Amb les invasions del poble visigot es destrueix el que queda de l'imperi romà i es dóna pas a l'art medieval, encara que també es pot donar inici a partir de l'imperi carolingi determinant, d'aquesta manera, l'art visigòtic. Més endavant, a mida que el regne visigòtic va desapareixent i s'organitza la resistència al nord de la península , Catalunya serà conquerida pels musulmans (sense assentament firme) i en algún moment traspassaràn el pirineus. En època de Pipinus el breu, els francs aconseguiràn la frontera als pirineus i després, Carlemany i posteriorment Ludovic crearàn la Marca Hispànica que comprendrà Barcelona, Girona i una part de Lleida. S'abandonarà la litúrgia hispànica i s'imposarà la gregoriana. Hi haurà incursions bàrbares i la Marca Hispànica s'anirà independitzant de la vinculació amb els francs. A finals del segle XI, Almansur farà una expedició de saqueig cap a Barcelona i això farà patent la separació. El nord de Catalunya tindrà contactes amb Italia ( afluència d'artistes llombards al territori) i la zona serà molt més oberta que no pas la resta de la península; com a conseqüència, el primer romànic està millor representat a Catalunya que en qualsevol altre lloc tant en arquitectura com en pintura. Datem Sant Quirze de Pedret durant l'últim terç del segle XI, igual que altres conjunts estilísticament molt propers, Sant Pere del Burgal, Santa Maria D'Àneu i Sant Pere d'Àger. Aquesta cronologia vé determinada per dates indirectes a partir de l'entrada de l'estil del primer romànic a Catalunya. Un dels elements és la donant de Sant Pere del Burgal, identificada com Llúcia de Pallars , esposa d'Artau I, que després d'haver enviudat al 1081, es fa càrrec del govern del comtat. També ens guiem pel document de concòrdia i dotació de l'església de Santa Maria d'Àneu, el 30 de març de 1085, firmat pel comte Artau II i el Bisbe Bernat d'Urgell. Tot això ajuda a la fixació d'una cronologia inicial de les obres del cercle de Pedret i per tant de Sant Quirze de Pedret (com hem esmentat abans), de finals del segle XI. La capçalera de Sant Quirze de Pedret es divideix en un absis central i dues absidioles, en l'absis central ( conservat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona) hi ha representacions de temàtica apocalíptica i en les laterals, (conservats al MNAC) de temàtica ecleciològica. Les pintures de l'absis central presenten la visió apocalíptica del tron amb el llibre dels set segells ( a la part superior de l'absis), al costat, els dotze ancians de l'apocalipsis, ordenats en tres nivells amb instruments musicals i corones als seus peus, inclinant−se davant del tron. Es suposa per la temàtica, que al costat esquerre deuria haver−hi l'anyell místic obrint els segells del llibre i acompanyat del tetramorf, malauradament no es conserva res d'aquesta part. La lectura de les pintures ens obliga a passar al costat dret on hi ha representats els quatre genets de l'apocalipsi, que segons les escriptures apareixen a mida que l'anyell va obrint els quatre primers segells, tot seguit hi ha una gran figura de serafí amb tres parells d'ales plenes d'ulls. Tornant al costat esquerre, trobem les conseqüències de l'apertura del primer segell, les ànimes dels morts davant l'altar de Déu i els busts de set personatges imberbes mirant fixament al seu davant, per sobre d'ells hi ha representat l'altar cobert per una tela i a sobre un calze. Sembla que l'altar està cobert per un cimbori sostingut per quatre columnes, de les quals només les dues del davant són visibles. A l'esquerra de l'altar trobem restes d'un àngel turiferari ( àngel que porta l'encens). Separant aquestes dues bandes, trobem una finesta dins la quel hi figura la mà de Déu, la Dextera Domini, custodiada per dos paons (símbol d'immortalitat). A sota trobem una decoració amb teles i figures d'animals fantàstics. D'aquesta manera es conclueix, i sens cap mena de dubte que la temàtica de l'absis central és, evidentment apocalíptica. De la resta de les pintures no en podem extreure un ordre temàtic clar, queden restes del que devia èsser un cicle dedicat al martiri de Sant Quirze i Santa Julita i potser el botxí. També podem diferenciar el que podria ésser el sacrifici d' Isaac i una greca interrompuda per busts de sants. La volta de canó és presidida per una Maiestas Domini, envoltada per una doble mandorla. Déu és assegut sobre l'arc de Sant Martí amb nimbe cruciforme i un llibre sostingut amb la ma dreta, envoltat pel tetramorf, St. Lluc com a Brau, St. Marc com a Lleó, St. Joan com a àliga i finalment St. Mateu com a àngel. A l'intradós 1

de l'arc triomfal, Caïm i Abel fan les seves ofrenes a Déu. L'absis lateral esquerra es conserva en molt mal estat, degut a la humitat, es coneix com el de l'evangeli i conté els apòstols asseguts, reunits en assemblea eclesial entorn de la figura central de Pere,(col.legi apostòlic), representa la institució de l'Església i la primacia de Roma. Els apòstols només espodien identificar per rètols, però l'únic que queda visible és el que correspòn al nom d'Andreu, en un principi es pensava que la figura central podria ser Déu, però investigacions posteriors han afirmat que és Sant Pere perquè en la representació s'adivinen unes claus. Com en les pintures de l'absis, una greca separa aquesta zona de la inferior, imitant falses teles. Aquesta representació del col.legi apostòlic, incideix en el programa de caire eclesiològic del programa iconogràfic, elaborat en el temps de la reforma gregoriana del s XI, que vindicava el predomini de la Santa Seu enfront del poder temporal. L'absis sud o del cantó dret, és el més conegut, presenta la paràbola de les verges prudents i les verges necies. No es diferencia de les altres zones en el fet de la distribució, zona baixa amb teles de separació, i zona superior de tipus decoratiu. A la dreta, trobem quatre verges nècies, dretes i portant làmpades d'oli buides, la finestra central les separa de la cinquena que truca a la porta que l'espòs ha tancat, a la porta, l'espòs (Jesucrist) és representat amb l'Esperit Sant. A la banda esquerre, les vergesprudents amb les làmpades a la mà amb nimbe i corona, s'asseuen al banquet celestial. Si tornem a la banda esquerra, trobem a una figura femenina, personificació de l'església, asseguda a sobre d'un edifici i que porta una vara a la mà. Aquesta paràbola, interpretada per sant Agustí, tracta el tema de l'església universal, l'espòs i l'esposa com a símbols de Crist i de l'Església. A l'edat mitjana, aquest tema es vincula al drama litúrgic de l'Sponsus, que es llegia en temps d'Advent. Es una al.lusió al Judici Final, amb les ànimes elegides i les condemnades i té un marcat caràcter eclesiològic, és a dir, de doctrina de l'Església com a institució, caràcter que és reforçat per la figura coronada i nimbada asseguda en un edifici que representa l'església. A la cúpula, trobem la Mare de Déu entronitzada amb el Nen i a l'intradós de l'arc un personatge assegut escrivint que s'identifica amb l'evangelista Mateu. Dels dos cicles iconogràfics de l'Apocalipsi que trobem en l'art europeu del moment, el conjunt de Pedret no pertany a la tradició hispànica que genera la miniatura dels Beatus, sinó que arrenca dels models italians tardo−antics o de l'època de l'Alta Edat Mitjana.

2