Església de Sant Vicenç de Rus. Castellar de N'Hug 197

Dades bàsiques de l'edifici de N'Hug

Comarca: Berguedà

VICENC DE RUS

Pobto de Lillet O 0lol

Municipi: Castellar de N'Hug aBerõo

Localització: Al lloc de Sant Vicenç de Rus, al costat de la carretera de la Pobla de L¡llet a Toses (BV-1421 ), al punt quilomètric 9,500.

aSolsono aVic

Sonto Colomo de Fornés

a

Tipologia: Església d'una nau coberta a dues aigúes, amb absis semicircular i campanar de cadireta. al¿o¡reso

Època: Origen del segle x; consagració del temple actual, 1106; transformacions als segles xrv, xvl, xvll.

alguolodo

Ús primitiu: Esglesia parroquial.

aMorlorell

Ús actual: Didàctic.

Sont Feliua aVìlofronco del

Hospitolei

Propietat: Bisbat de Solsona. a

el

Ven

ilo Geltrú

Dades bàsiques de la intervenció Tipus d'intervenció Restauració general de l'edifici; excavació de l'interior i de l'entorn immed¡at; recuperac¡ó i restauració de les pintures romàniques ¡ gòtiques; reconstrucc¡ó del temple del segle xr-xrv amb finalitat pedagògìca.

Projecte Autor: Antoni González, arquitecte. Data: 1983-1987 Obra Direcció : Antoni González.

Col.laboradors: Pablo Carbó i Josep Rovira, arqu¡tectes; Josep Ma. Moreno i Santiago Rius, aparelladors. Delineació: Coordinació : Anton¡o El¡zondo, arqu¡tecte. Realització: Daniel Buchaca. Txetxo Sanz, lsabel Sena, Jordi Sena i Joan Surís. Topografia: Jord¡ Costas Constructors: Antonio Rodríguez Bertole (1993-1994). Navàs. Jordi Rusiñol ('1984-1988). Guardiola de Berguedà. Obra de paleta i treballs de pedra: Fernando Guitart, Josep Ribera, Alfonso Rodríguez i Joaquim Tomàs. Alabastre: Alabastros de Saneal. Sarral (Tarragona). Fusteria: Joan Noguera. Guardiola. Manyeria: Joan Capellas. Sant Feliu Sasserra. Electr¡citat: Josep Espelt. Guardiola. ll.luminació: Eurolux. Barcelona. Sistema de seguretat: Seguretat Expres. Barcelona. Estructura de protecció: Mundus, S.A. Barcelona. Arbrat: Viveros Planas. Celrà (Girona).

Treballs especials Arrencament, traspàs i restauració pintures romàniques: Joaquim Pradell. Jordi Fernández, Jaume Mayas i Ramon Vergés. Museu d'Art de Catalunya. Restauració pintures gòtiques: Anna Miquel, M. Antòn¡a Heredero iJosep M. Moreno. Reproducció pintures de I'absis: Ramon Millet.

Reproducció de la Mare de Déu: Emili Colom. Reproducció ferratges: Dibuix: Josep M.â Moreno. Realització : Joan Capellas. Campana: Dibuix: Josep M.a Moreno i Maite Gómez. Fosa: Fundicions Barberi. Olot. Mecanismes: Albert Barreda. Granollers. Maqueta: Anna Alvaro, Ramon Millet. Mobiliari: Disseny: Lourdes Borrell, Olga de la Cruz i Miquel Reig. Disseny gràfic: Ouim Boix. Realització: Fustec. Barcelona. Metal.listeria: Josep Fener. Premià de Mar. Serigrafia: Tojay. Barcelona. Electr¡citat: Albert Terré. Barcelona. Inìci de les obres: Març de 1983. Acabamenr: 15 de juliol de 1988. Pressupost: 51.477.i7 0 pessetes. Recerca històrica Dìrector: Albert López, arqueòleg. Excavació arqueològica: Albert López, Àlvar Caixal, Mercedes Juan. arqueòlegs. Col.laboradors: Ramon Domingo, Ramon Espadaler, Jordi Vallés (l setembre 1989) ¡ Judit Llopart. Numismàtica: Josep M. Nuix i Maria Clua. Antropologia: Domènec Campillo i Elisenda Vives. Fonts documentals: Anna Castellano i M. José Sureda. Història de l'art: l\zlaria Gràcia Salvà. Recerca de materials i sistemes constructius: A. González, J. M. [/oreno, M. G. Salvà, amb l'assessorament de Joan Ainaud i Assumpta Escudero. Estudi pintures romàniques: Joan Ainaud de Lasarte. Estud¡ pintures gòtiques: M. G. Salvà i Eva Bargalló. Data de l'excavació: 1 de junyde 1983 a 1 de juliol de ,1986. sELEccró

r¡o 1 988.

Església de Sant Vicenç de Rus. Castellar de N'Hug 198 Planta general de l'església la restauració

després de 1

i

l'enlorn

de

1983-

988.

Descripció de l'edifici 7

Es tracta d'una senzilla construcció rural situada al vessant meridional del Pirineu. S'hi accedeix per la carretera que, seguint la conca del Llobregat aigües amunt, travessa el pas de l'Os, s'obre camí entre la serra dels Barguets i la de Mo-

reu i deixa a la dreta el trencall que condueix a Rus. L'església queda arrecerada al vessant sud de la balma del Moro, a la solana de Sant Vicenç. Pocs mestres més avall discone la riera de Monell, que dóna lloc a una exuberantvegetació. Els únics edificis que acompanyen el temple romànic, al bell mig de prats ¡ boscos de pins, roures i faigs, són la Farga Nova i, una mica més lluny, les restes de l'antic molí de la Farga. L'església té una sola nau coberta amb volta de mig canó i està encapçalada per un absis de planta semicircular. La part principal de la fàbrica, la nau i l'absis, és d'estil romànic llombard i data del començament del segle xrr. La paret d'aquesta obra més antiga està feta a base de filades de pet¡ts carreus ben escairats, de pedra de marès, rejuntats amb argamassa de calç. La part superior de la paret exterior de l'absis està decorada amb arcs cecs realitzats amb pedra tosca. També apareixen els forats on s'assentaven les bastides de la construcció de l'edifici i, a la part baixa, les filades més altes de la banqueta de fonamentació que està const¡tuìda per pedres no tan ben treballades com les de la paret. Al centre del mur hi ha una finestra de doble esqueixada amb arc apuntat que es va afegir posteriorment a la fàbrica primitiva. La coberta de l'absìs és una volta de quart d'esfera damunt de la qual descansen, imbricades, les lloses de pedra pissarrosa.

El portal d'accés està situat a la façana sud; és de factura ben simple. amb un arc rodó adovellat i sense cap decoració. La porta és de fusta i els ferratges i forrellat, de ferro forjat, van ser col.locats durant els treballs de restaurac¡ó. Al costat de l'accés i adossat a la façana, hi ha un banc fet també en aquesta actuació en el lloc on possiblement h¡ havia hagut anteriorment un altre, com ho fan suposar les traces trobades en l'excavació arqueològica. Dos gruixuts contraforts, fets amb pedres grosses i no gaire ben col.locades, situats aproximadament al mig de les façanes de tramuntana ì migjorn, són uns afegits posteriors a l'obra prim¡t¡va. L'actual coberta de la nau és de lloses de pedra. que es va col.locar en substitució de la teulada construi:da el 1830 i feta per llata per canal sobre encavallades de fusta que descansava damunt de l'antiga volta de canó. A sobre el capcer s'aixeca una espadanya de doble arc de mig punt amb coberta a dues vessants, també de lloses de pedra. Aquesta espadanya es va fer amb mot¡u de la restauració iniciada el 1983, en què es va enderrocar ìa torre campanar de planta quadrada, aixecada al segle xvn, que es trobava en mal estat de conservació.

A la façana de ponent hi ha una obertura en forma de creu i, per sota, una altra de vertical de reduides dimensions. La primera es va descobrir (parcialment conservada) el 1983,

Representac¡ó ideal de la tècnica utilitzada per bastir els murs i la cobêrta de l'edifici, Dibuix: Txetxu Sanz.

quan es va enderrocar la casa rectoral adossada a l'església per aquest cantó. El temple té,-a més, dues finestres més en forma d'arc rodó a la façana sud de la nau i una tercera, de les mateixes característiques, a I'extrem de migdia de l'absis.

Església de Sant Vicenç de Rus. Castellar de N'Hug L'interior de la nau és un espai únic que sempre ha estat emblanquinat. De les tres capelles laterals que s'havien fet a cada costat al lìarg dels segles només resten obertes les que flanquegen el presbiteri; una d'elles, la de santa Magdalena, està decorada amb pintures murals de l'època gòtica que fan referència a la vida de la santa. El presbiteri està separat de la nau per l'arc triomfal. Davant d'aquest, una franja transversal de lloses de pedra recorda el començament de l'antiga àrea presbiteral, que va patir modifìcacions al llarg del temps. L'absis està decorat en una gran part amb pintures murals, reprodurdes de les originals del segle xl, que representen un apostolat situat a sota d'un pantocràtor central. També hi és representada la figura de sant Vicenç. Una barana metál.lica de traçat sinuós i suports prims uneix vìsualment aquests espais decorats alhora que serveix d'element de protecció de les pintures. A cada costat de la nau hi ha bancs correguts adossats a les parets, fets d'obra de maçoneria i amb seient de llosa de pedra. El punt d'unió dels murs amb la volta està ressaltat

per una cornisa llisa que es manifesta també per damunt

dels arcs torals assentats sobre pilastres i situats l'un al començament del primitiu presbiteri i l'altre al costat de la porta, limitant l'alineació de les capelles laterals desaparegudes. El paviment actual és de morter de

ciment blanc amb picadís de ceràmica, que li confereix una tonalitat marró semblant a l'argila. ALM/RL

Notícia histò¡ica La documentació es fa ressò, cap a mitjan segle x, de l'exis-

tènc¡a d'un temple al lloc de Rus. La construcció no s'ha conservat, però en coneixem els trels generals gràcies a l'arqueologia. Tenia una aparença molt semblant a l'actual, de fet el perímetre era el mateix, però les parets eren més minces, apropiades per sostenir una coberta de fusta, llevat de l'absis. on segurament hi havia volta. La porta també es trobava al sud, però un xic més a ponent que ara.

L'església primitiva ten¡a associades una sèrie de tombes excavades a la roca de marès, situades al voltant del temple, en la sagrera. Majoritàriament eren antropomorfes, però també n'hi havia de trapezials i de fusiformes. Algunes d'elles es van reut¡litzar en èpoques posteriors. Aproxìmadament a final del segle x es va fer un porxo a la façana de migdia, les restes del qual s'han descobert a l'excavació. El 9 de febrer del 1 106 es va acabar un remodelatge ìmportant del recinte pr¡mitiu, i l'edifici va ser consagrat de nou per sant Ot, bisbe d'Urgell. Aquesta reconstrucc¡ó va donar al temple el caràcter romànic conservat fins ara. Va implìcar el regruixament de I'absis i de les parets de la nau, on, a més, es va fer una volta per subst¡tuir la coberta primitiva. A l'interior de la capçalera, es va pintar un mural on apareixien Crist Jutje en forma de pantocràtor. l'Esperit Sant, els apòstols, els símbols dels evangelistes i una figura que possiblement correspon a sant vicenç, patró del lloc.

Cap al 1300 es van obrir dues capelles en els murs laterals de la nau a tocar de l'arc triomfal, les quals hem datat per l'arqueologia i la història de l'art, però també s'esmenten en un document del 1 391. Una estava dedicada a santa Magdalena i l'altra a sant Andreu. De la primera s'ha conservat f¡ns ara la decoració p¡ctÒrica amb imatges de ia vida de la santa, basades a les llegendes canònica i provençal. Com a conseqüència de la construcció de les capelles, el presbiteri es va

sarra.

l'època romànica procedent de Sant Vicenç de Rus, que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Escultor: Emìlì Colom i Comerma (1987). Foto: Jaume Soler, 1 9 de juliol de 1 988.

fer més gran i l'altar es va situar centrat entre els dos petits santuaris nous. Aquestes obres també van ìmplicar l'edificació de dos contraforts a les façanes, i la desaparició del porxo de migdia. Potser durant el segle xv es va construir un campanar de cadireta a l'angle sud-oest de la coberta. Llevat d'aiiò, l'edifici s'estabilitzà fins al segle xrrrr, i a penes va tenir modificacions. Això va ser degut a una llarga crisi econòmica i social, durant la qual el temple va deixar de ser parròquia, esdev+ nint sufragani de Santa Maria de Castellar de N'Hug (un document del segle xvrr li atribueix aquesta condició). Malgrat tot, en temps de Felip lll es va aixecar una casa rectoral adossada a ponent de la fàbrica original. Durant el segon quart del segle xv¡ll s'hi van fer nombroses modifìcacions utilitzant ì'estil barroc. Destaca la pavimentació amb lloses de pedra (aquest material s'utilitzava per primera vegada, ja que fins aleshores el sòl era de terra i calç), un nou enlluit de les parets, l'obertura d'una altra capella al mur de tramuntana, i la reducció de l'espai del presbiterì. En aquella època també es va refer l'altar i, a l'extrem de ponent de la nau, es va posar un cor de fusta amb escales per accedir-hi, situades al costat de la porta del temple. L'espadanya aixecada temps enrera va esdevenir un campanar de planta quadrada cobert a quatre aigr¡es. i també es va reforçar la volta. El 23 d'agost del 1740 es va excavar un hipogeu a Ia meitat occidental de la nau, utilitzat com a sepuìcre col.lectiu. Encara es conserva i la làpida es pot veure al terra del temple, sota el moble expositor.

A començament del segle xlx, l'interior de l'església va ser pavimentat amb cairons. El 1816 es va obrir una capella

al

mur de migdia. Cap al 1830 es va eliminar I'antiga cobrició de lloses i. per evitar les hum¡tats, es va posar una teulada sobre llates, sostenida per encavallades que recolzaven en els murs laterals, els quals es van enlairar una mica. També es va reformar el campanar, on es van consolidar les parts baixes i es van paredar parcialment els ulls de llevant i tramuntana, per poder adossar-hi els extrems de la nova coberta. A més, aprofitant aquests canvis, es va fer una reparació general de l'extradós de la volta. El 1874, en temps de la tercera guerra Carlina, la casa rectoral va ser incendiada i no es va arranjar fins al 18g4, en què es van aixecar les parets i es va habilitar el primer pis perquè hi visqués el vicari. Aquests cos encara existia, abandonat, el 1 982, però el seu estat de ruïna va aconsellar-ne el desmun-

tatge. Les tombes d'aquesta etapa continuaven col.locant-se a la sagrera, però ja no eren excavades a la roca. Adoptaven la forma de c/sfa: una mena de capsa feta amb lloses de pis-

Còpia idealitzada de la marededéu de

Els primers anys del segle x< es va fer un altar nou de ciment armat amb ferro forjat vell-potser amb la creu del cementiri. El cìment emprat provenia de la veiha fàbrica Asland del Clot

lvlaqueta realitzada en suro i guix, a escala 1:20, amb la rest¡tució ideal de l'ìnterior del temple cap a l'any 1300/segons les dades proporcionades pei les recerques històriques. Maqueta: Anna Alvaro i Ramon Mìllet (1988). Foto: Jordi lsern, 1 4 de març de 1 990,

Església de Sant Vicenç de Rus. Castellar de N'Hug 200

p

Planta hipotètica de l'església del segle x

dins la qual s'obseruen les estructures del presbiteri trobades durant l'excavació; a fora h¡ ha les tombes de la sagre-

del Moro, en el terme de Castellar de N'Hug, primera indústr¡a cimentera ¡nstal.lada a Catalunya, inaugurada el 1906. Aleshores, també es va construir la tercera capella a la paret de migdia, i es va enguixar un âltra vegada l'¡nterior de

\=.

ra tallades a lâ rÕca.

ÆB '-+

E @

l'edifici.

Èd

@

es va malmetre durant la guerra civil de 936-1939 i, com a conseqüència d'això, va ser emblanquinada. De totes maneres, poc temps després va quedar sense culte i abandonada. El 1982 van començar les obres de restauració per part de la Diputació de Barcelona. ALM L'església

E-d*"

1

Ì

I

-t

I

I

Docu mentací ó consu ltada

I

2

ARXÌU EprscopAL DE Vtc: Ax¡u Capitular. Visites IJrgell, vols. (1 31 2-1 31 3). ARX]U DrocEsÀ DE SoLsorun: Correspondència del rector de Castellar de

I I

@

I

ù

lrel

llzotL

I I

rlrd

-t

@

l¡ôilô

@ [il

I I

N'Hug amb el bisbe de Solsona, 1898. l¡lsltur o'Esruols CnrnLnrus: Fons documental. La pobta de Liltet.

I

0

I

l

Treballs d'arqueologia

I I

__

_

___ _________t

I I

L'excavació del jaciment va afectar tot l'interior de l'església i l'entorn immediat. Això no obstant, abans s'havien fet dos sondeigs exploratoris a I'extrem sud-est de l'absis i al subsòl de la casa rectoral respectivament. El primer tenìa per objecte comprovar la solidesa de la capçalera i esbrinar la potència estratigràfica; el segon s'adreçava a confirmar l'existència d'una necròpoli de tombes antropomorfes i elipsoidals excavades a la roca, palesada per ia primera cala.

@

Amb aquests precedents, es va decidir dur a terme la investigació extensìva, que vàrem desenvolupar al llarg de dues campanyes. Com és habitual en el nostre Servei, l'ob-

jectiu dels treballs era poder esbrinar les dìverses etapes d'utilització que havia tingut l'edifici, i determinar l'evolució

ç ê"$ @

@

Æ

Planta de l'església i de les estructures arqueològiques datades del 1300 aproximadament.

lF---

històrica de cadascun dels elements. En aquest cas, atès el caire de la restauració ambiental que es pensava fer, aquests estud¡s ¡ els de fonts documentals i història de l'art eren determinants per donar imatges de projecte. El mètode d'excavació emprat també va ser el característ¡c de les nostres intervencions. En conseqLiència, es van fitxar i estud¡ar detìngudament totes les un¡tats estratigràfiques de l'edifici, tant les del subsòl com les aèries. L'aplicació d'aquest s¡Stema va permetre analitzar amb èxit l'evolució d'alguns indrets del .iaciment on no hi havìa sediment arqueològ¡c (v.gr.: la coberta), però romanien intactes les relacions físiques entre les diverses estructures.

Entre els descobriments realitzats al llarg de la recerca, cal remarcar l'esmentada necròpolis de tombes d'inhumació excavades a la roca de marès, datable del segle x. a la qual se superposaven les diverses etapes del cementiri fins a l'època moderna. Dels dìversos aixovars trobats destaquen una olla sencera de ceràmica grisa, de final del segle x¡ o comenÇament del xrr, i uns objectes litúrgics de peltre, localitzats dins una tomba antropomorfa. Pel que fa a l'evolució arqu¡tectòn¡ca, s'ha determinat que el perímetre inicial de l'edifici és del segle x, l'existència d'un poxo davant la façana de migdia des de final d'aquella centúria, i també els ìmportants canvis que va patir l'església a començament del

Església de Sant Vicenç de Rus. Castellar de N'Hug 201

Un momenl de l'excavació de l'interior de l'edifÌci. L'estratÌgrafia del presbireri ha quedat esgotada i es veuen les empremtes dels forats de les bastides i les

trinxeres de fundació dels murs. A

la

nêu s'observen restes de dos paviments moderns successius, un de llo-

ses i l'altre de cairons. A les parets laterals es poden veure les capeiles gòtiques: la de Santa Magdalena, a la dreta, paredada per protegir les pintures, i les de les èpoques moderna i conremporània. Foto: Ramon Domingo, maig de 1 985,

Algunes tombes excavades a la roca (p'obablement del segle x però la majoria amb noves utilitzacÌons més modernes), aparegudes al costat de la testera. Formen part de la necròpolls que en-

voltava

el temple. Foto:

JUAn, marg

l\4ercedes

de t9u5.

Tomba d'un pelegrí apareguda sobre els fonaments del contrafort de migdia, Contenia una moneda de Jaume ll, la qual cosa dóña el terminus ante quem per a la reforma gòtica. Foto: Joan Francés, juny de 1 986. OIla de ceràmica grisa medieval, de cap

a la segona r¡eitat del segle xrr, probablement del taller de Casa en Ponç. Va aparèixer dins d'una tomba de fossa, als peus de l'inhumat. Foto: Joan Francés, novembre de 1 987.

e

.(ÑD Secció axial i planta de l'església abans de les obres, amb l'estratigrafia arqueològìca trobada.

Església de Sant Vicenç de Rus. Castellar de N'Hug 202 Delalls de les pintures romàniques de començament del segle xr, descobertes a les parets i la volta de l'absis. Folos; Jaume Soler i Joan Francés, desembre de 1 988.

segle xrr: reconstrucció de l'absis, regruixìment de les parets laterals, col.locació d'una volta de pedra a la nau, canvi de lloc de la porta, nova pav¡mentació amb terra i calç, decoració pìctòrica de l'absis, etc.

Les pintures gòtiques

A més, s'ha pogut datar amb precisió el moment de l'obertura en els murs laterals de les dues capelles que es poden veure ara, i s'ha descobert la fossa en què es va fondre una campana del segle xvlr. Aquesta troballa, a més de donar indicis sobre les transformacions viscudes per l'antìc campanar, és il.lustrativa per comprendre la tecnologia de l'època barroca. ALM/ACM

A la maqueta s'han completat idealment les dues escenes

Les pintures romàn¡ques Es van descobrir a l'absis del temple durant el procés de restauració l'any 1983. Van ser arrencades pels tècnics del Museu d'Art de Catalunya (Barcelona) i, una vegada restaurades, es van traslladar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, on s'exposen al públic. A l'edifici se n'ha fet una reproducció, en la qual s'han completat alguns aspectes: la sanefa superior. el vestit d'alguns personatges i el contorn de la màndorla -el marc en forma d'ametlla-, a l'interior de la qual hi havia restes de la representació de CrìstJutje. La maqueta exposada al mateix edifici presenta una reproducció ideal de tot el conlunt.

Aquest mural ha estat objecte de sengles estudis, realitzats per J. Ainaud i E. Carbonell respectivament. S'ha datat de començament del segle xrr i, per l'est¡1. pot assimilar-se a l'obra del taller de l'anomenat mestre de Pedret. Les figures representades formen part d'un tema molt freqüent a les pintures dels absis romànics catalans, extret de l'apocalipsi de sant Joan: en la part superior, Crist Jutje, encerclat per una màndorla i assegut en un coixí, rodejat pels símbols dels evangelistes, dels quals només es conseryen restes del lleó que simbolitza sant Marc. A la dreta d'aquest conjunt hi ha les restes d'un serafí i segurament hì havia un altre de simètric a l'esquerra.

Tot seguit es veu una sanefa, sota la.qual es conserva una inscripció extreta de l'apocalìpsì que diu: . dins La Vanguardia, 13 de maig de 1983. CnReoreLL, E.: (Castellar de N'Hug. Sant Vivenç de Rus. Pintura muralr. Catalunya Romànica Xll. El Berguedà, Barcelona, 1985, p.185-192. GoNzÁLEz, A¡rro¡¡r: Fecerca i disseny. El document com a document històric i com a objecte arqu¡tectÒnic viu, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1985, p. 34-35. GoNZÁLEZ, Antonr: , dins lnformes de la Construcción, núm. 397, setembre-octubre 1 988, Madrid, lnstituto Eduardo Torroja,

Fo-

tos: Jaurne Soler, 19 de juliol de 1988,

p45

Aurorr: . En el ¡nter¡or de la ventana principal del ábs¡de tamb¡én hay otras fìguras que representan, arriba, el Espíritu Santo en forma de paloma y, a los lados, Caín y Abel. Bajo la ventana aparece una serie de figuras que, en general, personifican a los apóstoles, y la ¡dent¡ficación puede realizarse por las inscripciones con el nombre que t¡enen enc¡ma. El primero, a la derecha de la ventana (al sur) es san Pablo, el segundo san Juan Evangel¡sta, el tercero san Simón, el cuarto san Judas, el quinto no se ha conservado apenas y tampoco el nombre, por lo que es difícil saber de quién se trata. Sìn embargo, se podía pensar que es san Vicente, patrono del lugar.

Al otro lado de la ventana (al norte) la primera figura es la de san Pedro, la segunda de san Andrés, la tercera y la cuarta no se conseruan sufìc¡entemente bien como para saber el santo que representan.

lglesia de Sant Vicenç de Rus. Castellar de N'Hug Las pinturas góticas

Descripción de las obras

Se descubrieron en la cap¡lla de santa Magdalena en

En el año 1982, el Ayuntâm¡ento de Castellar de N'Hug hizo gest¡ones ante el obispado y la Diputación para que la iglesia, abandonada desde hacía cerca de cuarenta años, volviese a tener una ut¡l¡dad pública. Al principio se pensó en una util¡zación cultural y cívica del ed¡ficio, una de tantas reutil¡zâciones llenas de buena voluntad, pero de eficac¡a incierta. Cuando se ¡n¡ciaron los trabajos, aparecieron las pinturas murales de los siglos xil y xrv, con lo que hubo que suspender el proyecto inicial y se elaboró uno nuevo que impl¡caba un cambio total de crilerio.

1 983, al iniciarse el proceso de restaurac¡ón. Se consolidaron y limpiaron y actualmenle se conseruan en el mismo lugar donde

fueron pintadas. En la mâqueta se han completado ¡dêalmente las dos escenas centrales, que no se han encontrado, ya que fueron el¡m¡nadas en el s¡glo xvl. El mural, estudiado por E. Bargalló y M.G. Salvà, puede datarse a comienzos del siglo xrv. Est¡líst¡camente corresponde al primer período de la pintura gótica, llamado gót¡co l¡neal por los investigadores. En cuanto a la ìnterpretación iconográf¡ca, es decir, el significado de las escenas que aparecen, es bastante compleja, yâ que el artìsta representó la vida y m¡lagros de santa Magdale. na, inspirada a med¡as en el Nuevo Testamento y en una leyenda provençal, pero no siguió ningrln orden.

La lectura de las representaciones, de izquierda a derecha {de lavante a poniente) y de ariba a abajo, es la siguiente: a) María Magdalena y sus acompañantes viajan en barco a Marsella; b) Llegada a Marsella; la ciudad es representada por una serie de edificac¡ones rodeadas por una muralla; c) Predicac¡ón de María Magdalena al gobernador y al pueblo de Marsella; d) Cristo y dos apóstoles van a visitar la tumba de Lâzaro', e) Después de haber resucitado, Cristo se aparece a María Magdalena pero le dìce que no le toque -noll me tangere- porque aún no ha subido al cielo; f) Las tres santas mujeres van hacia el sepulcro vacío de Cristo. Las escenas continúan por el intradós del arco de la capilla. De izquierda a derecha, se pueden ver las siguientes: g) El clérigo donante de las p¡nturas ês bendecido por la santa que se encuentra en el c¡elo; además, un ángel le purifìca con incienso; h) Cena de Cristo en casa de Simón el Fariseo; María Magdalena le lava los p¡es; ¡)Vis¡ta de Cristo a Marta y María Magdalena; j) Ult¡ma comunìón y exequias de la santa; k) Translación y comunión celestial de María Magdalena; l) Milagro de la resurrección de Lázaro (esta escena es la continuación de la d); m) El sepulcro de Cr¡sto vigilado por dos ángelês (esta escena es continuación de la f).

Se decidió prosegu¡r los trabajos con un objetivo fìnal pedagógico: reconstruir el edifìcio tal y como era hacia el 1300 (momento en que fueron real¡zadas las pìnturas más tardías) para que los numerosos visltantes (escolares, jubilados, turistas, estudìantes, excursionistas) atraídos por el paisaje de estâ zona, pudiesen conocer y disfrutar de la arqu¡tectura, el ambiente, la decoración interior y el entorno de un templo medieval rural. Es decìr, se trataba de real¡zar una de aquellas (reconstrucciones miméticasD proscr¡tas por la ley -Sant Vicenç de Rus, por suerte, no es monumento declarado-, que son pos¡bles en algunos casos excepcionales y {ue pueden ser legit¡madas por la ef¡cac¡a del objetivo perseguido y por el rigor científico con el que fueron tratadas. La reconstrucc¡ón de Sant V¡cenç se planteó con una exigencia de rigor, evitando ser una más al románi-

co, como tantas otras realizadas hasta ahora en Cataluña. Reunir información sufic¡ente para consegu¡r este propós¡to con éx¡to no resulta nada fác¡l; el románico catalán, que ha s¡do tan inventar¡ado y estudiado desde un punto de v¡sta pintoresco. sentimental o anecdótico, carece de una bibliografía científica y construct¡va suficiente. Para reconstruir Sant V¡cenç de Rus fue necesario realìzar un profundo estudio h¡stórico, documental, est¡lístìco y constructìvo, paralelo a una excavación arqueológica en extens¡ón del templo y su entorno. La ¡ntervención arqu¡tectón¡ca, que duró c¡nco años, se ha basado f¡elmente en los resultados de la ¡nvestigación c¡entíf¡ca, como pensamos que se ha de hacer siempre en este tipo de reconstrucciones. En función del objet¡vo bás¡co de la actuac¡ón se desmonta-

ron, eliminaron o corrigieron -después de ser profusamente documentados- los añadidos y modificac¡ones posterìores al siglo xtv (que no tenían valor artíst¡co) y se restauraron o reconstruyeron cada uno de los elementos constructivos y ornamentales anteriores a esta fecha.

La cruz del padrón y la reja del cementerio cont¡guos a la fachada sur del templo tamb¡én están inspiradas en las de Toses. El candelabro es una réplica del or¡g¡nal de Rus. que se conserua en el Museo Diocesano de Solsona. En el interìor, por estricto criterio de f¡del¡dad h¡stórica, se tap¡aron las capillas laterales ab¡ertas en el siglo xvrrr, se abrieron algunas ventanas que habían sido tapiadas y se volvieron a enlucir y pintar los paramentos verticales. Sólo se conseryó la capilla de santa Magdalena con las pinturas góticas que la decoran. que tamb¡én fueron restauradas después de qu¡tar el altar hecho de obra adosado siglos más tarde que ocultaba en parte las pinturas. El ábs¡de se decoró con la reproducc¡ón de las pinturas románicas, real¡zadas por Ramon Millet. Las originales del siglo xrr fueron arrancadas. restauradas y trasladadas al museo de Solsona. En cuanto al pavimento, se recuperó su nivel prim¡tivo y se hizo uno nuevo con mortero de cemento blanco y pÌcadura de cerámica común. que recuerda que las ¡gles¡as catalanas de esta época no se pavimentaban con piedra, sino con tierra batida. Tamb¡én se reprodujeron los bancos per¡métricos adosados en el interior de la nave. Al lado izquÌerdo de la puerta de entrada, por el ¡nter¡or. se im¡tó el dìbujo de la cruz de consagrac¡ón del iemplo original. Se optó por la reproducción en una maqueta a escala

1 :20 de algunos elementos del ¡nter¡or -baldaquino, altar y la parte desaparec¡da de las pinturas murales- para ilustrar al visitante sobre las características constructivas y l¡túrgicas de una iglesia rural catalana.

La maqueta, de corcho y yeso, fue realizada por Anna Álvaro y Ramon Millet y está colocada sobre una mesa de madera y cobre diseñada a propósito. Este mueble que ocupa el espacio central, la barandilla de h¡erro que protege las pinturãs y los focos de iluminación son los únicos elementos anacrónicos (claramente identificables por el visitante como objetos indispensables para facilitar la visita) en un ambiente próximo al que debía tener el ed¡ficio en el siglo xrv.

En lo referente al tratam¡ento del entorno, el derr¡bo de la casa parroqu¡al pos¡bilitó la creación de un espacio libre, formado por pequeñas terrazas escalonadas, y de un recorrÌdo perimétrico cue fac¡l¡ta la contemplación de toda la ¡glesia.

Actualmente se está haciendo un aparcam¡ento de vehículos en la terraza superior de la montaña que pone en abr¡go el templo por el lado norte y desde la que se puede contemplar el edificio. GlvlN/RL

La cubierta se rehizo en la cota primitiva con losas de piedra

extraídas manualmente de los prâdos, que presumìblemenle proporcionaron las que sê conservaban en el ábside. La espadaña es una reproducción de la de una iglesia cercana, de lâ misma t¡pología y datac¡ón; en los muros se conseryaron, hasta donde fue posible, los morteros or¡ginales. En un principio se pensó en la posibilidad de reconstruir el porche que había exist¡do en la fachada sur y del que se excavaron los cimientos. Sin embargo, esta ¡dea se desestimó rápidamente ya que no fue pos¡ble obtener datos suficientes que perm¡t¡esen conocer las características constructivas en su total¡dad. Para el cerramìento de las aberturas se utilizó alabastro. Los herrajes y el cerrojo de la puerta de madera -que se conservó, limpia y restaurada- son reproduccìón de elementos orig¡nales conservados en ed¡ficios de la zona (iglesias de la Nou, Toses y lvlolló). La campana se fundió s¡guiendo el procedìmiento secular y copiando la de la iglesia vecina de Sant Cr¡stòfol de Toses, que es original del siglo xN. El yugo correspondiente está inspirado en uno de Castellfollit del Bo¡x.

Conseruación y restauración de las pinturas murales de Ia capilla de Santa Magdalena Las pinturas murales de la capilla de santa Magdalena presentaban las s¡gu¡entes degradaciones :

-

restos sobre toda la superficie pictórica, dêl antìguo enlucido que había cub¡erto todas las pinturas. - pérdidas de pintura debidas a la acción de enlucir (picadas, para que el enyesado se agarrase bien sobre la superficie), extendìdas por todo el conjunto. - pérdidas de p¡ntura y preparación debidas a las f¡suras y gr¡etas produc¡das por los mov¡m¡entos del soporte (sobre todo en los laterales del ârco). - gran zona central (bajo la ventana) de pérdida de soportes, más preparac¡ón y pintura. - pérdidas de color y gran pulverulencia de pigmento. debldas a la acción de la humedad, ya ambiental, ya por capilaridad (parte baja), o bien por infiltraciones (parte alta al lado de la ventana y bóveda del arco). - gran abrasión en la zona central ¡nferior, con pérdidas de color, deb¡das al adosamiento posterior de un altarcillo.

209 zonas local¡zadas con presencia de concrec¡ones de cera (lateral izquìerda del ¡ntradós del arco). - camb¡os cromálicos ¡rreversibles debidos a las reacciones químicas provocadas en los colores por la acción de los carbonatos debido a la cristalización de las sales, a part¡rde una gran humedad (clave de la bóveda del arco). -suciedad general acumulada debido al polvo amb¡ental y otros res¡duos.

-

A pesar de todo ello, estas p¡nturas presentaban una adherencia al muro que las soporta de un lanto por c¡ento muy elevâdo (alrededor del 90 %), lo que fue uno de los principales motivos de su permanenc¡a en el lugar de origen y de su restauracÌón m situ. En el procêso de ìntervenc¡ón, lo primero que se llevó a cabo

fue una consolidación de los bordes perimetrales a base de un encintado de escayola, para asegurar bien la pintura al muro mientras se trabaiaba. Después se fijaron las capas de revoque (