Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Conselleria de Cultura, Educación y Deporte DOGV núm

41212 28 12 2006 DOGV núm. 5.416 facultats que li confereixen les disposicions legals en vigor, va elevar per a la seua aprovació la corresponent p

1 downloads 72 Views 716KB Size

Recommend Stories


Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport
Num. 7793 / 30.05.2016 Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RESOLUCIÓ de 25 de maig de 2016, de la Direcció General de Política Edu

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport
Num. 7743 / 17.03.2016 Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport 6028 Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RESO

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Num. 7831 / 19.07.2016 Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport 20389 Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RES

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport
Num. 7762 / 18.04.2016 8358 Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport DECRET 40/2016, de 15 d’abril, del Consell, pel qual es regula l’

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Num. 7805 / 14.06.2016 15580 Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ORDRE 22/2016, de 10 de juny, de la Conselleria d’Educació, Inve

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Num. 7709 / 01.02.2016 Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RESOLUCIÓ de 29 de desembre de 2015, de la directora general d’Universi

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport
Num. 7615 / 15.09.2015 25266 Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte ORD

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Num. 7805 / 14.06.2016 15565 Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ORDRE 21/2016, de 10 de juny, de la Conselleria d’Educació, Inve

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Num. 7826 / 12.07.2016 Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport 19370 Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RES

Story Transcript

41212

28 12 2006

DOGV núm. 5.416

facultats que li confereixen les disposicions legals en vigor, va elevar per a la seua aprovació la corresponent proposta, prèvia memòria i estudi heràldic. El procediment es va tramitar d’acord amb les normes establides en el Decret 116/1994, de 21 de juny, del Govern Valencià, pel qual es regulen els símbols, tractaments i honors de les entitats locals de la Comunitat Valenciana. El Consell Tècnic d’Heràldica va emetre dictamen favorable. Per estos motius, i fent ús de les facultats que em confereix la legislació abans citada, resolc: Aprovar l’escut adoptat per l’Ajuntament de Moncofa (Castelló) que quedarà organitzat de la següent manera: ‘Escut quadrilong de punta redona. Truncat. Al primer quarter, en camp d’argent una torre del seu color, maçonada i aclarida de sable, sobre tres ones d’atzur. En el segon quarter, losanjat d’or i gules. Al timbre, corona reial oberta.’ Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, les persones interessades podran interposar, potestativament, recurs de reposició davant el mateix òrgan que ha dictat l’acte, en el termini d’un mes comptador des de l’endemà de la seua notificació o publicació, si és el cas, en el Diari Oficial de la Generalitat; en el cas que la persona interessada siga una administració pública podrà requerir prèviament perquè s’anul·le o revoque la present Resolució, en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà de la seua notificació o publicació, si és el cas, en el Diari Oficial de la Generalitat; o bé recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà de la seua notificació o publicació, si és el cas, en el Diari Oficial de la Generalitat. Tot això d’acord amb el que disposen la Llei del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú i la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, sense perjudici que les persones interessades utilitzen qualsevol altra via que consideren oportuna.

erdo con las facultades que le confieren las disposiciones legales en vigor, elevó para su aprobación la correspondiente propuesta, previa memoria y estudio heráldico. El procedimiento se tramitó con arreglo a las normas establecidas en el Decreto 116/1994, de 21 de junio, del Gobierno Valenciano, por el que se regulan los símbolos, tratamientos y honores de las entidades locales de la Comunidad Valenciana. El Consejo Técnico de Heráldica emitió dictamen favorable. Por estos motivos, y haciendo uso de las facultades que me confiere la legislación antes citada, resuelvo: Aprobar el escudo adoptado por el Ayuntamiento de Moncofa (Castelló) que quedará organizado del siguiente modo: ‘Escudo cuadrilongo de punta redonda. Cortado. En el primer cuartel, en campo de plata una torre de su color, mazonada y aclarada de sable, sobre tres ondas de azur. En el segundo cuartel, losanjado de oro y gules. Al timbre, corona real abierta.’ Contra esta resolución que pone fin a la vía administrativa los interesados podrán interponer, potestativamente recurso de reposición ante el mismo órgano que ha dictado el acto, en el plazo de un mes contado desde el día siguiente al de su notificación o publicación, en su caso, en el Diari Oficial de la Generalitat; en el caso de que el interesado sea una Administración Pública podrá requerir previamente para que se anule o revoque el presente acto, en el plazo de dos meses contado desde el día siguiente al de su notificación o publicación, en su caso, en el Diari Oficial de la Generalitat, o bien, recurso contencioso administrativo ante la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, en el plazo de dos meses contados desde el día siguiente al de su notificación o publicación, en su caso, en el Diari Oficial de la Generalitat. Todo ello de conformidad con lo establecido en la Ley del Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común y en la Ley Reguladora de la Jurisdicción Contencioso Administrativa, sin perjuicio de que los interesados utilicen cualquier otra vía que consideren oportuna.

Valencia, 12 de desembre de 2006.– El conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques: Miguel Ignacio Peralta Viñes.

Valencia, 12 de diciembre de 2006.– El conseller de Justicia, Interior y Administraciones Públicas: Miguel Ignacio Peralta Viñes.

Conselleria de Cultura, Educació i Esport

Conselleria de Cultura, Educación y Deporte

ORDE de 20 d’octubre de 2006 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es delimita l’entorn de protecció de l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Tuéjar (València) i s’establix la seua corresponent normativa protectora. [2006/13979]

ORDEN de 20 de octubre de 2006 de la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte, por la que se delimita el entorno de protección de la Iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles de Tuéjar (Valencia) y se establece su correspondiente normativa protectora. [2006/13979]

Per Reial Decret 3.957/1982, de 15 de desembre (BOE 26.01.83), es va declarar monument historicoartístic de caràcter nacional l’església de la Mare de Déu dels Àngels a Tuéjar (València). La disposició addicional primera de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià considera béns d’interés cultural integrants del patrimoni cultural valencià tots els béns existents al territori de la Comunitat Valenciana que a l’entrada en vigor de la llei ja hagen sigut declarats com a tals a l’empara de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, tant per mitjà d’expedient individualitzat com en virtut del que estableixen l’article 40.2 de la dita llei i les seues disposicions addicionals primera i segona. En virtut de l’atribució de condició de bé d’interés cultural continguda en la disposició addicional primera d’esta última norma, l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Tuéjar (València) constituïx, per tant, un bé d’interés cultural amb la categoria de monument.

Por Real Decreto 3957/1982, de 15 de diciembre (BOE 26.01.83), se declaró monumento histórico-artístico de carácter nacional la Iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles en Tuéjar (Valencia). La disposición adicional primera de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, considera bienes de interés cultural integrantes del patrimonio cultural valenciano todos los bienes existentes en el territorio de la Comunitat Valenciana que a la entrada en vigor de la misma, ya hayan sido declarados como tales al amparo de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español, tanto mediante expediente individualizado como en virtud de lo establecido en el art. 40.2 de dicha ley y en sus disposiciones adicionales primera y segunda. En virtud de la atribución de condición de Bien de Interés Cultural contenida en la disposición adicional primera de esta última norma, la Iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles de Tuéjar (Valencia) constituye pues un Bien de Interés Cultural con la categoría de Monumento. En aplicación de la disposición transitoria primera, párrafo segundo de la Ley 4/98, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, relativa a la complementación de las declaraciones producidas con anterioridad a la entrada en vigor de la misma y referidas a bienes

En aplicació de la disposició transitòria primera, paràgraf segon de la Llei 4/98, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, relativa a la complementació de les declaracions produïdes amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei i referides a béns integrants del patrimo-

DOGV núm. 5.416

28 12 2006

41213

En compliment del que disposa este precepte i el Decret 8/2004, de 3 de setembre, del president de la Generalitat Valenciana, pel qual s’assignen competències a les conselleries amb competències executives i fent ús de les facultats conferides per l’article 35 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià,

integrantes del patrimonio cultural valenciano, a fin de adaptar su contenido a los requisitos que en esta se establecen, la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano adoptó Resolución de fecha 31 de agosto de 2005 (DOGV 08.09.05) por la que se acordó tener por incoado expediente de delimitación del entorno de protección de la Iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles de Tuéjar y establecimiento de su correspondiente normativa protectora. En cumplimiento de lo que dispone dicho precepto y el Decreto 8/2004, de 3 de septiembre, del presidente de la Generalitat Valenciana, por el que se asignan competencias a las Consellerias con competencias ejecutivas y en uso de las facultades conferidas por el artículo 35 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, de Gobierno Valenciano,

ORDENE

DISPONGO

Primer Delimitar l’entorn de protecció de l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Tuéjar (València), complementar la declaració produïda en el seu dia amb les altres determinacions que exigix la Llei 4/98, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià i establir la normativa de protecció d’este en l’articulat que a continuació es transcriu.

Primero Delimitar el entorno de protección de la Iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles de Tuéjar (Valencia), complementar la declaración producida en su día con las demás determinaciones que exige la Ley 4/98, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, y establecer la normativa de protección del mismo en el articulado que a continuación se transcribe.

ni cultural valencià, a fi d’adaptar el seu contingut als requisits que s’hi establixen, la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià va adoptar Resolució de data 31 d’agost de 2005 (DOGV 08.09.05), per la qual es va acordar tindre per incoat l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció de l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Tuéjar i l’establiment de la seua corresponent normativa protectora.

Monument

Monumento:

Article primer. Caldrà ajustar-se al que disposa la secció segona, Règim dels béns immobles d’interés cultural, del capítol III del títol II de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià aplicable a la categoria de monument.

Artículo primero. Se atenderá a lo dispuesto en la sección segunda, Régimen de los bienes inmuebles de interés cultural, del capítulo III del título II de la Ley 4/1998 de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano aplicable a la categoría de Monumento.

Article segon. Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució d’estos fins. L’autorització particularitzada d’ús es regirà segons el que disposa l’article 18 de la Llei 4/98, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Artículo segundo. Los usos permitidos serán todos aquellos que sean compatibles con la puesta en valor y disfrute patrimonial del bien y contribuyan a la consecución de dichos fines. La autorización particularizada de uso se regirá según lo dispuesto por el artículo 18 de la Ley 4/98, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano.

Entorn de protecció

Entorno de protección:

Article tercer. De conformitat amb el que disposa l’article 35 de la Llei 4/98, d’11 de juny, de Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció en l’entorn de protecció del monument requerirà l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Esta autorització s’emetrà d’acord amb els criteris establits en la present normativa, i en el que esta no preveu, per mitjà de l’aplicació directa dels criteris previstos en l’article 39 de l’esmentada llei. La present normativa regirà amb caràcter provisional fins que es redacte el pla especial de protecció del monument i el seu entorn i este aconseguisca la validació patrimonial. Totes les intervencions requeriran, per al seu tràmit d’autorització, la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel•lària i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua transcendència patrimonial.

Artículo tercero. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 35 de la Ley 4/98, de 11 de junio, de Patrimonio Cultural Valenciano, cualquier intervención en el entorno de protección del monumento, requerirá la previa autorización de la Conselleria competente en materia de Cultura. Esta autorización se emitirá conforme a los criterios establecidos en la presente normativa, y en lo no contemplado en la misma, mediante la aplicación directa de los criterios contemplados en el artículo 39 de la citada Ley. La presente normativa regirá con carácter provisional hasta que se redacte el Plan Especial de protección del monumento y su entorno y éste alcance validación patrimonial. Todas las intervenciones requerirán, para su trámite autorizatorio, la definición precisa de su alcance, con la documentación técnica que por su especificidad les corresponda, y con la ubicación parcelaria y el apoyo fotográfico que permita constatar la situación de partida y su trascendencia patrimonial.

Article quart. Sense perjuí del que disposa l’article anterior, per mitjà d’informe tècnic municipal es podrà derivar la no-necessitat de tràmit d’autorització previ en actuacions que se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i instal•lacions dirigides a la mera conservació, reparació i decoració interior d’estos immobles. En estos casos, l’Ajuntament comunicarà a esta administració en el termini de 10 dies la concessió de llicència municipal, on adjuntarà, com a mínim, l’informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d’ubicació i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua falta de transcendència patrimonial.

Artículo cuarto. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo anterior, mediante informe técnico municipal, se podrá derivar la no necesidad de trámite autorizatorio previo en actuaciones que se sitúen fuera del presente marco normativo por falta de trascendencia patrimonial, como sería el caso de las obras e instalaciones dirigidas a la mera conservación, reparación y decoración interior de estos inmuebles. En estos casos, el Ayuntamiento comunicará a esta administración en el plazo de 10 días la concesión de licencia municipal, adjuntando como mínimo el informe técnico que se menciona en el párrafo anterior, un plano de ubicación y el apoyo fotográfico que permita constatar la situación de partida y su falta de trascendencia patrimonial.

Article quint. La contravenció del que preveuen els articles anteriors determinarà la responsabilitat de l’Ajuntament en els termes establits en l’article 37 de la Llei 4/98, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Artículo quinto. La contravención de lo previsto en los artículos anteriores, determinará la responsabilidad del Ayuntamiento en los términos establecidos en el artículo 37 de la Ley 4/98, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano.

41214

28 12 2006

DOGV núm. 5.416

Artículo sexto. Criterios de Intervención. 1. Se mantendrán las pautas de la parcelación histórica del entor-

Article sext. Criteris d’intervenció 1. Es mantindran les pautes de la parcel•lació històrica de l’entorn. no. 2. Seran mantingudes les alineacions històriques de l’edificació conservades fins a l’actualitat, a excepció de la parcel•la núm. 03 de l’illa cadastral 80.353. 3. Els edificis tradicionals del conjunt, per l’alt valor ambiental i testimonial d’una arquitectura i tipologia que els caracteritza, hauran de mantindre les fatxades visibles des de la via pública, i preservar i restaurar els seus caràcters originaris. Per a la realització d’obres als edificis de l’antiga posada situada en la parcel•la núm. 01 de l’illa cadastral núm. 79.357, la part conservada de l’antiga casa abadia situada en la parcel•la núm. 10 de l’illa cadastral núm. 79.356 i l’antiga casa del mossén situada en les parcel•les núm. 27 i núm. 28 de l’illa cadastral núm. 80.354, el promotor haurà d’aportar un estudi previ firmat per un tècnic competent en arqueologia a l’efecte de l’article 62 de la Llei 4/98, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. 4. El nombre de plantes permeses és de tres altures (planta baixa més dos), sense perjuí de l’aprofitament davall coberta, i queden prohibits els semisoterranis. Els edificis que superen este nombre de plantes es regiran pel règim de fora d’ordenació. A este efecte, en els supòsits que concloga la seua vida útil, es pretenguen obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació, una remodelació amb eliminació de les plantes superiors o una substitució voluntària d’estos, se’ls aplicaran les ordenances de protecció d’esta normativa. Tot això sense perjuí de la possible aplicació de l’article 21 de la Llei 4/98, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià a estos immobles. 5. L’altura de cornisa màxima és de 10,00 m per a tres plantes i 4,00 m per a una planta. Quan hi haja diferències topogràfiques en l’àmbit d’una parcel•la l’altura dels diferents cossos de l’edificació respectarà les pautes tradicionals de Tuéjar, estudiades dins de cada illa, de manera que els edificis resultants no generen un augment impropi de volum. 6. Les cobertes, d’acord amb la tipologia de la zona, seran, en el cos principal de l’edifici, la profunditat edificable del qual oscil•larà entre 8 i 11 metres, inclinades, de teula àrab, amb pendent comprés entre 18% i 40%, a dos aiguavessos i carener d’altura màxima 2,25 m respecte de la línia de cornisa. Este requisit únicament podrà ser dispensat, amb caràcter excepcional, en aquells casos en què s’acredite l’existència d’una singular justificació historicocontextual. 7. Les noves edificacions, o les remodelacions de les no tradicionals, s’adequaran amb caràcter estètic a la tipologia i als acabats tradicionals de Tuéjar; la fatxada s’ajustarà a les disposicions següents: - Ràfols segons la tradició constructiva de Tuéjar, de permòdols de fusta o de rajola i teula. - Impostes, motlures, marcs, cércols, coronaments ornamentals i la resta d’elements compositius amb una longitud màxima de volada de 15 cm. - Buits de fatxada de proporció vertical, amb la possible excepció de plantes baixes o cambres segons la tipologia compositiva del municipi. Es recomanen els vans atrompetats. - Balcons de barana metàl•lica, amb amplària màxima de volada de 40 cm, 15 cm de cantell i longitud màxima d’1,80 m. Si els balcons no són volats, la barana haurà de ser de fusta o de forja segons la tradició constructiva de Tuéjar. - El tancaments seran de fusta. Es recomana l’ús de contrafinestres. - Es prohibixen les persianes, excepte les persianetes exteriors enrotllables tradicionals. - Es prohibixen els acabats impropis de la tradició constructiva de Tuéjar, com ara rajola cara vista, ceràmica, pedres polides, etc. o materials d’imitació dels tradicionals. 8. L’ús permés en esta zona serà el residencial. S’admetran els usos següents, sempre que mostren la seua compatibilitat amb les arquitectures tradicionals de la zona: A) magatzems

2. Serán mantenidas las alineaciones históricas de la edificación conservadas hasta la actualidad, a excepción de la parcela nº03 de la manzana catastral 80353. 3. Los edificios tradicionales del conjunto, por su alto valor ambiental y testimonial de una arquitectura y tipología que caracteriza al mismo, deberán mantener las fachadas visibles desde la vía pública, preservando y restaurando los caracteres originarios de las mismas. Para la realización de obras en los edificios de la antigua posada situada en la parcela nº 01 de la manzana catastral nº 79357, la parte conservada de la antigua casa abadía situada en la parcela nº 10 de la manzana catastral nº 79356 y la antigua casa del mosén situada en las parcelas nº 27 y nº 28 de la manzana catastral nº 80354, el promotor deberá aportar un estudio previo firmado por un técnico competente en arqueología a los efectos del art. 62 de la Ley 4/98, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano. 4. El número de plantas permitidas es de tres alturas (planta baja más dos), sin perjuicio del aprovechamiento bajo cubierta, quedando prohibidos los semisótanos. Los edificios que superen este número de plantas se regirán por el régimen Fuera de ordenación. A tal efecto en los supuestos de que concluya su vida útil, se pretendan obras de reforma de trascendencia equiparable a la reedificación, una remodelación con eliminación de las plantas superiores, o una sustitución voluntaria de los mismos le serán de aplicación las ordenanzas de protección de esta normativa. Todo ello sin perjuicio de la posible aplicación del art. 21 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano a estos inmuebles. 5. La altura de cornisa máxima es de 10,00 m para tres plantas y 4,00 m para una planta. Cuando existan diferencias topográficas en el ámbito de una parcela la altura de los diferentes cuerpos de la edificación respetará las pautas tradicionales de Tuéjar, estudiadas dentro de cada manzana, de manera que los edificios resultantes no generen un aumento impropio de volumen. 6. Las cubiertas, de acuerdo con la tipología de la zona, serán en el cuerpo principal del edificio, cuya profundidad edificable oscilará entre 8 y 11 metros, inclinadas, de teja árabe, con pendiente comprendida entre 18% y 40%, a dos aguas y cumbrera de altura máxima 2,25 m respecto de la línea de cornisa. Este requisito únicamente podrá ser dispensado, con carácter excepcional, en aquellos casos en los que se acredite la existencia de una singular justificación histórico–contextual. 7. Las nuevas edificaciones, o las remodelaciones de las no tradicionales, se adecuarán con carácter estético a la tipología y acabados tradicionales de Tuéjar atendiendo la fachada a las siguientes disposiciones: – aleros según la tradición constructiva de Tuéjar, de canecillos de madera o de ladrillo y teja. – impostas, molduras, recercados, cinchos, remates ornamentales y demás elementos compositivos con una longitud máxima de vuelo de 15 cm. – huecos de fachada de proporción vertical, con la posible excepción de plantas bajas o cambras según la tipología compositiva del municipio. Se recomiendan los vanos abocinados. – balcones de barandilla metálica, con anchura máxima de vuelo de 40 cm, 15 cm de canto y longitud máxima de 1.80 m. Si los balcones no son volados la barandilla será de madera o de forja según la tradición constructiva de Tuéjar. – las carpinterías serán de madera. Se recomienda el uso de contraventanas. – se prohiben las persianas, salvo las persianillas exteriores enrollables tradicionales. – se prohiben los acabados impropios de la tradición constructiva de Tuéjar, tales como ladrillo cara vista, cerámica, piedras pulidas, etc. o materiales de imitación de los tradicionales. 8. El uso permitido en esta zona será el Residencial. Se admitirán los siguientes usos, siempre que muestren su compatibilidad con las arquitecturas tradicionales de la zona: A) almacenes.

DOGV núm. 5.416

28 12 2006

B) locals industrials ubicats en planta baixa C) locals d’oficina D) ús comercial

41215

B) locales industriales ubicados en planta baja. C) locales de oficina. D) uso comercial.

Queda proscrita la introducció d’anuncis o publicitat exterior als plans de fatxada dels edificis que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en la dita escena urbana, excepte la d’activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat sol•licite i obtinga autorització expressa.

Artículo séptimo. Todas las actuaciones que puedan tener incidencia sobre la correcta percepción y la dignidad en el aprecio de la escena o paisaje urbano del monumento y su entorno, como sería el caso de la afección de los espacios libres por actuaciones de reurbanización, ajardinamiento o arbolado, provisión de mobiliario urbano, asignación de uso y ocupaciones de la vía pública, etc., o como podría serlo también la afección de la imagen arquitectónica de las edificaciones por tratamiento de color, implantación de rótulos, marquesinas, toldos, instalaciones vistas, antenas, etc., o cualesquiera otros de similar corte y consecuencias, deberán someterse a autorización de la Conselleria competente en materia de Cultura, que resolverá con arreglo a las determinaciones de la ley y los criterios de percepción y dignidad antes aludidos. Queda proscrita la introducción de anuncios o publicidad exterior a los planos de fachada de los edificios que, en cualquiera de sus acepciones, irrumpa en dicha escena urbana, salvo la de actividades culturales o eventos festivos que, de manera ocasional, reversible y por tiempo limitado solicite y obtenga autorización expresa.

Article octau. Els béns de rellevància local s’atindran al que disposa la secció primera, Dels béns de rellevància local, del capítol IV, títol II de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià aplicable als béns de rellevància local.

Artículo octavo. Los bienes de relevancia local se atendrán a lo dispuesto en la sección primera, De los Bienes de Relevancia Local, del capítulo IV, título II de la Ley 4/1998 de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano aplicable a los Bienes de Relevancia Local.

Article nové. En qualsevol intervenció que afecte el subsòl de l’immoble o el seu entorn de protecció, serà aplicable el règim tutelar establit en l’article 62 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, per a la salvaguarda del patrimoni arqueològic.

Artículo noveno. En cualquier intervención que afecte al subsuelo del inmueble o su entorno de protección, resultará de aplicación el régimen tutelar establecido en el art. 62 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, para la salvaguarda del patrimonio arqueológico.

Segon L’entorn de protecció del bé d’interés cultural queda definit tant literalment com gràficament en els annexos adjunts que formen part de la present orde. La documentació complementària es troba en l’expedient corresponent.

Segundo El entorno de protección del Bien de Interés Cultural queda definido tanto literal como gráficamente en los anexos adjuntos que forman parte de la presente orden. La documentación complementaria obra en el expediente de su razón.

Article sèptim. Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en l’apreciació de l’escena o paisatge urbà del monument i el seu entorn, com seria el cas de l’afecció dels espais lliures per actuacions de reurbanització, enjardinament o arbratge, provisió de mobiliari urbà, assignació d’ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho també l’afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal•lacions vistes, antenes, etc., o qualssevol altres d’estil i conseqüències semblants, hauran de sotmetre’s a autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que resoldrà d’acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans mencionats.

Disposición adicional primera

Disposició addicional primera Comunicar la present delimitació d’entorn de protecció de l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels de Tuéjar (València) i determinació de la seua normativa protectora al Registre General de Béns d’Interés Cultural a l’efecte de la seua constància en este.

Comunicar la presente delimitación de entorno de protección de la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles de Tuéjar (Valencia) y determinación de su normativa protectora al Registro General de Bienes de Interés Cultural a los efectos de su constancia en el mismo. Disposición adicional segunda

Disposició addicional segona Inscriure la delimitació de l’entorn de protecció de l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Tuéjar i l’establiment de la seua corresponent normativa protectora en la secció primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià a l’efecte de la seua constància en este.

Inscribir la delimitación del entorno de protección de la Iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles de Tuéjar y establecimiento de su correspondiente normativa protectora en la Sección Primera del Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano a los efectos de su constancia en el mismo. Disposición final

Disposició final La present orde entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.

La presente orden entrará en vigor el día siguiente a su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat. Valencia, 20 de octubre de 2006

València, 20 d’octubre de 2006 El conseller de Cultura, Educació i Esport ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

El conseller de Cultura, Educación y Deporte ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

41216

28 12 2006

DOGV núm. 5.416

ANNEX I

ANEXO I

Delimitació literal

Delimitación literal

Descripció de l’immoble L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és una obra mestra representativa de la primera arquitectura barroca valenciana, que posseïx, a més, influències castellanes, construïda per l’arquitecte Joan Pérez Castiel, i que és una elaboració original d’este. La planta és de creu llatina, amb capelles laterals intercomunicades al llarg dels tres trams de la nau principal, té les sagristies al costat del presbiteri i la torre campanar als peus. Sobre la sagristia vella, al costat de l’evangeli, es troba el denominat cor, lloc on s’ubicava l’orgue, desaparegut en la guerra civil de 1936. Es cobrix amb volta tapiada de canó amb llunetes a la nau principal, i cúpula sobre petxines i tambor al creuer. La fatxada és un parament pla coronat per la cornisa i espadanya en el centre. La portada és de pedra calcària i es compon d’unes pilastres laterals que suporten un entaulament sobre el qual se situen pinacles piramidals amb boles i un edicle amb frontó corb amb petxina en el seu interior. A l’església també van treballar l’escultor Doménec Cuevas, que va realitzar el retaule, hui desaparegut, i Josep Mínguez, a qui s’atribuïx el campanar. L’església posseïx una abundantíssima decoració aplicada en algeps de potent volumetria els temes decoratius de la qual són característics de Pérez Castiel. L’església de Tuéjar és un dels més clars exponents de la renovació no sols formal, sinó de tècniques constructives, que es produïx en l’arquitectura valenciana a partir de l’últim terç del segle XVII, època en què s’adopta amb caràcter generalitzat la volta tapiada per al cobriment de naus, i s’abandonen les voltes de creueria i fàbriques de tàpia.

Descripción del inmueble La iglesia parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles es una obra maestra representativa de la primera arquitectura barroca valenciana, que posee además influencias castellanas, construida por el arquitecto Juan Pérez Castiel, siendo una elaboración original de éste. La planta es de cruz latina, con capillas laterales intercomunicadas a lo largo de los tres tramos de la nave principal de la nave principal, tiene las sacristías junto al presbiterio y torre campanario a los pies. Sobre la sacristía vieja, al lado del evangelio, se encuentra el llamado “Coro”, lugar donde se ubicaba el órgano, desaparecido en la guerra civil de 1936. Se cubre con bóveda tabicada de cañón con lunetos en la nave principal, y cúpula sobre pechinas y tambor en el crucero. La fachada es un paramento plano rematado por la cornisa y espadaña en el centro. La portada es de piedra caliza y se compone de unas pilastras laterales que soportan un entablamento sobre el que se sitúan pináculos piramidales con bolas y un edículo con frontón curvo con venera en su interior. En la iglesia también trabajaron el escultor Domingo Cuevas que realizó el retablo, hoy desaparecido, y José Minguez a quien se atribuye el campanario. La iglesia posee una abundantísima decoración aplicada en yeso de potente volumetría cuyos temas decorativos son característicos de Pérez Castiel. La iglesia de Tuéjar es uno de los más claros exponentes de la renovación no solo formal, sino de técnicas constructivas, que se produce en la arquitectura valenciana a partir del último tercio del siglo XVII, época en la que se adopta con carácter generalizado la bóveda tabicada para la cubrición de naves, abandonando las bóvedas de crucería y fábricas de tapial.

Parts integrants: - Nau principal amb capelles laterals - Sagristies, nova i vella - Campanar - Espadanya - Escalinata exterior

Partes integrantes: – Nave principal con capillas laterales – Sacristías, nueva y vieja – Campanario – Espadaña – Escalinata exterior

Pertinences i accessoris

Pertenencias y accesorios

Escultura • Crist crucificat de transició goticorenaixentista 100×90 cm, del segle XVI i anònim, número d’inventari C008700000631 Pintura • Sagrada família de principis del segle XVIII, anònim de 42×42 cm, número d’inventari C0008700000626. • Sant Tomàs d’Aquino de mitjan segle XVIII, de 58×37 cm, anònim, número d’inventari C0008700000627. • Mare de Déu del Pilar, la tela és anònima com a exvot, número d’inventari C0008700000628. • Sant Vicent Ferrer, anònim, academicista, en oli sobre tela de 80×36 cm de m. Segle XIX, número d’inventari C0008700000630. Orfebreria: • Calze de transició des del gòtic cap al renaixement del segle XVI ca. 1525, de plata de 22×15 cm, número d’inventari C0008700000633. • Calze de finals del segle XVII, 25×14 cm, de coure platejat i plata daurada, número d’inventari C0008700000634 • Calze de 25x15 cm, de 1874, número d’inventari C0008700000635. • Creu processional ca. 1650 de 70×63 i nus de 20×16 cm, del segle XVII número d’inventari: C0008700000636. • Lignum crucis de 44×20 cm i de mitjan segle XVII en sagristia, número d’inventari C0008700000637.

Escultura • Cristo crucificado, de transición gótico renacentista 100x90 cm, del siglo XVI y anónimo, número de inventario C008700000631 Pintura • Sagrada Familia, de principios del siglo XVIII, anónimo de 42x42 cm, número de inventario C0008700000626 • Santo Tomás de Aquino, de mediados del siglo XVIII, de 58x37 cm, anónimo, número de inventario C0008700000627 • Virgen del Pilar, el lienzo es anónimo como exvoto, número de inventario C0008700000628 • San Vicente Ferrer, anónimo, academicista, en óleo sobre lienzo de 80x36 cm, de m. Siglo XIX, número de inventario C0008700000630 Orfebrería: • Cáliz transicional desde el gótico hacia el renacimiento del siglo XVI ca. 1525, de plata de 22 x15 cm, número de inventario C0008700000633 • Cáliz de fines del siglo XVII, 25x14 cm, de cobre plateado y plata dorada, número de inventario C0008700000634 • Cáliz de 25x15 cm, de 1874, número de inventario C0008700000635 • Cruz procesional ca. 1650 de 70x63 y macolla de 20x16 cm, del siglo XVII número de inventario: C0008700000636 • Lignum Crucis de 44x20 cm y de mediados del siglo XVII en Sacristía, número de inventario C0008700000637

DOGV núm. 5.416

28 12 2006

• Una naveta de plata de 10×18×10, ca 1772, número d’inventari C0008700000638. • Una corona d’or, perles i plata de final del segle XVIII, de 40×40 cm, número d’inventari C0008700000639. • Un canelobre neoclàssic de bronze daurat de 1814 i de 72×28×15 cm. Justificació de la delimitació proposada La delimitació dels seus entorns de protecció s’establix d’acord amb els criteris següents: - Parcel•les que limiten directament amb la que ocupa el bé d’interés cultural, de manera que este puga ser afectat, tant visualment com físicament, per qualsevol intervenció que es realitze sobre aquelles. - Parcel•les que donen al mateix espai públic que el bé d’interés cultural i que constituïxen l’entorn visual i ambiental immediat i en el qual qualsevol intervenció que es realitze puga suposar una alteració de les seues condicions de percepció o del caràcter de l’espai urbà o no urbanitzable. - Espais públics en contacte directe amb el bé d’interés cultural i les parcel•les enumerades anteriorment i que constituïxen part del seu ambient urbà immediat. - Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà o no urbanitzable que encara que no tinguen una situació d’immediatesa amb el bé d’interés cultural n’afecten de manera fonamental la percepció. Delimitació de l’entorn de protecció Origen: intersecció entre l’eix del carrer Remedios amb la prolongació de la fatxada sud-est de la parcel•la 02 de l’illa cadastral 80.344. Sentit: horari Línia delimitadora: des de l’origen la línia s’introduïx a l’illa cadastral núm. 80.344 seguint la fatxada sud-est de la parcel•la 02 i per la mitgera de les parcel•les 03 i 04. Continua per les parts posteriors de les parcel•les 38 i 39 i prosseguix pel carrer Porche en direcció oest. Gira al sud i s’introduïx a l’illa 79.357 i incorpora les parcel•les des de la 05 fins a la 01. Creua el carrer i recorre les parts posteriors de les parcel•les 16, 17 i 18 de l’illa número 79.359. Continua pel carrer Esbarador, i prosseguix per les parts posteriors de les parcel•les 10, 09, 08 i 02 de l’illa número 79.356. Continua per la mitgera entre les parcel•les 01 i 02 d’esta illa. Creua el carrer Larga i prosseguix per les parts posteriors de les parcel•les 07, 06 i 05, travessa la 04 i recorre la posterior de la 03. Seguix pel carrer Carnicerías i incorpora les parcel•les 01, 02, 03, 34, 33, 32, 32, 31, 30, 29, 28 i 27 de l’illa 80.354. Creua el carrer Rajolado i contínua per les mitgeres entre les parcel•les 03 i 04 i 10 i 09 de l’illa 80359. Creua el carrer Pintor Sorolla i travessa l’illa 80.352 per les mitgeres entre les parcel•les 01 i 02 i 08 i 09 i prosseguix per l’eix del carrer Remedios fins al punt d’origen punt A.

41217

• Una naveta de plata de 10x18x10. ca 1772, número de inventario C0008700000638 • Una corona de oro, perlas y plata de finales del siglo XVIII de 40x40 cm, número de inventario C0008700000639 • Un candelabro neoclásico de bronce dorado de 1814 y de 72x28x15 cm. Justificación de la delimitación propuesta La delimitación de sus entornos de protección se establece en función de los siguientes criterios: – Parcelas que limitan directamente con la que ocupa el Bien de Interés Cultural, pudiendo afectar al mismo, tanto visual como físicamente cualquier intervención que se realice sobre ellas. – Parcelas recayentes al mismo espacio público que el Bien de Interés Cultural y que constituyen el entorno visual y ambiental inmediato y en el que cualquier intervención que se realice pueda suponer una alteración de las condiciones de percepción del mismo o del carácter del espacio urbano o no urbanizable. – Espacios públicos en contacto directo con el Bien de Interés Cultural y las parcelas enumeradas anteriormente y que constituyen parte de su ambiente urbano inmediato. – Edificaciones o cualquier elemento del paisaje urbano o no urbanizable que aún no teniendo una situación de inmediatez con el Bien de Interés Cultural afecten de forma fundamental a la percepción del mismo. Delimitación del entorno de protección Origen: intersección entre el eje de la calle Remedios con la prolongación de la fachada sudeste de la parcela 02 de la manzana catastral 80344. Sentido: horario. Línea delimitadora: desde el origen la línea se introduce en la manzana catastral nº 80344 siguiendo la fachada sudeste de la parcela 02 y por la medianera de las parcelas 03 y 04. Continúa por las traseras de las parcelas 38 y 39 y prosigue por la calle Porche en dirección oeste. Gira al sur y se introduce en la manzana 79357 incorporando las parcelas desde la 05 a la 01. Cruza la calle y recorre las traseras de las parcelas 16, 17 y 18 de la manzana nº 79359. Continua por la calle Esbarador, prosiguiendo por las traseras de las parcelas 10, 09, 08 y 02 de la manzana nº 79356. Continua por la medianera entre las parcelas 01 y 02 de esta manzana. Cruza la calle Larga y prosigue por las traseras de las parcelas 07, 06 y 05, atraviesa la 04 y recorre la trasera de la 03. Sigue por la calle Carnicerías incorporando las parcelas 01, 02, 03, 34, 33, 32, 32, 31, 30, 29, 28 y 27 de la manzana 80354. Cruza la calle Rajolado y continua por las medianeras entre las parcelas 03 y 04 y 10 y 09 de la manzana 80359. Cruza la calle Pintor Sorolla y atraviesa la manzana 80352 por las medianeras entre las parcelas 01 y 02 y 08 y 09 y prosigue por el eje de la calle Remedios hasta el punto de origen punto A.

ANEXO/ANNEX II

ANEXO/ANNEX II

Delimitación gráfica/Delimitació gràfica

Delimitación gráfica/Delimitació gràfica

41218

28 12 2006

ANEXO/ANNEX II Delimitación gráfica/Delimitació gràfica

DOGV núm. 5.415

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.