Característiques generals TAXONOMIA Phyllum: Molusca Classe: Cephalopoda Ordre: Octopoda Fam: Octopodidae Subfam: Octopodinae Octopus vulgaris Cuvier 1979 HÁBITAT Es troba en costes rocoses i en litorals poc profunds. Està adaptat a viure en diferents hàbitats. DESCRIPCIÓ ·Adults:Cós allargat amb textura verrugosa. 8 tentacles grossos amb 2 columnes de ventoses cadascun. El parell de tentacles més dorsal són lleugerament més menuts. Color variable: grisos, grocs, marrons, verds; i poden canviar segons la situació. Mascle: llargària fins 1,3 metres; amplària: 5,5−25 cm Femella: llargària fins 1,2 metres; amplària: 8−26 cm Gran flexibilitat del cós, pot doblar−se 45º Mobilitat: nedador, reptador. Sociabilitat: solitari Alimentació característica: carnívor actiu de bivalvs i crustacis. La saliva conté cephalotoxina que ajuda a immovilitzar la pressa. Taxa de creixement: 1,14−5,08 % de pes corporal /dia Posició al medi ambient: Demersalviu en o prop de la part fonda del mar però nada activament per la columna d'aigua. Prefereixen el mar obert. Zones biològiques preferents: • infralitoral • circalitoral Substrats preferents: • llits rocosos, còdols • arenes netes i fangoses • fangs arenosos i fangs Tolerància a salinitat: 30−40 psu Es distribueixen en aigües templades i tropicals. Patró de migració: estacional per a reproduir−se. En hivern estan en aigües profundes, a l'estiu es troben en 1

zones poc profundes. Reproducció: sexes separats, semelpars, fecunditat : 100000−1000000, ovípars amb desenvolupament directe. Longevitat: 1−2 anys. ·Juvenils: Llargària: 1,4−3 mm, nadador. Temps de maduració: 12−18 mesos. Potencial de dispersió: >1000 m. Cicle de vida i factors que el poden afectar Els cefalopodes són organismes que generalment presenten desenvolupament directe. OUSPARALARVES Els ous solen tardar entre 15 dies i un mes en eclosionar amb temperatures sobre els 20ºC. Solen eclosionar en març o principis d'abril. Dels ous ixen uns individus amb morfologia similar a la dels adults de l'espècie però de menor grandària − o paralarves −. Aquest procés dóna com a resultat una concentració massiva de paralarves de polp en els mesos d'estiu en la superfície del mar, que coincideixen amb un gran aport d'aliment per la quantitat abundant de larves de crustacis que es troben en aquest període. Malgrat això, hi han ous que es troben en profunditat (80−85 metres) a menors temperatures, i per tant, el desenvolupament embrionari serà més lent. Aquests ous eclosionaran en mesos de tardor i hivern. Aquest és el cas d'Octopus vulgaris. En un principi aquestes paralarves són planctòniques, naden activament i van assolint major grandària segons va passant el temps. Tenen taxes de transformació de l'aliment molt bones. Són carnívors actius que mengen només presses vives. Es troben al plàncton des de abril/maig fins gener/febrer. PARALARVESADULTS Uns 35/60 dies després de l'eclosió es tornen bentònics, si la temperatura és d'uns 20ºC. Si la temperatura és menor aquest pas al bentos es retardarà. Uns 10−12 mesos després de l'eclosió i depenent de les condicions de temperatura, de la il·luminació i del pes que han pogut arribar a tenir, els polps arriben a l'època reproductiva. Sembla que hi ha mascles reproductius durant tot l'any, però femelles amb ous per a ser fecundats només es troben entre març i octubre, al Mediterrani. El període de reproducció és determina per aquestes femelles amb ous. Com són animals solitaris, els caldrà migrar per a trobar una parella amb qui reproduir−se. Normalment busquen zones poc profundes. En condicions adequades els polps poden assolir 8 kg de pes en uns 5−6 mesos. Aquest fet demostra la gran eficàcia en la transformació de l'aliment que tenen els polps, que presenten un alt valor protèic. ADULTS OUS La fecundació dóna lloc a milers d'ous. El número total d'ous que una femella pot arribar a posar depèn en gran mesura del pes que aquesta tenia quan va ser fecundada. Açò es dóna a conseqüència de que les femelles una vegada han sigut fecundades perden pes, fins un 30% del pes que tenien abans. Comencen a perdre pes 2

uns dos mesos abans de que els ous eclosionen. S'alimenten menys o més irregularment o, fins i tot, deixen d'alimentar−se. Es nota un descens important de pes unes 3 o 4 setmanes abans de l'eclosió. Les femelles moren fins 4 mesos després de l'eclosió. El desenvolupament embrionari depèn de la temperatura. Sol durar entre 25 i 125 dies. La rapidesa amb que aquest procés ocorre està relacionat amb la temperatura del medi. A major temperatura del medi, més ràpidament es desenvoluparà l'embrió i, per tant, el procés d'eclosió durarà menys. Sembla que aquest fenomen està directament relacionat amb l'augment de metabolisme quan les temperatures són majors. Les femelles fixen els ous al substrat en cavitats naturals o artificials, i són cuidats continuament per aquestes. Els ous es deixen en formacions raïmoses d'uns 4 a 9 cm. La mare pot deixar uns 150−500 raïms d'ous amb 300−800 ous per raïm. Engrossiment i factors que hi influeixen Per a que els cultius d'Octopus vulgaris arribaren a ser viables s'ha necessitat estudiar molts dels factors que influeixen el seu creixement fins obtenir les condicions òptimes en les quals ceix aquest cefalòpode. TEMPERATURA Un dels factors amb el que més s'ha treballat és la temperatura. El rang de temperatures que es postula per al millor rendiment dels cultius es troba entre 16 i 19ºC. A aquestes temperatures el creixement, la ingestió i eficàcia de l'alimentació són màxims. Per baix i per dalt d'aquest intèrval aquests paràmetres descendeixen: a partir dels 22ºCcomencen a donar−se fenòmens de mortalitat, i a partir dels 24ºC es donen pèrdues generalitzades de pes i apetit. Amb aquestes temperaures massa elevades els individus més afectats són els més grans. En la Península Ibèrica, per tant, els millors resultats en batees s'han donat en aigües de l'oceà Atlàntic, sobretot en Canàries, a conseqüència, entre altres factors de la temperatura. D'aquestes dades obtingudes es dedueix que l'engrossiment del polp comú en l'àrea del Mediterrani es veu limitat per la temperatura que presenta. Només s'hi podrien cultivar els 6 o 8 mesos en que la temperatura està en el rang adequat. En els cefalòpods, en general, la temperatura influeix de forma important en l'intecanvi gasós a nivell dels pigments respiratoris i en el transport d'oxigen. Un increment en la temperatura suposa un descens en l'afinitat de l'hemocianina (pigment respiratori) per l'oxigen. A banda de l'interés d'aquest paràmetre per al cultiu en batees, també és important per al transport des del medi natural i l'estabulació als tancs. Els canvis de temperatura que poden sofrir en el transport poden alterar irreversiblement la fisiologia de l'individu. Per tant, seria recomanable extraure'ls del medi natural quan la temperatura fos més similar entre aquest i el lloc on anem a dur−los (hivern). En els tancs s'aconsella l'utilització de refredadors d'aigua però són poc rentables per al cost energètic que necessiten. Una alternativa és l'ús d'aigua de pou que té una temperatura menor i constant al llarg de l'any. DENSITAT DE POBLACIÓ Els polps són individus amb un comportament territorialista molt acusat, però sembla que quan estan a altes densitats inhibeixen l'agresivitat dels individus i es disposen de forma que hi hagi el màxim espai entre ells. Malgrat açò, el creiximent del polp a densitats de població elevades empitjora el seu creixement, reproducció i afavoreix la mortalitat. Per això es recomana que el cicle d'engrossiment amb densitats de poblacions no superiors als 10 kg/m3.

3

Aquest factor és important estudiar−lo per a conéixer quina és la forma de cultivar les poblacions de polps per a que tinguen un alt rendiment econòmic. Amb aquest objectiu s'ha estudiat el comportament de les poblacions de polps en gàbies redones i cuadrangulars, obtenint resultats de millora de l'engrossiment amb les de secció quadrada. També s'han incorporat elements com ara refugis. Els refugis provats són de diferents tipus: • tubs de PVC en T que s'apilen verticalment i es disposen al centre de cada gàbia. • Cistelles d'ostres modificades. • Pneumàtics apilats Les anàlisis sobre els refugis han donat com a conclusions que el creiximent dels polps és major si els hi ha que si no els hi ha. En estudis sobre la preferència de refugis els valors majors es donen en els tubs de PVC. SEPARACIÓ PER SEXES La classificació per sexes dóna resultats poc significatius. El cultiu de mascles dóna resultats lleugerament superiors que els de barreja de sexes en l'època alta del cultiu. El cultiu de femelles dóna resultats lleugerament inferiors que els de barreja de sexes. Com la separació de sexes no dóna uns resultats molt millors és més efectiu des del punt de vista econòmic no classificar els individus per sexes. DIES QUE DURA EL CULTIU Sembla que aquest factor està molt relacionat amb la densitat de la població. En l'època alta del cultiu, s'observa una relació negativa entre el creixement i els dies que dura el cultiu, segurament a conseqüència de l'assoliment de la càrrega crítica. En l'època baixa del cultiu la relació és la contrària. Es confirma l'efecte de la càrrega biològica del cultiu. Bibliografia: −Mangold, k.; Boletzsky, S.V. New data on reproductive biology and growth of Octopus vulgaris Marine Biology 19, pgs:7−12; (1973). −Moxica, C.; Otero, j.j.; Iglesias, j.; Sánchez, F.J. Comportamiento reproductor, puestas y desarrollo embrionario de pulpo Octopus vulgaris (Cuvier,1798) en cautividad VI congreso −Luaces−canosa, M.; Rey−méndez, M. El engorde industrialde pulpo Octopus vulgaris (Cuvier,1797) en jaulas: análisis de dos años de cultivo en la Ría de Camariñas VI congreso. −Otero, j.j.; Moxica, C.; Sánchez, F.J. Iglesias, j. Engorde de pulpo Octopus vulgaris (Cuvier, 1979) a diferents densitats d'estabulacions VI congreso −Aguado giménez, f.; Rueda gonzàlez, F.M.; Egea Nicolás, M.A.; Hernández Llorente, M.D.; Faraco Munuera, F.; García García, B. Efecto de la temperatura sobre la supervivencia en el transporte, estabulación y engorde de Octopus vulgaris Cuvier (1979) en el Mediterráneo occidental VI congreso −Rama−Villar, A.; Faya−Angueira; Moxica,C.; Rey Mendez, M. Engorde de pulpo (Octopus vulgaris) en batea V congreso http://www.marlin.ac.uk/pmf/PMF_Sp_Octvul.htm 4

http://www.irta.es/es/activitats/41006_es.htm http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/081/htm/sec_5.htm http://www.corelsa.com/maquinas.htm http://www.achilles.net/ http://www.aquaneering.com http://www.aquaoptima.com http://www.aquasales.com http://www.rug.ac.be/aquaculture http://www.uidaho.edu/ag/aquaculture/

5