LA CONSTRUCCIÓ DE LA IMATGE DEL MÓN Centre de Recursos Educatius del Mar del Museu Marítim de Barcelona

“El mateix que a la nostra part hi ha una part del món que veiem i coneixem, també deu haver-hi a l’altra, a la occidental, un continent que no podem veure ni conèixer”. Ramon Llull, 1300 dC “Si l’Oceà Atlàntic fos tan extremadament ample, podríem navegar des d’Algèria fins a la Índia”. Eratòstenes, segle III a.C.

Esferes armillars en un gravat del s.XVIII - MMB

“Des de la ciutat de Lisboa fins a l’Oest, la carta té 26 seccions de 250 milles cadascuna, gairebé un terç de la circumferència de la Terra, abans d’arribar a la magnífica ciutat de Quinsay” Paolo Toscanelli, en una carta a Alfons Vè de Portugal, 1474

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 1

LA CONCEPCIÓ DEL MÓN La imatge que la humanitat ha tingut del món que l’envolta ha anat variant al llarg del temps, variació que depenia de les concepcions filosòfiques i religioses que imperaven a cada època, així com de l’exploració que s’havia fet de l’entorn. Atles, mapes, portolans, etc, han anat recollint el procés de la construcció de la imatge del món per part dels europeus, des de l’antiguitat fins als nostres dies. El món a l’Època Clàssica Molts dels filòsofs de la Grècia clàssica arribaren a la conclusió que el món havia de ser circular i, fins i tot, en van calcular les seves dimensions. Era una concepció intuïtiva més que no pas empírica, però alguns d’ells van ser tan precisos en els seus càlculs del diàmetre terrestre que l’error és gairebé nul. Entre aquests filòsofs cal destacar Ptolomeu, per la importància que adquiriran les seves teories al llarg del segle XV, tot i que van ser oblidades als primers segles de l’Edat Mitjana. El món a l’Edat Mitjana: els mapes TO A mida que es va anar estenent la religió cristiana es va anar imposant la concepció d’un món pla i amb el seu centre situat a Jerusalem. Un món on s’hi trobava el paradís terrenal, la font de l’eterna joventut, unicorns i altres éssers antropomòrfics en terres per descobrir, delimitat per uns oceans misteriosos i terrorífics. Tot aquest seguit de fantasies van tenir molta importància en els viatges d’exploració. Una de les concepcions geogràfiques més acceptades argumentaven que hi ha havia tres continents i que aquests estaven distribuïts en forma de T: Àsia dalt, Europa a l’esquerra i Líbia –el nom que durant molts segles va tenir l’Àfrica- a la dreta. Es tracta La Terre repartida entre els tres fills de Noé dels mapes anomenats de TO. L’O Il·luminació atribuïda a Simon Marmion Ca 1459-1463. representava l’oceà circular que envolta el Bibliothèque royale Albert I er, Brusel·les món conegut que es dividia en tres parts per dos rius (El Don i el Nil) i el Mar Mediterrani (la cama de la T). Es tracta d’una representació basada en criteris religiosos en comptes de geogràfics.

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 2

El món a l’Edat Mitjana: els portolans No és difícil d’entendre que per a navegar calguessin un altre tipus de representació del món més basat en la realitat, per la qual cosa paral·lelament als mapes TO varen sorgir un altre tipus de mapes: els portolans, cartes nàutiques realitzades a partir del resseguiment de les costes i de la voluntat de precisió en les distàncies entre terres per facilitar la navegació. Els portolans són la representació del món conegut pels mediterranis que plasmen la concepció de la imatge que els medievals tenien del món, amb una gran tendència a barrejar allò real amb allò imaginari (que prové de diferents fonts, especialment de la tradició clàssica i de la teologia Cristiana). El món que es representa dibuixa molt bé el Mediterrani, especialment conegut pels mariners catalans. El nord d’Europa té una representació força distorsionada. De l’Àfrica només se’n representa el nord, perquè el continent no va ser explorat fins els darrers anys del S. XIV pels portuguesos. Amèrica no es coneixia i l’Àsia era la terra on s’hi ubicaven totes les llegendes de terres llunyanes.

Carta de Gabriel de Vallseca. 1439. MMB.

Un dels centres de producció de portolans més importants estava a Mallorca, que recollia la tradició jueva (la comunitat hebrea de l’illa era molt important i, de fet, la majoria de cartògrafs eres jueus), la musulmana, hereva d’un saber geogràfic i cartogràfic que havia florit durant els segles anteriors en el sud i el llevant peninsular, i la cristiana, amb una gran sed d’expansió.

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 3

L’exploració del món en època moderna: Raons econòmiques (comerç) més que no pas religioses o científiques, van provocar el desplaçament dels navegants i de l’exploració del Mediterani a altres geografies. L’interior d’Àsia es va anar fent relativament popular a partir de les expedicions comercials que Marco Polo havia realitzat el segle XIV per la Xina, Mongòlia i el Japó, i que va reflectir en una sèrie de relats on allò conegut i allò imaginari quedava molt difós. Existia una històrica relació comercial entre l’Orient i Europa basada sobretot en el comerç de les espècies, un producte molt valorat com a conservant d’aliments, com a base per confeccionar tota mena de cosmètics, pels seus poders curatius, etc. A mitjans del segle XV, l’Imperi Turc va tallar les rutes de subministrament d’aquests productes (fins a aquell moment, sempre arribaven a Europa per terra), per la qual cosa s’inicià una cursa entre diferents nacions europees -principalment la Corona de Castella i Portugal- per intentar tornar a contactar amb aquest lucratiu comerç per via marítima, ja que qui ho fes en primer lloc n’aconseguiria l’exclusivitat. Els portuguesos van iniciar la circunnavegació del continent africà per arribar a les costes de l’Índia navegant per l’encara desconeguda costa oriental africana. Però les idees clàssiques de l’esfericitat de la Terra havien tornat a arrelar amb força entre els científics, i alguns van suposar que també es podria arribar al mateix lloc navegant en la direcció contrària, és a dir, cap a Ponent.

Atles nàutic de Joan Oliva, 1592. MMB.

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 4

EL DESCOBRIMENT DEL NOU MÓN El descobriment d’Amèrica va absolutament lligat a la necessitat d’arribar a l’Orient per obtenir espècies, aleshores tan valorades com el mateix or. Les espècies eren un condiment imprescindible per a la conservació dels aliments i a partir d’elles s’havia originat un lucratiu comerç monopolitzat, des de la caiguda de Constantinoble, pels turcs, que eren els que controlaven el pas cap a l’Àsia. EI màxim afany de les diferents nacions europees era trobar nous camins d’accés als països productors d’espècies encetant una veritable carrera per trobar alternativesmillors. Les exploracions marítimes i els descobriments marcaren, així, el començament de l’Era Moderna. Retrat de Cristòfol Colom Per arribar a les nacions asiàtiques hi havia dues Dibuix: Antonio Calliano.MMB direccions, una cap a l’est vorejant l’Àfrica -evitant així els dominis turcs-.. que és la que intentaven explotar els portuguesos, l’altra, tenint en compte que ja era acceptat que la terra és rodona, en direcció a l’oest, posant en pràctica el que fins aleshores no era més que una hipòtesi. Un dels navegants més obsessionats en posar en pràctica la teoria que si el món era rodó es podia arribar a les illes de les espècies navegant cap a Ponent va ser Cristòfol Colom, un navegant d’origen genovès que durant anys havia anat recopilant informació sobre el tema. Entre les seves obres d’estudi cal citar l“Imago Mundi”, del francès Pierre d’Ailly, publicat cap a I’any 1480, el llibre de viatges de Marco Polo , la carta de Toscanelli... Aquests estudis l’havien portat a suposar que el Japó es trobava a unes 2.760 milles de les illes Canàries, quan la distància real és de 12.200 milles. Amb aquestes dades tan esperançadores com errònies es va presentar a la Cort del rei Joan II de Portugal on el seu projecte va ser estudiat pels erudits més importants de l’època que el van rebutjar en considerar que les dimensions l’Oceà que els presentava eren massa petites. D’altra banda, el Rei comptava arribar, tard o d’hora, a vorejar la costa africana per arribar a l’Àsia, on tenia implicats tots els seus interessos. L’any 1484, Colom va abandonar Portugal i va arribar a Castella per intentar convèncer els Reis Catòlics de finançar aquesta empresa i, si bé en un principi la varen desestimar perquè estaven en plena consquesta de Granada i perquè els seus científics tampoc no veien clar el projecte, finalment a primers del 1492 varen decidir apostar-hi.

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 5

Els vaixells: Per fer el viatge cap a les illes de les espècies Colom va demanar tres caravel·les, una tipologia de veler que havien dissenyat els portuguesos especialment adequada per a l’exploració, però només va aconseguir-ne dues. El tercer vaixell va ser una nau, un tipus d’embarcació més gran i pesada que s’utilitzava principalment per al comerç. Les caravel·les Eren embarcacions molt lleugeres, amb un casc llarg i estret, que podien navegar amb facilitat a la bolina, és a dir, cenyint la vela contra el vent. Tenien una sola coberta, amb dos o tres pals on aparellaven veles llatines -triangulars-, que permetien una navegació ràpida, ideal per fer reconeixements, descobertes, etc. Les dues caravel·les de l’expedició de Colom eren la Niña, amb aparell llatí, i la Pinta, construïdes a Palos i que portaven una tripulació d’uns 20 i 30 homes respectivament.

La Pinta - Model de l’MMB

La Santa María - Model de l’MMB

La Niña - Model de l’MMB

La nau Era un vaixell panxut, més lent que les caravel·les que duia tres pals: els dos primers amb una vela quadrada i l’últim amb vela triangular o llatina. Portava dos castells a proa i popa per protegir-se dels atacs. La nau que duia Colom es deia Santa Maria i la seva tripulació la composaven uns 40 homes.

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 7

Els instruments de navegació: Al segle XV la navegació era bàsicament de cabotatge, és a dir, sense perdre de vista la costa per tenir sempre una referència del lloc on es trobaven. Els viatges es feien entre ports coneguts i a distàncies més o menys controlades. Tot i això, els vaixells portaven una sèrie d’instruments per calcular la seva posició aproximada, dita per estima. Aquests instruments eren especialment necessaris quan es perdia el punt de referència de la costa, com va passar en aquest viatge. Els més importants eren els següents: * L’astrolabi, la ballesteta i el quadrant. Eren instruments que determinaven l’alçada de l’estel Polar o del Sol sobre l’horitzó, i consultant uns almanacs, permetien determinar la latitud en que es trobava el vaixell ( la distància a que es trobava entre l’Equador i els Pols). * El compàs marí. Permet conèixer quina és la posició del nord magnètic, i per tant, obtenir un punt de referència per definir la posició i orientació del vaixell. El composa una agulla magnetitzada que assenyalava sempre al nord, dins d’una capsa amb aigua. * El rellotge de sorra. Era l’instrument que permetia conèixer el temps a bord. Es feia servir per calcular les mesures astronòmiques, pels canvis de guàrdia (dividits en 4 hores), etc. Els encarregats de girar-los quan arribaven al final eren els grumets. * La sondalessa. Era un instrument utilitzat per calcular la fondària que hi havia sota el vaixell. Estava format per una corda amb nusos distribuïts a una distància concreta, (normalment la distància que hi ha entre els dos braços estesos, raó per la qual cada nus correspon a una braça), i amb una peça metàl·lica en un dels extrems, que feia de pes i que permetia conèixer el material de que estava compost el fons.

Rellotge de sorra - MMB

Quadrant de Davis - MMB

Corredora de barqueta - MMB

Astrolabi - MMB

Compàs marí - MMB

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 8

La travessia: La travessia va començar el dia 3 d’agost de 1492, amb els vaixells comandats per Colom a la Santa Maria, i els germans Martín Alonso Pinzón a la Pinta i Vicente Yáñez Pinzón a la Niña. Després de fer una aturada d’un mes a les Canàries per reparar alguns problemes de la Pinta (feia aigua i havia trencat el timó), canviar les veles llatines de la Niña per unes de quadrades, més aptes per navegar amb els elisis, i fer provisions, el 6 de setembre de 1492, els vaixells van fer-se a la mar, rumb al desconegut. Colom va trigar 71 dies en recórrer els 7.500 quilòmetres que separen Palos de Moguer de l’illa de Guanahaní. Els esdeveniments que van passar durant el viatge es coneixen gràcies a les anotacions que Colom feia en el seu diari de navegació. Per exemple, se sap que Colom portava dues comptabilitats diferents de la distancia que navegaven cada dia: una per a ell, que es correspondria amb la que ell considerava correcta, i una altra que feia pública a la tripulació, menor que l’anterior, que tenia com a objectiu tranquil·litzar la gent sobre la distancia recorreguda. Curiosament, aquesta última dada era més propera a la real que la que ell considerava encertada.

Aquarel·la de la nau Santa Maria Llorens Masdéu MMB

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 9

Terra! La nit de l’11 al 12 d’octubre de 1492, després de 35 dies de navegació des de la sortida de les Canàries, els guaites van veure terra. El divendres 12 d’octubre al matí, els capitans i part de la tripulació van entrar en contacte amb els nadius de l’illa de Guanahaní, que va ser batejada per Colom amb el nom de San Salvador. A partir d’aquí, les naus van anar navegant d’illa en illa, tot explorant aquestes noves terres que, automàticament, passaven a formar part de la Corona de Castella, fins arribar a la gran illa de Cuba que Colom va batejar com a Juana, i Haití, anomenada La Española. Va ser precisament a La Española on la nau Santa Maria va embarrancar en topar amb uns esculls. EI 16 de gener, la Pinta i la Niña van començar el viatge de tornada cap a Europa en direcció nord i aprofitant els vents alisis que en aquella latitud bufaven cap a l’Est. Al contrari del plàcid viatge que havien tingut a l’anada, el de tornada va ser una travessia molt complicada amb tempestes, malalties a bord, etc. Els dos vaixells es van separar pel mal temps, i la Niña va arribar el 17 de febrer de 1493 a les illes Açores, on va ser retinguda pels portuguesos, i va arribar el 4 de març a Lisboa, arrossegada per les tempestes, mentre la Pinta arribava a Baiona. Les conseqüències del descobriment d’ Amèrica van ser molt importants per a la història de la humanitat, no només a nivell geogràfic, sinó també culturalment i econòmica. L’evidència que encara quedava molt del planeta habitat per conèixer va tenir molt de pes en el decurs de la història. Després del seu primer viatge, Colom en va fer tres més, intentant trobar alguna cosa que confirmés que les terres que havia descobert eren les d’Orient. L’any 1506 va morir a Valladolid sense saber que havia descobert un nou continent que poc després es coneixeria com a Amèrica, en honor al cartògraf florentí Americo Vespucio, un dels primers a representar aquests nous territoris en els mapes amb la consciència de que es tractava d’una nova terra.

Aquarel·la sobre l’arribada de Colom a Amèrica Llorens Masdéu MMB

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 10

LA PRIMERA VOLTA AL MÓN

Els objectius plantejats per Cristòfor Colom d’arribar a l’Orient continuaven intactes el primer terç del segle XVI, ja que des que els turcs havien tallat el pas per terra, encara ningú havia aconseguit arribar a les cobdiciades illes de les espècies, i entre Portugal i Espanya hi havia una cursa per veure qui ho aconseguia abans i en prenia possessió. Un dels marins convençuts de poder-ho fer era el portuguès Fernando de Magallanes, qui amb un fort despit envers el rei de Portugal per no haver reconegut els seus mèrits militars, es va posar a les ordres del rei d’Espanya, l’Emperador Carles, i va començar aquest viatge de conquesta i de descobriment. La flota, formada per 5 naus i 239 tripulants, va sortir de Sanlúcar de Barrameda l’any 1519 i molt aviat es va veure que no seria un viatge gens fàcil. El fet de ser comandats per un estranger va provocar cert malestar entre la tripulació espanyola, traduït en intents de motí quan arribaven a l’alçada de Brasil, i la deserció d’un dels vaixells en intentar creuar l’estret que uneix l’Atlàntic amb el Pacífic, estret que a partir d’aquell moment portaria el nom del navegant portuguès. La part més dura fou la travessia de l’oceà Pacífic, quan els queviures començaven a faltar, i l’escassetat i les malalties eliminaven molts dels tripulants dels vaixells. En arribar a les illes Filipines, i en un intent d’evangelitzar els indígenes, Magallanes juntament amb alguns dels seus homes van perdre la vida, i aleshores va agafar el comandament de la flota l’espanyol Juan Sebastián Elcano, qui fou l’encarregat de fer arribar als seus homes a les illes de les espècies, demostrant així que el món era rodó. A partir d’aquest moment, en comptes de fer el viatge de tornada pel mateix camí de l’anada, va continuar navegant cap a Ponent i, evitant els vaixells portuguesos, va arribar per fi a Espanya l’any 1521 amb només un vaixell, la nau Santa Maria de la Victòria, i 12 dels 239 homes que havien sortit tres anys abans, però havent demostrat el que durant molt de temps només se sabia teòricament: que la Terra era rodona. La Santa Maria de la Victòria. Model de l’MMB

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 13

LES EXPLORACIONS AL SEGLE XVIII

A partir de la demostració que la Terra era rodona va començar una cursa entre els diferents països europeus per conquerir nous territoris. Així es van afegir a Espanya i Portugal estats com França, Holanda i, sobretot, Anglaterra, que van començar a dotar les seves flotes de vaixells capaços de navegar durant molt de temps amb condicions adverses. Les tècniques de navegació es van perfeccionar, els vaixells es van fer més grans, més veloços, amb la qual cosa podien portar més mercaderies i passatgers, més lluny i en menys temps. Així, van néixer embarcacions com les fragates, les corbetes, els bergantins, que navegaven molt més ràpid perquè portaven un sistema de propulsió de veles cada vegada més sofisticat i complex. La navegació a vela va arribar al punt del seu màxim desenvolupament al segle XIX, justament quan la navegació a vapor començava a prendre força. Les expedicions d’exploració varen passar a mans dels estats i solien ser realitzades per militars acompanyats d’equips científics que, una vegada conquerides les terres, estudiaven la geografia, la flora, la fauna... i les aportacions que els nous territoris podien fer a la vella Europa. A aquesta època corresponen els viatges de Cook, Bougainville, Malaspina, Darwin, etc, que van tenir gran importància no només a nivell geogràfic (es van descobrir tots els continents, inclosos els Pols), sinó també científic (descobriment de noves espècies animals i vegetals), cultural, social (estudis etnològics), etc.

Aquarel·la d’un vaixell de línia Llorens Masdéu MMB La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 14

Activitats suggerides

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 15

LA TERRA ÉS PLANA O RODONA?

El primer que es necessita per conèixer el planeta és delimitar la seva mida. El segle II a.C, Eratòstenes, director de la Biblioteca d’Alexandria, va aconseguir fer un càlcul molt acurat. Eratòstenes es va pregunar perquè en un mateix dia i una mateixa hora, el Sol produís ombra en un lloc i no ho fes en un altre ubicat més al Sud. A Syene (actual Assuàn) hi havia un dia (el 21 de juny, solstici d’estiu) en què els raigs del Sol entraven verticalment als pous d’aigua i es reflectien al fons. En canvi, a Alexandria, aquest mateix dia, els edificis provocaven una ombra que formava un angle de 7º respecte als elements verticals. Aquesta dada va permetre-li calcular la mida de la Terra. Com creus que ho va fer? Solució: L’angle de 7º és aproximadament una cinquantena part dels 360º que formen la circumferència de la Terra. Per tant, per conèixer el tamany del món, només havia de fer una senzilla regla de tres, i comparar la distància que hi havia entre Syene i Alexandria, i extrapolar-la al tamany del món. Per calcular la distància entre Syene i Alexandria, va enviar un grup de soldats, amb una velocitat mitja, i el resultat final va ser de 5.000 estadis.Per tant, si per a 7º hi ha una distància de 5.000 estadis, quina serà la distància per a 360º, és a dir, per al total de la circumferència de la Terra? Solució: Una senzilla regla de tres: 7º ——— 5.000 estadis 360º —————— x estadis 7x = 1.800.000 x = 1.800.000 : 7 x = 257.142 estadis Aquesta distància ens ve donada en estadis. Tenint en compte que un estadi equival a 1.570 metres, quin serà el tamany definitiu de la Terra en quilòmetres? Solució: Una altra regla de tres: 1.570 metres = 0’157 quilòmetres 1 estadi ————— 0’157 km 257.142 estadis ————— x km 40.371 km = 1x x = dimensió de la Terra = 40.371 km

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 16

LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI La concepció que tenen els europeus del món que els envolta canvia a mida que els descobriments geogràfics fan aparèixer nous territoris, que es plasmen sobre el paper o el pergamí pels cartògrafs.

* Ordena i associa cada mapa amb el seu autor i època, segons els coneixements que has adquirit en aquesta visita. 1. Martellus, 1489. 4. Oliva, 1614. 7. Saint Denis, 1370.

2. Ptolomeu, 280 a.C. 5. Guthrie, 1785. 8. Malte-Brünn. 1812

C.

B.

A.

3. Fra Mauro, 1459. 6. Vespucci, 1526. 9. De la Cosa, 1500.

E.

D.

F.

G.

H.

Solució: 1 – F

I.

2–H

3–B

4–I

5–D

6–C

7–G

8–A

9-E

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 17

ELS INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ Quan un vaixell iniciava el seu viatge, havia de saber cap a on havia de dirigir-se, i per fer-ho, necessitava saber on es trobava. Per tant, el primer que calia conèixer era la posició del vaixell sobre un mapa, és a dir, el punt exacte on es creuaven les dues coordenades que determinen un punt sobre un plànol. * Aquestes coordenades eren la longitud i la latitud. Sabries definir que són cadascun d’aquests conceptes?

* Els grans descobriments geogràfics van ser possibles gràcies a la invenció de determinats instruments de navegació. A continuació us proposem un joc d’associació entre alguns d’aquests instruments, la seva utilitat i els seus noms. 1. Astrolabi. 4. Cronòmetre

2. Corredora de barqueta 5. Quadrant

I. Velocitat

II. Latitud

IV. Latitud

III. Latitud.

V. Profunditat

A.

VI. Longitud C.

B.

D.

E.

Solució: 1- III- B;

3. Sondalessa 6. Ballesteta

2- I- C;

3- V- F;

4- VI- D;

F.

5- II- E;

6- IV- A

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 18

ELS VAIXELLS Els vaixells dels segles corresponents al període que acabes d’estudiar van ser les màquines més perfeccionades i complexes del seu moment, i a més, eren un compendi de tots els avenços tecnològics més importants de l’època. Al llarg de dos-cents anys, aquests vaixells van evolucionar d’una manera radical, i van passar de ser simples embarcacions que permetien fer un tipus de navegació de cabotatge, a convertir-se en embarcacions que podien navegar mesos sense necessitat de tocar terra. Els sistemes de propulsió es van perfeccionar fins el punt que quan es va aplicar el vapor a les embarcacions, molts d’aquests vaixells de ferro no eren ni de bon tros tan ràpids com els vaixells de vela. Des de les caravel·les fins a les fragates, els vaixells van anar evolucionant i permetent l’arribada dels europeus a tots els racons del planeta. Però, quina va ser l’evolució d’aquests vaixells?

* Ordena cronològicament les següents embarcacions. Caravel·la Segle XVIII Fragata Segle XIII Nau Segle XVII Bergantí Segle XV Navili Segle XVI

* Els vaixells de vela es diferencien entre ells pels diferents tipus de veles que aparellen. En podem trobar bàsicament de tres tipus: rectangulars, trapezoïdals i triangulars. Sabries dir els seus noms? Rectangulars Llatina Trapezoïdals Quadra Triangulars Cangrea

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 19

Per fer el viatge que havia de convertir-lo en un personatge històric, Cristòfor Colom necessitava quelcom fonamental: vaixells. Al segle XV, Colom disposava de dos tipus de vaixells per fer aquest viatge: caravel·les i naus, i tot i que Colom preferia les primeres, la Corona només li va concedir dues caravel·les i una nau. * Relaciona les definicions amb la imatge corresponent:

La Santa Maria era una nau, una embarcació que es dedicava al comerç. Aquest era el vaixell més gran de la flota, per la qual cosa era més lent que els altres dos. Podia carregar de 80 a 100 tones. Portava tres pals, amb vela quadra en els dos primers i vela llatina (triangular) a l’últim.

La Pinta era una caravel·la, amb una sola coberta on s’aparellaven tres pals i amb aparell rodó (veles quadrades). Era comandada per Martín Alonso Pinzón. La seva tripulació estava integrada per uns 30 homes. Va ser la primera en arribar a Espanya en el viatge de tornada.

La Niña era una caravel·la molt lleugera amb un casc llarg i estret. Tenia una sola coberta on aparellaven veles llatines (triangulars). Era la preferida de Colom, perquè era la més maniobrable i marinera. Les veles llatines que portava al principi del viatge van ser canviades per unes altres de quadrades per afrontar la navegació atlàntica quan van arribar a les illes Canàries.

* Després de llegir les definicions, per què creus que Colom volia fer el viatge amb caravel·les i no amb naus?

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 20

LES ESPÈCIES La via per la qual arribaven les espècies a Europa va ser durant segles la via terrestre que unia les illes de les espècies (actuals illes Moluques) amb el continent europeu. Però el creixement de l’Imperi Turc i la caiguda de Constantinoble a les seves mans van tallar aquesta ruta comercial, i es va obrir una nova via, maritima en aquest cas, per intentar connectar amb aquest lucratiu comerç. * En el següent mapa, i amb l’ajuda d’un atlas, mira de marcar els següents punts: A - Localitza la ubicació de les illes de les espècies. B - Assenyala el lloc on estava Constantinoble C - Localitza, amb l’ajuda d’un atlas històric, els dominis de l’Imperi Turc cap a finals del segle XV. D - Amb color vermell, marca una línia que determini la ruta de les espècies per via terrestre E - Amb una línia de color blau, marca quina és la ruta marítima ideada pels portuguesos per connectar amb el comerç de les espècies, alternativa a la ruta terrestre tallada pels turcs.

* Se t’acut algun altre camí alternatiu per arribar-hi fins a les illes de les espècies, que no sigui el que van triar els portuguesos?

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

pàg. 21

Com ja saps, Colom no va poder portar espècies, perquè no en va trobar. En canvi, va trobar molts altres productes que també han tingut molta importància a Europa i a la resta del món, com per exemple la patata, que en un principi era un aliment per al bestiar i posteriorment es va convertir en un aliment de primer ordre, fins al punt que passà a anomenar-se “el pa dels pobres”.

* Sabries diferenciar d’entre tots aquests productes quins eren els que anava a buscar en Colom i quins altres van ser els que finalment va portar d’Amèrica? Producte

Asiàtics

Americans

Producte

Asiàtics

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

Americans

pàg. 22