Coliseo

Arte clásico romano. Arquitectura italiana. Anfiteatro # Colosseu. Vespasià. Vespasiano. Titus

5 downloads 152 Views 6KB Size

Recommend Stories


EL ANFITEATRO FLAVIO: EL COLISEO
UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID APUNTES PARA LA PRUEBAS DE ACCESO A ESTUDIOS UNIVERSITARIOS (LOGSE) COMENTARIOS DE LÁMINAS MATERIA:

COLISEO DEPORTIVO MULTIUSOS EN LIMA NORTE
UNIVERSIDAD PERUANA DE CIENCIAS APLICADAS FACULTAD DE ARQUITECTURA CARRERA DE ARQUITECTURA COLISEO DEPORTIVO MULTIUSOS EN LIMA NORTE TESIS PARA OBTE

Coliseo Elias Chewing. Cantidades Precio Observaciones ANEXO 3
SONIDO-CARNAVAL 2015 ANEXO 3 LECTURA DEL BANDO Cantidades Precio Observaciones 1 Sistema Principal Line Array Long Throw colgado en ANDAMIOS forra

SAÍNETES, TONADILLAS, FOLLAS, VOLATINERÍAS Y OTRAS DESTREZAS EN EL REAL COLISEO
SAÍNETES, TONADILLAS, FOLLAS, VOLATINERÍAS Y OTRAS DESTREZAS EN EL REAL COLISEO María José Rodilla UAM-Iztapalapa Después de la aparición de El divin

EL COLISEO ROMANO CARLES CRESPO CAMPOS HISTORIA Y GESTIÓN DEL PATRIMONIO ARTÍSTICO 3º GRADO HISTORIA DEL ARTE
EL COLISEO ROMANO CARLES CRESPO CAMPOS HISTORIA Y GESTIÓN DEL PATRIMONIO ARTÍSTICO 3º GRADO HISTORIA DEL ARTE PRESENTACIÓN Situado en la ciudad ita

Story Transcript

Colosseu Colosseu Arquitecte: Vespasià Inaugurat per: Titus I dC (80 dC) Estil romà Roma El Colosseu és un amfiteatre romà construït amb formigó, maó, travertí (pedra calcària blanca o groguenca) i tova (roca porosa i lleugera) i està recobert amb marbre per donar més relleu. És un amfiteatre de planta el·lipsoïdal (188 x 156 m) i amb un aforament de 50.000 espectadors que estaven protegits del sol i de la pluja gràcies a una lona; la part de la sorra fa 79 x 49 m. i era feta de fusta. A l'interior les graderies es disposaven en tres pisos comunicats, que tenia vuitanta entrades que garantien així uns ràpids allotjaments i evacuacions dels espectadors. Els passadissos estaven coberts amb voltes anulars que permetien la comunicació interior. La distribució de les localitats es realitzava segons una jerarquia política−social, i l'entrada era gratuïta a tothom. Sota la sorra original queden restes del dispositiu que permetia la realització dels diferents esdeveniments i la infrastructura de l'edifici. En aquests soterranis és on es guardaven tots els objectes necessaris, les màquines, les gàbies on hi havia les feres i les armes pels gladiadors. També s'hi d'haurien instal·lar les infermeries pels ferits i els dipòsits de cadàvers per a les víctimes. El pis de sorra situat sobre els subterranis era de fusta i mitjançant màquines s'enlairaven les feres a escena, les tramoies, etc. De l'interior destaquen les dues portes principals que obrien l'edifici en els extrems: a la dreta, la porta Triumphalis, on s'hi col·locà una quadriga amb l'efígie de l'emperador i, a l'esquerra, la porta Libitinaria, que és per on s'evacuaven les víctimes. A l'exterior, cada pis obre galeries amb els arcs de mig punt, amb semicolumnes adossades als espais intermedis, de diferents ordre a cada pis: el primer és dòric −toscà, el segon és jònic i el tercer és corinti; són els únics elements de suport amb fins decoratius en una estructura que de per sí produeix un fort efecte amb la repetició de les arcades. L'aplicació d'aquests ordres era en primer lloc per fer al·lusió a l'arquitectura grega, ja que els romans mostraven el seu apreci per aquesta cultura; i en segon lloc, donava l'impressió de que l'aplicació dels ordres reduïa en escala l'edifici, fent−lo més accessible a les persones sense disminuir el seu tamany. L'amfiteatre es presenta com una successió d'arcades col·locades directament sobre pilastres i sobreposades en tres pisos. En les arcuacions del segon i tercer pis, s'hi van posar estàtues i a sobre l'arc de l'entrada principal una quadriga. El mateix que el va inaugurà va fer−hi afegí un pis més per augmentar−ne l'aforament, amb pilastres adossades al mur que no va suposar l'obertura d'arcades. En aquest quart pis s'hi van col·locar antenes per poder instal·lar veles (velarium) i així poder fer ombra als espectadors. La funció del Colosseu era fer la representació de la lluita de gladiadors, de feres, batalles navals o Naumaquias, etc. i amb la finalitat de fer passar una estona divertida als espectadors. El significat d'aquesta arquitectura va ser la de demostrà als ciutadans de Roma la grandiositat de l'Imperi, i per tant, es veia reflectida en les seves creacions; a més a més, els arquitectes volien que els ciutadans també participessin de la grandiositat d'aquells moments. El Colosseu va ser construït durant l'època de l'Alt Imperi, moments on s'aconsegueix la màxima esplendor i 1

en que es construeixen els edificis més representatius. La mentalitat dels romans era molt pragmàtica, tot edifici havia de tenir una utilitat, es valora l'espai interior i no com passava amb els grecs que valoraven l'espai exterior; per tant, podem dir que eren edificis funcionals. L'art, a més a més, es feia servir com a mitjà per difondre una ideologia, i per a reforçà el sistema de propaganda i alhora poder controlà la societat, per tant, l'emperador era el client de les obres. El Colosseu va ser construït inicialment per Vespasià, però fou inaugurat pel seu fill Titus al 80 dC. El seu nom es deu al fet que fos construït propo del Palau de Neró, més concretament, en l'estany abandonat després del suïcidi de l'emperador. Al seu voltant, hi hvia una estàtua del mateix Neró, per la qual cosa el poble anomenava aquell lloc Coloseum, per l'escultura. Per afinitat, l'amfiteatre va assumir popularment el mateix nom. La seva construcció va ser necessària perquè havia desaperagut l'antic amfiteatre (Estatilio Tauro) en l'incendi que Neró va provocar l'any 64.

2

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.