INTRODUCCIÓ : CONCEPTE I HISTORIOGRAFIA En aquest treball es planteja la doctrina de la actio libera in causa , expresió donada per Müller(1789) ,que distinguía entre accions provocades lliurement , en les que el delinqüent , actua sense llibertat , i accions que ni són lliures,ni al.ludeixen a la llibertat, (alic); Avui dia, aquesta es produeix,quan un subjecte produeix un fet anti−juric contra un bè protegit ,en un estat d'ausencia de llibertat ,i aquest estat , es produit anteriorment per ell mateix , per tal d'evitar la seua iimputació pels fets comesos. Les Actiones Liberae es remonten al pensament grèc,on Aristòtil,arriba a generalitzar−la al dir la llibertat per voluntat inicial deu ser el que som,encara que despres ja no siguí a la nostra mà deixar de ser−ho. Ara bè,cal dir que el que es considera vertaderament antecedent de alic a l'època antiga , es l'embriaguessa,car els filòsofs el que es plantejaven i discutien , era el que calia fer amb qui habia comés delictes en estat d'embriaguessa. D'altra banda ,la doctrina moderna ,i concretament, els juristes italians com Manzini, insisteixen en que sí l'intencio de delinquir no es punible,es suficient el dol que acompanye a l'execució del fet ; Idea que tambè recolzà la doctrina alemana,amb Von Liszt i que encara avui dia a pasat a tots els ambits punitius,i conclou en tres postures;L'impunitat d'aquestes situacions,el càstig pels actes ilícits comesos,i l'imputació del fet en estat d'inimputabilitat. ÀMBIT D'APLICACIÓ En quant a l'àmbit d'aplicació de alic, tenim 3 postures; Una que considera que qualsevol element del delicte pot ser objecte de alic,altra que considera que l'objecte de alic es la provocació d'inimputabilitat ,o be un estat de necesitat exculpant,i altra que aplica la alic a la provocació d'ausencia d'acció;Els que defensen un àmbit d'aplicació ampli , defensen tambè el model d'injust típic,es a dir, la imputació de l'acció de provocació, mentre que, els que defensen una tesi restringida de l'àmbit d'aplicació,inclouen la provocació d'ausencia d'acció,es dir,consideren que cal imputar alic com una acció defectuosa.Ara bè,hi ha acord generalitzat de ue alic deu aplicar−se als casos d'incapacitat de culpabilitat al moment de la comissió del delicte,pero aquesta incapacitat anteriorment fou produida dolosa o imprudentment;Així es veu al art 20 del codi penal espanyol per al transtorn mental transitori i els estat d'embriaguessa plena,pero que no eximiran al subjecte en cas de ser provocats per ell per a cometre un delicte. SOLUCIONS PER A LA ALIC−AUSENCIA D'ACCIÓ Ací , entenem aquelles situacións caracteritzades perque el subjecte posa en perill un bè juridic,sent inimputable o estant sense capacitat d'acció,provocades aquestes dos situacions per ell mateix ; La doctrina intermitja ,afirma que cal castigar a aquests subjectes,pero imposant certs limits a la seua punibilitat,així ,un sector de la doctrina ha seguit la teoria de la anticipació,es dir,anticiparla culpabilitat,altres han seguit la teoria de la reducció q suposara la reducció teleologica del principi de culpabilitat. Ara bè,les ultimes obres parlen del mòdel d'injust típic,q dona el resultat produit en estat d'inimputabilitat seguint les regles generals(imputació ordinaria),i el mòdel de la excepció que ho dona seguint una via excepcional(imputció extraordinaria). IMPUTACIÓ ORDINARIA: ELS MODÈLS D'INJUST TÍPIC El modèl d'injust típic consisteix en aplicar les regles generals d'imputació,és a dir,el subjecte repondrá per haber comés un fet típic antijurídic i culpable,sent l'acció precedent,es dir,la intencionalitat la que reuneix tot els requisits per a l'imputació.

1

Aci,es considera l'acció precedent com una acció de tentativa,i el bè protegit es veu posat en perill desde aquest instant anterior al fet , i per aquest serà castigat el subjecte. IMPUTACIÓ EXTRAORDINARIA: MODÈLS DE LA EXCEPCIÓ Els partidaris d'aquest modèl, recurreixen a diversos arguments per a fundamentarla; ja no sols pel principi de coincidencia, sino tambè pel principi de culpabilitat,que es refereix en dret penal, a l'infracció de normes estatals,i exclou qualsevol interpretació moralitzant del seu contingut:De mode que culpable en l'àmbit penal serà aquell que lesiona una determinada norma emanada dels poders estatals(Hirsch). El modèl d'excepció consisteix en imputar al subjecte l'acció realitzada en estat d'incapacitat o de culpabilitat,per l'incompliment de la seua obligació de mantenir−se en unestat físic determinat. Ara bè,cal fer una crítica a aquest modèl d'excepció; Car, aquest no respecta el principi de culpabilitat,doncs,sí l'acció penalment rellevant es la de la realització del fet antijuridic en la situació defectuosa(incapacitat) ,estem fent responsable a un subjecte,que,tot i haber comés un fet ilícit,no es al mateix temps culpable del mateix Els principals fonaments amb els que la doctrina sosté un mòdel de la excepció són: • Per a alguns l'imputació de la situació defectuosa,es possible gracies a una reducció Teleologica (Hruchka): Els punts bàsicsd'aquest esquema teoric són: En primer lloc,demostrar les inconsistencies del modèl d'injust típic,en segon lloc,l'analisi històric del concepte d'alic,després constatar l'existencia d'una costum en virtud de la qual hauria que imputar als supòsits d'alic inimputabilitat i ausencia d'acció la situació defectuosa,mitjançant la reducció teleologica,i finalment , la formulació d'una teoria de les normes,distingint les lesions d'una obligació i infraccións d'un deure jurídic,per tal de donar un fonament dogmatic al modèl de la excepció. Però, el mètode de la reducció teleologica,planteja el problema de l'admissibilitat de la costum al dret penal. • Altres recorren a l'analogia en contra del reu per a justificar l'imputació excepcional • I altres busquen el seu fonament a la teoria de les normes • Tambè s'ha intentat fonamentar la teoria de la excepció a la base de la doble posició de dol • I finalment , un sector de la doctrina,enten que es possible imputar el fet en estat d'ausencia d'acció perquè la propia llei o permet. Finalment cal dir que el tribunal suprem español imposa l'acció precedent (modè injust típic),sobre la acció defectuosa (modèl de la excepció);−SENTÈNCIA 14 ABRIL DE 1993. ALTRES SOLUCIONS DOCTRINALS Àra analitzarem els arguments amb que s'ha sostés la impunitat de la alic al nostre segle,mitjançant les seguents doctrines: • Proposta de Katzenstein: Aquest manté que tots els supòsits d'alic deuen quedar impunes (die straflosgkeit der actio libera in causa) ; L' autor ho cosidera així , despres de fer una consideració sobre les dos modèls d'imputació,car considera que aquests concurreixen al moment de inimputabilitat i contradiuen tots els principis penals moderns.També renega de la teoria de l'anticipació,es a dir,aquella que defensa que el fet rellevant es dona quuan el subjecte encara es imputable; així doncs,defensa la solució de l'impunitat,donant l'argumentació segons la qual diu que els actes realitzats en situació inimputabilitat són no més actes preparatoris,que seran imputables depenent el 2

resultat que produeixquen. En conclusió,per a katzenstein , el fet te lloc estant el subjecte en situació inimputabilitat,així la seua punició , representaría l'excepció a les regles de la doctrina penal de la imputació , excepció que només pot acceptar el legislador,de mode que la lege lata l'alic haura de quedar impune. • Proposta de Horn: Aquest no admiteix la figura de la alic,en part ,car en els casos en que s'aplica es deu considerar segons les regles dogmatiques generals.Considera així , la alic en alguns casos innecesaria i en altres ilícita. Segons aquesta posició la alic fa que es castiguen accions,que amb la dogmatica actual de la tentativa quedarien impunes, de mode que en realitat , es castiguen actes preparatoris com a actes consumats,i no es respecta el principi de culpabilitat , de manera que la alic deu descartar−se. SOLUCIÓ DOCTRINAL : LA ALIC EN LA JURISPRUDÈNCIA ESPAÑOLA En aquest apartat, hem de veure la doctrina que adopta el Tribunal Suprem español; El T.S , recorre a la alic per a resoldre problemes derivats de lesions produides en estat de somnolencia en la conducció(alic − ausencia d' acció), supòsits de conducció baix un estat d'embriaguessa (art 340 CP) , i supòsits en que el subjecte ha provocat el seu transtorn mental transitori o embriaguessa atenuant ( alic−imputabilitat / alic−semiimputabilitat) El modèl d'excepció:El T:S en aquests casos no és molt esplícit,pero rares vegades l'utilitza; No així, El mòdel d'injust típic: Al nostre Codi Penal,existeix una regulació legal de la alic als art. 8 i 9 ,i aquests preceptes inclouen el transtorn mental transitori i l'embriguessa , buscats amb el propòsit d'acometre delictes dolosos; així no podrà eximir−se l'autor , ni encara per igualtat de raó .Amb el dit, podem ja dir,que el T.S. , es decanta per un modèl d'anticipació,car veu una relació de causalitat entre el fet precedent i els resultats lesius d'aquest.Afirmarem doncs , que l'acció penalment rellevant,es l'acció precedent. ESTRUCTURA DE LA IMPUTACIÓ: ALIC−INIMPUTABILITAT I ALIC AUSÈNCIA D'ACCIÓ − Ací tractarem la punició de les alic,referint−nos explícitament a la inimputabilitat i l'ausencia d'acció; De manera que el primer a estudiar es la relació de causalitat,car gracies a aquesta es defensa el castig de l'acció precedent o bè sense ella es fundamenta el càstig de l'acció defectuosa. En el cas de l'acció defectuosa(modèl de la excepció),no es dificil de comprobar que entre l'acció defectuosa i el resultat, es dona una relació de causalitat; Ara bè,la dificultat es dona a la provocació de la propia incapacitat (modèl de l'injust típic),car s'ha d'unir altre comportament causal per a que es done el resultat ,es a dir,el subjecte ha de provocar un comportament precedent pel qual elimina la seua capacitat de conduir el seu comportament , i a mes, s'haura de comprovar que l'acció precedent es causa del resultat. En aquest punt, es donen diverses opinions al voltant de l'imputació,uns afirmen, que la tentativa es situa a la acció precedent(actio praedens),es a dir,el perill per al bè juridic protegit es situa qua el subjecte provoca el seu estat d'inimputabilitat,o ausencia d'acció,car aquest es l'únic moment en que el subjecte es conscient i culpable;I els altres afirmen,que la actio praedenses un comportament impune,car per aquests el perill per al bè juridic protegit es dona al moment de la lesió del bè juridic. Aquestes doctrines donen diversos arguments per a defensar le seues teories: • Arguments a favor de considerar l'acció defectuosa com a acció de tentativa: 3

• L'acció precedent només constituira una acció de tentativa,quan compleixca els requisits pertinents ,es a dir,requisits objectius i subjectius,així,com que l'acció precedent no els reuneix,no podrà constituir mai una tentativa de delicte. • La previsió,dolosa o imprudent,del resultat,no prova l'acció precedent com a tentativa de delicte,es a dir,encara que es done la acció precedent com a conditio sine qua non per aquest resultat,no signifca que aquesta actitud es constitueixca com a tentativa. • L'existencia de relació de causalitat entre l'actio praedens i el resultat,no significa que aquesta siga imputable,car per a açó,ha de ser externa i anar dirigida a acometre un delicte concret , i l'unica que compleix aquests requisits es l'acció defectuosa,així serà l'unica capaç de detrminar el comonçament de la tentativa. • El que l'acte previ provoque una situació d'inimputabilitat,es irrellevant per a decidir on comença la tentativa. • Arguments a favor de considerar l'acció de provocació com a acció de tentativa: • Causa causae est causa causati; Aquest argument,es defensat en molt poques ocasions,i bé a dir,que el subjecte es penalment responsable,encara que durant el transcurs de la lesió del bè jurídic concorreixca algun fet que l'eximira de responsabilitat penal,car aquest subjecte és quí ha començat la succesió causal. • La tentativa comença amb la provocació de l'acció defectuosa(actio praedens),així l'acció precedent representa la inmediata posada en perill del bè jurídic,car aquesta representa l'intenció del subjecte,després , el subjecte ja no és responsable de la cadena causal,i alguns autors a més de considerar la actio praedens com a perill inmediat per al bè jurídic,sino que el veuen com a perill directe. • L' últim argument defensa q a la alic, la tentativa comença al posar−se la pròpia persona en situació d'incapacitat de culpabilitat,es a dir,el subjecte,a partir d'eixe moment és irresponsable de sí mateix,i d'aquesta manera perd el control de la cadena causal posterior. En definitiva , per a donar solució a la alic−ausencia d'acció i la alic inimputabilitat,serà situar el principi i el fí de l'execució de l'acció precedent. IMPUTACIÓ SUBJECTIVA:ALIC A TITÒL DE DOL I A TITÒL D'IMPRUDÈNCIA Ací examinarem la forma dolosa en la que deurà castigar−se a subjecte per l'infracció penal comesa en estat d'incapacitat de culpabilitat. Un sector doctrinal demana per que es done la alic dolosa el doble dòl,es adir,el subjecte deu actuar dolosament,tant respecte a l'infracció penal ,com respecte a l'acció precedent (provocació de l'estat d'incapacitat),de mode que el subjecte inclou intencionalitat als seus actes i el dòl concorrirà a un sol moment,la actio praedens. D' altra banda , alguns autors com Jescheck,defensen la idea del triple dòl,es a dir,que el subjecte actua dolosament quan provoca la seua incapacitat de culpabilitat,i en aquest estat ,comet de forma dolosa l'acció a la que anava dirigida l'actio praedens,a més del pròpi dòl de l'acció comesa. A més de l'alic dolosa ,tenim l'alic imprudent,aquesta crea una gran polèmica,car existeixen diversos sectors que opinen al voltant d'ella, pero la doctrina majoritaria considera que es una estructura superflua,i que compleix tots els requisits del delicte imprudent,el representant d'aquesta teoria és Horn,que diu que la imprudència està dirigida a la causació d'un resultat,i aquesta causació està subeditada a l'infració d'un deure de tutela ,i açò mateix ocorre a la alic imprudent,concloent en que és superflua. Altra postura es la dels autors que defensen aquesta doctrina,que no saben ben dir,quin és l'objecte de l'imprudència,i on deu concorrer ;Àra bè, la opiniò majoritaria diu que l'objecte és la provocació de la situació defectuosa per al fet ilícit,i que deu estar present al moment de l'acció precent i al moment de cometre el fet. 4

Però finalment,tambè haurem de dir,que aqueta teoria no és possible,car el subjecte al momente de cometre els fets és incapaç d'acció,i no dona lloc a imprudència. Així direm que el comportament del subjecte pot ser dolós o imprudent i donarà lloc a l'aplicació de l'eximent de l'art.20 del C.P;ESTAN EXÈNTS DE RESPOSABILITAT CRIMINAL ELS QUE AL TEMPS DE COMETRE L'INFRACCIÓ PENAL ,ESTIGUIN SOTA ALGUNA ANOMALÍA O ALTERACIÓ FÍSICA,I NO PUGUEN ENTENDRE LA ÍLICITUD DELS FETSELS QUÍ ESTIGUÍN EN ESTAT D'INTOXICACIÓ PLENAÀra bè,tambè diu EL TRANSTORN MENTAL TRANSITÒRI NO EXIMIRÀ DE PENA EN CAS DE HABER SIGUT PROVOCAT PER A COMETRE EL DELICTE.. I les diverses possibilitats d'imputació a titòl de dòl o imprudència ,en consonancia de l'article 20.1,i 20.2 del Codi Penal espanyol seràn: • Els casos en que el subjecte provoca intencionadament el transtorn mental transitòri,o l'estat d'intoxicació plena ,per a cometre l'infracció penal baix aquests estats,aci es castigarà per delicte dolós. • Als casos en que el subjecte provoca intencionadament el transtòrn mental transitòri o el de intoxicació plena preveent que després pot cometre una infracció penal ,es castigarà al subjecte per delicte imprudent.Només serà possible castigar per delicte imprudent si el subjecte o va preveure o deuría haber−ho previngut,car en cas de caure en dòl eventual caldra imputar el delicte dolós. • Als casos en que el subjecte arriba fotuitament ,sense dòl ni imprudència , al transtorn mental transitòri,no existeix possibilitat d'imputació perquè el subjecte no va buscar ,ni va preveure la concreta infracció penal que després va produir. Així doncs ,cal dir que al C.P. espanyol queda explícitament establerta la fundamentació per a la punició als casos que manifesten una actio libera in causa al seu desenvolupament. CONCLUSIÓ: LA FIGURA DE LA ALIC EN L'ÀMBIT DE LA PARTICIPACIÓ EN UNA SOCIETAT DEMOCRÀTICA En conclusió donarem algunes teories(kindhaüser i Günter)que tenen el seu punt e partida , en l'enteniment del contingut material de la culpabilitat com una espècie de renuncia per part de la persona als seus drets com a ciutadà, a la participació en el procés democràtic de creació de normes legitimes. Les teories de la culpabilitat,en una societat democràtica,presenten dificultats per a l'hora d'aproparnos a un concepte estrictament penal de culpabilitat , car tambè es dona la culpabilitat en l'àmbit polític; la via e comunicació entre aquests àmbita la dona Kindhaüser , partint d'un concepte de bè jurídic, com a condició indispensable i valuosa per a la convivencia pacífica en una societat democràtica que cal defensar , i que establirà la culpabilitat d'aquest mode , en un lloc adeqüat per a la reacció de la societat ,front al subjecte que ha atemptat contra el dret d'altre a gaudir sense perturbacions d'aquest bè jurídic. Així la culpabilitat és l'expressió de frustració generalitzada de la societat,que la llei només estableix en condicions negatives ,es a dir, aquelles condicions que impossibiliten la reacció simbòlica de la societat orientada al restabliment de la vigencia de la norma. Ara bè,a un estat democràtic,s'estableix l'igualtat de tots els ciutadans a la creació de normes ,però amb certes restriccions com la minoria d'edat o les minusvalies mentals,aquests que no participen en el procés no podran ser declarats culpables,alehores ;¿ Que hem de fer els membres d'una societat democràtica amb els subjectes que provoquen voluntariament aquestes situacions? Finalment direm doncs, que aquesta pregunta, és el principal objectiu i fonament de la doctrina de la actio libera in causa en la societat actual.

5