Dones migrades, treball de cura i segregació laboral a Catalunya des d'una perspectiva de gènere

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE Entitat Finançadora: Institut Català de les Dones (Ge

4 downloads 95 Views 977KB Size

Recommend Stories


Recull de termes. Dones i Treball
Recull de termes Dones i Treball BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Recull de termes Dones i treball Bibliografia I. Catalunya. Departament de Treb

Medi Ambient i treball
Medio ambiente # Proteccio medioambiental. Marc normatiu. Ecologic. Prevencio de riscs laborals

a cura di ANNA PAVESI
PUBBUCAZIONI RICEVUTE (2001/2003) a cura di ANNA PAVESI Pubblicazioni periodiche ricevute in cambio o dono Acotaciones. Revista de investigaci6n te

Atenció i cura de l'activitat i el descans infantil
Atenció i cura de l'activitat i el descans infantil Teresa Molina Chumillas, Elena González García, M. Assumpció Parals Fàbregas, Teresa Pena Pena, Fe

Guia d estrangeria i treball
Guia d’estrangeria i treball Unitat de Promoció i Desenvolupament del Baix Llobregat 2008 Programa del Servei d’Ocupació de Catalunya, cofinançat per

Recursos per a dones. emprenedores PROGRAMA DE SUPORT A LES DONES EMPRENEDORES 2010
Recursos per a dones emprenedores PROGRAMA DE SUPORT A LES DONES EMPRENEDORES 2010 1 Aquest recull inclou informació sobre els recursos impulsats

Pla per a la Inclusió i Cohesió Social de Catalunya
Pla per a la Inclusió i Cohesió Social de Catalunya 1. L’exclusió social a Catalunya Escenaris i reptes que confirmen la necessitat d’un Pla per a l

La contractació laboral temporal i el treball a temps parcial a l Administració local. Xavier Boltaina Bosch Carolina Gala Durán
La contractació laboral temporal i el treball a temps parcial a l’Administració local Xavier Boltaina Bosch Carolina Gala Durán La contractació labo

Story Transcript

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE Entitat Finançadora: Institut Català de les Dones (Generalitat de Catalunya)

Sònia Parella (IP)

Mercedes Ferber Patricia Rivero Carlota Solé

GEDIME, CER-Migracions, UAB - 02/11/2011

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Sumari

1

Introducció ........................................................................................................................ 4 1.1

Objectius de l’estudi .......................................................................................................... 8

1.2

Plantejament metodològic i estructura de l’informe ....................................................... 10

2

Immigració, gènere i globalització de la cura: les principals coordenades teòriques...... 12 2.1

Les migracions femenines en un context de globalització del treball de cura ................ 13

2.2 Pensar les migracions femenines des de la interrelació entre gènere, classe social i les dimensions de raça, etnicitat i lloc d’origen .............................................................................. 16 2.3

L’estudi del “care” des del feminisme i la seva relació amb els models d’ocupació ...... 18

2.4

El “marc institucional discriminatori”de les treballadores migrades a Catalunya .......... 22

2.5

Principals trets del model de gestió de la cura a Catalunya i Espanya ............................ 29

3

Dades sociodemogràfiques i marc regulador del mercat formal de cura a Catalunya .... 38 3.1

Algunes dades sociodemogràfiques al voltant de les necessitats de cura a Catalunya.... 39

3.1.1

Taxa de dependència senil i taxa de sobreenvelliment ................................................ 41

3.1.2

Estadístiques de discapacitat a Catalunya ................................................................... 43

3.1.3

Oferta de serveis a les persones grans dependents i tipus d’ocupació a Catalunya..... 45

3.2

Marc regulador del mercat formal de cura per a persones grans dependents a Catalunya 53

3.2.1 Marc regulador de l’estructura delegada al voltant de la cura: servei domèstic i empreses de selecció de personal per a l’atenció domiciliària (“intermediàries”) ................... 53 3.2.2

Les empreses d’atenció domiciliària ........................................................................... 60

3.2.3

Serveis de centres de dia i serveis residencials ........................................................... 64

4 L’anàlisi des de la perspectiva de l’oferta: les treballadores migrades insertades en el sector del treball de cura.............................................................................................................. 73 4.1

Algunes dades sociodemogràfiques sobre les dones estrangeres residents a Catalunya . 75

4.2 L’estructura delegada. Les treballadores en el servei domèstic: modalitat “interna” i “externa” ................................................................................................................................... 79 4.3

Les treballadores migrades que treballen en empreses d’atenció domiciliària ............... 86

4.4 Les treballadores migrades que realitzen tasques de cuidadores en residències geriàtriques ................................................................................................................................ 91 5 L’anàlisi des de la perspectiva de l’oferta d’ocupació: el mercat formal en el sector del treball de cura .............................................................................................................................. 95 5.1

Característiques generals de les entitats entrevistades .................................................... 96 2

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

5.2

Empreses de serveis domiciliaris i empreses intermediàries d’assistència a domicili .. 100

5.3

Cooperatives de serveis d’atenció domiciliària ............................................................. 117

5.4

Residències i centres de dia ........................................................................................... 122

6

Conclusions, principals reptes i propostes d’intervenció .............................................. 131

7

Bibliografia ................................................................................................................... 140

3

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

1

Introducció

Els objectius d’aquesta recerca s’emmarquen en l’Eix 4 Reorganització dels treballs i noves polítiques dels temps del Pla de polítiques de dones del govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, referit al context de desigualtats múltiples que, de manera interrelacionada, restringeixen les oportunitats laborals de les treballadores migrades, tal com recull el text del Pla (p. 86-87): “D’altra banda, a Catalunya, en un moment de grans transformacions estructurals socials i culturals –amb l’augment de les famílies no tradicionals, l’envelliment de la població i una presència més gran de les dones en el mercat de treball–, es fa visible la problemàtica de la cura a les persones dependents. En molts casos, quan les dones no poden o no volen assumir la doble jornada, s’externalitza una part de la feina domèstica o de cura de les persones. Aquesta es fa en condicions de gran precarietat per certs col·lectius de dones, sobretot les immigrades, que no tenen altres alternatives de treball en el nostre país (Parella, 2003). D’aquesta manera es manté la divisió sexual del treball. L’ètnia o l’origen suposen també variables importants d’estratificació social i són, per tant, una variable de discriminació laboral” Més concretament, els objectius d’aquest projecte aborden l’Objectiu general 4.3 (Garantir la presència de les dones en el mercat de treball remunerat sense discriminació vertical ni horitzontal, en igualtat de tracte i d’oportunitats) i permetran avançar en el coneixement per a l’aplicació de les actuacions de l’ Objectiu específic: 4.3.10 Garantir els drets laborals de les dones en situacions específiques Sens dubte, abordar els condicionants que expliquen la segregació laboral de la dona migrada en el mercat de treball i identificar els principals reptes i les possibles solucions, adquireix una complexitat específica en un context de crisi econòmica com l’actual. Ara més que mai correm el risc d’accentuar la dualitat sexual del mercat de treball i les formes de segregació horitzontal i vertical que afecten negativament les dones en general, i les dones migrades de determinades zones d’origen en particular. Aquests patrons ens allunyen de la inclusió de les dones migrades en l’ocupació de qualitat i reforça la seva invisibilitat. En definitiva, es tracta d’una situació totalment incompatible amb els avenços en matèria d’igualtat que han aconseguit les dones als darrers anys, així com amb l’ideal d’una societat cada cop més cohesionada. A Catalunya ens trobem davant una “crisi d’ocupació”, resultat d’una crisi global amb efectes similars en molts països; si bé amb manifestacions específiques en funció de quines hagin estat les característiques de l’estructura econòmica i el tipus de creixement econòmic que l’ha precedit (Pajares 2009). Els seus efectes s’aprecien sobretot en l’ocupació i en el cas de Catalunya els resultats, com sabem, són més negatius que en d’altres països del nostre entorn europeu. Pel que fa a la població migrada, el fort pes 4

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

que presenta l’ocupació precària, la vulnerabilitat jurídica (màxima en situació d’irregularitat) i les característiques dels segments laborals on majorment s’ha concentrat –construcció i serveis-, provoquen que el col·lectiu de persones que s’han instal·lat a Catalunya procedents d’altres països acusin especialment les pèrdues d’ocupació. La major incidència de l’atur també pot comportar un increment del risc de patir situacions d’irregularitat sobrevinguda i, especialment, de traspàs cap a l’economia submergida (Aja et al. 2010) Però l’efecte que està tenint la crisi sobre la població immigrada va més enllà de la destrucció d’ocupació. Aproximar-nos-hi des d’una perspectiva de gènere ens ajuda a comprendre més bé com les actuals dinàmiques de globalització del treball de cura contribueixen activament a intensificar les desigualtats entre unes dones i unes “altres” dones amb menys privilegis (Parella i Sordé 2010). La demanda de treballadores domèstiques des de les zones de destinació és un dels factors explicatiu dels processos de feminització de les migracions de determinades procedències durant els darrers anys; així com el fet que l’actual crisi d’ocupació estigui tenint efectes diferenciats en els homes i en les dones migrades. En aquest sentit, les dones migrades estan resistint més bé els efectes de la crisi, precisament perquè moltes d’elles treballen en el servei domèstic o en la cura de la gent gran; la qual cosa fa que, ara encara més que abans, juguin un paper clau per a moltes rendes familiars. Aquesta recerca parteix del concepte “treball de cura” per tal d’explicar les dinàmiques de segregació laboral que afecten a les treballadores d’origen immigrant, que es concentren en els diferents segments i modalitats que adopta la mercantilització d’aquest treball a Catalunya. A tal efecte, partim de la premissa que si bé la “cura” s'ha organitzat habitualment des de l'espai domèstic, des de les llars; el seu desenvolupament es realitza habitualment a través d'una combinació de tres vies: mercat, sector públic i treball no remunerat (Carrasco 2006). En un context de “crisi de la cura”, que abordarem al llarg d’aquestes pàgines, les actuals tendències cap a la mercantilització de la cura es concreten principalment en la proliferació d’ocupació de baixos salaris i escassa qualitat, sovint sota condicions de màxima vulnerabilitat, marginalitat i extrema invisibilitat. Moltes dones migrades s’ocupen en aquest sector i moltes d’elles – especialment les que resideixen en situació irregular- ho fan en la modalitat de servei domèstic intern. És des d’aquestes coordenades que podem considerar que la reorganització global del treball de cura s’està sostenint des de la intensificació de les desigualtats entre les dones (Harrington 1999). L’alternativa a aquest model passa per realitzar una crítica estructural al sistema socioeconòmic que faci possible integrar el gènere com a categoria analítica central (Pérez Orozco 2006). Així mateix, l’altre gran repte és la possibilitat de crear espais mercantils que, des de la necessària interdependència entre mercat, família i estat, superin la pressió estrictament productivista i disposin dels instruments per generar condicions laborals que facin compatibles els drets de les

5

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

persones que realitzen aquestes tasques remunerades (principalment dones), amb el dret universal a la “cura de qualitat” de les persones que la reben. Val a dir que aquesta recerca no pretén abordar els múltiples debats que el concepte “treball de cura” ha tingut dins de l’economia feminista (Pérez Orozco 2006). Certament, es fa difícil delimitar els límits conceptuals i metodològics d’aquest concepte a l’hora de copsar-lo i visualitzar-lo. Segons Harrington et al. (2000) i Pérez Orozco (2006) cal tenir en compte les següents dimensions: • La gestió de la cura sovint s’adreça a la dificultat de gestionar el benestar de persones individuals en una situació determinada (definida socialment com a dependència). Tal com sosté Izquierdo (2003), l’anomenada “perspectiva de la cura” contempla una visió molt reduccionista, que no té en compte que totes les persones necessiten ser cuidades en tots els moments del seu cicle vital, si bé aquestes necessitats es manifesten a través de diferents graus, dimensions i formes. Per tant, segons l’autora, no és possible establir una divisòria dicotòmica entre la persona cuidadora que només cuida i és considerada “autònoma” i la persona que rep la cura des de la seva condició individualitzada i socialment definida de “dependent”. • Si partim del fet que el treball de cura inclou, a més a més del treball domèstic tradicional (dimensió més material-corporal), totes les activitats emocionals, afectives i relacionals, el benestar de les persones difícilment es fa compatible amb criteris de productivitat basats en el nombre d’hores. D’aquesta manera, se supera dins els estudis feministes la definició de “treball domèstic”–que inclou les activitats de cura-, enfocada vers la delimitació d’un conjunt de tasques concretes que es poden identificar i catalogar, i s’adopta la perspectiva del que són un conjunt de necessitats que cal satisfer (treball de cura). Aquest treball de cura inclou aspectes subjectius i relacionals vinculats a la qualitat de vida i al benestar i indispensables per a la reproducció social (Carrasco 2006) • Resulta complicar conceptualitzar el treball de cura a partir de la frontera entre el treball remunerat i el no remunerat. La dimensió afectiva, emocional i relacional del treball de cura difumina les barreres entre l`àmbit públic del treball remunerat i el privat del no remunerat (Harrington et al. 2000) Al llarg d’aquestes pàgines assumim que la cura ens remet a una necessitat diària de totes i cadascuna de les persones. Ara bé, una sèrie de transformacions de caràcter demogràfic, econòmic, cultural i social han propiciat que la “cultura de la cura” basada en l’obligació, sacrifici i constant disponibilitat de les dones a les famílies, a través del seu treball no remunerat, hagi entrat en un procés de crisi irreversible (Vega 2009). Habitualment s’ha referit el treball de cura als infants a les famílies Un dels canvis més destacat dels darrers anys, pel que fa al volum de persones afectades, ens remet a les persones d’edat més avançada que, com a conseqüència del procés d’envelliment, presenten intenses necessitats i demandes de cura tant pel que fa a 6

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

la dimensió més material-corporal, com a la dimensió més afectiva i relacional. Davant d’això, s’assisteix en els darrers anys a noves dinàmiques de transferència i organització de la cura, basades principalment en la seva mercantilització, que suposen transitar des del familisme cap a noves formes delegades que poden concretar-se en patrons de (neo)servilisme, assistencialisme o professionalització (Vega 2009).

7

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

1.1 Objectius de l’estudi A tal efecte, aquesta recerca té com a propòsit abordar exclusivament com es concreten els espais mercantils que genera el treball de cura remunerat i els seus efectes sobre els patrons d’incorporació laboral de les treballadores estrangeres a Catalunya, des d’un marc conceptual que aborda la interrelació de l’esfera mercantil amb les altres agències proveïdores de cura: família i estat. Aquest estudi no pretén contemplar la globalitat del treball de cura remunerat, en tant que se centrarà específicament en les necessitats de cura de les persones socialment definides com a dependents de llarga durada. Des dels paràmetres de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, es contempla l’atenció a la dependència com a dret subjectiu. Tot assumint que aquest text legal contempla un plantejament reduccionista sobre el que suposa l’autonomia i la dependència, ens ocuparem dels espais mercantils que s’articulen al voltant de les necessitats de cura de les persones que, ja sigui per raons derivades de l’edat, una malaltia o una discapacitat, han perdut autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial i precisen de l’atenció i ajut d’altres persones per tal de poder realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. La raó que justifica aquesta simplificació del “treball de cura remunerat” és que l’anàlisi de les polítiques orientades a les persones amb gran dependència permet estudiar més bé les dinàmiques i efectes de l’articulació entre la responsabilitat familiar, individual i social, en el context d’un Estat de Benestar que aplica la contenció de la despesa i afavoreix dinàmiques de mercantilització de la cura cada cop menys regulades. A diferència de la cura d’infants, que planteja principalment reptes al voltant de la conciliació entre cura i ocupació per a les persones ocupades amb fills/es a càrrec, el creixement de les necessitats de cura de llarga durada de la gent gran dependent suposen reptes diferents per als Estats de Benestar. Són reptes que giren principalment al voltant de la necessitat que té l’Estat de Benestar d’haver de pronunciar-se explícitament sobre el paper que s’assigna a la família i a la cura informal en la provisió d’aquesta cura, que suposa un cost econòmic tan elevat. En la mesura que es potenciï la cura informal o les modalitats d’ocupació més desregulades des de l’estat de benestar, assistirem a estratègies orientades a potenciar les solucions econòmicament més barates (Leitner 2003) Un cop delimitat el marc d’anàlisi, procedim a presentar els objectius que es planteja aquesta recerca: 1. OBJECTIU GENERAL 1. Estudiar el paper que juga el marc institucional a l’hora d’impulsar l’ocupació al voltant del treball de cura remunerat a Catalunya, pel que fa a les diferents modalitats, formes d’organització, regulació de les característiques dels llocs de treball i principals reptes a l’hora de generar

8

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

ocupació de qualitat per a les treballadores en general i per a les treballadores d’origen immigrant, en particular. 2. OBJECTIU GENERAL 2. Descriure la inserció laboral de les dones migrades dins de les diferents modalitats del treball remunerat de cura i identificar els principals factors que expliquen tant la segregació laboral com les trajectòries laborals seguides per aquestes treballadores dins el sector.

9

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

1.2 Plantejament metodològic i estructura de l’informe El plantejament metodològic de l’estudi es basa en un disseny de caràcter mixt, que integra diverses tècniques d’obtenció d’informació amb potencialitats i qualitats complementàries: explotació de fonts secundàries, 20 entrevistes en profunditat a treballadores migrades, seleccionades en funció de la zona d’origen i del tipus de trajectòria laboral que hagin seguit dins de les diferents modalitats del sector del treball de cura remunerat a Catalunya; 20 entrevistes focalitzades a gerents d’entitats ubicades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, representatives -en termes no pas estadístics sinó de tipicitat-, de les diferents modalitats que adopta el treball de cura remunerat; La primera part de l’informe (apartat 2) presenta un estat de la qüestió que recull les principals aproximacions conceptuals a la temàtica. S’aborda el vincle entre migracions, gènere i globalització de la cura des d’una mirada que explica les desigualtats que afecten les treballadores migrades a partir de la interrelació entre les relacions de gènere, la classe social i les dimensions de raça i l’etnicitat i el lloc d’origen. Seguidament, s’ofereix una síntesi de les principals bases teòriques que configuren l’estudi del “care” des del feminisme i la seva relació amb els models d’ocupació. L’articulació d’ ambdues dimensions, els règims migratoris i els règims de cura, permet situar el “marc institucional discriminatori” de les treballadores migrades a Catalunya. Finalment, aquesta part conclou amb una aproximació als principals trets del model de gestió de la cura a Espanya i a Catalunya i proposa un marc conceptual que recull els pilars més rellevants de l’actual sistema d’atenció a la cura a les persones dependents i els seus efectes en el tipus d’ocupació que es genera i en els patrons d’incorporació laboral de les treballadores migrades. A continuació, l’apartat 3 recull els resultats referits a l’anàlisi de fonts secundàries. En concret, es mostra el volum de les persones grans amb necessitats de cura i la previsió de creixement per als propers anys, en relació amb l’oferta de serveis per a les persones en situació de dependència i els llocs de treballs que s’han creat al voltant d’aquest sector. Seguidament, s’ofereix una revisió exhaustiva del marc regulador del mercat formal de cura per a persones grans dependents a Catalunya, que contempla les diferents modalitats del treball de cura que analitza aquest estudi: serveis de centres de dia i serveis residencials, empreses de serveis d’atenció domiciliària i l’estructura mercantil delegada al voltant de la cura (servei domèstic i empreses de selecció de personal per a l’atenció domiciliària). L’apartat 4 i l’apartat 5 presenten els resultats de l’anàlisi de les entrevistes a les treballadores migrades i als gerents d’entitats que ofereixen serveis de cura. Aquesta anàlisi permet copsar: d’una banda, els patrons d’inserció laboral que segueixen les treballadores migrades en les diferents modalitats del treball de cura; de l’altra, des de la perspectiva de les entitats, les característiques de cada segment i els principals reptes en relació a la seva gestió empresarial (finançament, qualitat dels llocs de treball, 10

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

contractació de personal, característiques de la provisió de serveis i tipus d’usuaris). Finalment, l’informe conclou amb un apartat propositiu (apartat 6), a tall de conclusions, on es recullen iniciatives i accions que permetrien impulsar la millora de les condicions laborals del sector en general i de les oportunitats laborals de les dones migrades en particular.

11

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

2

Immigració, gènere i globalització de la cura: les principals 1 coordenades teòriques

Un tret dels nous models migratoris arreu del món i una realitat social consumada a Catalunya - sobretot des de finals de la dècada dels noranta del segle passat -, és l'augment de l’arribada d’immigració femenina amb projectes de caràcter eminentment econòmic. Tant les dades quantitatives com les dades qualitatives posen de manifest una gran diversificació de les experiències migratòries femenines; així com el fet que moltes d'aquestes dones –especialment les procedents de països llatinoamericans- arriben soles, i són elles les pioneres del procés migratori. Les migracions femenines es deuen a una gran multiplicitat de factors, entre els que podem destacar les escasses oportunitats d'ocupació en els països d’origen, els devastadors impactes dels plans d'ajustament estructural a moltes regions, unit a l'increment de les llars monoparentals encapçalades per dones, sense oblidar projectes de promoció individual que no necessàriament impliquen estratègies familiars, així com d’altres condicionants de gènere (fugida de situacions de violència masclista o de relacions opressives dins de la parella, etc.) (Oso, 2005; Ribas, 2005; HondagneuSotelo, 2007). Però aquests processos migratoris no només vénen determinats pels condicionants de les zones emissores. Les estratègies de les dones migrades són també resultat tant de la feminització dels denominats “circuits globals de supervivència” en els termes que planteja la sociòloga Saskia Sassen (2002, 2003), com de les transformacions en els mercats de treball de les societats de destinació. Aquests països s'han convertit en destacats reclutadors de mà d'obra femenina per tal de portar a terme les tasques de cura i d’altres ocupacions de baix salari, principalment en el sector serveis 2. Aquest tipus d'ocupacions inclouen els serveis de neteja, la cura de nens i gent gran. Engloben tant el treball domèstic assalariat (la llar com empleadora), com les empreses de serveis domiciliaris o els serveis socials de caràcter públic i d’altres modalitats híbrides (Vega, 2009). 1

Els subapartats 2.1, 2.2 i 2.4 ofereixen un resum amb incorporació de bibliografia actualitzada del text: PARELLA, S: 2010b. “Dones migrades a Catalunya: eines conceptuals per tal d’interpretar els seus patrons de segregació laboral i les seves trajectòries”, A: AA.VV. Dones migrades treballadores, Barcelona: ICPS, pp. 15-46. 2

A nivell mundial, països com Perú, Bolívia, Mèxic, l’Índia, Filipines o els països d'Europa de l'Est proporcionen treball domèstic remunerat a alguns països europeus, Estats Units, Canadà, les zones urbanes dels recentment industrialitzats països d'Àsia, de les economies emergents llatinoamericanes o dels països rics en petroli d'Orient Mitjà (Hondagneu Sotelo, 1997, 2000) Mentre en alguns països com Canadà, Hong Kong i Singapur s'han desenvolupat importants programes de reclutament de treballadores domèstiques estrangeres, summament formalitzats, a Europa i Estats Units predominen models més informals, amb un major predomini de l'economia submergida (Hondagneu-Sotelo, 2000).

12

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

2.1 Les migracions femenines en un context de globalització del treball de cura El fenomen de la internacionalització o globalització del treball de cura constitueix un necessari punt de partida a l'hora d'abordar els actuals processos de feminització de les migracions internacionals i la manera com els processos de globalització incideixen tant sobre les desigualtats de gènere en contextos de crisi de la reproducció social com sobre les estratègies migratòries. En contrast amb la subestimació que ha tingut el paper de la dona migrada en el discurs científic i en les representacions socials sobre les migracions internacionals durant les darreres dècades, les dades estadístiques mostren just el contrari (UNFPA, 2006) 3. Per tant, quan es fa referència a la feminització dels fluxos migratoris, no s’està descrivint un sobtat increment de la proporció de dones migrades, ja que les dones sempre han protagonitzat processos migratoris tant interns com internacionals. El que sí ha experimentat un veritable salt qualitatiu és el fet que cada vegada siguin més les dones que, lluny de traslladar-se per tal de reunir-se amb les seves parelles en els països de destinació, inicien elles els processos migratoris a escala internacional per motivacions principalment econòmiques i laborals (Ribas, 2005; Paiewonsky, 2007). Amb l’adveniment de les economies post-industrials proliferen les ocupacions que tenen a veure amb la reproducció social. Aquest fet provoca una demanda de força de treball a escala global, amb patrons diferenciats segons el gènere que intensifiquen els sistemes globals d’estratificació. Tal com sosté Glenn (2010:182), s’assisteix a l’emergència del treball de cura com a complexa estructura que sobrepassa tant la frontera entre l’esfera pública i la privada como les fronteres nacionals, de la mà de dones migrades que es veuen “forçades” a emigrar pe a cuidar, amb els corresponents efectes que això té en les desigualtats de gènere. Naturalment, hem de preguntar-nos fins a quin punt pot qualificar-se de nou fenomen social el fet que siguin dones amb menys recursos econòmics les que s’ocupin en el treball domèstic assalariat, executant i gestionant part de les tasques reproductives de dones i famílies de millor posició social. Podem identificar nombrosos antecedents històrics de la transferència d’aquestes funcions de cura en les investigacions que analitzen les migracions rurals-urbanes de dones joves a Espanya a mitjan segle passat (Borderías, 1991), o en els patrons d'incorporació laboral de les dones afroamericanes als Estats Units després de l'esclavitud (Davis, 1981). No obstant això, el que fa que l'actual transferència de treball de cura pugui ser considerada un fenomen social distint i sense precedents, s’explica tant pel volum i la intensitat sota la qual es presenta, com 3

En els últims 40 anys, la xifra total de dones que han emigrat a un altre país iguala pràcticament la dels homes. Ja suposaven un 47% del total l’any 1960 i, segons les dades publicades per la UNFPA (2006), actualment ens situaríem gairebé a la paritat (aproximadament un 49% del total de les persones migrades són dones).

13

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

per la impossibilitat de poder copsar la complexitat del treball reproductiu des d'un marc analític que no sigui global (Zimmerman et al., 2005). La denominada “crisi de la cura” ens remet, segons Pérez Orozco (2006), a un complex procés de desestabilització d’un model previ de repartiment de responsabilitats sobre la cura i la sostenibilitat de la vida, que implica la necessitat de reorganitzar la manera de cobrir les necessitats de cura de la població des de la restructuració del conjunt del sistema socioeconòmic. Aquesta crisi de la cura té unes implicacions de gènere centrals, donat que, en gran mesura, el repartiment històric del treball de cura s’ha associat a les relacions de poder de gènere. Partint del supòsit tradicional que la família ha d’erigir-se com a principal proveïdora de benestar i que a tota llar hi ha dones encarregades de planificar i executar el treball domèstic i familiar que requereix la reproducció social dels seus membres, la crisi de la cura (care crisis) és el resultat de la difícil quadratura entre una sèrie de transformacions, dins les quals destaquen: la creixent presència de la dona en el mercat de treball (generalització de la “família de doble ingrés”); un mercat de treball globalitzat i precaritzat, cada vegada més exigent pel que fa a requeriments de dedicació i disponibilitat de temps tant per als homes com per a les dones; l'envelliment de la població en les societats occidentals –que es tradueix en un alarmant increment de les situacions de dependència física i/o cognitiva entre les persones ancianes –. Finalment -i no menys important-, la manca d'una cultura pública de la cura en molts països que permeti avançar cap a models d'organització social que no suposin la separació entre la figura del “sustentador econòmic” (generalment un home) i la persona “cuidadora” (generalment una dona) (Fraser, 2000). Tot plegat ha fet emergir la necessitat de mercantilitzar una part important de les responsabilitats de cura. D'acord amb Cerrutti i Maguid (2010), la creixent participació femenina en la migració no solament enforteix la presència de famílies transnacionals i de la “maternitat a distància” o “transnacional” (Salazar Parreñas, 2000; Lutz, 2002), sinó que comporta la conformació de les denominades “cadenes globals de cura” (Hochschild, 2000). Es tracta d'una aproximació que ha posat l'èmfasi principalment en la descapitalització o dèficit de cura que per als països d'origen suposa que les dones amb responsabilitats familiars es converteixin en empleades domèstiques en els països de destinació, sobre la base de processos complexos de transferència de cures que impliquen nexes transnacionals entre les llars en el país d'origen i en el país receptor, sustentats des de relacions de desigualtat (Bettio et al. 2006). La migració femenina “pionera” transforma i reorienta les relacions conjugals i materno-filials, que es traslladen a un espai social transnacional. La migració internacional de dones amb responsabilitats familiars permet avançar en el debat feminista sobre les connexions entre les condicions de la participació de les dones en el mercat laboral i la seva concentració i responsabilitats enfront del treball reproductiu; alhora que suposa una oportunitat per a visibilitzar i situar el treball reproductiu en un

14

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

lloc destacat dintre de l'economia i el benestar social en general (Benería, 2008; Herrera, 2012). Això no obstant, parlar de dones migrades com a categoria esdevé complicat, en tant que, d’acord amb Sipi i Araya (2005), presenten projectes de vida caracteritzats per la diversitat d’orígens, projectes migratoris, situacions familiars i que tenen lloc sota condicions i situacions diferenciades. Això no obstant, assumint en tot moment la premissa de la diversitat, no hi ha dubte que les dones migrades s’enfronten a una sèrie de condicionants de tipus estructural, que tenen a veure amb la seva condició de dones, jurídicament estrangeres i de classe treballadora, que generen patrons compartits d’incorporació laboral i d’accés als drets i a la ciutadania. Per tant, el tipus d’abordatge sobre les dones migrades es fa, en paraules de Sipi i Araya (2005:11), “des de l’aproximació a totes les dificultats i els obstacles –no imputables ni a qüestions culturals ni a desitjos propis– que no formen la nostra identitat, però que condicionen la nostra vivència quotidiana. Es tracta de dificultats de caràcter eminentment jurídic i econòmic. Però no podem oblidar la construcció social de la categoria “dona immigrada” des d’una alteritat uniformitzadora que interacciona amb les jerarquies ètnico-racials i de gènere i que provoca formes diferenciades de discriminació i exclusió entre les dones migrades segons origen social, religió, nacionalitat, color de la pell, etc.

15

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

2.2 Pensar les migracions femenines des de la interrelació entre gènere, classe social i les dimensions de raça, etnicitat i lloc d’origen Efectivament, la categoria de gènere no adquireix el mateix significat en tots els contextos socials. Constantment es redefineix en funció de factors tals com l'ètnicitat, l’origen nacional, la raça, la religió, l’edat o la classe social (Baca i Thornton, 1994; Moore, 1999; Collins, 2000). El gènere interacciona amb altres dimensions, de manera que no existeixen les categories “home” i “dona” com universals. Efectivament, les identitats i experiències de les dones de classe treballadora i, a més, migrades procedents de països pobres, tenen poc a veure amb les de les dones blanques de classe mitja; protagonistes aquestes últimes d'una revolució silenciosa a través de la qual han aconseguit incorporar-se massivament al mercat de treball com estratègia de caràcter emancipador. D'aquesta manera, cal assenyalar la significació i capacitat transversal que presenta el gènere no només a l'hora de diferenciar les experiències viscudes entre homes i dones, sinó també entre les pròpies dones (Papí, 2003). Es tracta de superar els límits de les concepcions més rígides i universalistes sobre el significat de la condició de dona i superar la versió homogènia de la feminitat atribuïda a dones que, amb independència de la raça, classe i orientació sexual, són conceptualitzades com a subordinades només als homes burgesos blancs, dins el marc de l’hegemonia cultural occidental (Anthias, 1998; Lugones, 2005) Amb la introducció de la diferència dintre de la teoria feminista, les dones negres (a l’igual que les dones lesbianes) han donat a conèixer l'especificitat de la seva problemàtica i de les seves demandes (Álvarez, 2001). S'acusa als models analítics del feminisme occidental d'enfocar la desigualtat de les dones i els efectes del sexisme sense tenir suficientment en compte les “altres” dones. En els inicis dels anys 1980, la feminista negra Bell Hooks (1981) qüestiona assertivament el principi segons el qual “totes les dones estan oprimides”. L'autora considera que l'èmfasi feminista en “l'opressió comuna” no és més que una estratègia d'apropiació per part de les dones de classe mitja, a través de la qual es persegueix protegir els seus interessos de classe. Si bé Hooks (1981:38) admet que les dones blanques són víctimes de la discriminació i de l'explotació, no qualifica la seva experiència d’opressiva, en tant que l'autora concep l'opressió com l'absència de la capacitat de triar. En el marc del que es denomina tercera onada de feminismes, feminismes postcolonials, feminismes del tercer món o feminismes perifèrics (Rodríguez, 2006), s'assumeix que per tal de poder analitzar la posició social de les persones i pensar les polítiques de gènere de forma no excloent, necessàriament es requereix tenir en compte altres factors com la classe social, l'ètnicitat, la raça, l'edat, l'orientació sexual o la religió. És el que es coneix com “desigualtats múltiples”, la interacció de les quals provoca que determinades persones –en tant que adscrites a grups socials determinatspuguin experimentar discriminació en més d'un camp a la vegada (Verloo, 2007). Per al 16

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

cas concret de les dones d'origen migrant, són principalment les divisòries socials de gènere, classe, origen nacional, raça (i etnicitat) i religió, així com la seva condició jurídica d'estrangeres, les que afecten la seva vida quotidiana i influeixen de manera determinant en el seu accés a drets i oportunitats i a les situacions de privilegi o d'exclusió que se’n deriven (Anthias, 1998). A l'hora de concretar com operen aquestes desigualtats múltiples, una eina conceptual útil és la “interseccionalitat”, perspectiva introduïda per la nord-americana Kimberlé W. Crenshaw (1989), amb la pretensió de posar de manifest com gènere, raça i classe social interactuen per tal de donar forma a les dimensions múltiples que conformen les experiències laborals de les dones de color. Es tracta de plantejaments que focalitzen la mirada en la intersecció entre gènere, classe i raça (etnicitat) des d'una concepció relacional i no additiva o juxtaposada (Anthias, 1998). Partint del fet que les dones i els homes no formen part de categories socials homogènies, no totes les dones, pel simple fet de ser-ho, comparteixen els mateixos interessos davant els privilegis que el sistema patriarcal atorga als homes (Rodríguez, 2006). No es tracta tan sols de la possibilitat de concebre la discriminació sobre la base de múltiples factors que incrementen la desigualtat i s'influeixen mútuament; sinó que aquest plantejament permet reconèixer la unicitat del fenomen allà on es creuen i convergeixen els diferents tipus de discriminació. En aquest sentit, la noció que les opressions es creuen o interconnecten, d’acord amb la interpretació de Lugones (2005), fa que l'opressió de gènere, classe social i la de raça o etnicitat afectin a les persones sense cap possibilitat de separació. A l’hora de diagnosticar la situació de les dones migrades, la perspectiva interseccional permet il·luminar manifestacions concretes de la desigualtat que des de patrons analítics que només tinguin en compte les diferències de gènere no seria possible identificar. Crenshaw (1989) distingeix entre la interseccionalitat estructural i la política. La primera es refereix al fet que les desigualtats i les seves interseccions són rellevants en les experiències de les persones d'una societat determinada. Aquest concepte explicaria el fet que una dona migrada, procedent d’un país pobre, per exemple, no tingui les mateixes oportunitats laborals que una dona autòctona, amb la mateixa qualificació, a l'hora d'accedir a un lloc de treball (Verloo, 2007). La interseccionalitat política, en canvi, mostraria com les desigualtats i les seves interseccions necessàriament influeixen en totes les accions polítiques. Qualssevol política, programa, llei o normativa que incideixi sobre un aspecte o categoria social, es troba inexorablement vinculada a la resta. En conseqüència, lluny de pretendre compartimentar i jerarquitzar les polítiques de gènere, classe, raça(etnicitat) o sexualitat, es tracta de desafiar conjuntament les diferents formes d'opressió i exclusió i analitzar com aquestes es connecten i articulen. En la mesura que les intervencions polítiques pro igualtat no siguin concebudes des d'aquesta noció d’interseccionalitat, fins i tot poden arribar a comportar el reforçament de les desigualtats dintre del propi col·lectiu de dones com a efecte no desitjat (Anthias, 2006:65-66). 17

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

2.3 L’estudi del “care” des del feminisme i la seva relació amb els models d’ocupació D’acord amb Recio (2010), els treballs pioners en l’àmbit del care s’inscriuen dins la recerca feminista de la dècada dels seixanta, de la mà de científiques d’orientació marxista que analitzen el treball de les dones a la societat i la seva relació amb el sistema capitalista (Torns 2008). Des d’aquest enfocament, el care queda circumscrit al treball no remunerat que realitzen les dones dins de l’àmbit privat de la llar (Graham, 1983; Ungerson 1999; Torns, 2008). Permet introduir la distinció entre una part del treball domèstic que pot ser racionalitzat i rutinitzat i un treball de cura que es fonamenta en l’emotivitat i els sentiments, a més a més de l’activitat física que suposa (Graham 1983). Dècades més tard, autores com Thomas (1993) i Lewis (1998) permeten un avenç significatiu en l’estudi del care; en tant que superen l’àmbit estrictament domèstic i el situen en un pla global, a partir de l’estudi de les formes d’organitzar socialment el treball de cura entre els diferents actors i institucions implicats. Aquest nou enfocament, que suposa passar de l’abordatge del care al social care, es concreta a partir dels següents aspectes (Recio, 2010:24): • Reconèixer que el care és treball i que, en conseqüència, cal considerar totes les formes sota les quals es realitza • Tenir en compte els marcs normatius sota els quals es realitza la cura, que són els qui determinen les responsabilitats i obligacions dels diferents actors i institucions i els que permeten identificar els diferents “models de cura” que se’n deriven • Mesurar els costos materials, financers i emocionals que causa l’activitat de cuidar. • És convenient no limitar l’estudi del treball de cura als menors, sinó també a la cura d’adults dependents, en tant que les dinàmiques d’envelliment poblacional i d’increment exponencial de les situacions de manca d’autonomia exigeixen dotar-se d’estructures conceptuals que siguin capaces de cobrir totes les especificitats que presenta el treball de cura. • Cal enfocar l’estudi de la cura tant des de la perspectiva de les condicions de vida de les persones (generalment dones) que realitzen aquesta tasca, com des de les necessitats i el benestar de les persones que la reben. • En conseqüència, s’introdueix el concepte “règim de cura” com alternativa al “règim de benestar”, amb la finalitat d’abordar quin és el sistema d’organització social de la cura en diferents països, amb un fort èmfasi en el paper que assumeixen les polítiques públiques 18

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Paral·lelament al debat feminista sobre el care, el corpus teòric sobre l’estudi de les migracions femenines internacionals també ha fet importants contribucions conceptuals a l’estudi del social care. L’estudi de les migracions internacionals des de les dinàmiques de la globalizació i des d’una perspectiva de gènere, ha permès anar més enllà de l'articulació micro de la dicotomia entre producció/reproducció i ha proporcionat eines conceptuals per identificar les dinàmiques de globalització del treball de cura (globalization of care work). Aquestes dinàmiques constitueixen el “punt de partida” per tal de comprendre els actuals processos de feminització de les migracions internacionals i la seva incidència en les desigualtats de gènere en contextos de crisi de la reproducció social (Zimmerman et al. 2005) o de “dèficit de cura” (Glenn 2010:183). Termes com “criades de la globalització” (servants of globalisation) (Salazar Parreñas 2001), “cadenes globals de cura” (Hochschild 2000) o “fugida de cura” (care drain) (Hochschild 2000; Bettio et al. 2006) han anat consolidant un corpus teòric que analitza la migració femenina com un fenomen “d'extracció” de cura, per part de societats més riques que “compren” a baix cost la cura i afecte de les treballadores migrants, per tal que s'ocupin, des de relacions mercantilitzades i sovint gestionades des de l’àmbit privat, de la cura dels nens, malalts i gent gran dependent. D'acord amb la politòloga Mona Harrington (1999), s’assisteix a una intensificació de les desigualtats (hardening inequalities) entre dones, creades i reproduïdes per la reorganització global del treball de cura (Romero, 2002; Lutz, 2002; Uttal, 2002). Un aspecte clau que determina les oportunitats laborals i les condicions de treball de les treballadores migrades és el tipus de model d’ocupació que es generi en el sector de la cura. D’acord amb Recio (2010), aquest model ens remet a un entramat de relacions entre els diferents espais institucionals i actors implicats en l’organització de la cura, que s’explica a partir del nexe entre el model laboral, el model familiar i el model d’Estat. En funció de com opera aquest entramat es configurarà un sector més o menys formal (amb major o menor presència de l’economia submergida, amb major o menor reconeixement de les professionals, amb uns perfils o altres de mà d’obra, etc. Una autora pionera en l’estudi dels sectors d’ocupació relacionats amb el care, és Simonazzi (2009). L’autora estableix diferents tipus de mercats en funció del tipus de règim de care o de polítiques socials destinades a l’atenció de les persones dependents. A tal efecte, vincula les polítiques públiques (desplegament serveis, prestacions econòmiques...), amb les dinàmiques pròpies dels mercats de treball nacionals i amb la tradició familiar dels diferents països, tant en clau del nivell de responsabilitat que assumeix la institució familiar en la provisió de la cura, com pel que fa al nivell de persistència o superació del model home “cap de família” (male breadwiner) i dona “mestressa de casa” (female housekeeper). D’aquesta interacció en sorgeixen diferents tipus de mercat de treball en el sector d’atenció a la dependència, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat dels llocs de treball que es generen (Recio 2010). D’aquesta manera, organitzar socialment la cura a partir de l’aposta per serveis públics i transferències monetàries amb caràcter finalista sens dubte impulsarà la 19

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

desfamiliarització i l’emergència i consolidació d’un sector formal al voltant de la cura, capaç de generar ocupació de qualitat, com seria el cas dels països nòrdics, per exemple (Recio, 2010). En canvi, optar per un model que transfereix a les famílies la responsabilitat de la cura i on les polítiques socials es concreten principalment en transferències econòmiques d’ajut a la dependència sense comprovació de l’ús que se’n fa, el tipus d’ocupació que es generarà pivotarà al voltant de la cura informal i l’expansió d’un mercat de treball precari, desqualificat i amb baixos salaris, amb una forta presència de contractacions a l’economia submergida (Fagan i Nixon, 2001). Aquest és el cas dels països del Sud d’Europa, com veurem amb més detall (Bettio et al. 2006; Simonazzi, 2009). Són països que han estat etiquetats i classificats com a estats de benestar “familistes” per autors com Saraceno (1994); Esping-Andersen (2000) i Flaquer (2004), entre molts d’altres, en el sentit que es tracta de règims de benestar que pivoten al voltant de la família (la solidaritat intergeneracional i l’estructura de gènere), a l’hora de proveir benestar a les persones (Saraceno 1994). Gøsta Esping-Andersen (2000) defineix un Estat de Benestar familístic a partir del fet que les seves polítiques publiques assumeixen i promouen que siguin les llars les principals responsables del benestar dels seus membres. Pel que fa a les polítiques al voltant de la distribució del treball de cura, altres investigadors han fet servir altres etiquetes per etiquetar aquest grup de països, tals com “països de familisme implícit” (Leitner, 2003) o exponents del “règim conservador del Sud” (Kofman, 2008), com veurem més endavant. Es tracta d’anàlisis coincidents a l’hora de caracteritzar el règim de cura dels països mediterranis a partir de l’escassetat de serveis socials i de la delegació de la cura a les famílies i al mercat informal (Bettio i Plantenga 2004). Segons l’anàlisi de Leitner (2003), la distribució de les responsabilitats de cura dins de la tríada entre estat, mercat i família, genera diferents tipus de règims, que van des del reforçament de la responsabilitat que han d’assumir els membres de la família, fins a l’extensió de serveis públics de cura, passant per estratègies més mixtes. En base a aquestes dinàmiques, l’autora identifica quatre tipus de règims de benestar a partir de l’anàlisi de les polítiques de provisió de cura per als infants, els discapacitats i la gent gran: el “familisme explícit” i el “familisme opcional”, el “familisme implícit”, el “model desfamiliaritzador”: • El “familisme explícit” enforteix el paper de la família en la provisió de cura per als infants, discapacitats i gent gran a través de polítiques familistes, orientades a no promoure altres formes de cura que passin pels serveis públics o pel mercat. Pel que fa a la cura de la gent gran, l’autora classifica dins aquesta modalitat països com: Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Irlanda, Luxemburg i Regne Unit • El “familisme opcional” aposta per les polítiques de suport a la cura que enforteixin el paper de la família, però a l’hora promou altres modalitats. 20

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Reconeix el “dret a tenir temps per cuidar”, però aquest model no se sustenta en “l’obligació de la família a cuidar”. Hi pertanyen els països nòrdics (Suècia, Dinamarca i Finlàndia) • El “familisme implícit” és el tipus de familisme característic dels estats de benestar mediterranis (Espanya, Grècia, Itàlia i Portugal). Es caracteritza per no oferir suport actiu al treball de cura que dispensen les famílies i a la vegada no proporciona suficients alternatives a la cura fora de l’esfera familiar; de manera que el rol del mercat i de l’estat esdevé residual i la família és qui ha d’assumir la major part de la responsabilitat en la provisió de la cura. • El “model desfamiliaritzador” es caracteritza per una marcada desfamiliarització, com el seu nom indica, que es concreta en una forta presència de l’estat i el mercat en la provisió de serveis de cura, en detriment de la família. A diferència del “familisme opcional”, les polítiques que se’n deriven no contemplen l’opció a escollir entre la cura familiar i la cura formal. L’autora classifica països com Irlanda i Regne Unit dins d’aquest model pel que fa a les polítiques que tenen a veure amb la cura dels infants.

21

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

2.4 El “marc institucional discriminatori”de les treballadores migrades a Catalunya Investigadores de referència a nivell internacional, com Patricia Licuanan (1994), Rachel Salazar Parreñas (2000, 2001) o Grace Chang (2000), connecten les ocupacions i condicions de treball de les dones migrades amb els interessos econòmics i polítics dels països que les recluten. En aquest sentit, els estats receptors juguen un paper clau en l'apropiació d'aquest treball de cura, a través de polítiques (la política migratòria, la regulació laboral de les ocupacions femenines, o el tipus de respostes davant la responsabilitat social en la provisió de cures a les persones –el règim de cura-) que regulen el tipus d'entrada de les treballadores migrades, així com els seus drets i oportunitats una vegada dintre de la societat receptora en tant que treballadores i ciutadanes. Són regulacions que després es concreten en les pràctiques que les llars i les persones porten a terme (Cheng, 2003). La concentració d’una part considerable de les dones migrades en segments laborals específics (com ara el treball domèstic assalariat i altres serveis escassament remunerats), en cap cas pot ser explicada només a partir de les pròpies característiques o estratègies d’aquestes treballadores (les diferències salarials en relació al país d'origen, el tipus de projecte migratori, escàs temps d'assentament en la societat receptora, manca de capital social, etc.). És el resultat d'una sèrie de processos discriminatoris que tenen a veure amb un complex entramat de factors de desigualtat (gènere, classe social, grup ètnic, nacionalitat, etc.), que interactuen de forma simultània a través de les normatives, les pràctiques i els discursos (Parella, 2010a). Són tres els principals elements normatius que generen processos de diferència, desigualtat i subordinació en el mercat de treball per a les dones migrades. En primer lloc, els principis rectors d’una política migratòria i de control de fluxos, de competència estatal, que defineix el “camp de possibilitats” de les persones migrades en l’espai social i laboral segons classe, gènere, origen ètnic i lloc de procedència (nacionalitat) (Cachón, 2009). Els seus continguts faciliten unes condicions específiques per a l’organització del procés laboral i la regulació de les economies que promouen la precarietat laboral. Per al cas específic de les dones migrades, es tracta d’un “marc institucional discriminatori” que garanteix la disponibilitat de suficient força de treball femenina dins dels paràmetres de la “globalització de la cura”, que es concreta en menys drets laborals i familiars per aquestes treballadores. En segon lloc, un altre factor clau a tenir en compte és la pseudoregulació o desregulació d’algunes ocupacions tradicionalment feminitzades. La construcció de la ciutadania en termes laborals utilitza estratègies de negació i subordinació dels treballs de les dones, que ha suposat la legitimació de l'exclusió de les treballadores de llar i de les treballadores sexuals (Mestre, 2005). Pel que fa al cas espanyol, encara que el treball domèstic remunerat s'hagi fa vint-i-cinc anys a la categoria de treball assalariat – 22

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

mitjançant la seva regulació en l'any 1985, a través del Reial decret 1424/1985 de 1 d'agost- es tracta d'una activitat no inclosa en l'Estatut dels treballadors, en tant que es considera una relació laboral de caràcter especial. Com veurem més endavant, les condicions que reglamenta l’esmentat decret, a través d'un règim especial de la Seguretat Social, són manifestament discriminatòries en relació amb la resta de sectors laborals i situa als seus treballadors –naturalment, ens referim majoritàriament a donesen els estrats més baixos de l'estructura ocupacional. Per tant, l'actual regularització del treball domèstic assalariat certifica la invisibilitat social, econòmica i jurídica de les persones que hi treballen. Així mateix, la no regulació del treball sexual impedeix el seu reconeixement legal i social com activitat laboral i ignora la diversitat de condicions sota les quals es realitza, tal com posen de manifest les investigacions de Licit (Línia d' Investigació i Cooperació amb Immigrants Treballadores del Sexe) i de la Fundació Surt per al cas de Catalunya (Heim, 2007, 2010; Piscitelli, 2007). En aquest sentit, cal diferenciar el tràfic de dones amb finalitats d'explotació sexual –de caràcter delictiu i una inqüestionable violació dels drets humans-, de l’exercici lliure del treball sexual com estratègia de supervivència davant la manca de millors oportunitats laborals i econòmiques, tal com bé recull una part del debat feminista (Juliano, 2004, 2005; Holgado, 2009). Més enllà de la controvèrsia que el debat entorn de la regulació d'aquesta activitat planteja, sens dubte l’absència de drets socials i laborals situa aquestes treballadores en condicions de màxim risc, explotació i desprotecció. Per últim, però no menys important, també cal mencionar com a factor destacat la resposta política davant la conciliació de la vida laboral i familiar i el model d’organització de la cura de les persones dependents (Peterson, 2007), que analitzarem de manera detallada en posteriors apartats. Tal com mostrarem, com a resposta a la situació de “col·lapse del sistema de cura” (Harrington, 1999), les dones d’origen immigrant estan gradualment realitzant des del mercat part del treball reproductiu que fins ara s’havia assignat a les dones en l’àmbit privat i que ja no poden seguir assumint. Aquest model permet alleugerir les responsabilitats i el volum de treball reproductiu de les famílies amb “dos salaris”, sense que suposi avançar de forma substancial cap a la corresponsabilitat masculina en l’esfera reproductiva, tal com posen de manifest les enquestes sobre usos del temps. Així mateix, tampoc permet repensar l’organització social de la cura des de plantejaments polítics que assumeixin el “col·lapse del sistema de cura”, ja que, segons Harrington (1999), el treball reproductiu no és percebut com a sistema, sinó com el resultat de decisions individuals que han de prendre i gestionar les famílies des de l’àmbit privat. Amb la finalitat d'il·lustrar les especificitats del sud d'Europa pel que fa al vincle entre migració i ocupació femenina, resulta de gran interès la tipologia de règims de benestar que proposa Eleonore Kofman (2008). L'autora classifica Espanya com a règim “conservador del Sud” (conservative southern). Davant l’insuficient desenvolupament 23

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

dels serveis per a les famílies i dels serveis socials, les demandes de les famílies activen des del mercat pautes d'ocupació per a les dones migrades basades principalment en el treball domèstic assalariat (entès com ocupació dintre de les llars), amb una destacada presència de la modalitat de “treballadores domèstiques internes”; en detriment de la presència de les treballadores d’origen immigrant en sectors com els serveis socials, educatius o sanitaris, que és la pauta predominant en països pertanyents a d’altres règims, com Suècia, per exemple (veure Taula 1). La tipologia de Kofman confirma les troballes d’altres estudis comparatius des d’una perspectiva europea, com els treballs de Sarti (2006), que mostren una correlació negativa entre el volum de servei domèstic (treball domèstic assalariat on les llars exerceixen d’empleadores) i la despesa social pública.

24

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 1 – Tipologia de règims de benestar, migració i ocupació femenina

PAÍS Suècia

RÈGIM DE PROVISIÓ DE SERVEIS BENESTAR Social-demòcrata Abundants per a nens i gent gran

Alemanya Conservador Nord

del Limitats per a joves i gent gran

França

Conservador

Abundants per a nens i limitats per a gent gran

Espanya

Conservador del Sud

Limitats per a joves i gent gran

Regne Unit

Liberal amb social- Escassos per a joves demòcrata abundant per a la gent gran

i

TIPUS D’OCUPACIÓ PER A LES DONES* - Elevades taxes d’ocupació - Nivell mig d’ocupació a temps parcial - Elevades taxes d’ocupació - Nivell elevat d`ocupació a temps parcial - Elevades taxes d’ocupació - Nivell mig d’ocupació a temps parcial - Baixes taxes d’ocupació - Nivell baix d’ocupació a temps parcial - Elevades taxes d’ocupació - Nivell elevat de temps parcial

OCUPACIÓ PER A LES DONES MIGRADES* - Insignificant en el TDA - Elevada concentració en serveis socials - Baixa concentració en el TDA - Baixa concentració en serveis socials - Mitjana concentració en el TDA - Baixa concentració en serveis socials - Alta concentració en el TDA - Baixa concentració en serveis socials - Baixa concentració en el TDA - Alta concentració en serveis socials

* Treball domèstic assalariat (TDA) es refereix a l’ocupació a les llars i “serveis socials” engloba l’ocupació en sectors com l’educatiu, el sanitari I els serveis comunitaris Font: Adaptació de la tipologia de Kofman (2008:86)

25

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Des d’aquest plantejament, els països pertanyents al règim “conservador del Sud”, amb una menor inversió pública en serveis socials, no només se sustenten en major mesura en la cura informal proveïda des de la llar per part dels integrants de la família, sinó que tenen menys capacitat de generar llocs de treball de qualitat al voltant de la cura. Aquest fet explica, en part: la creixent informalització del sector del treball de cura remunerat; la concentració de treballadores d’origen immigrant en aquest sector durant els darrers anys i la consegüent feminització dels fluxos migratoris (Bettio et at., 2006; Sarti 2006; Lyon i Gluksmann 2008); així com la marcada presència del voluntariat i de l’església catòlica tant en la provisió directa de cura com a l’hora de facilitar el reclutament de cuidadores d’origen migrant a través de les “xarxes catòliques” (Lyon i Gluksmann 2008). Aquesta concentració és més acusada en la mesura que les polítiques migratòries, com hem vist anteriorment, defineixen sota quines condicions les persones estrangeres esdevenen regulars i, en conseqüència (Sarti 2006:235): • quins perfils i quina quantitat de treballadores, en tant que irregulars, només podran treballar a l’economia submergida (a base principalment de proporcionar força de treball al servei domèstic) • s’estableix l’obtenció d’una oferta laboral en el servei domèstic com una de les poques vies accessibles a les treballadores estrangeres per tal d’obtenir la regularització, cosa que en reforça la dependència vers aquesta activitat, a la vegada que consolida aquest ghetto ocupacional. Tots aquests condicionants normatius que s’han mencionat operen i a la vegada són legitimats a partir de la construcció simbòlica. És així com el vincle entre dones migrades i determinades ocupacions es va consolidant a través d’estereotips de base etnocèntrica i alhora androcèntrica, que les exclouen d’algunes ocupacions i les converteix en objecte de selecció preferent per a les feines remunerades menys prestigioses. Per tant, les desigualtats múltiples que operen de forma interrelacionada en l’accés i promoció de les dones migrades en el mercat de treball, es concreten en prejudicis i estereotips que donen forma a processos discriminatoris en base a: El gènere. La construcció dels rols de gènere es manifesta tant en les identitats individuals com en la interacció social. Són el resultat de la combinació de dues dimensions: la formació de les identitats de gènere i la reproducció de les estructures socials de gènere (Peterson i Runyan, 1993:19-29). La primera dimensió se centra en la socialització, a través del paper que juguen institucions com la família, l'escola, les institucions religioses o els mitjans de comunicació. La segona dimensió, les estructures socials de gènere, es refereix al control sistèmic o estructural, que ha de situar-se en les pràctiques i les institucions existents que mantenen i promouen la jerarquia de gènere. Ambdues dimensions cristal·litzen en presumpcions i creences que justifiquen que la societat atribueixi a les dones la cura dels fills i les tasques de la llar; a la vegada que 26

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

legitimen que les estructures del mercat de treball les discrimini dins el món laboral, ja sigui limitant el seu accés i promoció, o bé relegant-les a determinats segments laborals. La categoria “immigrant” com atribut social. Les pràctiques discriminatòries derivades de la construcció de la figura de l'immigrant són el resultat de la confluència de prejudicis i estereotips de diferent índole. L'estrangeria com estatut jurídic és generadora de menors drets laborals, socials i polítics per a determinades nacionalitats, especialment quan les persones resideixen a Espanya en situació irregular. Aquesta situació genera representacions socials que legitimen que aquests col·lectius ocupin posicions econòmiques i socials inferiors. A més, determinats subjectes són adscrits a la categoria social d'immigrant mitjançant processos de construcció de la figura de l’ «immigrant» com exponent màxim de la figura social de l’alteritat (Santamaría, 2002). Aquesta categoria opera al marge de l'estrangeria, de manera que afecta també a individus que, no sent estrangers, pel fet de professar una determinada religió, mostrar un fenotip concret o parlar amb un accent específic, se'ls atribueix de forma automàtica origen “immigrant”. Prejudicis i estereotips de base ètnica, racial, cultural, nacional, religiosa, lingüística. Aquestes categories interaccionen amb el gènere i la classe social i creen jerarquies socials generadores de marcades desigualtats. Alguns d’aquests prejudicis i estereotips són el resultat de jerarquies etnoracials procedents de les administracions colonials (Grosfoguel, 2003), que afecten també a les persones migrades, en la mesura que s’instal·len en un entorn amb característiques “colonials”, on es perpetuen els prejudicis i on les relacions de poder en base a aquestes jerarquies segueixen establertes i, per tant, segueixen operant. Així mateix, d'acord amb els treballs de l’antropòloga Carmen Gregorio (2007), l'anàlisi dels estereotips que delimiten les oportunitats laborals de les dones migrades il·lustra els processos d'assignació i reassignació de determinades característiques que són considerades valuoses per a l'acompliment d'un treball remunerat determinat. El capitalisme fa derivar aquestes característiques d'una determinada construcció del gènere i/o d'un suposat origen 'etnonacional' o 'etnoracial'. Així doncs, mentre que per al treball sexual es construeix el cos femení des de la hipersexualització i racialització com a valor per al mercat del sexe, en l'àmbit del servei domèstic els estereotips de gènere i etnicitat actuen des de coordenades diferents. En aquest cas, es presenta a la dona migrada des de l'imaginari de la “bona mare i bona muller”, dolça, afectuosa, abnegada, resistent i pacient, a la que s’exigeix reafirmar les seves qualitats maternals de servei des de la invisibilització de les marques sexuals -vistes en aquest cas com una amenaçaA tall d’exemple, la interacció entre les jerarquies ètnico-racials i el gènere genera homogenis imaginaris i representacions associades a la hipersensualitat de la dona brasilera (Solé, Cavalcanti, Parella, 2011). Aquests estereotips poden complir una funció tant d'inclusió com d'exclusió (Congolino, 2006). D'inclusió, en tant que els permet participar del mercat eròtic-sexual amb certs “avantatges” lligats al seu capital

27

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

corporal. D'exclusió, ja que la seva valoració com a subjectes predominantment sexuals es converteix en un factor que les discrimina dels espais laborals i socials més valorats. Així mateix, en l’altre extrem, les dones musulmanes són destinatàries d’una interacció d’estereotips i prejudicis que reafirma el paradigma consensuat a Occident sobre l’islam (Martín Díaz, 2008) i dificulta la seva inserció laboral inclús per a les feines femenines socialment més devaluades. Segons Gema Martín Muñoz (2003), en aquest cas es dóna un “doble prejudici”, fruit de l’acumulació de dues alteritats –la interacció entre el gènere, d’una banda, i l’arrelada ideologia construïda des d’Occident sobre la cultura islàmica, de l’altra-, que són generadores d’una imatge monolítica de dones distants, passives, sotmeses, impersonals i “comunitaritzades”. Principalment durant els anys noranta, la major part de les investigacions sobre dona immigrant i mercat de treball a Espanya i a Catalunya s'han centrat principalment a mostrar els efectes d'aquestes múltiples formes de discriminació, de la mà d'estudis que han analitzar els sectors del servei domèstic i de la cura de nens i gent gran –juntament amb el treball sexual-, des d'un fort èmfasi en la segregació laboral que afecta a les dones no comunitàries, tot i que sense renunciar a l’anàlisi de la capacitat d'agència de les dones a l'hora de traçar les seves trajectòries laborals (Oso 1998; Parella 2003; Pla 2004; Escrivá 2004) 4.

4

No obstant això, d'acord amb Provansal (2008:342), es corre el risc que aquesta orientació majoritària de gran part dels estudis pugui haver contribuït a la “naturalització científica del que és vist habitualment com especialitats femenines…"

28

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

2.5 Principals trets del model de gestió de la cura a Catalunya i Espanya D’acord amb Marbán (2011) i Rodríguez Cabrero (2011), malgrat els diferents models de cobertura de les situacions de dependència a Europa, hi ha una sèrie de trets i tendències comunes: • Feminització de la cura amb un pes significatiu de la cura informal i una tendència creixent cap a la incorporació de les treballadores d’origen immigrant, en qualitat d’assalariades. • Si bé amb proporció variable, intensificació de la col·laboració públic-privada en la provisió dels serveis, amb un pes creixent de la iniciativa privada (tant lucrativa com no lucrativa) com a conseqüència de les restriccions pressupostàries i de l’envelliment de la població, amb el consegüent creixement de la ràtio de dependència. En el cas dels països mediterranis, aquesta col·laboració es dóna principalment des del foment de la provisió privada en un context d’una oferta insuficient de serveis públics. • la majoria són sistemes amb gestió descentralitzada, amb una creixent orientació cap a l’atenció domiciliària en detriment de la institucionalització. Aquest discurs de promoció de l’expansió de l’atenció domiciliària es basa en el convenciment que les persones dependents tenen més qualitat en la mesura que no són separades del seu context quotidià. Això no obstant, diversos autors assenyalen el risc que aquest discurs asseguri la persistència de la família com a principal proveïdora de benestar i s’utilitzi amb la finalitat de reduir els costos econòmics que suposa l’atenció residencial (Bettio et al. 2006; Recio 2010) • orienten la millora de la qualitat cap a la promoció de la continuïtat de la cura i la coordinació sociosanitària. En els països mediterranis, amb sistemes d’atenció de caràcter assistencial-residual, les principals mancances tenen a veure amb la necessitat d’establir mecanismes adequats d’acreditació i avaluació de la provisió privada lucrativa. • Una creixent expansió de les prestacions monetàries com a conseqüència fonamentalment de la creixent llibertat d’elecció que reclama la ciutadania, de la implementació de programes de prestacions monetàries “ad hoc” per part d’alguns sistemes (Regne Unit o Espanya, per exemple), així com d’una oferta de serveis públics insuficient (com és el cas dels països mediterranis, entre ells Espanya).

• un marc polític-ideològic global que legitima el retrocés de l’Estat de Benestar i la creixent mercantilització dels riscos socials (Adelantado i Calderón, 2005; Rodríguez Cabrero, 2011)

29

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Per al cas espanyol, l’actual sistema d’organització social de la cura i de l’atenció a la dependència cal emmarcar-lo en una sèrie de transformacions demogràfiques, culturals i econòmiques (Pacolet, 2006; Marbán, 2011) • canvis en la cultura sobre la responsabilitat de la cura (care responsability culture), motivats per canvis d’índole sociodemogràfica (envelliment, canvis en les dinàmiques familiars, etc.). Són canvis que es tradueixen en una crisi de la tradicional xarxa de cura informal de la que disposaven les persones dependents i posa de manifest la fragilitat i insuficiència del modelo tradicional d’atenció a la dependència. • una estructura d’organització i provisió de la cura a les esferes pública i privada (social caring setting) plural, familística i multinivell, excessivament intensiva en cura informal (familiar) i amb una insuficient i desigual oferta i cobertura de serveis públics i de serveis privats de responsabilitat pública; • un context europeu afavoridor de l’atenció creixent a la dependència, que ha servit d’impuls a les reformes polítiques (Policy legacy and policy reforms) D’acord amb Rodríguez Cabrero (2011), el model de gestió de la cura per al cas recau principalment en les famílies (eufemisme de “dones”). En aquest sentit, les dades de la “Encuesta de Discapacidades, Autonomía Personal y Situaciones Dependencia” (INE 2009) posen de manifest que el 88% de les persones cuidadores principals d’una persona en situació de discapacitat o dependència són un membre de la llar (cura informal). La crisi económica dels darrers anys està accentuant encara més els valors familistes, tal com posa de manifest Meil (2011) en un recent estudi d’abast espanyol: la proporció dels qui consideren que quan una persona experimenta una situació de manca d’autonomia ha de recórrer als serveis socials i no a la família s’ha reduït del 30 al 22% i un 68% pensa que són els fills els qui han de tenir cura dels seus pares. Quan la família o parentel·la no pot assumir la cura de les persones dependents, l’externalització i la mercantilització de l’atenció personal a través del recurs al servei domèstic tradicional constitueix, segons Martínez Buján (2011:94), l’altre gran pilar de la provisió de cura a Espanya. D’aquesta manera, l’autora ens parla d’un “nou servei de llar” o d’un “servei domèstic de l’envelliment”, especialment adreçat a les persones grans en situació de manca d’autonomia personal i que es nodreix fonamentalment de treballadores d’origen immigrant, tal com s’ha argumentat en l’apartat anterior. Certament, en els darrers anys, aquest model de gestió de la cura experimenta un procés de transformació, com ho demostra l’aprovació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència (LAAD en endavant), si bé el balanç de la seva aplicació mostra que no ha suposat reformes profundes. És un model en transició cap a una cobertura universal, que ha permès inaugurar un nou catàleg de serveis socials i prestacions econòmiques. Això no obstant, diversos estudis assenyalen que el que la seva implementació ha suposat és 30

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

el reforçament de la reestructuració del treball de cura cap a la modalitat de la contractació d’una treballadora a la llar (Rodríguez Cabrero, 2011; Martínez Luján, 2011). Per tant s’assisteix a un reforçament de les dinàmiques de familiarització i mercantilització. Davant la insuficient oferta de serveis socials públics (ajut a domicili, centres de dia/nit o atenció residencial), la LAAD estableix un catàleg de prestacions econòmiques. Dues de les més destacades són la “prestació econòmica vinculada al servei” i la “prestació econòmica per al a cura en l’entorn familiar i recolzament a cuidadors no professionals”. Mentre la primera s’atorga de forma en els casos on no és possible l’accés a un servei públic o concertat i està vinculada a l’adquisició d’un serveis social privat (article 17), la segona es reconeix “excepcionalment quan el beneficiari estigui essent atès pel seu entorn familiar” i permet que la persona cuidadora s’ajusti a les normes d’afiliació, alta i cotització a la Seguretat Social 5. Les quanties d’una i altra, regulades pel Reial decret 570/2011, de 20 d'abril, segons grau i nivell de dependència, es recullen a la Taula 2. Taula 2 – Quanties màximes de les prestacions econòmiques segons grau i nivell de dependència. 2011.

Graus i nivells

Prestació econòmica vinculada al servei

Prestació econòmica per a cura a l’entorn familiar

Euros mensuals

Euros mensuals

Quantia

Quantia

Grau III Nivell 2

833,96

520,69

Quota SS+FP

Grau III Nivell 1

625,47

416,98

Grau II Nivell 2

462,18

337,25

Grau II Nivell 1

401,2

300,9

164,54(163,04 + 1,50)

Grau I Nivell 2

300

180

82,27(81,52 + 0,75)

Font: Reial decret 570/2011, de 20 d'abril.

A la pràctica, la prestació concebuda des del seu caràcter “excepcional” s’ha convertit en pràcticament la norma (un 46,2% del total de prestacions per al conjunt de l’estat espanyol, que s’incrementa a un 60,1% per al cas específic de Catalunya corresponen a la PE per a la cura familiar i no professional), tal i com posen de manifest les dades de la Taula 3. Aquesta situació, com veurem a continuació, té importants repercussions en el model de gestió de cura, tant en la qualitat i accés a la cura per part de les persones dependents, com en les condicions de treball de les persones que la presten.

5

Mitjançant la subscripció d’un conveni especial que regula el Real Decret 615/2007. Aquest decret només contempla el reconeixement a percebre algunes prestacions com ara la pensió de jubilació i la incapacitat permanent (però no pas l’atur o la maternitat). La quantia de la prestació, per l’any 2007, oscil·lava entre els 390 i els 487 euros mensuals, segons el grau de dependència de la persona, xifra clarament per sota del Salari Mínim Interprofessional.

31

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 3 – Prestacions reconegudes per la Llei 39/2006 (a 01 de setembre de 2011). Catalunya i Espanya. PRESTACIONS Prevenció, dependència i promoció de la autonomia personal Teleassistència

1,1%

% CONJUNT ESTAT ESPANYOL 1,8%

6,8%

13,3%

Ajut a Domicili

9,5%

13,0%

Centres de Dia/Nit

3,3%

6,1%

Atenció residencial

11,0%

13,4%

PE vinculada al servei

8,3%

6,4%

PE cura familiar i no professional PE assistència personal NOMBRE TOTAL BENEFICIARIS

% CATALUNYA

60,1%

6

46,2%

0,0%

0,1%

143.510

900.689

FONT: IMSERSO, Servicio de Estadísticas de la Subdirección General Adjunta de Valoración, Calidad y Evaluación. Disponible a: www.dependencia.imserso.es

El principal risc de les reformes, tal com adverteix Rodríguez Cabrero (2011), és el reforçament del model tradicional de la cura a patir de la via de les prestacions monetàries o de la integració de la cura informal al sistema de la Seguritat Social, tal i com ha succeït amb la implementació de la LAAD. Es tracta doncs de models que pivoten principalment al voltant de la delegació de la cura a les treballadores migrades i una part considerable d’aquestes treballadores opera des de l’economia submergida (Bettio et al., 2006; Martínez Buján, 2010), En aquest sentit, podria afirmar-se que “reconstrueixen el paper històric de la dona cuidadora mitjançant el control i direcció de la cura formal o delegada en el si de la llar a dones migrades” (Rodríguez Cabrero, 2011:19). Per tant, si bé la LAAD transforma la filosofia del règim de cura a Espanya, en tant que suposa el pas d’un sistema assistencial a un sistema universal que estableix un nivell bàsic de protecció a la dependència, segons Martínez Luján (2011), tant la insuficiència de serveis socials com d’instruments estatals per regular i finançar les actuacions a nivell autonòmic, han propiciat efectes contradictoris: la reafirmació del paper de la família (dona) cuidadora i la consolidació de les pràctiques de mercantilització a través del servei domèstic i de la invisibilització de la figura de la treballadora domèstica. Són 6

Només les Comunitats Autònomes de Balears (70,5%), Múrcia (66,7%) i Aragó (62,4%) superen a Catalunya pel que fa al percentatge de PE cura familiar i no professional; per contra, el País Basc o Madrid se situen per sota de la mitjana espanyola (amb un 45,4% i un 18,8%, respectivament)

32

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

moltes les famílies que utilitzen l’ajut econòmic per a “cura familiar no professional” que reben de la LAAD, per a la contractació de treballadores immigrades en situació irregular al domicili. Així ho certifiquen els treballs de Martínez Luján (2011:112) Certament, tots aquests efectes assenyalats no són universals i no només tenen a veure amb la naturalesa de la prestació. Com bé analitza Martínez Buján (2011), les conseqüències també tenen a veure amb d’altres factors com la participació laboral de les dones autòctones i el model migratori de cada territori 7. En qualsevol cas, en termes globals, ens trobem davant una llei que acaba potenciant les transferències monetàries directes per tal que la família proveeixi la cura, la qual cosa genera dinàmiques de mercantilització que reforcen encara més l’economia submergida i el foment d’un mercat de la cura irregular principalment ocupat per treballadores estrangeres. Aquest escenari descrit conviu amb un discurs polític que vol apostar per la professionalització del sector, tal com recull la mateixa LAAD, demanda compartida tant pels col·legis professionals, com per les organitzacions sindicals i patronals (Torns et al., 2009). L’element central d’aquest debat se situa al voltant de la formació que cal exigir com a instrument per a la millora de la qualitat de l’ocupació, en tant que les titulacions actuals (auxiliar de geriatria, p.e.) no són equiparables a cap grau mig o superior de Formació Professional (Recio, 2010). En paral·lel, les empreses privades dedicades a ofertar serveis a domicili o residencials es troben en clara expansió, en un context de progressiu envelliment poblacional i d’insuficiència de serveis socials públics per poder fer front a les situacions de manca d’autonomia. Algunes d’aquestes empreses són grans inversors que procedeixen d’altres sectors, especialment de la construcció. D’altres estan aprofitant les previsions del creixement del sector per oferir franquícies. Ambdós tipus d’empreses competeixen amb petites empreses locals, moltes d’elles vinculades al tercer sector o a cooperatives d’inserció social. (Parella, 2003; Recio, 2009; Recio, 2010). S’assisteix doncs a una nova divisió del treball entre família, mercat i Estat, que es concreta en una refamiliarització de la cura (Rodríguez Cabrero, 2011) que susposa transitar des del model “familiar” de cura –sustentat en la figura d’una dona a temps complet gestionant i executant el treball domèstic i familiar- cap al model de cura anomenat ‘dona migrada a la família' (Bettio et al., 2006). En definitiva, aquest model possibilita la reproducció social de societats com la catalana, que s'enfronta a serioses i alarmants dificultats a l'hora de seguir organitzant socialment la cura des dels models tradicionals de divisió sexual del treball. En aquest sentit, tot i els innegables avenços que ha suposat l’aprovació i desplegament de l’anomenada “Llei de Dependència” 8, el fet que s’estigui concretant principalment a 7

És així com l’estudi de Martínez Buján (2011) mostra interessants diferències entre Comunitats Autònomes pel que fa a la consolidació d’un tipus de model de gestió de la cura.

8

Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència

33

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

través de les prestacions econòmiques a les famílies, en detriment de l’oferta de serveis, hem vist com no afavoreix ara per ara la creació d’ocupació de qualitat de manera significativa (Martínez Buján, 2011). Ben al contrari, s’està afavorint que se segueixi sustentant la cura en els membres de la família inactius –generalment dones-; o bé des de la contractació d’hores d’assistència des de l’economia submergida (Sarassa, 2009). Aquesta dinàmica genera llocs de treball globals que estan ocupant persones migrades – generalment dones-, des de situacions jurídiques vulnerables i sota condicions laborals sovint abusives. A tall de síntesi, la Figura 1 presenta els pilars més rellevants de l’actual sistema d’atenció a la cura a les persones socialment definides com a dependents, a partir de Parella (2003) i d’una adaptació del model i dels conceptes que proposa Rodríguez Cabrero (2011:20-23). La figura se sustenta en les dinàmiques que articulen les dues dimensions que planteja Jenson (1997): d’una banda,a qui correspon cuidar i, de l’altra, a qui correspon pagar la cura. L’esquema contempla les tres estructures proporcionadores de cura: família (estructura tradicional), estat (estructura pública) i mercat (estructura privada). S’afegeix una quarta estructura, que anomenem “estructura delegada”, que inclou el treball domèstic assalariat sota les seves diferents modalitats i que constitueix un espai mercantilitzat amb una marcada presència de treballadores estrangeres. L’estructura delegada està gestionada directament des de l’esfera familiar i contempla tant la modalitat formal com la informal, amb jornades laborals que poden cobrir les 24 hores d’assistència (servei domèstic intern). Aquesta “estructura delegada” es diferencia de l’estructura privada en tant que no inclou entitats que presten els serveis de cura des d’un mercat regulat des del Règim General de la Seguretat Social, on qui contracta és una entitat amb personalitat jurídica. Així mateix, es distingeix de l’estructura tradicional de cura informal (a càrrec principalment de les dones dins l’àmbit de la llar), en tant que respon a estratègies mercantilitzadores pseudo o desregulades de la cura, que sorgeixen des de la institució familiar, davant la impossibilitat de seguir assumint el volum de cura informal necessari per fer front a l’envelliment de la població i a la desaparició de la figura de la dona “mestressa de casa”. L’estructura delegada se sustenta a partir de llocs de treball marcats per la invisibilitat social, la precarietat, la desprotecció social i la desprofessionalització, tal com mostrarem en el següent apartat. Constitueix un dels pilars de l’expansió de la cura en règims de benestar com el nostre, caracteritzats per la manca d’una estructura pública que afavoreixi les dinàmiques desfamiliaritzadores al voltant de la cura. Les quatre estructures estan fortament imbricades a l’hora d’explicar les dinàmiques de gestió de la cura i els seus efectes en termes de desigualtats: Des del moment que les polítiques publiques (estructura pública) afavoreixen les prestacions econòmiques a les famílies, d’escassa intensitat protectora (en detriment de 34

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

la provisió o finançament de serveis), s’estimulen dinàmiques familiaritzadores que passen per potenciar la “cura informal” remunerada, adreçada principalment a dones que ja exercien aquesta tasca sense remuneració. Aquest seria el cas de la “Prestació econòmica per a cura a l’entorn familiar”, que estableix la LAAD i que hem vist que avui per avui és amb diferència el tipus de prestació més generalitzada. Així mateix, com ja s’ha comentat anteriorment i tal com mostra la Figura 1, la proliferació d’aquest tipus de prestació suposa també un incentiu per tal que les llars destinin part o la totalitat de la prestació a remunerar una treballadora domèstica sense contracte. Aquesta pràctica suposa estimular l’estructura delegada, a través de la subvenció indirecta del mercat informal. Ambdues dinàmiques, la cura informal “remunerada” o la “subvenció pública” del mercat informal, comporten greus conseqüències en termes de desigualtats de gènere i d’ètnia. La cura informal “remunerada” relega a les dones de determinades generacions a l’àmbit privat de la llar (malgrat la prestació els permeti donar-se d’alta a la Seguretat Social) i converteix el dret a cuidar en un deure des de lògiques de gènere (Pérez Orozco 2006). Així mateix, la subvenció del mercat informal passa fonamentalment pel reclutament de dones immigrants. Aquestes treballadores sovint s’enfronten a la separació física de les seves famílies, tant a conseqüència de les restrictives lleis d’estrangeria com d’unes condicions laborals que no permeten la reagrupació (servei domèstic intern), amb la qual cosa se’ls nega el dret a conciliar vida laboral i familiar (Parella i Samper 2008). Des del moment que l’estructura pública no aposta suficientment pels serveis socials públics o serveis privats subvencionats (empreses), els efectes sobre l’estructura privada són també negatius. A manca de finançament públic, el mercat formal de les empreses (tant lucratives com no lucratives) configura una oferta desestructurada i fragmentada, en gran mesura a causa del pes del mercat informal, que exerceix una “competència deslleial” (Carrasco i Rodríguez, 2000). L’expansió de les empreses en aquest sector passa fonamentalment per l’especialització en els segments de la demanda amb elevat poder adquisitiu (que puguin fer front a les tarifes requerides), o bé per precaritzar les condicions laborals de les persones contractades (el·ludir el reconeixement professional de les persones empleades, aplicar convenis col·lectius de nivell més baix, etc.), com a conseqüència de la feminització del sector i amb el risc que això suposa per a la qualitat del servei (Recio 2006). Però aquestes dinàmiques precaritzadores no només operen en els serveis estrictament privats; sinó que fins i tot és habitual que quan es tracta de serveis finançats per l’administració (com és el cal del servei d’atenció domiciliària), es dispensin a partir de la subcontractació d’empreses privades que ofereixen costos baixos a base d’oferir condicionals salarials i laborals de baixa qualitat (Recio 2006). A més a més, la gestió de les necessitats de cura des de l’estructura privada promou la individualització del risc i afavoreix la dualització social. Les persones que disposin de 35

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

menys recursos per costejar els serveis privats es veuen impel·lits a optar, o bé per la familiarització (la cura informal com a obligació), o bé per altres opcions mercantilitzades menys regulades (o totalment desregulades si parlem de l’economia submergida) i amb un cost econòmic més baix (com és el cas de les treballadores domèstiques internes, per exemple, que ofereixen una cobertura de 24 hores). Aquest tipus de mercantilització discrimina des de lògiques de classe social, tant en funció de qui té dret a la desfamiliarització (Leitner 2003), com en funció de la qualitat del servei que les persones puguin permetre’s (Pérez Orozco 2006). Per últim, el vincle entre l’estructura tradicional (familiar) i la delegada és evident. La resposta de l’estructura pública davant la “crisi de la cura” promou un model de gestió de la cura definit per la seva doble condició de familiar i femení. Genera noves estratègies que afavoreixen el transvasament de la cura cap a les dones immigrades a canvi d’una remuneració. Es tracta d’estratègies que se sustenten en la figura de la dona cuidadora, amb una creixent delegació del control i direcció de la cura cap a les dones migrades, en un context de pseudo o desregulació d’aquesta activitat. Per tant, d’acord amb Lyon i Gluksmann (2008), les dinàmiques entre la família i el mercat ja no poden copsar-se des de conceptes com la “(des)mercantilització” o la “(des)familiarització”, en tant que assistim al sorgiment d’una varietat de fórmules mixtes entre el treball de cura remunerat i el no remunerat, entr el formal i l’ informal, on es combina la “refamiliarització” amb l’externalització de la cura cap a un mercat cada cop menys homogeni i més informalitzat. Aquest transvasament des de la família cap a una mercantilització més desregulada, s’està materialitzant a través de diverses vies. A més a més del contacte directe entre la família empleadora i la treballadora domèstica (a través de les referències, xarxes, etc.), o del paper intermediador d’agents informals (“parròquies”), proliferen les entitats lucratives que se situen en aquesta creixent nebulosa que es conforma entre l’estructura privada i la delegada: les “empreses intermediàries” (Parella 2003).

36

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Figura 1 - Sistema d’atenció a la cura a les persones grans dependents a catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de Parella (2003) i Rodríguez Cabrero (2011:20-23)

37

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

3

Dades sociodemogràfiques i marc regulador del mercat formal de cura a Catalunya

A continuació es presenten els resultats referits a l’anàlisi de fonts secundàries. En concret, es mostra el volum de les persones grans amb necessitats de cura i la previsió de creixement per als propers anys, en relació amb l’oferta de serveis per a les persones en situació de dependència i els llocs de treballs que s’han creat al voltant d’aquest sector.

38

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

3.1 Algunes dades sociodemogràfiques al voltant de les necessitats de cura a Catalunya Aquest apartat de l’informe pretén oferir una aproximació general al volum de les persones grans amb necessitats de cura i a la previsió de creixement per als propers anys, per tal de relacionar aquestes dades amb l’oferta de serveis existent, la qualitat de l’ocupació creada i les previsions de creació d’ocupació futura. Per determinar quines són les necessitats de cures lligades a la promoció de l’autonomia personal i a les situacions de dependència no només s’han de tenir en compte la quantitat d’anys que pot viure una persona, sinó quina és la qualitat o la situació en què viu, el que s’anomena esperança de vida lliure de discapacitat o esperança de vida en salut (Villar et al. 2008). A tal efecte, presentem alguns dels índexs demogràfics més relacionats amb l’envelliment i la dependència, juntament amb una selecció d’alguns dels resultats més destacats de l’Informe sobre les necessitats de cura i atenció a les persones en situació de dependència : anàlisi de la demanda futura, elaborat pel CTESC (2008), en relació a l’oferta de serveis i la creació d’ocupació al voltant dels serveis socials. La població total de Catalunya l’any 2001 era de 6.361.365 persones, un 17,4% (1.107.728), major de 64 anys. L’any 2010, la població total va augmentar fins a 7.512.381 i tot i que també va augmentar el nombre d’adults de més de 64 anys (1.239.163), el seu pes relatiu es va reduir fins al 16,5%. Pel que fa a l’índex de sobreenvelliment, (el percentatge de persones majors de 84 anys entre les més grans de 64 anys) l’any 2010, 14 de cada 100 dels adults de més de 64 anys superen els 84 anys, mentre que l’any 2001, aquest índex tenia un valor d’11. L’esperança de vida en néixer a Catalunya va augmentar dels 79,9 anys l’any 2001 als 81,6 anys el 2009. L’Institut Nacional d’Estadística elabora anualment una projecció de població a curt termini. Constitueix una simulació estadística de la mida i estructura demogràfica de la població que residirà a Espanya, a les seves comunitats autònomes i a les províncies en els pròxims 10 anys, en cas de mantenir-se les tendències i els comportaments demogràfics actualment observats. D’aquesta manera, aquests resultats mostren, bàsicament, l’efecte demogràfic que tindrà l’evolució recentment observada de la fecunditat, la mortalitat i les migracions en els diferents territoris. Segons aquestes projeccions, s’espera que la població total de Catalunya l’any 2021 sigui de 6.815.866 persones, així com que 21 de cada 100 tingui més de 64 anys, i que 17 de cada 100 persones de més de 64 anys sigui més gran de 84 anys.

39

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 4 – Dades de població real i projectada per a Catalunya.2001, 2010 i 2021.

Població Total Majors de 64 anys Majors de 84 anys

2001 6.361.365 1.107.728 119.778

2010 7.512.381 1.239.163 170.500

2021 6.815.866 1.462.227 248.579

Font: Elaboració pròpia a partir d’INEbase. Padró municipal 2001 i 2010 i Projeccions de població a curt termini, sèrie 2011-2021.

Taula 5 – Taxes de població reals i projectats per a Catalunya per als anys 2001, 2010 i 2021

Majors de 64 anys /total població Majors de 84 anys/ majors de 64

2001 17,4% 10,8%

2010 16,5% 13,8%

2021 21,4% 17,0%

Font: Elaboració pròpia a partir d’INEbase. Padró municipal 2001 i 2010 i Projeccions de població a curt termini, sèrie 2011-2021.

Si s’observa la proporció de persones majors de 64 anys respecte a la població total a Catalunya, i la comparem amb aquesta mateixa relació a la resta de CCAA, veiem que Catalunya se situa al voltant de la mitjana nacional que és de 16,8%. La comunitat més envellida en és Castella i Lleó, amb una taxa de 22,5%, i la menys, la Ciutat Autònoma de Melilla, amb un 11,3%.

40

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 6 – Proporció de persones majors de 64 anys, sobre la població total per CCAA. Any 2010 Territori

Percentatge

Castella i Lleó Principat d’Astúries, Galícia Aragó País Basc Extremadura Cantàbria Rioja, La Comunitat Foral de Navarra, Castella - la Manxa Catalunya Total Nacional Comunitat Valenciana C.A. Madrid, Andalusia Illes Balears, Regió de Múrcia Canàries Ciutat Autònoma de Ceuta Ciutat Autònoma de Melilla

22,5% 21,9% 21,8% 20,1% 19,5% 18,8% 18,5% 18,5% 17,7% 17,7% 16,9% 9 16,84% 16,1% 15,1% 14,8% 13,8% 13,5% 13,0% 12,3% 11, 4%

Font: Elaboració pròpia a partir d’INEbase. Indicadors Demogràfics Bàsics.

3.1.1 Taxa de dependència senil i taxa de sobreenvelliment La taxa de dependència senil, definida com el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de persones d’entre 15 i 64 anys, ens permet apreciar la relació existent entre aquests dos col·lectius. La Taula 7 mostra aquest índex per a Catalunya, la província de Barcelona i les ciutats d’aquesta província que l’any 2010 superen els 50.000 habitants.

9

El percentatge per a Catalunya a la Taula 5 i a la Taula 6 difereix en alguns decimals. Això s’explica perquè l’origen de les dades a la Taula 5 és el padró municipal i el de la Taula 6 és la taula d’Indicadors Demogràfics Bàsics, que es calculen a partir dels resultats de les estadístiques del Moviment Natural de la Població i de les xifres de població resident a Espanya.

41

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 7 – Taxa de dependència senil. Catalunya, província de Barcelona i principals ciutats de la província. 2001 i 2010 Territori Catalunya Barcelona (província) Ciutats de més de 50.000 habs. 08205-Sant Cugat del Vallès 08056-Castelldefels 08184-Rubí 08124-Mollet del Vallès 08301-Viladecans 08266-Cerdanyola del Vallès 08096-Granollers 08121-Mataró 08169-Prat de Llobregat (El) 08279-Terrassa 08015-Badalona 08200-Sant Boi de Llobregat 08307-Vilanova i la Geltrú 08245-Santa Coloma de Gramenet 08187-Sabadell 08073-Cornellà de Llobregat 08101-Hospitalet de Llobregat (L’) 08113-Manresa 08019-Barcelona

2001 25,24% 24,51%

2010 24,17% 24,32%

14,92% 13,37% 16,38% 15,00% 13,52% 14,11% 20,11% 21,32% 16,78% 23,23% 19,87% 17,72% 24,14% 19,50% 24,62% 22,79% 24,50% 33,55% 33,16%

15,25% 15,95% 17,50% 17,96% 18,28% 18,76% 21,03% 21,54% 21,59% 21,60% 22,04% 22,30% 23,20% 24,21% 24,76% 26,04% 27,16% 28,39% 30,52%

Font: Elaboració pròpia a partir d’INEbase. Padró municipal 2001 i 2010

L’any 2010 a Catalunya, per cada 100 persones d’entre 16 i 64 anys 24 persones són majors de 64 anys. Si comparem l’any 2001 amb l’any 2010, tant per al total de Catalunya com per a la província de Catalunya, la taxa ha disminuït lleugerament. Les ciutats de la província de Barcelona on més ha disminuït la taxa de dependència senil durant aquest període són Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Manresa i Barcelona. Per contra, destaquen Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans i el Prat de Llobregat com els municipis de més de 50.000 habitants on més s’ha envellit la població (amb un increment de la taxa superior als 4 punts). En els dos extrems, Sant Cugat del Vallès presenta el valor mínim de l’índex per al 2010, amb 15 adults de més de 64 anys per cada 100 persones d’entre 16 i 64, i Barcelona el valor màxim(30 per cada 100). L’atenció a la dependència es torna més necessària a mesura que es va produint l’envelliment de la vellesa. La Taula 8 mostra els percentatges de persones de més de 84 anys, en relació als majors de 64 anys (Índex de sobreenvelliment), novament comparant els anys 2001 i 2010 i per als mateixos àmbits territorials. 42

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 8 – Índex de sobreenvelliment. Catalunya, província de Barcelona i principals ciutats de la província. 2001 i 2010 Territori Catalunya Barcelona (província) Ciutats de més de 50.000 habs. 08301-Viladecans 08245-Santa Coloma de Gramenet 08073-Cornellà de Llobregat 08101-Hospitalet de Llobregat (L’) 08169-Prat de Llobregat (El) 08124-Mollet del Vallès 08200-Sant Boi de Llobregat 08266-Cerdanyola del Vallès 08015-Badalona 08184-Rubí 08056-Castelldefels 08307-Vilanova i la Geltrú 08121-Mataró 08096-Granollers 08187-Sabadell 08279-Terrassa 08205-Sant Cugat del Vallès 08019-Barcelona 08113-Manresa

2001 10,81% 10,72%

2010 13,76% 13,53%

7,94% 9,45% 9,49% 8,42% 8,79% 10,04% 8,74% 10,01% 8,79% 9,11% 10,14% 8,91% 10,86% 10,21% 9,89% 10,09% 12,43% 11,70% 12,19%

9,56% 9,62% 10,49% 10,64% 10,92% 10,93% 10,98% 11,14% 11,47% 11,48% 11,69% 12,01% 13,01% 13,03% 13,25% 13,28% 13,54% 15,40% 15,83%

Font: Elaboració pròpia a partir d’INEbase. Padró municipal 2001 i 2010.

L’any 2010, tant per al conjunt de Catalunya com a la província de Barcelona, de cada 100 persones majors de 64 anys, 14 tenen 85 anys o més. A tots els territoris contemplats a la taula, la taxa ha augmentat l’any 2010 respecte al 2001, és a dir, en tots els casos. Les ciutats de Barcelona i Manresa són les que presenten els valors més extrems, amb gairebé 16 persones majors de 84 anys per cada 100 majors de 64. Viladecans i Santa Coloma de Gramenet són, en canvi, les que compten amb una menor proporció de persones grans situades a les franges de major edat, amb taxes del 9,6% i del 9,6%, respectivament.

3.1.2 Estadístiques de discapacitat a Catalunya L’envelliment de la població es troba fortament vinculat a una major probabilitat de discapacitat. Així ho mostren els resultats de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència 2008 realitzada per l’INE. Segons aquesta enquesta, de cada mil persones d’entre 6 i 64 anys a Catalunya, 38 tenen alguna 43

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

discapacitat. Aquesta proporció augmenta entre les persones amb edats compreses entre els 65 i els 79 anys, amb un valor de 194 per cada mil i es dispara per al grup etari dels majors de 79 anys, amb una proporció de 416 persones per cada mil Taula 9 – Població amb discapacitat a Catalunya per edat i sexe 2010. Dades absolutes i relatives.

Catalunya

Xifres absolutes (milers de persones) Ambdós sexes Homes Dones

Xifres relatives (en tant per mil) Ambdós sexes Homes Dones

511,7

203,2

308,5

76,05‰

61,06‰

90,71‰

De 6 a 64 anys

212,1

99,8

112,4

38,17‰

35,29‰

41,16‰

De 6 a 44 anys

74,8

48,1

26,7

19,74‰

24,55‰

14,59‰

De 45 a 64 anys

137,4

51,7

85,7

77,63‰

59,5‰

95,11‰

De 65 a 79 anys

165,6

68,7

96,9

194,85‰

178,21‰

208,66‰

De 65 a 69 anys

40,8

20

20,9

135,39‰

138,59‰

132,46‰

De 70 a 74 anys

62,9

24,1

38,7

215,1‰

181,89‰

242,74‰

De 75 a 79 anys

61,9

24,6

37,3

241,77‰

226,26‰

253,19‰

De 80 y més anys

134

34,7

99,2

416,68‰

302,09‰

480,45‰

De 80 a 84 anys

57,7

15,7

42

317,35‰

221,96‰

377,97‰

De 85 a 89 anys

47,6

13,1

34,5

494,79‰

402,91‰

541,77‰

Total

28,6 5,9 22,7 659,99‰ 505,16‰ 717,29‰ De 90 y més anys Font: Elaboració pròpia a partir d’INEbase. Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència 2008.

Dels diferents tipus de discapacitats, són de gran rellevància les que afecten a les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD), ja que estan directament relacionades amb la dependència. 148 persones de cada mil de les que tenen entre 65 i 79 anys, tenen alguna discapacitat d’aquest tipus. Entre els majors de 79 anys, la relació augmenta més del doble, amb 362 per cada mil persones amb aquesta dificultat. A mesura que l’edat avança, cada vegada és major la proporció de persones amb discapacitats que afecten a les activitats de la vida diària. Mentre que a la franja etària de 6 a 64 anys, el percentatge de persones amb discapacitat per a les ABVD entre la població amb alguna discapacitat és del 71% (27 de 38 persones), per a la franja d’edat compresa entre els 65 i els 79 anys la proporció és del 76% (148 de 194 persones) i gairebé s’arriba al 90% (362 de 416 persones) quan es tracta dels majors de 79 anys.

44

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 10 – Població amb alguna discapacitat per les ABVD a Catalunya per edat i sexe 2010. Dades absolutes i relatives.

Catalunya

Xifres absolutes (milers de persones) Ambdós sexes Homes Dones

Xifres relatives (en tant per mil) Ambdós sexes Homes Dones

395

138,3

256,7

58,71‰

41,58‰

75,46‰

De 6 a 64 anys

152,1

64,5

87,7

27,38‰

22,81‰

32,1‰

De 6 a 44 anys

48

29,6

18,4

12,67‰

15,1‰

10,06‰

De 45 a 64 anys

104,2

34,9

69,2

58,86‰

40,2‰

76,85‰

De 65 a 79 anys

126,3

45,9

80,3

148,59‰

119,2‰

172,97‰

De 65 a 69 anys

32

14,5

17,5

106,24‰

100,99‰

111,03‰

De 70 a 74 anys

45,2

13,8

31,4

154,55‰

103,67‰

196,92‰

De 75 a 79 anys

49,1

17,6

31,4

191,65‰

162,35‰

213,22‰

Total

116,6

27,9

88,7

362,75‰

243,02‰

429,38‰

De 80 a 84 anys

47,5

11,6

35,9

261,34‰

164,85‰

322,64‰

De 85 a 89 anys

40,9

10,7

30,3

424,87‰

327,26‰

474,79‰

De 80 y més anys

28,2 5,6 22,6 650,39‰ 480,46‰ 713,29‰ De 90 y més anys Font: Elaboració pròpia a partir d’INEbase. Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència 2008.

3.1.3 Oferta de serveis a les persones grans dependents i tipus d’ocupació a Catalunya Aproximadament 301.600 dependents a Catalunya reben l’atenció personal de com a mínim una persona cuidadora, a partir de les dades per a l’any 2008.El cuidador principal és principalment un familiar directe de la persona afectada (cura informal), el mateix cònjuge o parella en el 20% dels casos i la filla en el 19%. Per contra, el pes dels fills varons com a cuidadors principals és només del 4%. Aproximadament 17.800 persones a Catalunya van rebre atenció d’un empleat o persona remunerada (suposen només un 6% del total de les persones enquestades). Per la seva magnitud és important destacar que en el 32% dels casos la persona enquestada no va donar detalls sobre el tipus de relació amb la persona cuidadora, per la qual cosa és probable que es tracti de situacions de cura informal o de cura remunerada sense alta a la Seguretat Social .

45

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 11 – Relació del cuidador principal amb la persona amb discapacitat segons edat de la persona amb discapacitat. Catalunya 2008. Xifras absolutes (milers de persones) Catalunya Total

Total

6 a 64 anys

65 a 79 anys

80 y més anys

301,6

108,6

93,9

99,1

Cònjuge o parella

60,6

26,4

26

8,1

Filla

57,1

1,9

17,3

37,9

Fill

13,7

2,3

5

6,5

Germana

4,8

4,2

0,2

0,4

Germà

1,5

0,2

0,9

0,3

Mare

21

21

0

0

Pare

3,7

3,7

0

0

Un altre parent

17,9

2,6

3,4

11,9

Empleat

17,8

2

5,2

10,6

Amics i veïns

1,6

1

0,3

0,2

Serveis socials (AAPP, ONG)

3,1

0,2

0,8

2,1

Altres persones No consta

0,8

0

0,1

0,7

97,9

43

34,7

20,2

Font: INEbase. Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència 2008.

A mesura que augmenta l’edat de la persona dependent, canvia la distribució del tipus de relació amb el cuidador principal. Així, el cuidador principal és un empleat en només gairebé un 2% dels casos per als dependents d’entre 6 i 64 anys, en aproximadament un 6% de casos entre els dependents de 65 a 79 anys, i en el 10,7% dels casos entre les persones de 80 i més anys.

46

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 12 – Població amb discapacitat segons la relació del cuidador principal amb la persona amb discapacitat per edat de la persona amb discapacitat. Catalunya 2008. Xifres relatives. Xifras relatives (en tant per cent) Catalunya

Total

Total

100,00%

100,00%

100,00%

100,00%

Cònjuge o parella

20,09%

24,31%

27,69%

8,17%

Filla

18,93%

1,75%

18,42%

38,24%

Fill

4,54%

2,12%

5,32%

6,56%

Germana

1,59%

3,87%

0,21%

0,40%

Germà

0,50%

0,18%

0,96%

0,30%

Mare

6,96%

19,34%

0,00%

0,00%

Pare

1,23%

3,41%

0,00%

0,00%

Un altre parent

5,94%

2,39%

3,62%

12,01%

Empleat

5,90%

1,84%

5,54%

10,70%

Amics i veïns

0,53%

0,92%

0,32%

0,20%

Serveis socials (AAPP, ONG)

1,03%

0,18%

0,85%

2,12%

Altres persones

0,27%

0,00%

0,11%

0,71%

32,46%

39,59%

36,95%

20,38%

No consta

6 a 64 anys

65 a 79 anys

80 y més anys

Font: INEbase. Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència 2008.

Si ens fixem en el nombre d’hores d’assistència personal que reben les persones dependents de més de 64 anys, veiem que un alt percentatge(34,6%) rep més de 8 hores. Només un 0,5% té una assistència personal de menys d’una hora són i gairebé un 13% entre 1 i 2 hores d’atenció. Taula 13 – Població de 65 anys i més amb discapacitat que rep ajuda d’assistència personal, per hores de dedicació diàries de la persona cuidadora. Catalunya 2008. Total Hores Menys d’ 1

Xifras absolutes (milers de persones)

Xifras relatives (en tant per cent) 0,9

0,50%

1-2

24,7

12,80%

3-5

24,4

12,60%

6-8

12,8

6,60%

Més de 8

66,8

34,60%

No consta

63,5

32,90%

193,1

100,00%

Total

Font: Idescat, a partir de dades de l’Enquesta sobre discapacitats, autonomia personal i situacions de dependència de l’INE. 2008.

Així mateix, pel que fa a l’estat de situació de la gestió del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), a partir de les dades que proporciona l’IMSERSO, Catalunya ha reconegut algun grau de dependència a un total de 202.412 persones, a 1

47

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

de gener de 2011. D’aquestes, gairebé el 40% tenen reconegut el Grau III (màxima dependència)

48

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 14 – Dictàmens del SAAD, segons graus i nivells, per Comunitats Autònomes. En unitats. Dades a 1 de gener de 2011. ÀMBIT TERRITORIAL Andalusia Aragó Astúries Balears Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-La Manxa Catalunya Comunitat Valenciana Extremadura Galícia C.A. Madrid Múrcia Navarra País Basc Rioja Ceutai Melilla TOTAL

DICTÀMENS 364.749 44.162 28.492 20.170 28.534 22.386 76.491 78.956 226.133 103.056 36.991 72.267 112.332 46.262 18.836 80.484 14.156 3.396 1.377.853

GRAU III Nivell 2 53.119 7.354 5.056 2.800 6.767 3.974 15.212 11.606 30.255 14.943 7.061 15.488 20.721 8.723 2.456 8.399 2.705 417 217.056

GRAU III Nivell 1 63.436 10.332 5.469 4.870 7.296 4.712 18.750 16.131 50.009 19.723 8.074 16.471 21.016 9.388 2.121 13.797 2.414 576 274.585

GRAU II Nivell 2 46.150 5.469 3.141 2.910 3.772 3.242 9.894 8.972 30.956 12.874 4.222 10.177 15.285 6.266 2.217 9.345 1.491 447 176.830

GRAU II Nivel 1 69.341 7.346 4.100 3.685 4.084 3.695 11.006 12.423 40.588 17.376 5.208 11.692 13.616 7.594 3.441 13.317 2.133 517 231.162

GRAU I Nivell 2 40.268 4.205 2.712 2.253 2.221 1.919 5.903 8.475 21.717 10.194 3.482 5.976 8.909 5.096 2.260 9.030 1.232 327 136.179

GRAU I Nivell 1 49.357 5.097 3.692 2.046 2.206 2.444 6.386 11.890 28.887 12.900 4.607 7.174 12.620 5.281 3.636 12.946 1.605 447 173.221

TOTAL 321.671 39.803 24.170 18.564 26.346 19.986 67.151 69.497 202.412 88.010 32.654 66.978 92.167 42.348 16.131 66.834 11.580 2.731 1.209.033

FONT: SAAD-IMSERSO, Servei d'Estadístiques de la Subdirecció General Adjunta de Valoració, Qualitat i Avaluació.

49

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

A continuació presentem un breu balanç sobre l’oferta de serveis per a les persones en situació de dependència i els llocs de treballs que s’han creat al voltant d’aquest sector, en consonància amb el desenvolupament del Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència i la dotació de la totalitat de serveis i prestacions previstos a la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, i a la Llei 12/2007 del Parlament de Catalunya, de serveis socials. A tal efecte, mostrem algunes dades per a l’any 2010 del Departament de Benestar Social i Família i de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, juntament amb una síntesi de les principals conclusions de l’Informe sobre les necessitats de cura i atenció a les persones en situació de dependència. Anàlisi de la demanda futura, realitzat pel CESB (2008): • Pel que fa al servei d’ajut a domicili, la mitjana d’hores mensuals d’aquest servei a Catalunya és de 15,4 hores per persona usuària i el nombre de persones ateses és de 47.886 persones, segons dades del Departament d’Acció Social i Ciutadania, a 1 de gener de 2006. Aquestes dades, juntament amb el fet que l’índex de cobertura del servei d’ajut a domicili és de només 4,1, evidencien una molt baixa intensitat protectora (CESB 2008). • Pel que fa als centres de dia, l’1 de gener del 2010 es disposava d’un total de 15.332 places a centres de dia a Catalunya, de les quals 4.336 són de titularitat pública, 2.864 d’iniciativa social i 6.228 privades. S’aprecia una clara preponderància dels centres d’iniciativa privada sobre el total (un 61% a Catalunya i un 65% a la província de Barcelona). Taula 15 – Centres de dia segons titularitat. Catalunya i província de Barcelona, 2010. Centres Territori Catalunya Barcelona

Places

iniciativa pública

iniciativa social

iniciativa Total mercantil

184

130

482

111

88

372

iniciativa pública

iniciativa social

iniciativa mercantil

796

4.336

2.864

8.132 15.332

571

2.859

1.965

6.288 11.112

Total

Font: Departament de Benestar Social i Família.

• Pel que fa al servei de teleassistència, les dades del CESB (2008) reflecteixen un baix índex de cobertura en relació amb la població més gran de 65 anys: només una persona per cada 100 habitants. • A Catalunya hi ha un total de 54.541 residències, 60% de les quals (32.548) són d’iniciativa mercantil. A Barcelona província, el pes de les residències d’iniciativa mercantil és encara més gran, ja que representen un 64% del total. Les dades de l’informe realitzat pel CESB (2008), per a l’any 2006, indiquen que l’oferta supera la demanda atesa en un 44% i que el total de places públiques disponibles cobreix només l’1,8% de la demanda estimada per a l’any 2005. Davant l’increment de demanda d’aquests serveis que es produirà en els propers 50

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

anys, es posa en evidència la necessitat urgent d’incrementar les places d’acolliment residencial de titularitat pública i en règim de concert, tal com s’estableix al preàmbul de la Llei 12/2007, de serveis socials. Taula 16 – Nombre de residències 10 segons titularitat. Catalunya i província de Barcelona, 2010

Territori Catalunya Barcelona

iniciativa pública 8.362 4.973

iniciativa social 13.631 9.616

iniciativa mercantil Total 32.548 54.541 25.653 40.242

Font: Departament de Benestar Social i Família.

• Si s’analitza la distribució de la població ocupada en l’àmbit dels serveis socials en funció del sector, públic o privat, l’important pes de la provisió privada explica que més de quatre de cada cinc persones que treballen al sector dels serveis socials ho faci en el sector privat a Catalunya (el sector públic representa només el 17% de l’ocupació, mentre que per al conjunt d’Espanya suposa el 25% del total), segons les conclusions del citat informe del CESB (2008), a partir de l’explotació de les dades l’Enquesta de Població Activa per a l’any 2006. • Tot i l’increment del nombre de persones ocupades en activitats de serveis socials a Catalunya, la participació de l’ocupació en aquest sector respecte del total encara se situa molt per sota de la Unió Europea dels 15. L’evolució del pes de l’ocupació en l’àmbit dels serveis socials respecte del total dels sectors mostra que si bé a la Unió Europea s’ha incrementat un 1,5% durant el període 2001-2006, a Catalunya només ha crescut el 0,4% (CESB 2008). • Les persones immigrades representen el 13% de les persones que treballen al sector dels serveis socials, per sobre del percentatge de l’Estat espanyol en conjunt (9%), en base a les dades l’Enquesta de Població Activa per a l’any 2006 (CESB 2008) • La forta presència dels serveis de titularitat privada, sense subvenció pública, contrasta amb l’escàs poder adquisitiu dels potencials usuaris a l’hora de poder assumir el cost econòmic d’aquests serveis. La prestació mitjana mesurada en euros de la pensió de jubilació a Catalunya és de 876,2 euros l’any 2009. Es redueix a només 559,45 euros per a les persones que perceben la de viduïtat. Pel que fa a la incapacitat permanent, a Catalunya hi ha gairebé 166.500 persones que reben aquest tipus de pensió, xifra que representa el 18% del total de les prestacions concedides per aquest concepte a tot l’Estat espanyol. El seu import mig és de 906 € a la província de Barcelona, i lleugerament inferior (884) € per al conjunt de Catalunya.

10

Inclou dues modalitats: serveis de llar residència i serveis de residència assistida.

51

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 17 – Pensions de la Seguretat Social. Nombre i mitjana mensual en Euros, segons tipus de pensió. Catalunya i província de Barcelona, 31-12-2009.

Tipus Incapacitat permanent Jubilació Viduïtat Orfandat Favor familiar Total

Nombre Barcelona Catalunya 130.925 166.498 715.885 952.099 286.064 384.080 26.077 35.434 1.360 1.719 1.160.311 1.538.111

Prestació mitjana en € Barcelona Catalunya 905,99 884,36 911,05 876,21 579,67 559,45 349,34 339,38 441,22 439,54 815,6 785,24

Font: Institut Nacional de la Seguretat Social

52

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

3.2 Marc regulador del mercat formal de cura per a persones grans dependents a Catalunya A continuació oferim una revisió exhaustiva del marc regulador del mercat formal de cura per a persones grans dependents a Catalunya, que contempla les diferents modalitats del treball de cura que analitza aquest estudi: l’estructura delegada al voltant de la cura (servei domèstic i empreses de selecció de personal per a l’atenció domiciliària), les empreses de serveis d’atenció domiciliària i els serveis de centres de dia i serveis residencials

3.2.1 Marc regulador de l’estructura delegada al voltant de la cura: servei domèstic i empreses de selecció de personal per a l’atenció domiciliària (“intermediàries”) Entenem per “servei domèstic”, en base a la definició del Colectivo IOÉ (2001), totes les activitats del treball domèstic o vinculades a la vida domèstica que es desenvolupen a través d’una relació mercantil establerta entre la família i assalariats externs aliens al grup de convivència. Engloba tant les tasques de la llar con les d’atenció a persones dependents. El “servei domèstic” es distingeix dels “serveis d’ajut a domicili”, en tant que aquests contemplen els serveis realitzats per persones assalariades a través de la mediació d’entitats, que poden ser tant d’iniciativa privada (empreses) com pública o semipúbliques. A Espanya la regulació d’aquesta activitat ens remet al Real Decret 1424/1985 d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del Servei de la Llar Familiar, que la defineix, en el seu article 1.4. com: “qualsevol de les tasques de direcció o cura de llar, en conjunt o en una de les seves parts; de cura o atenció de persones que conviuen en el domicili; de vigilància de finques, jardinera, conducció de vehicles i anàlegs, que es desenvolupen com a part del conjunt de tasques domèstiques”. En base al Real Decret 1424/1985, es considera relació laboral de caràcter especial la que estableixen el titular de la llar en tant que empleador i la persona que presta serveis retribuïts en l`àmbit de la llar. En queden exclosos els treballs realitzats per familiars, una persona jurídica (una empresa, per exemple), així com també els que tinguin caràcter voluntari. La Taula 18 recull les condicions laborals que reglamenta el Règim Especial d'Empleats/des de la Llar, en comparació amb el règim general. De la reglamentació d’aquest règim especial se’n desprèn el caràcter discriminatori i una situació de pseudoregulació d’aquesta relació laboral. En aquest sentit, encara que el treball domèstic remunerat s'hagi elevat a la categoria de treball assalariat –tal com estableix el Decret 1424/1985 de 1 d'agost-, es tracta d'una activitat no inclosa en l'Estatut dels 53

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

treballadors, en tant que es considera una relació laboral de caràcter especial. A més a més, les condicions que reglamenta són manifestament discriminatòries en relació amb la resta de sectors laborals i situa als seus treballadors –naturalment, ens referim majoritàriament a dones- en els estrats més baixos de l'estructura ocupacional. Per tant, l'actual regularització del treball domèstic assalariat certifica la invisibilitat social, econòmica i jurídica de les persones que hi treballen.

54

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 18 – Condicions laborals règim general y règim especial d’empleats/des de la llar Condicions laborals Jornada laboral diària Alta Seguretat Social Contracte Descans entre jornades Salari en espècie (%salari base) Dues pagues extraordinàries Prestació atur Baixa retribuïda per malaltia Jubilació anticipada Antiguitat (% salari base) Cotització Seguretat Social Indemnització acomiadament justificat Indemnització acomiadament improcedent

Règim general 8 hores Immediata Escrit 12 hores

REEH (Reial Decret 1424/1985) 9 hores + temps presència 18 hores setmana No escrit 8 internes/10 externes

Màxim 30%

Màxim 45%

30 dies cada una Sí

Mínim 15 dies cada una No

Des del 3er dia Sí

Des del 29è dia No 3% cada tres anys Máxim 15 anys

Segons conveni

Variable segons salari Fixa 20 dies, amb el límit de 12 7 dies - amb el límit de 6 mensualitats per any treballat mensualitats per any treballat 45 dies , amb el límit de 42 20 dies , amb el límit de 12 mensualitats per any treballat mensualitats per any treballat

Font: Colectivo IOÉ (2001:180)

Aquest règim especial distingeix entre dos tipus de treballadors de la llar: els “fixos”, que presten serveis per a un sol titular de la llar familiar durant un temps igual o superior a 80 hores de treball efectiu al mes (aquí s’englobaria la modalitat del servei domèstic intern). Els “discontinus” dispensen serveis per a un o més d’un titular, amb caràcter parcial o discontinu, durant un mínim de 72 hores de treball efectiu al mes, que han de realitzar-se, com a mínim, durant 12 dies dins el mes. S’estableix que el salari de la jornada de treball completa (40 hores), haurà de ser igual o superior al salari mínim interprofessional. Per a l’any 2011, la base de cotització d’aquest règim és única per a totes les contingències i situacions en què existeixi l’obligació de cotitzar, tal com es mostra a la Taula 19. Pel que fa al tipus de cotització, quan la persona empleada presta els seus serveis de manera exclusiva (modalitat “fixa”), correspon a l’empleador assumir el 18,3% i el 3,7% restant al treballador. El treballador està obligat a donar-se d’alta a la Seguretat Social, amb la cotització exclusivament a càrrec seu (100% del tipus de cotització), quan presta serveis amb caràcter parcial o discontinu i amb una jornada igual o superior a les 72 hores mensuals. Les jornades inferiors a les 72 hores mensuals (18 setmanals) no admeten l’alta en el sistema de la seguretat social, cosa que exclou del dret a la protecció del sistema de Seguretat Social.

55

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 19 – Tipus de cotització (%) Règim Especial d'Empleats/des de la Llar

BASE 748,2 €

TIPUS 22%

QUOTA 164,6

Font: www.seg-social.es

Aquesta pseudoregulació genera un espai procliu a la realització d’aquestes activitats al marge de tota normativa laboral i de cotització a la Seguretat Social. Diversos estudis posen de manifest aquesta realitat, tant referits al conjunt del sector (Pla 2004; Centro de Estudios Economicos Tomillo, 2004), com específicament a la situación laboral de les treballadores migrades (Colectivo IOÉ 2001; Parella 2003). Juntament amb la irregularitat i la desprotecció social, les principals conseqüències d’aquest context legal són: el desconeixement del volum real de persones que estan realitzant aquestes tasques a la llar; la precarització de les condicions de treball, en el sentit d’absència de xarxa de protecció de les condicions laborals; la desprofessionalització de les ocupacions; la manca de seguiment de la qualitat dels serveis prestats i la desvalorització social del treball domèstic remunerat (feina de “segona categoria”) (Observatorio Navarro de Empleo, 2009). Han estat diversos els àmbits des dels quals s'ha considerat convenient reformar l'actual sistema de la Seguretat Social, intentant equiparar els treballadors i treballadores del Règim Especial d'Empleats/des de Llar als del Règim General o Règim d'Autònoms/es. L’any 2000, la Plataforma d’Associacions de Treballadores Domèstiques va elaborar una proposta de reforma del Règimen Especial que recollia les reformes considerades necessàries dins del Règim Especial. A partir d’aquest document, la Secretaria de Presidència del Govern d’Espanya va redactar una carta (el 19 de setembre de 2002) que comunicava la voluntat del Govern d’integrar el Règim Especial dins el Règim General. A tal efecte, es va fixar un període transitori de 7-8 anys, que havia de permetre l’equiparació paulatina. Un primer pas va ser l’elaboració d’una proposta de Decret per a la regulació de les persones empleades de la llar, que es va presentar als agents socials a finals de 2007, amb l’objectiu que fos discutit i posteriorment aprovat. Els principals avenços en el reconeixement de drets són els següents (Observatorio Navarro de Empleo, 2009:50):

56

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 20 – Regulació del servei domèstic: situació actual i mesures incorporades a la proposta de Decret de 2007 SITUACIÓ DE PARTIDA

MESURES PROPOSADES

CONTRACTE

-

Pot ser verbal i no és obligatori registrar-lo a les oficines d’ocupació. S’entén que la seva durada és anual

-

Obligatorietat de signar el contracte per escrit i registrar-lo a les oficiones d’ocupació, assumint que la seva durada és indefinida

ACOMIADAMENT

-

Es permet prescindir de l’empleada sense causa justificada. La indemnització és de 7 dies per any treballat

-

ATUR

-

No tenen dret a percebre prestació per atur

-

No es pot prescindir de l’empleada sense causa justificada. La indemnització s’equipara a la de la resta de treballadors/es: entre 20 i 45 dies per any treballat Dret a percebre prestació per atur

BAIXES

-

No existeix cobertura per accident de treball. Les baixes per malaltia comuna es cobren a partir del 29è dia

-

LABORALS

-

REMUNERACIÓ

-

La persona empleadora pot restar fins a un màxim del 45% del sou a l’empleada en concepte d’allotjament i manutenció

-

JORNADA

-

-

-

La jornada laboral és potestat de la persona empleadora i pot variar-la quan ho consideri oportú, sense que suposi una modificació substancial de les condicions laborales. El descans mínim entre jornades és de 10 hores per a les externes i 8 per a les internes. El període mínim per al descans setmanal és de 36 hores

VACANCES

-

30 dies naturals per any

-

SEGURETAT

-

La persona empleadora només està obligada a cotitzar per la base mínima (665,70 € al mes), cosa que repercuteix negativament sobre les pensions

-

LABORAL -

SOCIAL

-

Es reconeixen les baixes per accident laboral que són compensades amb una remuneració. Les baixes per malaltia comuna es cobren a partir del 15è dia. Les dues primeres setmanes van a càrrec de la persona empleadora (igual que per a la resta de treballadors/es) No es permet la remuneració en espècie (allotjament i manutenció ). No podrà ser abusiva i la persona empleadora no podrá fer canvis injustificats. L’horari serà pactat entre la persona empleadora i l’empleada. El descans mínim entre jornadas és de 12 hores per a les externes i 10 per a les internes. El período mínim per al descans setmanal és manté de 36 hores, però s’estableix que siguin consecutives, preferentement diumenge o la tarda del dissabte o dilluns pel matí 30 dies naturals per any però l’empleada podrà exigir gaudir-ne 15 de manera ininterrumpida. Es permet cotitzar per sobre de la base mínima. Desapareix el Règim Especial de la Llar i s´equiparen aquestes treballadores a la categoría de subalternes (la més baixa del Règim General).

Font: Observatorio Navarro de Empleo (2009:50)

57

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Això no obstant, el Ministeri de Treball finalment no va poder portar a terme la reforma dins el marc de l’anterior legislatura, degut a la manca de consens amb els agents socials. En aquest sentit, les organitzacions patronals alertaven del fet que la reforma provocaria un increment major de l’economia submergida, davant una demanda insolvent que no podria assumir cotitzacions més elevades en temps de crisi. Per part de Comissions Obreres, es reivindicava la necessitat de vincular aquesta reforma a la posada en funcionament de la Llei de la Dependència. Més recentment, el 27 de juny de 2011 el Govern d’Espanya i els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han arribat a un principi d'acord per a integrar les empleades de llar en el Règim General de la Seguretat Social, que suposa una equiparació de drets i deures amb la resta de treballadors 11, amb la base mínima de cotització de Règimen General i cotitzant per salaris reals. La integració entrarà en vigor l’1 de gener de 2012, amb un període transitori que finalitzarà l’any 2019 i que ha de permetre arribar a l'equiparació completa. En base a aquest acord: • les empleades de llar haurien de tenir un contracte en el qual com a mínim s'estipuli: el nombre d'hores de treball setmanals; el salari mensual o per hora; el salari en espècie; si existeix o no pacte d'hores de presència i la seva retribució; si existeix o no pacte de pernoctació i la seva retribució, i el nombre de compte bancari del titular de la llar familiar on s’ha de domiciliar la cotització. • Els titulars de llars familiars estaran obligats a presentar les sol·licituds d’afiliciació, altes i baixes i les variacions de dades. Quan el titular de la llar incompleixi aquesta obligació, els empleats de llar podran sol·licitar la seva afiliació i/o alta a les administracions de la Tresoreria General de la Seguretat Social. • S'estableixen 15 trams de cotització, en funció de les hores efectivament treballades, que cotitzen un mínim de 19,84 euros/mes fins a un màxim de 164,60 euros/mes. • Les famílies nombroses tindran bonificacions en les quotes. • En cas de baixa de l'activitat laboral, a partir del novè dia la incapacitat temporal la baixa corre a càrrec de la Seguretat Social i correspon a la persona empleadora pagar des del quart dia fins al novè. • L'acció protectora del sistema especial d'empleades de llar no comprèn la prestació per atur, sense perjudici de les actuacions que puguin portar-se a terme en el marc de la renovació de la relació laboral de caràcter especial del servei en la llar.

11

http://www.tt.mtin.es/periodico/seguridadsocial/201106/SS20110627.htm

58

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

• En el cas que es contracti una empleada de llar a través d'una empresa dedicada a aquesta activitat, serà l'empresa qui s'encarregui de la cotització Així mateix, si bé el servei domèstic forma part del que hem anomenat “estructura delegada” (Rodríguez Cabrero 2011), en tant que té lloc a través d’una relació mercantil definida i gestionada entre la família o llar i persones assalariades externes, sense la mediació d’entitats formals (empreses, administració, etc.), no és menys cert que es produeix una creixent participació activa d’entitats que el que fan és facilitar el contacte entre oferta i demanda, entre persona empleadora i persona empleada. Aquest és el cas de la intermediació d’agents informals com poden ser les parròquies i altres entitats religioses, que juguen un paper clau com veure més endavant a l’hora de proporcionar un lloc de treball a treballadores estrangeres, especialment quan es troben en situació irregular i no disposen d’ofertes de feina a través de les xarxes de connacionals. Però a la intermediació dels diversos agents informals, cal afegir-hi la proliferació d’empreses lucratives que ofereixen serveis d’atenció domiciliària sense comptar amb una plantilla amb contracte laboral. En realitat, el que proporcionen al client és un servei intermediari de selecció del personal per a la prestació de serveis de cura a domicili. És el que es coneix com “empreses intermediàries” (Parella 2003). El grau de professionalització del servei de selecció depèn de l’empresa. Mentre algunes simplement proporcionen al client els contactes de treballadors i treballadores de la borsa de treball que gestionen, que s’adaptin a la disponibilitat horària que el client reclama i deixa en mans del client que la tria de la persona que més li convé; d’altres ofereixen serveis més sofisticats, que inclouen des de l’assessorament a l’hora d’estructurar el tipus de demanda que el client necessita, fins a la realització i anàlisi de tests de personalitat, professionals i aptitudinals entre les persones candidates, entrevistes personals i comprovació de referències anteriors. El client paga l’ import corresponent al servei de selecció. Les treballadores no tenen cap relació laboral amb l’empresa. Correspon al client contractar la persona seleccionada a través del Règim Especial de Treballadors/es de la Llar, en qualitat de llar empleadora, o bé a la treballadora cotitzar en aquest règim en tant que treballadora discontínua. Sovint aquestes empreses orienten al client a l’hora de facilitar-los informació sobre la normativa i fixar les condicions laborals de la treballadora. També és habitual que ofereixin la possibilitat de gestionar tot el procés d’alta a la Seguretat Social, a canvi d’una quota mensual que garanteix al client que en tot moment compleix la legalitat. Però aquests serveis de gestoria són opcionals, per la qual cosa es tracta d’entitats que se situen entre el mercat formal i l’informal de la gestió de la cura. Algunes d’aquestes empreses operen amb treballadores estrangeres en situació irregular i d’altres les exclouen de la seva borsa de treball (Parella 2003).

59

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Es cada cop més habitual que moltes d’aquestes empreses es concretin sota el règim de franquícia, a través de la cessió d’ús d’una marca o imatge corporativa d’empreses d’assessorament en serveis domiciliaris a clients particulars, a nivell tant nacional com internacional. L’escassa inversió inicial requerida (amb una mitjana de 27.412 euros) 12 i la disponibilitat de coneixements tècnics en termes d’assessoria legal, programes de seguiment, comercial, de màrketing, financer i de formació permanent, afavoreix la proliferació de l’explotació d’aquest tipus de model empresarial. A diferència de les franquícies de les empreses de serveis domiciliaris que no operen en qualitat “intermediària”, és habitual que en aquesta modalitat de franquícies prèviament no hagi constituït una societat mercantil, sinó un empresari individual (alta al règim especial de treballadors autònoms)

3.2.2 Les empreses d’atenció domiciliària Segons el Conveni col·lectiu de treball dels treballadors d’atenció domiciliària i familiar de Catalunya per als anys 2005-2008, l’atenció domiciliària es defineix com un servei comunitari de caràcter social bàsic i polivalent prestat per professionals, que té com objectiu restablir i/o incrementar el nivell de benestar físic, psicològic, social i afectiu de les persones que en són destinatàries, tant en els seus domicilis com en els centres assistencials propis dels concerts amb les empreses de l’àmbit de l’atenció domiciliària. Totes les empreses que prestin serveis d’ajuda a domicili a la Comunitat Autònoma de Catalunya queden afectades per aquest conveni. Un dels aspectes que regula són les formes de contractació de personal, des del compromís de rebaixar substancialment el grau de temporalitat. S’estableix que en el seu darrer any de vigència s’ha d’arribar, com a mínim, al 50% de treballadors fixos de plantilla amb contracte indefinit en cadascuna de les empreses de més de 100 treballadors/es, que es redueix al 34% quan es tracta d’empreses amb plantilla inferior. Així mateix, el conveni regula una jornada tipus de 37 hores setmanals, resultant un còmput anual de 1.665 hores amb 30 dies naturals de vacances. Es reconeixen a més d’altres beneficis, com ara el dret a la formació professional, el permís per matrimoni, naixement o adopció i drets sindicals. El conveni estableix les categories professionals a les que ha d’ajustar-se el personal afectat per aquest conveni:

12

Segons la mitjana disponibles al web www.infofranquicias.com, en l’apartat de “Franquícies de serveis domiciliaris”, consultat a 30/09/2011

60

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 21 – Categories professionals Conveni col•lectiu de treball dels treballadors d’atenció domiciliària i familiar de Catalunya per als anys 20052008

Treballador/a familiar - tècnic especialista d’atenció Auxiliar de geriatria en domicili sociosanitària - auxiliar d’ajuda a domicili

Auxiliar de neteja d’ajuda a domicili

Definició

Professionals polivalents del camp social que realitzen la intervenció directa de l’atenció integral de l’usuari, tenint en compte el seu marc familiar i el seu entorn. La intervenció pot estar dirigida a qualsevol grup d’edat i a diverses problemàtiques.

Professional encarregat/a de realitzar la neteja en el domicili de l’usuari, ja siguin neteges habituals o puntuals, sempre sota supervisió dels professionals que intervenen en el cas.

Àmbit d’actuació

El servei està dirigit a persones de totes les franges d’edat que per motius físics, psíquics i socials es trobin en La intervenció està dirigida a persones majors, El domicili de les persones, independentment situació de falta d’autonomia, dificultat per a amb diverses problemàtiques. que intervinguin altres professionals. desenvolupar les activitats de la vida diària o amb problemàtiques familiars especials

Titulació

Hauran d’estar en possessió de la titulació de Treballador “/a familiar” reconeguts per la Generalitat de Catalunya, el cicle formatiu de grau mig definit com “Tècnic/a en atenció soci sanitària”, o el d’Auxiliar “d’ajuda a domicili”definit

Funcions

Assistencial: realització de totes aquelles activitats en el Assistencial: realització d’aquelles activitats Exclusivament la neteja del domicili de domicili, d’atenció personal necessàries per al d’atenció personal necessàries per al l’usuari. desenvolupament de la vida quotidiana. desenvolupament de la vida quotidiana.

Condicions laborals

Professional del camp social que realitza la intervenció directa de l’atenció integral de l’usuari, tenint en compte el seu marc familiar i el seu entorn.

Les persones que realitzin l’atenció a domicili única i exclusivament dirigida a persones majors, haurien d’estar en possessió de la titulació Certificat escolar o equivalent. d’Auxiliar de Geriatria reconegut per la Generalitat de Catalunya.

La mateixa jornada que per a les Les retribucions, jornades i horaris laborals seran Treballadores familiars i auxiliars de els mateixos que els fixats en el present Conveni Geriatria en domicili especificada en el per a les treballadores familiars . present Conveni.

Font: Elaboració pròpia a partir del Conveni col•lectiu de treball dels treballadors d’atenció domiciliària i familiar de Catalunya per als anys 2005-2008

61

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

El contracte haurà d’especificar suficientment el servei que constitueix el seu objecte, que podrà ser la cobertura del Servei d’Ajuda a Domicili concertat per l’empresa amb un tercer, sigui persona física o jurídica, mitjançant contracte mercantil o administratiu, o bé la prestació del Servei d’Ajuda a Domicili a un o diversos usuaris concrets. Haurà de constar en el contracte de treball l’entitat contractant del Servei d’Ajuda a Domicili o, si escau, l’usuari/us concrets als quals es presta el servei La resolució TRE/2314/2009, de 20 de juliol, va disposar la inscripció i la publicació de la revisió salarial de l'IPC per a l'any 2009 del Conveni col·lectiu de treball per a les empreses d'atenció domiciliària de Catalunya: Taula 22 – Salari conveni

A-1 Treballador/a familiar A-2 Auxiliar de neteja

SMB 1.014,19 € 869,47 €

SAP 14.198,69 € 12.172,72 €

PHB 8,53 € 7,31 €

SMB= Salari mensual brut; SAP= Salari anual brut; PHB= Preu hora brut Font: Resolució TRE/2314/2009, de 20 de juliol, per la qual es disposa la inscripció i la publicació de la revisió salarial de l'IPC per a l'any 2009 del Conveni col·lectiu de treball per a les empreses d'atenció domiciliària de Catalunya

Les empreses de serveis domiciliaris poden prestar serveis privats o bé combinar els serveis privats amb serveis públics d’atenció domiciliària (SAD). En aquest cas, són els ajuntaments i d’altres ens vinculats a les administracions locals els responsables en matèria d’assignació, prestació i avaluació dels recursos a domicili. Per tal que una entitat lucrativa o d’iniciativa social pugui prestar serveis domiciliaris en un municipi, cal que guanyi una licitació o concurs públic per a la realització d’aquests serveis. A més a més de la distinció que hem establert entre empreses lucratives i empreses d’iniciativa social en l’anterior apartat, en el cas de les empreses de serveis d’atenció domiciliari podem identificar tres modalitats concretes d’empreses: franquícies, cooperatives i empreses d’iniciativa social. Dins del sector dels serveis d’atenció domiciliària s’assisteix a una creixent proliferació del sistema de franquícies, un tipus de relació mercantil que poden adoptar les societas mercantils. La major part d’aquestes empreses estan especialitzades en ofertar serveis dirigits a clients particulars; si bé algunes fins i tot guanyen concursos públics d’atenció domiciliària i gestionen licitacions d’administracions públiques. Les franquícies cedeixen a una tercera persona l'explotació d'un model empresarial d'èxit. Es regulen a través de Reial decret 419/2006 de 7 d'abril pel qual es modifica el Reial decret 2485/1998 de 13 de novembre, relatiu a la regulació del règim de franquícia i registre de franquiciadors, on s’estipulen quines són les Disposicions Generals del contracte de franquícia

62

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

A l'article 2.1 es defineix l'activitat comercial en règim de franquícia com aquella que es realitza en virtut del contracte pel qual una empresa, el franquiciador, cedeix a una altra, el franquiciat, a canvi d'una contraprestació financera, el dret a l'explotació d'una franquícia, sobre un negoci o activitat mercantil que el primer dugui a terme anteriorment amb suficient experiència i èxit, per tal de comercialitzar determinats tipus de productes o serveis. Aquest règim ha de comprendre, almenys: a) L'ús d'una denominació o rètol comú o altres drets de propietat intel lectual o industrial i una presentació uniforme dels locals o mitjans de transport objecte del contracte; b) la comunicació per part del franquiciador al franquiciat d'uns coneixements tècnics o un “saber fer”, que ha de ser propi, substancial i singular, derivats de l'experiència del franquiciador i verificats per aquest c) i la prestació continuada per part del franquiciador al franquiciat d'una assistència comercial, tècnica o ambdues durant la vigència de l'acord; tot això sense perjudici de les facultats de supervisió que es puguin establir contractualment. Pel que fa a les cooperatives, l’article 1 de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives, les defineix com a societats, amb plena autonomia i sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica. Associen persones físiques o jurídiques amb necessitats o interessos socioeconòmics comuns, amb el propòsit de millorar la situació econòmica i social de llurs components i de l’entorn comunitari. Es tracta d’una activitat empresarial de base col·lectiva, en la qual el servei mutu i l’aportació pecuniària de tots els membres permeten posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular. El capital social de les cooperatives, segons estableix l’article 55.1, està constituït per les aportacions obligatòries i voluntàries dels socis. Els estatuts socials han d'establir de quina quantitat ha de ser aquesta aportació (Art 56.1) Les persones sòcies cobren per conceptes diferents. Quan una mateixa persona té la doble condició de sòcia i treballadora, percep una remuneració segons la seva qualificació i tasca, en correspondència al temps treballat. Per tant, aquesta remuneració ha de ser similar a la que percebria si fos un treballador assalariat en una empresa convencional del mateix sector i entorn geogràfic. 13 Les cooperatives de treball associat són un tipus de cooperativa (Art. 114.1.) que associen, com a mínim, tres persones físiques que, mitjançant llur treball, es proposen produir béns o prestar serveis per a terceres persones. S’entén per activitat cooperativitzada en les cooperatives de treball associat el treball que hi presten els socis treballadors i els treballadors contractats, sempre que el nombre d’hores per any 13

Informació extreta del web del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, consultable a: www20.gencat.cat

63

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

realitzades pels treballadors amb contracte de treball no superi el 30% del total d’hores l’any realitzades pels socis treballadors. Les cooperatives poden ser reconegudes com cooperatives d’iniciativa social quan tenen per finalitat la integració laboral, la plena inserció o la defensa de persones, o col·lectius, amb dificultats especials d’integració o persones afectades per qualsevol classe d’exclusió social o limitació de llurs drets socials, o bé la satisfacció de necessitats socials no ateses, o ateses insuficientment, pel mercat, mitjançant les activitats que determinin els estatuts socials respectius (art. 128). Aquestes cooperatives son qualificades com entitats "sense ànim de lucre. Aquest tipus de cooperativa d’iniciativa social, als efectes de concursos públics, de contractació amb ens públics, de beneficis fiscals, de subvencions i, en general, de tota mesura de foment que hi sigui aplicable, tenen la mateixa condició que la resta d’entitats sense ànim de lucre (art. 129). Finalment, dins del sector dels serveis domiciliaris hi trobem també empreses d’inserció. Es tracta d’empreses regulades per la Llei 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures legislatives per a regular les empreses d'inserció sociolaboral. S’estableix que aquestes empreses d'inserció sociolaboral han de portar a terme qualsevol activitat econòmica de producció de béns o de prestació de serveis i el seu objecte social ha de tenir com a finalitat primordial la integració sociolaboral de persones en situació o greu risc d’exclusió social. Poden ésser qualificades com a empreses d’inserció les societats mercantils i és freqüent aquesta modalitat en moltes de les cooperatives que operen en el sector dels serveis domiciliaris. Les empreses d’inserció han de proporcionar als treballadors, com a part de llurs itineraris d’inserció, processos personalitzats i assistits de treball remunerat, formació en el lloc de treball, habituació social i laboral i, si escau, serveis d’intervenció o mesures d’acompanyament social que permetin llur posterior incorporació al mercat de treball ordinari. (Art 4.1.a)

3.2.3 Serveis de centres de dia i serveis residencials Una part del sistema d’atenció a la cura ve regulat per la llei 12/2007 d’ 11 d’octubre de serveis socials de Catalunya. La Llei de serveis socials (llei 12/2007 d’ara en endavant) és la llei que regula i ordena el sistema de serveis socials amb la finalitat de garantir-hi l'accés universal per a fer efectiva la justícia social i promoure el benestar del conjunt de la població dins de l'àmbit de l'administració de la Generalitat de Catalunya. Aquesta llei fou aprovada pel Parlament de Catalunya i entrà en vigor l'1 de gener de 2008. Al llarg d’aquest apartat ens ocupem de la iniciativa privada social i mercantil en els serveis socials, a través de l’aproximació a dos tipus de serveis que estan directament implicats en la gestió de la cura: els centres de dia i els serveis residencials. Aquest tipus d’empreses poden ser lucratives o entitats d’iniciativa social. 64

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

• Entitats d'iniciativa mercantil: Són entitats d'iniciativa mercantil les persones jurídiques i les altres entitats privades amb ànim de lucre que acompleixen activitats de serveis socials i que adopten qualsevol forma societària reconeguda per la legislació mercantil. Es constitueixen principalment com a Societats de Responsabilitat Anònima (S.A.), Societats de Responsabilitat Limitada (S.L.) o, en menor mesura, cooperatives. • Entitats d'iniciativa social: Són entitats d'iniciativa social les fundacions, associacions, cooperatives, organitzacions de voluntariat i les altres entitats i institucions sense ànim de lucre que acompleixen activitats de serveis socials. Són entitats que reinverteixeb els beneficis que genera la seva activitat en obra social. Els serveis de centres de dia per a gent gran són serveis d'acolliment diürn i d'assistència a les activitats de la vida diària per a persones grans amb dependències, els quals es poden prestar en un establiment específic o bé com a servei integrat en els espais assistencials generals i en el programa funcional d'activitats diürnes d'una residència. És un servei adreçat a persones grans que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. El servei de residència assistida és un servei d'acolliment residencial, amb caràcter permanent o temporal, i d'assistència integral a les activitats de la vida diària per a persones grans amb dependències. S’adreça a persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient per realitzar les activitats de la vida diària, que necessiten constant atenció i supervisió i que les seves circumstàncies sociofamiliars requereixin la substitució de la llar. El Títol II de la Llei 12/2007 regula el sistema de serveis socials de responsabilitat pública i n'ordena l'estructura, les funcions i les prestacions. La Llei 12/2007 introdueix una Cartera de serveis socials com a instrument per a assegurar l'accés a les prestacions garantides del sistema de serveis socials de la població que les necessiti. El sistema públic de serveis socials està format pel conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, projectes i equipaments destinats a l'atenció social de la població, de titularitat de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, de les entitats locals i d'altres administracions, i també els que l'Administració concerti amb les entitats d'iniciativa social o privada. Tots aquests serveis configuren conjuntament la xarxa d'atenció pública El Títol VI de la Llei 12/2007 regula el paper de la iniciativa privada social i mercantil en els serveis socials i ordena l'actuació de les administracions públiques amb relació a les entitats privades. Els serveis socials de titularitat privada que no integren el sistema públic, poden participar en l'acció social mitjançant l'acompliment d'activitats i prestacions de serveis socials, d'acord amb el que estableix aquesta llei, sota la inspecció, el control i el registre de la Generalitat. Les persones físiques i jurídiques 65

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

privades tenen el dret de crear centres i establiments de serveis socials i de gestionar programes i prestacions d'aquesta naturalesa sempre subjecte a un règim d'autorització prèvia de compliment dels requisits de qualitat i garantia i de les altres condicions que estableix la normativa reguladora dels serveis socials de Catalunya. El Decret 176/2000 de 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials, recull les disposicions que han d'atendre els centres de dia i els centres residencials que vulguin constituir-se com a tals a Catalunya. El Decret 176/2000 estipula que els centres de dia han de disposar d'un responsable de la direcció tècnica del servei i de personal d'atenció directa suficient per a la prestació adequada de les funcions esmentades en una proporció persona/persona atesa no inferior al 0,15, garantint l'atenció directa continuada durant les hores que es presta el servei. Per als centres residencials, aquest ràtio ha de ser no inferior a 0,25 i ha de garantir en tot moment la presència continuada d'aquest tipus de personal en nombre suficient segons les necessitats de les persones ateses. Tanmateix hauran de disposar de personal d'atenció indirecta en una proporció persona/persona atesa no inferior al 0,10. En horari nocturn, el personal d'atenció serà d'una persona fins a un màxim de 35 residents, a la que cal afegir-ne una altra que estigui localitzable; quan hi hagi entre 36 fins a 80 residents, hi haurà d’haver dues persones; de 81 fins a 110 residents, dues persones i una tercera localitzable; de 111 fins a 150 residents, tres persones; i, finalment, a partir de 151, caldran tres persones més una altra per cada 50 residents o fracció

66

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 23 – Dedicació mínima dels professionals al llarg de l'any expresada en ratios para els centres de dia i els centres residencials Ràtios Ràtio d’atenció directa Ràtio d’atenció indirecta

Centres de dia Centres residencials 0,15 -

0,25 0,1

Font: Elaboración pròpia a partir del DECRET 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials Modificat pel Decret 176/2000

Es considera personal d'atenció directa el personal que assisteix a l'usuari en les seves activitats de la vida diària i li dóna suport personal. Es considera personal d'atenció indirecta el personal de manteniment, neteja, cuina, bugaderia, administració i altre personal acreditat. Per tal de calcular la ràtio d'atenció, es considera com a numerador el nombre total d'hores dedicades pel personal d'atenció directa, dividit per les hores que determina la jornada laboral anual establerta per l'ordenament laboral d'aplicació. El denominador és el nombre de persones ateses. En qualsevol cas, s'haurà de garantir, en tot moment, la presència de personal d'atenció directa. El conveni estableix una jornada màxima anual de 1.792 hores de treball efectiu, a excepció del servei d'ajuda a domicili, amb una jornada màxima de 1.755 hores. Tenint en compte això, el nombre total d'hores dedicades pel personal d'atenció directa en un centre residencial (ràtio 0,25), per atendre a una sola persona, hauria de ser de 0,25 * 1 * 1792 = 448 hores 14. El salari del personal s'ha de regir pel V Conveni col·lectiu marc estatal de serveis d'atenció a les persones dependents i desenvolupament de la promoció de l'autonomia personal segons les categories professionals que recull la Taula 24 15:

14

Si considerem: • Nombre total d'hores dedicades pel personal d'atenció directa = NTH • Hores que determina la jornada laboral anual establerta per l'ordenament laboral = HJL = 1792 • Nombre de persones ateses = NPA = 1 en aquest exemple • [NTH/HJL]/NPA = ratio d’atenció = 0,25 Llavors: • [NTH/1792]/1 = 0,25  NTH = 0,25*1*1.792 = 0,25*1792 = 448 hores d’atenció directa 15

Quan es tracti de residències de la tercera edat amb una activitat fonamentalment sanitària se'ls ha d'aplicar el Conveni col·lectiu de treball d’establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisis clíniques de Catalunya 2007-2010. Segons aquest conveni, el salari per a l'any 2010 (resolució EMO/1280/2011, d'11 d'abril) per a les persones titulades en Auxiliar d’infermeria, auxiliar geriàtria i auxiliar d’atenció primària i cures és de 1.135,90€ per al grau I i de 1.163,38 € per al grau II.

67

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 24 – Retribucions 2011. V Conveni col·lectiu marc estatal de serveis d'atenció a les persones dependents i desenvolupament de la promoció de l'autonomia personal Cat. Profesional Administrador/a Gerent Director/a Metge/ssa Titulat/da Superior Supervisor/a ATS/DUE Treballador/a Social Fisioterapeuta Terapeuta Ocupacional Titulat Mig Governant TASOC Oficial Manteniment Oficial Administratiu Conductor/a Gerocultor/a Cuiner/a Jardiner/a Auxiliar Manteniment Auxiliar Administratiu Porter/a-Recepcionista Personal de neteja i planxa Ajudant de cuina Ajudant d’oficis varis Personal no qualificat Rpble. Coordinació Cap Administratiu Coordinador Oficial Administratiu Ajudant Coordinació Auxiliar Administratiu Auxiliar Ayut Domicili Director/a Gerent Director/a Centre Teleassistència Director/a Territorial Supervisor/a Coordinador /a Tècnic/a Informàtic Oficial Teleassistència 16

S. Base 1.728,65 1.728,65 1.728,65 1.472,55 1.472,55 1.288,47 1.288,47 1.196,45 1.196,45 1.196,45 1.171,02 989,36 969,11 969,11 969,11 953,54 953,54 953,54 936,82 936,82 936,82 936,82 864,33 864,33 864,33 864,33 1.929,82 1.439,48 1.364,16 1.244,20 1.091,34 941,56 941,56 1.471,51 1.426,63 1.404,20 1.381,76 1.193,65 1.211,60 1.108,39

Fest/ Fest. Antig Dom. H. Noct. Disponib. H. Extra Espec 16. 18,03 18 3,38 20 23,85 57,62 18,03 18 3,38 20 23,85 57,62 18,03 18 3,38 20 23,85 57,62 18,03 18 2,88 20 20,31 49,08 18,03 18 2,88 20 20,31 49,08 18,03 18 2,52 20 17,77 42,95 18,03 18 2,52 20 17,77 42,95 18,03 18 2,34 20 16,51 39,88 18,03 18 2,34 20 16,51 39,88 18,03 18 2,34 20 16,51 39,88 18,03 18 2,29 20 16,15 39,03 18,03 18 1,93 20 13,65 32,98 18,03 18 1,89 20 13,37 32,3 18,03 18 1,89 20 13,37 32,3 18,03 18 1,89 20 13,37 32,3 18,03 18 1,86 20 13,15 31,78 18,03 18 1,86 20 13,15 31,78 18,03 18 1,86 20 13,15 31,78 18,03 18 1,83 20 12,92 31,23 18,03 18 1,83 20 12,92 31,23 18,03 18 1,83 20 12,92 31,23 18,03 18 1,83 20 12,92 31,23 18,03 18 1,69 20 11,92 28,81 18,03 18 1,69 20 11,92 28,81 18,03 18 1,69 20 11,92 28,81 18,03 18 1,69 20 11,92 28,81 18,03 18 3,85 20 26,62 64,33 18,03 18 2,87 20 19,86 47,98 18,03 18 2,72 20 18,82 45,47 18,03 18 2,48 20 17,16 41,47 1803 18 2,18 20 15,06 36,38 18,03 18 1,88 20 12,99 31,39 18,03 18 1,88 20 12,99 31,39 18,03 18 2,87 20 20,3 49,05 18,03 18 2,79 20 19,68 47,55 18,03 18 2,74 20 19,37 46,81 18,03 18 2,7 20 19,06 46,06 18,03 18 2,33 20 16,47 39,79 18,03 18 2,37 20 16,71 40,39 18,03 18 2,16 20 15,29 36,95

Festius d'especial significació. Son els dies de Nadal i Any Nou

68

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Cat. Profesional Teleoperador/a Instal·lador/a Auxiliar Administratiu Telefonista/Recepcionista

S. Base 1.024,30 987,23 941,31 941,31

Fest/ Fest. Antig Dom. H. Noct. Disponib. H. Extra Espec 16. 18,03 18 2 20 14,13 34,14 18,03 18 1,93 20 13,62 32,91 18,03 18 1,84 20 12,99 31,38 18,03 18 1,84 20 12,99 31,38

Font: Resolució de 29 d'abril de 2011, de la Direcció general de Treball, per la qual es registra i publiquen les taules salarials del V Conveni col·lectiu marc estatal de serveis d'atenció a les persones dependents i desenvolupament de la promoció de l'autonomia personal.

Aquells centres de titularitat privada que vulguin formar part de la xarxa d'atenció pública i prestar serveis amb finançament públic, han d'obtenir la corresponent acreditació de l'Administració i han d'establir un conveni de col·laboració amb l'administració competent en matèria de serveis socials. Només les residències acreditades poden accedir a la concertació de places públiques o acollir a persones beneficiàries de la denominada, “prestació econòmica vinculada al servei”. La resta de residències, encara que estiguin autoritzades per l'Administració Pública competent per a funcionar com a tals, quedaran al marge del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). En principi, el més probable serà que només alguns pocs centres molt especialitzats en persones d’elevats recursos es podran permetre el luxe de mantenir-se al marge del Sistema, com són els complexos residencials d'alt “standing” per a persones grans, ubicats principalment a zones turístiques i adreçats sobretot a estrangers amb gran capacitat econòmica. Les pautes per a la reglamentació d'aquests processos d'acreditació les estableix la llei 12/2007 (Títol VI). L'acreditació d'una entitat d'iniciativa privada comporta el dret de prestar serveis amb finançament públic. La llei 12/2007 estipula que s'han d'establir, per reglament, les condicions de l'acreditació exigibles a qualsevol entitat tenint en compte entre altres, els següents criteris: • L'establiment de nivells mínims comuns per a la qualitat dels serveis. Aquests paràmetres mínims comuns s'han de definir en funció dels aspectes estructurals i funcionals dels serveis i dels recursos humans dels centres respecte a la titulació, les competències i la dimensió de les plantilles. • L'establiment d'unes condicions laborals homogènies entre el personal i els professionals de les entitats integrades a la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. L’ORDRE ASC/32/2008, de 23 de gener, de convocatòria per a l'any 2008 per a l'acreditació d'entitats col·laboradores de diversos programes en l'àmbit dels serveis socials, atenent als criteris de la llei 12/2007, estipula diverses condicions per a l'acreditació. 69

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

A continuació destaquem exclusivament aquells requisits referits al personal: Mentre que a la normativa general de regulació del Sistema Català de Serveis Socials continguda en el DECRET 284/1996 modificat pel Decret 176/2000, s'estableixen únicament els ràtios sense especificar el tipus de personal que ha de realitzar les diferents tasques, l’ ORDRE ASC/32/2008, no solament exigeix un percentatge d'atenció superior, sinó que a més, especifica com ha de ser la distribució d'hores i la tipologia del personal amb el qual s'ha de comptar. Les següents taules resumeixen les exigències de personal per als centres de dia i per a les residències: Taula 25 – Dedicació mínima dels professionals al llarg de l'any expresada en ràtios para el centres de dia Ràtios Ràtio d’ atenció directa Ràtio d’atenció indirecta

Centres de dia 0,15 -

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ORDRE ASC/32/2008

Taula 26 – Dedicació mínima dels professionals al llarg de l'any expresada en ratios para las residencies

Ràtios Ràtio d’atenció directa Ràtio de atenció indirecta

Nivell de dependència per a les activitats de la vida diària Nivell baix Nivell mitjà Nivell alt 0,28 0,34 0,42 0,12 0,12 0,12

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ORDRE ASC/32/2008

Taula 27 – Distribució del personal de d'atenció directa per a las residències Nivell de dependència per a les activitats de la vida diària Distribució del personal en hores/any per persona usuària Gerocultors/es Diplomats/ades en infermeria Terapeuta ocupacional Educador/a social Fisioterapeuta Treballador/a social Psicòleg/loga Metge/essa

Nivell baix 420 37 17 17 17 -

Nivell mitjà 450 60 5 17 35 17 17 10

Nivell alt 580 70 17 17 35 17 17 10

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ORDRE ASC/32/2008

El tipus de titulació del personal també ha de ser tinguda en compte per tal d’obtenir l'acreditació. La Resolució de 2 de desembre de 2008, de la Secretaria d'Estat de Política Social, Famílies i Atenció a la Dependència i a la Discapacitat, per la qual es publica l'Acord del Consell Territorial del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, sobre criteris comuns d'acreditació per a garantir la qualitat dels centres i serveis del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, exigeix que el personal que es relaciona a continuació compti amb la titulació que s'especifica: 70

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

• Els Cuidadors i Cuidadores, Gerocultors i Gerocultores o categories professionals similars haurien d'acreditar la qualificació professional d'Atenció Sociosanitària a Persones Depenents en Institucions Socials. A aquest efecte, es consideraran els títols de Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria o Tècnic d'Atenció Sociosanitària, i el Certificat de Professionalitat, d'Atenció Sociosanitària a Persones Dependents en Institucions Socials. • Les persones que realitzin les funcions d'assistència personal a persones amb gran dependència i els/as Auxiliars d'Ajuda a Domicili, haurien d'acreditar la qualificació professional d'Atenció Sociosanitària a Persones en el Domicili. A aquest efecte, es consideraran les titulacions o els certificats de professionalitat referits en l'apartat anterior en relació amb els Cuidadors i Cuidadores, Gerocultors i Gerocultores i el certificat de professionalitat d'Atenció Sociosanitària a Persones en el Domicili. • També es podran admetre, amb la transitorietat que les administracions competents estableixin en les seves normatives d'acreditació, els certificats d'accions de formació professional per a l'ocupació impartides a cada Comunitat Autònoma. Els requisits relatius a les qualificacions professionals anteriorment ressenyats seran exigibles progressivament, en els percentatges sobre els totals de les respectives categories professionals de les plantilles que es detallen en el quadre següent: Taula 28 – Objectius en matèria de qualificacions Categoria professional Cuidador/a, Gerocultor/a o similar Assistent Personal Auxiliar d'Ajuda a Domicili

Any 2011 35% 35% 35%

Any 2015 100% 100% 100%

Font: Resolució de 2 de desembre de 2008, de la Secretaria d'Estat de Política Social, Famílies i Atenció a la Dependència i a la Discapacitat, per la qual es publica l'Acord del Consell Territorial del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, sobre criteris comuns d'acreditació per a garantir la qualitat dels centres i serveis del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència.

La resolució preveu que els percentatges puguin reduir-se en un 50% quan s'acrediti la no existència en la zona de demandants d'ocupació que reuneixin els requisits de qualificació professional anteriorment ressenyats. Aquesta possibilitat de reducció no serà aplicable a partir de 2015. Mentre que els preus de les places privades dels centres de dia i residencials poden ser fixats lliurement, la legislació estableix la quantitat que ha de percebre l'entitat per la prestació del servei a cadascuna de les persones beneficiàries del programa quan es tracta de centres de titularitat privada que formen part de la xarxa d'atenció pública. Aquesta quantitat s’estableix en funció de les necessitats d'atenció de la persona gran derivada de la dependència física i/o psíquica que presenta (tres nivells assistencials) i la dedicació (ràtio) dels diferents professionals. Els usuaris han de pagar una 71

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

contraprestació econòmica per assegurar la sostenibilitat del sistema. (Art 5.a Ley 12/2007). L’Ordre ASC/238/2009 actualitza per a l'any 2009 el cost de referència, el mòdul social i el copagament relatius a les prestacions no gratuïtes de la Cartera de Serveis Socials segons es pot veure en la següent taula: Taula 29 – Cost de referència, mòdul social i copagament relatius a les prestacions no gratuïtes de la Cartera de Serveis Socials 2009. Prestació

Servei de centre de dia per a gent gran

Cost de referència Mòdul social

Copagament

Import

Import

Unitat

Import

Unitat

Unitat

26,99

€/estada

10,26

€/estada

16,73

€/estada

Servei de residència assistida per a gent 1.355,15 gran. Grau I

€/mes

411,37

€/mes

943,78

€/mes

Servei de residència assistida per a gent 1.564,87 gran. Grau II

€/mes

508,48

€/mes 1.056,39

€/mes

Servei de residència assistida per a gent 1.829,01 gran. Grau III

€/mes

653,13

€/mes 1.175,88

€/mes

Font: Elaboració pròpia a partir de la ORDRE ASC/238/2009, de 6 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament relatius a les prestacions de la Cartera de Serveis Socials per a l'exercici 2009

72

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

4

L’anàlisi des de la perspectiva de l’oferta: les treballadores migrades insertades en el sector del treball de cura

A continuació presentem una síntesi dels principals resultats de l’anàlisi de les 20 entrevistes en profunditat realitzades a treballadores d’origen immigrant, residents a Catalunya, totes elles insertades laboralment en les diferents modalitats del treball de cura. Tal com es pot copsar a la Taula 30, la selecció dels casos s’ha portat a terme a partir de quatre criteris: Nacionalitat. S’ha seleccionat una mostra de dones entrevistades que resulti representativa en termes de tipicitat a l’hora de contemplar les nacionalitats més freqüents entre les dones estrangeres empadronades a Catalunya (veure Taula 30), segons principals orígens no comunitaris. Així mateix, s’ha procurat combinar nacionalitats que compten amb un flux migratori més consolidat a Catalunya (com ara Marroc, Perú o República Dominicana), amb nacionalitats que han experimentat un creixement més accelerat en els darrers anys (Bolívia, Brasil o Paraguai, per exemple). La Taula 31 mostra l’evolució dels fluxos migratoris femenins durant el període 2001 i 2010 i permet detectar aquestes tendències. Modalitat de treball de cura. A tal efecte s’han seleccionat treballadores que estiguin ocupades en el moment de l’entrevista en algun dels diferents sectors del treball de cura que a continuació es detallen: servei domèstic (distingint entre la modalitat d’internes i d’externes), assalariades en empreses de serveis domiciliaris, assalariades en centres residencials. Situació legal. S’ha procurat seleccionar perfils de dones que cobreixin els diferents tipus de situació legals, des de treballadores indocumentades fins a dones amb residència permanent o que s’han naturalitzat i gaudeixen de la nacionalitat espanyola. Aquest ampli ventall de situacions jurídiques permetrà introduir en l’anàlisi la connexió entre la situació legal i el tipus de modalitat del treball de cura. Any d’arribada a Catalunya La mostra de dones migrades seleccionada engloba tant treballadores que van arribar a Espanya durant la dècada dels noranta, amb una dilatada trajectòria laboral a la societat de destinació, com els casos de dones que han arribat més recentment, just en ple esclat de l’actual crisi econòmica (anys 2007 i 2008)

73

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 30 – Perfil de les dones migrades entrevistades Nº entrevista Edat Loli 39 Aída 45 Gina 39 Susana 46 Mercedes 44 Amel 33 Lissete 26 María 38 Rocío 34 Delmi 34 Luz 48 Rosario 44 Mariana 40 Elizabeth 39 Kenia 36 Farida 42 Cintia 30 Silvia 54 Mari Cruz 21 Aurea 53 Font: Elaboració pròpia

Nacionalitat Bolívia Marroc Perú Paraguai Bolivia Marroc Perú Argentina Equador Bolívia Perú Perú Equador Equador Rep. Dom. Marroc Argentina Perú Bolívia Perú

Modalitat de treball de cura SD. Intern SD. Intern SD. Intern SD. Intern SD. Extern SD. Extern SD. Extern SD. Extern Emp. Serveis Domicil. Emp. Serveis Domicil. Emp. Serveis Domicil. Emp. Serveis Domicil. Emp. Serveis Domicil.* Emp. Serveis Domicil.* Emp. Serveis Domicil.* Emp. Serveis Domicil.* Residència geriàtrica Residència geriàtrica Residència geriàtrica Residència geriàtrica

Situació legal Indocumentada Residència permanent Residència 1ª renovació Nacionalitat esp. Indocumentada Residència permanent Indocumentada Indocumentada Nacionalitat espanyola Residència 2ª renovació Nacionalitat espanyola Nacionalitat espanyola Nacionalitat espanyola Residència permanent Residència 2ª renovació Nacionalitat espanyola Residència 2ª renovació Nacionalitat espanyola Nacionalitat espanyola Nacionalitat espanyola

Any arribada 2006 1999 2008 2006 2007 2004 2007 2005 2004 2004 1987 1990 2002 2002 1997 1983 2008 1991 2003 1990

*Aquestes empreses encaixen dins el subtipus “empreses d’inserció”, descrit en l’apartat 3.2.2 d’aquest informe

74

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

4.1 Algunes dades sociodemogràfiques sobre les dones estrangeres residents a Catalunya Les Taula 31 i Taula 32 mostren com el primer grup nacional en el rànking de nacionalitats no comunitàries l’ocupa Marroc, amb gairebé un 19% del total de dones estrangeres segons les dades del padró a 1 de gener de 2011. Amb tot, l’evolució de les dones estrangeres empadronades durant el període 2001-2010 mostra la progressiva llatinoamericanització dels fluxos, en tant que 7 països llatinoamericans aglutinen gairebé el 30% del total d’estrangeres (Equador, Bolívia, Colòmbia, Perú, Argentina, Brasil i Rep. Dominicana, per aquest ordre)

75

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 31 – Principals nacionalitats de dones estrangeres a Catalunya. Dades provisionals del padró a 1 de gener de 2011.

NACIONALITAT Llatinoamèrica Equador Bolívia Colòmbia Perú Rep. Dominicana Paraguai Brasil Argentina Resta de nacionalitats

Població

%

35.756 30.744 24.709 17.133 12.265 10.129 13.913 14.591 39.369

6,5% 5,6% 4,5% 3,1% 2,2% 1,8% 2,6% 2,% 7,3%

8.444 5.413 22.707 10.306

1,5% 1,0% 4,1% 1,9%

4.238 100.892 17.675

0,8% 18,4% 3,2%

20.654 49.133 72.830

3,8% 8,9% 13,2%

8.858 21.962 7.926

1,6% 4,0% 1,4% 100,0%

Àsia Pakistan Filipines Xina Resta de nacionalitats

Àfrica Senegal Marroc Resta de nacionalitats

UE Itàlia Romania Resta de nacionalitats

Resta d'Europa Ucraïna Resta de nacionalitats

Altres TOTAL

549.647

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró d’Habitants (INE)

76

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 32 – Evolució de les dones estrangeres empadronades a Catalunya segons principals nacionalitats. 2001-2010. NACIONALITAT Llatinoamèrica Equador Bolívia Colòmbia Perú Rep. Dominicana Paraguai Brasil Argentina Resta de nacionalitats Àsia Pakistan Filipines Xina Resta de nacionalitats Àfrica Senegal Marroc Resta de nacionalitats UE Itàlia Romania Resta de nacionalitats Resta d'Europa Ucraïna Resta de nacionalitats Altres TOTAL

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

41.188

43.381

42.718

43.666

46.417

47.380

45.338

34.642

20.195

8659

32.260

33.691

34.761

29.802

20.544

13.905

7.336

3.645

1.504

706

26.570

26.554

25.051

23.455

23.769

22.916

20.573

19.724

14.518

6418

18.313

18.494

17.216

16.155

15.988

14.868

12.276

10.578

8.360

6662

12.467

12.281

11.252

10.208

10.133

9.468

8.247

7.765

6.433

5269

9.747

9.150

7.495

5.359

3.333

1.947

793

389

198

131

15.156

15.915

14.654

11.706

9.705

7.209

5.177

4.203

3.027

2101

16.053

16.954

17.599

17.136

18.663

17.576

15.047

12.511

6.105

3398

38974

38.512

36.693

31.636

28.992

25.202

19.725

15.743

10.640

7427

5.266

4.549

3.641

3.243

2.885

1.873

1.363

1.112

817

586

5.256

5.071

4.544

4.103

4.226

4.084

3.567

3.551

2.664

2198

21.848

21.018

17.585

15.386

16.001

13.134

9.377

7.183

4.458

3134

9.500

8.179

7.100

6.083

6.105

5.235

4.230

3.704

2.865

2256

4.015

3.558

2.863

2.504

2.339

1.956

1.489

1.215

932

701

98.494

92.202

81.563

73.406

69.537

61.283

51.079

44.071

36.496

28813

17.048

15.911

14.076

12.573

12.297

11.279

9.371

8.484

7.057

5590

20.924

20.227

18.217

15.577

13.126

10.437

8.213

6.532

4.210

2960

47.048

45.325

40.793

30.173

23.936

17.775

10.749

6.521

2.448

854

75.712

75.037

68.898

59.737

51.192

43.167

35.523

33.535

26.580

22147

8.484

8.097

7.409

6.421

6.147

5.347

4.161

3.079

1.656

660

21.140

20.161

18.508

16.212

15.271

12.986

10.135

8.395

5.856

3957

7.830

7.487

7.076

6.947

8.293

7.397

5.682

4.658

3.142

2424

553.293

541.754

499.712

441.488

408.899

356.424

289.451

241.240

170.161

117.051

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró d’Habitants (INE)

Pel que fa a la situació de les dones estrangeres en el mercat de treball, podem identificar els següents patrons a partir de les dades estadístiques consultades. Segons les dades del MTIN per al mes d’agost de 2011, un total de 32.708 dones estan afiliades al Règim Especial de Empleats/des de la Llar, xifra que suposa un 18% del total d’estrangeres afiliades (181.279). Les principals nacionalitats entre les dones afiliades són, per aquest ordre, Romania, Bolívia, Marroc, Colòmbia i Equador. Si posem en relació aquestes dades amb les de l’Enquesta de Població Activa (Taula 33), per al segon trimestre de 2011, podem arribar a les següents conclusions: si bé a Catalunya hi ha 229.400 treballadores estrangeres que diuen que estan ocupades, com que les treballadores estrangeres en alta laboral són 181.270, al voltant de 50.000 treballadores es troben en situació irregular.

77

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 33 – Resum de les dades de l’EPA a 2n. trimestre de 2011.

Font: Butlletí de població estrangera i mercat de treball, 2n. trimestre de 2011 (Departament d’Ocupació i Empresa, Gtat. de Catalunya)

78

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

4.2 L’estructura delegada. Les treballadores en el servei domèstic: modalitat “interna” i “externa” Fent extensibles les conclusions del Colectivo IOÉ (2006) 17 al cas de Catalunya, en els darrers anys hi ha hagut major demanda de treball en aquest sector que no pas oferta d’ocupacions, si bé aquesta ha anat creixent. Això és així en tant que el nombre de persones immigrades que han anat arribant hauria saturat aquest segment del mercat laboral. Pel que fa a la modalitat d’ocupació, la modalitat “interna” és la que compta amb una major demanda de treballadores i, a la vegada, el segment amb majors ofertes no cobertes a les borses de treball de les empreses intermediàries d’assistència a domicili i d’altres entitats que exerceixen un paper intermediari (parròquies, congregacions religioses, etc.) De les entrevistes realitzades a les treballadores domèstiques d’origen immigrant, tant “internes” com “externes”, es desprenen les següents característiques del sector: 1. Es tracta habitualment de dones migrades amb projectes migratoris de tipus familiar, orientats a la millora de les condicions de vida dels fills (principalment estudis), o a la compra d’un habitatge en origen. Les dones entrevistades que treballen en aquesta modalitat solen tenir responsabilitats familiars i exerceixen el paper de principals sostenidores econòmiques ja des d’abans d’emigrar. Els seus projectes migratoris es veuen marcats sovint per condicionants de gènere (monoparentalitat després d’una separació o divorci, relacions de gènere opressives, etc.). Així ho exemplifica el cas de la Mercedes, una dona boliviana, mare de dos fills i amb un germà petit al seu càrrec, tots ells residint a Bolívia en l’actualitat. Va decidir emigrar després que el seu marit se n’anés a viure amb una dona més jove i el·ludís les seves responsabilitats familiars. La dificultat de poder sostenir econòmicament la família tota sola la va empènyer a emigrar. El seu objectiu és aconseguir una casa a Bolívia (a través de la modalitat de l’anticrètic 18) i oferir estudis als seus fills. No me alcanzaba el dinero, no me alcanzaba el dinero, entonces tenía que buscármelas como podía porque ya me estaba... no sabía qué hacer, ya no sabía de dónde sacar. El trabajo en Bolivia estaba muy mal pagado, estaba muy mal pagado, o sea, no alcanzaba. Estaba sobre los 600, 700 bolivianos de sueldo y las cosas ya estaban subiendo (…) Justo ese año ha entrado Evo Morales. En 17

A partir dels resultats d’un estudi realitzat a la Comunitat Autònoma de Madrid

18

Contracte pel qual una persona entrega una suma de diners relativament més elevada que la suma d'un lloguer i obté una casa, local o garatge, etc. El contracte té una durada d'un any. Després d'aquest temps el contracte pot estendre's per més temps de manera voluntària i amb l’acord entre ambdues parts. Després d'aquest període, el contracte acaba i el propietari de la casa o local ha de retornar els diners a l'arrendatari.

79

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

2007 ha entrado. Entonces ya la cosa iba media fea y ya los trabajos estaban escaseando, entonces ya lo que se avecinaba era feo, entonces yo dije: “de aquí tengo que sí o sí salir” (…) Solamente pienso que estoy hoy en día aquí y quiero estar el día de mañana para darles a mis hijos un empujón en que trabajen o estudien. Dejarles algo a mis hijos. (Mercedes, Bolivia, modalitat “externa”) 2. Moltes d’aquestes treballadores resideixen en situació irregular (tant les “internes” com les “externes”) i, per tant, sense dret a cotitzar a la Seguretat Social. La situació d’irregularitat és el principal argument a l’hora de descartar la possibilitat de trobar una feina amb millors condicions laborals o en d’altres sectors fora del servei domèstic: Siempre he trabajado en lo que sea, me ha dado igual, pero también veía mi situación, no estaba como para exigir algo mejor porque sabía que no había nada mejor, porque no tenía papeles ni nada, entonces ya llegué a un punto que claro, o era comer o nada (Lissette, Perú, modalitat “externa”) Yo me había planteado trabajar en otras cosas, pero para trabajar en lo que sea, te piden papeles. Y el único lugar donde no te piden papeles es trabajando por horas o de fija. Porque para lo otro te piden papeles, porque sí o sí, tienes que trabajar mediante una agencia. (Mercedes, Bolivia, modalitat “externa”) 3. El nivell d’estudis que presenten aquestes treballadores no és baix (acostumen a tenir estudis secundaris o superiors), si bé moltes d’elles no compten amb una formació específica per a la cura de persones grans. La major part de les dones entrevistades manifesten expectatives de canviar de sector i accedir a feines més qualificades, si bé no ho veuen factible en el context actual a Catalunya, com a conseqüència tant de la manca d’oportunitats com de la discriminació que pateixen pel fet de ser immigrades. Aquesta situació “d’inconsistència d’estatus” en alguns casos genera molta frustració, tal com exemplifica el testimoni de l’Amel, una dona marroquina que havia treballat com a fotògrafa professional al Marroc i que ara es veu “atrapada” dins el servei domèstic, realitzant tasques de neteja que valora de forma negativa: Yo te lo juro, te lo digo ahora, aquí como estoy viviendo como un sueño y quiero despertar. Se lo he dicho el otro día a mi madre: si no fuera por las niñas no voy a aguantar más, de verdad. Porque una persona limpiar, hacer esto, hacer lo otro, te escuchas de esto, te escuchas de lo otro, y eres como una criada que no vales nada y eso para una persona joven más de estos tiempos y lo notas. Porque estás tú trabajando de limpiar, planchar, limpiar te digo la mierda, todo eso. Y otra persona está trabajando en su despacho y tiene su vida mejor y aquí te toca venga limpiar, venga limpiar y venga limpiar. Y a mí me gustaría.. porque yo mi trabajo que tenía allí en Marruecos fue un trabajo tuyo, una cosa tuya que te gusta, ganabas bien. (Amel, Marroc, modalitat “externa”) 80

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

La trajectòria laboral de Luz, una dona peruana que actualment fa serveis de cura domiciliària contractada a través d’una empresa de serveis, també va implicar, en els inicis, haver d’adaptar-se al servei domèstic intern després d’haver desenvolupat al Perú tasques de secretària executiva: Hombre, a mí cuando llegue aquí a hacer la suplencia de mi hermana, a mí la verdad que no me era nada agradable porque en Perú yo nunca he trabajado de sirvienta, de criada como dicen aquí. Pero mira, pues bueno, como aquí tampoco no me conocían, a lo mejor en mi tierra no sé, según la situación, a lo mejor si no me quedaba otra igualmente lo hubiese hecho en mi tierra, digo yo, no? Pero ahí como no me conocían... Lo fui asimilando. (Luz, Perú) 4. Els mecanismes més habituals per accedir al servei domèstic és el “boca-orella”, juntament amb la intermediació d’entitats religioses (congregacions religioses, Càrites), que actuarien com agències de col·locació. Al llarg de les entrevistes es menciona el paper “intermediari” que ha tingut Cáritas a l’hora d’oferir una feina, a través de l’entitat “Anem per Feina”: Y Anem per feina fue la que me ayudó porque Cáritas le puso en comunicación a ellos de que ellos me estaban ayudando en ese momento porque yo llegué a necesitar el apoyo de Cáritas para tener que comer, para alquilar una habitación, porque llegué a punto que no llegué a tener nada, estaba cero, cero. Y claro, ahí fue donde me ayudó Cáritas y para conseguir trabajo Cáritas me envió a Anem per feina y Anem per feina fue la que me dio el trabajo. (Lissette, Perú, modalitat “externa”). Una altra entitat que juga un paper “intermediador” clau en l’àmbit geogràfic de Barcelona i rodalies i que és mencionada a moltes de les entrevistes és una congregació religiosa situada a la Plaça Bonanova (Barcelona), que dispensa un servei d’acollida i intermediació a través de la figura de la “Hermana Encarnación”. Aquesta religiosa des de l’any 1990 atén a població estrangera en situació irregular i actua com a intermediària entre les persones estrangeres (principalment dones en situació irregular de diverses procedències nacionals) que cada dia fan llargues cues per demanar allotjament i feina, d’una banda, i les famílies que busquen treballadores domèstiques (principalment “internes”), per l’altra. A més de contactes per a obtenir feina en el servei domèstic, la “Hermana Encarnación” proporciona roba i aliments procedents de Càrites i la Creu Roja i imparteix cursos de geriatria gratuïts per a les dones immigrades. El contacte i l’adreça de la “Hermana Encarnación” apareix a diverses webs on es llisten recursos i borses de treball adreçades a la població estrangera 19. 5. La modalitat “interna” ofereix una sèrie d’avantatges per a les treballadores, en termes d’estalvi de la despesa d’allotjament i manutenció, la qual cosa els proporciona una major capacitat d’enviar remeses 19

Informació extreta d'una entrevista que ella mateixa va concedir, publicada el passat 09/01/2010 i disponible a: www.cic-castres.org

81

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Yo lo mando todo pues […] solo me hago quedar 20 euros o así nomas. Todo lo mando. Cada mes mando todo. Y a ratos quería abrir mi cuenta aquí, pero no... (Lola, Bolívia, modalitat “interna”) 6. Així mateix, de les entrevistes es desprèn, tal com també mostren els resultats de l’estudi del Colectivo IOÉ (2006), que la frontera entre la modalitat externa i interna cada cop és més tènue. És així com moltes dones migrades combinen diverses modalitats, com ara la modalitat d'externes amb una “jornada” complementària, normalment d'un dia intensiu, en substitució de la treballadora interna o cuidadora principal que agafa el seu dia de descans. També es mencionen experiències laborals que aparentment responen a la modalitat d’externa, però que en realitat es concreta amb un format d’interna; en el sentit que la treballadora assumeix el mateix paper i funcions que una treballadora interna durant el dia, excepte pel fet que no dorm a la casa de la persona empleadora durant la nit 7. Respecte als ingressos que aquestes treballadores perceben, les que s’han inserit en la modalitat d’interna situen els ingressos mensuals entre 600 i 850 euros al mes. Excepcionalment, alguna entrevistada ha percebut 1000 euros mensuals. Les treballadores “externes” mencionen un preu hora entre els 10 i 12 euros per hora de servei, si bé algunes entrevistades constaten que darrerament el seu poder social de negociació del preu hora s’ha vist disminuït: Y al menos por horas, entonces, hoy en día la gente se está aprovechando de la situación. Se está aprovechando demasiado de la situación y nos quieren pagar a 6 euros, 7 euros la hora y es muy poco. (Mercedes, Bolivia, modalitat “externa”) 8. En els casos en què la treballadora cotitza al Règim Especial d’Empleats/des de la Llar, és habitual que es descompti del salari de la treballadora el pagament de les quotes a la Seguretat Social i que no es compleixi la normativa pel que fa a hores de descans i pagament de les vacances: “Yo lo que quiero es eso: que me paguen doble sueldo, pero ella me dice que no puede.. que no puede pagarme y me da libre, no? Yo no salgo, no tengo a donde ir y... es otro gasto y si me pienso bien entonces me quedo nomas. (Lola, boliviana, modalitat “interna”) “Sí, bueno, lo último que me ha dicho que si, que las vacaciones me las va a pagar y que me va a pagar la paga extra también (Lissette, Perú, modalitat “externa”) 9. Tant si es tracta de treballadores “internes” com “externes”, el que caracteritza el contingut de les tasques que realitzen a les llars és la no distinció entre tasques de cura i tasques de neteja i infraestructura de la llar) No, sí que primero habíamos hablado de que yo lo iba a cuidar de 10 a 3 y la comida. Pero después, cuando ya me he quedado, entonces ya tenía que hacer la 82

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

limpieza del piso, hacer la comida y estar con él. Estar para él, hacerle la comida, o sea, la limpieza de la casa. O sea, todo. Os ea, prácticamente encargarme de toda la casa; inclusive, me hacía una lista para que yo vaya a comprar las cosas a ella al mercado. Me mandaba para hacer las compras. O sea, yo me encargo de todo. (Mercedes, Bolívia, modalitat externa). Porque imagínate tú, cada casa te piden una cosa... no hay ninguna casa que tengo que.. una te pide plancha y hacer lavabo y [...]. la otra te pide otra cosa, otro te pide cocina, otra te pide.. y tienes que [...] y con 10 casas. Me dice mi madre: “no sé cómo acabarás”, le digo: “pues sí”, de verdad, porque cada casa es diferente a otra, cada casa es un mundo. Es diferente. (…) Te digo una cosa, te pagan por hora y te hacen hacer de todo. Hasta pintar. (Lissette, Perú, modalitat “externa”). 10. A nivell de tracte personal, les experiències laborals narrades per les treballadores entrevistades oscil·len des de situacions en què s’ha produït una molt bona relació entre la persona empleadora i la treballadora, i d’altres en les que es descriuen experiències negatives pròpies d’un imaginari profundament servil. En tot cas, tant la pseudoregulació d’aquesta activitat com la proliferació de treballadores en situació d’irregularitat i màxima vulnerabilitat explica que es pugui donar aquesta diversitat de situacions, a discreció de la persona empleadora Sí, estoy muy bien, estoy muy bien. Estoy contentísima con la señora también. Me ha ayudado en lo que ha podido porque en esto de las mudanzas y eso, mi jefa es la que me ha ayudado, la que ha tomado su coche, la que me ha llevado y todo, o sea, que no me puedo quejar. Me encanta porque a veces cuando me equivoco tal vez me dice: “mira, Lissete, no quiero que te sientas mal, pero ocurre esto, tal”, o sea, me gusta eso porque a pesar de todo también que ella sabe que yo soy su empleada, si me tiene que pedir algo me lo pide con un “por favor” o “gracias” cuando algo algo que le ha gustado “gracias” que mira, que tal... (Lissette, Perú, modalitat “externa”). Fui al banco un día y me dijo: “vámonos al banco” y fui al banco con ella y entonces dijo el hermano, le dijo: “Espérame aquí en la calle”. Digo “bueno, vale” y la chica del banco le dijo: “¿por qué? Déjala pasar” y dijo: “no, no, ésta es una criada. No tiene que entrar acá al banco”. Tenía que esperar en la puerta (Amel, Marroc, modalitat “externa”). No me dejaba que me vaya a dormir, y me echaba digamos me acumulaba de cosas que yo no he alzado [robado], todo eso. Este me calumniaba. Ni siquiera yo alzaba nada. Eso era lo que más me dolía a mí. (Lola, boliviana, modalitat “interna”). 11. Algunes de les treballadores “externes” opten per aquesta modalitat perquè consideren que així obtindran una quantitat més elevada d’ingressos que des 83

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

d’altres modalitats del treball de cura (treballar en una residència geriàtrica, per exemple, o com ajudants d’una escola bressol). Així ho explica Amel, dona marroquina divorciada, mare de tres filles que viuen amb ella a Catalunya. Com a treballadora externa percep 1400 euros mensuals. Treballant en una residència geriátrica el seu salari se situava al voltant dels 800 euros mensuals Yo estuve trabajando un mes en una residencia, pero como visto como trataban a la gente no puedo durar ahí. Pero como no pagan bien... 800 euros. A mí qué me van a hacer 800 euros. Si tengo a cargo 3 niñas (…) Y si yo tenía papeles, te lo juro que voy a denunciar a esta residencia, pero una lástima que no tenía ni papeles y no podía hacer nada porque trataban a la gente mayor como una bestia, de verdad (…) me obligaban a dar unas pastillas para que se duerman, para que se quedaran todo el día dormidos (Amel, Marroc, modalitat “externa”) 12. L’actual situació de crisi està fent que resulti més complicat per algunes treballadores poder trobar serveis com a “externes”, per la qual en alguns casos s’opta per l’estratègia de replantejar-se tornar a la modalitat d’internes: Entonces, yo quería horas, si. Yo quería horas porque ya me he cansado del encierro porque es encerrarse trabajar de fija. Entonces no me está yendo bien, esto por horas, no me está yendo bien. Entonces ahora se viene la posibilidad, tal vez de tener que buscarme de fija otra vuelta y trabajar unos 5, 6 meses y después irme (Mercedes, Bolivia, modalitat “externa”) 13. Els frens cap a la mobilitat laboral no només són de caràcter estructural (la situació legal, etc.). En molts casos, les estratègies de les treballadores no s’orienten cap a la mobilitat laboral cap a un altre sector, des del moment que la pressió económica d’haver d’enviar diners cada mes al país d’origen o de sostenir les despeses econòmiques de la familia que resideix a Catalunya, els impedeix desplegar d’altres estratègies com ara la inversió formativa o dedicar temps per buscar una altra feina. Aquest és el cas de la peruana Lisette, que en el transcurs de l’entrevista explica que està pagant una hipoteca al Perú i com la responsabilitat econòmica adquirida no li permet plantejar-se un canvi de sector laboral: Sí, entonces, si yo no pago mensualmente me la quitan. Entonces, por eso yo no puedo moverme así no más: “Voy a intentarlo” porque me están ofreciendo esto, si... pongásmole que al año alguien me ofrece: “mira, que tienes un contrato por un año, por dos años, algo seguro, tal”, pues sí, me lo puedo pensar, pero si es algo a la “volada”, de que solamente es prueba de tres meses o de que te contratamos 6 y después vemos, no. No sería capaz de moverme porque yo tengo una responsabilidad allá (Lissette, Perú, modalitat “externa”) 14. Algunes de les entrevistades reivindiquen de forma explícita la necessitat de millorar la regulació de les condicions laborals del servei domèstic. Es queixen, 84

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

principalment, de la discriminació que pateixen en relació a d’altres sectors a l’hora de cobrar la jubilació o la baixa per malaltia. En el cas de la modalitat d’externa, es menciona el fet que quan un servei de neteja o de cura se suspèn a petició de la persona empleadora, la treballadora deixa de cobrar. No puedo ni cobrar una paga de jubilación como cobra una persona que está trabajando bien. Me van a pagar una miseria que es, si me toca, 300 o 400 euros y estoy pagando un seguro! Como te digo... tengo una hipoteca, me faltan 25 años para acabarla, no sé, no puedo pensar porque si lo pienso mejor, lo veo negro (Amel, Marroc, modalitat “externa”) Mal, porque, la empleada domestica no puede enfermarse porque no tiene derecho como los otros trabajadores, que te pagan, esto, la baja. (Maria, Argentina, modalitat “externa”)

85

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

4.3 Les treballadores migrades que treballen en empreses d’atenció domiciliària 1. Habitualment es tracta de treballadores que procedeixen del servei domèstic i, a partir de l’anàlisi de les trajectòries seguides per les entrevistades, és possible identificar tres tipus d’itineraris d’accés a una empresa d’atenció domiciliària: a. Com a estratègia per abandonar el servei domèstic intern i obtenir un contracte en el Règim General en el sector de la cura. En alguns casos, es tracta de treballadores que han aconseguit prèviament l’autorització de treball en d’altres sectors (p.e. l’hostaleria) i que, un cop perden la feina, tornen de nou al sector de la cura a través d’aquesta modalitat de l’empresa de serveis domiciliaris Aquesta ha estat l’experiència de Delmi, una treballadora boliviana que havia aconseguit regularitzar la seva situació gràcies a un contracte laboral a l’hostaleria, però que després de perdre la feina té molt clar que de moment no cercarà cap altra feina fora del sector de la cura, tot i que els salaris són més elevats. En el último bar este que estuve trabajando eramos... a ver, 2, 4, 5 personas. Trabajábamos en un bar. Una cafetería que está cerca de los cines. Éramos 7 personas que trabajábamos. Entre los dueños, los padres, los dos hijos, los maridos de sus hijas... entonces, pues... aparte dos personas que éramos de fuera. Y, mira, llegó un día que estábamos como tú y yo aquí: mirándonos las caras. Pasó un día, otro día, otro día... y claro, no se puede así trabajar en hostelería. Sobrábamos, sobrábamos. Claro, él empezó por despedirnos a mí y a la otra chica (…) En este momento [el sector de l’hostaleria] no está bueno (Delmi, Bolívia) b. Com a estratègia per conciliar vida laboral i familiar, un cop s’ha produït la reagrupació familiar. La possibilitat de tenir contractes “per hores”, els permet organitzar els horaris laborals de manera compatible amb els horaris escolar. Dins d’aquest perfil s’hi troben treballadores que han treballat prèviament com a empleades domèstiques, o bé a residències geriàtriques. Aquest és el cas de Rosario, una treballadora familiar peruana que va renunciar al seu contracte indefinit en una residència geriàtrica perquè havia de treballar a les nits. No, no, yo lo dejé porque a mí me querían hacer fija por la noche. Pero yo ni hablar, tenía a mi pequeño, y me fastidié la columna (Rosario, Perú) c. Com a estratègia per mantenir una cotització a la Seguretat Social i poder renovar l’autorització de residència, en el cas de treballadores que s’han 86

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

quedat sense feina, que són preceptores de la Renda Mínima d’Inserció i que, a través de la intermediació de treballadores socials, accedeixen a “empreses d’inserció” que les contracten per hores. La asistenta social. Esteeee, hice un escrito, y tenía los dos niños en la escuela. Uno en el colegio y otra en la escuela. Entonces por mano de ellos me mandaron al INEM. El INEM me dijo que no podía hacer nada, y claro, la asistenta me buscó unas horas y por mano de esas horas volví a renovar mi tarjeta. Tenía que tener cotizado para renovar la de 5 años si no, no me la daban, me la denegaban (Elizabeth, Perú). 2. Algunes de les treballadores d’aquestes empreses exerceixen tasques de neteja (auxiliars de la llar) i no tenen una qualificació específica. D’altres, en canvi, obtenen el lloc de treball després d’haver cursat un curs d’auxiliar de geriatria o de treballadora familiar, que els proporciona la qualificació requerida per a desenvolupar tasques de cura a domicili. Així descriu Farida, una auxiliar de la llar que fa serveis a domicili a través d’una empresa d’inserció, el tipus de tasques que fa: Te mandan a casa de ancianos, hacerles la compra, le limpias, le pones la lavadora, le hace la comida, le friegas, le cambias las sabana, le haces la cama. (Farida, Marroc) Luz i Rosario, en canvi, són d’origen peruà i treballen com a treballadores familiars a Catalunya. La primera ha obtingut el títol de treballadora familiar a Catalunya, mentre que Rosario ha pogut homologar el seu títol d’infermera. En l’actualitat ambdues fan serveis domiciliaris com assalariades en empreses de serveis domiciliaris Així descriuen les tasques que han de portar a terme: La trabajadora familiar no le viene a fregar los platos, no le viene a hacer la comida, no, no, no. la trabajadora viene, si te tengo que duchar, pues te llevo a la ducha y a veces pues, te dejo en una silla. O te tengo que bañar en la cama porque te bañan en la cama. Y luego si tengo que levantarte como una grúa, tu silla y llevarte a otro salón... y ya está.Entonces trabajo con personas de alzheimer, síndrome de down, parálisis cerebral. También personas con SIDA, también ahora está, cáncer. Bueno, trabajo con todo. Esclerosis múltiples. Con todas estas personas, son súper agradables (Luz, Perú) Nosotros solamente nuestra base, nuestra función de nosotros es acompañar a las personas mayores, a vigilarles, ayudarles en lo que no pueden, administrarles la medicación que esté siempre pautada por el medico o la enfermera. Luego hacerles la higiene, hacerles compra, a darles su desayuno. Cosas más primordiales para la ayuda personal, ¿sabes? (Rosario, Perú) 3. Les treballadores que realitzen serveis domiciliaris des d’empreses d’inserció, formen part d’iniciatives que presten especial atenció a sectors de la població 87

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

que estan en situació o risc d'exclusió social. Aquestes empreses, vinculades al tercer sector i amb origen en polítiques actives d'inclusió, pretenen ser un instrument potencialment útil per a la integració social i la lluita contra la pobresa. La característica que fa que aquestes empreses siguin diferents a les altres (veure apartat 3.2 de l’informe) és que són estructures de trànsit que possibiliten l'accés posterior a l'ocupació normalitzada a col·lectius especialment vulnerables. Compten amb un percentatge de la plantilla reservat a persones en risc o en situació d’exclusió social. Acostumen a oferir tant serveis d’atenció domiciliària per a persones grans en situació de dependència com serveis de neteja a domicili. Les experiències de les treballadores entrevistades que han accedit a la feina a través d’empreses d’inserció mostren situacions laborals molt precàries, a través de contractes a temps parcial per molt poques hores de servei a la setmana que no sembla que puguin acabar derivant en una via d’inserció normalitzada en el futur Yo no gano 500, ni 600 ni 700, no, porque son pocas horas que estoy haciendo. A veces mi nómina me sale 250 o 300 al mes. Hago 6 horas, 7 horas a la semana (Elizabeth, Perú) Son 462 y algo al mes por cuatro horas diarias (Farida, Marroc) Hago 3 días, son 9 horas a la semana (...) . Me pagan 270 al mes (Mariana, Ecuador) 4. Les treballadores que compten amb jornades a temps complet es regeixen pel Conveni col·lectiu de treball dels treballadors d’atenció domiciliària i familiar de Catalunya per als anys 2005-2008 i perceben salaris al voltant de 950 euros mensuals, com és el cas de Luz, una treballadora familiar peruana: Estoy haciendo las 37 horas semanales tendrían que darme 950 porque si me dan menos ya no trabajo tampoco. Porque es fuerte el trabajo (Luz, Perú). 5. La majoria de les entrevistades que s’ocupen en empreses de serveis domiciliaris afirmen que la major part de la plantilla (al voltant d’un 80%, aproximadament) és d’origen estranger, principalment procedent de països llatinoamericans (Colòmbia, Perú, Equador i Argentina són les nacionalitats més mencionades). En el cas de les entrevistades que han tingut contactes amb empreses d’inserció, constaten una important presència de treballadores magribines. Rosario, una treballadora familiar, posa de manifest la creixent presència de treballadores familiars a les empreses de serveis que coneix i ho atribueix al fet que la seva condició d’estrangeres les fa més atractives per a les empreses, en tant que són mà d’obra vulnerable i més exposada a la precarietat i a la temporalitat. Es que últimamente veo muchas, antes no. Pero últimamente veo muchas, muchas. Mira, por ejemplo, ayer y antiayer he ido, he visto más extranjeras que 88

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

gente de aquí. Sí, sobre todo latinas. Yo es que ya sé por dónde cogen. Saben por qué, porque saben que la gente extranjera no está muy al tanto de sus derechos […] nos explotan por ese lado. Les hacen contratos por 3 meses, y luego “adiós” (Rosario, Perú) 6. És habitual que les treballadores que estan contractades per una empresa, si no compten amb un horari a temps complet, complementin els ingressos des de serveis domiciliaris que obtenen a l’economia submergida Horas sueltas por mi cuenta me sale mucho mejor, porque me pagan la hora a 10 euros (Kenia, Rep. Dominicana) Porque a veces aparece algo y me dicen: “mira, lo puedes...”. A ver, lo primero que me preguntan: “¿lo puedes hacer?; ¿lo quieres hacer?”. Pero esto ya va fuera del contrato. Entonces claro, si aparece algo que no es nada fijo, que es eventual, que aparece por una vez, una limpieza. “mira, hay esto, lo puedes hacer o no?”. Ya eso depende mí (Delmi, Bolívia) Pero está a más, ¿eh?. Cobro a 10 euros la hora. Pero yo, mira, me he quedado con eso, que me caiga algo ya me ayuda porque con lo que saco de la empresa no llego. (Rosario, Perú) 7. Algunes de les entrevistades ha rebut propostes per tal de formar part d’una cooperativa. Aquest és el cas de la boliviana Delmi, que explica que l’empresa on actualment treballa, regentada per un matrimoni de nacionalitat espanyola, s’està plantejant aquesta possibilitat. Estamos en una plan que nos lo han ofrecido también y no sé si lo aceptaremos o no. […] cuando termine todo esto de que ellos liquiden a esta personas y tal, nos han ofrecido montar una empresa, hacerla una cooperativa (Delmi, Bolívia) el cas de la peruana Luz, que explica que abans de ser contractada a l’empresa actual va treballar com assalariada en una coneguda cooperativa, la més gran de Catalunya en el sector de l'atenció a les persones, present en 15 comarques catalanes i amb més de 1600 professionals. Admet que no s’hi va quedar pel fet que havia de passar a ser sòcia al cap d’un any i no comptava amb els diners que es demanaven (al voltant de 8000 euros, segons ella especifica “creo que.. a ver, eso no lo sé porque no lo pregunté nunca a ellos directamente, pero por las compañeras me dicen que 8.000, 9.000”) Lo que pasa es que al año te obligan prácticamente a ser socia de la cooperativa. Sí, entonces un año te darán trabajo y luego ya que te vean que seas socia y dinero. Y yo […] ya me dirás tú así. (Luz, Perú). 8. Les entrevistades que treballen en empreses de serveis domiciliaris posen de manifest els avantatges d’aquesta modalitat en relació al servei domèstic (intern) o a les residències geriàtriques. En relació al servei domèstic, l’empresa permet 89

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

superar l’aïllament d’haver de viure recloses en una casa. En relació a les residències, Rosario reconeix que el treball és molt més dur i que no hi ha la possibilitat de gestionar el temps de manera més autònoma. Les empreses de serveis, en canvi, ofereixen major flexibilitat, si bé també reconeix que darrerament l’empresa on treballa ha intensificat els mecanismes de control de la feina de les treballadores a domicili: Porque en la residencia trabajas mucho, demasiado (…) Aquí [l’empresa de serveis domiciliaris] vas más pausada. Lo organizas a tu manera. Te da un tiempo margen, quedamos […] con el tiempo porque vas a un lado, al otro lado. Pero lo que pasa es que no te matas físicamente¿sabes? (…) En cambio en la residencia tienes una hora, de tal hora a tal otra tienes que hacer tanta gente para levantar o acostar, hacer higiene y correr... Aquí vas una hora, hora y media, ¿sabes? y tú te apañas con lo que tengas y ya está (…) Pero ahora sí nos están controlando por el móvil. Ahora nos llaman y hay fichaje ya. Tenemos para fichar, en la casa tenemos para fichar. Nos han puesto pegatinas (…) Hay muchas compañeras que se han pasado No iban a trabajar o les vendían cuentos a los usuarios porque son simples personas mayores. Le engañaban, […], abusaban. Iban […]. o sea, había.. ha habido cosas. Yo creo que por eso también se han puesto más (Rosario, Perú). 9. Algunes entrevistades descriuen situacions d’abusos en aquesta modalitat del treball de cura. A continuació reproduïm el testimoni de Luz, que va tenir una mala experiència en una empresa de serveis domiciliaris regentada per dues noies “catalanes”, on no respectaven les hores de descans entre jornada i jornada que estableix el conveni: Mira, me hacían trabajar de 7 de la mañana, 8 de la mañana, de 8 a 8! de 8 a 9 de la noche! Y decían que con media hora o tres cuartos de hora para estar en mi casa era bastante. O sea, que no tenía derecho de estar en mi casa y yo me enteré por Comisiones obreras que por lo menos dos horas tenía mi derecho. Pero para ella era suficiente con media hora. Fue lo peor. Sí, cuando tú trabajas tienes tu contrato de trabajo de 7 horas semanales, no te pueden partir el trabajo. Como yo ahora he trabajo de 7 de la mañana a 3 de la tarde. Son las 7 horas y yo ahora descanso. Y el día martes trabajé hasta las 12. de 7 a 12 y luego empiezo a las 4 y media. 2 horas y media más que está muy bien, fíjate. Una, dos, tres, cuatro: tengo 4 horas para descansar y luego desplazarme, pero estos benditos no. Nunca en mi vida había trabajado tanto y me pagaban ahí 850 creo. Y trabajaba de 8 a 8, de 8 a 9. ¿te crees? Joder, qué se han creído éstas […]. después yo ya me fui a CC.OO (Luz, Perú)

90

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

4.4 Les treballadores migrades que realitzen tasques de cuidadores en residències geriàtriques 1. Habitualment es tracta de treballadores que procedeixen del servei domèstic i que accedeixen a una residència geriàtrica després d’haver cursat un curs d’auxiliar de geriatria i a través dels contactes proporcionats per d’altres companyes connacionals que els informen sobre llocs de treball vacants. 2. Acostumen a ser treballadores amb la situació legal estable (tres de les entrevistades ja han adquirit la nacionalitat espanyola) i amb una trajectòria més prolongada a la societat catalana, amb voluntat de residència permanent a mig termini.

3. Les entrevistades mencionen salaris al voltant d’uns 850 euros mensuals, amb 14 euros addicionals els dies festius. Això fa que els canvis de lloc de treball d’una empresa a una altra vinguin motivats per d’altres condicions laborals no directament associades al salari (que ve regit pel conveni), com ara el nombre de pacients al seu càrrec, el tipus de torn o horari, o bé el contingut de les tasques a realitzar. Les entrevistades coincideixen a l’hora de constatar que les condicions de treball varien segons el tamany i característiques del centre. De les experiències laborals recollides a les entrevistes es desprèn que els centres més grans compten amb una ràtio de nombre de persones cuidadores per resident més baixa, la qual cosa motiva molts canvis laborals per part de treballadores que prefereixen treballar en residències més petites. Per contra, en els centres més petits les tasques segons categories laborals estan menys definides i és força habitual que les auxiliars de geriatries assumeixin més responsabilitats que les que pertoquen a la seva categoria professional, ja sigui d’auxiliars de neteja o fins i tot d’infermeres. Una altra distinció identificada, a favor dels centres més grans, és que mentre aquests centres s’organitzen a partir d’un organigrama que estableix que les infermeres siguin les superiors directes de les auxiliars de clínica o gerocultores, a les residències més petites aquestes figures intermitges no existeixen i generalment és la mateixa persona propietària o que regenta el negoci la que dóna directament les ordres -i no sempre és una persona amb la qualificació requerida-. Els següents fragments seleccionats de les entrevistades Àurea, Cintia i Mari Cruz posen de manifest algunes d’aquestes diferències identificades entre els centres més grans i els més petits:

91

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

En el centro donde trabajaba tenían 43 residentes para dos auxiliares (...) Cuando hacías la siesta al primero y terminabas de hacer la siesta al último empezabas a levantar al primero (...) no, no es legal. Pero, a ver, si quieres trabajar, te aguantas y no dices nada. Y claro, cuando vine a la entrevista, el director me enseñó la residencia, me gustó porque era pequeña. Y me dijo “son 3 auxiliares para 23 residentes”. (Àurea, Perú) Pero a lo mejor da más refuerzo y también por ejemplo hay enfermeras que se dedican a hacer la medicación, o sea, claro, la auxiliar está más por el tema de ser más auxiliar, no? Entonces, bueno, te rinde un poco más el tiempo. Y no tenes que estar distribuida en varias partes, digamos, “me tengo que ir rápido para hacer la medicación o tengo que hacer el desayuno, o me tengo que ir para allá porque no me da la hora y no llego”. Entonces bueno, no, en estas residencias que son pequeñas, la auxiliar hace de todo. (Cintia, Argentina) Entro, me visto.. Es llegar. Vestirte, a preparar los materiales para despertar los materiales para despertar a los yayitos. Tienes que poner las toallas. Los que van en sillas de ruedas, levantarlos, ducharlos, no? levantarlos, ducharlos, vestirlos, ponerles colonia, llevarles al comedor para que desayunen. Luego ya, eso termina... porque tu tienes una lista, te dicen tantos tienes que levantar y todo eso. Haces eso, luego tienes otra faena. Vas a desayunar, tomas un café y algo. Tienes 20 minutos de descanso. Y luego ya pues te toca ir a los lavabos, después de […], te vas al lavabo, o bien, haces camas, o bien haces los lavabos. O sea, es... estás como cuidadora y haces de todo. Un día te pones a limpiar los cristales, un día te pones a limpiar las sillas de ruedas, un día se hace el comedor y te pones a... (Mari Cruz, Bolívia) 4. En general la precarietat laboral no defineix les experiències de les entrevistades, en tant que totes admeten que resulta relativament senzill obtenir un contracte indefinit. Ara bé, una de les entrevistades, Mari Cruz, que treballa en una residència petita, menciona una elevada rotació de personal en el centre on fa poc que treballa. Primero te dan un contrato de 3 meses y luego te hacen un contrato de 9 meses. Y luego te ponen fija si quieren […]. nos han dicho que luego te echan, y que luego si eres buena te vuelven a llamar, pero ya te vuelven a contratar porque no quieren ponerte fija. Es lo que me dijeron (Mari Cruz, Bolívia) 5. Si bé es tracta d’un segment laboral formalitzat, una de les entrevistades descriu una experiència concreta a l’economia submergida en una de les residències on posteriorment ha treballat amb contracte laboral No, yo renuevo en un geriátrico que había entrado a trabajar en negro. Entré a trabajar en un geriátrico en negro, más o menos por el mes de septiembre. Conseguí, me dieron horas para trabajar en negro y las aproveché y bueno, y 92

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

me quedé y cuando tuve la renovación, pues nada, me cambié (Cintia, Argentina) 6. La major part de les entrevistades treballen en centres on hi conviuen treballadores estrangeres (principalment peruanes, equatorianes i colombianes) amb treballadores espanyoles. En general, les treballadores estrangeres no se senten discriminades, si bé en alguna de l’entrevista es detallen anècdotes que posen de manifest algun comentari desqualificador referit a l’origen de la treballadora, proferit per part dels seus superiors: Bueno, te hace sentir mal porque bueno, piensan que no sabes hacer tu trabajo, entonces, como que discriminan. “Hay estas chicas de afuera yo no sé con qué ideas vienen, no?”. Entonces te lo largan un poco en broma, pero bueno, que...Bueno, en este caso me pasó con la enfermera. Y en las otras residencias que trabajé, bueno, por parte de los jefes, sí. Pero bueno, siempre un poco que... O también, no sé, también cosas que no vienen al caso. Por ejemplo, si decís alguna palabra que es típica en nuestro idioma o nuestra tierra: “ay, ya que cambien el idioma ya, ya no sabemos ni siquiera si vamos a hablar ya español algún día (Cintia, Argentina) 7. Algunes entrevistades mencionen que les treballadores espanyoles acostumen a tenir millors horaris (ho atribueixen a l’antiguitat i no tant com a conseqüència del resultat de pràctiques discriminatòries), que agafen més sovint la baixa laboral o que ocupen les categories professionals més elevades Nosotros tenemos este horario por los que hemos entrado nuevos. Y todos los que hemos entrado nuevos somos latinos. Y los antiguos son catalanes y entonces tienen un horario partido. Entonces vienen de 8 de la mañana, 7 de la mañana, 8 de la mañana hasta la 1, y se van. (Mari Cruz, Bolívia) Como le dije la vez pasada a la directora, no?, le digo que estaba cansada porque tengo amigas que son españolas que se han ido de baja y por mucho[…]Es que las españolas cogen las bajas muy largas, ¿eh Y para cada momento […] por cualquier mínima cosa: baja. (Àurea, Perú) Bueno, la coordinación de enfermería sí son catalanas (Cintia, Argentina)

93

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

8. Si bé les trajectòries laborals de totes les entrevistades han transcorregut en centres de titularitat privada, una d’elles, Cintia, ha treballat en una residència amb una part de titularitat pública, reconeguda com a centre sociosanitari, on ha pogut constatar les diferents condicions salarials 20, com a l’origen social de les persones dependents que havia d’atendre. Encima, para el colmo, estas personas al no pagar es como que... claro, vienen de cualquier parte, digamos, entonces no son tan demandantes. Los de la parte privada, en cambio, exigen que estés encima. Les cambias un pañal “Pónme bien la colcha”, “Tírame perfume”, “que no me ha hecho esto que a mí me gusta”, estás.... En cambio, en el sociosanitario, te ayudan en el movimiento de pañal y no tenés que hacer tanta fuerza. Aparte claro, son personas que vienen, digamos, de algún suburbio y no te molestan. Si no vas tú, a lo mejor, pues mira, ni te enteras, no te van a estar llamando. En cambio en la privada... (Cintia, Argentina) 9. Les treballadores entrevistades coincideixen a l’afirmar que el sector de la cura de les persones en centres geriàtrics està mal pagat en general i en especial la categoria d’auxiliar de geriatria. El testimoni de Sílvia posa de manifest la pressió psicològica que han de suportar les treballadores davant la gestió de les necessitats de les persones dependents i de les seves famílies El sector salud está mal pagado y sobre todo en geriatría. Porque en geriatría, a veces, psicológicamente también estamos maltratadas, sabes? Porque a veces los yayos nos gritan, nos pegan, nos insultan, y te lo tienes que aguantar! Tienes que aguantar todo lo que te hacen, te dicen, te gritan. A veces las familias también. A veces más son las familias que los usuarios. Que las familias son exigentes. Que quieren que si el yayo dice que no quiere que estés ahí.. si ellos no entienden que hay unas personas que necesitan tu atención. Son las familias, a veces, también son muy exigentes (Silvia, Perú)

20

En aplicació del "Conveni col·lectiu de treball per al sector d’establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris de d’anàlisis clíniques 2007-2010".(codi de conveni núm. 7900815). L’aplicació d’aquest conveni inclou (veure article 2) tots els establiments sanitaris d’hospitatalització, assistència, consulta i laboratoris d’ anàlisis clíniques, sempre i quan el centre no pertanyi a la xarxa hospitalària d’utilització pública de Cataluya, juntament amb centres socio-sanitaris i centres de salut mental i residències de tercera edat en què la seva activitat sigui fonamentalment sanitària

94

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

5

L’anàlisi des de la perspectiva de l’oferta d’ocupació: el mercat formal en el sector del treball de cura

A continuació presentem una síntesi dels principals resultats de l'anàlisi de les vint entrevistes realitzades a gerents que regenten empreses en el sector del treball de cura. A tal efecte, s’han seleccionat un total dedotze empreses de serveis d'atenció domiciliària, quatre de les quals són cooperatives, així com un total de vuit residències i centres de dia. Aquesta part de l’anàlisi permet identificar les característiques dels diferents segments que integren el treball de cura remunerat des de la perspectiva de les diferents entitats que són proveïdores de serveis o bé intermediàries en la seva provisió. L’anàlisi permet identificar els principals reptes de les diferents modalitats pel que fa al finançament, la qualitat dels llocs de treball, la política de contractació de personal, els tipus serveis i el perfil dels usuaris. L’aproximació a l’oferta de l’ocupació al voltant de la cura aporta elements per abordar la situació específica de les dones migrades que treballen en les diferents modalitats del sector de la cura, a partir de l’anàlisi del tipus de regulació i dels obstacles a què s’enfronten les diferents modalitats identificades a l’hora de generar ocupació de qualitat.

95

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

5.1 Característiques generals de les entitats entrevistades Les empreses de serveis d’atenció domiciliària engloben tant entitats d’iniciativa mercantil com d’iniciativa social que s'ocupen de proporcionar serveis de cura i d’assistència a la llar Podem distingir dos tipus d’empreses: Empreses de serveis domiciliaris amb personal en plantilla (auxiliars de la llar, auxiliars de geriatria, treballadores familiars, etc.). contractat des del Règim General de la Seguretat Social Empreses intermediàries d’assistència a domicili (veure apartat 3.2), que són empreses lucratives que ofereixen personal per a prestar serveis d’atenció domiciliària sense comptar amb una plantilla pròpia. En realitat el que proporcionen al client és un servei intermediari de selecció del personal per a la prestació de serveis de cura i de neteja a domicili. Deixen en mans de la família la formalització de la relació laboral amb la persona seleccionada, a partir del Règim Especial d’Empleats/des de la Llar. En la selecció de les vuit empreses de serveis d’atenció domiciliària, tal i com es pot copsar a la Taula 34, s'han tingut en compte els criteris següents: Modalitat: S’han seleccionat tant empreses de serveis domiciliaris com empreses pròpiament “intermediàries”. Si bé la proporció d’empreses intermediàries d’assistència a domicili és major (6 de 8), cal tenir en compte que la mostra de cooperatives (que s’analitza en el següent apartat) responen també al perfil d’empreses de serveis domiciliaris, per la qual cosa ja es garanteix l’estudi de les característiques d’aquest tipus d’empreses Sistema de franquícia: S'ha procurat tenir una mostra equilibrada pel que fa al nombre de franquícies (veure apartat 3.2) i empreses independents. Distribució geogràfica: Tots els centres estan situats a Barcelona província. Any d'obertura: S'ha procurat combinar centres de més recent creació amb centres amb una trajectòria més dilatada en el temps, si bé la totalitat de les empreses seleccionades han estat creades a partir de l’any 2004. Tipus de serveis que s’oferten: Pel que fa al tipus de serveis prestats, en general totes les empreses seleccionades ofereixen serveis privats, excepte l’empresa E8, que combina els serveis privats amb serveis públics d’atenció domiciliària (SAD), que ha obtingut a través d’una licitació o concurs públic. De nou cal destacar que si bé la proporció d’empreses que presten serveis públics es molt baixa (1 de 8), la mostra de cooperatives de serveis d'atenció domiciliària (que s’analitza en el següent apartat) engloba empreses que combinen serveis públics i privats, per la qual cosa ja queda garantit l’estudi de les característiques d’aquest tipus de serveis. 96

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Taula 34 – Perfil de les empreses entrevistades Nº d’Entrevista

Franquícia Modalitat

nombre d’empleats

Municipi

Any de creació

E1

No

Intermediària

1

Eixample (Barcelona)

2009

E2

No

Intermediària

3

Sarrià-Sant Gervasi (Barcelona)

2007

E3

Si

Intermediària

1

Sant Martí 2008 (Barcelona)

E4

Si

Intermediària

2

Sarrià-Sant Gervasi (Barcelona)

E5

No

Intermediària

2

Les Corts 2005 (Barcelona)

E6

No

Intermediària

2

Horta-Guinardó (Barcelona)

E7

No

de Serveis 12 domiciliaris

Sta Coloma de 2008 Gramenet

E8

Si

de Serveis 170 domiciliaris

Badalona

2004

2006

2008

Font: Elaboració pròpia

97

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Pera la selecció de les cooperatives de serveis d’atenció domiciliària, tal i com mostra la Taula 35, s'han tingut en compte els criteris següents: Tamany: S'ha procurat seleccionar cooperatives de diferent grandària, pel que fa al nombre de socis Distribució geogràfica: Tots els centres estan situats a Barcelona província. Any d'obertura: S'ha procurat combinar centres de més recent creació amb centres amb una trajectòria més dilatada en el temps. Taula 35 – Perfil de les cooperatives entrevistades Nº d’Entrevista classificació De treball C1 associat De treball C2 associat De treball C3 associat De treball C4 associat

Sense ànim de lucre Socis Si

3

Si

54

No

601

Si

3

Treballadors Municipi 5 Terrassa Ciutat Vella 50 (Barcelona) Eixample 1000 (Barcelona) Nou Barris 9 (Barcelona)

Any de creació 2008 1982 2007 2001

Font: Elaboració pròpia

98

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Finalment, tal com es pot copsar a la Taula 36, la selecció dels casos de residències i centres de dia s’ha portat a terme a partir de quatre criteris: Tamany: S'ha procurat seleccionar residències de diferent grandària, ja que existeixen diferències en la seva forma de treballar i en la percepció que tenen d'elles els potencials residents. Concert públic: S'ha intentat escoltar l'opinió d'empreses amb concert públic i d'altres que no en tenen ja que les imposicions i beneficis resultants de la Llei de Dependència fan d'aquesta característica un fet diferenciador. Distribució geogràfica: Tots els centres estan situats a Barcelona província, que és on es troben el 73% de les residències de Catalunya Any d'obertura: S'ha procurat combinar centres de més recent creació amb centres amb una trajectòria més dilatada en el temps. Taula 36 – Perfil dels centres entrevistats Nº d’Entrevista Places Places Concertades R1 35 5 R2 50 0 R3 51 28 R4 130 21 R5 258 35 R6 230 0 R7 150 109 R8 (Centre de dia) 40 0

Any Municipi creació Alella Sarrià-Sant Gervasi (Barcelona) Horta-Guinardó (Barcelona) Nou Barris (Barcelona) Gràcia (Barcelona) Sant Martí (Barcelona) Sant Andreu (Barcelona) Sant Andreu (Barcelona)

de 1985 1985 2005 2005 2005 2010 1865 2009

Font: Elaboració pròpia

99

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

5.2 Empreses de serveis d’assistència a domicili

domiciliaris

i

empreses

intermediàries

1. Les empreses de serveis domiciliaris s'ocupen de proporcionar serveis a d'atenció assistencial i el servei domèstic. En alguns casos, aquestes empreses compten amb personal en plantilla, contractat des del Règim General de la Seguretat Social (empreses de serveis domiciliaris); mentre d’altres s'ocupen únicament de la selecció de personal i deixen en mans de la família la formalització de la relació laboral amb la persona seleccionada, a partir del Règim Especial d’Empleats de la Llar. (“empreses intermediàries d’assistència a domicili”) 2. En aquest estudi s’han entrevistat vuit empreses, dues de les quals compten amb personal propi i les altres sis són intermediàries, en tant que fan tasques de selecció de personal i, en alguns casos, de forma opcional, gestionen la relació laboral (serveis d’assessoria). 3. Totes les empreses entrevistades ha estat fundades després de l'any 2003, i tres d'elles són una franquícia. 4. La plantilla de les empreses intermediàries d’assistència a domicili té entre un i dos treballadors, mentre que les dues empreses de serveis domiciliaris compten amb 12 empleats en un cas, i 170 en l'altre. 5. Cinc de les persones entrevistades són dones i la seva mitjana d'edat és de 45 anys. Sis compten amb estudis universitaris, i la resta ha cursat estudis secundaris. 6. Una de les dues empreses que compta amb personal propi gestiona des del 2010 el Servei d'Assistència Domiciliària Públic (SAD) d'un ajuntament de la província de Barcelona. Encara que aquestes empreses operen des de l'àmbit privat, en aquest cas concret la major part dels serveis que realitza la seva plantilla de 170 empleats es factura directament a l'ajuntament. L'altra empresa que compta amb personal propi (10 empleades) complementa l’oferta de serveis amb la selecció de personal sota la modalitat de servei domèstic intern, amb el benentès que correspondrà a la familia contractar a la persona seleccionada. L'argument principal esgrimit per les empreses intermediàries d’assistència a domicili per justificar el fet de no tenir personal contractat és que el règim general de la seguretat social, que és el que haurien d’aplicar als seus empleats, incrementaria el preu hora de servei que hauria de pagar el client i, en conseqüència, perdrien una part important dels clients per una qüestió d’insolvència de la demanda. 100

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

No, nosotros no las contratamos porque ellas suelen estar aseguradas en el régimen de servicio doméstico entonces quien da de alta en este régimen tiene que ser una persona física, no puede ser una persona jurídica. Están contratadas y dadas de alta por nuestros clientes. (E4) Si nosotros cogemos personal, no puede estar dentro del régimen de la Seguridad Social de empleados del hogar, sino dentro del régimen de la Seguridad Social normal y corriente. El 40% del salario es seguridad social. Con lo cual lo que ya tienes que incrementar el precio si la contrato yo, es insostenible, teniendo en cuenta que un montón de estas empresas están dando sin papeles sin nada, o sea, sería vamos... No podríamos competir de ninguna de las maneras. Lo mejor es esto. (E5) Según la Seguridad Social, esto se tiene que hacer con el régimen general, pero esa es la solución más cara. Si nosotros ponemos margen de empresa cero, al usuario tener una empleada en jornada de 40 horas semanales le estaría saliendo por unos 1.700 euros al mes. Y sin cobrar el mes de agosto, que es el mes de vacaciones del empleado, y al cual tiene derecho. Es decir que si durante el mes de agosto quiere que se le ponga otra chica, debe pagar una cuota más y si prorrateamos esto entre todos los meses, pues la cuota ya estaría sobre los 2.000 euros, con margen cero para la empresa. Si añadimos un poco de margen, pues será lo que sea. Entonces, esto está yendo en un sentido totalmente opuesto de lo que es la universalidad. O se cambia el régimen general para un servicio de este tipo, por ejemplo que la cotización de la Seguridad Social en un régimen general vaya a cargo del estado. Pero qué ocurre, el estado no llega a todo. (E6) 7. El gerent d’una de les “empreses intermediàries d’assistència a domicili” entrevistades també considera que, donat que les necessitats de les persones que paguen el servei poden anar variant dia a dia, és més còmode per a totes les parts que sigui la família directament qui estableixi la relació laboral amb el treballador i pactin conjuntament les tasques a realitzar. Contratadas no tenemos, porque normalmente las personas que trabajan dentro de una casa, el contrato que tienen, la relación laboral siempre es entre la cabeza de familia y la persona que está trabajando y prestando los servicios en esta casa. Para temas de horarios y cosas que a veces les dicen a las chicas “no te podrías quedar el sábado o esta noche” pues es mejor, creemos, para el tema de pactar y negociar también cosas, que la relación laboral la tengan entre la familia y la trabajadora. (E1) 8. Les empreses intermediàries d’assistència a domicili ofereixen el servei de selecció de personal, i en alguns casos, la gestió de l'alta a la Seguretat Social i del pagament de nòmines als empleats que contractaran les famílies. S'ofereix, a més, una "garantia de substitució" per als casos en què la família no estigui 101

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

conforme amb la persona seleccionada, o bé quanl'empleada no pot acudir a la llar perquè li ha sorgit algun imprevist Nosotras no tenemos personal empleado. Somos una empresa de selección y formación. El que contrata es el empleador. Lo que sí hacemos es facilitar la tramitación de la seguridad social. El alta en la Seguridad Social o etc. Porque muchas veces si son personas mayores o así, les resulta complicado, entonces lo tramitamos nosotras. (E2) Las chicas que seleccionamos nosotros para internas, nosotros simplemente hacemos la selección, asesoramos al cliente les facilitamos todos los documentos, hacemos los trámites para darle de alta en la seguridad social, y le decimos que tiene que estar dada de alta por las horas que tiene que hacer. Si luego alguna no se da de alta, bueno, ese ya es un pacto entre ellos. Nosotros hacemos simplemente la selección. Cuando la gestión la llevamos nosotros, que quiere decir que hacemos como de gestoría, pues yo lo veo clarísimo. Automáticamente, hacemos la selección aquí, y en el momento de empezar a trabajar, me espero unos días para ver si todo encaja y no hay ningún problema y automáticamente les doy de alta en la seguridad social. Las doy de alta como empleadas del cliente. Yo únicamente cobro por lo que es la gestión. El empleador siempre es el cliente. Yo no las voy a dar de alta en el régimen especial de servicio doméstico como empresa porque tendría que darlas de alta en el régimen general. Lo único que hago yo es la gestión, o sea, hago el trámite. Cobro una comisión mensual pequeña por la gestión mensual. Yo me encargo de pagarle a las chicas, si hay que hacer algún cambio de sustitución lo hacemos nosotros, si necesitan personal los fines de semana cuando libran las chicas, también les suministro personal, pero digamos, no soy el que las contrato. Yo hago la gestión. (E3) Buscamos personas que quieran trabajar en este sector. (…) Nosotros nos encargamos de gestionarlo todo. Tramitamos el alta a la seguridad social, le hacemos el contrato, damos de alta en el INEM el contrato, tramitamos los salarios, si hay cualquier incidencia pues que la empleada se pone enferma, que necesita el cliente una sustitución, que la empleada está de vacaciones o lo que sea, nosotros nos encargamos de gestionarlo todo. (E4) Principalmente somos intermediarios. (…) Me llaman, me dicen qué necesitan en qué horario, qué condiciones, y yo busco la chica que creo que se adapta más a lo que me están pidiendo. (…) Tenemos una bolsa donde se va anotando la gente. [Hacemos un seguimiento] durante tres meses, seis meses depende de la persona, si se ha cambiado más o menos eso sí porque si no están satisfechos, no es lo que necesitan, tienes que hacerlo, ese es nuestro trabajo, buscarlo y seguir. (E5) 102

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Nosotros tenemos aquí una hojita que nos genera tres formas distintas de contratar el servicio. La más cara es una persona con el régimen general. (…) Hay gente que tiene dinero suficiente como para pagar el régimen general. Son los precios más altos. Esto ya incluye una responsabilidad civil y un seguro de accidentes laborales. Y esto es digamos lo que tendría que ser según la inspección de trabajo. Aquí está incluida la Seguridad Social, seguros, todo. Esta es una forma que la mayoría de los usuarios descarta de plano. Y le decimos, o bien un trabajador que sea nuestro, que está en nómina, o bien puedes tener un trabajo que sea tuyo. En caso de que sea un empleado de ellos, nosotros hacemos una cosa llamada autogestión. Nosotros simplemente hacemos la selección y le cobramos una cantidad en función del tiempo que usted usuario quiera de garantía de reposición. Puede ser un mes tres, o un año entero. Mientras él esté bajo el tiempo de garantía, las nuevas selecciones le van a salir gratis. (…) tenemos otra modalidad a la que le hemos llamado gestión práctica. (…) Aquí hacemos nosotros una estimación de cómo está el mercado y ponemos unos precios [para que se le pague a la trabajadora]. Los habrá más altos y más bajos, pero sabemos que más o menos va por ahí. La María está dada de alta por el propio usuarios final como cabeza de familia tal y como marca la seguridad social, pero nosotros le estamos cobrando mensualmente una cuota de gestión de 70 euros, más el IVA correspondiente que es por nosotros decirle cada mes: “de salario te toca pagar esto, más esta parte porque este mes te ha pasado esto, o menos esta parte porque este mes ha pasado esto, ha habido una ausencia o lo que sea” o cuando llega el final del servicio pues se le calcula el finiquito, las indemnizaciones. Todo lo que marca el Real Decreto que regula el régimen especial de empleadas del hogar. (E6) 9. La selecció del personal es fa mitjançant entrevistes, qüestionaris i sol·licitud de referències. Les empreses intermediàries d’assistència a domicili compten amb bases de dades on anoten les característiques de cada candidata i les van convocant a mesura que ho sol·liciten els nous clients. Nosotros hacemos la selección mediante entrevistas, vemos el comportamiento de la persona. Pedimos números de referencias de donde han estado trabajando. Los comprobamos todos. (…) Tenemos una base de datos, con una puntuación que nosotros hacemos (E1) Las chicas vienen, se ofrecen, nosotros hacemos una entrevista, nos dejan su CV, los teléfonos de referencia, trabajamos únicamente con personas con la documentación totalmente en regla. Quedamos para un día hacer una prueba a nivel de capacitación que la hacen con nuestra formadora. (…) Quedamos, vienen, comprobamos las referencias, primero si las referencias son buenas. Se les hace una prueba de capacitación a nivel de servicio doméstico (…) y si en principio es correcta, buscamos el trabajo que ellas quieren. Pedimos compromiso, seriedad, puntualidad, y buen hacer. [En la bolsa tenemos] 2.500 103

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

personas y hemos rechazado 8.000. Es muchísimos trabajo. Por las mañana sobre todo (E2) Tengo una base de datos, tengo unos impresos donde apunto, y luego cuando se han ido, apunto las impresiones que a mi me han dado. Y siempre algo que me haga recordar a aquella persona, por si luego no me acuerdo de quién ha sido, de cómo ha sido. Normalmente las entrevistas las hago en el momento que busco. Las entrevistas son rápidas, edad, y cuando el perfil de la persona que busco, son varias personas, entonces hago la entrevista porque si no es hacer dos o tres entrevistas luego no me acuerdo. [En la bolsa tenemos] 200 o 300 personas. La bolsa de trabajo es diario 2 ó 3 personas que llamen. Que luego la mayoría de ellos además, ni los localizas. Siempre son móviles que han desaparecido que ya no existen. (E5) Tenemos una bolsa de trabajo, en una base de datos, la gente se va inscribiendo, nosotros les ofrecemos un formulario muy completo a los trabajadores, nos dicen para qué trabajos se ofrecen, qué habilidades tienen, qué referencias tienen, etc. El objetivo sería mejorar la calidad de vida de las personas. Entonces ahí básicamente el perfil que más tenemos es el [que se ocuparía] de gente mayor (E6) Nosotros hacemos una entrevista personal, hacemos un test, una prueba práctica un poco relacionada con el tema de la ayuda a domicilio. Preguntas que son más de sentido común que no de saberlas. (…) Tenemos 1.200 personas en bolsa de trabajo (E7) 10. El preu del servei que presten les empreses intermediàries d’assistència a domicili pot ser un percentatge del salari que li pagarà la família a la treballadora o bé un preu fix . En aquest cas es paga una sola vegada, a compte del servei de selección de personal. Ara bé, si el client contracta serveis d’assessoria laboral, en aquets cas ha de pagar una quota mensual. ,. Tot i que les treballadores són contractades directament per les famílies, generalment no són les famílies les que decideixen el preu de l'hora de treball, sinó que l'empresa fixa uns mínims que han de ser respectats en el momento de contractar. El precio hora de la chica, siempre nosotros lo que hacemos es hacer una comparativa del mercado, cuando empieza el año, para que estas chicas no estén mal pagadas (…) A veces hay clientes que cuando les informas, te dicen “bueno, pero yo si quiero puedo encontrar a una persona que me venga a limpiar por 6 euros la hora” y les digo “bueno, pues si no quiere pagar lo que se está pagando, son unos 10 euros la hora, no tenemos a personas que quieran trabajar por esto”. Nosotros cobramos la gestión. Va en función, pues es un porcentaje de la primera mensualidad al cliente, con la correspondiente declaración del IVA (E1) 104

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Los precios dependen de las horas. La empleadora paga directamente a la empleada, pero el salario es salario de mercado y se pacta, se ofrece en el momento. Nosotras cobramos por nuestra gestión. No a la chica sino a la persona que demanda el servicio. (E2) Lo que es el salario, tenemos unas tarifas fijadas (…) al cliente se le cobra una cuota de alta, y luego hay una cuota de gestión que se puede pagar mensual o anualmente y que depende del número de horas del servicio contratado (…) Nosotros tenemos unos sueldos de mercado pautados. Luego si el cliente quiere pagarle más, no hay ningún problema. (…) menos no. Creemos que por menos de esos sueldos tampoco sería digno el trabajar (E4) Como las chicas no son nuestras el salario entre comillas lo ponen entre el cliente y la chica. Lo que medio yo, porque me han pedido auténticas aberraciones, y la explotación se abolió hace años, o sea la esclavitud, desde chicas que por estar internas tienen que pagar, hasta por ejemplo cobrar 100 euros por estar de internas. Entonces un interinaje vale de 800 a 1.200. Las horas de limpieza entre 8 y 12, y dentro de lo que el cliente está dispuesto a pagar, pues con la chica “mira, pues pagan tanto” y nosotros cobramos un 20% de una factura única, una sola vez, del salario que se estipule con la chica, del salario mensual. Pero una sola vez. (E5) Hacemos nosotros una estimación de cómo está el mercado y ponemos unos precios. Los habrá más altos y más bajos, pero sabemos que más o menos va por ahí. La María está dada de alta por el propio usuarios final como cabeza de familia tal y como marca la seguridad social, pero nosotros le estamos cobrando mensualmente una cuota de gestión de 70 euros, más el IVA. (E6) Nosotros cuando hacemos la selección de personal, que lo hacemos con bastante frecuencia, cobramos 595 euros más IVA por la selección. (E3) 11. Les empreses de serveis d’atenció domilicària, amb personal contractat, han de complir el Conveni col·lectiu de treball dels treballadors d’atenció domiciliària i familiar de Catalunya per als anys 2005-2008 (veure apartat 3.2.). En base a les entrevistes, ofereixen preus als clients que oscil·len entre els 12 i els 15 euros per hora de servei. Generalment l’atenció domiliària (tasques de cura) acostuma a tenir un preu més elevat que els serveis de neteja: 12. La major part de les persones que treballen en aquest sector són dones. En general, hi ha moltes treballadores immigrants, amb predomini de les dones llatinoamericanes i, en menor mesura, del Marroc i dels països de l’Est. L'única excepció pel que fa a nacionalitats es dóna a l'empresa 8, que compta amb una plantilla eminentment nacional (aproximadament el 80% són treballadores espanyoles) Pel que fa a les edats, acostumen a ser o bé dones molt joves o bé dones majors de 40 anys 105

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Mayoritariamente son mujeres. Debido a la crisis, hay hombres que trabajaban en el sector de la construcción que ahora han empezado a hacer algún curso de auxiliar de geriatría, que se vienen a ofrecer, pero les falta experiencia, haber trabajado en ello. Edades, desde 20 hasta 60. La mayoría sudamericanos porque hay una nacionalidad que no trabajamos con ella. Con filipinos, por problemas de infidelidad, mentiras (E1) La mayoría son mujeres. De todas las nacionalidades. (E2) La mayoría son chicas, hay un solo hombre. Hay gente de diferentes países quizás lo que más abundan sean ecuatorianas y peruanas. Edad de todo tipo. La gente que cojo suele ser de 30 para arriba. Ya tiene experiencia, tiene formación. La gente joven, no tengo nada en contra de la gente joven, pero la gente joven no te aporta formación. Y cuando tienes que ir a cuidar un abuelo de 80 años que igual está encamado, pues tienes que mandar a una persona que tenga experiencia, porque ha trabajado en residencias geriátricas o porque tiene formación y sabe cómo hacerlo. (E3) La mayoría son chicas, no es que tengamos nada contra los hombres, creemos que lo hacen igual de bien o mejor que las mujeres pero normalmente nuestros clientes demandan más lo que son mujeres. (…) sobre todo tenemos personas de Sudamérica (E4) La mayoría mujeres, jovencitas muy jovencitas. 20 años, incluso alguna me ha llamado con 14 años o 15 (…) Hay muy poca gente por ejemplo entre los 30 y los 40. Hay poco. A los 40 empieza a haber más personal otra vez. Normalmente es de inmigración, con o sin papeles, sin papeles un montón pero inmigración, pero claro, con todo el tema de la crisis cada vez tenemos más gente de aquí, e incluso catalanes. (…). (E5) Mayoritariamente mujer. A veces vienen hombres a apuntarse pero yo les aviso, “pensad que casi no piden”. Por un hombre que nos piden, igual nos han pedido 20 mujeres. (E6) La mayoría mujeres extranjeras. La gran mayoría son sudamericanas, algunas también de países del este, rumanas, y españolas. (…) Edad: entre 30 y 60. (E7) El 80% de las personas que trabajan son nacionales, por una simple razón. Porque el trabajo familiar es algo autóctono de Catalunya. Es una titulación que existe en Catalunya. Igual que en el resto de España la auxiliar de geriatría, aquí también en Catalunya existe la trabajadora familiar desde hace 30 años, desde el 80, y eso hace, que el componente de personal que estudia ese tipo de formación sea bastante nacional. El 20% inmigrante es, en su mayoría, latinas, con una población colombiana abundante, y luego tenemos de países del este también una incidencia. Estas también tienen titulación. Tienen que 106

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

tenerla porque si no, a la parte de atención personal no puede acceder. En la parte de limpieza sí puede haber gente sin titulación. Con que nos acredite la experiencia y previa entrevista, y previo perfil evidentemente. Siempre tienen que ser personas legalizadas. La media de edad es de 50 años y el 98% son mujeres. (E8) 13. El perfil de les treballadores és molt heterogeni pel que fa a formació i experiència. Es descriu personal amb escassa o nul·la formació, fins a treballadores amb estudis universitaris que dipositen les seves esperances en aquest sector com a única font d'ocupació al seu abast. Auxiliares de geriatría, algunas que tienen el título de enfermería en su país. Hay personas que se preocupan más, que son auxiliares de enfermería, luego van haciendo como cursillos incluso de catalán, de informática, en el Barcelona activa, pero bueno, todo suma o resta. (E1) Intentamos coger personas con un cierto grado de formación. Tenemos alguna persona de nivel cultural bajo, pero muy poca. Alguna persona determinada, con muy buena predisposición y con una actitud muy buena ante el trabajo, etc., que compensa una cosa con la otra, pero muy poca, porque normalmente nos es difícil de colocar (…) A nivel de geriatría, lo que más tenemos son auxiliares de geriatría, o auxiliares de enfermería o de ayuda a domicilio (…) Cogemos personas con experiencia (E2) Hace unos años, sí que encontrabas mucha gente novel que acababa de llegar y que buscaba su primer empleo, y que no tenía ni idea de nada. No porque no lo hubiese hecho, porque igual a lo mejor en su país si que lo ha hecho, pero las costumbres y las formas de hacer, no son iguales. No tienen nada que ver. Entonces, pues ahora, tal y como está la situación, encuentras muchas personas pues con su formación, que han hecho su auxiliar de geriatría, su auxiliar de enfermería, que han hecho prácticas luego en residencias geriátricas, encuentras gente en este aspecto bien formada. (E4) Nivel formativo, hay de todo. Estadísticamente no lo tengo apuntado. Sin embargo como la mayoría son inmigrantes, digamos de los países que tenemos más en la base de datos creo que son Ecuador, Bolivia, también son gente con un nivel formativo muy justito. Claro también en estos países dicen que en algunos casos, el bachillerato es como la universidad. Pero bueno, es que no tienen nada, a veces es que no saben ni expresarse. En cambio hay también de otros países y el nivel formativo incluso puede ser de arquitectos (…) Hemos tenido una señora física nuclear. Hay perfiles formativos muy diversos (…) En cuanto a trayectoria laboral, hay de todo. Algunos tienen experiencia en el sector, otros están empezando, y claro entonces si están empezando les decimos que lo interesante sería empezar como compañía simplemente (E6) 107

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

La gran mayoría que enviamos al cuidado de personas mayores, tienen auxiliar de geriatría. O a falta de ello, mucha experiencia en el cuidado de personas mayores, que a veces puedes enviar a una persona que tenga el título pero que se lo acaba de sacar. Entonces es como si no tuviera el título. (E7) 14. Una part dels gerents entrevistats manifesta obertament l’existència de prejudicis entre els clients vers la força de treball d’origen immigrant. Hi ha un cert consens al voltant de les resistències culturals que planteja el personal d’origen magribí o les treballadores de “color”. El col·lectiu filipí presenta una imatge totalment ambivalent per part de les empreses intermediàries d’assistència a domicili. D’una banda, alguns dels gerents entrevistats destaquen que és el grup més valorat pels clients amb poder adquisitiu, en tant que es tracta de treballadores considerades “dòcils” i amb coneixement de la llengua anglesa. En canvi, d’altres entrevistes posen de manifest pràctiques directament discriminatòries per part de les empreses, en el sentit d’excloure directament a les persones d’aquesta nacionalitat per considerar que són poc serioses, informals i amb elevades exigències econòmiques Hay una nacionalidad que no trabajamos con ella. Con filipinos, por problemas de infidelidad, mentiras (…) Hay personas que han pedido filipinos por la buena fama que tienen en cuento a servicio doméstico. También hay que decir que son personas que trabajan muy bien. Son muy discretos, o sea, están en casa y no te enteras, muy, muy, muy discretos y hay personas que ya te dicen, “no, quiero filipinos” y ya les decimos que no, y les damos la explicación que nosotros tenemos de nuestra experiencia. A veces en algún caso para personas mayores nos piden personas que hablen catalán, que sean españolas, pero rara vez, porque las personas… hay personas sudamericanas, de Rumanía, incluso de Rusia, que son muy cariñosas. Y pues la forma que tienen de hablar, para las personas mayores es bueno porque se sientes arropadas. Pakistanís, hombres tengo algunos, y mujeres pocas, porque la cultura… (E1) Con personal filipino no trabajamos. Empezamos a trabajar pero no trabajamos. Muy poca seriedad, mucha informalidad. Muchas pretensiones económicas con un mal nivel de trabajo (…) Personal marroquí cuesta mucho de que trabaje, sin embargo para nosotros es un personal muy bueno, que si el cliente ya es cliente y se deja aconsejar intentamos introducir. Si es un cliente abierto de mentalidad, introducimos en una de las entrevistas [en las que llevamos] a tres personas, intentamos que una de ellas sí sea marroquí. Porque a nosotras a nivel de empresa, son personas muy fieles, muy formales, tienen un trabajo muy bueno. Siempre hay excepciones, pero en general trabajan bien. Pero cuesta muchísimo de colocar. Las personas de color cuesta muchísimo también (E2)

108

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

La gente tiene bastante asumido que la gente que hace este tipo de trabajo suelen ser extranjeras. Porque es un trabajo mal pagado y muy pesado, que el español dejó de hacerlo hace tiempo. (…) Piden muchas filipinas, lo que pasa es que no hay, pero la gente de la Jet set te siguen pidiendo filipinas y se les va dando lo que hay. Aquí lo que más hay son latinas, con muchísimas diferencia. Algunas incluso con muy buenas formaciones, pero el handicap que tienen casi todas es que no hablan idiomas. Para una que hable inglés, hay nueve que no lo saben. Chicas que son licenciadas y que tienen muy buena formación (…) Tengo marroquís, pero tengo los más occidentales. Yo ya he llegado a la conclusión de que cuando presentas a la chica a un anciano... Si te viene vestida con la túnica o te viene con el pañuelo, y te viene que es muy pro-religiosa, la gente siente rechazo. (…) Las negras por ejemplo, subsaharianas, la gente tiene rechazo. A un abuelo yo no lo puedo poner una chica negra, porque no lo asume. Marroquís tengo trabajando algunas, pero gente muy occidental y yo mismo les digo, “si vas a trabajar de interna, omite según que cosas. Limítate a tu trabajo, hazlo bien, si cuidas a la señora, cuídala bien, y a la hora de cocinar tú tráete tu carne, haz lo que tengas que hacer y ya está, no mezcles una cosa con otra. Si tienes que rezar, reza pero lo haces en tu cuarto cuando estés tú solita”. Porque hay gente que no entiende según qué posturas. (E3) Nosotros trabajamos sobre todo en la zona alta de Barcelona, Sarriá, Sant Gervasi, Pedralbes. Aquí se valora mucho el personal filipino, por el tema de que son discretos, son como muy dóciles, de “sí señora, no señora”, siempre sonriendo, que luego te la puede jugar como cualquier otra persona. Pero sí que se valora mucho el personal filipino. (E4) Hay gente que tiene manías. Gente que dice yo la quiero catalana. Hay gente que dice a mi de Marruecos no me presentes a nadie. (…) No de Marruecos, gente que tenga relación con la religión islámica. “Esto no, porque tiene sus ideas y tal”. (E6) Puedes encontrar alguna persona que cuando te viene a pedir el presupuesto, dice “oye yo la quiero española”, “quiero una persona interna española”, y lo primero que le decimos, es “hoy en día es prácticamente imposible encontrar a una persona española que quiera trabajar de interna”. (E7) 15. A l’hora de selecciónar personal, les les empreses entrevistades, en general, valoren més l'experiència i les bones referències de feines anteriors, que no pas la formació o la qualificació específica. Els gerents també donen molta importància a l'actitud i a la bona predisposició per a la feina. Novament, s'aprecia una diferència substancial en les preferències de l'empresa 8, la que gestiona el SAD públic, on la titulació específica esdevé una condició fonamental. 109

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Si no tienen números de referencias no, porque no es ninguna garantía de nada.(E1) Actitud ante el trabajo, y la responsabilidad, y a partir de aquí, en segundo plano la formación, etc. (E2) Experiencia, formación y documentación en regla. (E3) Valoramos que tengan experiencia, que tengan buenas referencias, que los empleos que hayan tenido, hayan tenido una duración un poco larga, cuando viene una persona que en tres años ha estado en 15 sitios, dices, “uhm, aquí hay algo que no va bien”, y luego bueno pues nosotros les hacemos unos cuestionario de adaptación para adultos que son 160 preguntas de tipo personal, de contestar sí o no, y ahí vemos pues la adaptación familiar, social, emocional, profesional, pues que sea una persona que tenga un equilibrio, no hace falta que todo sea perfecto pero si todo sale mal dices uhm. Luego la disponibilidad horaria que tengan porque nosotros uno de los servicios que más nos piden es las personas fijas a dormir. Y es una de las cosas que menos oferta de personal hay. Pues eso se valora mucho. Cuando viene una persona que quiere trabajar de fija a dormir, dices “uy qué bien” (E4) La titulación es de lo que menos valoro. La experiencia, informes que puedan tener, la impresión que me dan a mi, (…) la predisposición que tengan, y luego una cosa que esto es algo que más tienes que ver tú que es vocación. (E5) Nos hemos encontrado con gente que ha hecho el curso de geriatría que es lo que nos interesa más, pero sin embargo, tienen una predisposición mala. Es decir, yo desde mi punto de vista, pienso que en este sector es más importante la predisposición, la voluntad de servicio, que no la formación (…) la formación que pueden necesitar es saber hacer movilizaciones, saber utilizar una grúa en aquellos casos que sea necesario, que no siempre se necesita, la mayoría no lo necesita. Entonces, para éstos si uno tiene un poquito de sentido común y ganas de hacerlo, es mucho mejor recibido por parte del usuario (E6) El personal tiene que tener titulación salvo para las tareas que son únicamente de limpieza. Deben acreditar experiencia, tener papeles y como mínimo, entender el catalán (E8) 16. A l’hora de contractar persones estrangeres, la majoria de les empreses exigeixen a les candidates que tinguin la seva documentació en regla (permís de treball). En el cas de les empreses intermediàries d’assistència a domicili, en general afirmen que no accepten candidates en situació irregular, si bé l’empresa E6 admet que també fa d’intermediària entre treballadores sense papers i famílies amb escassos recursos econòmics que no poden pagar les quotes a la seguretat social 110

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Y también tenemos que decir, que no trabajamos con personas indocumentadas. Nunca, porque una persona indocumentada no se puede localizar si pasa algo, es muy peligroso, entonces para nuestra tranquilidad y sobre todo las de las familias, no lo hacemos. (E1) Trabajamos únicamente con personas con la documentación totalmente en regla (E2) Chicas sin papeles no tenemos. chicas sin papeles no paran de mandarlas desde los casales, desde Cáritas, pero yo lo siento mucho, pero yo no voy a coger… yo primero, no voy a cogerlas porque cuando hago selección, todo el personal que ofrecemos es con documentación en regla, y una experiencia contrastada (E3) Nosotros trabajamos solo con personas que están en situación legal, que tienen permiso de trabajo o de residencia. Es el único requisito previo que pedimos para que se puedan inscribir. (…) Me merecen todo mi respeto las personas sin papeles y pueden hacer el trabajo igual de bien o mejor que una que tenga papeles, pero bueno, estamos colaborando ahí en una economía sumergida en que no pagan seguridad social y en que mira pues si eso se ahorran y luego pasa cualquier cosa y tenemos un follón montado. (E4) Sin papeles yo es que no cojo a nadie porque es que sin papeles no puedo poner a nadie. (E5) En principio no enviamos a nadie sin papeles, pero al principio, nos venía mucha gente sin papeles y nos daba cosa decirles que no, que no los apuntábamos. Les decíamos bueno, no es fácil encontrar trabajo para la gente sin papeles. Nosotros a veces, cuando nos ha venido algún usuario y nos ha dicho “es que yo no tengo dinero” y no quiero cotizar a la seguridad social, nosotros le decimos “mire, si no cotiza a la seguridad social, esto está sancionado con sanciones a partir de los 3.000 euros, y la sanción es la misma si es una persona con papeles o sin papeles”. Entonces, puestos a hacer, la sanción como es la misma nosotros le decimos, “mire hay una chica que nos gusta mucho pero no tiene papeles. Si quiere se la presentamos. Pero entonces usted lo que tiene que hacer (además esto lo ponemos en la página web), si usted quiere esta persona que no tiene papeles lo que tiene que hacer es hacerle una oferta de trabajo, para que ella pueda empezar a regularizar toda su situación y empezar a regular todos sus trámites. Luego que usted le cotice o no a la seguridad social luego ya es cosas suya, pero bueno que lo sepa”. Entonces, en alguna ocasión hemos dado salida a alguna persona sin papeles pero cuesta. (E6) 17. Només en una de les empreses entrevistades ofereix a les treballadores tenen la possibilitat de promocionar. Es tractaprecisament de l’empresa que gestiona el SAD públic, l’E8. En aquest cas, una treballadora pot passar de la prestació 111

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

directa de serveis a la coordinació d'equips. A més a més, l'empresa 8 està habilitada per impartir cursos a les seves empleades per tal que obtinguin l'acreditació de competències. Tenemos una formadora. La forma a nivel personal, “no dejes un trabajo sin avisar 15 días antes”, “habla con la persona con la que trabajes y explícale la verdad”, “tengo una oferta mejor de trabajo, me pagan tanto, por tantas horas, porque a lo mejor te lo iguala si está contenta”, cosas que muchas veces no se consiguen, pero bueno. Normas de respeto en la casa, sobre todo si la persona es extranjera todo el tema de costumbres españolas que para ellos, cosas que no tienen importancia como por ejemplo llegar 10 minutos tarde, aquí es muy importante. Si no vas a llegar a las 4, pues llamas y dices, “mire me voy a retrasar 10 minutos”. Y eso si es un caso excepcional (…) Se hace un control a nivel general de si sabes hacer una cama, si sabes planchar, si sabes poner una mesa correctamente pero sobre todo, que queden clara las normas de conducta.(E2) Sí que se pueden hacer cuando el cliente dice, mira pues es que la empleada me va bien, estoy muy contento pero falla pues en plancha. Pues es puede dar una formación puntual pues en plancha y mantenimiento de la ropa. O “mira es encantadora, con los niños es supercariñosa pero con la casa es un poco desastre y no se termina de organizar”. Pues se da una formación y se establece un plan de limpieza. Pues esto todos los días, esto una vez a la semana, y se les ayuda un poco y se les forma un poco en este aspecto (E4) Damos formación es a la chicas que vienen para servicio doméstico, las que vienen aquí y “de qué quieres trabajar” y te dicen “de lo que sea”, “y tú de qué has trabajado” “de todo”, y dices, bueno, bueno, explica, y han trabajado pues un mes aquí, de camarera en otro sitio, fregando… A esa gente, desde hace un tiempo hemos decidido crear una pequeña formación, y les damos un día a la semana aquí, los lunes y los viernes, les hacemos venir, y les decimos mira, un mocho y una fregona todo el mundo sabe lo que es, o sea que no te voy a decir lo que es un mocho y una fregona, pero sí te voy a decir cómo tienes que utilizarlo en según qué ocasiones, con según qué productos y cómo tienes que hacerlo según las pautas que te marquemos nosotros (E3) Tenemos ahora mismo desde el 2011 al 2015, la acreditación de competencias, para profesionalizar el sector. Entonces todas estas trabajadoras familiares, pasarán por un período de aprendizaje o de acreditación de la competencia laboral, porque hay gente que lleva 20 años en el sector, y qué menos que acreditarles esa competencia adquirida. (E8) 18. Pel que fa a la percepció de practiques de competencia deslleial, la majoria dels centres entrevistats denuncien algunes institucions religioses (com Càrites o algunes congregacions religioses) que es dediquen a posar en contacte les 112

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

famílies que necessiten una treballadora domèstica (sovint una “interna”) amb les dones immigrades que busquen feina. Moltes vegades es tracta de treballadores en situació irregular. Aquest tipus d’intermediacions suposen, d’una banda, que les famílies s’estalviïn el servei de “selecció de personal” i de l’altra, que obtinguin serveis a preus més baixos des de l’economia submergida per sota del que estableix la normativaMoltes de les persones entrevistades denuncien amb vehemència el cas concret d’una congregació religiosa situada a la zona de la Bonanova (Barcelona), on una monja reuneix diàriament a un gran nombre de treballadores sense papers que busquen feina en el servei domèstic En la zona alta de Barcelona, las agencias como la nuestra tenemos pocos clientes porque los que controlan el mercado allí son los conventos de monjas. La gente que viene de la zona alta, tienen clarísimo que se van al convento más cercano y ahí las monjas le cobran la voluntad y les proporcionan chicas con papeles, sin papeles, ahí no hay control. Y la gente aprovecha y consigue chicas a precios muy económicos y ni hablar de papeles ni hablar de seguridad social ni de nada. (…) Y eso nos perjudica a nosotros porque hace que los precios estén ahí activos y el cliente que está puesto en esto piensa “para qué voy a pagarle a una agencia cuando allí es gratis”. (…) en la zona más pija de Barcelona, hay un convento que a las 7 de la mañana tiene unas colas ahí de chicas buscando trabajo para apuntarse, que dan la vuelta a la manzana. Increíble. Y lleva muchos años. Es uno, pero le podría decir 10 más en Barcelona. (…) En Castelldefels por lo menos, Cáritas era mi competencia desleal. Yo no cojo gente sin papeles, no cojo gente sin formación, y ellos bueno, están haciendo su labor, les da igual que tenga papeles que no tenga papeles. Les hacen unos cursitos de planchar y cuatro cosas muy sencillos y la gente va allí a buscarlos en plan negrero. Los clientes cuando van a Cáritas les dicen, “¿qué chicas tiene?” “pues mire aquella” y allí no se habla ni de seguridad social allí no se habla de nada, es algo que está socialmente asumido. (E3) Tenemos clientes que han ido y chicas muchísimas. Que van primero a la hermana y luego vienen a nosotras. Entran las personas, con papeles, sin papeles, etc., están en una habitación, en plan rebaño. Tú vienes y pides una persona y te dice: ¿cuántos hijos tiene?: “3”, ¿vive en Barcelona?: No, ¿piso o torre?. Dice, “un momento”, entra adentro y dice: “A ver, torre, 3 niños, 2 perros, fuera de Barcelona, 800”. “Yo, yo, yo, yo”. Tienes 14. Te las hago pasar y tú eliges. (E2) Competencia sobre todo en esta zona de Barcelona, en la zona alta hay bastante, porque bueno, hay mucho pues agencias o señoras que de manera clandestina se han dedicado a colocar a gente. Tenemos la iglesia, que está la famosa hermana Encarnación, que realiza este tipo de labor. (…) muchas chicas vienen aquí y nos cuentan que allí funciona un poco como una subasta. 113

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

“A ver, esta señora quiere una chica que trabaje de tal hora a tal hora y paga tanto. ¿Quienes están interesadas?” Y levantan la mano todas las que están interesadas. “A ver, tú, tú, tú y tú” y señala unas cuantas y les dice, “venid para acá que la señora os va a entrevistar”. Y ellas vienen aquí y lo cuentan y dicen es que te sientes un poco como una mercancía “ a ver, ¿quién quiere esto?”. (E4) Otro gran competidor son los conventos. Hay uno famoso que está en la Bonanova,. Pero como éste hay más. (…) Va gente con papeles y sin papeles. Si uno quiere encontrar trabajo, viene de Bolivia y quiere encontrar trabajo, tiene que ir allí, pero tiene que levantarse temprano, a las 6 de la mañana o algo así para hacer cola, porque aquello se hace una cola que llega por la calle… yo no he estado nunca me lo han explicado las chicas. Se forma la cola y además te dan los números y cuando ya se acaba dicen, “na’, mañana, ya mañana”. Porque dice que hay una cola de 100 personas, no lo sé. Entonces la cola de esta monjita funciona que bueno, llaman los usuarios, el usuario viene, y la monjita tiene ahí un montón de candidatas y dice “a ver, tú, tú, tú y tú”. Pasan a una habitación, el usuario habla con ellas, se queda con la que más le gusta y entonces la monjita le dice “bueno, pues me tienes que pagar. La voluntad”. Lo que me explican las chicas a mí, es que la monjita (…)cuando el usuario le da 20 euros, lo mira mal, incluso le dice algo. Entonces hay algunos que ponen 50 euros y tal y así. Los papeles como si no existieran. Esta monjita y otras tantas, están haciendo una competencia, haciendo lo que la propia inspección de trabajo dice que no se puede hacer, que es la mediación. Presentar personal. (E6) [las monjas de los conventos] que envían a gente sin papeles, que no tendría por qué ser así, porque a ver, está bien que ayuden a la gente, pero que no les tomen el pelo. Porque son las primeras que se van de internas por 500 euros (E7) 19. Tot i que la majoria de les empreses operen de manera similar pel que fa a la contractació del seu personal, algunes de elles consideren una competència deslleial les practiques de les empreses que no compleixen els requisits legals a l’hora de contractar la plantilla. També són vistes amb recel aquelles treballadores que ofereixen els seus serveis directament i operen des de l’economia submergida. Las propias chicas, sobre todo las que no tienen la documentación en regla, van poniendo papelitos por ahí, y se ofrecen a precios muy bajos, esa es la competencia desleal. (E3) Hay distintos mercados negros. Hay uno que son las propias empresas. Que trabajan mal, que no declaran, que no cotizan, etc. Otros son los propios particulares, pero esto digamos sería todavía más lícito. (E5) 114

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

La mayoría de las empresas del sector trabajan sin seguridad social. La gran mayoría. Eso es competencia desleal. Porque si tú estás ofreciendo un servicio a X, y la otra empresa te lo ofrece a X-20, por el tema del coste a la seguridad social, a ver, no tienes nada que hacer. (E7) El mayor cliente que tenemos, el mejor, es el que viene de la economía sumergida de algún susto. El mejor publicista que tenemos. Porque han pasado por tragos desagradables y no pasa nada hasta que pasa y se han visto inmiscuidos en tragos jurídicos. Porque tú piensas que viene con la empresa y que esa empresa contrata a esa persona y paga su seguro social, y etc., y no siempre es así. No hablamos de la gente que se anuncia y cobra en negro, esta gente no es nuestra competencia directa, esto es, pues cada uno se busca la vida como puede pero las empresas que sí que se anuncia como tal, y no cumplen con las reglas del juego como el resto, esa sí es una competencia desleal que hace daño, básicamente al usuario final. (E8) 20. Els ajuts que dóna l'Estat a través de la Llei de Dependència són considerats necessaris però insuficients i de tramitació excessivament lenta. En aquest sentit, alguns dels entrevistats reclamen que haurien d'existir altres mecanismes a més de les prestacions per tal de solucionar les necessitats d'atenció de les persones dependents. A ver, es buena, porque dan ayudas, pero a veces llegan tarde. (…) Hay personas que ves que no pueden atender a un familiar. Y es muy triste que te digan, “¿y no tienes a una persona dispuesta a venir por este sueldo?” O sea, no es que estén negociando el salario, es que no pueden realmente pagar a alguien para ayudar a su madre, y ellos no pueden dejar su trabajo porque tienen unos hijos que alimentar. O ellos mismos, hay muchas personas que vienen a las entrevistas y les preguntamos el motivo de por qué han dejado los trabajos anteriores. Siempre, y un porcentaje muy elevado últimamente nos están diciendo que es porque uno de los dos miembros de la casa, de limpieza por ejemplo, “es que la señora se ha quedado sin trabajo y ya no me pueden pagar”. (E1) Hay clientes que han pedido la ayuda de dependencia y no les han dado, o ha muerto la persona y aun están esperando. Y grandes dependientes que no tienen nada de ayuda y nosotros sabemos que clientes nuestros que tienen tres cuidadoras que son personas que hacen turnos de 8 horas, y no les han dado la ley de dependencia. O que sí la tienen aprobada pero que están esperando que les llegue, o la tienen una hora al día para un gran dependiente. “¿Qué va a hacer? ¿Darle el desayuno? ¿y el resto del día?” (E2) Debería ser algo que no hubiera estado sometida a los recortes a los que ha estado sometida. Realmente como se creó, debería ser la cuarta pata del Estado de Bienestar, además, es algo muy necesario porque hay muchísima gente muy 115

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

dependiente, mucha más de la que vemos por la calle, y además es una ley que en los tiempos que estamos, ¡crearía empleo! mucho empleo, pero bueno, estamos en una época de crisis que los recortes económicos están a la orden del día. Realmente debería desarrollarse más de lo que se ha desarrollado. El Estado debería tener un papel bastante más activo. (E3) La ley de dependencia sí es algo urgente y depende de lo que sea, llega demasiado tarde. Y claro, cuando tienes la necesidad, pues la tienes que cubrir ya. (E4) Estoy enfadado, porque parece ser que en los comentarios que se hace, se habla de lo que tendría que ser, un poco como si hicieran de filósofos. “Todo el mundo tendría que tener derecho”, “esto tendría que ser así”, “nadie tendría que quedarse sin servicio”, etc., pero esto claro, parece una especie de autobombo. Se gasta un montón de dinero publicando cuadernos de no se qué, y no se plantean soluciones. Lo que hay que buscar son soluciones. Se debe conocer a fondo cómo funciona, cuál es el terreno, el día a día. Si no se conoce esto, poniendo dinero encima no se va a arreglar, por eso yo creo que aquí se ha trabajado más con el corazón que con el cerebro. El dinero es limitado. Hasta ahora las arcas de la seguridad social han respondido muy bien, pero se están vaciando. Y lo que dijo un profesor de ESADE: “Si no había dinero antes de la Ley de Dependencia para pagar unas pensiones más o menos dignas, ¿cómo va a haber dinero para pagar unos servicios adicionales a las pensiones?” Hay que buscar una solución que no pase por el dinero, o que sea paralela a lo que es el dinero. Bueno, pues una cuestión organizativa. Si el trabajador tiene que estar en el régimen general, esto no es viable. (E6) Aquí no nos llega nada. En Catalunya la ley de dependencia no está funcionando demasiado. (…) Yo creo que el Estado tendría que dar más dinero. Hay personas que llevan más de un año esperando cobrar lo de la Ley de Dependencia. Normalmente la gran mayoría cobra, una vez se ha muerto el usuario. Es muy triste. (E7) Todo lo que sean ayudas son bienvenidas, pero siempre se tiene que ser crítico. Todo no se puede estar haciendo en el domicilio. Hay gente que no puede estar en su casa. (…) yo creo que se tiene que valorar mucho más recursos que los hay. Y a veces nos obcecamos con residencia – domicilio – residencia – domicilio. Hay muchísimos más recursos intermedios, que no son tan caros, y se pueden combinar (E8)

116

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

5.3 Cooperatives de serveis d’atenció domiciliària 1. Les quatre cooperatives entrevistades s’agrupen en la classe de treball associat i tres d’elles s’han constituït sense ànim de lucre. En tots els casos, la persona entrevistada forma part del grup directiu de la cooperativa i afirma comptar amb estudis superiors. 2. Pel que fa a la grandària, una de les entitats compta amb 600 socis i 1.000 treballadors, una altra amb 54 socis i 50 treballadors, i les altres dues, amb 3 socis cadascuna, que és la quantitat mínima per poder constituir una cooperativa, i entre 5 i 9 treballadors 3. Totes elles combinen els serveis d’ajuda a domicili 21 amb altres serveis, com ara l’organització d’activitats extraescolars, gestió de escoles-bressol, cuina, o neteja de despatxos. per mencionar-ne algunes. 4. Dos tipus de motivacions hi ha al darrere de la creació de totes elles. D’una banda, per pal·liar la situació de difícil ocupabilitat de col·lectius, principalment dones i dones migrades, de difícil ocupabilitat, i de l’altra, les necessitats de serveis d’ajuda domiciliària que tenen les persones amb dependència. Tres de les quatre cooperatives entrevistades van néixer gràcies a la promoció i subvencions d’entitats com l’ajuntament de Barcelona o Càritas, per tal de donar resposta a aquestes dues necessitats: En el año 1982 había una crisis exactamente igual que la que hay ahora y estas 7 mujeres [las que crearon la cooperativa] eran usuarias de Cáritas. Personas que iban a pedir ayuda a ventanilla, ayuda económica, de alimentos, de lo que fuera. Y por otra parte había un colectivo aquí en Barcelona, muy desatendido que era también atendido por Cáritas, que eran abuelos… Entonces se dio que por una parte estaban estas mujeres que pedían trabajo, bueno, pedían otro tipo de ayudas, pero se suponía que si se les daba trabajo… Se juntaron estas dos necesidades y se pensó “vamos a crear una cooperativa” que en aquellos momentos era fiscalmente lo más beneficioso para estas mujeres. (C2) Esta cooperativa es el resultado de la fusión de otras ya existentes… Una de las tres cooperativas nacía de la mano del ayuntamiento de Barcelona. En el momento de la transición democrática se necesitaba crear ayuda domiciliaria en los servicios, entonces, el ayuntamiento empezó a prestar esos servicios. Pronto vio que no lo podía realizar con personal interno entonces ayudó a crear esta cooperativa que era una cooperativa para la ayuda a domicilio. Esto pasó en Barcelona pero en mucho municipios pasó algo muy parecido. Los ayuntamientos promocionaron cooperativas de trabajo asociado para ayuda a 21

Una de les cooperatives entrevistades no realitza tasques d'assistència a persones dependents, sinó que la seva ajuda es redueix a les tasques de suport a la llar(auxiliars de la llar)

117

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

domicilio. Este fue el nacimiento de una de las cooperativas hace 30 años aproximadamente. Otra cooperativa nació de la mano de Cáritas, digamos que un poco después de la transición. Por los años 80 Cáritas también era una de las entidades que también habían prestado servicios de ayuda a la ciudadanía (C3) [En el barrio] había mucha gente mayor (…) y necesitaban ayudas en los domicilios. Entonces de allí nació el proyecto por medio de una subvención de Nous Filons(…).Los objetivos principales eran: atención socio sanitaria e inserción socio laboral. (C4) 5. Les cooperatives no es diferencien de les altres empreses pel que fa al tracte amb el client. Les diferències les trobem en el tipus de relació laboral que tenen els que hi treballen, en comparació amb els treballadors d'una empresa mercantil (veure apartat 3.2.). La cooperativa es una empresa totalmente normalizada, no se diferencia en nada de cualquier tipo de empresa que ofrezca este tipo de servicio. En lo único que sí que nos diferenciamos es en la parte interna nuestra. En la manera de organizarnos internamente como empresa. No hay un jefe, todo es democrático, algunas socias son dueñas de la empresa. A nivel externo son trabajadoras exactamente igual, cobran exactamente igual (C2). 6. Les polítiques de preu segueixen una lògica de mercat. Les persones entrevistades que han mencionat xifres al voltant dels11 Euros l’hora de neteja i entre 12 i 14 euros l’hora d’atenció a la persona, excepte en els casos en què s’hagi guanyat un concurs públic, ja que elpreu ve establert per l’administració pública i acostumaa ser lleugerament inferior. El sueldo es de mercado, por lo tanto los precios tiene que ser de mercado (C2). 7. Les cooperatives poden tenir com a clients persones particulars, altres cooperatives i/o l’estat. Hi ha clients que prefereixen les cooperatives perquè participen de la seva filosofia, com per exemple algunes ONG o fundacions. 8. Les entitats més petites es lamenten de no poder presentar-se a concursos públics. En aquests s’exigeixen certs requisits (per exemple tenir la qualificació de contractista), que només els compensaria complir en el cas de tenir un volum alt d’ingressos. En canvi, sí poden tenir accés a subvencions d’entitats públiques. Una de les entrevistades explica que la cooperativa va iniciar-se gràcies a un ajut d’aquest tipus, que li va permetre oferir serveis a un preu de 6 € l’hora, molt per sota de la mitjana del sector. Quan la cooperativa rep una subvenció, es planteja un escenari d’incertesa al voltant de la sostenibilitat de la cooperativa un cop aquesta finalitzi. És per això que en algunes entrevistes es 118

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

menciona que moltes cooperatives de serveis d’atenció domiciliària han acabat tancat per aquest motiu. 9. Una altra queixa recurrent pel que fa als concursos públics és la pressió que exerceixen les grans multinacionals sobre els preus, impedint que altres empreses puguin competir. Tenint en compte que la major despesa en aquest servei és la mà d’obra, denuncien que és en salaris on s’estan fent les retallades: La administración pública de Catalunya te suele decir que apuesta por las empresas de economía social y eso seguramente es cierto, pero claro, después hay otro factor que es el dinero. Entonces claro, tú puedes ser de economía social pero al final ellos cuentan si el proyecto más o menos está bien y me ofrecen un mejor precio ya está, y ahora con el momento de crisis actual esto se ha agudizado muchísimo. Las grandes empresas mercantiles están reventando precios y después sabemos que no cumplen los convenios, que no otorgan los derechos laborales que tienen sus trabajadores, todo esto lo sabemos. La Administración no dice nada, pues así estamos.(C3) En los servicios de este tipo, el 80% del coste es personal, entonces, si te lo dan más económico es porque están rebajando o bien los ingresos de las personas o bien sus condiciones laborales. Si quieres puedes ponerte la venda y pensar que no, y evidentemente no están haciendo nada ilegal, pero… si fuera otro tipo de empresa, la reducción de precios podría estar en otro sitio, en material, pero aquí…está clarísimo a lo que estás jugando. (C1) La competencia de las multinacionales que están empezando en España, ni nosotros ni ningún tipo de empresa pequeñita como nosotros podemos entrar. Van a reventar precios, y realmente los revientan, no sabemos cómo, si copando mercado porque a ver, ellos quieren copar mercado no les importa porque bueno, una vez que estén dentro, los demás se han fundido, ya no existen y después ya vemos qué es lo que pasa (C2) 10. Pel que fa al perfil de les persones que realitzen els serveis d’atenció en aquest tipus d’entitats, en la seva gran majoria són dones (per sobre del 90%), de diverses edats, i repartides gairebé a parts iguals entre nacionals i estrangeres. 11. Tres de les quatre cooperatives tenen en compte la situació de necessitat i el risc d’exclusió social a l’hora de la contractació. A més a més, es valora positivament a les persones que mostren una actitud receptiva vers la filosofia d’aquest tipus de organitzacions. Els estatuts de les cooperatives tenen limitacions pel que fa al nombre de contractes d’obra i serveis que es poden fer i a la durada dels mateixos. La continuïtat en l’entitat només s’aconsegueix si la persona assalariada passa a ser sòcia de la cooperativa. Això implica, d’una banda, fer una aportació monetària i, de l’altra, un compromís de participació en les activitats i decisions de la cooperativa que no tothom està disposat a assumir. 119

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

12. Els socis d’una cooperativa tenen dret a rebre formació professional adequada per poder realitzar la feina. En aquest sentit, totes les entrevistades afirmen complir amb aquest precepte. També s’imparteix formació sobre el que suposa el cooperativisme 13. El sector informal és percebut com una amenaça i com un problema de difícil solució: El mercado negro no es bueno para nada. (…) Ni para los que están trabajando en negro, ni para el resto de empresas que estamos en el mercado, porque además da mucha precariedad al trabajo, no da confianza, no hay una formación detrás, genera riesgos laborales para las personas que están en negro, así que creo que no es el camino, ni en este sector ni en ninguno. Yo creo que la administración hace muchos años estaba intentado hacer aflorar la economía sumergida de este sector, pero no es fácil, y la crisis actual, todavía complica más la situación. Entonces claro, hay familias que necesitan que a sus padres les cuiden 24 hs. Si en la economía sumergida se lo pueden pagar y en horas reales de trabajo no lo pueden pagar, pues aquí hay una difícil solución (C3) Nos han dejado de coger por decir: cobramos 500 Euros por una media jornada. Y va una chica en negro y les cobra 450 pero claro, ella lo va a tener completito. En cambio nosotros cobramos los 500 pero al final la chica recibe 400. Yo no creo que esté bien, [pero] puede ser que tú seas de fuera, no tengas papeles, no tengas como tener contrato, entonces tu necesidad también es de conseguir trabajo. Que una señora no tenga cómo pagar a nosotros que somos empresa porque le cobramos un poquito más y ese poquito le sirve para comer (C4) Ha sido el sector más, más, más infravalorado siempre [El dels serveis de neteja], y lo seguirá siendo. Porque además, cuando las cosas van mal, el sector negro de la limpieza…, lo ha estado antes pero ahora más. Qué pasa, que naturalmente con el tema de la inmigración la gente de aquí nos aprovechamos de esa situación, porque de pagar a una persona asegurada a pagar la mitad... Esa persona lo necesita que le des lo que sea, entonces ahí hay un mercado negro que eso es imposible por más que diga el gobierno que lo quiere erradicar, porque en las casas particulares no se va a meter, se meterá en las empresas pero en las casas no (C2) 14. En relació a la valoració dels impactes de la Llei de la Dependència, algunes persones entrevistades coincideixen a l’hora de considerar que ha estat una bona iniciativa, si bé mencionen el risc que es generin elevades expectatives de benefici econòmic i rentabilitat des del sector privat i que això provoqui la penetració d'entitats financeres o algunes multinacionals que fins ara no havien mostrat interès inversor en aquest sector 120

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Fue una buena apuesta pero creo que no fue una apuesta bien medida ni bien ejecutada. (…) Cómo se van a preparar a los profesionales, todo esto no estaba bien planificado. (…) Parece ser que la dimensión de a cuántas personas podía alcanzar la ley tampoco estaba bien dimensionado (C3) Estuve en unas jornadas que eran sobre el tema de la Ley de Dependencia (…) y había un discurso muy interesante de una mujer que decía que quien piense que la ley de dependencia va a facilitar que los señores que estaban trabajando de paletas en la construcción se dediquen a limpiarle el culo a los abuelos, lo lleva crudo, y tenía razón. (…) La Ley de Dependencia (…) tiene el peligro de que entren multinacionales que antes nunca les ha interesado, se metan en ese sector. (C1) 15. En termes generals, les previsions de les persones entrevistades pel que fa al futur d’aquestes cooperatives de serveis d’atenció domiciliària són, tot i les dificultats a què s’enfronten, positives. Afirmen que la demanda dels serveis domiciliaris que ofereixen hi són i que cada vegada s’incrementaran. Confien en les subvencions i/o contractes amb l’administració pública per tal de poder seguir rebent finançament. Una de les entrevistades comenta que un dels avantatges amb què compten les cooperatives és que tenen un major marge d’acció a l’hora de regular la seva plantilla, ja que en el cas que disminueixi el volum de treball poden no renovar les persones que no són sòcies i que aquesta flexibilitat els ajuda a superar les temporades en què disposen de menys feina

121

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

5.4 Residències i centres de dia 1. S’han entrevistat set residències i un centre de dia. En set dels casos seleccionats la persona entrevistada ocupa el càrrec de director o gestor principal de l'entitat. En el cas restant, l'entrevista es realitza a l'administradora principal del centre. Sis de les set persones entrevistades són dones. Excepte un cas, en què la persona compta amb estudis d'auxiliar d'infermeria, la resta declaren tenir estudis superiors (diplomatura o llicenciatures, no necessàriament en l'àmbit dels serveis socials). Dos compten amb un postgrau en gestió de centres residencials. Sis han nascut a Espanya i dos a l'estranger (concretament a Perú i Argentina). 2. Quatre centres compten amb 51 o menys places, dos entre 130 i 150 places i dos entre 230 i 260 places. Cinc residències tenen places concertades, si bé en una proporció variable (entre un 14% i un 70% del total de les places ofertades) 3. Quant a la seva data de creació, tres centres s’han creat abans de 1986 i quatre després de 2004. Alguns dels centres de nova creació ja existien però han canviat de propietari. Tres centres formen part de diferents grups empresarials, d’implantació per tot l’Estat espanyol, que gestionen diverses residències geriàtriques i d’altres serveis adreçats a persones grans (habitatges tutelats, etc.). Aquests grups empresarials acostumen a tenir la participació d’entitats bancàries o entitats de capital risc (entitats financeres orientades a la presa de participacions temporals en el capital d’empreses no cotitzades, generalment no financeres i de naturalesa no immobiliària). En alguns casos, el fet que diverses residències geriàtriques pertanyin al mateix grup empresarial els permet compartir determinats serveis, com per exemple el personal mèdic: Porque el grupo X al tener 4 centros, nos comunicamos entre todos. Entonces los médicos están de guardia por ejemplo una noche una urgencia, ya saben cuál es el médico de guardia y se ponen directamente en contacto con esos médicos. No trabajamos con el 061, trabajamos con nuestros propios médicos, que ya saben el historial y la evolución de los residentes. (R6) 4. Els preus oscil·len entre els 1.900 o 2.100 euros mensuals per a persones poc o semi assistides en habitació compartida i fins als 2.300 euros. Una persona completament assistida en habitació individual, pot arribar a pagar més de 3.000 euros al mes.En tots els centres s'ofereixen serveis addicionals (perruqueria, podologia, etc.) que tenen un preu suplementari a la quota mensual.5. El perfil dels residents és variat. Encara que alguns dels centres analitzats compten amb una minoria de persones amb força autonomia que utilitzen els serveis i instal·lacions com una mena d'”hotel”, la majoria dels residents tenen algun tipus de deteriorament

122

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Tenemos de todo, Alzheimer, demencias, esclerosis múltiple, demencias extrañas, gente que no tiene nada pero no está para vivir sola, porque no está en condiciones, tenemos gente hasta de 96 años (R3) Ofrecemos servicios integrales. Orientado a gente completamente autónoma, gente que dice en mi casa yo no quiero estar, estoy cansada de tenerme que ir a comprar, planchar, quiero que me hagan todo. Entonces es que como si fuese una especie de hotel, para gente que está muy bien, muy bien. Lógicamente es la población que es lo mínimo. La gente por lo general cuando viene a las residencias es porque ya en su casa no puede estar por X motivos (R6) 5. Alguns dels gerents entrevistats constaten que el perfil socioeconòmic del client ha canviat durant els darrers i que s’atén a persones amb manca d’autonomia que opten per la residència privada, tot i el seu elevat cost, perquè no tenen cap altra alternativa. Tot i així, es constata que amb la crisi econòmica actual i la manca d’ajuts públics (llargues llistes d’espera per obtenir una plaça pública), les persones que ingressen en els centres es troben cada vegada més deteriorades i les famílies esperen més temps abans de recórrer a les places privades. No es lo mismo el cliente hace 7 años, que era un cliente privadísimo, riquísimo, etc., que el cliente que viene ahora. El cliente que viene ahora no nos engañemos, es in cliente que viene porque hay una necesidad importante. Con la que está cayendo a nivel internacional, no todo el mundo se puede permitir según qué precios. Es decir, hay unos precios que el mercado establece, y tú pues juegas con esos precios si la gente acepta bien, y si no pues… pero sí que es cierto que ahora el cliente que te viene no es un cliente de un nivel socioeconómico importante que viene para estar tranquilo y tal, es un cliente que viene o bien con demencias importante, o con otras patologías que en casa no se puedan asumir, y como no se pueden asumir vienen a la residencia y tiene que pagar un servicio. En caso de que sea privado. Luego está el tema del concierto que nos ha facilitado también mucho que pueda acceder muchísima gente a través de plazas públicas. (R4) 6. La majoria de persones que treballen en aquestes empreses són dones. Fins i tot en algunes entrevistes es posa de manifest que el percentatge de dones supera el 90% del total de la plantilla. Les raons que s'esgrimeixen són diverses: en alguns casos es menciona el fet que els homes no estan interessats en aquest tipus d’ocupació; en d’altres es comenta que les persones residents prefereixen ser atesos per dones. Los chicos es difícil, a ver, trabajar, trabajan bien, y cuando encuentras un auxiliar es buenísimo. Pero hay pocos, y claro, jovencitos prefieren ir de camilleros al hospital (R5)

123

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Los hombres, claro cuando aprenden la técnica con la fuerza que tienen pues es una maravilla cuando tenemos casos de obesidad. Lo que pasa es que para las mujeres, les cuesta mucho, es muy duro que un hombre les haga la higiene (R6) Yo creo que la gente está acostumbrada a que un médico puede ser hombre, pero no estamos acostumbrados a que alguien te haga una higiene siendo hombre, es como que hay una parte de pudor, sobre todo las señoras que todavía no lo han superado. Entonces sí que hay veces que cuesta. Nos ha costado muchísimo introducir gerocultores que suelen ser súper disciplinados, aparte lo de la carga y todo siempre lo llevan mejor. (R4) 7. Si bé no hi ha un perfil d’edat concret, sí s'han obtingut respostes que mostren la preferència vers la contractació de gent més jove. Este es un trabajo que necesita fuerza, que yo misma treinta y pico de años estoy de la espalda fatal, pues una de cincuenta y pico pues ya ni te cuento cómo estará. Es normal, claro, necesitamos mucha fuerza, una cierta habilidad, aparte de que a ellos les gusta más una persona joven que una persona más mayor.(R8) Lo que pasa es que sí es cierto... contrataciones a partir de 50, 55, no solemos, pero no solemos porque es un tema de trabajo, es un trabajo que es carga, que es peso, aunque tengas grúas, aunque tengas… son muchas horas, y el cuerpo es el que tenemos (R5) 8. Pel que fa a la nacionalitat, no s’ha proporcionat informació sobre quin percentatge té la nacionalitat espanyola, encara que sí es constata que entre els estrangers predominen les persones procedents de països llatinoamericans. Les empreses no mostren preferències o recels davant cap grup nacional o grup ètnic a l’hora de contractar, a diferència del que sí passa amb alguns residents, que expressen rebuig quan han de ser atesos per persones de “color”. Yo me he encontrado con gente que te dice, “yo no quiero estar con esta chica porque es negra”. Y dices, bueno, es una chica de color, pero quizás hace el trabajo mejor que la chica de al lado que es de aquí del barrio. O sea, una cosa no quita la otra, y te decía, “ya, ya pero no” (R5) la gente de color tenía, tenía, tenía… ahora ya se han acostumbrado un poco. La gente sudamericana, no, pero el color sí (R4) 9. Sis de les vuit entrevistes consideren que la formació és l'element més valorat a l'hora de seleccionar el personal. Aquesta preferència està influïda per la normativa (veure apartat 3.2.), però també es considera una qüestió vital per a la correcta realització d'aquesta feina. També són valorades altres qualitats a l'hora de contractar, com ara les ganes de treballar, la capacitat d'implicació, l'actitud, el respecte o la paciència. L'experiència és important per a la majoria de les 124

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

persones entrevistades, encara que no es presenta com un factor determinant per a la contractació. També es dóna importància al coneixement del català, per tal de poder comunicar-se amb els residents en aquest idioma o, com a mínim, poder entendre’ls en aquesta llengua, però no acostuma a ser un requisit Ahora tenemos más en cuanta la formación. Antes no exigíamos tanta capacitación tanta profesionalidad, aunque a la larga sí que es diferente. Porque personas que cuidan en casa, no es lo mismo que trabajar en un centro, y personas que por ejemplo han cuidado a sus familias, y que dicen que pueden hacerlo aquí, no es lo mismo. (…) El personal que atiende a nuestros ancianos, debe especializarse en saber atenderlo. No es solamente levantarlo, acostarlo, darle de comer. (R2) Hasta ahora simplemente sirvió con ser auxiliar de geriatría, (…) pero ahora, con las nuevas titulaciones, requerimos que sea ASO o TASO, que es técnico en asistencia sociosanitaria (R4) La titulación es básica porque ahora mismo la ley nos implica eso. (R5) Los que son cuidadores tienen que ser como mínimo auxiliar de geriatría, ahora estamos exigiendo un FP1 porque está cambiando la normativa y les obliga a los centros a tener trabajadores auxiliares con otro tipo de formación (R6). Hay gente que me lo pregunta “es que yo no sé catalán” y yo les digo a nivel personal mira “simplemente, yo no te lo voy a exigir, pero a ti sí que te vendría bien de cara al futuro, porque de verdad es importante porque estás aquí y aquí hay muchos trabajos que te lo van a exigir. Yo ahora mismo no te estoy exigiendo hasta que si llega un momento en el que haya algún problema con los residentes con el lenguaje, lo empezaré a exigir”. Realmente ahora mismo no tengo ningún problema. (R6) 10. Pel que fa als programes de formació per part de les residències, totes les persones entrevistades asseguren que els seus centres han ofert algun curs, excepte el cas concret d’una residència que, pel fet d’haver estat creada recentment, encara té pendent organitzar-lo. S'esmenten cursos enfocats a millorar l'atenció de patologies específiques, per aprendre a manipular càrregues pesades, i fins i tot alguns de suport emocional. Hacemos cursos, utilizamos el crédito que nos da la seguridad social cada año, y las chicas hacen cursos. Por ejemplo, el año pasado, se especializaron en Parkinson algunas, otras en Alzheimer o de primeros auxilios (R3) Nuestra neuropsicóloga hace sesiones de formación a todos los trabajadores para ver cómo tienen que manejar según qué conductas. Para que la sepan manejar bien, primero para dar una buena respuesta evidentemente, y segundo para que ellos sepan cómo asimilarlo mentalmente, como reconducirlo y sobre 125

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

todo, como gestionarlo. Para que el impacto sea el necesario, sobre todo profesional, implicación empática, pero que no te afecte para que no llegues a tu casa y te deprimas porque una persona está mal (R4) 11. Dues de les empreses entrevistades compten amb un conveni de col·laboració amb el departament d'Educació que les capacita per poder impartir cursos de formació que permetin als seus empleats poder accedir a la titulació requerida en aquest sector. Esos años laborales se pueden acreditar mediante exámenes y tal. En ese proceso estamos ahora acreditando a nuestros propios trabajadores. Porque tenemos un convenio de colaboración y el departamento de Educación nos ha acreditado para poderlo hacer (R4) Estamos dando formación aquí para que puedan convalidar. Tienen que tener más de dos años de experiencia. La mayoría ya lo tienen. (R7) 12. La possibilitat d'ascendir dins l'empresa, generalment acompanyada de la formació corresponent a la categoria professional, forma part de la política de recursos humans de gairebé totes les residències entrevistades. Les residències més petites són les que no ofereixen aquesta possibilitat. Esta empresa apuesta mucho por la promoción. Es decir, no nos gusta…, siempre con formación acompañada evidentemente, es decir, si nosotros vemos que hay una persona que…, solemos dar muchísimas oportunidades (R4) Promoción interna sí. Las auxiliares pueden ser responsables. Las responsables pueden llegar a ser gobernantas. Pueden llegar a ser adjuntas si tienen la titulación, evidentemente. Estamos hablando de una titulación media. (R5) Sí, sí, yo ahora mismo tengo una auxiliar que la voy a promocionar a supervisora. Sí, sí, lo que intento también es que estén motivados. Entonces, es cierto que a nivel de sueldo los convenios son muy justos, y cuando son empresas grandes como no depende tanto tú del tema de poder subir o no sueldos, es más complicado. Considero que es muy importante que estén muy motivados. (R6) 13. Els centres residencials veuen com una amenaça la competència que suposen les persones que realitzen l’atenció domiciliària des de l’economia submergida i sovint sense tenir la formació adequada, però no així l'exercida per les altres residències. Entenen que hi ha mercat per a totes, donades les diferents característiques de cadascuna i les diferents preferències dels residents. Competencia desleal como mucho nos pueden hacer las personas que hacen cuidado de ancianos de una manera muy informal, en domicilios, que no tienen 126

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

formación. Pero bueno, es que todo el mundo tiene que buscarse la vida, el resto de residencias cada una apuesta por su filosofía. (R1) Hay mercado para todos, porque igual que a cada uno nos gusta un color diferente, cada uno tiene un perfil diferente de centro. Hay gente que necesita centros pequeños, por ejemplo, porque en un centro grande se pierden, se desorientan, porque no lo encuentran íntimo por ejemplo. O al revés, gente que dice “yo necesito un centro grande porque me siento más libre” (R5) Nosotros además de ofrecer unas instalaciones que son nuevas, que están muy bien cuidadas, nos ocupamos mucho del abuelo a nivel personal y creo que hay otras residencias a nivel más… como pueden ser Sanitas, que son grupos de residencias, que puede perderse… porque no son tan familiares entonces eso sí que no sé, eso juega a nuestro favor. (R3) Hay una parte que nos afecta en ocupación a las empresas que nos dedicamos a la tercera edad, que es el trabajador domiciliario sin formación, sin cualificación que nos viene de fuera que cobra 500 euros. Es así, eso nos afecta un montón, pero es que lo grave no es que nos afecte como empresa y a nuestra sociedad, sino que le afecta a esa familia. Me refiero, no debería de pasar esto y realmente es la administración quien lo está aceptando, porque es así, si no, que no ofrezcan las ayudas que están ofreciendo, porque eso ha hecho que haya mucho más empleo en negro, y más riesgos en los domicilios, pero muchísimos más. (…) Contratar a una persona externa me parece estupendo, pero contrata a una persona profesional. Ve a una empresa de ayuda a domicilio y que te den un profesional, y que ese profesional esté ahí con tu papá con tu tío con quien sea, todo el tiempo que sea necesario hasta que necesites otra herramienta como puede ser una residencia, o varias, porque hay 20.000 opciones más, pero titulado por Dios, porque el riesgo es espectacular. (R5) Las macroresidencias no tienen el trato que se da en las medianas o pequeñas residencias. Se nota la diferencia. (…) Yo lo que creo es que nosotros deberíamos funcionar más familiar, más cercano.(R2) 14. Que hi hagi un ajut econòmic a la dependència per part del Estat és vist en general de manera positiva. Malgrat això, la Llei de Dependència rep moltes crítiques pel que fa a la seva gestió. Existeix a més la percepció que el caràcter universal de la llei va en detriment de les persones amb menys recursos. Creo que la ley de dependencia es un avance social importantísimo. Creo que se ha empezado en un momento muy malo, creo que la sociedad ahora mismo está en la UVI, y que aunque la voluntad de la mayoría de personas sea la de llevarla a cabo, realmente no se sí estamos suficientemente fuertes como para hacerlo. Seguramente, como con cualquier política social, es una cuestión de prioridades, y si el estado supiese realmente gestionar sus recursos se podría 127

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

llevar a cabo perfectamente. Es una cuestión de habilidad de los políticos, pero como no hay esa habilidad, se ha hecho mal, y eso ha afectado tanto a los residentes como nos ha afectado mucho a nosotros. (R1) Es bueno el hecho de que todo el mundo, en un momento dado tenga una ayuda, unos recursos porque lo necesitan, yo eso lo veo estupendo. Lo que pasa es que lo que no veo bien es la información que se ha dado a la gente y cómo se empezó a tramitar. Yo creo que es algo que se ha hecho muy deprisa. Sin estudiarla bien y que ahora mismo estamos pagando a día de hoy esa rapidez que se hizo de inicio (R6) No han previsto todo lo que comportaría esto, y ahora están con... de un mismo pastel, están intentando recortar para muchas más porciones y con muchas menos entradas de…. no se está teniendo en cuenta muchas cosas que antes se tenían en cuenta. Para mi, no sé. Sí, es verdad, llega a la clase media, sí, es verdad, llega a las clases altas, antes no estaban incluidas, pero claro, todo esto va en detrimento…, claro, es lo mismo repartido entre muchos más. (R7) Creo que es una buena idea, pero creo que no ha habido ni la infraestructura necesaria para ponerla en marcha. Creo que han hecho el tejado antes que las bases. (…) Antes, solo eran subsidiarios de SS determinados perfiles sociales, que era gente que no tenía recursos, tal, tal, tal que iba a las públicas. Pero ahora, todo el mundo tiene derecho, da igual que tengas un patrimonio de 500 mil euros como que tengas 0 euros (…) si tú haces una cosa que va a beneficiar a todo el mundo, tienes que pensar que hay personas a las que tiene que beneficiar más que a otras. (…) (R4) Me parece muy injusto que una persona que tiene tres propiedades, que sus hijos trabajan que tienen unos sueldos decentes, no aporten. (…) luego hay gente que cobra 200 euros de pensión, 300 euros, y con eso tiene que pagar un alquiler, una comida, es imposible. Entonces me parece injusto que paguen lo mismo, que se perciba lo mismo en un caso que en el otro. (R5) Yo conozco personas que están cobrando 1.800 euros y encima les dan ayudas, y personas con 300, y no hay manera. ¿Cómo se entiende? A mi no me entra en la cabeza la verdad. No controlan. (R8) 15. Una altra de les crítiques dirigida a la Llei de Dependència és que pot tenir efectes perversos sobre la disposició dels individus a pagar pel servei que necessiten en els casos que reben una prestació econòmica. Aunque tengan el dinero, igual son cinco hermanos y cobrando muchísimo, pero la gente no quiere gastarse el dinero en el abuelo. Ahí está el problema. Si dicen que van a dar las ayudas, que las den, pero si no, que no lo digan, porque antes no se daban tantas ayudas y bien que la gente cuidaba de sus abuelos y 128

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

apuntaba a la gente a centros y residencias porque si no tienes más remedio, lo haces. (…) Hoy en día muchas personas con todo el tema de las ayudas y todo eso, dicen “prefiero irme de vacaciones que cuidarme del abuelo, prefiero comprarme un cochazo que cuidarme del abuelo” Claro, porque como me lo van a pagar, ya no te gastas el dinero en esa persona. Como ya me lo pagan yo hago mi vida. Y cada vez esto aumenta (R8) Como ahora todo el mundo tiene derecho, si tú tienes derecho a percibir, por poco que sea, tienes derecho a percibir 500 euros cada mes por decirte algo, ¿por qué lo vas a rechazar? (R4) Con todo este tema de la ley de la dependencia y todo este tipo de ayuda, lo que se está transformando, es que los hijos sean muy poco responsables, muy caraduras desde mi punto de vista. “Es que hay una ayuda, me la quedo yo”. Pues eso, “si me dan 1.200 euros, contrato a alguien por 500” y dices, hombre, es para tu mamá, pues oye utilizarlo como creáis conveniente pero ya que tenéis 1.100 o 1.200 euros, pagarle a una persona cualificada.(R5). 16. Tot i així, també s’admet que aquesta manca de disposició a pagar un servei residencial privat no només tindria a veure amb la percepció d’una prestació econòmica que les famílies prefereixen gastar en d’altres conceptes –més encara en temps de crisi i amb unes elevades taxes d’atur-, sinó que també es mencionen les reticències culturals, que sobretot afecten a les dones, a l’hora d’optar per una residència i no assumir la cura des de la llar. Porque socialmente todavía hay algunos prejuicios que la gente no tiene claro. No tiene claro el tema de la residencia porque hay una carga moral importante. Se supone que tú cuidas de tus hijos hasta que tienes que empezar a cuidar de tus padres. Eso es lo que socialmente, históricamente hemos arrastrado. La mujer más todavía. La mujer, hay una connotación de cuidadora sí o sí. Claro está como un puño que tienes que cuidar a tus hijos, cuidar tu casa y luego cuidar de tus padres. (R4) 17. La proliferació de l'economia submergida és una altra de les conseqüències negatives de la Llei de Dependència. segons alguns dels entrevistats. Afirmen que fomenta la contractació de cuidadors des del mercat informal. Creo que puede favorecer a la economía sumergida, porque ahora cogen a no se quién que está en este país de manera ilegal, que muchas veces vienen sin una contratación, sin tener su residencia de trabajo, o sea, cuando todo está en orden, todo va bien, el problema es que cuando las cosas están un poco oscurecidas o nubladas, es cuando hay que tener mecanismos de cribaje que todo eso se pueda detectar (…) tú imagínate que tienes una ayuda de 400 euros al mes, coges a una personas que como tú no le pides un domicilio, no le pides todo esto, no tienes que darle de alta, entonces eso es economía sumergida que 129

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

está saliendo de las arcas del estado y que está beneficiando que haya una inmigración no normalizada, una inmigración no regularizada, que no beneficia ni a los que entran, ni a los que están, ni a los que se van (R4) Yo creo que si dan una ayuda, que al menos estas familias también tuvieran que justificar la ayuda. Hay una ayuda por ejemplo, que te dan la prestación vinculada que se llama, que es una ayuda económica que le dan a la persona porque la familia ha tenido que dejar de trabajar para cuidar a esa persona. Qué pasa, te dan la ayuda, pero no tienen que demostrarlo. Ahí está el problema, no demuestran qué hacen con ese dinero, nadie lo sabe. Hay muchísima gente que se está aprovechando de eso (R8) Que no ofrezcan las ayudas que están ofreciendo, porque eso ha hecho que haya mucho más empleo en negro, y más riesgos en los domicilios, pero muchísimos más. (R5) 18. Finalment, els centres que no tenen concert públic assenyalen la Llei de Dependència també com una amenaça, en tant que aquelles persones que tenen dret a la prestació no poden optar per aquests centres: Nos afecta, por ejemplo lo de la nueva ley de dependencia (…) al principio sí que las personas que tenían el beneficio de la ayuda económica y podían estar en una privada, no había ningún problema. Sí tenemos personas que van percibiendo esta ayuda y viven con nosotros, pero últimamente, han cambiado porque dicen que si están en una privada pues les exigen que cojan residencias concertadas o públicas. Entonces qué pasa que hay personas que ya tienen años adaptadas (…) y entonces les dices pues ahora tienes que cambiar de centro. Y creo que eso es muy fuerte para una persona. Y en este caso estamos hablando de los residentes, y claro, de una u otra manera, me parece un poco violento para el anciano (R2) Mucha gente te viene aquí que te dice que está esperando la ayuda a la dependencia. La persona no se apunta, porque el centro no es concertado y porque no tienen ningún tipo de ayuda. (R8)

130

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

6

Conclusions, principals reptes i propostes d’intervenció

Tal com s’ha explicitat en la introducció, els objectius d’aquesta recerca s’emmarquen en l’Eix 4 Reorganització dels treballs i noves polítiques dels temps del Pla de polítiques de dones del govern de la Generalitat de Catalunya. 2008-2011, referit al context de desigualtats múltiples que, de manera interrelacionada, restringeixen les oportunitats laborals de les treballadores migrades, tal com recull el text del Pla (p. 8687): Més concretament, l’Objectiu general 4.3 (Garantir la presència de les dones en el mercat de treball remunerat sense discriminació vertical ni horitzontal, en igualtat de tracte i d’oportunitats), que ha de permetre avançar en el coneixement per a l’aplicació de les actuacions de l’ Objectiu específic: 4.3.10 Garantir els drets laborals de les dones en situacions específiques. A tal efecte, l’aproximació a les dinàmiques de mercantilització del “treball de cura” permeten copsar i explicar els processos de segregació laboral que afecten a les treballadores d’origen immigrant, que es concentren en determinats segments i modalitats que adopta aquest tipus treball, quan és remunerat, a Catalunya. A tal efecte, hem partit de la premissa que si bé la “cura” s'ha organitzat habitualment des de l'espai domèstic, el seu desenvolupament es realitza habitualment a través d'una combinació de tres vies: mercat, sector públic i treball no remunerat (Carrasco 2006). En un context de “crisi de la cura”, la mercantilització de la cura allunya la societat catalana dels reptes que planteja aquest tipus de treball remunerat en termes de nous filons d’ocupació i potencial de creació d’ocupació de qualitat al voltant d’aquests serveis (tal com la Comissió Europea reflectia a mitjans dels 90 en el Llibre Blanc “Creixement, competitivitat i ocupació”) i s’ha concretat principalment en la proliferació d’ocupació de baixos salaris i escassa qualitat, sovint sota condicions de màxima vulnerabilitat, marginalitat i extrema invisibilitat. Moltes dones migrades s’ocupen en aquest sector i moltes d’elles -especialment les que resideixen en situació irregular- ho fan en les modalitats més precàries (servei domèstic intern). Aquest escenari s’ha interpretat per diverses investigacions com a exponent d’un tipus de règim de cura que ha estat etiquetat com a “països de familisme implícit” (Leitner, 2003), “règim conservador del Sud” (Kofman, 2008), entre d’altres etiquetes, propi dels països mediterranis, definit a partir de l’escassetat de serveis socials i de la delegació de la cura a les famílies i al mercat informal (Bettio i Plantenga 2004). Aquest model de mercantilització del treball de cura es nodreix de força de treball femenina, procedent dels darrers fluxos migratoris internacionals. La posició social de les dones migrades a les societat catalana requereix tenir en compte les divisòries socials de gènere, classe social, raça (i etnicitat) i nacionalitat que afecten la vida quotidiana de les dones migrades i el seu accés als recursos i als drets de ciutadania (Anthias, 1998). La posició laboral i social de les dones migrades és resultat d'una sèrie de processos discriminatoris que tenen a veure amb un complex entramat de factors de 131

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

desigualtat (gènere, classe social, grup ètnic, nacionalitat, etc.), que interactuen de forma simultània a través de les normes (marc institucional discriminatori), les pràctiques i els discursos. És així com s’assisteix, d'acord amb la politòloga Mona Harrington (1999), a una intensificació de les desigualtats (hardening inequalities) entre dones, creades i reproduïdes per la reorganització global del treball de cura. Aquest model migratori, caracteritzat per la disponibilitat de treballadores migrades amb un projecte migratori eminentment econòmic, fa sostenible la creació d’ocupació de baixa qualitat al voltant del treball de cura adreçada a les persones grans dependents. La força de treball d’origen immigrant nodreix uns determinats segments del mercat al voltant de la cura que fan possible conciliar, d’una banda, l’exponencial augment de la demanda de serveis (vinculada a l’envelliment de la població en situació de manca d’autonomia i a la generalització de la presència femenina en el mercat de treball, entre d’altres factors ja comentats); i, de l’altra, el principal escull, que es troba bàsicament en el finançament d’aquests serveis. La manca de finançament públic situa la provisió de la cura en una cruïlla especialment complicada, en tant que l’actual situació de crisi d’ocupació està comportant que moltes de les persones i famílies que demanden aquests serveis pateixin una pèrdua considerable del seu poder adquisitiu i, en conseqüència, són més propenses cap a les modalitats menys regulades de la cura remunerada. La implementació de la LAAD, lluny de contribuir a modificar substancialment les bases d’aquest model d’ocupació al voltant de la cura, estaria potenciant les transferències monetàries directes per tal que la família proveeixi la cura, la qual cosa genera dinàmiques de mercantilització que reforcen encara més l’economia submergida i el foment d’un mercat de la cura irregular, principalment ocupat per treballadores estrangeres (Martínez Buján, 2011). En aquest sentit, l’anàlisi que hem realitzat a partir de fonts secundàries posa de manifest com si bé les necessitats de cura manifesten una tendència a l’alça, les taxes de cobertura des dels serveis públic són insuficients i situen la ràtio d’Espanya i Catalunya molt per sota de la mitjana europea. Davant d’aquest escenari, proliferen les estratègies mercantilitzadores pseudo o desregulades de la cura, que sorgeixen des de la institució familiar davant la impossibilitat de seguir assumint el volum de cura informal necessari per fer front a l’envelliment de la població i a la desaparició de la figura de la “mestressa de casa”. Aquesta estructura delegada se sustenta a partir de llocs de treball marcats per la invisibilitat social, la precarietat, la desprotecció social i la desprofessionalització. La resposta de l’estructura pública davant la “crisi de la cura” promou un model de gestió de la cura familiar i femení, que genera noves estratègies que afavoreixen el transvasament de la cura cap a les dones immigrades a canvi d’una remuneració, en detriment de les entitats d’iniciativa mercantil o social amb capacitat per generar ocupació de qualitat. Es tracta d’estratègies que se sustenten en la figura de la dona cuidadora, amb una creixent delegació del control i direcció de la cura cap a les dones migrades, en un context de pseudo o desregulació d’aquesta activitat. Per tant, assistim 132

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

a una varietat de fórmules mixtes entre treball de cura remunerat i no remunerat, formal i informal, que combina la “refamiliarització” amb l’externalització de la cura cap a un mercat cada cop menys homogeni i més informalitzat (Lyon i Gluksmann 2008). És aquí on proliferen agències intermediàries, tant informals i no lucratives (“parròquies”) com iniciatives mercantils basades en el benefici econòmic (les “empreses intermediàries d’assistència a domicili”), que se situen en aquesta creixent nebulosa que es configura entre l’estructura privada i la delegada. A continuació recollim propostes d’intervenció derivades dels resultats de l’estudi, agrupades en base als objectius de Pla de polítiques de dones del govern de la Generalitat de Catalunya (2008-2011) en què es basa aquesta investigació: En primer lloc, plantejarem algunes mesures orientades a garantir la presència de les dones migrades en el mercat de treball remunerat sense discriminació vertical ni horitzontal, en igualtat de tracte i d’oportunitats (Objectiu general 4.3). En concret, s’abordarà la situació específica de les dones migrades i el seu accés al mercat de treball (Parella 2010b) 22: 1. Partint del fet indiscutible que l’ocupació és el factor clau per a la cohesió social -tal com recull el Pacte Nacional per a la Immigració elaborat pel Govern de la Generalitat de Catalunya (2008)-, cal superar totes les barreres que, des del gènere, la nacionalitat i la condició social de “migrades”, n’obstaculitzen l’accés: dèficits de formació, -en els casos que així sigui-, sobrequalificació, trajectòries prèvies d’inactivitat laboral, així com els obstacles jurídics (el ja mencionat “marc institucional de la discriminació”). En termes generals, la incorporació d’aquestes dones en el mercat de treball en condicions d’igualtat no només suposarà avenços en les seves condicions de vida (autonomia econòmica, desenvolupament capacitats, etc.); sinó que permetrà aprofitar de forma més eficient un capital humà absolutament necessari en un context de canvi de model econòmic cap a activitats de major valor afegit. 2. Així mateix, les polítiques actives d’ocupació i de formació per a dones migrades, juntament amb les mesures contra la discriminació per raó de gènere i d’origen, són especialment necessàries en un context de crisi econòmica que està obligant a moltes famílies migrades a dissenyar noves estratègies que passen per una major presència i participació de la dona en el mercat de treball. Des d’aquests paràmetres, cal intervenir de forma proactiva i avançar en els diagnòstics per tal de fer front als frens i obstacles que s’estan trobant moltes d’elles; en especial, les dones que volen incorporar-se al mercat de treball però que presenten una trajectòria prèvia d’inactivitat laboral que els ho dificulta enormement-.

22

Aquesta part propositiva s’ha publicat a: PARELLA, S: 2010b. “Dones migrades a Catalunya: eines conceptuals per tal d’interpretar els seus patrons de segregació laboral i les seves trajectòries”, A: AA.VV. Dones migrades treballadores, Barcelona: ICPS, pp. 15-46.

133

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

3. Davant el fet que moltes de les dones que s’ocupen en el sector de la cura, com es desprèn de les entrevistes, compten amb estudis superiors i, per tant, s’enfronten a situacions d’“inconsistència d’estatus” i a forts obstacles que fan difícil que puguin abandonar el servei domèstic. Les causes d’aquesta situació són multidimensionals, si bé, sens dubte, les dificultats derivades del procediment d’homologació i convalidació de títols acadèmics i professionals estrangers hi tenen molt a veure. Precisament aquesta és una de les accions contemplades en el Pacte Nacional per a la Immigració (2008:42), on es recull la necessitat de “fer aflorar els sectors de la població qualificada a través de l’agilització dels tràmits per a l’homologació de la formació”, des de la convicció que el potencial educatiu de la població migrada representa una oportunitat per a la millora del nivell de qualificació professional del conjunt de la població. 4. Així mateix, cal una lectura transnacional de la gestió de la diversitat lligada al fenomen migratori. És necessari incorporar la dimensió transnacional en el disseny de les polítiques d'igualtat i les polítiques de diversitat. A tal efecte, cal dissenyar polítiques que facilitin el sosteniment de les formes familiars transnacionals amb independència de si està prevista o no la reagrupació familiar (possibilitat de viatjar als països d’origen, modificacions legislatives), tenint en compte tant la gestió de la cura a distància dels fills i filles que romanen en els països d’origen, com les necessitats de cura transnacional dels pares de les persones migrades. En aquest sentit, la situació d’irregularitat de moltes d’aquestes treballadores o la dificultat d’acreditar els requisits exigits per a iniciar processos de reagrupació familiar o d’arrelament social impossibilita els contactes de les famílies (no poder viatjar al país d’origen, haver d’allargar els períodes de separació més del previst, etc.) i promou els efectes negatius de les separacions físiques tant per a les dones com per a les seves famílies – principalment els fills i filles-. Cal dedicar també una especial atenció envers les necessitats de les dones que encapçalen famílies monoparentals, amb fills a càrrec a la societat catalana, que assumeixen la totalitat de la gestió econòmica i emocional de les famílies i que veuen incrementar els riscos de pobresa i exclusió social. 5. És crucial facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar de les dones migrades amb responsabilitats familiars. En aquest sentit, les polítiques d’igualtat han de ser capaces d’incorporar les dificultats de les treballadores migrades a l’hora de conciliar treball remunerat i no remunerat i les complexitats addicionals a què s’enfronten (tipus d’ocupació a què accedeixen, escassos recursos econòmics per optar per serveis de cura formal dels fills des del mercat, absència de xarxes familiars disponibles, etc.). De les entrevistes a dones migrades que s’han analitzat (veure apartat 4) se’n desprèn com, precisament l’argument esgrimit ben sovint per les treballadores a l’hora d’explicar perquè no accepten una oferta laboral determinada fora del servei domèstic és la 134

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

incompatibilitat horària amb la cura dels fills. Per tant, s’assisteix a estratègies laborals que confinen a la treballadora migrada dins el sector del servei domèstic, en tant que la modalitat d’externa, ja sigui gestionada pel seu compte o a través d’una empresa de serveis, li confereix major flexibilitat a l’hora de fer compatibles els horaris laborals amb les responsabilitats familiars. Quan es tracta de dones amb fills a càrrec que no configuren estructures familiars nuclears (estructures monoparentals), els obstacles són majors, en tant que es tracta de dones que han d’assumir el paper de principals sostenidores econòmiques del grup familiar i tenen menys marge a l’hora d’escollir activitats laborals compatibles amb l’atenció dels fills i filles. En alguns casos fins i tot han d’optar per enviar els fills al país d’origen per tal que siguin atesos per d’altres familiars, com mostren els estudis de Parella i Samper (2008) o de Dyer et al. (2011). En segon lloc, plantegem algunes mesures orientades a garantir l’aplicació de les actuacions de l’ Objectiu específic: 4.3.10 Garantir els drets laborals de les dones en situacions específiques. En concret, s’abordarà la situació específica de les dones migrades que treballen en les diferents modalitats del sector de la cura, a partir de l’anàlisi del tipus de regulació i dels obstacles a què s’enfronten les diferents modalitats identificades: Pel que fa al règim especial d’empleats/des al servei domèstic i la seva relació amb les treballadores migrades: 1. Davant el recent acord, el passat 27 de juny de 2011, per part del Govern d’Espanya i els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, per tal d’integrar els i les treballadors de la llar en el Règim General de la Seguretat Social de manera progressiva (veure apartat 3.2), cal tenir en compte els efectes que pot tenir sobre les treballadores migrades que es troben en aquest sector. D’una banda, l’imaginari al voltant del servei domèstic es fonamenta en el costum de no donar d’alta a la Seguretat Social, en tant que la mateixa administració pública ha consentit i promogut aquest tipus de pràctica al no inspeccionar l’espai privat de les llars. Aquesta tradició, unida al fet que en la mesura que aquest nou acord suposi elevar el preu de les cotitzacions a la seguretat social per part de les famílies, s’incrementarà també la insolvència de la demanda i, en conseqüència, creixerà més encara l’economia submergida i la presència de treballadores en situació irregular desenvolupant aquestes tasques. Es requereix doncs un replantejament dels sistemes de finançament d’aquesta activitat des del sector públic, juntament amb la introducció de mesures eficaces de control de la contractació laboral legal. A l’hora de dignificar i regular el sector, cal tenir en compte que l’actual desregulació del servei domèstic ha sustentat la creixent necessitat de cura de les persones grans sobre la necessitat econòmica de treballadores migrades que renuncien a d’altres opcions professionals. El fet que aquest segment del mercat 135

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

de treball estigui format principalment per treballadores d’origen immigrant (sobretot quan es tracta de treballadores “internes”), està estretament relacionat amb el tipus de condicions laborals requerides, que només estan disposades a acceptar les dones migrades durant les seves primeres etapes de la trajectòria migratòria, com són: pernoctar a la llar on es treballa i dedicar a la cura llargues jornades laborals (Colectivo IOÉ 2006). Així mateix, aquesta disponibilitat de mà d’obra estrangera també provoca un manteniment dels salaris a la baixa i permet, de forma perversa, que famílies amb escassos recursos econòmics puguin mercantilitzar la cura de les persones dependents. En aquest sentit, els poders públics han de facilitar la regularització de les treballadores immigrades que cuiden a persones grans des de la modalitat del servei domèstic. Tal com posa de manifest el Colectivo IOÉ (2006), en la mesura que s’avanci cap a l’equiparació d’aquest Règim Especial amb el Règim General de la Seguretat Social, per tal de dignificar aquesta activitat, si no es regularitza a les persones migrades que es troben actualment en aquest sector en situació irregular, suposarà la seva expulsió del mercat de treball. 2. Empoderar a les treballadores migrades que estan exercint aquesta activitat, principalment quan ho fan des de l’economia submergida. Cal establir mecanismes que permetin facilitar l’agrupació d’aquestes treballadores en associacions o organitzacions sindicals que tinguin com a objecte avançar cap a la negociació col·lectiva de les seves condicions laborals. En aquest sentit, són diverses les entitats i associacions que estan canalitzant la participació activa de les treballadores de la llar a través de l’impuls d’organitzacions i associacions representatives. Les activitats més freqüents són serveis d’acompanyament i assessorament, juntament amb activitats de sensibilització per la lluita dels drets laborals i jurídics de les treballadores de la llar. Un exemple de bona pràctica el trobem en la iniciativa de la Fundació Diàspora Solidària, integrada fonamentalment per dones migrades llatinoamericanes. A través d’una campanya informativa, titulada “Con o sin papeles, todas tenemos derechos. Derechos laborales de las trabajadoras domésticas”, finançada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, s’ofereix a les treballadores un tríptic que recull un llistat de tots els drets laborals que poden exigir a partir del Reial Decret 1424/85, així com una sèrie de consells a fi de sentir-se “treballadores poderoses”, que a continuació reproduïm: • Acordar des de l’inici les condicions de treball (tasques, horaris, salaris, formes de pagament, vacances, etc.) • Evitar assumir més tasques que les pactades, en tant que allò que es fa per “bona voluntat” pot acabar esdevenint una exigència

136

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

• No parlar d’aspectes de la vida personal que en un futur la persona empleadora pugui fer servir en contra dels interessos de la persona treballadora • No permetre cap mena d’abús (explotació laboral, sobrecàrrega horària, assetjament sexual, etc.), encara que s’estigui en situació irregular • Guardar proves que demostrin la relació des de l’inici quan es tracta de casos d’economia submergida • No proporcionar l’adreça postal de la feina per tal de rebre documents importants, ja que si la relació laboral s’acaba pot ser difícil recuperar aquesta documentació • Se’ls recorda que treballar “sense papers” no és cap delicte i que “els teus drets com a treballadora són independents de la teva situació legal. Sense papers també pots reclamar!” 3. Avançar cap a l’establiment d’una definició europea sobre el que hauria de ser l’ocupació en el servei domèstic i incloure aquesta activitat laboral dins de l’àmbit d’aplicació de les actuals directives europees en matèria d’ocupació (Observatorio Navarro de Empleo, 2009) Pel que fa a les modalitats del treball de cura a persones grans dependents que es donen dins de l’esfera mercantil (empreses de servei d’atenció domiciliària, cooperatives de serveis d’atenció domiciliària i centres residencials) i la seva relació amb el tipus d’ocupació que generen: 1. El gran potencial de creació de llocs de treball en residències geriàtriques, centres de dia i empreses de serveis d’ajut a domicili que havia de permetre l’aplicació de la LAAD, no està complint les expectatives. Aquests nous llocs de treball podrien ocupar-los persones amb dificultats d’inserció laboral, com ara els joves, persones majors de 40 anys o treballadors i treballadores d’origen immigrant. El principal obstacle adduït pels gerents de les entitats entrevistades, és la manca de finançament públic, que fa que el preu que paguen les persones i les famílies per als serveis privats sigui molt elevat i les famílies amb menys recursos econòmics es veuen impel·lides cap a la cura informal o cap a l’estructura delegada (servei domèstic) (Rodríguez Cabrero 2011. 2. En la mesura que el finançament públic se segueixi basant principalment en les prestacions econòmiques directes a les persones dependents (tal com es desprèn de l’apartat 2.5, la “prestació econòmica vinculada al servei” i la “prestació econòmica per a la cura en l’entorn familiar i recolzament a cuidadors no professionals” s’han convertit en pràcticament la norma), sense comprovació de l’ús que se’n fa i en detriment de la provisió directa o del finançament del servei (concert de places privades, etc.), s’estimularà 137

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

l’estructura delegada (servei domèstic) i no es potenciarà la creació d’ocupació de qualitat tant d’iniciativa mercantil com d’iniciativa social. Dit d’una altra manera, aquest tipus d’implementació de la LAAD està contribuint de forma directa a l’expansió d’un mercat de treball precari, desqualificat i amb baixos salaris, amb una forta presència de l’economia submergida. A tal efecte, una de les prioritats és incrementar el pes del sector públic en la provisió de serveis, atès que molts proveïdors de serveis socials són privats a Catalunya i que el pes del sector públic per al conjunt de l’estat espanyol és superior (Villar et al. 2008). Aquesta mesura tindrà una repercussió positiva directa sobre la creació d’ocupació. 3. Així mateix, pel que fa al sector privat, mentre es mantingui el requisit que només les residències acreditades puguin accedir a la concertació de places públiques o acollir a persones beneficiàries de la denominada, “prestació econòmica vinculada al servei”, molts centres que compleixen els requisits de l’acreditació però que no han pogut acollir-s’hi (principalment perquè no hi ha hagut convocatòria), s’enfronten a la incertesa de tenir usuaris que o bé no poden costejar-se el servei (impagaments, endarreriment del moment d’accedir a un centre fins a fases de gran deteriorament, retorn al domicili familiar, etc.); o bé que han de canviar de centre tan bon punt se’ls concedeix la prestació econòmica. Únicament uns pocs centres molt especialitzats en persones d’elevats recursos es podran permetre el luxe de mantenir-se al marge del Sistema, com ara els complexos residencials d'alt “standing”. Per a la resta de centres, si no s’afavoreixen i s’impulsen processos d’acreditació des de l’administració, s’enfronten a greus dificultats per sostenir ocupació de qualitat en temps de crisi, en què disminueix el poder adquisitiu de les famílies. 4. En la mesura que el model de gestió de la cura promogui el mercat de treball precari i desqualificat, proliferaran més encara les empreses intermediàries d’assistència a domicili, que no garanteixen l’ocupació de qualitat, com s’ha vist en l’anàlisi. En aquest sentit, des de l’administració cal promoure que les treballadores amb experiència i qualificació en el sector puguin establir cooperatives de serveis d’atenció domiciliària. Aquesta modalitat ofereix la possibilitat que les pròpies treballadores gestionin la intermediació entre la treballadora i l’usuari, impulsin la qualificació del sector i garanteixin serveis de qualitat amb plena garantia que es respecten les condicions laborals de les treballadores (qualificació, jornades, menys rotació). Donat que un dels principals problemes esgrimits per les cooperatives que han participat en l’estudi és la manca de competitivitat dels seus preus quan no reben subvenció pública, caldria establir mecanismes que, als efectes de concursos públics i de contractació amb ens públics de serveis d’ajuts 138

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

domiciliaris (SAD), afavorissin aquest tipus d’iniciatives per davant d’altres tipus d’entitats mercantils de gran tamany que poden oferir preus més barats, però que es mouen principalment des dels paràmetres de la rendibilitat econòmica. Donat que l’opció de la cooperativa sovint desperta un cert recel per part de les treballadores migrades, en tant que la continuïtat dins l’empresa requereix assolir la condició de sòcies i realitzar una inversió de capital inicial, caldria potenciar campanyes i programes formatius que apropin aquesta modalitat a les treballadores migrades del sector i donin a conèixer els seus avantatges. 5. Tot i les dificultats de finançament i el fet que no s’ha creat el volum d’ocupació previst, són moltes les empreses del sector que tenen necessitats de personal qualificat. Sovint les dones migrades tenen dificultats a l’hora d’acreditar aquest tipus de formació, en tant que han prestat aquests serveis des de l’estructura delegada, on la formació ben sovint no és requerida. Per tant, cal desenvolupar, dins dels diferents Plans d’Ocupació, formació específica per al sector (auxiliar d’ajut al domicili, auxiliar de clínica, etc.) i prioritzar aquells perfils, com ara les dones migrades que ja es troben en aquest sector de forma més precària, amb dificultats per accedir a una ocupació normalitzada. Han de ser cursos programats en funció de les peticions concretes de les empreses, a fi de garantir una elevada inserció laboral. 6. Finalment, més enllà de la necessària implicació del sector públic en el finançament d’aquests serveis, un dels principals punts febles del treball de cura remunerat, tal com es desprèn tant de l’anàlisi del marc normatiu que el regula com de les entrevistes a treballadores migrades, és l’escassa remuneració, l’elevat nivell d’estrès que implica, les càrregues excessives de treball (tant físiques com psíquiques) i el seu poc prestigi social. Aquestes actuals condicions laborals, d’una banda, desencoratgen les noves incorporacions i, de l’altra, promouen l’abandonament prematur (Villar et al. 2008). En la mesura que en millorin les condicions laborals, ja sigui a través de canvis normatius (modificació dels actuals convenis), com a base de gestionar els recursos públics de manera que s’eviti que afavoreixin la competència deslleial exercida des de l’economia informal o les formes d’ocupació més precàries (estructura delegada), s’avançarà cap a la possibilitat de crear ocupació de qualitat no només atractiva per a les treballadores migrades o per les dones de més edat, sinó també per a la població més jove, tant homes com dones.

139

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

7

Bibliografia

ADELANTADO, J. et CALDERÓN, E. 2005. Globalización y Estados de Bienestar: ¿respuestas semejantes a problemas parecidos. Cuadernos de Relaciones Laborales, nº 23(2): 15-44. AJA, Eliseu.; ARANGO, Joaquín; OLIVER, Josep. 2010. La inmigración en tiempos de crisis”. Anuario de la inmigración en España, edición 2009, Barcelona: Fundació CIDOB / Edicions Bellaterra ÁLVAREZ, S. 2001 “Diferencia y teoría feminista”. A: E. Beltrán V. Maquieira (eds.) Feminismos. Debates teóricos contemporáneos Madrid, Alianza Editorial, 2001. ANTHIAS, F. 1998 “Rethinking social divisions: some notes towards a theoretical framework”. Sociological Review, vol. 46, no. 3, pp. 505-53. ANTHIAS, F. 2006 “Género, etnicidad, clase y migración: inteseccionalidad y pertenencia transnacional”. A: P. Rodríguez (ed.), Feminismos periféricos. Granada, Ed. Alhulia. BACA ZINN, M; THORNTON DILL, B. (eds.) 1994. Women of Color in U.S. Society. Philadelphia, Temple University Press. BENERÍA, L. 2008. “The Crisis of Care, International Migration and Public Policy”, Feminist Economics, 14(3):1-21. BETTIO, F. i J. PLANTENGA 2004. Comparing Care Regimes in Europe. Feminist Economics, 10(1): 85-113. BETTIO, F. et al. 2006. “Change in Care Regimes and Female Migration: The Care Drain in the Mediterranean” Journal of European Social Policy, 16(3): 271-285. CACHÓN, L. 2009. La ‘España inmigrante’: marco discriminatorio, mercado de trabajo y políticas de integración, Barcelona, Anthropos. CARRASCO, C. 2006. “La paradoja del cuidado: necesario pero invisible”, Revista de Economía Crítica, nº 5, pp 39-64. CARRASCO, C. i A. RODRÍGUEZ 2000. “Women, Families and Work in Spain: Structural Changes and New Demands”, Feminist Economics, 6 (1), págs. 45-57 CENTRO DE ESTUDIOS ECONOMICOS TOMILLO, 2004. “La presencia de las mujeres en el empleo irregular (con especial atención a las empleadas de hogar)”, Observatorio de la Igualdad, Instituto de la Mujer, Ministerio de Igualdad, Madrid, 2003-2004 CERRUTTI, M. i A. MAGUID 2010. “Familias divididas y cadenas globales de cuidado: la migración sudamericana a España”, serie Políticas sociales, No. 163, Santiago de Chile, Comisión Económica para América Latina y el Caribe (CEPAL) CHANG, G. 2000. Disposable Domestics, Immigrant Women Workers in the Global Economy. South End Press, Cambridge (MA).

140

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

CHENG, S. A. 2003. “Rethinking the Globalization of Domestic Service, Foreign Domestics, State Control and the Politics of Identity in Taiwan”. Gender & Society, vol. 17, Issue 3, pp. 166-186. COLECTIVO IOÉ. 2006. “El cuidado de personas mayores dependientes a cargo de emigrantes”, Revista de Economía Crítica, nº 5, pp 65-85. COLLINS, P.H. 2000. “Gender, Black Feminism, and Black Political Economy”. Annals of the American Academy of Political and Social Science, 568, pp. 41–53. CONGOLINO SINISTERRA, M. L. 2006 ¿Mujeres candentes? Un análisis de losestereotipos sexuales en un grupo de universitarios de Cali, Colombia.Universidad del Valle CaliColombia. [http://www.fazendogero7.ufsc/artigo/M/Mary_lilia_congolino_13_B.pdf ] CRENSHAW, K. W. 1989. Demarginalizing the intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics. Chicago, University of Chicago Legal Forum. DAVIS, A. Y. 2004[1981]. Mujeres, raza y class. Akal, Madrid. DYER, S. et al. 2011. "Migrant work, precarious work–lifebalance: what the experiences of migrant workers in the service sector in Greater London tell us about the adult 'worker model', Gender, Place and Culture, Vol. 18, No. 5, pp. 685–700 ESCRIVÁ, MªA. 2004. “Conquistando el espacio laboral extradoméstico. Peruanas en España”. IESA Working Papers Series 05-04. ESPING-ANDERSEN, G. 2000. Fundamentos sociales de las economías postindustriales, Ed. Ariel, Barcelona. FLAQUER, L. 2004. “La articulación entre familia y Estado de bienestar en los países de la Europa del sur”. Revista Papers, nº 73, pp. 27-58. FRASER, N. 2000. “After the Family Wage, A Postindustrial Thought Experiment. A: B. Hobson (ed.), Gender and Citizenship in Transition. Routledge, London GLENN, E.N. 2010. Forced to Care: Coercion and Caregiving in America, Cambridge (MA): Harvard University Press. GRAHAM, H. 1983. Caring: a Labour of Love. En Finch, J. y D. Groves (eds.), A Labour of Love: Women, Work and Caring (pp 13-30), London: RKP. GREGORIO, C. 2007. “Silvia, ¿quizás tenemos que dejar de hablar de género y migraciones? Transitando por el campo de los estudios migratorios”. Gazeta de Antropología, nº 9. [http://www.ugr.es/~pwlac/G25_17Carmen_Gregorio_Gil.html] GROSFOGUEL, R. 2003. Colonial subjects: Puerto Ricans in a global perspectiva. Berkeley, University of California Press. HARRINGTON, M. 1999. Care and Equality, Inventing a New Family Politics. Routledge, New York. HARRINGTON, M. et al. 2000. “ Introduction” A: M. Harrington Meyer (ed.), Care Work. Gender, Labour and the Welfare State, Routledge, Londres y NY HEIM, D. 2007. Prostitución y exclusión social. Informe de investigación. Barcelona, Fundació Surt. 141

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

HEIM, D. 2010. “Experiencias de intervención en Barcelona en materia de prostitución”, A: AA.VV. Dones migrades treballadores, Barcelona: ICPS, pp. 197-226. HERRERA, G. 2012. “Repensando el cuidado a través de la migración internacional: mercado laboral, familias e ideologías de género en Ecuador”, Cuaderno de Relaciones Laborales (en premsa) HOCHSCHILD, A. R. 2000. “Global care chains and emotional surplus value”, en W. Hutton y A. Giddens (eds.), On the edge. Living with global capitalism, New York: Vintage. HOLGADO, I. (ed.). 2009. Prostituciones. Diálogos sobre el sexo de pago. Barcelona, Icaria. HONDAGNEU-SOTELO, P. 2000. “The International Division of Caring and Cleaning Work”. A: M. Harrington (ed.) Care Work, Gender Labor and Welfare State. New York, Routledge. HONDAGNEU-SOTELO, P. 2007. “La incorporación del género a la migración: no sólo para feministas – ni sólo para la familia”. A: Marina Ariza y Alejandro Portes (coord.). El país transnacional. Migración mexicana y cambio social a través de la frontera. UNAMInstituto de Investigaciones sociales, México. HOOKS, B. 1981. Ain’t I a woman: Black Women and Feminism. Boston, South End Press. IZQUIERDO, Mª J. 2003. “Del sexismo y la mercantilización del cuidado a su socialización: Hacia una política democrática del cuidado”, Cuidar cuesta: costes y beneficios del cuidado, Donostia: Emakunde, 12 i 13 d’octubre de 2003. [Disponible a: http://www.sare-emakunde.com/media/anual/archivosAsociados/03IZQUIERDO,M.pon_Cast_1.pdf] JENSON, J. 1997. “Who Cares? Gender And Welfare Regimes” Social Politics, 4(2):182-187. JULIANO, D. 2004. Excluidas y marginales. Una aproximación antropológica. València, Càtedra. JULIANO, D. 2005. Les altres dones. La construcció de l’exclusió social. Els discursos que ens uneixen i ens separen. Barcelona, Institut Català de les Dones. KOFMAN, E. 2008. “Gendered Migrations, Livelihoods and Entitlements in Europe”. A: N. Piper (ed.) New Perspectives on Gender and Migration. New York, Routledge. LEITNER, S. 2003. “Varieties of Familialism: the Caring Function of the Family in Comparative Perspective”. European Societies, 5(4): 353-75. LEWIS, J.(ed.). 1998. Gender, Social Care and Welfare State Restructuring in Europe, Aldershot, Ashgate, LICUANAN, P. 1994 “The socio-economic impact of domestic worker migration, individual, family, community, country“. A N. Heyzer; G. Lycklama y N. Weerakoon (eds.), The Trade in Domestic Workers. Zed Books Ltd, London. LUTZ, H. 2002. “At your service Madam! The globalization of domestic service”. The Feminist Review 70(1), pp. 89-104. LYON, D. i M. GLUKSMANN 2008. Comparative Configurations of Care Work across Europe. Sociology, 42(1): 101-18.

142

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

MARBÁN GALLEGO, V. 2011. Los actores sociales en el sistema de dependencia español. Cuadernos de Relaciones Laborales Vol. 29, núm. 1, p. 69-91. MARTÍN DÍAZ, E. 2008. “El impacto del género en las migraciones de la globalización: mujeres, trabajos y relaciones interculturales”. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, vol. XII, núm. 270 (133) [http://www.ub.es/geocrit/xcol/72.htm] MARTÍN MUÑOZ, G. 2002 “Mujeres musulmanas en España, entre el estereotipo y la realidad”. Comunicació presentada a VII Congreso de Inmigración Africana. Las mujeres inmigradas en España, Almería, 24-26 abril. MARTÍNEZ BUJÁN, R. 2010. Bienestar y cuidados: el oficio del cariño. Mujeres inmigrantes y mayores nativos, Madrid: CSIC. MARTÍNEZ BUJÁN, R. 2011. “La reorganización de los cuidados familiares en un contexto de migración internacional”, Cuadernos de Relaciones Laborales Vol. 29, núm. 1, p. 93123. MEIL, G. 2011. Individualización y solidaridad familiar. Madrid: Obra Social “La Caixa”. MESTRE, R. 2005. “Trabajadoras de cuidado. Las mujeres de la Ley de Extranjería”. A: F. Checa (ed.), Mujeres en el camino. Barcelona, Icaria. MOORE, H. L. 1999. Antropología y feminismo. Madrid, Ediciones Càtedra. OBSERVATORIO NAVARRO DE EMPLEO. 2009. Servicios domésticos y servicios personales en el hogar, Pamplona: Comisiones Obreras de Navarra OSO, L. 1998. La migración hacia España de las mujeres jefas de hogar, Madrid: IMU. OSO, L. 2005. “Las jefas de hogar en un contexto migratorio: modelos y rupturas”. A: P. Checa (ed.) Mujeres en el camino. El fenómeno de la migración femenina en España. Barcelona, Icaria. PACOLET, J. 2006. Protección social de las personas mayores dependientes: sostenibilidad del Estado del Bienestar y ámbito del seguro de cuidados de larga duración. Revista Española del Tercer Sector Núm. 3, 111-160. PAIEWONSKY, D. 2007. “Feminización de la Migración”. Documento de Trabajo nº 1, Santo Domingo, UN-INSTRAW, 2007. [http,//www.un-instraw.org/es/downloads/workingpapers/index.php] PAJARES, M. 2009. Inmigración y mercado de trabajo. Informe 2009. Madrid: OPI Ministerio de Trabajo e Inmigración PAPÍ, N. 2003. "Clase social, etnia y género: tres enfoques paradigmáticos convergentes". Utopías, vol. 1, nº 195, pp. 55-75. PARELLA, S. 2003. Mujer, inmigrante y trabajadora, la triple discriminación, Anthropos: Barcelona. PARELLA, S: 2010a. “Dones immigrades i mercat de treball a Catalunya. Principals reptes” Activitat parlamentària, nº 22, pp. 8-13.

143

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

PARELLA, S: 2010b. “Dones migrades a Catalunya: eines conceptuals per tal d’interpretar els seus patrons de segregació laboral i les seves trajectòries”, A: AA.VV. Dones migrades treballadores, Barcelona: ICPS, pp. 15-46. PARELLA, S.; SAMPER, S. 2008. “Factores explicativos de los discursos y estrategias de conciliación del ámbito laboral y familiar de las mujeres inmigradas no comunitarias en Espanya”. PAPERS. Revista de Sociologia, nº 85, pp. 157-175. PARELLA, S. i T. SORDE 2010. “Els efectes de la crisi per a la població migrada” A: Societat Catalana 2010, coordinat per Marina Subirats, Barcelona: ACS. PÉREZ OROZCO, A. 2006. “Amenaza tormenta: la crisis de los cuidados y la reorganización del sistema económico”, Revista de Economía Crítica, nº 5, pp 7-37. PETERSON, V. S., RUNYAN, A. . 1993. Global Gender Issues. Boulder, Westview Press. PETERSON, E. 2007. «The Invisible Carers: Framing Domestic Work(ers) in Gender Equality Policies» in Spain», European Journal of Women”s Studies”, vol 14, nº 3, pp. 265–280. PISCITELLI, A. 2007. “Corporalidades em confronto: Brasileiras na industria do sexo na Espanha” (Confronting corporealities: Brazilian women in the transnational sex industry in Spain). Revista Brasileira de Ciencias Sociais 22(64):17–33. PLA JULIAN, I. 2004. “Informalidad del empleo y precariedad laboral de las empleadas de hogar”, Serie de investigaciones 2003-2004, Instituto de la Mujer, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales PROVANSAL, D. 2008. "Conocimiento, migraciones y género. Diálogo entre Dolores Juliano y Danielle Provansal. Moderadora Valeria Bergalli", a: Enrique Santamaria (ed.), Retos epistemológicos de las migraciones transnacionales. Barcelona, Anthropos: 339-374. RECIO, A. 2006. “La Ley de la Dependencia: la socialdemocracia demediada”, Revista de Economía Crítica, nº 5, pp 109-112. RECIO, A. 2009. «El negoci de la dependència», Carrer, 111:16 RECIO, C. 2010. “Familismo, Asitencialismo y Precariedad. La configuración del empleo en el sector de atención a las personas en España”, Alternativas, 17: 19-43. RIBAS, N. 2005. “Todo por la familia, la emigración de las mujeres desde el origen”, A: Francisco Checa (ed.), Mujeres en el camino. El fenómeno de la migración femenina en España, Icaria, Barcelona. RODRÍGUEZ CABRERO, G. 2011. Políticas sociales de atención a la dependencia en los regímenes de bienestar de la Unión Europea. Cuadernos de Relaciones Laborales Vol. 29, núm. 1, p. 13-42 RODRÍGUEZ, P. (ed.). 2006. Feminismos periféricos. Granada, Ed. Alhulia ROMERO, M. 2002. Maid in the U.S.A. New York, Routledge. SALAZAR PARRENAS, R. 2000. ”Migrant Filipina Domestic Workers and the International Division of Reproductive Labor”. Gender & Society, vol.14, Issue 4, pp. 507-524. SALAZAR PARRENAS, R. 2001. Servants of Globalization. Women, Migration and Domestic Work. Palo Alto (CA), Standford University Press 144

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

SANTAMARÍA, E. 20002 La incógnita del extraño. Una aproximación a la significación sociológica de la ‘inmigración no comunitaria’. Barcelona, Anthropos. SARACENO, C. 1994. “The Ambivalent Familism of the Italian Welfare State”, Social Politics, No. 1, pp. 60-82. SARASSA, S. 2009. “El Quart pilar de l'Estat del benestar i el gat de Cheshire”. A: M. Subirats (ed.), Societat Catalana 2009. Barcelona, Associació Catalana de Sociologia, 2009. SARTI, R. 2006. Domestic Service: Past and Present in Southern and Northern Europe. Gender & History, 18: 222-245. SASSEN, S. 2002. “Global Cities and Survival Circuits”. A: Barbara Ehrenreich i Arlie Russell Hochschild (eds.), Global Woman, Nannies, Maids and Sex Workers in the New Economy. New York, Metropolitan Books. SASSEN, S. 2003. Contrageografías de la globalización. Género y ciudadanía en los circuitos transfronterizos, Madrid, Traficantes de Sueños. SIMONAZZI, A. 2009. Care Regimes and National Employment Models. Cambridge Journal of Economics, 33: 211-32. SIPI, R.; ARAYA, M. 2005. Les Dones migrades : apunts, històries, reflexions, aportacions. Barcelona, Institut Català de les Dones (Col·lecció: Quaderns de l’Institut, nº 5). [http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Serveis/Documents/Arxius/pub_quaderns5.pdf] SOLÉ, C.; CAVALCANTI, L.; PARELLA, S. 2011. La inmigración brasileña en la estructura socioeconómica española”. Madrid, OPI, 2011 (en premsa). THOMAS, C. 1993. «De-constructing concepts of care», en Sociology, n.º 27 (4), pp. 649-669. TORNS, T. 2008. «El trabajo y el cuidado: cuestiones teórico-metodológicas desde la perspectiva de género», Empiria, n.º 15, pp. 53-73. TORNS,T. et al. 2009. “Local development and care services in Catalonia”, comunicación presentada en el 27th International Labour Process Conference «Work Matters», Edimburgo 6, 7 y 8 de abril de 2009. UNFPA. 2006 Estado de la población mundial 2006. Las mujeres y la inmigración internacional. New York, UNFPA. [http,//www.unfpa.org/swp/2006/spanish/chapter_1/index.html] UNGERSON, C. 1999. Personal Assistants and Disabled People: an Examination of a Hybrid Form of Work and Care. Work, Employment & Society, 13 (4): 583-600. UTTAL, L. 2002. Making Care Work, Employed Mothers in the New Childcare Market. New Brunswick (NJ), Rutgers University Press. VEGA, C. 2009. Culturas del cuidado en transición. Espacios, sujetos e imaginarios en una sociedad de migración. Barcelona: UOC. VERLOO, M. 2007. “Una atenta mirada a les desigualtats múltiples, a les seves interseccions i com es tracten a Europa” A: E. Bodelón i P. Jiménez (coords.), Construint els drets de les dones: dels conceptes a les polítiques locals. Barcelona, Diputació de Barcelona.

145

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

VILLAR, V. et al. 2008. Necessitats de cura i atenció a les persones en situació de dependència. Anàlisi de la demanda futura. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. Col·lecció Estudis i informes nº18. ZIMMERMAN, M. K. et al.. 2005. Global Dimensions of Gender and Carework. Palo Alto (CA), Stanford University Press.

146

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Fonts legislatives consultades Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives Llei 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures legislatives per a regular les empreses d'inserció sociolaboral Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència Llei 12/2007 d’ 11 d’octubre de serveis socials de Catalunya Reial Decret 1424/1985 d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del Servei de la Llar Familiar Reial Decret 176/2000 de 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials Reial decret 419/2006 de 7 d'abril pel qual es modifica el Reial decret 2485/1998 de 13 de novembre, relatiu a la regulació del règim de franquícia i registre de franquiciadors Reial Decret 615/2007, d’11 de maig, pel qual es regula la Seguretat Social dels cuidadors/es de les persones en situació de dependència. Reial Decreto 570/2011, de 20 d’abril, pel qual es modifica el Reial Decret 727/2007, de 8 de juny, sobre criteris per determinar les intensitats de protecció dels serveis y la quantia de les prestacions econòmiques de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència i s’estableixen les prestacions econòmiques de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència per a l’exercici 2011. Conveni col·lectiu de treball dels treballadors d’atenció domiciliària i familiar de Catalunya per als anys 2005-2008 Conveni col·lectiu de treball d’establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisis clíniques de Catalunya 2007-2010 V conveni Marc Estatal de serveis d’atenció a les persones dependents i desenvolupament de la promoció de l’autonomia del personal Ordre ASC/32/2008, de 23 de gener, de convocatòria per a l'any 2008 per a l'acreditació d'entitats col·laboradores de diversos programes en l'àmbit dels serveis socials Ordre ASC/238/2009, de 6 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament relatius a les prestacions de la Cartera de Serveis Socials per a l'exercici 2009. Resolució de 2 de desembre de 2008, de la Secretaria d'Estat de Política Social, Famílies i Atenció a la Dependència i a la Discapacitat, per la qual es publica l'Acord del Consell Territorial del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, sobre criteris comuns d'acreditació per a garantir la qualitat dels centres i serveis del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència

147

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Resolució TRE/2314/2009, de 20 de juliol, per la qual es disposa la inscripció i la publicació de la revisió salarial de l'IPC per a l'any 2009 del Conveni col·lectiu de treball per a les empreses d'atenció domiciliària de Catalunya (codi de conveni núm. 7901525). Resolució EMO/1280/2011, d’11 de abril, por la que es disposa la inscripció i la publicació de l’Acord de revisió salarial per a l’any 2010 del VII Conveni col·lectiu de treball per al sector d’establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisis clíniques per al període 2007-2010

148

DONES MIGRADES, TREBALL DE CURA I SEGREGACIÓ LABORAL A CATALUNYA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Fonts estadístiques DEPARTAMENT D’OCUPACIÓ I EMPRESA. Butlletí de població estrangera i mercat de treball, 2n. trimestre de 2011. Barcelona: Departament d’Ocupació i Empresa, Gtat. de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família. IDESCAT. 2008. a partir de dades de l’Enquesta sobre discapacitats, autonomia personal i situacions de dependència de l’INE. 2008. Disponible a: www.idescat.cat INEbase - Encuesta de Discapacidad, Autonomía Personal y Situaciones de Dependencia (EDAD2008). Madrid: INE. Disponible a: www.ine.es INEbase - Indicadores Demográficos Básicos. Madrid: INE. Disponible a: www.ine.es INEbase - Padrón municipal. (diversos anys). Madrid: INE. Disponible a: www.ine.es INEbase - Proyecciones de población a corto plazo, serie 2011-2021. Madrid: INE. Disponible a: www.ine.es INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL. Estadísticas (diversos anys). Madrid. Ministerio de Trabajo e Inmigración. Disponible a: www.seg-social.es. SAAD-IMSERSO, Servicio de Estadísticas de la Subdirección General Adjunta de Valoración. Madrid. Ministerio de Trabajo e Inmigración. Disponible a: www.dependencia.imserso.es

149

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.