Resum de l'argument: La Carlota és una noia de 14 anys. Un dia li regalen un diari de color lila i la seva àvia li diu que faci un diari feminista, amb tot el que es dones conta que pasaba al seu voltant que sigui masclista, qualsevol cosa en que les dones són considerades inferiors als homes. Al principi no està molt segura de voler esciu−re el diari, però la situació en que l'entrenador insulta al Dani dient−li que és un nena, indicant que les dones són inferiors, la fa decidir−se per complet a escriure'l. Abans no s'havia pogut adonar ja que en sa casa ella i el seu germà Marc, més petit que ella, són tractats d'igual a igual sense distinció de sexes, ja que els seus pares tenen una ment prou oberta en aquest tema. La seva àvia li diu que per a vora les situacions masclistes ha d'utilitzar la tècnica de les ulleres liles, que consisteix en mirar el món per adonar−se de les situacions injustes, de menyspreu, etc. cap a la dona, i la tècnica de la inversió. La Carlota comença a escriure totes les situacions que hi troba, preguntant−li abans a l'àvia Anna per assegurar−se si és una situació masclista o no. Comença a preguntar a les persones conegudes si creuen que encara hi ha discriminació cap a les dones. Trau respostes molt diferents, algunes persones pensen que no hi ha masclisme ja, com la Laura, i d'altres que pensen que si que queda masclisme en la societat actual, com la Lola. La Carlota troba moltes situacions en que es discrimina la dona, com quan li fan a la Laura baixar a comprar en volta d'en Ton, quan llegeixen un article de micos a classe, quan hi ha una discussió de com el llenguatge actual encara té moltes paraules masclistes, quan un home entra a la carnisseria i l'atenen a ell primer per que, segons la carnissera, té més pressa que qualsevol dona, quan el pare de la Carlota critica que la dona haja de demanar una baixa per maternitat, quan li fan un regal d'una nina de drap al seu cosí i els seus pares comencen a queixar−se que es una joguina de noies i que ell només pot jugar en pistoles, ninots d'acció, etc., encara que al noi li agrada la nina, i moltes altres situacions. Per altra banda, la seva àvia Anna li envia e−mails de cartes que noies d'altres països escriuen a l'organització no governamental amb la que l'àvia Anna col·labora, amb la finalitat d'ajudar les dones injustament tractades. Arribades les vacances la Carlota se prepara il·lusionada l'arribada de la seva tia Octàvia, que els explica, a Carlota i a Marc, les tradicions de França, com que la dona adopte el cognom de l'home al casar−se i el que ha tingut que sofrir en la seva professió. Després de les vacances de nadal, a l'arribar a classe, la tutora de la classe de la Carlota presenta el noi nou, Marcel, a la classe i el fa seure's al costat de la Carlota, que a poc a poc va agafant confiança amb ell i acaba enamorant−se d'ell. La Mireia li conta les seues vacances de nadal i que esta boja per un monitor d'esquí que va conèixer allí. Entre la Carlota, el seu germà Marc i la Mireia creen l'ACEMI, una Associació Contra Els Models Imposats, i a poc a poc la gent de la classe de la Carlota es va apuntant a aquesta associació, tant nois com noies. Mentres, la Carlota es decideix demanar eixir a Marcel en volta d'esperar−se a que ell li ho demanés, ja que és un altre comportament masclista. Queden una vesprada en casa de Marcel i quan comença a escalfar−se la cosa aquest li clava la mà per baix de la samarreta i ho fastidia tot, la Carlota s'enfada i se'n va. Per tal d'atraure més gent, a l'associació, convoquen un dia en que tots els membres hauran de portar un llaç lila penjat, i un altre dia en que han d'anar vestits en contra de la moda. Després de cada un dels dies aquestos fan una reunió per tal de veure els resultats, i en els dos casos tenen un gran èxit i aconsegueixen que s'apunti més gent a l'associació. Per últim proposen la idea de fer que l'Octàvia retoca el diari lila i el publicai al final la Carlota i Marcel fan les paus i tornen a quedar. 1

Personatges: Carlota: és la protagonista de la novel·la, una xica de 14 anys que comença a adonar−se, junt al seu gremà, de les situacions discriminatòries cap a la dona al món, abans de que li regalaren el diari lila Carlota no s'havia adonat d'equest tema, ja que en sa casa els seus pares no tenen la mentalitat masclista, encara que quan la Carlota comença a espavil·lar−se en aquest tema s'adona de que son pare, en alguna situació, pot arribar a ser masclista. Marc: germà menut de la Carlota, que s'interessa també pel tema del feminisme mitjançant l'ajuda que li presta a la seua germana per a fer el diari lila. Mare: és una dona, de la qual no diuen el nom, que és feminista i a la vegada femenina, i ha creat un ámbit que ni és masclista ni feminista, tots per igual. Pare: és un home que nos és masclista, pero en algunes ocasions pot tindre pensaments masclistes. L'àvia Isabel: és la mare del pare de la Carlota, té, en moltes ocasions, comportaments i pensaments masclistes. L'àvia Anna: és la mare de la mare de la Carlota, feminista, és la que li proposa a la Carlota escriure un diari feminista, i la que la introduix en tot aquest tema del masclidme, també li envia articles per a q s'informe millor. Mireia: la millor amiga de la Carlota, que està enamorada d'un monitor de tenis, pero finalment acaba liant−se amb Joan, un company de la seua classe del qui li costarà admetre que està enamorada. La Mireia també pensa que encara hi ha maclisme en l'actualitat. Dani: company de classe de la Carlota, una mica gras, negat a l'esport, molt bon dibuixant, molt simpàtic i conta millor que ningú les històries de por. Aquest és insultat per l'entrenador com un nena, insult masclista. Ton: germà bessó de la Laura, que també estudia econòmiques, és menys estudiós i pel fet de ser un home l'agafen abans en un treball que a la Laura. Lola: veïna de la Carlota, feminista a més no poder, està molt resentida amb els homes, i en volta de lliutar amb ells lluita contra ells. Mercé: tia de la Carlota i el Marc, amb un pensament exageradament masclista. Carles: l'home de la Mercé, també molt masclista. Mercé i ell són capaços de fer plorar el seu fill per tal de que no tinc auna jogueta que, ells creuen, que es de xiquetes. Ramon: el fill de Carles i Mercé. Octàvia: Tia de la Carlota i Marc, que se'n va anar a viure a França i és escriptora, va tindre que adoptar el cognom del seu home al casar−se, no li consideren la faena que fa com a dona, és a dir, ella no és una escriptora, és un escriptor, açò és fruit del llenguatge masclista. Marcel: el xic nou de la classe de la Carlota. Que s'apunta a l'associació de l'ACEMI. S'enrotlla amb la Carlota. Temàtica:

2

El diari lila de la Carlota és un llibre juvenil, que toca molts temes, però està centrat en una idea principal, el masclisme. Explica que moltes persones tenen encara el pensament mascliste respecte a la posició social que ocupa la dona, inclòs els nombrosos casos en que algunes dones es discriminen a si mateixa, a les dones. Noticies: VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES L'abús físic és la major causa de lesions entre les dones als Estats Units. És responsable de major nombre de lesions i morts que la combinació de tots els accidents automobilístics, atacs rondaires i violacions. Gairebé 4,000 dones moren tots els anys com resultat de la violència domèstica. La violència domèstica no es limita als pobres o a persones de certa raça o grup ètnic preval en tota la societat.

El perquè de la violencia domèstica. Primer hi ha una arrel cultural històrica. Durant molt temps la nostra societat ha estat molt masclista, l'home ha cregut que té el dret primari a controlar, a disciplinar amb severitat, fins i tot a abusar de la vida de la dona i dels fills. Això ha succeït sota l'aparença del rol econòmic de l'home, proveïdor de l'alimentació. Altra causa és la cultura actual. La gent es llença dels pèls. Per què passa això? El model present de la nostra societat està reforçant l'ús de la força per a resoldre els problemes. Per això el *abusador usa la força física, per a mantenir el poder i el control sobre la dona, perquè ha après que la violència és efectiva per a obtenir aquesta fi de control i com ells no han sofert les conseqüències, les dones han callat. Altra causa d'aquest problema són els mitjans de comunicació. En la televisió la violència és glorificada, els estereotips que ens presenten són de violència sexual. Quan un marit per la força té relacions sexuals amb la seva esposa, això es diu violència sexual, perquè la dona també té dret a dir que no. Si a una dona, com jo escolto tots els dies, se li insulta, se li vexa, se li diu barbaritats, no se li parla i solament la hi utilitza per a tenir relacions sexuals amb ella; Com va a voler estar amb el seu marit? Té el dret a dir que no, tot el dret del món.

Comentari de la situació de la dona en la actualitat: La vida per a moltes dones en el món s'ha tornat més difícil una dècada després que una conferència mundial de les Nacions Unides a Xina va acordar impulsar la igualtat sexual i el desenvolupament econòmic global, va informar el dijous un grup. L'informe, divulgat en un moment que 6.000 activistes femenines s'han reunit en la seu de les Nacions Unides, culpa als governs per no haver complert les promeses de millorar les condicions de les dones que es van acordar en 1995 en la conferència de Pequín, que es va cridar Plataforma per a l'Acció. Per la seva banda, Estats Units va retirar el dijous referències contra l'avortament del text d'un polèmic document sobre els drets de la dona, després de reconèixer que no obtindria el suport de les delegacions d'altres països. En una conferència de dues setmanes sobre la situació de la dona en el món, una dècada després que una conferència mundial de les Nacions Unides a Xina va acordar impulsar la igualtat sexual i el desenvolupament 3

econòmic global, Estats Units va retirar del text les referències a l'avortament. A pesar d'una sèrie de canvis introduïts en el text del document per la delegació nord−americana, la proposta va ser rebutjada per molts països en una reunió a porta tancada en la seu de l'ONU, a Nova York, entre ells gairebé tots els llatinoamericans i europeus, van dir a *Reuters enviats d'aquests grups. La funcionària del govern de Washington va insistir que moltes delegades simpatitzaven amb la posició del seu país, que afirma que les polítiques sobre l'avortament són un assumpte que correspon a la sobirania nacional, però van ser pressionades a no expressar−lo públicament a causa de posicions adoptades per grups regionals. La reunió actual en la seu de les Nacions Unides té l'objectiu d'avaluar el progrés femení en diverses zones des de la conferència de Pequín, així com el desenvolupament econòmic i el cessament de la discriminació sexual. OPINIÓ PERSONAL: El tema d'aquest llibre el trobo bastant apropiat per la societat actual, ton i que es massa feminista en alguns aspectes, com la crítica en els homes etc... La meva valoració del llibre no és ,crec que el tema que exposa està molt bé i és interessant, però ho expressa d'una manera, que a mi, em resulta una mica avorrida i repetitiva, ja que la Carlota veu una situació masclista, li ho pregunta a l'àvia per estar−ne segura i ho posa en el diari, és la continua història que explica. La part del llibre que més interessant he trobat han sigut les cartes d'altres noies que li envia l'àvia a la Carlota per correu electrònic, també he de dir que el que menys m'agradat ha estat la història entre Carlota i Marcel. Aquesta és una bona manera d'introduir en els joves aquest tema del masclisme.

4