Quadern didàctic per al professorat Una proposta lúdica i didàctica de El Abanico Grup de didàctica de teatre

CONTES DE LES MIL I UNA NIT de Vicent Vila

Companyia Escalante Centre Teatral

INTRODUCCIÓ “El secret d’un conte és extraure de la història més particularment minúscula una experiència universal. I la clau formal d’una obra d’art és saber contar el màxim a través del mínim.” (Francisco Calvo Serraller)

Amb el present quadern hem pretès oferir al professorat que acudeix al teatre amb el seu alumnat un instrument de treball, de forma que l’assistència a la representació siga una experiència amb la qual els escolars adquirisquen coneixements i despleguen les seues capacitats, tant les de percepció i atenció, a través de l’observació directa de l’espectacle, com les creatives, realitzant les activitats lúdiques o literàries que el professorat els pot proposar. Aprofitem que en l’obra teatral “Contes de les mil i una nits” s’utilitzen diverses tècniques teatrals, com el teatre d’ombres o el de titelles, per a contar històries amb la intenció de motivar els alumnes a desenvolupar la seua creativitat construint senzills teatrets. Si conten històries darrere de les ombres o amb els titelles haurem ajudat els alumnes que no s’atreveixen a representar teatre davant d’un públic conegut, és a dir, a superar els problemes de timidesa. Com les edats a què va dirigit l’espectacle són ben diverses, en el present quadern hem confeccionat activitats per als més menuts que poden resultar molt simples per als majors i, a l’inrevés, activitats que poden resultar difícils per als més xicotets. És per això que recomanem als professors que seleccionen aquelles pràctiques que s’ajusten més a l’edat i als interessos del seu alumnat. Finalment, és interessant educar l’alumnat en el fet d’anar al teatre; sovint és la seua primera vegada i convé explicar i treballar amb ells quines són les regles del bon espectador i aprofitar l’esdeveniment per tal de despertar la curiositat i observar l’entorn.

INDEX I. DOCUMENTACIÓ 1.1. L’Obra. Contes de les mil i una nits 1.2. L’autor. Vicent Vila 1.3. Valor literari de Les mil i una nits 1.4. Vides de contes 1.5. Fitxa tècnica i artística 1.6. Webs d’interés II. ABANS D’ANAR AL TEATRE 2.1. Quants contes conte? 2.2. Els contes fantàstics 2.3. “El conte seguit” 2.4. Anem al teatre III. DESPRÉS D’ANAR AL TEATRE 3.1. Què passaria si...? 3.2. Taller de dramatització. 3.3. L’altra nit vaig somiar. Els conte com enllaç amb la realitat. 3.4. Acabem el relat. 3.5. Com fer teatre d’ombres. 3.6. Com fer teatre guinyol amb titelles de guant. 3.7. I tu que ets, un somia truites o xafes de peus en terra? 3.8. Les semblances 3.9. Un debat: Les relacions humanes 3.10. Valoració de l’obra

I. DOCUMENTACIÓ ································································· 1.1. L’obra: Contes de les mil i una nits El Llibre de les mil i una nits és una col·lecció de contes tradicionals procedents en la major part d’Orient Mitjà. Al llibre original, les diferents edicions anaren afegint nous contes, alguns també orientals, que han passat a formar part d’esta gran obra de la literatura universal. L’obra inclou relats de crims, llegendes religioses musulmanes, històries d’amor, poemes, històries tràgiques i còmiques, etc. Vicent Vila s’ha basat en el llibre original per crear la seua obra de teatre on apareixen genis bons i dolents, personatges avars i altruistes, faules en què parlen els animals, personatges sense consciència dels seus actes, pescadors pobres, sultans rics, lladres, joves enamorats, dones valentes, homes traïdors i un miler d’històries de les quals ells són els protagonistes. En definitiva, gran quantitat de relats i personatges que cobren vida a l’escenari gràcies a les tècniques teatrals del teatre d’ombres, del teatre de titelles i al fil conductor de la protagonista Sherezade que va enllaçant totes les històries.

································································· 1.2. L’autor: Vicent Vila

Naix a Albaida (València) el 1954. Després de múltiples experiències, el 1981 es vincula professionalment al teatre, formant i dirigint la companyia Bambalina Titelles, on crea diversos espectacles i, a partir de 1985, la Mostra Internacional de Titelles a la Vall d’Albaida. A partir de 1989, es fa càrrec del Centre Teatral Escalante de la Diputació de València, que rep en 1995 la Medalla de Plata al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura i el Premi Especial de la Crítica de València, entre d’altres, sent responsable de les produccions i programació, a més d’haver creat festivals i cicles d’espectacles, així com l’Escola de Teatre i l’Espai d’exposicions. Ha escrit més de quaranta obres pròpies i adaptacions per a titelles tant per al públic infantil com per als adults o l’òpera, la major part de les quals han sigut portades a l’escena per diverses companyies de teatre: Bambalina Titelles (València), Teatre de la Caixeta (València), Teloncillo (Valladolid), Minimax, Teatre de l’Horabaixa, Posidònia Teatre, Cap i Cua i Al Suroeste Teatre (Badajoz), Produccions Saga (València), Arden Produccions... És assessor teatral de la Diputació de València, membre de l’Associació de Gestors Culturals del País Valencià i del Consell Assessor de CulturArts. Ha format part de diversos jurats de teatre: Premi de Teatre Infantil (Diputació de València), Concurs de Teatre de Gandia, Veo Veo, Énguera, Premi Eduard Escalante (Ajuntament de València), Premio de Teatro Infantil y Juvenil de la Fundación Autor (Madrid), etc. Màster en Gestió Cultural per la Diputació de València, ha assistit a nombrosos cursos i seminaris sobre gestió cultural, patrocini i mecenatge, equipaments culturals, tallers d’escriptura de comèdies i telesèries. També ha impartit cursos sobre gestió de sales teatrals, organització de festivals i campanyes, producció teatral, titelles, etc. ARTICLES I LLIBRES PUBLICATS -- Articles en la revista Crònica, de la Vall d’Albaida. -- “La gestión de salas teatrales (Apuntes para el Dialogo Cultural)”, Diputació de València. -- “La Sala Escalante i el teatre infantil valencià”, Diputació de València. -- “La creación y la producción teatral”, Universidad de Granada. TEXTOS TEATRALS PUBLICATS: -- El apeadero o el encuentro, (El Tendur, revista literària de La Vall d’Albaida). -- Les botes del gat amb botes, (Editorial Bromera, Alzira, València). -- Els somnis de Gúlliver, (Editorial Bromera, Alzira, València).

-- Pinotxo, història d’un titella que volia ser xiquet, (Editorial Bromera, Alzira, València). -- La nit de Turandot, (Ajuntament de València). -- El regreso de Robin Hood, (Editorial Nausica, Murcia). -- Megagaláxia, (Centro de Documentación de Titeres de Bilbao). -- La cueva del gran Banús, (Editorial Arbolé, Zaragoza). -- Hans, Ava y el patito feo, (Editorial Arbolé, Zaragoza). PREMIS TEATRALS I AJUDES A LA CREACIÓ: -- Premio Lambda de Teatre (Barcelona, 1995), per El apeadero o el encuentro -- Ajuda de Teatres de la Generalitat Valenciana, 1996 per a La nit de Turandot. -- Premi València de Teatre “Eduard Escalante, 1997” per La nit de Turandot -- Ajuda de Teatres de la Generalitat Valenciana, 1998 per a Teatre a trossos i mossos. -- Premi Estimat per l’AVETID.

································································· 1.3. Valor literari de Les mil i una nits Les mil i una nits és un dels grans clàssics de la literatura perquè per mitjà del poder de la paraula, que funciona com una espècie de poder hipnòtic, va embolicant el rei tirà i totpoderós i acaba per conquistarlo. I a més, per mitjà d’uns jocs de ficció literària, on es compten històries entrellaçades, unes dins d’altres, es transmet tota una tradició cultural, especialment prodigiosa, la de tot l’Orient Mitjà. Per això, pot dir-se que este text és una finestra que tenim els occidentals per a comprendre la cultura d’Orient que moltes vegades ens resulta tan aliena. Els seus contes estan plens d’erotisme, venjança, violència, fantasia, romanç, i verdaderes reflexions ètiques, per la qual cosa a més d’entretindre el lector, el fa pensar i posar en joc les seues conviccions més arrelades.

································································· 1.4. Vides de contes Conta un relat de la tradició jueva que quan el gran rabí Shem-Tov creia que s’acostava una desgràcia per al seu poble, es retirava a meditar en un lloc del bosc. Allí encenia un foc, recitava una pregària i es complia el miracle que la desgràcia quedara conjurada. Anys més tard, quan li va tocar al seu deixeble implorar al cel per la mateixa raó, acudia a aquell mateix lloc del bosc i deia: “Senyor, escolta’m. No sé com encendre el foc, però encara sóc capaç de recitar la pregària”. I el miracle tornava a complir-se. Més avant, i també amb l’objecte de salvar al seu poble, un altre rabí es va encaminar al bosc per a dir: ”No sé com encendre el foc, no conec la pregària, però puc col·locar-me en el lloc precís”. I això va ser prou. Finalment, quan li va arribar el torn a un rabí posterior, aquest, assegut en una butaca, va parlar així a Déu: ”Sóc incapaç d’encendre el foc, no conec la pregària, ni tan sols puc trobar el lloc del bosc. Tot el que sé fer és contar esta història”. I allò bastava. Déu va crear l’home, conclou el conte, perquè li agraden les històries. Molt abans que els llibres i que l’escriptura van ser les històries contades en veu alta; i molt abans que les paraules va ser el joc, que és el germen de la ficció. En la nostra vida, molt prompte ens adonem que està plena d’històries, que encara que ens pareixen recents, es conten en molts llocs i des de fa milers d’anys. Cada ser humà és una combinació única i irrepetible de contes/històries: cada història és diferent de qualsevol altra i canvia cada vegada que es conta, com molt bé saben els pares que han de repetir cada nit el mateix conte al seu fill i, no obstant això, se les arreglen per a introduir xicotetes variacions que el convertisquen en una nova experiència. Brian Boyd, en el seu recent estudi sobre l’origen de les històries i la ficció, ens diu que els contes estan tan arrelats en els éssers humans que no es coneix cap societat en què no existisca una tradició “contista”.

································································· 1.5. Fitxa tècnica i artística. REPARTIMENT (por odre alfabètic) PACO ALEGRE – Visir, pregoner, guàrdia... MARÍA ALMUDEVER – Sherezade, Zobeida i mare d’Aladí. MIGUEL ARNAU – Shazaman, Aladí xinés, Simbad jove, Ali-babá… ROSA BARBERÁ – Diznarda, Nuzat, Fàtima, Princesa… JOSÉ DOMENECH – Arquer, Nefrit, Botxí, Jaffar… ENRIC JUEZAS – Pescador, Simbad, Jutge, Abou, Sultà… DANIEL RODRIGUEZ – Eunuc, Geperut, Emperador, Cap dels lladres,Geni… PACO TRENZANO – Shariar, Guàrdia. GUILLE ZAVALA – Aladí àrab, Sastre, Veí, Casim… EQUIP ARTÍSTIC I TÈCNIC TEXT I DIRECCIÓ – Vicent Vila MÚSICA – Joan Cerveró AJUDANT DIRECCIÓ – Gemma Miralles ASSISTENT DIRECCIÓ I REGIDURIA – Pablo Ricart DISSENY ESCENOGRAFIA I VESTUARI – Ana Garay DISSENY DE LLUMS – Juanjo Llorens ASSISTENT D’IL·LUMINACIÓ – Yavhé Ramos COREOGRAFIA – Toni Aparisi OMBRES I DISSENY GRÀFIC – Aram Delhom CARACTERITZACIÓ I UTILLERIA – Julio Parrilla TITELLES – Amparo Delgado i Cecilia Silva

································································· 1.6. Webs d’interés Si et fascina la màgia dels Contes de les mil i una nits, o simplement desitges descobrir altres contes mitjançant l’ús d’internet, ací tens uns quants webs que et recomanem: · Si vols llegir el conte”Aladí i la llàntia meravellosa” abreujat i en valencià: http://www.super3.cat/multimedia/pdf/9/6/1314094381569.pdf Si vols llegir el resum en castellà: http://www.leemeuncuento.com.ar/aladin.html · Si vols escoltar i veure el relat animat: http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/aladi-i-la-llantia-meravellosa/catala/1071 · Si vols llegir el conte original de Les mil i una nits www.bibliotecasvirtuales.com/bibliotecaasiatica/llasmilyunanoche/alidino.asp · Si vols millorar el teu estil literari i tens curiositat pel domini dels temps verbals en la narració, ací tens un bon exercici: http://www.u.arizona.edu/~smusser/aladino.htlm · Si vols consultar una enciclopèdia literària on trobar tot tipus de literatura: es.wikipedia.org · Si vols llegir i jugar amb tot tipus de contes: www.leemeuncuento.com.ar

II. ABANS D’ANAR AL TEATRE ································································· 2.1. Quants contes conte? Contesta este senzill test per a comprovar quin tipus de relació tens amb el món dels contes. 1. Qui porta el vestit més bonic de tots els que has pogut imaginar? a) El príncep valent b) Penélope Cruz c) L’emperador 2. Espill, espillet màgic, qui és la més bella d’entre totes les dones? a) Wendy b) Tu mateixa c) Blancaneus 3. Quin personatge de fusta va voler convertir-se en xiquet? a) Gepeto b) El fuster del barri c) Pinotxo 4. Quin mag va proporcionar un cor a un espantall? a) El mag Merlí b) El mag Tamariz c) El mag d’Oz 5. En quin conte van nàixer les fades del somriure d’un nadó? · Caputxeta roja · Els Simpson · Peter Pan 6. Quin personatge entra en el País de la meravelles a través d’un espill? a) La Ventafocs b) Cristiano Ronaldo c) Alícia Si les teues respostes són: · Majoria de A. O t’han contat pocs contes, o has prestat poca atenció. Tu tranquil, veuràs com després d’anar al teatre començaràs a interessar-te pels contes. · Majoria de B. És que no t’han contat molts contes. Però no et preocupes, si t’ho proposes, la teua imaginació pot convertir la realitat en un conte. · Majoria de C. No hi ha cap dubte, t’han contat molts contes, ets un contista.

································································· 2.2. Els contes fantàstics Tots coneixem contes, a tots els xiquets i xiquetes del món ens han adormit i entretingut amb contes. Sobretot amb contes fantàstics en què prínceps i guerrers valents lluitaven contra dracs per a desencantar princeses, o xiquetes enginyoses enganyaven bruixes que volien menjar-se-les... Recordeu? En estos contes sempre trobem uns personatges que, en major o menor grau, busquen un mòbil per a ser feliços. Tots ells lluiten per aconseguir el que volen i passen moltes peripècies, al final de les quals sempre aconsegueixen el que desitgen. Us proposem reconstruir entre tots i amb l’ajuda del vostre professor o professora l’estructura d’alguns d’aquells contes. Què vos pareixen “En Polzet”, “L’Aventafocs” i la “Caputxeta roja”? Busquem entre tots: 1. Què els passa? 2. Què desitgen? 3. Quines peripècies, problemes, perills els ocorren? 4. Aconsegueixen supperar les dificulats? 5. Com acaben? 6. És un final feliç?

································································· 2.3. El conte seguit Ara vos proposem despertar la imaginació i posar a treballar la vostra capacitat creativa construint junts un conte o una història. Sherezade, en Les mil i una nits, aconsegueix captivar el sultà interessant-lo amb un conte que deixava, a propòsit, sense acabar. Fem com ella: · Poseu-vos en rogle. · Un de vosaltres va a començar la història i, en un moment determinat, detindrà la seua narració amb una frase interessant que el seu company o companya de la dreta haurà de continuar, però amb una condició: haurà de respectar l’espai, el temps, l’època i els personatges creats a fi d’assegurar la coherència de la història. Per descomptat, poden aparéixer nous personatges, nous llocs, pot passar el temps... Endavant! Potser aconseguiu una història tan original que després podreu dramatitzar-la.

································································· 2.4. Anem al teatre. El decàleg del bon espectador Al teatre, com a qualsevol altre espectacle, hi ha un codi de comportament que consisteix en unes normes que tots hem de conèixer i respectar. No es té la mateixa actitud veient la televisió a casa, en família, que quan estem rodejats d’altres persones i l’espectacle s’ofereix en directe. Entre tots, feu una llista a la pissarra de les normes de comportament que segons vosaltres haurien de respectar-se en una representació teatral. Copieu estes normes en el vostre quadern i després compareu-les amb el Decàleg del bon espectador que rebreu en assistir al teatre. Comproveu les coincidències i no us oblideu de posar les normes en pràctica sempre que aneu al teatre. El dia de la representació, l’alumnat rebrà un full d’activitats que conté el decàleg. No obstant això, us avancem ací el seu contingut per a ús del professorat:

Decàleg del bon espectador 1. Informeu-vos bé de l’espectacle; de vegades el que un imagina no coincideix amb la realitat. 2. Heu de ser puntuals. Arribeu-hi almenys 15 minuts abans i tindreu temps de trobar el seient sense molestar. 3. Una volta comença l’espectacle, no abandoneu el seient. Si voleu anar al lavabo, feu-ho abans o després de la representació. 4. El silenci és indispensable. Els actors treballen per a vosaltres, no els destorbeu parlant o fent comentaris. 5. Aneu alerta amb els esternuts, la tos, les alarmes dels rellotges... 6. Els mòbils cal apagar-los sempre perquè els seus llums i les alarmes poden també molestar els actors i la resta del públic. 7. Per respecte als actors, no s’ha de menjar durant la representació. 8. Si l’obra no us agrada, a pesar dels esforços d’actors i creadors, no molesteu a la resta del públic. Guardeu silenci per respecte als companys i als que han fet possible la representació. 9. Una causa urgent pot fer-vos abandonar la sala. En aquest cas, procureu no fer soroll ni molestar a l’eixida. 10. L’aplaudiment, no els xiulits ni els crits, és la millor recompensa per als actors que ens han fet passar una estona agradable.

III. DESPRÉS D’ANAR AL TEATRE ································································· 3.1. Què passaria si…? Gianni Rodari va ser un fantàstic narrador italià que ideà moltes maneres d’inventar contes. En molts dels seus llibres ens explica que per a inventar un conte solament cal una pregunta: Què passaria si…? A partir d’ací, s’inicia el conte, tractant d’explicar què passaria si… I posa diversos exemples de preguntes que poden servir-nos per a inventar un conte: -- Què passaria si un cocodril tocara a la vostra porta per a demanar-vos un poquet de romer? -- Què passaria si el vostre ascensor descendira fins al centre de la Terra o pujara fins a la Lluna? Així que, podeu començar, entre tots, a contar un conte a partir d’eixes premisses o inventar-ne d’altres: -- Què passaria si Sehrezade apareguera un matí al col·legi per a ser la vostra professora? -- Què passaria si vos convidaren a convertir-vos en actors de l’obra Contes de les mil i una nits? -- Què passaria si s’acabara la tinta de tots els bolígrafs? -- Què passaria si… Ara, poseu per escrit algun dels contes que heu inventat i poseu molta atenció en el principi i el final.

································································· 3.2. Taller de dramatització. Com vos haureu donat conte, els actors dels contes de la mil i una nit fan un gran treball de transformació de personatges i aconseguixen fernos la sensació que per l’escenari ha desfilat gran quantitat de gent. Açò ho consiguixen gràcies al treball i entrenament corporal. Vos proposem uns exercicis senzills perquè pogau preparar millor les vostres actuacions teatrals. La màscara facial -- Calfament del rostre · Amb la punta dels dits índex i cor anar fent xicotets cercles en la cara, començant pel coll i anar pujant fins al front · Prendre conciencia del rostre a través del tacte: amb les mans recórrer suaument les parts dures i blanes de la cara · Estirar tota la cara al màxim i jugar: arquejar i fruncir les celles, arrugar el front en totes direcciones… -- Treball amb la cara · Com si estiguéreu davant d’un espill: realitzeu tot tipus de màscares · El professor/a va proposant expressions: alegre, trist, espantat, sorprés, tímid, furiós, tranquil…. -- Expressar sentiments i emocions amb la cara · Per parelles, un enfront d’un altre: un expressa un sentiment o emoció i l’altre ha d’endevinarla; cada vegada cambiamos de rol.

El meu cos i jo Tots en cercle seguim les consignes del professor/a -- “Començem observant-nos les mans. Investiguem i ens detenim en cada u dels seus detalls, tant quan estan immòbils com en moviment. A continuació comencen a transformar-se, a cobrar vida: són pardals que volen, palmitos, ànecs…” (nota.- Els alumnes poden suggerir formes i figures. També podem acompanyar l’exercici amb un suport musical) -- Repetir el mateix procés però centrat en els braços. Estos es poden convertir en serps, cintes, fuets… -- Els siamesos:- Per parelles i ens unims per qualsevol zona del cos (muscles, colzes, bescolls…). Sempre units, caminem per la sala, realitzem accions tals com abaixar al sòl, alçar-se, sortejar obstacles, ballar…. -- L'espill.- Ens coloquem un enfront d’un altre i imitem els moviments del company/a (nota.no realitzar moviments ràpids ni complexos. No es tracta d’enganyar al company/a, sinó de coordinar i realitzar els dos el mateix moviment).

································································· 3.3. L’altra nit vaig somiar: els contes com enllaços amb la realitat Diuen els psicòlegs que “no hi ha somni sense somni”; és a dir, que totes les nits quan dormim, somiem. I la interpretació dels somnis és per a l’Escola psicoanalista un camí per a conéixer el nostre món interior. L’art contemporani (surrealista, abstracte, etc.) es basa en este principi per a representar una realitat distinta de la realitat aparent, perquè diuen que ací es troba l’autèntic sentit de la vida. Eduardo Punset, en el seu recent llibre El viatge al poder de la ment, comenta que tots els estudis neurològics i psicològics recents apunten que “els somnis són el past natural de la capacitat d’aprenentatge”. -- Ara, un o diversos dels nostres companys, contará un somni que recorde. -- Després l’analitzarem i li donarem ordre i sentit i comprovarem que els somnis ens serveixen per a contar històries.

································································· 3.4. Acabem el relat -- Entre tots, intenteu recordar i completar el resum de l’argument del conte de “Simbad el marí”. Sóc Simbad, Simbad el marí. Fa molts anys vaig heretar una important quantitat de diners i propietats de mon pare, una gran riquesa que vaig malgastar en una vida desordenada, sense treballar ni fer un brot fins que ho vaig perdre tot… I ara vinc a contar-vos com amb molt de treball i d’esforç vaig tornar a ser ric… Un matí, en eixir el sol, vaig embarcar de grumet en un vaixell cap a les Índies orientals, per a viure les aventures més increïbles que poguéreu somiar…

································································· 3.5.- Com fer teatre d’ombres En un racó de l’aula col·locarem un llençol blanc ben tensat i, darrere seu, un projector de diapositives. Prèviament, haurem dibuixat i retallat sobre cartó, en unes dimensions proporcionades, els guerrers, els cavallers i els cavalls; i també aquells elements que puguen donar riquesa a l’escena: arbres, matolls, espases, llances, etc. Amb un pal llarg i finet, adherit a cada dibuix, podrem accionar les figures des de darrere del focus del projector, perquè no es veja en pantalla la nostra ombra.

Recordeu que el moviment en aquest tipus de figures planes estarà en relació amb la proximitat o la llunyania de la figura respecte al focus de llum, amb la qual cosa en reduiran o n’ampliaran la grandària. Heu de produir el moviment prenent sempre com a direcció la distància entre el focus i la pantalla; a més a més, recordeu que no ens servirà el perfil de les figures, perquè projectarien una línia negra com a ombra.

-- Ara escolteu el conte de “La mort per padrina” i fixeu-vos en com l’autor del vídeo juga amb les ombres. http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/la-mort-per-padrina/catala/268 -- Després de comentar el que heu vist al vídeo amb els companys, penseu una opció semblant per a representar la història de Shazaman l’engany de l’esposa.

-- · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·· 3.6. Com fer teatre guinyol amb titelles de guant Amb la denominació de titella de guant o de guinyol ens referim a la família de titelles que tenen com a denominador comú el fet de ser manipulades amb una mà que s’introduïx en el titella, com si fora un guant. Ací tens uns models

Ací tens un dibuix que te ajudarà a constuir-te el teu teatret de guinyol. Sols necessitaràs una caixa de cartró gran que pots trobar a qualsevol tenda d’electrodomèstics.

································································· 3.7. I tu que ets, un somia truites o xafes de peus en terra? El conte ‘Tot fent volar coloms’ és un conte de Les 1001 nits que planteja l’etern dilema entre fer volar la imaginació o tocar de peus en terra. -- Llegiu-lo i digueu per quina opció us decantaríeu vosaltres. En una ciutat molt llunyana hi havia un asceta que vivia gràcies a la caritat d’un noble. No tenia grans luxes i vivia dedicat a la meditació. Cada dia rebia dos rosegons de pa, una mica de mantega i un poc de mel. Encara que no podia sentir-se desafortunat perquè en aquella època poca gent tenia mantega i es comprava molt cara. Prudent i estalviador, la guardava en un recipient que tenia penjat al sostre de la cabana. Una nit que se sentia molt sol va començar a fer cabòries. “Quan el recipient estiga ple, vendré la mantega i com que me la pagaran molt bé, podré comprar una ovella i un marrà. De ben segur que amb el temps criaran i acabaré tenint un ramat. Llavors me’l vendré per adquirir un terreny on faré construir una mansió amb un gran jardí. Per tenir-ne cura, necessitaré un bon servei. Un senyor com aquest necessitarà un armari nou amb vestits de valor. Quan ho sàpiga el rei, no s’ho pensarà dos vegades i em casarà amb la seua filla preferida. Farem un gran convit sense estalviar despeses: un gran banquet, músics, saltimbanquis… La meua esposa serà tan feliç vivint amb un home tan ric que m’honorarà amb un fill al cap de nou mesos. De tal pare no podrà sortir un fill menys valuós, serà un savi que dominarà totes les àrees de la ciència i pobre d’ell que no m’obeïsca”. Mentre pensava això, de forma instintiva, va alçar el bastó per amenaçar-lo i, de forma accidental va donar un colp al recipient, que es va trencar. - Alça, tota mantega per sobre meu -va exclamar. I aleshores es va adonar que l’home no s’hauria de deixar dur per la fantasia, sinó xafar de peus a terra. -- A quin altre conte popular us recorda? Com a pista, escolteu la cançó de Paco Ibáñez. http://antologiapoeticamultimedia.blogspot.com.es/2006/08/el-cuento-de-la-lechera.html -- Ara, repasseu els relats que heu escoltat al teatre i digueu quins personatges penseu que xafaven de peus en terra i quins eren uns somiatruites que deixaven volar la imaginació un poc més del compte.

································································· 3.8. Les semblances -- Escolteu el conte “El pescador i el geni” i digueu què té en comú amb la història de l’Efri? http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/El-pescador-i-el-geni/catala/1130

································································· 3.9. Un debat sobre les relacions humanes Quan llegim Les mil i una nits ens sorprén el principi perquè és molt cruel: Shariar i Shazaman maten les seues esposes i els amants d’elles. Shariar, a més, cegat per l’odi, decideix matar a moltes més dones. És evident que, com a éssers humans, no podem estar d’acord amb la crueltat d’estes accions. No obstant això, cal pensar que es tracta d’un conte i que respon a uns costums antics de fer justícia i conservar l’honor. A més, és precisament una dona, Sherezade, una dona bondadosa i culta (molt més bondadosa i culta que el seu rei) la que s’encarrega d’acabar amb l’odi de Shariar. I el més sorprenent és el camí que tria: la literatura. Serà la literatura, l’art de contar contes, l’art de mantenir la intriga interrompent la narració abans de l’alba i prometent contar el seu final la nit següent, el que salvarà Sherezade i les altres dones de l’odi brutal, incomprensible i injustificable de Shariar. Són els contes els que aplaquen el furor destructiu del rei. -- A partir dels contes que ha seleccionat Vicent Vila per a la seua adaptació teatral que sempre aporten lectures morals, aprenentatges, podeu plantejar un debat sobre les relacions humanes: per exemple, en el conte de El falcó i el sultà, haureu de decidir si la caça és una diversió cruel o no. O, en un altre dels contes, si prefereixes ser com l’ase o com el bou. En qualsevol cas, com diu Shariar al final del relat de El falcó i el sultà, cada història té la seua lliçó moral.

································································· 3.10. Valoració de l’obra -- Féu una posada en comú a classe on expressareu les sensacions que us ha creat la assistència al teatre i l’obra Contes de les mil i una nits. Per exemple, podeu emprar frases com: - Pe a mi, el més divertit ha estat... - El més interessant de l’obra ha sigut.... - El més emocionant... - El més sorprenent... - El que menys m’ha agradat de l’obra ha sigut... - El més avorrit... - El personatge amb qui m’he identificat més ha estat... - El personatge més roí és... - La historia que més m’ha agradat... - Si haguera de representar l’obra, m’agradaria fer de... -- Intenteu, sempre que es puga, explicar el per què de la vostra resposta.