Guia d’estrangeria i treball

Unitat de Promoció i Desenvolupament del Baix Llobregat 2008 Programa del Servei d’Ocupació de Catalunya, cofinançat per la Generalitat de Catalunya i pel Fons Social Europeu

Baix Llobregat, gener 2011

Índex Guia d’estrangeria i treball

1. Qui és una persona estrangera?

5

2. Drets de les persones estrangeres.

6

2.1. DRETS DELS ESTRANGERS EN SITUACIÓ ADMINISTRATIVA REGULARITZADA I IRREGULAR.

7

3. Règim dels estrangers no comunitari

10

3.1. ENTRADA DE LES PERSONES ESTRANGERES

10

3.1.1. TIPUS DE VISAT

11

3.2. ESTADA I PERMANÈNCIA DE LES PERSONES ESTRANGERES AL TERRITORI.

12

3.2.1. PERSONES ESTRANGERES EN SITUACIÓ DESREGULARITZADA.

12

3.2.2. VIES DE REGULARITZACIÓ:

12

3.3. SITUACIÓ LEGAL DE LES PERSONES ESTRANGERES NO COMUNITÀRIES

13

3.3.1. AUTORITZACIÓ D’ESTADA.

13

3.2.2.. AUTORITZACIÓ DE RESIDÈNCIA.

14

3.2.3. AUTORITZACIÓ DE RESIDÈNCIA I TREBALL.

18

3.2.4. RENOVACIONS DE LES AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA I TREBALL PER COMPTE ALIÈ

24

4. Règim de les persones estrangeres comunitàries i els seus familiars.25 5. Règim normatiu per col·lectius

27

1. DONES

27

1.1. VÍCTIMES DE TRACTA DE PERSONES

27

1.2. VIOLÈNCIA DE GÈNERE

31

2. MENORS IMMIGRANTS

35

2.1. EDUCACIÓ

35

2.3. MENORS IMMIGRANTS NO ACOMPANYATS

37

6. Règim d’asilats i refugiats

40

7. Apàtrides

41

8. Adquisició de la nacionalitat espanyola

43

9. Criteris d’empadronament

45

10. Acollida

47

11. Permís de conduir

49

12. Homologació d’estudis superiors

52

13. Retorn voluntari

55

14. Principals novetats de la llei d’estrangeria i l’estatut de catalunya en matèria d’immigració.

60

1. Qui és una persona estrangera? Hem de diferenciar entre les persones immigrants i les persones estrangeres. Els immigrants són aquelles persones que es desplacen d’un territori a un altre per assentar-se. El desplaçament pot ser dins d’un mateix país, o d’un país a un altre. La persona immigrant alhora pot tenir la mateixa nacionalitat del país al que arriba (migració de retorn) o pot tenir una nacionalitat diferent (migracions d’estrangers). Estrangers són totes aquelles persones que no disposen de nacionalitat espanyola. Hem de distingir dos grups: 

Estrangers que no necessiten tramitar una autorització de residència (ciutadans de la Unió Europea, ciutadans de l’Acord sobre Espai Econòmic Europeu (Noruega, Liechtenstein i Islàndia), Andorra i Suïssa. Aquests ciutadans tenen dret a residir al territori espanyol per un període superior a tres mesos, estan obligats abans de que es compleixin els tres mesos des de l’entrada a l’Estat Espanyol, a fixar la seva inscripció, mitjançant la sol·licitud d’inscripció, en el Registre Central d’Estrangers a l’Oficina d’Estrangeria o a la Comissaria de Policia corresponent.



Estrangers que sí necessiten una autorització de residència: ciutadans de la resta de països.

La normativa jurídica no és la mateixa si la persona estrangera és ciutadana de la UE (ja que se li aplicarà el règim comunitari) o procedent d’un altre país fora de la UE (se li aplicarà el règim general). 

Els familiars de ciutadans d’un Estat membre de la UE, que no tinguin nacionalitat de cap d’aquests països quan acompanyin a aquest familiar podran residir a l’estat espanyol per un període superior a tres mesos, i estan obligats a obtenir una targeta de

residència de familiar de ciutadà de la Unió. La sol·licitud de la targeta s’haurà de fer a l’oficina d’estrangers o a la Comissaria de Policia. La validesa de targeta serà de 5 anys a partir de la seva expedició o pel període previst de residència del ciutadà de la Unió Europea, si el període fos inferior a 5 anys. La mort, la sortida de l’estat Espanyol, la nul·litat del vincle matrimonial, la separació, el divorci o la cancel·lació com a parella de fet no afectarà al dret de residència del membres de la seva família si són ciutadans de la UE i durant 6 mesos (si en aquest temps no ha adquirit la residència permanent) si no són ciutadans d’estats de la UE. Queden exclosos del règim general: - Els agents diplomàtics i els funcionaris consulars acreditats a l’Estat espanyol, així com els membres de les missions diplomàtiques permanents o especials i de les oficines consulars i els seus familiars, que estan exempts de les obligacions relatives a la seva inscripció com a estrangers i a l’obtenció de l’autorització de residència. - Els representants, delegats i membres de les missions permanents o de les delegacions davant dels organismes intergovernamentals amb seu a l’Estat espanyol o a Conferències internacionals que es celebrin a l’Estat espanyol així com els seus familiars. - Els funcionaris destinats a Organitzacions internacionals o intergovernamentals amb seu a l’estat espanyol així com els seus familiars, als que els tractats dels que sigui part l’estat espanyol eximeixi d’aquestes obligacions.

2. Drets de les persones estrangeres. Els drets dels estrangers estan especificats a les diferents normes jurídiques com són la Constitució Espanyola, la Llei d’estrangeria o l’Estatut d’Autonomia. Els drets dels estrangers seran conformes amb la Declaració Universal dels Drets Humans i amb els tractats i acords internacionals sobre les matèries vigents a l’Estat Espanyol.

En aquest sentit la Llei orgànica 2/2009, en els seu títol primer, en els articles 3 a 15, estableix els drets i llibertats dels ciutadans estrangers, en condicions d'igualtat amb els espanyols:

2.1. Drets dels estrangers en situació administrativa regularitzada i irregular. DRETS DELS ESTRANGERS EN SITUACIÓ ADMINISTRATIVA REGULAR Els estrangers que estiguin a l’Estat Espanyol en situació regular, d’acord amb el que estableix el títol II de la Llei Orgànica 2/2009 tenen dret a circular lliurement pel territori espanyol i a escollir la seva residència sense més limitacions que les establertes pels tractats i les lleis o acordades per les autoritats judicials amb caràcter cautelar o en un procés penal o d’extradició, entre d’altres. Es podran però establir mesures limitadores quant s’acordin en la declaració d’estat d’excepció, en els termes previstos a la Constitució i excepcionalment per raons de seguretat pública. Les mesures limitadores podran consistir en la presentació periòdica front les autoritats competents i en l’allunyament de fronteres o nuclis de població concretats singularment. Els estrangers que disposin de targeta d’identitat d’estrangers poden circular per Territori Schengen sense necessitat de sol·licitar visat sempre que disposin d’un passaport vàlid en vigor. Els estrangers residents poden ser titulars del dret de vot en les eleccions municipals d'acord amb els criteris de reciprocitat, és a dir, tenint en compte els drets reconeguts als espanyols residents als països d'origen dels estrangers, segons s’estableixi per Tractat o Llei. Quant als ciutadans comunitaris, poden ser electors i elegibles a les eleccions locals i europees. 1

1

Els ciutadans de la UE han de tenir més de 18 anys, no estar privat del dret de sufragi actiu i estar inscrits al padró Municipal d’habitants. Pels altres ciutadans, cal que tinguin més de 18 anys i no estar privat del dret de sufragi actiu, cal que estiguin inscrits al padró municipal d’habitants, tenir autorització de residència i haver residit legalment al territori espanyol: els ciutadans de Noruega 3 anys, els ciutadans d’ Islàndia 3 anys, els ciutadans de Xile 5 anys, els ciutadans de Colòmbia 5 anys, els ciutadans d’Equador 5 anys, els ciutadans de Nova Zelanda 5 anys, els ciutadans de Paraguai 5 anys, els ciutadans de Perú 5 anys i els ciutadans de Bolívia 5 anys . El vot però no serà automàtic cal inscriure’s en al cens electoral abans del 15 de gener de 2011.

El dret al treball i a la seguretat social poden exercir-lo aquells estrangers que disposen d'autorització de treball per compte aliè o de l'autorització de treball per compte propi corresponent. Independentment de la situació administrativa tenen dret de sindicació i la llibertat de vaga. http://www.gencat.cat/treball Els estrangers residents a l’Estat espanyol, tenen dret a les ajudes en matèria d'habitatge. http://www.gencat.cat/habitatge Els estrangers residents a Espanya tenen dret a l'accés a les prestacions i serveis socials i de la seguretat social, en les mateixes condicions que els espanyols. Assistència jurídica gratuïta. Els estrangers amb situació administrativa regularitzada tenen en aquest sentit els mateixos drets que es espanyols. Educació: tots els estrangers majors de 18 anys i amb residència legal podran accedir a l’ensenyament no obligatori i a l’obtenció de les titulacions. Tindran accés al sistema públic de beques i ajuts DRETS

DELS

ESTRANGERS

EN

SITUACIÓ

ADMINISTRATIVA

IRREGULAR Els estrangers que es troben a Espanya, amb independència de la seva situació administrativa, tenen el dret i el deure de conservar la documentació que acrediti la seva identitat, emesa per les autoritats espanyoles o bé per les autoritats del país d'origen. En determinats casos, els estrangers que acreditin que no poden ser documentats pels seus països d'origen poden sol·licitar a les autoritats espanyoles una cèdula d'inscripció, que poden utilitzar per l’empadronament. Els estrangers residents i empadronats tenen tots els drets reconeguts en la legislació de les bases de règim local. Els estrangers a l’Estat espanyol, poden exercir amb independència de la situació administrativa la llibertat d’associació i reunió. Els ciutadans estrangers menors de 18 anys que es trobin a l’Estat espanyol tenen el dret i el deure a l’educació bàsica obligatòria gratuïta en les mateixes condicions que els espanyols i per tant amb independència de la seva situació administrativa. Els estrangers també tenen el dret a l'educació

no obligatòria en les mateixes condicions que els espanyols. Totes les persones estrangeres empadronades tenen dret a l'assistència sanitària. Els estrangers que es troben a l’Estat espanyol amb independència de si estan empadronats o no tenen dret a l'assistència sanitària pública d'urgència per contracció de malalties greus o accidents. En el cas de menors d'edat estrangers o de dones embarassades tenen dret a l'assistència sanitària pública encara que no estiguin empadronats. En quant a la Seguretat Social, si no tenen regularitzada la seva situació administrativa poden accedir als serveis i prestacions socials bàsics. http://www.gencat.cat/dasc Els estrangers independentment de la seva situació administrativa, tenen dret a acudir als jutges i tribunals per defensar els seus drets i llibertats, es a dir tenen el dret a la tutela judicial efectiva. També se’ls reconeix el dret al recurs contra els actes administratius adoptats amb relació a les qüestions d'estrangeria. Es garanteix a totes les persones estrangeres que es troben a Espanya i que no tinguin prou recursos econòmics per pagar els procediments administratius o judicials relatius a la seva entrada, devolució o expulsió o als procediments d'asil l'assistència jurídica gratuïta. L'assistència jurídica gratuïta comprèn: assessorament i orientació jurídics gratuïts, defensa i representació gratuïtes, assistència al detingut o pres en instàncies policials, exempció del pagament dels dipòsits necessaris per interposar recursos, etc. També tenen el dret a l'assistència d'un intèrpret si no comprenen o parlen la llengua oficial que s'utilitza. Igualment, l'Estat espanyol, com a signatari de la Convenció de Ginebra, reconeix en la Constitució el dret d'asil i refugi. Asil és la protecció o refugi que s'ofereix a aquell estranger a qui es reconeix la condició de refugiat. Per conèixer els requisits per sol·licitar l'estatut de refugiat a Espanya es pot consultar

http://www.eacnur.org/

http://www.cear.es/

I

per

a

l'atenció

a

Catalunya:

3. Règim dels estrangers no comunitari 3.1. Entrada de les persones estrangeres Les persones estrangeres que vulguin entrar a l’estat espanyol hauran d’acreditar la seva identitat mitjançant el: -

Passaport (individual o col·lectiu), vàlidament expedit i en vigor. Els menors poden estar inclosos als passaports dels pares o tutors sempre que tinguin la mateixa nacionalitat que el titular del passaport.

-

Títol de viatge: vàlidament expedit i en vigor

-

Document nacional d’identitat, cèdula d’identificació o qualsevol altre document que acrediti la seva identitat i que es consideri vàlid, en virtut dels compromisos internacionals assumits per l’Estat espanyol. Expedits per les autoritats competents del país d’origen o per les Organitzacions Internacionals habilitades.

-

Els estrangers que vulguin entrar a l’Estat Espanyol, hauran de fer-ho pels espais habilitats a l’efecte, estar previstos de passaport o document de viatge que acrediti la seva identitat, que es consideri vàlid per tal fi en virtut dels convenis internacionals subscrits per l’Estat Espanyol i no estar subjecte a prohibicions expresses. Excepte en casos que s’estableixi el contrari, serà necessari un visat, no sent necessari quan l’estranger tingui targeta d’identitat d’estrangers o una autorització de tornada.

-

Es podrà autoritzar l’entrada a l’Estat Espanyol als estrangers que no reuneixin els requisits anteriors quant existeixin raons excepcionals d’índole humanitari, interès públic o compliment de compromisos adquirits per l’Estat Espanyol.

-

Als estrangers que se’ls requereixi hauran d’especificar els motius de sol·licitud d’entrada a l’Estat Espanyol. Els funcionaris responsables del control d’entrada podran exigir-los la presentació de documents que justifiquin la verosimilitut del motiu d’entrada invocat depenent de la naturalesa del viatge, podran sol·licitar un o altre document.

3.1.1. Tipus de visat La visa és el títol de viatge que permet l’entrada a l’Estat Espanyol, i es concedeix en funció del motiu que justifiqui el viatge a Espanya. Els estrangers que vulguin venir a l’Estat Espanyol han de tenir un visat a no ser que siguin nacionals dels països que no estiguin a la llista de països sotmesos a l’obligació de visat pel creuament de les fronteres exteriors, per estàncies a l’espai Shengen no superiors a 3 mesos en un període de 6 mesos des de la primera data d’entrada a l’Espai Shengen. També estan exemptes, els estrangers que tinguin condició de refugiats i estiguin documentats com a tals per un país signatari de l’Acord Europeu relatiu a l’exempció de visats per a refugiats, els membres de tripulacions de vaixells de passatge i comerciants documentats amb la corresponent targeta de tripulant, els membres d’avions comercials documentats amb la corresponent targeta de tripulant i els estrangers titulars d’una autorització de residència, una autorització provisional de residència o una targeta d’acreditació diplomàtica. Existeixen tres tipus de visat per entrar a l’Estat Espanyol en funció del tipus de viatge a realitzar:  Visat de trànsit: Aquests visats habiliten al titular per a travessar la

zona internacional de trànsit d’un aeroport espanyol. Estan sotmesos a l’obligació de tenir aquest visat, els nacionals dels països que es trobin al llistat de països sotmesos a l’obligació de visats de trànsit aeroportuari  Visats de curta duració (Shengen): Habiliten pel trànsit o per una

estada en el territori d’Espanya i a la resta dels Estats Shengen amb una duració no superior a 3 mesos en un període de 6 mesos des de la primera data d’entrada a l’espai Shengen. 

Visats nacionals: Habiliten per residir, residir i treballar, estudiar o investigar a l’Estat Espanyol. Tots els estrangers que desitgin entrar a Espanya per residir i treballar o estudiar necessiten comptar amb un visat d’aquest tipus, a menys que es tracti de ciutadans de la UE, Islàndia, Liechestein, Noruega i Suïssa.

Cal fer una menció al visat de recerca de feina, que es regula dins l'Acord de Contingent i que està adreçat a fills o néts d'espanyols d'origen o bé a determinats sectors d'ocupació; aquest visat permet que els seus titulars entrin en territori espanyol, s'inscriguin com a demandants de feina als serveis públics d'ocupació i puguin estar a l’Estat Espanyol durant 3 mesos. Si durant l'estada la persona interessada troba feina pot ser contractada immediatament i obtindrà una autorització de residència i treball per compte aliè; en cas contrari, el titular del visat haurà de sortir del territori espanyol finalitzats els 3 mesos d'estada. El visat més comú per entrar a l’Estat Espanyol és el visat d’estada curta o de turisme que no autoritza a treballar. L’estada es podrà prorrogar per un període no superior a tres mesos sempre i que s’acrediti causa justificada i mitjans de vida suficients.

3.2. Estada i permanència de les persones estrangeres al territori. 3.2.1. Persones estrangeres en situació irregular. Es consideren persones estrangeres en situació irregular les que resideixen a l’Estat Espanyol sense cap autorització d’estada o residència vigent. Estaran en situació irregular: -

Les persones que els hagi caducat en més de tres mesos l’autorització d’estada o residència anterior.

-

Aquelles que no hagin obtingut les autoritzacions sol·licitades

-

Aquelles persones que hagin entrat a Espanya sense passar per cap control fronterer.

3.2.2. Vies de regularització: Actualment estan previstes tres vies de regularització: a) les causes humanitàries b) per col·laboració amb la justícia

c) via arrelament acreditant un període continuat al país juntament amb d’altres requisits. Pels menors no nascuts a l’Estat Espanyol i que es trobin en situació irregular, hauran d’acreditar dos anys de permanència continuada a l’Estat Espanyol i a més que els seus pares disposin de mitjans de vida suficients i allotjament per exercir el dret a la reagrupació familiar. Si aquests menors es troben en edat escolar obligatòria hauran d’acreditar que estan matriculats en un centre d’ensenyament i que han assistit regularment a classes durant la seva permanència al territori espanyol.

3.3. Situació legal de les persones estrangeres no comunitàries 3.3.1. Autorització d’estada. Es troba en situació d’estada la persona estrangera que no sent titular d’una autorització de residència està autoritzat a romandre a l’Estat Espanyol per un període no superior a tres mesos. L’ Autorització d’estada per estudis, permet romandre a Espanya a un estranger amb la finalitat principal d’estudiar, realitzar cursos o treballs d’investigació o formació no remunerada en centres públics o privats reconeguts oficialment. L’autorització serà vigent durant el temps que durin els estudis o recerca, si aquest és superior es renovarà anualment. Només es concedirà si s’ha entrat al país amb visat d’estada per estudis que s’haurà de sol·licitar al consolat espanyol del país d’origen acreditant capacitat econòmica per a la pròpia manutenció i admissió al centre espanyol. Els estrangers amb visat per estudis podran realitzar activitats laborals, sempre que sigui a mitja jornada o no més de 3 mesos si és jornada completa. L’activitat laboral haurà de ser compatible amb la realització dels estudis o treballs d’investigació i el salari no ha de ser un recurs necessari per la subsistència de l’estudiant. La realització de treball en una família per a compensar l'estada i el manteniment a la mateixa mentre es milloren els coneixements lingüístics o

professionals es regularan d'acord amb el que hi ha disposat en els acords internacionals sobre col·locació «au pair». Per altra banda si el que es vol és modificar l’autorització per estudis o investigació per passar a la situació de residència i treball s’ha de reunir tres condicions: -

Haver estat tres o més anys a l’Estat Espanyol en la situació d’estada per estudis o investigació.

-

Haver superat satisfactòriament els estudis o el projecte d’investigació.

-

Haver realitzat els estudis o el projecte d’investigació sense beques ni subvencions relacionades amb projectes de desenvolupament al país d’origen.

Si l’estudiant el que vol és treballar per compte propi en una activitat compatible amb els estudis haurà de disposar dels recursos econòmics necessaris per dur a terme el projecte. L’activitat haurà de ser compatible amb els estudis o treballs d’investigació. Les targetes d’estudiant es tramiten a les Oficines de Policia. Les persones acompanyants d’un estudiant amb visat de familiar d’estranger no tenen dret a obtenir una autorització de treball vinculada a aquesta visa.

3.2.2.. Autorització de residència. La persona estrangera que vulgui residir temporalment sense realitzar activitats laborals, haurà de sol·licitar el visat de residència al consolat espanyol en el seu país d’origen. Una persona estrangera es pot trobar en situació de residència temporal (més de 90 dies i menys de 5 anys) o bé en situació de residència permanent (més de 5 anys).

a) Residència temporal La residència temporal únicament autoritza a la persona estrangera titular d’aquesta autorització a quedar-se a l’Estat Espanyol per un temps superior a 90 dies i inferior a 5 anys. La persona interessada és qui sol·licita el visat corresponent a la missió diplomàtica o oficina consular espanyola del país en què resideix. El visat que s’atorgui incorporarà una autorització inicial de residència, i el còmput de la seva vigència s’iniciarà des de l’entrada a Espanya que es farà constar al seu passaport o títol de viatge. Dins del termini d’1 mes des de la data d’entrada a Espanya, la persona ha de sol·licitar personalment la Targeta d’Identificació d’Estranger (TIE) que s’expedirà amb la mateixa validesa temporal que l’autorització que s’hagi atorgat a la persona. L’autorització inicial de residència té una durada d’1 any i es pot prorrogar per 2 anys més, prèvia sol·licitud de renovació i fins a completar un màxim de 5 anys. Per poder obtenir tant el visat com l’autorització de residència temporal, a part de la documentació que hagi de presentar, la persona ha d’acreditar que disposa dels mitjans de vida necessaris per atendre les seves despeses de manutenció durant el temps de durada de l’estada, sense haver de realitzar cap activitat laboral, i que també disposa d’una assegurança mèdica. Una autorització de residència no autoritza a treballar; llevat que l’autorització sigui de residència per reagrupament familiar, i els titulars d’aquesta autorització tinguin un grau de parentiu amb la persona que va fer el reagrupament, de cònjuge, fill o filla. b) La Residència de llarga durada S’atorga quan la persona ha estat a Espanya en situació de residència legal i continuada durant 5 anys. La residència de llarga durada és per temps

indefinit i permet a la persona estrangera treballar en les mateixes condicions que la resta de la ciutadania espanyola. També es pot atorgar aquest tipus d’autorització en altres supòsits com per exemple a les persones espanyoles d’origen que van perdre la nacionalitat espanyola, o bé a les persones estrangeres que han contribuït de manera destacada al progrés econòmic, científic o cultural d’Espanya o a la seva projecció en l’estranger. Els titulars d’una autorització de residència de llarga durada han de renovar la targeta d’identitat (TIE) cada 5 anys. c) Residència per circumstàncies excepcionals Es poden atorgar aquest tipus d’autoritzacions de residència temporal si es donen les circumstàncies excepcionals següents: a) Raons d’arrelament laboral. b) Raons d’accés al mercat laboral i arrelament personal. c) Raons de parentiu: quan es tracti de fills o filles de pare o mare que haguessin estat originàriament espanyols. d) Raons de protecció internacional: asil i de condició de refugiat i els estrangers desplaçats. e) Raons humanitàries: a les persones que hagin estat víctimes d’immigració clandestina, discriminats per la seva ideologia, religió, raça. f) Raons d’interès públic o seguretat nacional: en aquest supòsit les autoritzacions atorgades tindran una validesa d’un any i podran ser renovades per al mateix període. d) Residència per reagrupament familiar És un dret que tenen les persones estrangeres que estan residint legalment a Espanya i que comporta la possibilitat de portar al nostre país els seus familiars més directes com són: - El cònjuge sempre que no estiguin separats de fet o judicialment. Només podran reagrupar un cònjuge. - Els fills del resident i del cònjuge, inclosos els adoptats, sempre que siguin menors de 18 anys o estiguin incapacitats i no estiguin casats (si fossin

fills només d’un dels cònjuges s’ha d’acreditar el fet que qui reagrupa en té la pàtria potestat). - Els menors de 18 anys o incapacitats si la persona estrangera és el seu representant legal. - Els ascendents majors de 65 anys (pare i mare) del reagrupant o del seu cònjuge si estan al seu càrrec i en el cas que existeixin raons que justifiquin la necessitat d’autoritzar la seva residència a Espanya. Per poder exercir-lo han de demostrar que disposen d’un allotjament adequat i de mitjans de subsistència suficients per atendre les necessitats de tota la família un cop s’hagi reagrupat. Per sol·licitar la residència per reagrupament familiar cal: - Haver residit legalment a Espanya durant al menys 1 any. - Tenir autorització per residir al menys 1 mes. - Acreditar que es tenen prous ingressos pel manteniment de la família - Acreditar que es disposa un allotjament adequat mitjançant l’informe municipal d’habitatge o mitjançant un acte notarial si no s’emet l’informe en el termini de 15 dies Quan s’accepti la sol·licitud de reagrupament familiar, l’autoritat competent expedirà a favor dels membres de la família reagrupats l’autorització de residència. La durada d’aquesta autorització serà igual al període de validesa de l’autorització de residència de la persona que exerceixi aquest dret. Una vegada l'Oficina d'Estrangers hagi autoritzat el reagrupament, el familiar resident a l'estranger podrà sol·licitar un visat de residència al consolat espanyol del país de procedència que li permetrà entrar al territori espanyol i tramitar la targeta d'identitat d'estranger corresponent. Els cònjuges, els fills i les filles, en edat laboral, de la persona reagrupant, poden treballar sense més tràmits administratius. Així mateix, podran obtenir una autorització de residència independent del reagrupant, tant els cònjuges

com els fills i filles majors d’edat, si disposen de mitjans econòmics suficients per cobrir les seves necessitats, o bé si ha residit a Espanya durant 5 anys. També podrà obtenir una autorització independent la cònjuge reagrupada si ha estat víctima de violència de gènere, amb una resolució judicial de protecció al seu favor. En el supòsit de mort del reagrupant, els seus familiars reagrupats podran obtenir una autorització de residència independent en les condicions que es determinin. e) Residència dels fills nascuts a Espanya de pares estrangers Els fills nascuts a Espanya de pares estrangers que es trobin en situació de residència legal al territori espanyol adquireixen automàticament el mateix tipus d’autorització de residència que tingui qualsevol dels dos progenitors, sense la necessitat d’obtenir l’exempció de visat. f) Renovació de l’autorització de residència Les autoritzacions de residència es poden renovar sempre que les seves circumstàncies tant econòmiques com personals no variïn o es produeixin d’altres noves que també justifiquin la renovació de l’autorització. L’autorització renovada tindrà una vigència de 2 anys, excepte que correspongui atorgar una autorització de residència de llarga durada. El cònjuge que hagués adquirit la residència a Espanya per ser familiar d’una persona espanyola o d’una nacional de la UE o de l’EEE i els seus familiars agrupats conservaran la residència malgrat es trenqui el vincle matrimonial pel qual va tenir dret a la residència.

3.2.3. Autorització de residència i treball. Les autoritzacions de residència i treball acrediten que la persona estrangera pot residir i treballar a Espanya i treballar en igualtat de condicions a les persones espanyoles. (Durant el primer any de vigència de les autoritzacions

de residència i treball, es poden establir restriccions tant pel que fa a l’àmbit territorial com al sector d’activitat).

a) Autoritzacions inicials per residir i treballar per compte aliè Les persones estrangeres que no es trobin a Espanya o que no siguin residents legals podran accedir a una autorització de residència i treball per compte aliè si obtenen un contracte de treball per part d’una empresa. L’empresa ha de tramitar l’oferta davant l’oficina de Treball corresponent. Com a norma general, es pot contractar una persona estrangera no comunitària si la situació nacional d’ocupació permet la seva contractació: i) L’ocupació per a la qual es necessita contractar-la està inclosa al Catàleg d’ocupacions de difícil cobertura 2 vigent en aquell moment. ii) Cal que el lloc ofert es correspongui amb una ocupació de les que es recullen a la gestió col·lectiva de contractacions en origen. iii) Les oficines de Treball certifiquen la dificultat de trobar persones candidates adequades i disponibles per a una ocupació concreta. Si es resol favorablement l’expedient i s’atorga aquesta autorització de residència i treball, la persona treballadora disposarà del termini d’un mes, a comptar des de la notificació a l’empresa de la resolució, per presentar-se personalment davant el Consolat d’Espanya en el seu país i sol·licitar el visat de residència i treball per compte aliè. Aquest visat incorporarà l’autorització inicial de residència i treball per compte aliè i la seva vigència (1 any) començarà a comptar, des de la data en què efectuï l’entrada a Espanya, i haurà de constar en el seu passaport o títol de viatge. Aquestes autoritzacions inicials per compte aliè tenen una vigència d’1

Per consultar el catàleg: http://www.oficinadetreball.gencat.cat/socweb/export/sites/default/socweb_ca/empreses/orien t_contractacio/contract_extran/cataleg_ocup.html 2

any i es poden restringir per a un àmbit territorial determinat i per a una activitat laboral concreta. Les autoritzacions de residència i treball és una competència transferida a la Generalitat de Catalunya en el nou Estatut d’Autonomia (art. 138.2). Comprèn les autoritzacions inicials de treball per compte aliè i per compte propi, les modificacions de les autoritzacions inicials de treball i la gestió col·lectiva de contractacions en origen 3 . S’encarrega de la seva gestió el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i s’exercirà en coordinació amb l’Administració General de l’Estat en matèria d’entrada i residència de persones estrangeres a l’Estat Espanyol.

b) Condicions per obtenir l’autorització de residència i treball. Una persona estrangera pot obtenir l’autorització de residència i treball en tres supòsits: i) Disposant d’una autorització de residència o estada per estudis o investigació, tal i com hem explicat a l’apartat 3.3.1. “Autorització d’estada per estudis”. Queden fora de l’abast de les noves competències (i per tant es seguiran exercint en el marc de l’Administració General de l’Estat): - Les renovacions de les autoritzacions, pròrrogues d’estada i autoritzacions de tornada. - Les autoritzacions que només afectin la residència. - Les autoritzacions inicials de residència i treball de durada determinada, per al desenvolupament de les activitats següents: a) De temporada o campanya. b) D’obres o serveis per al muntatge de plantes industrials o elèctriques, construcció d’infraestructures, edificacions i xarxes de subministrament elèctric, gas, ferrocarrils i telefònics, instal·lacions i manteniment d’equips productius, així com la seva posada en marxa i reparacions, entre d’altres. - Les autoritzacions inicials de residència i treball en el marc de prestacions transnacionals de serveis. - El reagrupament familiar. - Les autoritzacions de residència en el supòsit d’arrelament. - Les sol·licituds de títols de viatge o de cèdules d’inscripció. - Les sol·licituds de certificats del N.I.E. (Número d’Identificació de l’Estranger) o de la Targeta d’Identitat de l’Estranger. - L’autorització inicial de treball per a supòsits de treball temporal pel règim del contingent de treballadors/es estrangers/es. - El reconeixement de l’excepció a l’obligació d’obtenir autorització per treballar. - Les sol·licituds relacionades amb persones estrangeres comunitàries o de països de l’espai Econòmic Europeu (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Dinamarca, Estònia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania i Suècia) o Suïssa.

3

ii) Si està en situació de sol·licitar una autorització de residència per arrelament o de residència i treball per arrelament. iii) En cas de tenir una oferta de treball en ferm i residir fora de l’Estat Espanyol. Els tràmits d’aquesta sol·licitud els haurà de fer l’empresari que contracta. c) Les autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals. Són actualment l’única via que disposen les persones que resideixen a l’estat espanyol per regularitzar la seva situació; són excepcionals perquè no hi ha cap via ordinària per les persones que viuen aquí de forma irregular més enllà de l’opció de retornar al país d’origen. Sobre les autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals, hi ha les següents: - Per raons humanitàries: La dificultat d’aquesta via recau en que implica una valoració subjectiva de l’expedient al no contemplar uns criteris objectius. - Les persones víctimes de delictes, per exemple, per violència domèstica o perquè han hagut de marxar del seu país per la seva orientació política, religiosa o sexual. Pot obtenir autorització de residència i treball. - Les persones que acrediten una malaltia greu sobrevinguda: Només es pot obtenir l’autorització de residència. - Les persones que acrediten que el trasllat al seu país comporta un perill per la seva seguretat o per la de la seva família: Pot obtenir autorització de residència i treball. - Per col·laborar amb la Justícia o altres autoritats (a instància de l’administració perquè no pot demanar-la la persona). -

Altres

circumstàncies

excepcionals

que

es

regulin

reglamentàriament. - Per arrelament laboral: podran optar per aquest arrelament les persones que acreditin una permanència continuada per un període mínim de 2 anys, que no tinguin antecedents penals a l’estat espanyol ni al seu país d’origen i que demostrin l’existència de relacions laborals no inferiors a 1 any

mitjançant resolució judicial o resolució administrativa que reconegui aquesta relació laboral. - Per arrelament social d) L’arrelament social És una de les vies per obtenir l’autorització de residència i treball per circumstàncies excepcionals. Cal acreditar una sèrie de requisits que els valorarà l’Administració de l’Estat a traves de la Subdelegació pertinent, en aquest cas la Subdelegació del Govern de Barcelona. Els requisits són els següents: - Residència continuada al territori espanyol per un mínim de 3 anys. o S’entén com a continuada que no pot haver residit fora del territori més de sis mesos. o Quant a manera d’acreditar la permanència continuada, no especifica

quin

document

l’Administració

dóna

validesa.

Actualment la Subdelegació del Govern de Barcelona només està acceptant el padró municipal. - No tenir antecedents penals al territori espanyol ni al país d’origen. o La caducitat d’aquest certificat normalment és de 6 mesos, però dependrà de cada país (en alguns és de 3 mesos i en altres d’1 mes). - Comptar amb un contracte de treball firmat per ell mateix i l’empresari en el moment de la sol·licitud amb una duració no inferior a un any ni inferior a 40 hores setmanals, sempre d’acord amb la normativa del sector (per exemple, si el conveni col·lectiu és inferior a 40 hores cal que l’oferta correspongui a aquest conveni col·lectiu). o L’empresa ha d’adjuntar una clàusula al contracte que especifiqui que el contracte està subjecte a l’obtenció de l’autorització per treballar.

- Des de la presentació del contracte, la resposta pot trigar fins a 6 mesos, tot i que normalment responen abans. - Quan es rep la carta amb l’autorització, l’empresari disposa de 30 dies per donar d’alta al treballador, ja que, si no, cal iniciar de nou tot el procés. - Actualment un dels motius de denegació és el fet que l’empresa no estigui al corrent de pagaments a la Seguretat Social. - En servei domèstic cal fer el mateix i el contractant (al ser un particular) haurà de presentar la darrera declaració de la renda per demostrar que és solvent. - Vincles familiars amb altres estrangers residents legals o un informe que acrediti la seva inserció social emès per l’Ajuntament en el que tingui el domicili habitual; per tant, si es pot demostrar aquest vincle, no cal l’informe que realitza l’ajuntament. Es tracta d’un l’informe que no és vinculant i en el reglament d’estrangeria no queda especificat qui l’ha de fer. Al Baix Llobregat, actualment els estan fent majoritàriament des de Serveis Socials. No existeix un llistat tancat de variables que acreditin la inserció social, sinó que hi ha la possibilitat de valorar la inserció social de la persona a l’informe en funció de múltiples aspectes. Si s’apliquen uns criteris per poder definir si l’informe és favorable o desfavorable, cal que aquests estiguin escrits i aprovats per l’ajuntament a través del Ple, doncs com tot procés administratiu, aquest pot ser recorregut i, a més, cal motivar a l’usuari el perquè d’una resolució desfavorable. Hi ha la possibilitat de recomanar que s’eximeixi d’aportar contracte de treball, sempre que acrediti mitjans econòmics (cal especificar-ho a l’informe). Actualment la Subdelegació del Govern de Barcelona està resolent positivament quan hi ha un vincle familiar directe i en els casos de

discapacitats o persones amb limitacions físiques. No hi ha especificat un mínim per acreditar aquests mitjans, però segons la situació s’estan agafant les següents referències: - Quan hi ha vincle familiar directe: no fa falta un mínim d’ingressos sinó només cal justificar que depèn econòmicament del familiar amb qui viu. - Quan no existeix un vincle familiar directe: s’està agafant com a referència el fet de disposar d’uns ingressos equivalents al salari mínim interprofessional. A l’actual orgànica 2/2009 d’11 de desembre, de reforma de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, a l’article 68.3 diu que

“Amb caràcter previ a la

concessió d’autoritzacions per arrelament, les comunitats autònomes o, si s’escau, els ajuntaments, han d’emetre un informe sobre la integració social de l’estranger el domicili habitual del qual es trobi en el seu territori. S’han de determinar per reglament els continguts de l’esmentat informe. En tot cas, l’informe ha de tenir en compte el període de permanència, la possibilitat de disposar d’habitatge i mitjans de vida, els vincles amb familiars residents a Espanya, i els esforços d’integració a través del seguiment de programes d’inserció sociolaborals i culturals”.

3.2.4. Renovacions de les autoritzacions de residència i treball per compte aliè En tots els casos és la persona interessada qui sol·licita la renovació de les autoritzacions de residència i treball per compte aliè. Aquesta renovació s’ha de fer en el model oficial corresponent, durant els 60 dies naturals previs, a la data d’expiració de la vigència de la seva autorització i es pot presentar a qualsevol registre públic. La presentació de la sol·licitud en aquest termini prorroga la validesa de l’autorització fins la resolució del seu procediment.

4. Règim de les persones estrangeres comunitàries i els seus familiars.

Els estrangers que es troben dins del règim jurídic comunitari, tenen dret a l’entrada, permanència i residència en territori espanyol. Podran desenvolupar qualsevol activitat laboral tant per compte propi com per compte aliè, en les mateixes condicions que els espanyols i sense haver de tramitar targeta de residència. Tenen la condició de persones comunitàries les nacionals procedents dels països següents: 1. Unió Europea: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Suècia, Malta i Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia, Txèquia, Romania i Bulgària. 2. Espai Econòmic Europeu: Noruega, Islàndia, Liechtenstein i Suïssa. Els familiars dels estrangers de règim comunitari seran beneficiaris d’algunes mesures: -

major facilitat per obtenir el visat de residència

-

no haver de renovar la residència fins els 5 anys

-

la possibilitat de treballar indistintament per compte pròpia o aliena.

Tenen dret a la residència de familiar de comunitari el: -

Cònjuge, sempre que no hagi recaigut acord o declaració de nul·litat del vincle matrimonial, divorci o separació legal.

-

Parella amb la que mantingui una unió anàloga a la conjugal inscrita en un registre públic d'un Estat Membre de la UE o tractament comunitari, que impossibiliti dos registres simultanis en l'Estat.

-

Descendents directes (fills) i els del seu cònjuge o parella registrada, menors de 21 anys, incapacitats o majors de 21 anys que visquin al seu càrrec.

-

Ascendents directes (pares) i els del seu cònjuge o parella registrada que visquin al seu càrrec, excepte els ascendents d'espanyols i els del cònjuge o parella registrada d'espanyol, no titulars de targeta comunitària, que s'han de reagrupar per règim general.

Quan els familiars no siguin nacionals d'algun Estat Membre de la UE o no tinguin tractament comunitari però els hi sigui d'aplicació el règim comunitari, necessitaran sol·licitar la corresponent Targeta de Residència de Familiar de ciutadà de la UE. Han d'aportar, a més de l'imprès oficial de sol·licitud: -

Passaport en vigor.

-

Prova del vincle de parentesc, legalitzat i traduït, quan correspongui.

-

Acreditació de la residència a Espanya del familiar comunitari.

-

Volant d'empadronament de l'interessat i del seu familiar comunitari.

-

Prova de la dependència econòmica, en els casos de descendents directes majors de 21 anys i ascendents directes del ciutadà de la UE o del seu cònjuge o parella registrada.

En cas de defunció del comunitari, els seus familiars tenen dret a seguir residint a l’Estat Espanyol en el cas que: -

El difunt hagués adquirit el dret a residir en territori espanyol amb caràcter permanent.

-

El difunt hagués residit més de 2 anys a l’estat espanyol.

-

La seva mort fos per accident de treball o malaltia professional.

-

El cònjuge supervivent fos ciutadà espanyol i perdés la nacionalitat a conseqüència del matrimoni amb el difunt.

5. Règim normatiu per col·lectius

1. Dones 1.1. Víctimes de tracta de persones La tracta de persones és definida pel Dret Comunitari com “la captació, transport, trasllat, acollida o recepció de persones, recorrent a l’amenaça o a l’ús de la força o altres formes de coacció, al rapte, al frau, a l’engany, a l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat o a la concessió o recepció de pagaments o altres beneficis dirigits a obtenir el consentiment d’una persona que tingui autoritat sobre altres, amb finalitats d’explotació. Aquesta explotació inclourà com a mínim, l’explotació de la prostitució aliena o altres formes d’explotació sexual, els treballs o serveis forçats, l’esclavitud o les pràctiques anàlogues a l’esclavitud, la servitud o l’extracció d’òrgans”. Per la seva banda, el tràfic o contraban de persones s’entén com la “facilitació de l’entrada il·legal d’una persona a un Estat Membre del qui la persona no és nacional o resident permanent, amb la finalitat d’obtenir directament o indirectament, un benefici econòmic o qualsevol altre benefici d’ordre material”. En aquest cas, s’entén per entrada il·legal “el pas de fronteres sense complir els requisits necessaris per entrar legalment dins el territori de l’Estat”. La tracta de persones es troba regulada a l’art. 318 bis del Codi Penal (CP) espanyol. En ell s’estableix una pena d’entre quatre i vuit anys de presó per aquest delicte, una suma que augmenta fins a una franja d’entre cinc i deu anys si la finalitat del tràfic és l’explotació sexual de les persones. A la pràctica, aquest precepte planteja nombrosos problemes d’aplicació ja que regula conjuntament el tràfic i la immigració clandestina i, a més, no encaixa exactament amb els textos internacionals i comunitaris que també regulen aquest tipus de comportaments.

De manera molt similar encara que no plenament coincident, l’art. 59.1.b) LODILE sanciona amb una multa de 6.001 fins 60.000 euros (o expulsió, si l’autor és estranger), el fet “d’induir, promoure, afavorir o facilitar amb ànim de lucre, individualment o formant part d’una organització, la immigració clandestina de persones en trànsit o amb destí al territori espanyol o la seva permanència en el mateix, quan aquesta acció no constitueixi delicte”. També té la consideració d‘infracció molt greu el “transport d’estrangers per via aèria, marítima o terrestre, cap al territori espanyol si no s’ha comprovat diligentment la validesa i vigència dels passaports, títols de viatge i/o qualsevol altre document d’identitat. En qualsevol cas, la protecció que s’atorga a les víctimes és indirecta o general. A banda de les eventuals indemnitzacions econòmiques (civils), la protecció es limita, principalment i només en alguns casos, a la concessió de determinats permisos de residència, acompanyats d’una autorització de treball. La Llei Orgànica 4/2000 (LODILE), preveu la possibilitat que l’Administració concedeixi un permís de residència temporal per raons humanitàries o per col·laboració amb la justícia. L’article 45, apartat 4 del REDILE desenvolupa la previsió legal, establint la possibilitat d’atorgar un permís de residència per raons humanitàries als estrangers que hagin estat víctimes, entre altres, dels delictes tipificats als articles 311 a 314 del Codi Penal, sempre que hagi recaigut sentència per aquests delictes. Per tant, aquest article exigeix una sentència ferma per a l’expedició del permís, raó per la qual la protecció de les víctimes de tracta és molt limitada mentre dura el procediment penal. L’article 46.3 REDILE estableix que les víctimes de violència domèstica podran sol·licitar el permís quan s’hagi dictat una ordre de protecció al seu favor i, per tant, no és necessari esperar a l’existència d’una sentència ferma. La Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere amplia la possibilitat de presentar la sol·licitud abans de la sentència amb l’objectiu de protegir la víctima, quan constin mesures

cautelars o bé un informe del Ministeri Fiscal que indiqui l’existència d’indicis que la persona sol·licitant és víctima d’aquest delicte. Per obtenir-los, és necessari: l’Absència d’antecedents penals a Espanya i al país d’origen o d’anterior residència en relació als delictes existents en l’ordenament espanyol. El no tenir prohibida l’entrada a Espanya i no figurar com a rebutjable en l’espai territorial dels Estats membres de l’espai Schengen i l’absència de mala fe en el sol·licitant de l’autorització de residència. A més d’aquesta autorització per raons humanitàries, la legislació d’estrangeria estableix la possibilitat de concedir una autorització a les persones que col·laborin amb les autoritats administratives, policials, fiscals o judicials (art.31.3 LODILE). L’article 59 de la LODILE estableix que podran quedar exemptes de responsabilitat administrativa i, per tant, no ser expulsats, els estrangers que hagin estat víctimes, perjudicats o testimonis d’un acte de tràfic il·lícit d’éssers humans, immigració il·legal o de tràfic il·lícit de mà d’obra o d’explotació en la prostitució abusant de la seva situació de necessitat, si denuncien als autors o cooperadors davant les autoritats o cooperen i col·laboren amb els funcionaris policials, proporcionant informació essencial o directament testificant contra els autors en un procés judicial per delictes. Durant el període de cooperació, l’administració proporcionarà a l’estranger l’atenció social i jurídica necessària, sense perjudici que el jutge instructor adopti un seguit de mesures en el marc de la normativa sobre protecció de testimonis en causes criminals. El permís de residència temporal tindrà una durada inicial d’un any. Com es pot veure, la concessió d’aquests permisos dependrà en tot cas del seguiment d’un procés penal contra el autors dels delictes, un fet que, degut a les característiques pròpies d’aquest fenomen delictiu, no és massa habitual.

La introducció de l’article 59 bis a la LODILE mitjançant la Llei Orgànica 2/2009 ha suposat la transposició a l’ordenament espanyol de la Directiva 2004/81/CE del Consell, de 29 d’abril, relativa a l’expedició d’un permís de residència a nacionals de tercers països que siguin víctimes de tracta d’éssers humans o que hagin estat objecte d’una acció d’assistència a la immigració il·legal i que cooperen amb les autoritats competents. La directiva té per objectiu definir les condicions per la concessió de permisos de residència de duració limitada a nacionals de tercers països que cooperin en la lluita contra la tracta de persones. S’aplica a les víctimes de tracta de persones, però també i per voluntat dels Estats, a persones que hagin estat objecte d’una acció d’ajuda a la immigració il·legal. La gran novetat que aporta aquesta norma és la previsió d’un període de reflexió que possibiliti que la víctima decideixi lliurement si coopera amb les autoritats competents, durant el qual no es podrà ni executar l’ordre d’expulsió ni desconèixer la prestació de determinats drets. Durant aquest període, s’ha de garantir que la persona gaudirà d’un nivell de vida que li permetrà subsistir, que podrà tenir accés a tractaments mèdics d’urgència, que es vetllarà per la seva seguretat i protecció i que es posarà a la seva disposició, quan sigui necessari, serveis de traducció i interpretació i d’assistència jurídica gratuïta. Un cop transcorregut el període de reflexió, el permís que s’atorga a les víctimes de tracta de persones queda força condicionat a la col·laboració amb les autoritats nacionals i a la importància que aquestes li atorguin a aquesta col·laboració. També, caldrà que les víctimes no mantinguin cap relació amb els traficants. A banda de totes aquestes disposicions, a l’hora de protegir efectivament les víctimes el problema principal es dóna en aquells casos en què no existeix cap acció policial o judicial de desarticulació de la xarxa de tracta de persones o d’immigració clandestina. En aquests casos, si la víctima és irregular no podrà accedir a un permís de residència ni als serveis socials que la legislació reconeix als estrangers residents; només tindrà accés als serveis

i prestacions socials generals i bàsiques. Si, les víctimes estan empadronades a Catalunya tindran accés a les ajudes d'urgència social, dirigides a atendre situacions de necessitats puntuals i urgents de subsistència i que tenen caràcter municipal i no reglat, fonamentalment dirigides a cobrir despeses corrents com alimentació, vestit i allotjament (art.4b Llei 13/2006, de 27 juliol de Prestacions socials de caràcter econòmic, LPSCE). En el cas de víctimes de tracta de persones menors d’edat, se’ls reconeixeran els drets recollits a la normativa sobre protecció de menors (LO 1/1996 de 15 de gener de Protecció Jurídica del Menor). En concret, els menors immigrants no acompanyats en situació de desemparament tindran dret als serveis i prestacions dirigides a la seva protecció i a l’atenció d’urgència que correspongui (art. 35 LODILE); a més, podran accedir a totes les activitats educatives i/o formatives que redundin en el seu benefici (art. 92.5 REDILE).

1.2. Violència de gènere a) Dret a autorització de residència i feina independent de les dones estrangeres reagrupades amb el seu cònjuge. L’article 19 de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, modificat per la Llei orgànica 2/2009, d’11 de desembre, presenta com a novetat que les dones estrangeres titulars d’una autorització de residència per reagrupació familiar que siguin víctimes de violència de gènere poden obtenir una autorització de residència i feina independent des del moment en què s’hagi dictat a favor seu una ordre de protecció o, si no n’hi ha, informe del Ministeri Fiscal que indiqui l’existència d’indicis de violència de gènere.

b) Dret a autorització de residència temporal i feina per circumstàncies excepcionals de les dones estrangeres. (Article 31 bis de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, afegit per la Llei). Les dones estrangeres que es trobin a Espanya en situació irregular i siguin víctimes de violència de gènere poden sol·licitar una autorització de residència i feina per circumstàncies excepcionals a partir del moment en què s’hagi dictat una ordre de protecció a favor seu o, si no n’hi ha, informe del Ministeri Fiscal que indiqui l’existència d’indicis de violència de gènere. Aquesta autorització no es resoldrà fins que conclogui el procediment penal, conclòs el procediment penal amb sentència condemnatòria, es concedirà i notificarà a la dona estrangera l’autorització de residència temporal i de feina per circumstàncies excepcionals. Conclòs el procediment penal sense que se’n pugui deduir, en el marc d’aquest, la situació de violència de gènere de la dona estrangera, se li denegarà l’autorització de residència temporal i de feina per circumstàncies excepcionals. Les dones estrangeres que ja hagin presentat la sol·licitud d’autorització de residència i feina per circumstàncies excepcionals poden sol·licitar una autorització provisional de residència i feina a favor seu. L’autorització provisional així concedida conclourà en el moment en què es concedeixi o es denegui definitivament l’autorització per circumstàncies excepcionals. D’altra banda, si en denunciar la situació de violència de gènere es posa de manifest la situació irregular a Espanya de la dona estrangera, l’expedient administratiu sancionador que s’incoï per la comissió d’una infracció greu (trobar-se irregularment en territori espanyol) serà suspès fins que es resolgui el procediment penal.

d) Dret d’asil de les dones estrangeres víctimes de violència de gènere. La Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària. Aquesta protecció consisteix en la no devolució ni expulsió de les

persones a les quals s’hagi reconegut aquesta condició, així com l’adopció de mesures com: l’autorització de residència i feina permanent, l’accés als drets reconeguts per la legislació aplicable a les persones víctimes de violència de gènere, l’accés a l’assistència sanitària, a l’assistència social i serveis socials. La condició de refugiades es reconeixerà a les dones víctimes de violència de gènere que, a causa de temors fundats de ser perseguides per motius de pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual, es troben fora del país de la seva nacionalitat i no poden o, a causa d’aquests temors, no volen acollir-se a la protecció d’aquest país, o a la dona apàtrida que, no tenint nacionalitat i trobant-se fora del país on abans tenia la seva residència habitual, pels mateixos motius no pot o, a causa d’aquests temors, no vol tornar-hi: a) Perquè es reconegui el dret d’asil cal que els temors fundats de les dones de ser objecte de persecució es basin en actes de persecució que siguin greus i que revesteixin la forma d’actes de violència física o psíquica, inclosos els actes de violència sexual. b) Per valorar els motius de persecució es considerarà que, en funció de les circumstàncies imperants en el país d’origen, s’inclou en el concepte de grup social determinat un grup basat en una característica comuna d’orientació sexual o identitat sexual. Així mateix, en funció de les circumstàncies imperants en el país d’origen, s’inclouen les persones que fugen dels seus països d’origen a causa de temors fundats de patir persecució per motius de gènere. 1.3. Matrimonis forçats 4 Es tracta d’una pràctica que segueix vigent en els països i comunitats d’origen d’algunes persones immigrades que viuen a Catalunya. És una greu

4ttp://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.d5342830b4022e94d231c6abb0c0e1a0/?vgnextoi d=324aaa5837896210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=324aaa5837896210VgnVCM1 000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

vulneració d’un dret fonamental. Cal destacar que els matrimonis forçats afecten a persones que ja estan en una situació d’especial vulnerabilitat. El Matrimoni Forçat és aquell que es produeix sense el consentiment vàlid de com a mínim un dels contraents per la intervenció de terceres persones de l’entorn familiar (sovint els progenitors) que s’atorguen la facultat de decisió i pressionen perquè aquesta pràctica es produeixi. Un matrimoni forçat constitueix una vulneració greu del drets humans i pot incorporar totes les formes de la violència masclista. La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, a l’art. 4, descriu les formes de violència masclista: la violència física, la violència psicològica, la violència i abusos sexuals, i la violència econòmica. Els matrimonis forçats no estan tipificats com a delicte en el Codi penal, però alguns dels delictes que poden estar vinculats a un cas de matrimoni forçat poden ser molt greus i diversos. Delictes contra la llibertat: detencions il·legals (art. 163 CP), segrestos (art. 164 i seg. CP), amenaces (art. 169 i seg. CP) i coaccions (art. 172 CP); tortures i altres delictes contra la integritat moral (art. 173 CP); delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals: agressions sexuals (art. 178 i seg. CP), abusos sexuals (art. 181 i seg.). En situacions molt greus, poden donar-se els delictes d’homicidi (art. 138 CP) i d’assassinat (art. 139 CP) per part d’una figura masculina propera a la víctima que pertany al seu entorn familiar o comunitari. És el que s’anomena crim d’honor. Quan un dels contraents del matrimoni forçat és una persona menor de 18 anys també se’l denomina matrimoni prematur. A l’Estat espanyol, l’article 46 del Codi Civil especifica que els menors d’edat no emancipats no poden contraure matrimoni. Es permet, doncs, el matrimoni a menors a partir de 16 anys si estan emancipats i entre 14 i 16 anys en el cas que hagin obtingut una dispensa judicial, però sempre hi ha d'haver el consentiment lliure dels contraents (article 45).

El matrimoni concertat és una pràctica que instrumentalitza aquest ritual per assolir objectius no explícits: satisfer interessos econòmics, aconseguir la nacionalitat per la via més ràpida, etc. però amb la connivència dels contraents que busquen assolir llurs interessos i els de la família o comunitat.

2. Menors immigrants 2.1. Educació L’article 27.1 de la Constitució Espanyola reconeix el dret de tots a l’educació. No obstant això, malgrat aquest reconeixement general, l’article 13 CE (sobre els drets dels estrangers a Espanya) remet la regulació sobre la titularitat i condicions de l’exercici d’aquest dret per part dels estrangers a les Lleis i Tractats Internacionals. La darrera reforma per la LO 2/2009 de l’art. 9 LO 4/2000 de Drets i Llibertats dels Estrangers i de la seva integració social recull la jurisprudència constitucional i estableix una nova regulació en l’accés a aquest dret. En relació amb l’educació infantil, té caràcter voluntari, les Administracions públiques han de garantir l’existència d’un nombre de places suficients per a assegurar l’escolarització de la població que ho sol·liciti però només es reconeix com a dret als estrangers residents. El que considerem educació obligatòria es composa de l’educació primària (6 a 12 anys) i l’educació secundaria obligatòria ESO (12 a 16 anys): aquest ensenyament té caràcter d’educació bàsica i obligatòria i hi tenen accés tots els estrangers menors. L’escolarització en aquest nivell educatiu no tan sols és un dret sinó també un deure motiu pel qual la Llei d’Estrangeria exigeix que els estrangers residents que tinguin fills menors, en edat d’escolarització obligatòria, al seu càrrec l’acreditin mitjançant un informe en el moment en el

que sol·liciten la renovació de la seva autorització o la residència de llarga durada. En matèria d’educació postobligatòria o no obligatòria es pot distingir entre: el Batxillerat (16 a 18 anys) i la Formació Professional de grau mitjà (16 a 18 anys), que constitueixen l’educació postobligatòria a la qual els menors estrangers, amb independència de la seva situació administrativa i mentre mantenen la seva minoria d’edat, tenen el dret d’accedir, d’acord amb l’establert per l’article 9 de la Llei d’Estrangeria. Podran cursar aquests ensenyament mentre siguin menors d’edat, quan compleixen la majoria d’edat tan sols podran mantenir-se al sistema educatiu fins que finalitzi el curs acadèmic en el que es compleixen els 18 anys. Els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), es dirigeixen a joves d’entre 16 i 21 anys, i poden accedir a aquests programes i també a les corresponents pràctiques tots el menors estrangers, amb independència de la seva situació administrativa. La nova regulació de l’art. 9 LODILE facilita i recolza l’aplicació de la Disposició Addicional 14 REDILE que contempla que les Administracions educatives podran facilitar l’accés dels estrangers menors d’edat empadronats en un municipi als nivells d’ensenyament postobligatori no universitaris i a l’obtenció de la titulació acadèmica corresponent en igualtat de condicions que els espanyols de la seva edat. La legislació d’estrangeria regula de manera singular el dret d’accés a l’educació dels menors estrangers no acompanyats que estiguin subjectes legalment a la tutela d’una institució espanyola. L’article 92.5 del Reglament d’Estrangeria estableix que el fet de no contar amb autorització de residència no suposarà obstacle per a l’accés del menor a aquelles activitats o programes d’educació o formació que, a criteri de l’entitat de protecció de menors competent, millors els beneficiïn.

2.3. Menors immigrants no acompanyats Espanya té l'obligació de protegir a tots els menors que es trobin al seu territori, inclosos els menors estrangers sense acompanyants, tal i com resulta tant dels textos internacionals com nacionals. Tot menor estranger que accedeix a territori espanyol és destinatari de la protecció que dispensa el nostre Ordenament jurídic als menors, en igualtat de condicions que un menor nacional. La legislació d'estrangeria preveu que se’ls hi prestarà l'atenció immediata que necessitin, d'acord amb allò establert a la legislació de protecció de menors. Els serveis competents per a prestar l'assistència immediata seran els de la Comunitat Autònoma en territori de la qual es trobi el menor. Una vegada determinada la minoria d'edat del subjecte, l'única mesura de protecció aplicable de les previstes legalment és l'assumpció de la tutela automàtica per l'Administració autonòmica, prèvia declaració de desemparament, la resolució administrativa de desemparament i d'assumpció de la tutela no impedeix que posteriorment es procedeixi a la repatriació del menor a efectes de la seva reagrupació familiar, de considerar-se el més convenient per l'interès del menor, segons pot deduir-se de l'article 92.5.2 del Reglament d'Estrangeria. L'article 35.3 de la Llei Orgànica 4/2000 completat per l’art. 92 REDYLE, recull l’esquema general del procediment d’intervenció sobre els menors immigrants en situació de desemparament. Estableix l’obligació de l’Administració autonòmica encarregada de l’assistència inicial al menor d’informar a Fiscalia, per a que exerceixi les funcions que li corresponen en defensa de la legalitat i l’interès del menor, entre les quals es troba la investigació de l’edat del menor en els casos dubtosos, per a la qual cosa podrà sol•licitar la col•laboració de les institucions sanitàries 5 . 5

Normalment aquestes proves consisteixen en una peritació òssia de forma que, mitjançant el contrast d'una radiografia de la mà o canell de la persona examinada amb un model preestablert, s'obté com a resultat un arc d'edats possibles en funció dels nusos d'ossificació i de la persistència de cartílags.

La determinació de l'edat de l'estranger resulta transcendental, ja que d'ella dependrà la mesura concreta a adoptar. En el supòsit de què les proves de determinació de l'edat resulti que es tracta d'un estranger indocumentat major d'edat, automàticament es convertirà en infractor de la normativa d'estrangeria per trobar-se irregularment a territori espanyol, fet que constitueix una infracció greu de les que poden sancionar-se amb l'expulsió del territori espanyol (art. 57.1 LO 4/2000). En canvi, si la determinació de l'edat confirma que ens trobem davant un menor d'edat, haurà de ser posat a disposició dels serveis de protecció de menors, malgrat que s’haurà de resoldre's entre la seva repatriació o permanència a Espanya. La intervenció municipal en aquest àmbit es pot produir en un estadi inicial d’intervenció, els serveis municipals hauran de prestar l’assistència inicial d’urgència i posar immediatament la situació en coneixement de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). En un estadi posterior també poden intervenir sobre els menors com a Administració prestadora de serveis generals o per delegació de la Generalitat, que manté la tutela. No existeix a l'ordenament jurídic espanyol una prohibició explícita d'expulsió dels menors immigrants (com sí que hi existia al Reglament de 1996). Malgrat això, avui dia gairebé ningú estima legal l'expulsió o devolució de menors. Principalment perquè aquests joves immigrants estan subjectes a la tutela d’una Administració pública i per tant la seva estància al territori revesteix visos de legalitat gràcies a que l'article 35.7 disposa que "se considerará regular, a todos los efectos, la residencia de los menores que sean tutelados en España por una Administración Pública o en virtud de resolución judicial, por cualquier otra entidad". En aquestes circumstàncies l'Administració (de l'Estat) no pot expulsar a qui la pròpia Administració (autonòmica) té el deure de tutelar. La decisió de repatriació ha d'atendre a l'interès superior del menor. L'article 92.4.1 del Reglament d'Estrangeria, assenyala, que la repatriació del menor

al seu país d'origen només s'acordarà si es donen les condicions per a l'efectiva reagrupació familiar o per a l'adequada tutela per part dels serveis de protecció de menors al seu país d'origen. Per tant, encara que l'interès del menor es trobi, en principi, vinculat al seu dret a no ésser separat de la seva família, no sempre la reintegració familiar és allò que més interessa al menor. La competència decisòria en ordre a la repatriació correspon a l'Administració de l'Estat, la qual actua mitjançant les seves Delegacions i Subdelegacions del Govern (art. 35.3 LO 4/2000 i art. 92.4.1 i 7 RD 2393/2004). Cal destacar les dificultats que es plantegen a la pràctica a l'hora d'executar les repatriacions dels menors, ja sigui per impossibilitat de localitzar a la família, per les carències dels serveis de protecció dels menors dels països d'origen, per la falta de col·laboració de les seves autoritats o per l'oposició de les famílies i del propi menor al retorn. En cas de no procedir a la repatriació del menor al seu país d'origen, bé perquè s'hagi resolt la permanència d'aquest a Espanya o bé perquè s'hagi acordat la repatriació del menor i aquesta no s'hagi pogut executar, el menor es trobarà a càrrec dels serveis de protecció de menors ja amb caràcter permanent fins a la seva majoria d'edat o, en el seu cas, la seva emancipació. L'atorgament de l'autorització de residència es troba condicionada al fet de què s'acrediti la impossibilitat de retorn del menor amb la seva família o al país d'origen (art. 35.7 LO 4/2000), requisit que es podria entendre's complert no només quan s'hagi acordat la repatriació del menor i aquesta no s'hagi pogut executar com preveu l'article 95.2 del Reglament, sinó també quan s'hagi resolt la permanència d'aquell a Espanya, una vegada valorades les circumstàncies concurrents. Els menors immigrants no acompanyats gaudeixen d'un règim privilegiat d'accés a la nacionalitat espanyola, degut a que l'article 22.2 lletra c) del Codi Civil només exigeix el termini d'un any de residència legal al menor estranger que hagi estat sota la tutela, guarda o

acolliment legal d'un ciutadà o institució espanyols durant dos anys consecutius. Els menors tutelats tenen dret a totes les prestacions socials previstes a l’ordenament, per la doble condició de menors i tutelats, als cursos acadèmics que els corresponguin en funció de la seva edat i coneixements (escolarització) amb els ajustaments curriculars necessaris per la seva integració educativa, i posteriorment a accedir a aquelles activitats de formació sòciolaboral necessàries per a la seva futura integració laboral (PGS, cursos de l’INEM, etc..), tal i com reconeix l’art. 92.5 REDILE, formació el seguiment profitós de la qual pot afavorir la concessió d’un permís de residència per raons excepcionals (art. 93.5 REDILE). Igualment, i sota determinades condicions, en assolir la majoria d’edat els menors extutelats poden obtenir d’un permís de residència permanent (art. 72.3.e REDILE) o fins i tot la nacionalitat. De la mateixa manera, també poden beneficiar-se fins als 21 anys de les prestacions econòmiques reconegudes pels menors extutelats a la Llei catalana 13/2006, de 27 de juliol, de Prestacions socials de caràcter econòmic, sempre que compleixin els requisits allà establerts.

6. Règim d’asilats i refugiats La condició de refugiat es reconeix a tota persona que, degut a fonamentats temors de ser perseguida per motius de: raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, gènere o orientació sexual, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pot o, a causa d’aquests temors, no vol, acollir-se a la protecció d’aquell país, o a l’apàtrida que, no tenint nacionalitat i trobant-se fora del país on abans tingués la seva residència habitual, pels mateixos motius, no pot o, a causa d’aquest temors, no vol, retornar a ell, i no estigui sotmès en alguna de las causes d’exclusió o de las causes de denegació o revocació. Els actes hauran de ser suficientment greus o reiterats com per a constituir una violació greu dels drets humans fonamentals o una acumulació de

diverses mesures, que sigui suficientment greu com per a afectar a la persona. Els agents de persecució o causants de danys greus poden ser a) L’Estat b) Els partits polítics u organitzacions que controlin l’Estat o una part considerable del seu territori. c) Agents no estatals, quan els agents anteriors i les organitzacions internacionals, no poden o no volen proporcionar protecció efectiva contra la persecució o els danys greus. Els sol·licitants de la condició de refugiat una vegada admesa a tràmit la sol·licitud podran beneficiar-se de les ajudes de l’Administració Pública competent en matèria econòmica, sanitària o educativa. Poden rebre ajudes econòmiques o allotjament temporal als Centres d’Atenció als Refugiats o pisos protegits si es troben en situació de necessitat econòmica a través de la Creu Roja (SAIER). La sol·licitud la dirigiran a les oficines de l’Organització d’Asil i Refugi (OAR), als llocs fronterers d’entrada al territori, a les oficines d’estrangers, a les comissaries provincials de Policia, o a les missions diplomàtiques i oficines consulars espanyoles a l’estranger. Es pot obtenir assessorament jurídic a Acció Catalana de Solidaritat al Refugiat (ACSAR). El sol·licitant d’asil podrà fer extensiva la sol·licitud d’asil als seus familiars de primer grau.

7. Apàtrides

Es reconeixerà l’estatut d’apàtrida conforme al que disposa la Convenció de l’Estatut dels Apàtrides de 1954, a totes les persones que no siguin considerades com a nacionals per cap Estat, conforme a la seva legislació i

manifesti no tenir nacionalitat. Haurà de complir els requisits i procediments previstos al Reglament de reconeixement del Estatut d’Apàtrida. No es concedirà l’estatut a qui es trobi en algun dels supòsits previstos als articles 1.2 de la Convenció. El procediment s’iniciarà d’ofici a instància del interessat. En tot cas serà necessari que l’interessat manifesti no tenir nacionalitat. S’iniciarà d’ofici quant a l’Oficina d’Asil i Refugi tingui coneixement de fets, dades o informació que indiquin la possible concurrència de les circumstàncies determinants de l’apàtrida. En aquest cas l’Oficina d’Asil i Refugi informarà al sol·licitant per que tingui l’oportunitat de presentar al·legacions a les oficines d’estrangers, a les comissaries de policia o a l’oficina d’asil i refugi. Per tal de sol·licitar l’estatut de l’apàtrida s’haurà de fer una exposició clara i detallada dels fets, dades i al·legacions que s’estimin pertinents. S’haurà de presentar en un mes des de l’entrada al territori nacional, excepte si el sol·licitant gaudeix d’un període d’estància legal superior al territori, aleshores podrà presentar-se abans de que aquest expiri. Si el sol·licitant ha estat de manera il·legal al territori durant mes d’un mes, o si s’ha presentat una ordre d’expulsió cap a aquella persona, es presumirà que la sol·licitud és infundada i això es tindrà en compte a l’hora de resoldre. Durant la tramitació del procediment es podrà autoritzar la permanència provisional del sol·licitant que es trobi al territori nacional i que no es trobi en un procediment d’expulsió. Els menors d’edat en situació de desemparament seran encomanats als serveis de protecció de menors de la seva CCAA. L’entitat pública que tingui la seva tutela els representarà en el procediment de l’apàtrida. El ministeri d’interior ha de resoldre en un període inferior a 3 mesos, si hi ha silenci administratiu, la sol·licitud es considera desestimada de conformitat amb la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i la protecció subsidiària. (BOE número 263, de 31 d’octubre).

Els apàtrides reconeguts tindran dret a residir a l’estat espanyol i a desenvolupar activitats laborals, professional i mercantils de conformitat amb el que disposa la normativa d’estrangeria. Se’ls lliurarà la Targeta acreditativa de reconeixement de l’apàtrida que habilitarà per residir i treballar a Espanya. A més a més se li donarà el document de viatge previst a la Convenció sobre l’Estatut dels Apàtrides de 1954 amb una validesa de 2 anys. L‘estatut de l’apàtrida finalitzarà de forma automàtica quant es produeixi algun dels següents casos: -

que l’apàtrida hagi obtingut la nacionalitat espanyola

-

que l’apàtrida hagi estat considerat nacional per un altre Estat o l’Estat on hagi fixat la seva residència li reconegui drets i obligacions anàlegs a la possessió de la nacionalitat d’aquest Estat.

-

Que sigui reconeguda la seva instància i permanència al territori d’un altre Estat que l’hagi documentat com apàtrida.

8. Adquisició de la nacionalitat espanyola La nacionalitat és el vincle jurídic que uneix a les persones amb l’estat. És un dret fonamental i alhora constitueix un estatut jurídic de les persones. Totes les persones tenen dret a una nacionalitat tal i com estableix l’article 15 de la Declaració Universal dels Drets Humans. La Constitució li dedica l’article 11, en el qual senyala que la nacionalitat espanyola s’adquireix, es conserva i es perd d’acord amb el que estableix la llei. Les vies d’adquisició de la nacionalitat espanyola són: a) Per residència: aquesta forma d’adquisició exigeix la residència de la persona a Espanya durant 10 anys de forma legal, continuada i immediatament anterior a la petició. Els refugiats podran optar a la nacionalitat espanyola als 5 anys de residir al país i els nacionals dels països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal i sefardites als dos anys de residència i no han de renunciar a la seva nacionalitat d’origen perquè se’ls atorga la doble nacionalitat.

b) Nacionalitat per carta de naturalesa: Serà atorgada o no discrecionalment pel Govern mitjançant el Real Decret, desprès de valorar la concurrència de circumstàncies excepcionals. c) Nacionalitat per espanyols d’origen: són espanyols d’origen els nascuts de pare o mare espanyola, els nascuts a Espanya quan siguin fills de pares estrangers, si al menys un dels pares ha nascut a Espanya (s’exceptuen els fills de diplomàtics). d) Nacionalitat per possessió d’estat: tenen dret a la nacionalitat espanyola aquelles persones que hagin tingut i utilitzat aquesta nacionalitat durant deu anys, de forma continuada, de bona fe (sense que tinguin coneixement de la situació real, és a dir, de que no és espanyol en realitat) en base al títol inscrit al Registre Civil. e) Nacionalitat per opció: Tenen dret a adquirir la nacionalitat per aquesta via les persones que estiguin o hagin estat subjectes a la pàtria potestat d’un espanyol, o aquelles persones que els seus pares o mares siguin espanyols i haguessin nascut a Espanya. Els espanyols perdran la nacionalitat quan estiguin emancipats, resideixin a l’estranger i adquireixin voluntàriament una altra nacionalitat. Si estan emancipats, resideixen a l’estranger i durant tres anys utilitzen exclusivament la nacionalitat que tenien abans de l’emancipació, poden evitar-ho si en el termini de tres anys declaren la seva voluntat de conservar la nacionalitat. Els espanyols nascuts a l’estranger i que siguin espanyols per ser fills de pare o mare espanyola també nascuts a l’estranger, perdran la nacionalitat si en el termini de tres anys des de l’emancipació o majoria d’edat no declaren la seva voluntat de conservar la nacionalitat espanyola. Els espanyols que no siguin d’origen perdran la nacionalitat espanyola si després d’adquirir-la utilitzen en un termini de tres anys la nacionalitat a la que hagin renunciat al adquirir l’espanyola. També si entren voluntàriament al servei de les armes o exerceixen un càrrec polític en un Estat estranger contra l’expressa prohibició del govern o quan una sentència declari que l’interessat ha incorregut en falsedat, ocultació o frau en l’adquisició de la nacionalitat espanyola.

Un cop perduda la nacionalitat espanyola és possible la recuperació si es compleixen els requisits 6 . Segons el tipus de via d’adquisició a la nacionalitat serà necessari la presentació de determinats documents 7 , la sol·licitud es presentarà al registre Civil de la localitat de residència.

9. Criteris d’empadronament

L’empadronament és el registre administratiu en què s’inscriuen totes les persones que resideixen al municipi. La inscripció al padró es limita a reflectir la residència efectiva en un municipi, no és un mecanisme de control del parc d’habitatge ja que aquesta funció pertoca al cadastre. Com a marc normatiu l’empadronament es regeix per la llei 7/1985 de 2 d’abril Reguladora de les bases de règim local i la Llei 29/1994 de 24 de novembre d’Arrendaments urbans, la llei orgànica 4/2000 d’11 de gener sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social a l’article 12, entre d’altres. La Generalitat de Catalunya al document Món local immigració i ciutadania. Recomanacions per la gestió del fet migratori des dels ens locals, indica que els ajuntaments han d’inscriure a totes les persones que viuen al municipi, i fins i tot han d’oferir la inscripció a qui no té cap domicili fix. Presenta als ens locals com a responsables finals d’ajustar el padró a la realitat del municipi, i per tant, de recollir de manera fidedigne el nombre i característiques bàsiques de totes les persones residents. El mapa sociodemogràfic del municipi li

Consultar els requisits per la recuperació de la nacionalitat a: http://www2. mjusticia.es/cs/Satellite/es/1215198282834/EstructuraOrganica.html 6

Consultar els documents necessaris a la següent adreça: http://www2.mjusticia.es/cs/Satellite/es/1215198282620/Estructura_P/1215198291413/Detall e.html 7

facilita la planificació i és necessari per rebre recursos externs tant en forma de finançament com de provisió de serveis. Entrebancar l’empadronament és inhibir als veïns d’assumir les seves obligacions i drets respecte a l’Administració local, alhora que els obstaculitza en l’accés als drets universals fonamentals com la salut i l’educació i els exposa a situacions d’alta vulnerabilitat. Els impediments per l’empadronament no suposen un desincentiu per a la residència efectiva en el municipi. El fet de no estar empadronat tampoc eximeix als ens locals de les obligacions que li són pròpies com l’escolarització de menors, la recollida d’escombreries, etc. Les propostes que fa la Generalitat en aquest sentit es centren en que els ajuntaments solament poden exigir com a documentació acreditativa per la inscripció padronal: -

la identitat a través de qualsevol document oficial en vigor, independentment de l’autorització de residència

-

el lloc de residència, a través de qualsevol document que corrobori el domicili independentment del títol d’ús de l’habitatge (la persona propietària amb una escriptura pública de la propietat i la persona llogatera amb una còpia del contracte de lloguer i en ambdós casos amb el contracte o rebut de subministrament d’aigua, gas, electricitat, etc)

-

si la persona que resideix en un municipi no té domicili fix es recomana que un informe social avali aquesta circumstància i resoldre la inscripció al padró assignant-li una adreça tal i com recull la normativa vigent

-

demanar altres documents com la cèdula d’habitabilitat dificulta l’empadronament.

-

En cas que es detecti en el moment d’empadronar que en el domicili està inscrit un nombre de persones que pot afectar els requisits d’habitabilitat l’ajuntament no queda eximit de fer-ne la inscripció si la persona presenta la documentació requerida.

-

Cal comunicar els nous veïns de la necessitat de renovar la inscripció padronal abans de dos anys segons marca la normativa vigent

-

La inscripció al padró es tramita en el mateix moment que es sol·licita i es presenta la documentació requerida, en cas que hi hagi dificultats lingüístiques o calguin documents addicionals es pot establir un termini per suplir-los.

-

El volant o justificant d’empadronament s’emet immediatament sense necessitat que l’interessat o interessada es personi un altre cop.

La baixa del padró s’ha de notificar a la persona interessada, en cas de les baixes d’ofici, s’ha de notificar anticipadament a la persona interessada a través dels procediments normatius. Per les baixes per expulsió emeses per l’INE no és obligatòria l’audiència prèvia. El dret de protecció de dades justifica centralitzar l’accés de terceres persones al padró i registrar-ne entrades, incloent-hi la informació sobre l’usuari o usuària, dades consultades i moment d’accés.

10. Acollida L’acollida és l’etapa en què la persona immigrada inicia el procés d’integració a la societat en la qual s’estableix amb vocació de romandre. L’acollida es reconeix com un dret del qual són titulars les persones estrangeres immigrades, sol·licitants d’asil, refugiades, apàtrides i retornades, a partir de l’edat d’ensenyament obligatori. Aquest dret s’inicia a l’exterior un cop la persona obté l’autorització administrativa de residència o d’estada al país per més de 90 dies. A Catalunya el dret s’inicia a partir de l’empadronament. Els serveis d’acollida apleguen el conjunt de recursos adreçats a informar i formar les persones nouvingudes sobre la societat catalana, el seu mercat laboral, i les vies per adquirir competències lingüístiques bàsiques. La seva finalitat és facilitat l’autonomia personal, la integració social i la cohesió del conjunt de la població, pel que té un caràcter transitori.

Normativament l’acollida està reglada a la Llei orgànica 4/2000 d’11 de gener, sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, i a Catalunya a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, 2006, el que estableix que Catalunya té competència exclusiva en matèria de primera acollida de les persones immigrades, així com la competència exclusiva en matèria de l’ús del català i de serveis socials, i la llei 10/2010 de 7 de maig d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya. L’administració local és la protagonista de l’acollida per la seva proximitat, l’acollida és una inversió a favor d’una societat cohesionada. Els municipis amb una població superior a 20.000 habitants han de prestar el servei de primera acollida a les persones empadronades, tan si són estrangeres immigrades com retornades. Els ens supramunicipals podran prestar el servei per delegació o encàrrec . L’objectiu de l’acollida és promoure l’accés als servis públics de les persones nouvingudes a través de l’acollida especialitzada, i facilitar els processos de reciprocitat amb la societat d’acollida en el procés d’integració. La Generalitat recomana que els serveis d’acollida han de promoure la primera acollida a través dels recursos propis i en paral·lel s’ha de fer costat a l’acollida especialitzada oferta per altres organismes públics. Els serveis d’acollida han de tenir com a funció prestar formació (competències lingüístiques bàsiques, coneixements laborals, coneixements de societat catalana i del seu marc jurídic) i informació (primera acollida presencial feta per un agent d’acollida on es centra en les necessitats de la persona a nivell lingüístic, laboral, etc i es detecten els factors de vulnerabilitat social com pot ser l’analfabetisme). Cal ajustar les actuacions a les necessitats i optimitzar els recursos. El servei d’acollida implica un treball tècnic que dissenyi, organitzi, coordini i presti suport a les accions que el municipi o la comarca estableix. El servei d’acollida també ha de facilitar l’alfabetització, ha de ser flexible per tal d’adaptar-se a les característiques dels alumnes i compatible amb les responsabilitats laborals i familiars (diferents franges horàries,

autoformació, etc), alhora els ajuntaments han de certificar que els usuaris han dut a terme aquestes accions formatives. El català és la llengua comuna per la gestió de les polítiques d’acollida i integració i és la llengua vehicular de la formació i la informació i l’instrument bàsic per a la plena integració al país. Els materials informatius en les llengües d’origen de la població nouvinguda a més del català significa un recurs molt valuós per assegurar la comunicació inicial i pel reconeixement del seu idioma, alhora que aporta un element positiu al conjunt de la població a favor del reconeixement de la diversitat lingüística del municipi. Tothom que s’empadrona, independentment de la seva nacionalitat i origen mereix una benvinguda per part de l’Ajuntament. La benvinguda referma l’esperit de pertinença i convida a participar en les activitats del municipi.

11. Permís de conduir

Segons el país d’origen de la persona estrangera, els tràmits per obtenir el permís de conduir variaran. Pels permisos de conduir expedits a estats membres de la UE o pertanyents a l'EEE (Noruega, Islàndia i Liechtenstein), no cal el bescanvi, ja que mantenen la validesa a Espanya, amb l'excepció que l'edat requerida per poder conduir correspondrà a l'exigida per obtenir el permís espanyol equivalent. Voluntàriament, es pot inscriure el permís de conduir a la Prefectura Provincial de Trànsit, sempre que el permís en vigor no procedeixi del bescanvi d'un altre permís obtingut en un país no comunitari amb el qual Espanya no tingui conveni. Els documents i requisits es poden consultar a la

pàgina web de la Direcció General de Trànsit (DGT) i cal utilitzar el servei de cita prèvia per tramitar el bescanvi. Els permisos de conduir expedits en països no comunitaris amb els quals existeix conveni amb Espanya no es bescanvien si el seu titular va obtenir el permís essent resident legal a Espanya. Cal sol·licitar el bescanvi a la Prefectura Provincial de Trànsit del domicili del titular del permís de conduir mitjançant cita prèvia. L'autorització està supeditada a la confirmació de la validesa del permís per part de les autoritats que l'han expedit en cada país.

Els permisos de conduir expedits a països no comunitaris són vàlids a Espanya durant els sis mesos posteriors a que el titular hi estableixi la seva residència, quan s'acompleixin els requisits següents: 

Nacionals d'altres països que estiguin expedits de conformitat amb l'Annex 9 de la Convenció de Ginebra, o amb l'Annex 6 de la Convenció de Viena, o que siguin diferents d'aquests models només en l'addició o supressió de rúbriques no essencials.



Nacionals d'altres països redactats en castellà o vagin acompanyats d'una traducció oficial. S'entén per traducció oficial la realitzada per intèrprets jurats, pels cònsuls d'Espanya a l'estranger, pels cònsuls d'Espanya del país que hagi expedit el permís o per un organisme o entitat autoritzat a tal efecte.



Internacionals expedits a l'estranger de conformitat amb l'Annex 10 de la Convenció de Ginebra o d'acord amb el model d'Annex E de la Convenció Internacional de París, si es tracta de nacions adherides a aquest Conveni que no hagin subscrit o prestat adhesió al de Ginebra.



Els reconeguts en particulars convenis internacionals en els que Espanya sigui part i en les condicions indicades en els mateixos.

Transcorregut el termini de sis mesos, el titular del permís haurà d'obtenir el permís espanyol prèvia comprovació dels requisits i superació de les proves

corresponents, excepte quan existeixi un conveni amb el país d'origen que faci possible el bescanvi pel permís espanyol equivalent. Actualment hi ha convenis pel bescanvi amb Andorra, Corea del Sud, Japó i Suïssa. En el cas que el permís sigui de classe A1, A, B o EB (turismes i motos) també hi ha conveni de bescanvi amb els següents països: Algèria, Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Croàcia, El Salvador, Equador, Filipines, Guatemala, Marroc, Paraguai, Perú, República Dominicana, Sèrbia, Uruguai, Veneçuela i Xile. Bescanvi del permís de conduir de Japó, Corea, Andorra i Suïssa, no es poden bescanviar els permisos obtinguts amb data posterior a la signatura del conveni essent resident legal a Espanya. En els supòsits especials de Corea i Suïssa, s'haurà d'aportar una traducció oficial del permís.

Com es fa el tràmit? Es demana a la Prefectura Provincial de Trànsit, després de demanar cita prèvia al telèfon 902 300 175. A més d'aportar la documentació requerida, cal pagar la taxa corresponent. Pot sol·licitar el bescanvi el titular d'un permís de conduir expedit a un país no comunitari, quan existeix el corresponent conveni de bescanvi amb Espanya. També el pot sol·licitar un representant amb autorització de l'interessat. La documentació que cal aportar és: 

Sol·licitud en imprès oficial que faciliten a la Prefectura Provincial de Trànsit .



Fotocòpia i original del Document Nacional d'Identitat en vigor o en el seu cas del passaport, del NIE que acrediti la seva residència normal o condició d'estudiant a Espanya durant el període mínim exigit.



Dues fotografies actualitzades, de 35 x 25 mm.



Declaració per escrit de no trobar-se privat per resolució judicial del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors, ni sotmès a intervenció o suspensió del que posseeix.



Declaració per escrit de no ser titular d'un altre permís o llicència de conduir, bé expedit a Espanya o en un altre país comunitari, de igual classe que el sol·licitat.



Original i fotocòpia del permís que es vol bescanviar



Informe d'aptitud psicofísica expedit per un centre de reconeixement de conductors autoritzat, amb una fotografia del sol·licitant.



Declaració per escrit del titular, fent-se responsable de l'autenticitat, validesa i vigència del permís o bé la traducció oficial del mateix al castellà.

12. Homologació d’estudis superiors

L'homologació de títols i estudis de sistemes educatius estrangers pels títols equivalents espanyols és el reconeixement de la seva validesa oficial a Espanya. L'homologació suposa el reconeixement del grau acadèmic corresponent, habilita per continuar els estudis en un altre nivell educatiu espanyol i implica el reconeixement dels efectes professionals inherents al títol espanyol de referència, quan es tracti de títols que habiliten per al seu exercici. La convalidació d'estudis estrangers suposa la declaració de la seva equivalència amb els estudis espanyols corresponents perquè la persona interessada pugui continuar els estudis en un centre docent espanyol, encara que l'alumne no hagi obtingut cap títol. Tan l’homologació com la convalidació es regeix per la normativa aplicable. Tan l'homologació com la convalidació la poden sol·licitar ciutadans espanyols o estrangers que hagin cursat estudis o hagin obtingut un títol

oficial o oficialment reconegut d'un sistema educatiu estranger; també les poden sol·licitar els qui hagin cursat estudis en centres autoritzats per impartir ensenyaments de sistemes educatius d'altres països a Espanya. Estudis no universitaris. El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya és qui s'encarrega de l'homologació i la convalidació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris. Es poden convalidar estudis secundaris generals, ensenyaments de formació professional, ensenyaments artístics i altres ensenyaments de règim especial, com els esportius i els certificats d'escoles d'idiomes. Els cursos estrangers equivalents als sis cursos d'educació primària i a primer, segon i tercer d'educació secundària obligatòria (ESO) no s'han de convalidar i, per tant, els alumnes provinents d'un sistema educatiu estranger que volen incorporar-se a un dels cursos d'educació primària o fins al quart curs d'educació secundària obligatòria, no han de fer cap tràmit de convalidació d'estudis. La incorporació als estudis corresponents es fa en el centre triat per l'alumne/a d'acord amb la normativa. Estudis universitaris. Per a l'homologació i la convalidació d'estudis universitaris és competent el Ministeri d'Educació. Són susceptibles d'homologació tots els títols estrangers d'educació superior amb validesa oficial i que acreditin la superació del corresponent cicle d'estudis superiors, inclòs el període de pràctiques necessari per a la seva obtenció (diplomatura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica, llicenciatura, enginyeria, arquitectura). La convalidació d'estudis estrangers per estudis universitaris espanyols parcials, correspon atorgar-la a la universitat espanyola on l'interessat vulgui prosseguir els estudis. Els efectes de la convalidació d'estudis parcials són els de permetre continuar els estudis dins del sistema educatiu espanyol, que podran culminar amb l'obtenció del corresponent títol universitari espanyol una vegada superat el pla d'estudis que sigui aplicable.

Títols de màsters, postgraus i doctorats. L'homologació s'haurà de realitzar a través d'una universitat que ofereixi una titulació equivalent. Els interessats han de consultar al registre d’universitats, centres i títols l'oferta de titulacions i contactar directament amb la secretaria d'alumnes de la universitat espanyola a la qual vulguin demanar l'homologació del títol. Tots els documents que es presentin han de ser oficials, han d'haver estat expedits per les autoritats competents, estar degudament legalitzats i, si escau, traduïts al castellà. No s'exigeix cap legalització per als documents expedits a estats membres de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu. En els altres casos, els documents han d'estar legalitzats d'acord amb les condicions següents: 

Documents expedits a països que han signat el Conveni de l'Haia de 5 d'octubre de 1961: és suficient la legalització única o postil·la emesa per les autoritats competents del país.



Documents expedits a països que han subscrit el Conveni Andrés Bello: s'han de legalitzar per via diplomàtica (el procediment elimina l'últim tràmit de la legalització ordinària). Quan el país també formi part dels països signants del Conveni de l'Haia, es podrà seguir el procediment establert per a aquests, que és molt més senzill. Els documents s'han de presentar als organismes següents: o

Ministeri d'educació del país d'origen per legalitzar els títols i certificats d'estudis.

o

Ministeri corresponent per legalitzar els certificats de naixement i de nacionalitat.

o

Ministeri d'afers exteriors del país d'expedició dels documents.

o

Representació diplomàtica o consular d'Espanya al país d'expedició.



Documents expedits a la resta de països: s'han de legalitzar per via diplomàtica als organismes següents:

o

Ministeri d'Educació del país d'origen per legalitzar els títols i certificats d'estudis.

o

Ministeri corresponent per legalitzar els certificats de naixement i de nacionalitat.

o

Ministeri d'Afers Exteriors del país d'expedició dels documents.

o

Representació diplomàtica o consular d'Espanya al país d'expedició.



Els documents expedits per autoritats diplomàtiques o consulars d'altres països a Espanya s'han de legalitzar al Ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació.

El procediment s'inicia a petició de la persona interessada; s'ha de fer amb el model oficial i s'ha de presentar, acompanyat de la documentació, al Servei Territorial del Baix Llobregat (C/ Laureà Miró, 328-330, 08980 Sant Feliu de Llobregat. Telf.: 93 685 94 50 Fax : 93 685 94 60) La resolució dels expedients d'homologació o convalidació es realitza mitjançant Resolució del conseller d'Educació signada per delegació per la Directora General d'Atenció a la Comunitat Educativa. El contingut de les resolucions d'homologació o convalidació es recullen en credencials individuals expedides per la Direcció General d'Atenció a la Comunitat Educativa, que es lliuraran als interessats i que tindran els mateixos efectes que la documentació exigible als alumnes del sistema educatiu espanyol per acreditar que s'han superat els estudis en qüestió o, alternativament, que es posseeix el títol espanyol corresponent.

13. Retorn voluntari

El Programa de Retorn Voluntari d'Immigrants des de Catalunya (PreviCat) s'adreça a les persones estrangeres immigrades residents a

Catalunya que, a causa de trobar-se en situació de vulnerabilitat social i econòmica, volen retornar al seu país d'origen. És un programa cogestionat per la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria per a la Immigració i l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) . La tramitació es realitza per mitjà dels serveis socials dels ajuntaments i d'entitats socials. El Programa està adreçat a immigrants residents a Catalunya que voluntàriament volen retornar al seu país d'origen. Se'ls ajuda amb la tramitació de la documentació necessària per al retorn i se'ls proporciona un bitllet d'avió i una petita quantitat de diners per a la reintegració al país d'origen. El Programa proporciona: 

Informació i orientació sobre la tramitació de la documentació necessària per a la tornada.



Bitllet aeri per al viatge de tornada.



Ajut econòmic de viatge i per a la integració al país d'origen, variable segons els casos.

Pel què fa als ajuts de tornada voluntària, l’import màxim de l’ajut serà de 1.400 euros per persona. Els ajuts s’atorguen en funció del pressupost destinat al Programa i fins a esgotar-lo. Es poden adherir al programa les persones estrangeres immigrades en situació regular o irregular, el cònjuge o la parella i altres familiars directes. També els sol·licitants d'asil denegat i les persones refugiades que vulguin tornar al seu país perquè les circumstàncies han canviat. Creu Roja Barcelona també permet que s’hi adhereixin al programa persones estrangeres immigrades que presentin greus problemes de salut, física o mental, que vulguin tornar al seu país i no disposin de mitjans econòmics. S'atendran també aquells casos en què es pugui requerir l'acompanyament.

Actualment queden excloses del programa les persones que no puguin demostrar un període mínim de sis mesos de residència continuada a Catalunya, immediatament anteriors a la data en què es presenta la sol·licitud. Tampoc hi poden adherir-se les persones amb nacionalitat dels països de la Unió Europea o les nacionals de tercers estats quan disposen de targeta de residència comunitària. Si es té doble nacionalitat i una de les dues és d'un Estat de la Unió Europea, el cas serà estudiat específicament. Alhora, les persones amb nacionalitat del Marroc, Algèria i Tunísia, atesa la proximitat geogràfica amb Catalunya (la Creu Roja només atendrà casos urgents), no es permet que s’acollin al programa de retorn voluntari. Tampoc les persones amb nacionalitat de països en conflicte armat, segons els criteris de l'ACNUR, ni els menors d'edat no acompanyats.

Les persones que es vulguin acollir al Programa de Retorn Voluntari de persones immigrades es poden adreçar a: 

Els serveis socials de l'Ajuntament del municipi on estan empadronades.



Qualsevol entitat pública o privada sense ànim de lucre que disposi d'un treballador o una treballadora social col·legiats.



Creu Roja Barcelona (si pateix una malaltia greu)

L'imprès de sol·licitud per al Programa de Retorn Voluntari de persones immigrades ha d'anar acompanyat d'un informe social elaborat a partir de les pautes següents: 

Redacció en paper oficial de l'entitat o organisme, amb capçalera i peu imprès.



Extensió d'unes tres pàgines, amb una descripció del cas i aval de la conveniència que la persona candidata es beneficiï del Programa de Retorn Voluntari.



La descripció del cas ha d'incloure: o

Les dades identificatives de la persona candidata (nom i cognoms, domicili on està empadronada, data i lloc de

naixement, sexe, estat civil, nacionalitat i número de passaport). o

Característiques de la seva unitat familiar, incloent-hi un genograma.

o

Si també se sol·licita el retorn de persones dependents de la persona candidata, per a cadascuna cal detallar-ne nom i cognoms, vincle de parentesc o relacional i data de naixement.

o

Exposició, més o menys detallada, de: 

La seva situació anterior a l'arribada al territori espanyol.



Els motius que l'induïren a emigrar.



Els ajuts econòmics i/o prestacions que rep i que justifiquin la seva vulnerabilitat.



Les situacions que ha viscut des de la seva arribada fins a l'actualitat (també convé esmentar com ha entrat en contacte amb l'entitat o organisme que ara l'avala).



Les previsions de futur immediat, tant en el cas de romandre al territori espanyol, com en el cas de retornar al seu país d'origen.



Interpretació i valoració global de la situació actual de la persona candidata.



Al final, junt amb la signatura del treballador o la treballadora social, s'ha d'indicar el seu número de col·legiat/da i posar el segell de l'entitat o organisme.



Com que l'informe social s'ha de remetre a la seu de l'OIM a Madrid, es recomana redactar-lo en castellà, per agilitzar la tramitació de la sol·licitud, de manera que no calgui traduir-lo.



Si el treballador o la treballadora social també vol rebre la notificació de la decisió, ho ha de fer constar a l'informe.

Quan s’aprovi una sol·licitud de retorn voluntari, l’OIM contactarà directament amb la persona sol·licitant per indicar-li els últims tràmits a fer abans del

retorn, així com l’aeroport on tindrà disponible el bitllet - o bitllets - d’avió i la data de sortida del país. Tanmateix, se li proporcionarà un imprès de “Declaración de retorno voluntario desde Cataluña” mitjançant el qual la persona sol·licitant es compromet, entre d’altres, a no retornar a Espanya en el termini de tres anys, a comptar des de la data de sortida del país, per a realitzar una activitat lucrativa o professional per compte propi o aliè. Aquest compromís queda també recollit al punt 8 de la “Solicitud para el programa de retorno voluntario desde Cataluña”. Tota la documentació s'ha de trametre per correu postal a l'oficina de l'OIM a Catalunya ubicada a la mateixa seu que la Secretaria per a la Immigració, sense grapar la sol·licitud ni la documentació que se li adjunta. Un cop aprovada la sol·licitud, abans de retornar al seu país, les persones en situació regular han de lliurar l'autorització de residència, general o comunitària, a l'Oficina d'Estrangers o a la Comissaria de Policia. Igualment, cal de lliurar la targeta sanitària al Centre d'Atenció Primària (CAP) assignat o al més proper abans de sortir de l'Estat espanyol. Normalment, la sol·licitud de retorn voluntari triga un mes i mig en ser aprovada. Les sol·licituds tenen validesa durant l'any natural en què es cursen, a excepció de les que es tramiten durant el darrer trimestre, que continuen sent vàlides durant tot l'any següent 8 .

Per més información consultar: http://www20.gencat.cat/portal/site/dasc/menuitem.6e02226e86d88424e42a63a7b0c0e1a0/? vgnextoid=3dd57f69e7275210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3dd57f69e7 275210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD 8

14. Principals novetats de la llei d’estrangeria i l’Estatut de Catalunya en matèria d’immigració. Les principals novetats de la Llei Orgànica 2/2009, de 11 de desembre, de reforma de la LO 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i de la seva integració social, són: -

L’augment del rang de l’accés laboral mitjançant el catàleg d’ocupacions que fins ara es trobava al Reglament del 2004 i que ara passa a estar regulat per la Llei 2/2009

-

Es reconeixen els drets de reunió, manifestació, associació, sindicalització i vaga als estrangers.

-

Dret a educació fins els 18 anys i assistència jurídica gratuïta.

-

Pel que fa al reagrupament familiar: restriccions als ascendents majors de 65 anys, l’admissió de les parelles de fet, la concessió del permís de residència i treball independent al cònjuge i als fills i el reconeixement del permís independent a les dones maltractades. També s’habilitarà per treballar als cònjuges i fills majors de 16 anys reagrupats. Alhora, s’allarga l’exigència de residència d’un any a 5 per sol·licitar el reagrupament pels ascendents majors de 65 anys i es manté a un any per a fills i cònjuges.

-

La participació de les CCAA en l’atorgament de l’autorització inicial de residència i treball. A Catalunya el SOC és el servei que atorgarà les autoritzacions inicials per compte d’altri i per compte propi gestionant-les de manera coordinada amb l’Estat sempre que les autoritzacions impliquin residència i treball. L’Estat es reserva el control dels fluxos migratoris.

-

Crea un registre d’entrada i sortida d’estrangers.

-

A les estrangeres víctimes de violència masclista se’ls ofereix la possibilitat d’obtenir una autorització per circumstàncies excepcionals per facilitar la denuncia. Si hi ha condemna se li concedeix el permís de residència i treball, en cas contrari, i si no n’hi ha es tramita l’expedient sancionador.

-

En la lluita contra la immigració irregular augmentant els controls i s’endureixen algunes penes com consentir l’empadronament a un estranger sense que sigui el seu domicili, contraure matrimoni o constituir-se representant legal d’un menor amb ànim de lucre, o simular una relació laboral amb un estranger quan es faci amb ànim de lucre o per obtenir drets reconeguts per aquesta llei.

-

L’allargament de la detenció en centres d’internament de 40 a 60 dies i la possibilitat dels internats d’entrar en contacte amb ONG i organismes de protecció d’immigrants nacionals i internacionals.

-

L’objectiu de reforçar la integració com un dels eixos centrals de la política d‘immigració que ha tingut en compte l’acerb de la UE en matèria d’immigració i asil i aposta per aconseguir un marc de convivència d’identitats i cultures. S’impulsa a tots els poders públics a procurar la integració en un “marc de convivència d’identitats i cultures diverses sense més límit que el respecte a la Constitució i la llei”.

-

Pel que fa al finançament la llei preveu la continuïtat del Fons de Suport a la Integració pel reforç de les activitats de municipis i CCAA, destinant el 60% a l’educació i el 40% a les activitats locals.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya a l’article 138.1 atorga al Parlament la competència exclusiva en matèria de primer acolliment. -

La llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, preveu que l’acollida sigui un servei que es presti ja des de les oficines a l’exterior, dins de les previsions de fluxos regulars (marcats pel Ministeri), com en els casos del reagrupament familiar o la contractació en origen.

-

La llei d’acollida defineix els principis generals que s’han de dur a terme des dels serveis d’acollida i els principis de gestió per desenvolupar-los.

-

Estableix qui seran els titulars i l’estructura del servei de la primera acollida, emfatitzant en les accions formatives i informatives, les competències lingüístiques bàsiques, els coneixements laborals i

d’estrangeria (drets i deures) i els coneixements de la societat catalana i del seu marc jurídic. -

La llei preveu certificacions acreditatives oficials de les accions d’acollida, facilitant així l’accés al mercat de treball i a d’altres possibilitats formatives. Aquestes certificacions està previst que tinguin eficàcia jurídica en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals. Alhora tindrà utilitat per millorar les possibilitats d’accedir al mercat de treball i a altres activitats formatives i pels procediments d’estrangeria com els tràmits d’arrelament social, renovació d’autorització de residència temporal i accés a la nacionalitat per residència.

-

La llei també ha previst que es dugin a terme programes d’acollida especialitzada pels àmbits de salut, educació, formació d’adults, administració de justícia, serveis d’execució penal (tan per adults com per a justícia juvenil), serveis socials, infància i adolescència, interior, política lingüística, serveis tributaris, atenció ciutadana, ocupació, funció pública, universitats i turisme.

-

Els ens locals podran aprovar programes especialitzats, que hauran de desenvolupar-se en coordinació amb el servei de primera acollida i amb els departaments competents de la Generalitat.

-

La Generalitat regularà i definirà les funcions i els perfils professionals que duran a terme aquestes tasques.

-

La llei d’acollida estableix a l’article 21, quines seran les competències dels ens locals en la prestació del servei d’acollida, establint que els municipis de 20.000 habitants o més, hauran de prestar el servei d’acollida i els de menys podran prestar el servei de primera acollida sempre que compleixin amb els requisits del reglament. Els ens supramunicipals poden prestar el servei de

primera acollida per delegació i establir programes d’assistència i cooperació als municipis. -

Els ens locals hauran de fomentar les polítiques necessàries i prestar tots els serveis necessaris per garantir la cohesió social de la població i l’acollida; impulsar la coordinació de les entitats públiques i privades que tenen responsabilitat en l’acollida i integració per fomentar la participació; participar en l’elaboració de plans i programes de la Generalitat i impulsar la participació de les persones immigrades a través dels mecanismes que considerin oportuns.

-

La llei preveu també la creació de l’Agència de Migracions de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia. Serà l’encarregada d’executar i gestionar les politiques migratòries segons les directrius establertes per la Secretaria per a la Immigració. Alhora col·laborarà amb els ens locals en el servei de primera acollida i els programes d’acollida especialitzada. Prestarà el servei de primera acollida a l’exterior i alhora avaluarà els serveis de primera acollida. Donarà suport tècnic i econòmic als agents socials, a les empreses i a les entitats privades sense finalitat de lucre per desenvolupar les accions previstes a la llei i fer el seguiment tècnic del finançament que comporten les subvencions i la formalització de contractes programes.

-

La Generalitat ha de garantir la suficiència financera dels ens locals per a exercir les competències que aquesta llei els hi assigni, ja sigui per la transferència de fons europeus o estatals o amb recursos propis.