Desèrtic: Zona: està situat en zones entorn del tròpics units per hemisferi. Però ocupa més superfície a l'hemisferi nord. Hemisferi Nord: desert del Sàhara, desert de Gobi Hemisferi Sud: desert d'Austràlia i Amèrica del sud Temperatures: molt elevades hi ha diferencia entre estius extremadament calorosos(+ de 35), dels hiverns temperats (entre 20 i 25). Hi ha una forta diferència de temperatura entre el dia (molt calorós) i la nit (molt freda) que pot arriba a ser de 40 ò 50. Pluges: gairebé inexistents Rius: gairebé inexistents a causa de la poca pluja i de la calor que evapora l'aigua, només és troba aigua en els oasis Vegetació: és inexistent o molt escassa. A destacar el cactus que s'adapten a la poca temperatura. Tropical Humit: Zona: Al nord i al sud del clima tropical, entorn als tròpics. Temperatures: Varien poc entre el dia i la nit i entre l'estiu i l'hivern Pluges: L'estiu és la estació plujosa, on es concentra la major part de quantitat de precipitació, en canvi a l'hivern quasi no plou. Rius: el cabal varia notablement: estació seca gairebé no baixa aigua, però durant l'estació de pluges experimenten unes grans crescudes que poden provocar inundacions Vegetació: Si plou amb molta quantitat la vegetació serà la selva. Si plou amb quantitats poc elevades vegetació s'anomena sabana. És bàsicament d'herbàcia i amb alguns arbres adaptats a la sequera. Equatorial: Zona: territoris entorn l'equador Temperatures: elevades durant l'any gairebé sense variacions entre el dia i la nit. No hi ha estacions. Pluges: abundants i continuades durant l'any Rius: Molt calabossos gràcies a la pluja i s'hi poden produir inundacions. Vegetació: Selva: Bosc molt dens e impenetrable per les altres temperatures i la humitat elevada. Atlàntic o Oceànic: Zona: Franja estreta propera als oceans o les latituds intermèdies. A l'Hemisferi nord comprèn les costes 1

d'Europa Occidental i Amèrica del nord i a l'Hemisferi sud la costa meridional de Chile i les illes de Nova Zelanda i Tasmània Temperatures: moderades tan a l'hivern com a l'estiu. Pluges: abundants durant tot l'any, però sobretot a l'hivern. Solen variar entre 900 i 1500 mm a l'any. Rius: cabal permanent i abundant gràcies a les pluges. Vegetació: El bosc típic és caducifoli, faig, roures, castanyers i Freixas, amb un sota bosc ric en arbustos, falgueres i molses. També hi ha prats que es mantenen verds tot l'any. Els boscos d'aquestes zones s'han reduït molt perquè s'han reduït molt perquè s'han talat els arbres per cultivar la terra o per poblar− la Continental: Zona: a l'interior dels continents d'Europa, d'Àsia, i d'Amèrica del nord o del sud. Temperatures: molt càlides o càlides a l'estiu i molt fredes a l'hivern, uns quants mesos sota zero. Pluges: precipitacions més abundants a l'estiu, en canvi a l'hivern plou poc. Hi ha climes continentals on les pluges són bastant abundants i d'altres (com aquest) que son escasses. Rius: Bastant de cabal i llargs perquè recullen l'aigua de les muntanyes i flueixen per extenses zones planes. Vegetació: Bosc fred de coníferes o taigá te com arbres avets i pins. Prediries: Formacions herbàcies més baixes de latitud. Mediterrani: Zona: terres al voltant del mar mediterrani i Califòrnia part del sud−est d'Austràlia i el sud−est de sud−africà Temperatures: elevades a l'estiu i suaus (casi mai sota zero). El mar suavitza les temperatures. Pluges: Son escasses e irregulars. És produeixen sobre tot a la primavera i a la tardor poden ser torrencials i l'estiu és força sec. Rius: Curts e irregulars. Si plou molt i amb molta quantitat i en poc temps poden provocar inundacions. Vegetació: Pròpia d'aquest clima són: els boscos secs de fulla perenne. En els llocs més secs els boscos són substituïts per bosquines o matolls. Degut a la sequera sovint és produeixen incendis. Polar: Zona: És situa a les zones més al nord i al sud del planeta Temperatures: molt fredes durant l'any quasi sempre inferior a 0c' de mitjana. Podem parlar de dues estacions en alternativa de llum a l'estiu i la foscor de l'hivern Pluges: Molt escasses i quasi sempre en forma de neu. El fred constant evita que la neu es fongui Rius: inexistents 2

Vegetació: pràcticament inexistent. Només durant l'època més freda se'n fa els límits dels cercles polars: rep el nom de tendra i està formada per arbustos aïllats, molsa i líquens. D'alta muntanya: Zona: muntanyes d'uns 3000 a 4000 mt. Temperatures: molt baixes durant tot l'any per bé que a l'estiu es suavitzen força. L'altitud modifica la temperatura ja que cada 100 mt. D'altitud la temperatura baixa uns 6c' Pluges: abundants sovint amb forma de neu Rius: Cabal variable depenent de les pluges. Vegetació: S'organitza de manera esglaonada. A les zones més baixes de fulla caduca, normalment faig i roures. A mesura que augmenta l'altitud són substituïts per boscos de fulla perenne, pins i avets. Més amunt trobarem els prats alpins fins arribar a les zones més altes on pràcticament no hi ha vegetació. Oceans: Són les grans masses d'aigua que cobreixen la major part de la terra . Les masses d'aigua més petites son els mars. Hi ha tres grans oceans: • Oceà Atlàntic • Oceà Pacífic • Oceà Índic • Oceà Glacial àrtic • Oceà glacial antàrtic Continents: les grans masses de terra emergida situades entre les aigües oceàniques, són continents. Hi ha cinc grans masses continentals: • Euràsia ( Europa i Àsia) • Àfrica • Amèrica • Oceania • Antàrtida Meridians: són semicercles que van de un pol a l'altre. Paral·lels: són el perpendiculars al eix del centre de la terra. Longitud: va de est a oest Latitud: de nord a sud Formació del relleu les forces internes: Plegaments: Són ondulacions de la superfície terrestre. La cresta del plec s'anomena anticlinal i la part deprimida, sinclinal Falles: Són esquerdes de la superfície terrestre. Les parts enlairades s'anomenen horts i els enfonsades, fosses tectòniques. Terratrèmols: terratrèmols o sismes, són moviments vibratoris que s'originen a l'interior de la terra i que es 3

propaguen en forma d'ones sísmiques. El punt interior on s'origina el terratrèmol s'anomena hipocentre i el punt de la superfície de al terra situat verticalment damunt d'aquest i en el qual el moviment es nota amb més intensitat això s'anomena epicentre. Sismògraf: es l'aparell que detecta i mesura les ones sísmiques. Volcans: S'origina quan una fractura de terreny és tan profunda que arriba fins a la zona del mantell, on hi ha magma. Aquest magma ascendeix i surt a l'exterior en forma de lava, i es fa el volcà. Les parts principals: • Cambra magmàtica • Xemeneia • Cràter • Con volcànic FORMES DEL RELLEU OCEÀNIC: • Dorsals oceàniques: són grans cadenes muntanyoses que s'originen en el fons oceànic. • Plana abissal: es una planta ondulada que ocupa la major part del centre oceànic. • Fosses oceàniques: són depressions allargades d'una Plana abissal. • Plataforma continental: es al prolongació submergida dels continents. • Talús continental: es una superfície inclinada que va des de la plataforma continental a la plana abissal. FORMES DEL RELLEU TERRESTRE • Muntanya: es una elevació important del terreny • Massís o serra: un conjunt de muntanyes. • Serralada: un conjunt de massissos alienats • Plana: una superfície relativament plana o suaument ondulada • Altiplà: superfície plana situada a força altitud del mar. • Depressió: es una extensió de terreny més baix que els terrenys que l'envolten. • Vall: es una depressió allargada EUROPA Ocupa la part occidental del gran continent d'euràsia, dins l'hemisferi nord. La serralada dels Urals i el mar Caspi separen Europa d'Àsia i una estreta franja de 14 km (estret de Gibraltar) separen Europa d'Àfrica. Europa es un continent molt petit; tan sols Oceania és menys extensa que Europa. Malgrat la presencia de cims com : El'brus o mont blanc, es el continent més pla. ÀSIA Situada a la part oriental d'Euràsia és el continent més gran i poblat. Es un continent de grans contrastos, conté regions deshabitades i també té de les més poblades del món. El continent Asiàtic també compren les màximes alçaries de la terra: l'Everest i alhora les depressions més profundes . ÀFRICA El relleu es caracteritza pel predomini dels altiplans. De fet tot el continent Africà és com un gran altiplà solcat per diversos sistemes muntanyosos i en el qual els rius han obert depressions. AMÈRICA 4

De fet compon dos grans continents: Amèrica del nord i dels sud, units per l'istme, Amèrica central. El gran continent s'allarga de nord a sud des de gairebé el pol nord fins al cercle polar antàrtic i separa els dos oceans més grans del planeta l'atlàntic i el pacífic. Hi ha molta varietat de climes i faunes. OCEANIA Esta formada per Austràlia, nova Guinea arxipèlag de nova Zelanda i Tasmània i unes 10.000 illes petites del pacífic d'origen coral·lí i volcànic. ANTÀRTIDA Ocupa la major part del casquet de glaç comprès dins del cercle polar antàrtic; i només la península antàrtica traspasaaquest límit i es projecta cap al nord, aproximadament l'extrem meridional Amèrica del sud. Té altiplans de 4.600 mt.

5