El massís del Port: de font en font Alfara de Carles Arnes Beseit El Boixar El Mas de Barberans Fredes Horta de Sant Joan La Sénia Paüls Prat de Comte Roquetes Tortosa Vall-de-roures

Vicent Pellicer Ollés

Índex Pròleg..................................................................................7

Fredes .............................................................................131

Presentació .........................................................................9

Horta de Sant Joan .......................................................137

Introducció .......................................................................11

La Sénia ..........................................................................173

L’aigua al Port ..................................................................13

Paüls ...............................................................................209

Alfara de Carles................................................................21

Prat de Comte ................................................................227

Arnes .................................................................................59

Roquetes .........................................................................233

Beseit ................................................................................75

Tortosa ............................................................................275

El Boixar ........................................................................107

Vall-de-roures .................................................................289

El Mas de Barberans .....................................................117

Índex toponímic .............................................................301

El massís del Port: de font en font · 5

Pròleg

L’

any 1999, en el pròleg de la primera edició, vaig escriure el comentari que hi ha a continuació, el qual —al meu entendre— continua sent útil el dia d’avui. El món va viure, cap a la segona meitat del segle XIX, el que es va anomenar la “febre de l’or”. Califòrnia, Austràlia, Alaska i Sud-àfrica en foren nuclis importants. El segle XX també ha tingut la seua febre, aquesta vegada de “l’or negre”: o sia, del petroli. Diversos països dels cinc continents han vist alterades, per a bé o per a mal, les seues economies segons que disposessen o no d’aquest preuat mineral líquid. A les portes del segle XXI i també de l’entrada del tercer mil·lenni, podem trobar-nos fàcilment amb un altre tipus de febre: la “febre de l’aigua”. Milers de persones, moltes de les quals són nens, moren diàriament per manca d’aigua. Immenses extensions de la Terra estan desproveïdes de tot tipus de vida pel mateix motiu. Restriccions, incendis, pèrdua de collites, desertització del sòl… són temes que massa sovint llegim a la premsa com a coses nostres. I enmig d’aquest panorama apareix l’amic Vicent, una mena d’home natura, per a dedicar-nos el llibre: Les fonts del Port. En aquest, hi podem trobar detalladament un dels aspectes més encisadors del paisatge de les nostres contrades.

Desvetllar-nos aquests indrets a tothom és un detall més de la generositat que envolta a Vicent. Els afortunats que fa anys que el coneixem i que hem compartit amb ell docència, esports, excursions, cuina ecològica, agricultura biològica, noves músiques i un gran amor per la natura, coneixem el mèrit que té el fet d’oferir-nos, als lectors, els millors indrets de les seues millors excursions: les fonts. En aquest moment no puc deixar de comparar Vicent amb una gran font: ella ens regala allò que té amagat i que trau a l’exterior com un gran regal, l’aigua. Vicent, també, avui, ens regala el millor de les seues experiències. En aquesta edició i en ple any 2005, hem continuat veient com la mà de l’home encara “domina” la natura als cinc continents. Els interessos econòmics continuen per davant del respecte al medi ambient i per damunt de la dignitat de les persones. Les agressions continuen a molts indrets de planeta i les protestes es generalitzen molt sovint. Afortunadament, però, sorgeixen plataformes en defensa dels territoris, dels rius, dels mars, dels paisatges, de l’atmosfera, de les persones… El poble unit comença a reaccionar contra les agressions brutals d’un capitalisme desenfrenat que només té una meta: el negoci. Exemples com el de França i el d’Holanda rebutjant aquest model de constitució europea, poden arribar a forçar els governs El massís del Port: de font en font · 7

Pròleg a establir un respecte real entorn al medi ambient i a les persones. La força i el seny de bona part del poble intenten salvar situacions actuals totalment insostenibles, creades i permeses per governs propers a poderoses multinacionals. Al nostre territori, vull recordar que hem viscut el darrer quinquenni una època molt dura pel fet que uns governs pretenien espoliar l’aigua de l’Ebre. La resposta del poble, coordinada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, ha estat prou modèlica i contundent com per a aconseguir en una legislatura uns canvis polítics que, de moment, han representat un fre al principal transvasament del riu que dóna nom a la nostra península.

8 · El massís del Port: de font en font

La Nova Cultura de l’Aigua, de la mà dels seus promotors i seguidors, ha entrat en la societat amb uns nous models i postulats perquè l’ús que es faça de l’aigua siga racional i sostenible. La població i les necessitats augmenten. Cal fer un ús equilibrat d’aquest preuat element, base i fonament de la vida al nostre planeta. Que així siga!

JOAN PANISELLO I CHAVARRIA

Presentació L’aigua cristal·lina que corre pels rius i pels rierols no és solament aigua, sinó que també representa la sang dels nostres avantpassats. Si us la venguéssim, hauríeu de recordar que és sagrada, i ensenyar-ho així als vostres fills… També els rius són els nostres germans, perquè ens alliberen de la set, arrosseguen les nostres canoes i ens donen els peixos, i el reflex fantasmagòric —l’aigua clara dels llacs conta successos i les memòries de la vida de la nostra gent. El murmuri de l’aigua és la veu del meu pare. Sí, gran cap de Washington: els rius són els nostres germans i ens sacien la set, són portadors de les nostres canoes i aliment dels nostres fills. Si us venem la nostra terra, vosaltres heu de recordar i ensenyar als vostres fills que els rius són els nostres germans i també els seus. I, per això, els han de tractar amb la mateixa dolçor que es tracta un germà. (Fragment de la carta que l’any 1819 va escriure el cap indi Seattle a James Monroe, president dels Estats Units d’Amèrica)

A

l llarg del temps, l’home ha lluitat contra la natura per fer d’un medi hostil un lloc d’on obtenir recursos suficients per a subsistir. Ha romput els boscos per a traure’n terres de conreu. Va domesticar els animals salvatges per alimentar-se’n, per vestir-se i aprofitar-se de llur treball. Va fer servir la fusta i la llenya dels arbres per construir i escalfar casa seva.

Després de molts de segles, totes aquestes activitats han deixat empremtes perceptibles de la presència de l’home en boscos i muntanyes: masies, marges, mines, carboneres, forns de calç, senderes, etc. Quasi tots aquests elements, abandonats, tornen a ser engolits pel bosc d’on van ser arrabassats, de forma lenta però inexorable. Tot això pertany a un patrimoni que mereix que sigui conegut, conservat i, per tant, respectat. D’aquest llegat, un dels béns més valuosos que l’habitant de la muntanya pot deixar als seus descendents són les fonts, que li han sadollat la set, i també la dels seus ramats. En totes, s’hi pot llegir l’esforç dels homes per fer la natura un xic menys feréstega. Lamentablement, un gran nombre d’aquestes es va perdent, com les senderes tradicionals, per falta d’ús. Potser el progrés ha trencat la cadena establerta entre generacions per a transmetre els secrets del camp. Sigui com sigui, el desconeixement és la seva amenaça més forta, i es diria que estan condemnades a anar-se perdent. Aquest fet fa més valuós aquest catàleg de fonts del massís del Port, ja que els coneixedors es converteixen automàticament en els millors defensors. Només considerant les nostres fonts com a patrimoni històric i cultural podrem garantir a les generacions futures llur coneixement i respecte. JAVIER PÉREZ TOUS

El massís del Port: de font en font · 9

Introducció

D

es que, un dia d’abril de 1999, va sortir a la llum l’edició de Les fonts del Port, fins al 2005, en què naix l’edició d’El massís del Port: de font en font, ja han transcorregut més de sis anys. I amb aquesta segona obra, us voldria oferir una guia encara més completa, actualitzada, acurada. Hi he afegit fonts de nous municipis (Vall-de-roures, Fredes, el Boixar, Pena-roja de Tastavins, Xerta…); també n’hi he incorporat de noves, de fonts, de poblacions que ja hi eren en el primer llibre (Tortosa, Roquetes, el Mas de Barberans, Beseit, Prat de Comte, la Sénia…); l’Editorial Piolet us regala uns mapes magistrals, acabats d’estrenar, fets a mida del llibre; he millorat algunes de les antigues imatges; he escrit, de cap i de nou, tots els textos, amb la sana intenció de fer-me més entenedor i d’actualitzar els canvis que hi ha hagut en el massís del Port, arran de l’encertada creació del Parc Natural dels Ports: nous traçats d’itineraris, neteja de senderes i camins, magnífiques actuacions de nova creació, d’arranjament i de millora, en espais concrets (àrees de lleure, descoberta i cura de fonts, recuperació de masos…). A més, vull donar les gràcies a la Montserrat Pegueroles, que és l’enginyosa culpable que conegueu totes aquestes deus, i al seu germà, el Xavier, gerent de Beep a Tortosa,

perquè sense el seu ajut i el de les seues “màquines infernals” (els ordinadors), les dues obres haurien tardat una eternitat inesgotable a publicar-se. Gràcies a Joan Lluís Mulet, de Paüls; José Hortigues Billobí (al cel sia!), d’Alfara de Carles; José Badoquio, de Prat de Comte, i Àngel Julve Ràmia (que descanse en pau!), d’Arnes, pastors i gran coneixedors del massís del Port, mestres pacients. Gràcies als germans Joan i Josep Olivas, caminants infatigables i guies imprescindibles. El meu profund agraïment al Sisco, el Paco, el Víctor, el José, el Desiderio, el Pedro, el Marcos, el Lluís, l’Alberto (malauradament, ja traspassat!), el Vicent, l’Àngel i el Juan José, guarda major i guardes de Reserves de Fauna, respectivament, i al Josep Antoni, guarda de CarlaresMillers, que han sigut la clau de les fonts del Port. Ells m’han ensenyat la bellesa i la saviesa de les aigües que brollen dels barrancs, de les valls, dels ribassos, de les roques…; una formosor inesgotable que impregna els boscos de flaires que endolceixen i captiven qualsevol ànima, per molt esquerpa que siga. El Paco Adell i l’Enric Pobill han sigut, darrerament, els meus guies per terres paülsenques; el Benjamín Gracià,

El massís del Port: de font en font · 11

Introducció d’Alfara de Carles, m’ha portat per paisatges que mai m’hauria pogut imaginar que existissen; i el Joan Caballé m’ha parlat de coves i fonts que viuen a la Caramella. Gràcies, savis hòmens del Port! Manuel Siurana ha tingut la gentilesa de redactar el text que introdueix el municipi de Vall-de-roures; l’Ajuntament de la Pobla de Benifassà m’ha facilitat la documentació de la Tinença de Benifassà per a redactar els textos de Fredes i el Boixar. Joan Anton Rabella, de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Xavier Miranda, tècnic forestal i estudiós dels costums i història dels habitants d’aquest massís, us n’ofereixen la revisió toponímica, a fi que les formes utilitzades siguen les més adients i respectuoses amb la toponímia genuïa. En definitiva, teniu a les mans una obra de luxe. Les fonts que us presento en aquest tractat ragen quasi tot l’any, en condicions pluvials òptimes (pluges a la primavera, a la tardor…). La recerca de fonts hauria sigut interminable si hagúes hagut de fotografiar, també, les fontetes que només “ploren” quan plovisqueja; les que encara estan perdudes enmig de romegueres i d’esllavissaments; els bassots bruts i fangosos; els cocons (cadolles), les balmes,

12 · El massís del Port: de font en font

les codines, les piques, els bufadors, els avencs humits, els pous (gairebé cada mas en tenia un)… Les mirades llunyanes, fugisseres i alienes a la cultura del Port, segur que hi veuran unes serralades despullades i eixutes, incultes; però s’equivoquen! Ho podran comprovar en aquest llibre. Us adonareu que les fonts estan ordenades per poblacions i en recorreguts, més o menys curts, amb la possibilitat d’enllaçar-los amb d’altres del mateix municipi o d’una altra població. També podeu decidir de fer-los seguint un itinerari totalment diferent, segons els vostres propis criteris. N’hi ha tantes de possibilitats com herbes i flors que naixen pels corriols. Els he batejats amb els noms dels barrancs, dels rius, dels arbres…, que he conegut al llarg d’aquests anys, que he passejat per aquest nostre formós i salvatge massís. Amb les fonts del massís del Port desitjaria atansar-vos a un paradís verge, a un mar verd, immens, que la natura ens regala i ens en fa fidels guardians. És el millor llegat que podem oferir als fills dels nostres fills: una espurna ardent que contribuirà a mantenir viu el cosmos. VICENT PELLICER OLLÉS Aprenent de natura

1. Climatologia

L’aigua al Port

Temperatures L’altura modifica les condicions tèrmiques i l’habitabilitat en general. Si comparem les dades de temperatura mitjana de l’Observatori de l’Ebre, a Roquetes, i l’estació meteorològica del barranc de la Fou, observem que les temperatures són, sempre, més baixes a la Fou. Les precipitacions en forma de neu, per tant, seran sempre més freqüents a l’interior del massís. Aquest fenomen ha estat aprofitat secularment amb els pous de la neu, que permeteren la conservació d’animals i la refrigeració en els temps en què encara no era possible la producció de fred industrial.

A

bordar el tema de l’aigua al Port ens mena, necessàriament, a considerar diversos tipus de factors que acaben condicionant l’abundància i la distribució de les aigües: 1. Les condicions climàtiques: temperatures, precipitacions, humitat, vents, etc. 2. El relleu: orientació del massís, altituds, xarxa hidrogràfica, etc. 3. Les especials característiques geològiques i edàfiques del massís.

Pluges La primavera i la tardor són les estacions més seques, tant a la plana i a la vall com al Port. L’altura i el relleu augmenten, també, la pluviositat del Port en relació amb l’Observatori de l’Ebre. Val a dir, però, que la pluja presenta notables diferències segons la disposició del relleu que, en un territori abrupte i escarpat com el del Port, presenta racons humits i secs, orientacions diferents, etc.

Temperatures mitjanes (en °C) G

F

M

A

M

J

J

A

S

O

N

D

La Fou

5,4

6,6

9,3

10,9

15,4

18,6

22,3

22,1

18,9

14,3

10,1

6,2

O. Ebre

9,3

10,5

12,5

14,9

18,2

21,9

24,8

24,8

22,1

17,6

13,0

10,2

(Dades de la Fou: 1960; dades de l’Observatori de l’Ebre: 1912-1982)

El massís del Port: de font en font · 13

L’aigua al Port Precipitacions (en mm) G

F

M

A

M

J

J

A

S

O

N

D

Total

La Fou

46,2

55,0

89,5

45,9

77,0

62,3

21,8

42,0

106,7

119,0

119,5

132,6

917,4

O. Ebre

25,4

32,2

38,2

42,9

63,8

45,4

18,3

30,5

77,7

77,2

48,5

48,5

548,6

(Dades de la Fou: 1960; dades de l’Observatori de l’Ebre: 1912-1982)

La humitat La manca relativa de precipitacions al Port es compensa amb la humitat de l’ambient, a conseqüència de la proximitat del mar. Si comparem la velocitat del vent i la humitat mitjana, observem les relacions recíproques entre ambdós fenòmens i constatem el gran efecte d’“assecador” que produeix el vent de dalt. D’altra banda, la corba anual de la humitat presenta una relació no directa amb la de pluviositat, cosa que confirma la influència marítima. Destaca la humitat mitjana mensual, que supera sempre el 64%, malgrat la relativa sequera primaveral i, també, que l’agost siga tan humit com l’hivern.

Els vents El règim dels vents constitueix el fet climàtic més característic del Port i de les comarques de l’Ebre. Els dominants i gairebé únics són: la tramuntana, fina i freda; el vent de mar, humit; i el vent de dalt, sec i calent, que és el vent dominant de l’octubre a l’abril amb una relativa calma al febrer, i el de més velocitat.

14 · El massís del Port: de font en font

El vent de dalt bufa de NW i NNW, segons els mesos. D’origen atlàntic, sol correspondre amb les pluges del nord de la Península, i, acanalat per la vall de l’Ebre —el cerç de l’Aragó—, s’escalfa en sobrepassar les serres i baixar de cop a la vall. La primavera és seca i ventosa, l’estiu regularment humit i amb un suau “vent de baix”. El setembre és el mes típic de basca —mínim de vent i màxim d’humitat i pluja—, i la tardor, en general, ventosa i plujosa. A mesura que l’hivern passa, el vent augmenta, després d’una minva a final de tardor.

2. El relleu i la xarxa hidrogràfica L’orientació dels plecs del massís —SW-NE, característica de les serralades costaneres catalanes—, d’estructura alpina, determina tres àrees diferenciades pel que fa a la climatologia del Port: a) La façana “interior” —Beseit, Arnes i Horta—, condicionada per la influència de la continentalitat i per l’acumulació de nebulositat provocada per l’acció dels

L’aigua al Port vents dominants (cerç/vent de dalt/ mestral), que troben al massís un efecte de barrera, és més humida i plujosa. Les aigües superficials són més abundants i permanents i discorren per la xarxa d’afluents de l’Ebre: Estrets-Algars; Ulldemó-Matarranya. b) La façana “marítima” rep la influència de la proximitat del mar, que eleva la humitat ambiental i les conseqüències de les situacions de llevant, causa de nombroses “barrancades” tardorals. c) El sector Tortosa-Paüls és més àrid i sec a conseqüència del que hem indicat sobre la façana “interior”. L’abundància de roques calcàries ha produït formes càrstiques importants (són prou coneguts diversos avencs i coves) i, per tant, un drenatge predominantment subterrani que motiva l’aridesa de la regió, malgrat les pluges abundoses de les parts altes. Les aigües infiltrades en les esquerdes de l’enorme massa calcària del Port han excavat profunds barrancs, convertits en llargues gorges flanquejades per murs elevats que adquireixen, de tant en tant, caràcter de congostos impressionants: les gúbies. Aigües avall del Port, els barrancs trenquen la plana que els envolta, trossejant-la més i més en atansar-se a la vora de les terrasses de l’Ebre. El Port desaigua superficialment mitjançant una doble xarxa: els rius i els barrancs. Les línies divisòries d’aigües configuren cinc sectors: 1. La conca del riu de la Sénia, molt abrupta, tocada pel vent de mar, i extremadament rica en espècies vegetals. 2. La conca del Matarranya, a la vessant de ponent, inclou els rius de Pena, el Racó del Patorrat i l’Ulldemó. 3. La conca de l’Algars, al nord, amb el seu afluent, el riu dels Estrets. 4. La conca del Canaleta. 5. La conca de l’Ebre, a l’est, que recull tots els faldars a llevant del Port mitjançant amples barrancs que trossegen la plana.

Els rius Quatre rius principals tenen el naixement al Port: el riu Sénia, que desaigua directament a la Mediterrània; el Matarranya i l’Algars, a la part septentrional, i el Canaleta, que desguassa a l’Ebre davant de Benifallet. El riu Sénia naix al barranc del Racó de l’Avellanar i al barranc del Retaule, en una de les més encrespades i feréstegues zones del massís. Rep les aigües del barranc del Salt i, ja a la província de Castelló, és embassat, a l’altura del barranc dels Magraners, a l’embassament d’Ulldecona (1967). Prop del naixement, desapareix sota terra inesperadament. Tot i així porta prou aigua com per a justificar l’embassament. Aigües avall, però, està normalment sec i aboca al Mediterrani per Alcanar, on conforma la tradicional línia divisòria entre el Principat i el País Valencià. Amb una conca d’uns 200 km2, aporta un cabal mitjà d’1,15 m3/s, encara que està sotmès a una forta irregularitat, pròpia del seu règim fluvial, de la seua capçalera baixa, i de la importància de la circulació subterrània al lloc de l’aforament. El curs del riu Matarranya s’origina als barrancs de la Coscollosa i de Millers. Entra a Terol, on rep les aigües del riu Ulldemó —que naix al barranc del Regatxol, a l’altura del poble de Beseit, per anar a desembocar a l’Ebre per Faió. El riu d’Algars, límit històric entre Catalunya i Aragó, naix al barranc de la Paridora i desemboca al Matarranya per Nonasp. El seu afluent, el riu dels Estrets, naix prop de la serra de l’Espina. El riu de la Canaleta, nascut al barranc del seu nom, prop de Paüls, aboca a l’Ebre prop de Benifallet. El riu de Pena i el riu del Racó de Patorrat són, també, afluents del Matarranya. L’embassament de Pena atura les seues aigües i, actualment, un polèmic projecte pretén

El massís del Port: de font en font · 15

L’aigua al Port realimentar la presa amb aigües del Matarranya per tal de facilitar l’increment de regadius al Baix Aragó.

Els barrancs Les barrancades, desguassos naturals i tumultuosos de les pluges i les tronades al Port, han excavat les calcàries del massís, i han provocat profundes erosions que hi han originat abundants i tortuosos barrancs. Les valls més significatives, de SW a NE, són: - la Coscollosa i el Millers - la Fou i el Retaule - el Pinell - el barranc de la Galera - el barranc de Lloret

16 · El massís del Port: de font en font

- la vall del Mascar - el barranc de la Vallcervera - el barranc de la Conca - el barranc del Salt - la vall d’en Bages - el barranc de la Canaleta - el barranc de l’Algars La major part d’estos barrancs acaben abocant a l’Ebre, així com els rius abans esmentats. Els arrossegalls produïts pel rentatge de les terres als cims i vessants del massís, incrementats per les grans tales històriques per a la producció de fusta (especialment quan les drassanes tortosines tenien la seua esplendor), hauran contribuït —probablement d’una manera prou significativa— al procés d’evolució de les terres emergides del Delta.

L’aigua al Port

3. Fonts, bufadors i ullals Les fonts Una de les característiques hidrològiques més rellevants al massís és l’abundància de fonts i brolladors, a conseqüència del caràcter càrstic, que afavoreix la percolació de les aigües. El Port és, per tant, una muntanya d’aigües profundes, però ric en aigües subterrànies, ben al contrari d’altres regions properes com el Priorat, posem per cas. En molts de casos, es tracta de manantials permanents que han arribat a moure petites indústries hidràuliques, avui pràcticament abandonades. És interessant de remarcar com la major part de les “grans fonts” —la Caramella, les del barranc dels Capellans, etc.— se situen a la cota 400-500 m, la qual cosa ha fet pensar a algun especialista en la possibilitat que es tracte d’aqüífers penjats sobre nivells impermeables d’argiles (20 cm). El canvi d’usos al massís, la desaparició de la major part de pastors, etc., i les variacions climàtiques condicionen la funcionalitat de les fonts. Moltes es troben en desús, per la qual cosa s’han desavenat, o embrossat. Esgarrapant i canalitzant-les tornarien a brollar. En el record popular romanen els noms d’algunes, les més visitades: del Pinell, del Boix, del Retaule, la font Ferrera, del Teix, de Cova Avellanes, de la Vall de la Figuera, de Sant Roc, etc. El treball de Vicent Pellicer actualitza i sistematitza l’inventari.

Els bufadors En situació de llevantada, no és infreqüent observar com brollen algunes fonts, i surten, sense ploure, els bufadors. Ens referim a surgències característiques del Port l’espectacularitat de les quals, en determinats casos, ha disparat la imaginació popular (un carro engolit per un bufador, etc.). En realitat es tracta de surgències ocasionals, a conseqüència de la pressió baromètrica sobre els aqüífers confinats sota les argiles del Pliocè, que s’eleven en els extrems, o en trobar un pou o forat per a sortir. Tanmateix, s’han observat bufadors actius en situació de vent de dalt als extrems de la serra de Caro. En est cas, la surgència respon a un efecte “aspersor” a conseqüència de la depressió originada per la força del vent.

Els ullals Com hem comentat, la dinàmica càrstica provoca una percolació de les aigües que acaben sorgint quan troben materials impermeables que els barren el pas. Ens cal parlar ara d’un fenomen específic vinculat en esta dinàmica: és el cas dels ullals que es presenten vora mar (o en l’antiga línia de costa), i que es fan molt evidents des de Masdenverge i la Carrova fins a la Martinenca i més enllà. Es tracta, una vegada més, d’aigües subterrànies que drenen el Port —i el Montsià— i presenten característiques fisicoquímiques absolutament diferents de les aigües fluvials.

Riu Ulldemó: toll del Cage

El massís del Port: de font en font · 17

L’aigua al Port

4. Els aprofitaments de les aigües Tot i que l’economia del Port ha estat, de sempre, poc esplendorosa, hom coneix indrets habitats secularment a l’interior del massís els pobladors dels quals devien de conèixer i utilitzar els corrents i brolladors. Des dels assentaments prehistòrics (clot de l’Hospital, cova Cambra, cova del Vidre, el Toscar, etc.) passant pels nuclis medievals ara abandonats (Rafalgarí, Millers, Vallcaneres, Mangraner, Pallerols, etc.) fins a les actuals, i potser excessives, urbanitzacions (el Mascar, el Toscar, Casetes Velles, molí de l’Abat, Sant Pere, colònia EuropaFredes, pantà del Riu de Pena), l’interior del massís ha estat, de sempre, habitat encara que amb baixa intensitat, i no sempre, d’una manera permanent. Els masos dispersos que encara resten, sovint enrunats, són testimoni d’una agricultura precària i, moltes vegades, complementària de l’activitat ramadera transhumant a l’estiu. Com a refugi de bandolers o fugitius, la cova i la font han estat recursos de supervivència secular. Els millors coneixedors de les fonts del Port han estat, a través dels segles, els nombrosos pastors que hi han practicat la ramaderia transhumant, desapareguda pràcticament fa pocs anys. La presència humana ha deixat testimoni en les diferents ermites escampades pel massís: Sant Julià, Sant Roc, Sant Miquel d’Espinalbar, sempre a la vora d’alguna font o brollador.

Riu Matarranya

18 · El massís del Port: de font en font

L’aigua al Port El monestir cistercenc de Benifassà, fundat el 1233, representa l’assentament permanent més reeixit. Els monjos de Benifassà aconseguiren l’autosuficiència econòmica i productiva aprofitant l’aigua que els regalava la natura. L’activitat econòmica dominant a Port ha estat l’explotació forestal. La fusta del Port nodrí les drassanes tortosines, i, àdhuc, s’exportà cap a altres drassanes mediterrànies durant centúries. Als segles XVII i XVIII, s’instal·len els molins paperers i fariners, especialment a la conca del riu Sénia, aprofitant el corrent del riu. Encara avui, hi romanen els vestigis d’aquesta activitat molinera. L’aigua convenient canalitzada mitjançant els canalets ha servit també històricament per a l’abastament urbà i industrial dels pobles de les faldes del Port. En són bons exemples les instal·lacions de l’aigua de la Caramella (encara en funcionament) i els canalets de Jesús, de la Sénia, del Mas de Barberans, etc. Els habitants de Tortosa i rodalies recorden haver sentit a parlar dels pous de la neu, una pràctica inusual en aquestes latituds per aconseguir el gel per a la conservació dels aliments. Les nevades al Port, encara que no gaire freqüents, sí que han estat sempre prou presents com per a permetre aquest aprofitament. En definitiva, la percepció popular sobre l’escassesa d’aigua al Port no s’ajusta a la realitat hidrològica del massís, ja que no compta amb “l’aigua amagada”, l’aigua subterrània, tant de l’aqüífer regional com de les nombroses “fonts penjants” que Vicent ha redescobert i ha reflectit en un treball admirable que ara teniu a les mans. Gúbies del Parrissal

ÒSCAR CID

El massís del Port: de font en font · 19

Alfara E de Carles

l municipi d’Alfara de Carles, d’una extensió de 64 km2, és situat a ponent del Baix Ebre, al massís del Port. És drenat pel barranc de la Conca, on es troben el despoblat de Carles i l’antic terme del Toscar, per la vall de la Figuera, i pel barranc del Llop, els quals desguassen directament a l’Ebre. Al terme hi ha poques hectàrees de regadiu. A la part més planera del terme es troben els conreus de secà (oliveres i ametlers); els pasturatges són aprofitats pel bestiar. És tradicional la confecció de cabassos i cordes amb fibra de margalló. Actualment aquesta activitat és en decadència; solament la gent gran s’hi dedica. La fabricació de paper i de vidre havia estat bastant desenvolupada a finals del segle XVIII i principi del XIX. Entre els indrets d’interès cal destacar el castell de Carles, a la vall del Bosc Negre, al costat del despoblat de Carles, amb l’ermita de Sant Julià de Carles. Prop de Carles, hi ha el paratge del Toscar i, a prop, l’ermita de Santa Magdalena; amunt, la cova Pintada, amb restes de pintures rupestres i de gravats.

El massís del Port: de font en font · 21

LES FONTS 1. Font del Bosc Negre 2. Font dels Adells 3. Font del Tormo o dels Pradets 4. Font dels Corralets 5. Font d’en Marí 6. Font de Cova Pintada 7. Font del Llenyer 8. Font de l’Encís 9. Font de la Figuereta 10. Font del Ferro 11. Font del Cabrit 12. Fonts del Toscar 13. Font del Rouret 14. Font d’Aiguades 15. Font del Pla de l’Extremera 16. Font de les Gúbies 17. Font del Pla de la Casa Blanca 18. L’Ullal 19. Font de la Canaleta 20. Font de les Piques 21. Font dels Bassis 22. Font del Passet 23. Font Vella 24. Font d’en Solà 25. Font de la Torta 26. Font de la Canonja 27. L’Ullal 28. Font de Marro 29. Font del Moreno 30. Font de Nadal o de “Pocopán” 31. Font de Perera o del Perillo 32. Font Amarga 33. Font Nova 34. Font de la Vall de l’Infern 35. Font de Domingo 36. El Pou Sec 37. Bassis de la Solana o Negrotler 38. Font del Llamp 39. Bassis de la Vall de la Figuera 40. Racó del Salt del Xamenot 41. Font dels Bassiets 42. Font del Mascar

Alfara de Carles

1. Cova dels Adells 1.1. Font del Bosc Negre Zona El barranc de la Conca, entre el coll de Morera i el coll de Carabasses.

Recorregut Sortiu des del transformador de llum, i seguiu el sender —a la primavera, brodat de violes boscanes de color lila i blanc—, que puja al coll de Carabasses. En quinze minuts arribareu all coll de Morera (per l’esquerra aniríreu a la font de Cova Pintada). No tardareu gaire a deixar enrere el corriol que s’escapa per la dreta en direcció a les coves del Curro i dels Adells (si el seguísseu, també faríeu cap a la font dels Adells). I a un quart d’hora més, us topareu amb els senyals que us han de conduir, en un tres i no res, a la font. De seguida localitzareu les seues aigües, que, a vegades, ja se senten de lluny: diversos naixements, que conflueixen en una petita bassa; restes d’una vella canaleta de fusta, i un tub de goma que ompli un bassi que fa d’abeurador. La zona és fosca, ombrívola, i molt humida; però els fils aquosos, que guareixen la vida, no paren de rajar.

El massís del Port: de font en font · 23

Alfara de Carles

1. Cova dels Adells

1.2. Font dels Adells Zona Cova dels Adells.

Recorregut A trenta-cinc minuts de la font del Bosc Negre.També hi podeu accedir pel sender que localitzareu, a la dreta, havent passat el coll de Morera. Al costat hi ha la cova del Curro. Tant l’una com l’altra serveixen de sopluig per als bous i les vaques que hi pasturen al final de la primavera, l’estiu i part de la tardor. Els bancals, abandonats (s’hi cultivaven cigrons, blat, patates per a sembrar...), fan herba dolça que engreixa el bestiar moltíssim. La primera es troba davall la mola de Pepito; la segona, sota la tosseta Blanca; i als peus de les coves hi ha el barranc de l’Abeurador. Temps ha, s’hi van arribat a tancar més de 200 cabres. Encara hi ha dues nogueres que fan nous dolcíssimes. El paratge és magnífic. Hi ha dos punts d’aigua: un degotim continu que cau de les parets de dins la cova (en temps d’aiguats en surt un doll “més gruixut que la cuixa d’una vaca”) i, a fora, un toll on mai falta l’aigua.

24 · El massís del Port: de font en font

1. Cova dels Adells

Alfara de Carles

1.3. Font del Tormo o dels Pradets Zona Els Corralets.

Recorregut Recorregut: Travessareu el barranc de l’Abeurador i el caminoi s’enfilarà pendent amunt. A uns 50 metres us adonareu de la presència de joncs molt alts i terra mullada; aleshores, si aixequeu el cap, al davant veureu un tormo enorme (pedra molt grossa; 5-6 metres d’alçària) amb la panxa enfonsada (si hi poseu l’orella, hi sentireu el corrent de l’aigua), de la base de la qual raja la font i construeix un bassot molt net. A l’altra banda, una mica llunyanes, la negror de la boca de les coves, el barranc que talla la vall, els bancals abandonats, cosits amb brins d’herba fina: verd, més verd! Un picot cridaner...

El massís del Port: de font en font · 25

Alfara de Carles 1.4. Font dels Corralets Zona Finca dels Corralets del Tormo.

Recorregut A mitja hora de la cova dels Adells, pel corriol que puja a les rases del Maraco. En els plans de dalt de la font dels Pradets, des del mateix caminet, a mà dreta, s’hi poden veure les restes de les parets dels corrals adossades a la roca (els mascles de cabra salvatge s’hi arreceren, sobretot a l’hivern). En primer lloc, hi trobareu, totalment desfets, els bassis de material que hi havia; uns quinze metres més amunt, i amagat sota una heura en forma d’arbre, hi localitzareu un petit forat, que hi deixa anar una minsa vena d’aigua. Si les pluges no fan bondat, alguna vegada s’asseca.

26 · El massís del Port: de font en font

1. Cova dels Adells