Lingua

ARTI

p r e s s e

Bonjour ! Je suis traductrice, rédactrice mais aussi community manager trilingue. Je suis passionnée des langues et du web, c’est pourquoi j’offre avec beaucoup de rigueur et de professionnalisme mais aussi avec délicatesse et un oeil averti, toute une série de prestations afin d’optimaliser la communication de votre entreprise et de vos projets, ici en France ou au-delà des Pyrénées. Mon trilinguisme est un atout pour toute entreprise qui veut grandir. Je traduis vos sites web mais aussi vos plaquettes d’information, je rédige et crée du contenu pour vos sites et vos blogs. Je travaille en back-office ou en extraction préalable d’éléments. Si je traduis un de vos articles, je peux aussi m’occuper du partage et de la communication sur Internet. Mes clients ont la certitude de trouver un contenu de qualité, pertinent et adapté à chaque public cible. C’est pour cela que je vous propose également des packs sur mesure. N’hésitez pas à me faire part de vos projets de traduction, de rédaction ou de vos besoins en termes de présence sur Internet. S’il s’agit de traduction littéraire, je peux aussi répondre à votre demande, je suis membre de l’ATLF (Association de Traducteurs Littéraires de France). Quel que soit votre projet, vous pouvez frapper à ma porte, c’est avec beaucoup d’enthousiasme que je vais vous recevoir, échanger avec vous et établir le meilleur des plans pour vos projets personnels !

Margarida

Estas páginas que siguen sirven para ilustrar la trayectoria de Margarida. La primera parte es un compendio de algunas entrevistas a las que la traductora ha respondido, así como algunas reseñas sobre su vida profesional. En la segunda parte, encontrarás una compilación (no exhaustiva) de los artículos escritos y firmados por Margarida y que fueron publicados en el periódico regional Última Hora. Todos ellos están redactados en catalán y tratan de temas de actualidad y de sociedad.

¡Feliz lectura (en catalán) y gracias por haber llegado hasta aquí!

Restons en contact

http://artilingua.eu http://lesmotsdemarguerite.com [email protected]

1

a r t i c les

&

i n te r v i e w s

Interview UE

Article en espagnol publié par le journal Ultima Hora, le 2/12/2006, sur le projet de tourisme social et solidaire de l’Union européenne et le Comité des régions

Interview Projet Recherche Terminologique trilingue

Interview en catalan parue à la Revue de Ferreries le 13/7/2007 sur le projet de recherche terminologique trilingüe sur les modules de compresseur, chambre de combustión et turbine d’un moteur à réaction.

Interview sur la vie à l’étranger

Interview en espagnol publié le 27/8/2007 au journal Ultima Hora sur la vie à l’étranger.

Reseña sobre l’ emissió Balears pel món a IB3

Note sur l’émission télé « Balears pel món » (Baléars dans le monde) de la chaîne IB3 où apparaissent trois citoyens des Iles Baléars qui habitent à Paris.

Entrevista al Diari Menorca 8

Menorca

Miércoles 9 diciembre 2009

menorquins

al món

EntrEvista a Margarida llabrés rotger

“Tothom necessita beure dels orígens, agafar aire i seguir amb la vida diària” La jove menorquina viu a París des de fa un any i mig tot i que la seva relació amb França va començar durant la seva adolescència, quan passava els estius al país aprenent l’idioma m.LL

Maria Solá

Maó

Una professora de l’institut va despertar l’interès per França de Margarida Llabrés Rotger (Ferreries, 1979) que, amb només quinze anys, va decidir passar l’estiu al país, a casa d’una família francesa, amb l’objectiu d’aprendre l’idioma. Com ella mateixa reconeix, es va enamorar de França i, segurament per aquest motiu, va decidir estudiar la carrera de Filologia Francesa a la Universitat de Barcelona (UB). Gràcies a un programa de Cursos d’Estudis Integrats entre la Universitat de Barcelona i la Paul Valéry, Llabrés va tenir l’oportunitat de traslladar-se a Montepllier i posteriorment a la Bretanya, on va exercir com a professora de castellà. No obstant, el seu interès per la traducció la van portar cap a Madrid, on va fer un màster en aquesta matèria a una escola francesa. Dos anys després Llabrés és va instal·lar a Brusselles, on va treballar al Centre Balears Europa fins que va trobar feina a una empresa francesa online de compra i venda de documents. Per casualitats de la vida, aquesta companyia va decidir traslladar-se a París i va ser així com la menorquina va aterrar de nou a França ara fa un any i mig.

Interview publié par le journal Diari Menorca le 9/12/2009 où Margarida parle de son parcours et de sa vie à l’étranger.

Un cop finalitzats els seus estudis va decidir instal·lar-se a França durant un temps. ¿Per quin motiu va prendre aquesta decisió? Un cop acabada la meva llicenciatura, tant francesa com espanyola, vaig decidir allargar una mica la meva estada a França. Crec que quan una persona opta per fer estudis d’una llengua estrangera no està de més voler integrar-se per conèixer millor la cultura del país, ja que una llengua també significa una manera de fer i de ser. Així doncs, vaig demanar un lloc d’auxiliar de Llengua Espanyola en un institut, a través del programa de l’Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI), i em van destinar a Lorient, una ciutat no massa gran de la Bretanya francesa. Allà vaig ser professora de castellà d’alumnes d’entre 14 i 19 anys. Posteriorment va viure tres anys a Brussel·les. ¿Que la va portar a Bèlgica? Vaig arribar a Brussel·les després de la meva estada a Madrid, on vaig dur a terme un màster al Instituto Superior de Intérpretes y Traductores (ISIT). Em va sorgir

Ressenya Marché de la Poésie de Paris

Note journalistique sur le Marché de la Poésie à Paris (2010) où Margarida a presenté des poèmes d’auteurs majorquins édités par les éditions Illador.

2

A r t i c les

de

M a r g a r i da

Sábado, 12 de diciembre de 2009/ Ultima Hora Menorca

16

Subidas a la red «El caso Haidar ha desatado una especie de «guerra civil» en la izquierda, dividida entre apoyar el pragmatismo del Gobierno y la mística acumulada durante treinta años en torno a la causa saharaui. La derecha no es más que una comparsa que toca de oído y aún no ha reparado en la ilegalidad que cometió el Ejecutivo español cuando cedió a la arbitrariedad de Marruecos» http//www.elsemanaldigital.com ●

«Boyer trata de volver al redil socialista, después de años alejado de la órbita del PSOE. Su enfrentamiento con Felipe González le llevó a cortejar a José María Aznar, y a formar parte de la FAES. Pero ahora, distante también de las posiciones populares, el ex ministro hace méritos para obtener el reconocimiento de Zapatero» http//www.elconfidencial.com ●

De París estant

Què es cou a Menorca?

El Nobel més menorquí encara viu

Els raveguins

N

o heu tingut mai, de sobte, necessitat de simpatia, d’ajuda i d’amistat? Sí, de ben segur. Jo he après a contentarMargarida me amb la simpatia. Es troba Llabrés Rotger (*) més fàcilment, i a més, no compromet a res. «Creieu en la meva simpatia» (...) L’amistat és menys senzilla. Es fa difícil i costós obtenir-la, pero quan es té, ja no hi ha manera de desfer-se’n. (La Caiguda1). Perquè utilitzant les seves pròpies paraules podem començar a parlar d’Albert Camus. Alguna cosa m’ha empès a seguir aquesta onada de manifestacions que darrerement sorgeixen entorn del gran escriptor Camus (Argèlia, 1913). Primerament, de tots és sabuts el gran treball que ja des de fa anys està realitzant l’Institut Menorquí d’Estudis (que està d’enhorabona pel seu premi 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear) i que amb Josefina Salord al capdavant no atura les recerques sobre aquest francès ben menorquí, realitzant ara un documental sobre els orígens de Camus. En segon lloc, i no veig perquè hauria de negar-ho, sempre ha estat un dels meus escriptors preferits, amb la seva prosa depurada, fent prevaler el pensament per damunt del llenguatge. Llenguatge que esdevé el mitjà per tractar la importància i límits de la condició de l’Home. I darrerement, afegir que des de fa uns dies també, aquí a França, s’està donant voltes i més voltes a la possibilitat de traslladar les restes de Camus al Panteó, al costat mateix de Voltaire o Rousseau. Es quan cultura lliga amb política. Que ja passa ben sovint. Resulta que aquesta idea ha fet ressorgir les diferències entre els dos fills bessons de Camus. Mentre Catherine, tot i guardant una mica de rezel parla d’un gest simbòlic, d’una espècie d’homentage als orígens humils del seu pare i la seva «àvia que era dona de fer feines»; el seu fill Jean es mostra totalment contrari a la

idea, perquè vol evitar qualsevol tipus de politització, no vol un rescat de Camus per la vía política. A ell, diu, no li hauria agradat. El Camus que refusava les invitacions de De Gaulle i el Camus, home solitari i solidari, que opinava sobre els assumptes d’Argèlia. I vet aquí, doncs, que quan es comença amb els preparatius del 50è aniversari de la mort del gran escriptor (4 gener 1960), vèiem renèixer les cendres d’aquest home de lletres, humil i

pobre, compromès amb el món i sobre el qual la seva àvia menorquina exercí tanta influència. I és que com ell mateix deia «la pobresa no ha estat mai per mi cap problema, la llum de la vida s’ha encarregat d’aportar-me totes les riqueses» i també que «la intel.ligència dels oprimits va directe a l’essencial». Existencialisme, l’Altre, l’Absurd. L’existència de l’Home i l’absurditat mateix del llenguatge. Immersos en un món on tot és absurd, el llenguatge no n’és cap excepció. Potser, en un principi, serveixi per descriure la realitat, una realitat però, que l’Home creu conèixer a la perfecció i on realment no és més que un ésser aïllat en un món superficial on «tot és i no és».

I ara, entre aquesta absurditat del tot, s’ha instal.lat un període de silenci. Temps suposem, en què els consellers de Sarkozy aprofitaran per acabar de convèncer o dissuadir Catherine i Jean. Esperem llavors. O millor, esperem per gaudir del documental sobre els origens menorquins de Camus que l’IME ens té preparat. Però abans d’acabar, m’agradaria deixar una pinzellada d’aquesta actualitat de Camus: dos estudiants de Chicago acaben de re-escriure algunes obres capitals de la literatura en el llenguatge dels SMS2, entre elles, L’Estranger de Camus, que diria alguna cosa així3: Mamà morta. No sé si avui o ahir. Enterrament: una eternitat. Torno a casa, veig una «tia». Demà he quedat amb ella. Potser intenti algo... Marie ja no fa la tonta. Les dones! Vaig a platja amb ella i Raymond. Ambient estrany, vaig a fer un volt. He agafat pistola, àrabs per tot. Tenc calor, borratxo. Bona mescla. El sol pica, em sento malament. Em tornaré boig. Febre, ulls cansats. Un àrab, allà. Aquest «tio», quina merda. Un ganivet! Quin merder! Upps, potser l’he matat. Quatre tirs. La calor m’ha fet tornar boig. Judici comença avui. Perquè tothom em diu que jo no he fet res? Em demanen si estic segur. Es dur tornar veure Marie, però em tranquilitza. Un dia potser no torni. Demà, el gran dia. Em sento bastant bé. Un darrer favor: vine a l’execució. Crida fort, demostra el teu odi. Content de la meva sortida. (*) Filòloga i traductora (1). Traducció lliure de Margarida Llabrés. (2). Twitterature: de Dante à Harry Potter, les chefsd’oeuvre de la littérature mondiale en 20 lignes (Editions Saint-Simon, février 2010). Traducció de l’anglès. (3). Traducció lliure de Margarida Llabrés.

E

l rave o raveguí (Raphanus sativus) és una planta de la família de les crucíferes. Prové de l’espècie silvestre (Raphanus raphanistrum) i es cultiva per les seves Maria arrels comestibles. Sellarés El seu cultiu és molt sensible a la salinitat, prefereix els climes temperats-humits i no presenta grans dificultats.Les varietats d’arrel gran són les cridades raves i les d’arrels petita ravenets. De forma generalment rodona, de color vermell per fora i blanc per dins. Té un sabor lleugerament picant i normalment acompanya les ensalades d’hivern.

Es diu que el raveguí és el millor remei antiescorbútic que hi ha, pel seu gran contingut en vitamina C, així com una vitamina indispensable per a l’absorció del ferro. És una benedicció per l’aparell digestiu ja que augmenta la flora intestinal, que és de gran ajuda per les persones amb els intestins poc «feiners», i a demés neutralitza els bacteris responsables de la formació de gasos, etc. També és un estimulant biliar que facilita la feina al fetge y pel seu alt contingut en fibres i potassi, un gran diürètic. Si vos passejau pels mercats aquests dies, podreu trobar aquesta arrel en tota la seva esplendor alegrant les parades de fruita. Ara que el nadal ja està al damunt i els seus resptectius dinarots s’atraquen, més val que anau fent puesto a la nevera per un bon manat de raveguins que segur que el ventrell vos ho agrairà.

Cartas al Director Cas Haidar, s’acaba el temps Des d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida volem manifestar la nostra indignació per la gestió duta a terme per l’Executiu espanyol després d’acceptar de forma irregular l’entrada en Lanzarote de l’Aminetu Haidar. Volem recordar a Zapatero que Haidar exigeix una única i simple reivindicació «tornar en avió a El Aaiún» per la mateixa regla de tres amb que va ser obligada a venir, després de ser

expulsada il·legalment pel Govern del Marroc i que ha derivat en un «segrest» autoritzat per l’Administració espanyola. És comprensible el fet que l’activista sahrauí no vulgui el dret d’asil, per que no és una persona refugiada, ni tampoc vol la nacionalitat espanyola, per que ella és sahrauí, ni vol la vivenda que li ofereixen, per que ella té la seva casa a El AAiún, que és on vol estar amb els seus fills per a continuar lluitant pels drets del seu poble.

Considerem que en el cas de que es produeixi un final tràgic, que ningú desitja, el Govern del Marroc seria el responsable, però el Govern Espanyol seria còmplice. Exigim al Govern Espanyol que actuï de forma immediata per que Aminatu no pot morir en aquesta situació. Creiem que per damunt de qualsevol altre consideració està la vida d’aquesta persona i la dignitat de tot un poble, el sahrauí, al que representa.

Demanem una implicació clara de l’Unió Europea exigint al Marroc un compliment de la legislació internacional i que es congeli immediatament l’Acord d’Associació que es manté amb el Marroc i posar fi a les relacions preferencials que es té amb el règim marroquí, fins que no es doni una sortida favorable i justa a aquest cas. És evident que el Marroc no respecta els drets humans i que l’Unió Europea, al no pressionar al Marroc, es converteix en còm-

plice de les seves continues violacions de aquest drets i responsable de la sort que pugui córrer la Haidar. Finalment, davant l’ inoperància del Govern Espanyol, demanem la intervenció del Rei Joan Carles, evidentment no en qualitat de monarca, però sí com a Cap de l’Estat Espanyol si això suposa ajudar a posar fi a aquesta situació tant indigna i injusta. ESQUERRA DE MENORCA ESQUERRA UNIDA

Lingua

ARTI