Fet per: A.H.A. Curs: 4 ESO A 1.Informació sobre: Württemberg: Ciutat d'Alemanya. Carles V: (1500−1558) Primer monarca espanyol de la casa de Àustria, neix en Gante el 24 de febrer de 1500. Era fill de Felipe el Hermoso y de Juana de Castilla y net per part materna dels Reis Catòlics. Per incapacitat de la seva mare va heretar el tro de España a la mort del seu avi, el rei Fernando, en 1516. Al març del mateix any, Carles de Gante fou proclamat rei de Castilla y Aragó en la iglèsia de Santa Gúdula de Brussel·les. Hölderlin: (1770−1843) Poeta alemany. Sòcrates: ( Atenes 470 aC−399 aC) va ser un dels filòsofs més importants del món grec, pertanyia a una família amb un cert poder adquisitiu, va passar−se tota la seva vida vivint en Atenes interessant−se per l'educació dels joves i deixant a part la política. Quan els demòcrates el van acusar de pervertir a la joventut, va ser castigat a veure's la cicuta que va produir la seva mort. Fedrus: No he trobat res. Escipió l'Africà: (235 aC−183 aC) Fill de Publio Cornelio, era molt popular per haver salvat al seu pare en la batalla de Tesino. Va arribar a Hispània a finals de 210 aC. fen que les seves tropes s'animessin. En Ilipia va aconseguir una gran victòria que va suposar la fi del domini cartaginès a Hispània. A la tardor de l'any 206 aC. Publio va tornar a Roma on va ser elegit consul. Llavors va proposar desembarcà a Àfrica per tal de posar fi a la guerra. Al any 204 Publio desembarcava en direcció cap a Àfrica, es va enfrontar contra Aníbal però el va derrotar. Quan Publio va tornar cap a Roma va ser rebut triomfantment i el van anomenar Escipió l'Àfrica . Aníbal: ( Cartago 247aC−183aC) Va ser un dels grans estratagemes de l'Antiguitat. Fill de Amílcar, va participaren la conquesta de la península Ibèrica amb tan sols 9 anys, acompanyat del seu pare. En el 221 aC va ser elegit general iniciant una agressiva campanya contra Roma. Durant 14 anys Aníbal va fer diversos moviments per la zona del sud d'Itàlia però mai va arribar a Roma. Aníbal va haver de deixar Itàlia per a anar a ajudar a Cartago que estava amenaçada per Escipió. Aníbal fou derrotat en el 202aC i es va imposar la pau. Aníbal va haver d'abandonar Cartago. Cèsar: (12−7−100 aC. Març 44) L'any 61 fou proclamat governador de Hispània Ulterior però al any següent va tornar cap a Roma. Cèsar va decidir unir−se amb dos grans personatges (Pompeyo i Craso) per formar el Primer Triunvirato. Cèsar i Pompeyo es van enfrontar en Farsalia (48aC), Pompeyo va fugir a Egipte però el va assassinar Ptolomeo XIV, Cèsar va anar cap a Egipte i li va arravatar el tro per donar−se'l a Cleopatra amb la que va mantenir una relació. L'any 45 aC. va rebre el nombrament de dictador perpetuus. Els seus enemics es va aliar per posar fi a la seva vida. El hereter del tro va ser el seu fill adoptiu Octavi. Helena de Troia: Els seus pares van ser Seus i Leda, muller del rei Tíndaro de Esparta tenia tres germans: Cástor, Pólux y Clitemnestra. De petita fou raptada per L'heroi Teseo que volia casar−se amb ella, però els seus germans la van rescatar. Helena va provocar l'inici de la guerra de Toia al acompanyar a Paris, príncep de Paris a la seva nació. Paris la va aconseguir gràcies a Afrodita, a canvi d'haver−la elegit com a la deessa més bonica. Per això té el sobrenom de Helena de Troia. 1

Goethe: Famós poeta i escriptor alemany. Cressus: no he trobat res. Hitler: (1889−1945) Dictador en Alemanya. Dirigent destacat va arribar lluny en la política i el govern. La seva educació va ser molt rígida. Va lluitar contra la gent que no era de la mateixa raça que la seva. Aclamat per alguns, odiats per uns altres. Mussolini: Dictador d'Italià durant la II guerra mundial. 2.Descripció dels protagonistes: Her Zimmermann: Era un home de pell olivenca amb els cabells, el bigoti i la punxeguda barba tintats de gris. No tenia més de cinquanta anys però feia l'efecte que en tenia vuitanta. Era amable i gentil i duia un vestit apedaçat, brillant i verdós. Hans Scharz: Era un noi normal i corrent amb 16 anys. Era de família suàbia i fill d'un jueu, era tímid, amb orgull, tenia por de ser ferit i no era valent. Konradin von Hohenfels: Era un noi diferent , era comte. Vestia amb roba més cara que els altres nois, semblava més gran i més fet que tots els altres, tenia un toc misteriós i mai donava mostra de nervis o de timidesa. Max Loehn: El professor de gimnàstica era un home sorollós, petit i elàstic. Se'l coneixia amb el sobrenom de Muscle Max. Tenia la mania de voler desenvolupar els cossos dels alumnes en la poca estona que els tenia. Pompetzki: Va ser el nou professor d'història. Era d'algun lloc entre Danzing i Königsberg, Tenia una forma de parlar tancada, Pels comentaris que fa en les pàgines 77,78,81 és pot veure que és racista. 3.Quin tipus de societat retrata l'autor del llibre? Aristocràtica: en la pag. 59 quan parla de com es la casa d'en Konradin, vestíbul molt gran amb trofeus de caça per les parets, també diu que va aparèixer un servent... Racista: La novel·la comença a ser racista quan els professors i els alguns companys de classe perden el respecte amb en Hans, com es pot veure en les pàgines 79, 80, 81 entre altres. 4.Durant quines èpoques de l'any passa l'acció? Quant dura l'acció? L'acció passa durant l'hivern: diu al febrer del 1932. Primavera: diu que els ametllers comencen a florir. Estiu: en Hans diu que se'n va de vacances a Suïssa. L'acció dura 31 anys i una mica més. Perquè: Primer, l'amistat entre els dos nois dura un any i una mica més i després a la pag. 87 diu fa trenta anys que soc aquí. 5.Quin tipus de temps es reflecteix en la novel·la? És de tipus Flash back. A la pag.7 diu puc recordar perfectament... i en la pag. 91 surt tot això m'ha vingut a la memòria... 6.Com és el narrador de l'obra?

2

La novel·la esta escrita en primera persona, és autobiogràfica, subjectiva i omniscient. 7.Quines són les tècniques narratives que fa servir Fred Uhlman: diàleg, monòleg, narració, descripció...? Hi ha un equilibri entre ells o no? Fa servir el diàleg, la narració i la descripció. No hi ha equilibri entre ells perquè hi ha més narració que diàleg, i més diàleg que descripció. *Una de les descripcions que millor fa l'autor és la dels arbres. Cita'n tots els noms que trobis. Pomers, Cireres, Vinyes, Llorers, Pollancres, Llessamins, Lilàs i Arbre de Cautxú. 8.Quin és el fet que afecta tant el protagonista quan esclata la campanya contra els jueus? El fet que afecta al protagonista és quan els seus companys de classe i els seus professor deixen de ser tolerants amb ell, a rel d'això se n'ha d'anar a Amèrica. 9.Quins són els temes que acostumen a parlar Hans i Konradin? Solien parlar de religió, de l'extinció de la terra, de llibres, poemes, art, L'impacte del postimpressionisme i de l'expressionisme, del teatre, l'òpera i també sobre noies. 10. A quin conflicte, tan de moda avui dissortadament, fa referència el protagonista del llibre a la pag. 45?Busca'n una mica d'informació. Parla del conflicte entre Israel i Palestina. Els israelians volen recuperar Palestina que va ser ocupada ja feia molt de temps. Més o menys tot va començar quan el Regne Unit va abandonar Palestina i una resolució de la ONU del 1947 va decidir que Palestina estigues partida en dos Estats, un sota el govern àrab i l'altre amb govern israelià. Els palestins i els àrabs es van negar a aquesta partició i des de llavors els palestins i els àrabs es van declarar la guerra. 11. Explica el final del llibre. En Hans ja de gran amb una dona, un fill i amb una vida millorada econòmicament, un bon dia rep una carta del Karl Alexander Gymnasium demanant−li col·laboració econòmica per poder fer un monument als nois que havien mort el la segona guerra mundial, aquella carta anava acompanyada d'un llibret amb tots els noms dels alumnes morts. Quan en Hans comença llegir el llibret també va comença a recordar tot un passat molt injust. 12. Com interpretes el títol de la novel·la, L'amic retrobat? Crec que gràcies a la carta que el col·legi li va enviar, en Hans va tenir l'oportunitat de poder tornar a trobar−se (a traves dels records) amb el seu antic amic Konradin al qual feia molt de temps, ell ja havia oblidat. Pensant que la seva amistat s'havia acabat el dia que ell se'n va anar cap a Amèrica. 13.Fes una anàlisi del llenguatge utilitzat per l'autor. Aquesta novel·la té un llenguatge estandar, encara que en algunes ocasions, com per exemples, en les descripcions i intervé un llenguatge més poètic. 14. Dóna la teva opinió personal sobre aquesta lectura. 3

Crec que esta bastant bé perquè explicà el valor de l'amistat i els sentiments que comporta, i tot això ho explica en un temps on una amistat com aquella no estava ben vista. 15. Vocabulari: Pinça_nas: Ulleres que es subjecten al nas per mitjà d'una molla que el pinça. Encastar: (incastrare ficar violentament) Fixar una cosa en una altra fent−la entrar en part en un entrant o buit d'aquesta. Escrutar: Investigar a fons per descobrir o saber alguna cosa. Desdenyós: Considerar algú o alguna cosa com a indigne. Befa: Burla injuriosa, derisió. Viratge: Acció o efecte de virar. Virar: Girar canviant de direcció una nau o altre vehicle. Graponer: Grosser, mancat d'habilitat o destresa, inhàbil, poca−traça. Frisar: Impacientar−se vivament. Cisellar: N. Cisell: Eina de metall llarga i plana, amb tall a la vora extrema de la punta, que serveix per a treballar a relleu els metalls, pedra... Àdhuc: Fins i tot. Contràriament al que hom podia suposar. Avesar: Acostumar, habituar. Importunar: Molestar o incomodar algú amb sol·licitacions o amb actes intempestius. Abnegació: Sacrifici voluntari de si mateix amb finalitat altruista. Atrinxerar: Tancar o cobrir una zona amb trinxeres, defensar−la. Fer ús d'algun mitja per defensar−se contra acusacions, retrets... Perícia: Pràctica, habilitat en una ciència, art... Safrà: Planta herbàcia, molt estimada com a condiment. Color groc ataronjat. Vacil·lar: Moure's d'un costat a l'altre per manca d'estabilitat. Dubtar, no tenir seguretat intel·lectual o moral. Maldestre: Mancat de destresa. Agnòstic: Persona que professa l'agnosticisme. Agnosticisme: Actitud o doctrina que declara inaccessible a l'enteniment humà tota la noció de l'absolut. Efusió: Expansió, manifestació càlida dels sentiments afectuosos. Jactar−se: Lloar excessivament, vanar−se D'alguna cosa, presumir. Patrici: Membre de les famílies aristocràtiques de l'antiga Roma. Persona que per la seva naixença o les seves 4

virtuts sobresurt entre els seus conciutadans. Fíbula: Sivella, Peroné. Sionista: Relatiu o pertanyen al sionisme. Sionisme: Doctrina o moviment político−religiós entre els jueus que defensen l'existència d'un Estat jueu a Palestina. Tènue: D'una primor o finesa extremes. Molt rarificat. Esnob: Persona amatent a acollir tota novetat en les idees, gust...pel sol fet que la seva adopció li sembla un senyal de distinció, de bon gust... Sargir: Refer amb l'agulla el teixit d'una roba foradada o estripada. Grifó: Aixeta. Bífid: Dit de l'organisme dividit per una clivella medial en dos lòbuls més curts que la meitat de la longitud d'aquell. Ombrel·la: Para−sol petit, de senyora. Carei: Tortuga marina amb una closca recoberta de làmines còrnies imbricades que s'utilitza per fabricar pintes, botons... Dòric: Un dels ordres arquitectònics clàssics. Conferir: Concedir, atribuir alguna cosa a algú en virtut de la pròpia autoritat. Testa: Cap de persona o d'animal. Atàvic: Relatiu a un avantpassat. Plebeu: Vulgar. Relatiu o pertany a la plebs. Plebs: Classe baixa de poble de la Roma antiga. Iarda: Mida anglesa equivalent a 91cm. Porfíric: Pòrfir: Roca formada per cristalls de feldspats dins d'una massa compacta d'un vermell fosc. És molt apreciat en estatuària i decoració. Soscavar: excavar per dessota. Inexorable: Que no es deixa vèncer pels precs. Brètol: Persona sense escrúpols capa de fer qualsevol mala acció. Fútil: Sense importància, que no va la pena d'ocupar−se'n. Que s'ocupen de coses que no valen la pena. Frívol. Taujà: Dit de la persona mancada d'agudesa mental i de malícia, pau. Batussa: Acte de batre's dos o més cops, pedrades, trets...Baralla, raons. Disputes. Pallissa. 1 5