1. Fitxa tecnica Director: Arthur Penn Actors: Anne Bancroft (Anne Sullivan), Patty Duke (Helen Keller), Andrew Prine (Jimmy Keller), Inga Swenson (Sra. Keller), Kathleen Comegys (tieta) Productor: Fred Coe Duració: 1h 46 min. Any: 1962 País: USA 2. Estructura i tema Estructura de la pel·lícula: Introducció Hellen es queda cega i sorda de molt petita. Va creixent com qualsevol persona però no sap com comunicar−se amb els demés. Els seus pares la crien sense cap mena de regla ni norma fins que arriba Anna Sullivan i l'intenta canviar tots els seus hàbits fins el moment i readaptar−la al món que l'embolta. Nus Anna Sullivan comença a treballar amb Hellen. Encara que aquesta no l'accepta perquè no fa el que ella vol el poder del treball es va veien reflexat dia a dia. Hellen no vol a Anna com a mestre i sempre forma escàndols per fer el que ella vol, però Anna no es dona per vençuda i continua lluitant ja que els seus pares van perdre l'esperança fa molt de temps; per això decideix marxar a una caseta del jardí de la família Keller per poder fer que Hellen depengui només d'ella i així confií en ella i poder fer que aprengui tot el que Anna intenta ensenyar−li. Els seus pares van veien cada dia el seu progrés sense que Hellen se n'adoni que es troben allà i encara que no els hi agrada tenir−la lluny cedeixen pel bé de la seva filla. Anna sap que necessita més temps perquè Hellen pugui relacionar aquelles paraules fetes amb signes amb el seu significat però els seus pares ja no ho accepten. Encara veien el seu progrés la família Keller continua mimant−la més del que han de fer però amb el poder d'Anna aconsegueix que no sigui així i a casa continuï fent tot el que ha après fins el moment. Desenllaç Hellen comença a relacionar els signes que fa amb les mans amb el seu significat, se li obre un món per davant, comença a poder comunicar−se amb el seu entorn. Tema de la pel·lícula: Espai: La pel·lícula transcorre en un espai molt reduït, entre aquests espais podem trobar la casa de la família Keller, 1

la caseta que tenen al jardí, l'estació de tren... Temes: • Educació d'una nena sorda i muda (tema principal) • Intel·ligència d'una persona disminuïda • Poder del treball • Dificultats de les persones disminuïdes físiques • Dinàmica d'una família benestant de l'època • Socialització i aprenentatge 3. Anàlisi del contingut Personatges Hellen Keller: És una nena que amb només 19 mesos es queda cega i sorda (com a conseqüència muda) a causa d'una enfermetat que li afecta al cervell. Des del principi la van donar per perduda i li feien poc cas; a causa d'això, l'han malcriat pensant que suficient tenia ja ella sent cega, sorda i muda. No l'han inculcat cap tipus de norma i sempre l'han deixat fer el que vol, per això s'ha convertit en una persona irracional i quan no li concenteixen alguna cosa li donen rabietes. Però quan arriba Anna i li canvia tot això té pràcticament set anys, una edat ja difícil per canviar−li els hàbits però no impossible. Encara així és molt intel·ligent i té molt afany d'aprendre però com i quan ella vol. Sra. Keller: És la mare de Hellen. Ella al principi quan es va adonar que era sorda i cega no la va voler però era la seva filla i no podia deixar−la. Encara que ni ella ni cap membre de la família li fes molt de cas ella era qui s'havia guanyat el cor de Hellen i l'havia acabat estimant. Va ser l'única que va recolzar Anna, encara que ni ella mateixa pensés en cap moment en integrar−la en la societat ni que pogués arribar a fer una vida mitjanament normal valent−se per si mateixa. A causa de tot el que està vivint s'ha convertit en una dona molt trista que només pensa en que a la seva filla no li passi res. Capità Arthur Keller: És el pare de Hellen. És un home que sembla molt dur però que en el fons només vol que la seva filla sigui feliç encara patint tot el que està patint. És bastant comprensiu amb Hellen i la consenteix bastant però per ajudar l'evolució de la seva filla i per petició d'Anna es torna més sever amb ella. Jimmy Keller: És el germà gran de Hellen i a viscut l'enfermetat de sa germana des de sempre. Ell no dóna cap esperança a Anna perquè pugui fer alguna cosa amb sa germana però de seguida s'adona que s'ha equivocat i és el primer en ajudar−la i fer que els seus pares també l'ajudin. Anna Sullivan: És l'institutriu de Hellen, l'encarregada d'ensenyar−li a comunicar−se amb els demés a traves de signes. Des dels cinc anys és cega i encara que desprès de nombroses operacions ara veu, qualsevol llum li pot danyar els ulls. Ella va viure una situació semblant a la de la Hellen, i encara sent aquest el seu primer treball sap que podrà ensenyar−li a Hellen a comunicar−se, conviure i a integrar−se en la societat encara que les seves maneres d'ensenyar−li molts cops estiguin a punt de costar−li la seva feina. Anna és va criar en un orfenat amb el seu germà on des de que ell mort amb deu anys a estat sola, però gracies a una mestre com ella a pogut reincorporar−se a la societat. Ara li arriba el moment de donar ella la mateixa oportunitat que ella a tingut, per això, va a treballar a casa dels Keller. Encara que al principi no va agradar a la família Keller la seva manera de fer les coses, imposant−se davant tothom, sempre va aconseguir via lliure. Des del primer moment confia en l'intel·ligència de Hellen i les seves ganes d'aprendre i comunicar−se i encara que els seus mètodes són estrictes i la Hellen no la vol ni veure acaba per guanyar−se el seu cor.

2

Argument i trama de la pelicula L'argument de la pel·lícula és la socialització d'una nena cega i sordo−muda la qual havien pensat en internar−la en un centre per disminuïts psíquics ja que havien donat tot per perdut, però en un últim intent abans de fer això contracten a Anna Sullivan. Ja ho donaven tot per perdut quan apareix a les seves vides Anna Sullivan, una noia que va perdre pràcticament la vista amb cinc anys i va ser qui va fer que Hellen pogués fer una vida més o menys normal. Anna va acompanyar a Hellen durant cinquanta anys de la seva vida i va ser la seva mestra i amiga. Hellen va aconseguir amb molts esforços escoltar el que deien els demes només tocant els llavis i les cordes vocals de la persona que parlava; va arribar a parlar amb certes dificultats i fer conferencies davant moltíssima gent; va escriure varis llibres explicant la seva historia i es va graduar a la universitat de Radchiffe; desprès va estar treballant a la comissió de cecs de Massachussets. Però el més important de tot va ser que va poder comunicar−se amb els demés. Anna va aconseguir amb molt treball que la família de Hellen la tractés com una persona normal i així fer que ella es pogués desenvolupar per si mateixa i no depengués de ningú. Tothom pensava què era inassolible ensenyar aquesta nena mal criada, però està demostrat què amb molts esforços no hi ha res impossible. Anna va estar molts cops a punt de perdre la seva feina per desobeir les ordres dels seus caps, però no li importava arriscar (encara sabent que li costaria torbar una altre feina per la seva discapacitat visual) perquè per sobre de tot el que ella pretenia era ensenyar a Hellen. 4. Anàlisi formal Els personatges es mouen en un espai molt reduït, a la casa de la família Keller i als seus voltants. A la casa normalment es troben al menjador, al pati, de tant en tant en alguna habitació i la Hellen i l'Anna a la caseta del jardí. L'historia esta basada a Tuscumbia (una petita ciutat del sud dels EUA) Els personatges van vestits com anaven fa una mica més d'un segle les famílies benestants. Les musiques surten quan Hellen s'emprenya, quan l'agafen aquelles rabietes que li agafen tant sovint. Per indicar que no és un moment tranquil ni molt menys. Són instrumentals i molt fortes. Els plans en general són: primers plans, primerissims quan surt Hellen i mitjans per quan surt Anna. Les vistes són en picat o generals panoràmiques. Els colors que podem apreciar són el blanc i negre, però amb jocs de llum podem apreciar si una escena és alegre o trista. 5. Valoració, critica i personal La pel·lícula m'ha impactat moltíssim; des de què va començar amb l'escena del bressol que la seva mare no l'estimava perquè era cega i sorda fins el petó que li dona Hellen a Anna per agrair−li el que ha fet per ella. Però el que més em va agradar va ser l'escena del pou, quan Hellen comença a relacionar a partir de l'aigua els símbols que li ha ensenyat la seva mestre amb les coses del seu voltant, comença a trobar significat a aquell llenguatge nou per ella i vol saber el nom de tot el que té al seu voltant. La pel·lícula m'ha fet veure que ara, igual que abans, tractem diferent a les persones discapacitades, com si no poguessin fer res per elles mateixes, però això és falç, perquè desenvolupen els seus altres sentits i molts cops són més capaços que nosaltres de fer moltes coses, però per ser discapacitats ja els hi tanquem les portes. Abans potser no, però ara una persona amb qualsevol deficiència amb un aprenentatge pot arribar a fer el que vulgui si realment ho desitja, i amb molts esforços ho aconseguirà. 3

6

4