (bacon), amb gambetes i una infinitat més d'ingredients que l'han anat enriquit. En aquesta edició de LA PREMSA MAGAZINE dediquem el nostre apartat de receptes a una selecció d'atractives amanides ideals per a combinar en tots els horaris gastronòmics i per poder ser elaborades en totes les cuines. Bon profit!

Fetge d'ànec amb làmines de síndria Ingredients per a quatre • 500 grams de síndria • 350 grams de fetge d'ànec • Sucre • Sal en escates • Oli d'oliva Preparació - Tallar el fetge d'ànec en làmines de 5 mm de grossor i, de la mateixa manera, la síndria a 1cm. - En una paella al foc, amb una culleradeta d'oli, marquem per tots dos costats les làmines de síndria fashion i les col·loquem en el plat. - Tot seguit posem en la paella (calenta) les làmines de foie, marcant-les pels dos costats. - Les col·loquem damunt de la síndria fashion i afegim la sal en escates. la prensa 06

Amanida tèbia d'escopinyes Ingredients per a 5 persones. • 2 1/2 Kg. d'escopinyes • 300 g. d'espàrrecs bladers • 850 g. de carxofes • 150 g. de faves • 2 1/2 dl. d'oli d'oliva verge • 2 1/2 dl. de vinagre de Mòdena • 10 de sal de Maldon Elaboració Obrir les escopinyes al vapor i reservar el brou. Coure en aigua amb sal els espàrrecs, les mongetes verdes tallades en juliana, les carxofes i les faves.Posar a foc lent el vinagre de Mòdena fins que es redueixi a 2/3 parts del vinagre inicial. Apartar del foc i afegir el brou reservat a les escopinyes. Per la presentació, disposar en un plat o safata tots els ingredients i amanir amb la vinagreta. Salar al gust.

la prensa 08

Amanida vegana amb butlla opcional de pernil

Ingredients per a l'amanida Mix de pipes variat per a amanida. 4 llesques de pa. Fulles d'api tendres. 8 tomàquets Xerry. 5 branques de coliflor. Cebetes en vinagre. Cogombrets en vinagre. Olives de Kalamata. 1 carbassó petit. 1 caixa de canonges. 1 remolatxa fresca. 2 ous durs. 2 peres de Lleida. 1 pastanaga. 1 enciam. Vinagre. Oli d'oliva verge extra. Sal. 6-8 rodanxes de pernil (opcional). Elaboració Rentem, pelem i ratllem la remolatxa. Reservem en un bol, si no la remolatxa ho taca tot. Fem el mateix procés amb la pastanaga. Fem els espaguetis de carbassó i reservem en un bol. Rentem i centrifuguem els enciams i reservem. Amb una ratlladora, ratllem lleugerament la superfície de les branques de coliflor. Reservem en un bol. Torrem el pa i ho tallem a trossos. Disposem damunt d'una taula, els canonges i l'enciam. Fem una línia el més recta possible de cada ingredient: Remolatxa, pastanaga, carbassó, cogombrets, cebetes, coliflor, tomàquets, fins a col·locar tots els ingredients. Posem el pa torrat al voltant, el pernil (opcional), el mix de pipes i servim la vinagreta de tomàquet al voltant de la taula. Vinagreta de tomàquets secs: 100 g de tomàquets secs. 1/2 got d'aigua. 1 raig d'aigua. Oli d'oliva verge extra. ElaboracióPosem en el got de la batedora els tomàquets i els cobrim d'aigua tèbia i els deixem tota la nit en el frigorífic. L'endemà triturem, separem per a la vinagreta el que necessitem i afegim vinagre al gust.Servim en salseres perquè cadascun se serveixi al seu gust. la prensa 12

Recepta i foto: Margot Serrano (Les coses de la vida)

Amanida de sardines amb formatge fresc i verdures Ingredients per 4 comensals: 4 sardines fresques petites. 1 pebrot taronja. 1 cogombre. 1 alvocat. 1 tomàquet. 80 g de formatge fresc. 80 ml de suc de llimona. 2 cullerades soperes de vinagre de Xerès. 7 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra. 1 cullerada petita de cibulet picat. 1 cullerada petita de julivert picat. 1 cullerada petita de cerfull (perifollo) picat. Sal. Pebre negre. Uns créixens (berros) per decorar. Preparació Retirar el cap i l'espina central a les sardines, separar els lloms i posar-los a marinar en 60 ml de suc de llimona durant 2 hores en el frigorífic. Barrejar en una enciamera el vinagre amb la resta del suc de llimona, sal i un polsim de pebre recentment mòlt. Afegir l'oli i batre amb varetes fins a emulsionar. Retirar la tija i les llavors del tomàquet i tallar-ho en daus petits. Pelar el cogombre i tallar-ho en daus d'1 cm. Retirar la tija i les llavors al pebrot taronja i tallar-ho en dauets de la mateixa grandària. Pelar l'alvocat, retirar l'os i tallar la polpa de la mateixa manera. Barrejar els daus de cogombre, tomàquet, pebrot i alvocat amb les herbes i la meitat de la vinagreta preparada i reservar. Escórrer els lloms de sardina de la marinada i col·locar-los de dues en dues formant un cercle, subjectant amb un escuradents si fos necessari. Emplenar l'interior amb les verdures preparades. Disposar les sardines farcides en una font, ruixar amb la resta de la vinagreta, acompanyar amb una mica de formatge fresc i decorar amb uns créixens. la prensa 14

Carpaccio de cogombre i menta

Refrescant i molt lleuger, aquest carpaccio de cogombre i menta és un bon primer plat estiuenc. Complementat amb un segon a força de peix a la planxa, ens assegurarem una bona nutrició sense carregar l'estómac. Ingredients Un cogombre holandès gran o tres cogombres normals petits, un grapat de fulles de menta fresca, tres dents d'all, oli d'oliva verge extra, vinagre de vi blanc i sal. Com fer-ho Rentem el cogombre i ho tallem en dues meitats. Una d'elles la trossegem en tiretes molt fines i llargues amb l'ajuda d'una mandolina o una ratlladora. L'altra meitat la tallem en rodanxes fines, ja sigui eliminant per complet l'escorça, només part d'ella, o deixant-la sencera, segons el nostre gust particular. Vinagreta. Fem una vinagreta amb un got (100 ml) d'oli d'oliva, un toc de vinagre i sal, i li afegim els alls picats en glaçons molt fins. Piquem les fulles de menta, les barregem amb les tiretes de cogombre i deixem que maceren durant 15 minuts en la vinagreta d'alls. Presentació. Disposem en el plat les rodanxes de cogombre en cercle i col·loquem al centre del cercle la mescla de cogombre i menta macerada. Reguem la corona de cogombre amb un fil de vinagreta i servim. Recepta i foto: Marta Miranda (Directo al paladar)

la prensa 16

Amanida mediterrània de síndria i formatge feta

La síndria en anar barrejada amb hortalisses com la ceba o la sal de les olives canvia totalment de quan la mengem com a fruita i aporta una frescor deliciosa a aquesta amanida original. Ingredients per a quatre persones 700 g de síndria. 200 g de formatge feta. 1 peça de ceba tendra gran. 120 g d'olives negres. 1 cullerada petita d'orenga seca. 45 ml d'oli d'oliva verge extra. Unes fulles de menta, sal i pebre. la prensa 18

Com preparar-la Començarem amb un lleva-bolas metàl·lic a treure boles de la síndria, en el cas que no en disposeu la tallarem en quadrats de grandària regular. Reservem. Tallem la ceba tendra en rodanxes finites, i el formatge feta en daus i els tomàquets xerri tallats a la meitat. En una enciamera barregem aquests ingredients, afegim les olives negres, empolvorem-ho amb orenga i les fulles de menta, salpebrem i amanim amb l'oli d'oliva.

Recepta i foto: Esther Clemente (Astúries) – Directe al Paladar

Amanida Waldorf Un clàssic de la cuina nord-americana, ideal per quan ens ve de gust una amanida lleugera, fresca i que doni poca feina. Podeu tenir guardat en un recipient hermètic el farcit i afegir-li l'enciam just al moment de servir, i així no perdre temps en la cuina quan el gana estreny. Ingredients per a quatre comensals • Per a l'amanida: 1 cor d'enciam, 3 branques d'api, 2 pomes Grand-Smith, 125 g de nous, 125g de raïms panses. • Per a la maionesa casolana: 1 rovell d'ou molt fresc, 2 cullerades soperes de vinagre, 150 ml d'oli d'oliva, sal. Com preparar-la Començarem torrant lleugerament en una paella les nous. Quan passin uns minuts i les vegem torrades, les reservem mentre que refreden i les par-

la prensa 20

tim en trossos grans.Per fer la maionesa, en un bol tirem el rovell d'ou, salem i comencem a batre amb batidor o les varetes d'una batedora incorporant l'oli en doll fi perquè es faci l'emulsió. Afegim el vinagre i reservem en fred. Pelem i tallem les pomes en daus o bastons, l'api en trossos menuts i rentem i centrifuguem l'enciam. Seguidament en una enciamera posem l'api, la poma, la meitat de les nous i els raïms panses, tirem la maionesa al gust i ho barregem bé. En la safata de servir hi fem un llit d'enciam trossejat, per damunt la mescla d'api, poma, nous i panses amb la maionesa, i finalment ho decorem amb la resta de les nous. Servir ràpidament. Recepta: Esther Clemente Foto: Stephen Walls (Geety Images)

Els empedrats són una bona solució de la cuina catalana a un problema dietètic: el de com menjar llegums quan fa una calor que et pot. Els guisats tradicionals de cigrons, mongetes i llentilles són inviables amb altes temperatures; en canvi, aquesta fórmula tradicional els interpreta com l'element principal d'una amanida freda. A més, es pot tenir fet amb antelació i guardat en la nevera un parell de dies tranquil·lament. Ingredients per a 4 persones 400 gr. de bacallà dessalat. 400 gr. de mongetes blanques cuites. 1 ceballot (cebolleta) 50 gr. d'olives verdes desossades. 50 gr. d'olives negres desossades. 4 tomàquets. 1 dent d'all. 200 ml. d'oli d'oliva verge. 30 ml. de vinagre de Xerès. 1 llimona. 1 culleradeta de mostassa en gra. 1 cullerada de julivert picat. Sal i pebre negre.

Tartar de bacallà i mongetes blanques la prensa 22

Preparació: Picar el ceballot finament i posar-lo en remull uns minuts amb el suc de llimona perquè se suavitzi. Barrejar una tercera part de l'oli, l'all aixafat amb el costat d'un ganivet, la llimona en la qual s'ha tingut el ceballot, el julivert, la mostassa i una mica de pebre. Netejar bé d'espines el bacallà i tallar-lo en dauets petits. Afegir-li la vinagreta, remoure, provar de sal i salar si és necessari. Guardar-ho en la nevera com a mínim una hora, i retirar l'all quan es vagi a servir. Picar les olives. Pelar, despepitar i picar en dauets el tomàquet. Barrejar les mongetes, les olives, el tomàquet i amanir-ho amb la resta de l'oli, el vinagre, la mostassa, sal i pebre. Guardar en la nevera. El plat es pot presentar en forma de tartar, fet en un motlle cilíndric. Si no, es poden servir les dues coses per separat, o posant en una font el bacallà sota l’empedrat de mongetes.

Amanida de pollastre amb espàrrecs i salsa maionesa al vi blanc

Molt agradable el contrast de sabors d'aquesta amanida, amb l'original combinació de la llimona, del vi i el curri. Quant als brots triem els que més ens agradin, encara que els canonges, amb el seu sabor tan especial a nou, atreuen molt. Ingredients: Una borsa de brots tendres, al gust. 2 patates. Un menat d'espàrrecs verds. 2 filets de pit de pollastre de pollastre. Maionesa. Una llimona petita. Un rajolí de vi blanc sec. Mitjana culleradeta de curri. Sal i pebre blanc. Oli d'oliva. Elaboració Bullim les patates sense pelar en aigua amb sal. Quan estiguin tendres les deixem en l'aigua fins que estiguin fredes. Les pelem i les tallem en rodanxes de mig centímetre. Preparem la salsa barrejant maionesa amb la ratlladura de la llimona, el curri, el vi blanc, sal i pebre. Si és necessari li podem afegir una mica de llet perquè quedi més lleugera. Batre bé a mà.Fem a la planxa, en una paella amb una mica d'oli d'oliva, els filets de pit de pollastre salpebrats i els tallem a tires fines. Bullim els espàrrecs uns minuts. Els escorrem i, en la mateixa paella dels pits de pollastre, els ofeguem a temperatura mitjana-alta. Muntatge de l'amanida: Primer un llit de brots tendres, a continuació les patates, el pit de pollastre, els espàrrecs i esquitxem amb una mica de sal grossa. Acabem regant amb una mica de salsa i la resta la servim aparti. Recepta i foto: Dolita la prensa 24

Amanida Niçoise

Un clàssic, així és com es pot definir aquesta estupenda amanida. I és que quan un plat de verdures i peix adquireix nom propi, per alguna cosa serà. Tenim l'avantatge amb aquesta amanida de poder deixar tot picat en la nevera en petits bols i a l'hora d'arribar a menjar s'uneixen els ingredients en un moment, aconseguint una amanida espectacular i sobretot ben completa. Ingredients • Per a l'amanida: 3 tomàquets petits, 1 ceba tendra, ½ pebrot vermell petit, 2 ous , 180 g de tonyina en conserva, 8 filets d'anxova, 12 olives negres, 100 g de mongetes verdes rodones, 4 patates noves petites,1 cullerada de tàperes, 1 enciam o 100 g de mesclum d'enciams, sal i pebre. • Per a la vinagreta: 1 cullerada de mostassa de Dijón, 4 cullerades d'oli d'oliva, 2 cullerades de vinagre blanc. Com preparar-la Comencem coent al vapor les patates, quan faltin uns minuts perquè estiguin cuites tirar les mongetes i deixar-les fins que estiguin al donin-te. En un altre cassó coem els ous. Mentre, rentem les verdures i les anem trossejant. En una safata fem un llit amb l'enciam, afegim els tomàquets picats, les tàperes, el pebrot en trossos, les olives picades i la ceba tendra en tires. Quan refredin una mica tirem les patates, les mongetes verdes i els ous durs en trossets, finalment la tonyina escorreguda del seu oli i les anxoves. Salpebrem.Per fer la vinagreta. En un bol tirem una cullerada de mostassa, afegim el vinagre i barregem i finalment incorporem l'oli. Regirem amb unes varetes fins que tot s'uneixi. Ho repartim per l'amanida. Foto: Getty images la prensa 26

Amanida templada de salmó amb mongetes verdes, freses de bacallà i salsa i iogurt Ingredients 2 rodanxes de salmó. Freses de bacallà (envasades). 200 gr de mongetes verdes. Fulles d'enciam tendres. Anet. 1 iogurt grec. Un tros ceba tendra. Una guindilla molt petita (opcional). 1 dent d'all molt petitó o una mica d'all en pols. Un polsim de curri. Anet fresc. Unes gotes de vinagre. Una miqueta d'oli d'oliva verge extra. Sal i pebre recentment mòlt. Elaboració Netegem, assequem i trossegem les fulles d'enciam. Piquem la ceba i l'all molt quins. En un bol barregem el iogurt amb la ceba, l'all, el curri, les gotes de vinagre, l'oli, la guindilla picada i la sal. Barregem molt bé i reservem. Bullim les mongetes verdes fins que estiguin al donin-te. Escalfem una paella amb unes gotes d'oli i daurem les rodanxes de salmó salpebrades procurant no fer-les massa. Al final li afegim l'anet i les trossegem.Tallem les freses de bacallà a rodanxes. En una font col·loquem primer l'enciam i les mongetes verdes i, a continuació, el salmó i les freses. Finalment amanim amb la salsa de iogurt. la prensa 28

Amanida d'escarola i peres caramel·litzades

Variarem la fruita seca en funció del que tinguem en el rebost. En aquesta ocasió utilitzem ametlles torrades, però està igual de deliciosa amb nous o pinyons. El contrast entre la pera dolça i el formatge salat és impressionant. Ingredients per 4 comensals 1 escarola. 2 peres conferencia. 2 cullerades de sucre. Unes gotes de llimona. 1 cullerada d'aigua. 1 rodanxa gran de formatge de cabra. 1 copeta de vi dolç (per exemple, moscatell). Oli. Vinagre. Sal. 1 grapat d'ametlles torrades. Com fer-ho Comencem pelant i retirant el cor a les peres. Les tallem a quadradets. En una paella posem el sucre, l'aigua i les gotes de llimona i ho deixem fer una mica sense que agafi massa color. Afegim les peres trossejades i quan comencin a estar daurades hi afegim el vi dolç. Quan estiguin caramel·litzades les retirem del foc. Pelem el formatge de cabra, l’esmicolem, ho afegim a la paella i removem lleugerament. Col·loquem l'escarola neta i escorreguda en una safata. L'amanim i hi repartim per damunt les peres amb el formatge. Finalment, hi afegim les ametlles torrades i servim. Recepta i foto: María José (Eivissa) – Directe al Paladar

la prensa 30

Amanida de guacamole amb tonyina en tomàquet fregit

Una curiosa barreja, guacamole amb tonyina en tomàquet fregit dóna com resultat una afortunada combinació. Ingredients per 4 comensals Pel guacamole: 2 alvocats madurs. 1 ceba picada. 1 tomàquet madur. ½ llima. 3 cullerades d'oli d'oliva verge. Sal al gust. Per a la tonyina amb tomàquet fregit: 2 tomàquets molt madurs, pelats i tallats en glaçons. 2 llaunes de tonyina al natural. ½ pebrot morró. ½ ceba en juliana. 3 cullerades d'oli d'oliva verge. Sal i sucre al gust. Per a l'amanida: 1 bossa d'amanida tipus gourmet. Preparació En primer lloc, preparem la tonyina perquè estigui temperada en arribar el moment d'afegir-la a l'amanida. Per a això, en una paella posem a escalfar oli, hi afegim la ceba, el pebrot i la sal fins que la la prensa 32

ceba quedi transparent (el pebrot no ha de quedar molt fet) i després incorporarem el tomàquet amb un polsim de sucre. Quan quedi un minut perquè el tomàquet estigui fet li afegirem la tonyina tallada a trossos. Retirem la paella i ho deixem reposar. A continuació, es prepara el guacamole a la manera tradicional picant tots els ingredients i barrejant-los amb una forquilla en un bol o amb la batedora (en aquest cas, per donar-li major protagonisme a les textures de la tonyina). La mescla ha de quedar espessa. Després d'això, l'afegim a un motlle perquè serveixi de llit a la resta del plat. Piquem l'amanida amb dues o tres passades de ganivet, i la posem pel damunt del guacamole. Quan el preparat de la paella estigui reposat (uns 5 minuts) ho afegim per sobre de la verdura. Recepta i foto: Crastino (El laboratorio gastronómico)

Amanida temperada de gules i llagostins

Ingredients per persona - Mesclum d'enciams (al gust) - 100 grams de gules- Una dent d'all - 4 llagostins pelats- Oli d'oliva verge- Sal - Crema de vinagre de Módena Preparació- Primer preparem en el plat un llit amb els enciams variats i les amanim una mica. - Preparem les gules fregint una dent d'all en oli d'oliva verge i quan es dauri afegim les gulas. Deixem que es cuinin una mica perquè agafin calor. - Mentre, fregim en una paella amb una mica d'oli a foc fort els llagostins pelats. Llegeixis afegim sal grossa i reservem. - Una vegada que tinguem les gules a punt les passem a la paella en la qual hem fregit els llagostins perquè agafin tot el suc d'aquests. - Col·loquem llavors les gules damunt del llit d'enciams i també els llagostins. Posem l'all confitat en el mitjà i ruixem una mica amb la crema de vinagre de Módena. Recepta i foto: Dastatzen - Euskadi la prensa 40

Amanida de bacallà, taronja i ceballot

Ingredients (4 persones)

6 rodanxes fines de bacallà dessalat 4 taronges, pelades, sense la pell blanca, tallada a grillons fins 1 branca d'api, tallada per la meitat al llarg i després en rodanxes molt fines 1 ceballot fresc tendre, tallat en tires molt fines Oli d'oliva verge Sal Preparació Posar en un colador el ceballot i l'api i passar-los per aigua, per evitar que la ceba quedi molt forta. Disposar les taronges en el plat formant una flor, alternant-les amb rodanxes de ceba. Al centre de la flor, posar el bacallà i l'api. Decorar amb pell de taronja i fulles d'alfàbrega. Amanir amb l'oli d'oliva verge i la sal. la prensa 38

Foto i recepta per Sonia.

Amanida de bacon cruixent amb crostonets de pa fregit i tomàquets xerri

Ingredients Enciams variats. 6 o 7 rodanxes de bacon. 1 o 2 dents d'all. Pa. Tomàquets xerri. Ous de guatlla. Sal. Vinagre de poma. Oli d'oliva verge extra. Elaboració: Netegem bé les fulles d'enciam, les trossegem i les escorrem. Aixafem les dents d'all en el morter, li afegim sal, vinagre i oli d'oliva. Barregem bé tot això i amanim l'enciam. Tallem el bacon a trossos grans i els passem per la paella sense oli fins que estiguis daurats i cruixents.Tallem el pa a quadradets petits, els fregim i els deixem escórrer sobre paper de cuina. Coem els ous de guatlla un minut, els llevem la closca i els partim en dues meitats així com també els tomàquets xerri. Acabem l'amanida afegint-li a l'enciam el bacon, els ous, els tomàquets i el pa fregit. Provem i rectifiquem si és necessari. Ho reguem amb oli d'oliva. Recepta i foto: Dolita

Amanida amb palets de cranc i vinagreta de taronja

Ingredients: Barretes de cranc congelats. Enciam 'lollo rosso' en borsa. Per a la vinagreta: Sal, pebre, suc de taronja i mostassa. Preparació: Descongelar les barretes de cranc a temperatura ambient i tallar en rodanxes. Emplatar el lollo rosso, el cranc en rodanxes i amanir-ho amb la vinagreta de taronja. Consell del xef: Afegeixi-li unes gotes de llima per millorar la seva combinació de sabors i procuri utilitzar pebre rosa recentment mòlta perquè la seva aroma sigui més durador. Creació del xef Mario Sandoval, del restaurant Coque, a Madrid. Té un estel Michelin.

   Ingredients • 100 grams de pasta de colors en espiral • 1 patata mitjana cuita (o al vapor) • Olives negres i verdes • Cogombrets en vinagre • Enciam • Una llauna petita de blat de moro dolç • 1 llauna de tonyina en oli • Tomaquets cherry • Maionesa • 1 ceba tendra petita • Sal Coem els macarrons, pelem i tallem la patata en trossets i ho posem tot en una enciamera. Afegim les olives, l'enciam, els cogombrets, la llauna de blat de moro dolç, la llauna de tonyina, la ceba, tomaquets cherry, maionesa i sal. Barregem i amanim al gust. Decorem (per donar un lleuger contrast de color) i llest. Opcional: també es pot amanir amb oli d'oliva, llimona (o vinagre de Mòdena) Recepta i foto: Lucilaisi

Amanida de favetes amb bacallà

El bacallà es pot comprar congelat, salat o ja dessalat i llest per usar. No és temps de faves a l'estiu però podem recórrer a bones conserves vegetals. Ingredients per 2 persones 250 g de bacallà dessalat. 1/2 ceba de Figueres. 200 g de favetes baby en conserva. 1 llimona. 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra. 1 culleradeta de vinagre de poma. All picat, pebre negre, sal i julivert fresc. Com preparar l'amanida Preparar prèviament el bacallà si fos necessari, segons el format que anem a usar. Escórrer bé i esmicolar. Afegir-hi pebre i suc de llimona. Escórrer les favetes baby del líquid de la conserva i esbandir amb aigua. Picar fina la ceba i barrejar-ho tot en una safata. Batre l'oli d'oliva amb una mica de suc de llimona, el vinagre de poma, all picat, pebre negre i un polsim de sal, i amanir l'amanida. Afegir julivert fresc picat i deixar refredar en la nevera, tapat amb film, fins al moment de servir. Recepta i foto: Liliana Fuchs – Directe al Paladar

Bloc de notas, por Pere Farrè

Havaianas celebró su X Aniversario En un entorno de atractivo ambiente tropical, la conocida marca de calzado veraniego Havaianas convocó a los medios de comunicación en su céntrico establecimiento (Centro Comercial Triangle), de la plaza de Catalunya de Barcelona, para celebrar, como todos los años, el Press Day. Jornada donde Paula Sarmiento (foto), responsable de esta marca, posó junto a la Tarta de Aniversario, al tiempo que nos mostró los novedosos diseños y colores de este tan popular modelo Slim. Foto: Natalia Cedrés

El XXVI Festival de Trovadors contó este año con un concierto de Jordi Savall La ampurdanesa ciudad de Castelló d´Empúries celebró, con un amplio programa de espectáculos y actividades, la XXVI edición del Festival Terra de Trovadors. Destacando de ellos el concierto que ofreció Jordi Savall, en la Basílica de Santa María de esta ciudad, en conmemoración a la figura del escritor y filósofo Ramón Llull. En la foto, el maestro Jordi Savall, Manel Forcano, director de la Ramón Llull, y Salvi Guell, alcalde de Castelló d´Empúries, durante el acto de presentación de los numerosos festejos que se ofrecieron en este festival. Foto: Tomás García

Granini presentó nuevos productos La conocida marca Granini, todo un refente en zumos y bebidas de frutas, celebró en su sede de la Av. Diagonal de Barcelona la presentación de los nuevos productos, la gama Zitro, refrescos con burbujas de agua con tres sabores, y los novedosos minibriks, fruti y fruti-leche, para los más pequeños de la casa. El acto contó con lapresencia de David Ferrer, Cláudia García, María MasBaga y Helena Janer, responsables de distintas secciones de la empresa, así como de la nutricionista y dietista Paloma Vicent, los cuales departieron con los invitados al tiempo que compartieron degustación de sus productos.

Restaurante Matsuri. Excelente gastronomía Japonesa Una silenciosa expectación acompañó el acto de la tradicional ceremonia del té, que se nos ofreció, previamente a la inauguración de este restaurante de cocina japonesa, abierto en la calle d´Avinyo, 44 de Barcelona. Donde el chef y director del establecimiento Edo Kamani -en la foto con parte de su equipo-, después de dirigirnos unas palabras de presentación, nos ofreció una excelente degustaciónde distintos platos de cocina japonesa, adaptados al gusto europeo. Los buenos vinos y el postre culminaron la agradable velada culinaria.

MIS VINOS Joan Capell

Shaya 2015 Un verdejo que se sale de lo común

El vino: Un Verdejo (100%) para los que quieren disfrutar de un blanco de Rueda que se sale de la rutina y que destaca por su versatilidad y diferenciación, con un importante aporte de la mineralidad y de la fruta tropical, pero con unos matices cautivadores y sumamente frescos. Bodega: Bodegas y viñedos Shaya Viñedos: Situados en la zona más al oeste de la denominación, en la provincia de Segovia. Cepas viejas, de entre 85 y 115 años aproximadamente. Suelos muy arenosos con una gran cantidad de piedras erosionadas por los ríos en superficie, lo que aporta un alto grado de complejidad al vino. Vinificación: Vino fermentado en acero inoxidable a temperatura controlada máxima de 25ºC y posterior permanencia con las lías aportándole cremosidad. Permanece en depósito de acero inoxidable hasta su embotellado. Cata Vista: Color amarillo paja con reflejos verdosos. Nariz: Tiene una nariz afrutada, mineral y delicadamente floral, con predominio de las notas de frutas tropicales maduras. Recuerdos de plátano y albaricoque. Boca: De gran estructura y bien equilibrado en boca. Destaca su largo recorrido y su sabrosidad, con un buen volumen. Elegante, voluptuoso y envolvente. Temperatura de servicio: Entre 8 y 10ºC. Consumo: Óptimo desde el momento de la compra y hasta 2018. Se recomienda conservar a una temperatura de entre 14 y 16ºC. Maridaje. Ideal como compañero de pescados, marisco, quesos suaves, ensaladas, patatas y carnes blancas, por su gran persistencia y largo recorrido en boca y una extraordinaria opción para los que buscan un blanco con una gran relación calidad/precio. Grado alcohólico: 13,5% vol. Precio: 9,00 € IVA incl. Botella de 75 cl.

De Gustibus Maria Luisa Albacar

Otra cultura… Otro país …otro mundo. Me refiero a las antiguas Vascongadas de nuestros primeros libros de texto. A Euskadi, para ser más exactos. Todo Euskadi tiene un encanto especial para los que venimos del Mediterráneo. Hay también una parte de su cultura que asocio mentalmente con los etruscos, pueblo que me ha fascinado desde muy jovencita. La comarca de Busturialdea Urdaibai incluye veinte poblaciones. Hay que tenerlo muy en cuenta, ya que el Castillo de Arteaga (único establecimiento hotelero en Euskadi perteneciente a la prestigiosa organización Relais & Châteaux) está situado en una de esas poblaciones: GautegizArteaga (Vizcaya), en pleno corazón del Parque Natural de Urdaibai, declarado Reserva de la Biosfera por la UNESCO. Es primordial conocer la ubicación del Castillo de Arteaga para disfrutar de esa comarca excepcional, puesto que Busturialdea Urdaibai tiene diferentes ecosistemas que dan lugar a una riquísima y variada fauna, mientras que sus marismas dan cobijo a un gran número de aves de todo tipo. Sin olvidar sus encinares, claro. Esta comarca merece matrícula de honor: por algo la UNESCO la ha estudiado a fondo. El Castillo de Arteaga, en medio de estos parajes de ensueño, era en realidad una antigua fortaleza del siglo XIII. Con el pasar de los siglos, fue heredada por la emperatriz Eugenia de Montijo. Su único hijo, Eugenio, fue nombrado al nacer (1856) “vizcaíno de origen” por las Juntas Generales de Vizcaya. Por ese motivo la emperatriz decidió restaurar lo que quedaba de la fortaleza. Esa restauración tuvo la influencia del tan denostado y alabado arquitecto Viollet-le-Duc, o sea el estilo pseudogótico. Hasta aquí la historia. Actualmente el Castillo de Arteaga es un excelente hotel llevado por su propietaria y Maître de maison, Garbiñe Azkuenaga, con la ayuda de sus dos hijas, Natalia y Patricia, en actos puntuales. El establecimiento tiene carácter, pues seis manos femeninas dan para mucho. Es realmente elegante, con detalles y soluciones muy acertadas: el excelente parquet, la boiserie, los techos artesonados, los muebles acordes a cada lugar, la marquetería, la biblioteca, el pequeño y coqueto comedor. Las habitaciones (doce más una) son cómodas, románticas, todas diferentes y con unas vistas verdaderamente singulares. La terraza del último piso domina todo el valle como una atalaya perfumada por las plantas de lavanda que la rodean. La gastronomía del Castillo de Arteaga es excelente, con los mejores productos de la zona y con una fantasía creativa digna de mención. La responsable de este continuo nirvana gastronómico es la vasca Estibaliz Mekolalde. Y para muestra un botón, perdón, un menú: pulpo asado a la brasa con jugo de olivas helado y patata espumosa; rape negro a la brasa con romescu y crema de ajetes; torrija caramelizada de pan de brioche, helado de leche y café irlandés. Parafraseando a García Lorca, me atrevería a decir: ¡Qué sería la vida sin la cocina vasca! La experiencia de alojarse en el magnífico Castillo de Arteaga es tan rica en vivencias, en descubrimientos, que sin duda alguna merece más de una visita. ¿Algunos ejemplos? Ahí van: a diez minutos a pie se encuentra el Urdaibai Bird Center, el centro que controla una de las zonas con mayor diversidad paisajística y ornitológica del País Vasco. Este organismo se dedica al seguimiento de la ruta migratoria de las aves del Atlántico oriental. Las Cuevas de Santimamiñe, yacimiento arqueológico único en Vizcaya con pinturas rupestres de más de 13.000 años de antigüedad. El bosque pintado de Oma, obra del vasco Agustín Ibarrola. El bellísimo pueblo costero de Mundaka (famoso en el mundo por su ola izquierda), con la impactante visión del estuario de la ría de Guernika desde el mirador de Portuondo. La sorprendente mitología de la comarca. En fin, que hay lugares difíciles de describir por ser incomparables y únicos. Les aseguro, con suma admiración y cariño, que éste es uno de ellos. ¿Qué les comenté al inicio?: pues que Euskadi es otra cultura, otro país, otro mundo.

http://www.castillodearteaga.com http://www.busturialdeaurdaibai.com http://www.birdcenter.org

Limpiar los oídos al perro o gato

El aseo de las orejas de perros y gatos es un sencillo hábito de higiene que debe repetirse cada dos semanas Tranquilizar al animal. Crear un ambiente tranquilo, en el que el animal pueda relajarse. Colocar al peludo amigo encima de una banqueta que esté a nuestra altura, si es de pequeño tamaño se le puede colocar sobre nuestras piernas. Revisar los oídos. La entrada del conducto auditivo debe presentar un color rosado pálido: es síntoma de buena salud. La presencia anómala de cera en esta zona del pabellón, así como la aparición de ácaros u otros parásitos en las orejas puede estar avisando de que existe una dolencia. Comprobar que le oído no huele mal. Un hedor desagradable e intenso procedente de esta zona es un posible aviso de que existe una infección (otitis). La inflamación auditiva suele ocasionar, además, picor y molestia: el perro o gato se rascará con insistencia y sacudirá sus orejas -y cabeza- de un modo anormal. Una visita al veterinario es lo recomendable en estos casos. Limpiar la parte externa de las orejas. Una toalla humedecida con el champú habitual del can o felino sirve para limpiar el exterior de la orejas. El producto se retira después con cuidado y se seca con una toalla. Aseo del interior del oído con una gasa. El oído es el órgano responsable de su extraordinaria capacidad audi-

tiva, pero también de su equilibrio. Una gasa limpia es el material adecuado para este aseo: se cubre nuestro dedo con la gasa y se introduce con extrema delicadeza en el interior del oído, con cuidado de no tocar el fondo. El contacto de la gasa con las paredes limpia los restos de cera que se hayan podido acumular. Limpieza cada dos semanas. Los conductos internos del oído de un perro o gato conforman un intrincado laberinto de canales que se retuercen. Este enredo explica que no siempre sea fácil para el animal airear sus conductos. Por ello, el dueño debe repetir la higiene de las orejas de su peludo compañero cada dos semanas. Aseo de los oídos del perro o gato, consejos -Es un momento idóneo para revisar si existen posibles infecciones (otitis). -La limpieza de la parte externa de las orejas se realiza con ayuda de una toalla humedecida con agua templada y el champú habitual del can o felino. -Para limpiar la zona interna del oído es necesaria una gasa limpia, para enrollarla sobre nuestro dedo índice. -Existen productos limpiadores especiales que diluyen la cera y mejoran la higiene. -Evitar usar suero fisiológico y otros productos no indicados: pueden quedar atrapados en los conductos auditivos del perro o gato y causar una dolencia.

El Jacinto planta importante de la mitología griega

Tradicionalmente el Jacinto, además de como una planta bulbosa de jardín, se ha cultivado en interior, colocando el bulbo sobre un recipiente con agua. El bulbo comienza a enraizar, le salen hojas y en el centro de la roseta de hojas aparece la compacta flor. Hoy en día, lo más habitual es encontrar los jacintos cultivados en macetas y jardineras, comenzando a florecer a principios de primavera. Origen: De la familia de las Liliaceae, es una especie originaria de los Balcanes y Asia Menor. Hojas: Lineares, carnosas, erguidas y de color verde intenso. Flores: Dispuestas en espigas alargadas y forman un racimo muy hermoso con tonalidades rojas, azules, blancas o amarillas. Estilo: Planta bulbosa habitual de la época otoñal, que desprende un delicioso aroma. Abono: Terminada la floración, regar con un fertilizante para plantas de flor, según instrucciones del fabricante. Riego: Con cierta frecuencia, pero con poco agua para evitar pudriciones del bulbo. No se debe pulverizar ni las hojas ni las flores del Jacinto. Durante la floración la tierra debe mantenerse siempre húmeda. Luz: Para su crecimiento adecuado colocarla en zona con sol y semi-sombra, pero sin sol directamente porque puede marchitar este bulbo. Temperatura: Soporta el frío, pero no las temperaturas extremas. Temperatura mínima: 1 - 3 ºC. Temperatura ideal: 15

- 17 ºC Suelo: No es demasiado exigente con el tipo de sustrato, pero prefiere un suelo suelto, rico en materia orgánica y sobre todo que esté bien drenado. Floración: Su floración es en primavera. Partimos de que el Jacinto no nos va a durar mucho tiempo en flor, por eso hemos de intentar adquirir ejemplares donde la flor está empezando a abrirse, ya que si compramos uno con toda la flor abierta, en casa su duración será más breve. De interés Se cultiva en macetas y jardineras, pero también lo podemos ver decorando nuestros jardines. Desprende un aroma dulce y armonioso, por lo que se utiliza mucho para decorar el hogar. El bulbo del Jacinto no se naturaliza tan bien como el del Narciso, pero si tras la floración queremos salvar la planta, la trasplantaremos a un tiesto mayor con un sustrato bien abonado y lo colocaremos en la terraza, balcón o ventana. Las hojas seguirán creciendo y cuanto más grandes y verdes sean, más garantías tendremos de que el bulbo que queda bajo tierra alcance el tamaño suficiente para que al año siguiente nos sorprenda con una o dos flores nuevas. Según el lenguaje de las flores, el jacinto significa constancia, cariño y el gozo del corazón. Es una planta muy importante en la mitología griega, en donde jacinto se caracterizaba por su extremada belleza.

Acoso escolar Cómo combatir el bullying

El término bullying significa intimidación. El acoso escolar consiste en cualquier tipo de maltrato físico, psicológico o verbal producido entre escolares durante un periodo de tiempo. Desde el punto de vista de los padres, el bullying debe ser tratado desde dos perspectivas diferentes. Por un lado, resulta un problema grave que nuestro hijo sufra acoso escolar, pero la otra vertiente es la de aquellos padres que tienen como hijo un posible acosador y que deben conseguir conocer el origen de esos hábitos para poder abandonarlos. Cómo detectar si sufre acoso escolar Las familias se preguntan cómo no pudieron ver que sus hijos sufrían este problema. No es nada fácil, a nadie se le pasa por la mente que pueda estar ocurriendo esto si no observamos detenidamente a nuestros hijos, por eso, debemos estar atentos a cualquiera de los cambios que experimenten. Si el niño experimenta un cambio repentino, normalmente era extrovertido y de repente se vuelve muy callado, puede ponernos en alerta, a nuestro hijo le pasa algo. Por otro lado, si vemos que nunca invita amigos a casa o nunca quiere acudir a una fiesta de cumpleaños, puede que esté sufriendo acoso escolar. Cada niño es un mundo, pero los expertos determinan que aquellos niños solitarios tienen más posibilidades de sufrir este problema. En ocasiones, podemos observar cómo nuestro hijo viene demasiadas veces a casa con la ropa rota. Todos los niños juegan, pero, ¿hasta qué punto? Otros síntomas son la inapetencia constante de ir al colegio, sobre todo los lunes por la mañana o después de un festivo. Está demostrado que este tipo de niños sufre

una gran ansiedad la noche anterior a ir al colegio. El niño puede tener heridas diversas que aunque intente ocultar terminaremos viendo. Qué podemos hacer para solucionar el problema Detectado algún síntoma de los detallados, podemos determinar que nos encontramos ante un problema. Lo primero que debemos hacer es investigar minuciosamente qué está ocurriendo, observando a los amigos de nuestros hijos, a los profesores e incluso la relación de nuestro hijo con los familiares. Después, será el momento de hablar con nuestro hijo, haciéndole sentir que puede confiar en nosotros, que entendemos su problema y que es importante que comparta con sus padres todo lo que le está pasando. Intentemos no mostrar demasiada preocupación, a pesar de la seriedad del asunto, ya que sólo añadiría más presión en el niño. No le aconsejemos que se defienda, ni aboguemos por la violencia, aunque la primera reacción instintiva sea ésta. Lo único que conseguiríamos es empeorar la situación. Lo ideal es ponerse en contacto con el profesor o director del colegio para que, en conjunto, busquemos una solución para el problema. Si no tenemos éxito, el siguiente paso es contactar con un abogado que nos ayude a tomar las decisiones legales pertinentes acerca de lo que debemos hacer. Además, en muchos casos el acoso está tan avanzado que, aunque se solucione el problema, el niño no pierde el miedo al colegio ni a los otros compañeros, por lo que se hace necesario recurrir a un psicológo infantil. No pasa nada, lo importante es solucionar el problema.

Superar la ‘depre’ postvacacional

Según los expertos, la depresión post vacacional afecta al 35% de la población y suele durar entre 10 y 15 días. Los síntomas más característicos son sensación de tristeza, falta de sueño, irritabilidad, ansiedad e inquietud. Además, existen dos grupos de pacientes: los que han reducido el tiempo vacacional y por tanto no han disfrutado totalmente de un período de relajación necesario para la distensión y los que han hecho un gasto económico excesivo, lo que provoca ansiedad ante la posibilidad de no poder hacer frente a esos pagos. Sin embargo, los síntomas de esta depresión post vacacional desaparecen por si mismos, a menos que exista otro tipo de trastorno. El peor inconveniente que puede aparecer es un acumulativo disgusto por la actividad laboral, lo que repercute en el rendimiento laboral y el logro de objetivos. Los expertos en el tema ofrecen seis consejos para tratar de minimizar los síntomas de esta depresión post vacacional y no caer en cuadros más agudos de estrés. Con ellos se puede conseguir una mejora en la actividad profesional y por tanto en la calidad de vida. 1.- Es conveniente que unos días antes de regresar al trabajo intentar adaptarnos a las rutinas habituales como horarios, alimentación, ocio y horas de sueño. 2.- Durante la primera semana de trabajo intentar hacer alguna actividad parecida a lo que se hacía durante las vacaciones, como algún paseo en el tiempo para comer, deporte o salidas con amigos

después del trabajo. Son una buena ayuda para no echar tanto de menos los días de vacaciones. 3.- Valorar y aprovechar los fines de semana, son la mejor oportunidad para desconectar del trabajo hasta que se vuelva a tener otro periodo de vacaciones. 4.- Durante las horas de trabajo buscar momentos de pausa para reactivar la respiración. Una respiración abdominal y profunda es una herramienta imprescindible de ayuda para afrontar los problemas a lo largo del día y para mantener la calma en momentos de máxima tensión. Respirar adecuadamente ayuda a relajar la mente, desconectar y mejorar el estado de ánimo. Y esto sirve todo el año. 5.- Levantarse de la mesa y moverse, ya sea a través de estiramientos o con un paseo corto, es una gran manera de retomar la jornada laboral. Cuando se comienza a sentir tenso, lo mejor es realizar algún ejercicio de relajación para volver a un estado más tranquilo. 6.- Otra buena ayuda puede consistir en redecorar el espacio laboral con objetos que simpáticos y que recuerden las vacaciones o que provoquen pensamientos positivos. También es el momento para incorporar muebles ergonómicos y accesorios que aumenten la comodidad en el trabajo, iluminación suave, y todo lo necesario para crear un espacio de trabajo más cómodo. Y, por último, ¡atención con la postura!

Espiga Blonde Ale Apta para celiacos

La Blonde Ale de Espiga, elaborada con malta Pilsner y lúpulos Mosaic, Cascade y Citra, es una cerveza rubia, artesana y sin gluten y por tanto apta para celiacos. Cata. Muy agradable por sus toques cítricos, con la fruta tropical ácida y recuerdos de uva blanca junto a notas de melón. En boca destaca por su frescura con recuerdos de frutas exóticas. Burbuja integrada y final con un ligero amargor que invita a beber una y otra vez. Maridaje. Acompaña bien entrantes, marisco, ensaladas de fruta, pizza, picante, hamburguesa, pescado blanco, aceitunas. Contenido alcohólico: 4,5% de su volumen. Contenido envase: 75 cl. Precio en tienda: 7,50 € aproximadamente.

SETEMBRE Nº175

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.