Queen

Rock. Grupo musical inglés. Componentes. Brian May. Roger Taylor. Freddie Mercury. John Deacon # La rapsòdia bohèmia. Anys 70, 80. Biografía cronòlogica. Curiositats. Discografia

4 downloads 377 Views 30KB Size

Recommend Stories


SPEED QUEEN 37929
AMANA TIMER LAV AMANA/SPEED QUEEN 31239 BOMBA LAV. AMANA/SPEED QUEEN/MAGIC CHEF 31968 TIMER LAV AMANA/SPEED QUEEN 37929 KENMORE/INSA MAGNETO LAV KENM

Story Transcript

QUEEN Anys 70: Els inicis BRIAN MAY , EL FUNDADOR De nom real Brian Harold May , va néixer el dissabte 19 de juliol de 1947 a Hampton , Anglaterra . Des de la seva infància , es va destacar per la seva facilitat per les arts musicals . (Ell mateix , amb l´ajuda del seu pare , es fabricà la seva propia guitarra , a la que anomenà Red Special. ). Després d´ acudir a classes de piano per insistencies de la seva mare , de seguida deixà entreveure la seva preferencia per la guitarra , així que li van regalar una guitarra acústica , pero el que realment volía , era un so elèctric .Com qualsevol noi de la seva edat, en les seves estones lliures, escoltaba discos dels seus ídols , sense parar: Els Everly Brothers , Buddly Holly o Johny Duncan. Acabà per abandonar el piano amb el que arribar a 4t grau . Brian no tenia suficients diners com per comprar−se les noves guitarres elèctriques pel que decidir fabricar−se una propia. Anys després arribar a formar el seu primer grup important, Smile, on ja estaba el que seria el segon membre de Queen :un tal Roger Meddows Taylor . ROGER TAYLOR De nom complet Roger Meddows Taylor . Va néixer un 26 de Julio de 1949. Roger era un estudiant brillant e inteligent, encara que el seu veritable interès era la música . En un principi, Roger volia ser guitarrista. Pero ho va començar a deixar de banda, per interessar−se per la percusió. Al 1961, en Roger aconseguir la seva primera batería . Va formar diversos grups al llarg de la seva adolescència. Inclòs, un dels grups que formà , guanyat un important concurs, de Rock & Rithm . El grup es deia Reactión, amb Roger como a cantant . Ja a la universitat, pensà en formar un nou grup, i va veure un anunci d´ un grup que buscaba un batería . Ho solicitaba un tal Brian May , y en Roger es presentà i el van acceptar. Junt amb Tim Staffel, formaren Smile. L´ ÈPOCA SMILE Smile fou el grup més important en el que habíen format part Brian May i Roger Taylor. Componíen ja les seves propies cançons e inclús teníen un grup de seguidors. Actuaben en locals més importants que anteriorment. Encara que la banda no acabava de cuallar. Un altre fet destacable fou el día en que en Tim va aparèixer en un assaig amb un amic seu , es deia Freddi Bulsara . Al final la banda va tenir que desfer−se ja que en Tim decidí no seguir, pero en Brian i en Roger estaven decidits a ser algú dintre del món de la música . FREDDIE MERCURY El seu nom real era Farooksh Bulsara, va néixer el 5 de Setembre de 1946 a Zanzíbar, una illa de Tanzania . Pasà la seva infància com un brillant estudiant i esportista. El nom de Freddie se´l començaren a posar els amics en un colegio de Bombay, en el que estigué bastants anys . Passada la majoría d´ edat emigrà a Anglaterra . Allà va coneixer al Brian, ja amb Smile desfet, i decidir unir−se a ells per formar un nou grupo. Discutiren sobre el nom, i al final va ser al Freddie, al qui se li ocurregué un nom. A partir d´ara se´ls coneixería com Queen . JOHN RICHARD DEACON Després de probar amb varis baixistes Queen no acabava de trobar un que els convencés. Però arribà John Deacon . Era un home nascut a Leicester, un 19 d´Agost de 1951 . John destacava per no destacar en res, doncs era una persona molt tímida i reservada . Igual que els altres membres del grup, durante la seva adolescencia, formà part de diversos grups, que no arribaren a cuallar. Fins que, per fi, a finals de 1971, es 1

convertir en el quart i definitiu membre d´ una banda radicada en Kensington. Es deia Queen Els començaments Els començaments no van ser fàcils. Tocaben en locals de poca importancia, i en ocasions, només se´ls cridava per a probar equips de so nous. Però en una actuació en un local d´ importància, un agent d´ una productora, quedà el suficientment impresionat. Aquell día, estaben contents i motivats i l´ actuació va ser molt bona. Per fi firmaren el seu primer contracte discogràfic. Grabaren el seu primer disco. La discogràfica, encara que ells volien posar un altre títol, finalment li posaren el mateix nom de la banda , QUEEN . Sortí el juliol de 1973 . Va estar 17 setmanes en llista , arribà al nombre 24, i el disc d´ or. Un mes després, llançaren QUEEN II , que va estar 26 setmanas en llista , i arribà al nº 5 , i el disc d´ or. Aquest disc s´edità per recolzar el QUEEN . Llavors, la banda es donà compte de que habíen trobat el so que volíen i s´ havien fet ja un petit forat en la industria musical. Després d´aquests dos discs, ja teníen material i fans suficients com per fer la seva primera gira important en el Regne Unit , i com teloners a Amèrica . La gira tingué un èxit acceptable, Queen era un grup reconegut pels fans, pero no per la crítica. QUEEN , ESTRELLES CONSAGRADES Després de la gira, es tancaren a l´ estudi a treballar. Producte d´ aquest treball va néixer l´ àlbum SHEER HEART ATTACK . Al novembre de 1974 s´edita aquest àlbum, el qual aguanta 40 setmanes en llista, i arriba al nombre dos conseguint el disc d´ or. Gran part d´aquest èxit es deu a un curt de Mercury anomenat Killer Queen. Al final la crítica es rendí als peus de Queen , reconeixent les millores de la banda i la magnífica veu de Freddie . Amb el seu nou èxit començaren la seva gira europea consiguint ja una mitjana de 10000 a 20000 espectadors. Després de la seva gira ja eren considerats un grup revelació en directe. LA RAPSÒDIA BOHÈMIA El 3 de desembre de 1975 surt a la venda l´àlbum que conmocionà al món musical: A NIGHT AT THE OPERA (42 setmanes en llista , numero u , i disc de platí) aquest àlbum contenia una cançó que convulsionà la història de la música contemporánia: Bohemian Raphsody. Como anècdotes, hauria de destacar que quant Freddie grabà la maqueta del single , i se la donà a un amic que treballava en una cadena de ràdio musical, per que ho escoltés, pero sin poder posar−la públicament. Al seu amic le agradà tant, que no va poder resistir la temptació, i la va posar el 1r día unes 16 vegades. La centraleta de la ràdio, es colapsà. Els oients, demanaben informació sobre on podíen aconseguir el tema , quant aquest ni tan sols habia sortit. Més tard, seria votat millor single de la història de la música , així com el primer vídeo − clip de música . Més tard, tots els grups copiaríen aquest nou mètode de difusió de cançons fins ara. Era un single que combinava una balada, una secció d´ òpera, i un fragment de Heavy − Rock al final . En resum, una obra d´art, amb nombroses innovacions. A l´èxit de A NIGHT AT THE OPERA, contribuirà tambié el segon single , You're My Best Friend ( 8 setmanes en llista , nº7 i disc de plata ) , i tambié rep bones critiques. LA RESSACA DE BOHEMIAN RAPHSODY Després de la gira d´ A NIGHT AT THE OPERA , de seguida es posaren a treballar en el seu nou àlbum. També aviat sortiria un curt de Freddie anomenat Somebody To Love , 8 setmanes en llista , arribà al nº 2 i fou disc de plata. Ja ningú discutía l´ enorme qualitat de Queen, menys la premsa, que encara així van tenir que reconeixer que Somebody To Love era un dels grans singles de l´any. El desembre del 76 surt el LP A DAY AT THE RACES. Incluía Somebody To Love, Tie Your Mother Down, e inclús una cançó que va fer vibrar als japonesos: Teo Torriate, una canció amb unes paraules en japonès. A partir d´aquí cada nou disc de 2

Queen seria un nou èxit. El 1977 publiquen a l´octubre l´àlbum NEWS OF THE WORLD estigué 19 setmanes en llista, aribà al numero 4 i fou disc d´ or. Destacaben en aquest disc We Will Rock You i We Are The Champions. Per fi veieren realitzat el seu somni quan a finals d´ any tocaren en el Madison Square Garden de Nova York . Un any després publicaren el seu setè àlbum anomenat JAZZ que va estar 26 setmanes en llista i arriba al nº 2 i disc d´ or. No va rebre boness critiques i fou molt polèmic pel vídeo Bicycle Race, en el que apareixía una carrera en bicicleta de dones completament despullades. Pero encara que hi haguessin critiques dolentes, la gent comprà l´ àlbum. Entre el 1978 y 1980 Queen, estigué de gira permanentment; i amb un espectacle d´aquesta gira, se pogué grabar el seu primer doble àlbum en directe, LIVE KILLERS, que va rebre bona crítica i fou molt ben acollida pels fans. El 1979 sortí el primer single del que sería el seu pròxim àlbum: Crazy Little Thing Called Love, que va estar 13 setmanes en llista, arriba al nº 2 i fou disc d´ or. Va ser un gran èxit a America on feia temps que no tenien un top 10. Més tard arribaria l´ àlbum complet, que es titulà THE GAME, que estigué 18 setmanes en llista, fou nº1 i disc d´ or. Incluía un altre èxit aclaparador a USA l´ Another One Bites The Dust. Per aquelles dates surtí la banda sonora de la pel.lícula Flash Gordon, realitzada completament per Queen. QUEEN , UN CLÀSIC EL 1981 , la discografia EMI , va decidir reunir els principals temes de la historia en un disc. El disc s´anomenà GREATEST HITS, i contenia els principals singles de la historia de la banda hasta este año . El disc es va mantenir durant 165 setmanes a les llistes, batent cualsevol record fins la data. ANYS 80 GIR RADICAL El 23 d´ Abril de 1982, surt l´ àlbum HOT SPACE (19 setmanes en llista , lloc 4 i disc d´ or). El disc produeix un tomb a tot el concepte que la gent tenia de la música de Queen. L´ àlbum conté peces de música quasi disco, barrejat amb una gran base rítmica, a base de sintetitzadors. D´ aquest àlbum, s´ha de destacar la colaboració de David Bowie a Under Pressure, una de les millors cançons de Queen als anys 80. A aquest, el segueixen Las Palabras de Amor (amn una petita frase en castellà), i Put Out The Fire. Durant la resta de 1982, van fer una altre gira per promocionar el nou disc. El 1983, cada un dels membres de Queen decideix dedicar el seu temps a realitzar treballs en solitari, negant qualsevol possible separació de la banda . A partir de Gener de 1984, comencen a sortir singles del que serà consideratr el millor àlbum de Queen als 80. Per fi, el 27 de Febrer, surt l´ àlbum The WORKS ( 48 setmanes en llista, lloc 2 i disc d´or). Aquest àlbum contenía cançons mítiques com Ràdio Ga − Ga , It´s a Hard Life , Hammer To Fall , i la cèlebre cançó que s´ha convertit en un himne dels paísos I Want To Break Free. A partir d´ aquí, i fins 1986, Queen farà múltiples concerts importants al llarg del món, posant com a postres una actuació estelar al festival LIVE AID de 1985, junt a artistes de l´alçada de Madonna, Elton John, etc. Llavors, els Queen ja no són reconeguts com una de les millors bandes de rock de tot el món, sinó la millor . UNA ESPÈCIE DE MAGIA El 21 de maig de 1986, s´ edita A KIND OF MAGIC, un àlbum que contenía cançons incloses a la pel.lícula Los Inmortales. L´ àlbum, estigué 62 setmanes en llista, y fou número 1. A partir de l´edició del disco, els Queen realitzen la gira Magic Tour, a tot el món, amb actuacions a Budapest, Wembley i Knebworth Park. Una de les millors i més recordades actuacions de Queen, fou el concert que varen donar durant dos díes seguits a l´estadi de Wembley, Londres, amb un public total de 150000 persones, venent−se les entrades en menys de 3 hores. Els Queen es van entregar a fons en aquest concert i en Freddi portava la roba per la qual es 3

recordat. A part d´aquesta actuació, també van fer un conciert al Knebworth Park, el parc més gran d´ Anglaterra, davant de 250000 persones. A finals de 1986 , Queen anuncia que no donarà més concerts de moment, i Freddi afirma que ja estic una mica cansat. Entre 1986 − 89 , cada un dels membres de Queen torna a dedicar−se a la seva carrera en solitari, inclosa una cançó de Freddi amb la Monserrat Caballé, Barcelona. Posteriorment, es convertirà en l´ himne oficial dels J.J.O.O de Barcelona ´92 . EL RECONEXEMENT DESPRÉS DEL MIRACLE El 22 de maig de 1989 , surt l´ àlbum THE MIRACLE ( nº 1 durant 27 setmanes). Posteriorment, després de la mort de Freddi es dirà que ell grabà aquest àlbum sense saber si podía fer un altre. En aquest any , ja començaben a sorgir dubtes sobre l´ estat de Freddie. Se´l veia cansat, triste i poco parlador. Quan li preguntaven que per què Queen no donava més concerts , ell contestava : No crec que un home de 43 anys volgués donar concerts de més de 2 horas de duració i passejar−se per allà en mitjes. El 1990, Queen rep, per part de la Industria Fonogràfica Britànica, un premi per la seva contribució a la música i a la seva difusió. L´ estat de Freddi és cada vegada més lamentable. El 4 de febrer de 1991 , surt l´ àlbum INNUENDO. Va ser número 1 en mig món. Es diu que Freddie va grabar aquest àlbum amb terribles dolors. Inclou la cançó The Show Must Go On , que insisteix en que el show ha de continuar . TOT TÉ UN FINAL : FREDDIE SE´N VA La nit del 24 de novembre de 1991 , va ser una nit especialment trista pels fans de Queen i els amants de la música en general. Freddi moría degut a una bronconeumonía causada pel SIDA que portava patint desde 1986. Tots els mitjans de comunicació van donar la noticia per tot el món. En Freddie va deixar una fortuna de més de 2000 milions de ptas. per les investigacions sobre el SIDA, i la resta de la seva fortuna la deixà a la seva ex−novia , i als seus pares. 6 mesos després, a l´abril de 1992 , es celebrarà a l´estadi de Wembley un concerto − homenatge a Freddie Mercury , en el que van intervenir artistes tan famosos com Elton John , Paul Young , Annie Lenox , Robert Plant , Gun´s & Roses , Extreme , Metallica , David Bowie i George Michael , tots ells interpretant temes mítics de Queen i els beneficis d´aquest concert, van anar a parar a la fundació Freddie Mercury a favor de la lluita contra el SIDA . En aquest concert, tampoc varen faltar els altres 3 membres de Queen, inclosa una actuació estelar de Brian May, que cantà Too Much Will Kill You, una cançó dedicada a Freddie Mercury , i en aquesta actuació, a Brian se li van saltar les llagrimes. En resum, la figura de Freddie Mercury fou, i segueix sent molt important e influent en el món de la música i del rock. Constantment atacats per la critica, a Freddie se´l va acusar, anys després de la seva mort de degenerat, impresentable, i sempre van estar pendents de la seva vida privada, atacant la seva condició de bisexual , i coses per l´ estil. De totes maneres, en Freddie sempre va conservar les seves ganes de lluitar fins al final , i no va dir mai que patía el virus del SIDA fins un día abans de la seva mort. Després d´això, Queen es va disoldre, doncs ja no sería el mateix sense el Freddie. DES DEL CEL Abans de la mort de Freddie, tots els components del grupo sabíen que el Freddie no acabaría l´any. De totes maneres Freddie els va proposà i quasi obligà, a que el fessin cantar per grabar tot el material possible. Mai se sabia quan arribaria el final i no sabíen si podría aguantar molt més. Al final va aconseguir deixar el material suficient per que els altres ho arreglessin per fer un disc.Això pot semblar una actitud irresponsable; un malalt terminal entossudit a cantar, pero Freddie ja había assegurat en altres ocasions: No sé netejar, no sóc un bon cuiner, només sóc una prostituta de la música , ¿ Quina altra cosa puc fer ? De totes maneres de la veu del Freddie mai va ser millor i la sevaagudesa musical tampoc, peroò va composar cançons precioses, i les cantà fantàsticament bé. Quant ell va morir la resta del grup es reunía cada cert temps per completar−lo. El 1995 va 4

ser el disc més important del nadal. Va arribar a ser nº 1 directe a Anglaterra . Per fi Queen había escrit la pàgina incompleta de la seva història i tancava així una gran etapa de la seva vida. Un disc fet al cel , MADE IN HEAVEN Biografía cronològica 1965 Faroukh Bulsara (Freddie Mercury) coneix Tim Staffell, que esta cantant amb Brian May i Roger Taylor en un grup anomenat Smile. 1969 Faroukh i Roger Taylor obren una parada al mercat de Kensington (Londres) venent roba. 1970 Brian May, Roger Taylor i Faroukh Bulsara formen una banda anomenada Queen. El mateix any, Freddie canta per primer cop amb Queen (vaja, toquen tots per primer cop) i se'ls afegeix 1971 ... John Deacon, completant el grup, que va restar igual durant vint anys. 1971 Freddie canvia el seu nom per Mercury i Queen fa les seves primeres maquetes als De Lane Lea Studios, Wembley. 1972 S'està treballant en el primer àlbum. 1973 El primer àlbum surt a la venda. Primera gira a Anglaterra, com a teloners de Mott the Hoople. 1974 Seven Seas Of Rhye, escrita per Freddie, dóna a Queen el seu primer gran single, seguit per un gran tour amb record de ventes que acabà al London's Rainbow Theatre. Primera gira a Europa i primera gira a Amèrica. La cançó de Freddie, Killer Queen arriba al numero dos a Anglaterra, i es nominada per a un Ivor Novello. 1975 Primera gira al Japó. Bohemian Rhapsody s'esgota a tota velocitat a totes les tendes del món, i Freddie Mercury, el seu autor, guanya un Ivor Novello. 1976 Queen toquen al Hide Park de Londres el major concert que s'hi havia fet fins ara. 1977 We are the champions/We will rock you es col·loquen primeres a les llistes d'Estats Units. Bohemian Rhapsody és votada el millor single britànic dels últims 25 anys als premis Britannia. 1977 Queen comença la major gira fins ara als Estats Units, fent ple tre nits al Los Angeles Forum. 1979 Crazy Little Thing Called Love número 1 arreu del món 1980 Another One Bites The Dust es transforma en el major èxit de Queen als Estats Units. Reben el premi "Millor Banda" per Dick Clarke. Fins ara, han venut 45 milions d'àlbums (!). 1981 Queen actua a Sud−Amèrica, amb molts concerts a estadis, que Freddie sempre prefereix. 1982 Queen toca al camp Elland Road a Leeds, Milton Keynes Bowl a Bedfordshire i Seibu Lions a Tokyo. Freddie contribueix amb una cançó a la restauració de "Metròpolis" i treballa en secret amb Michael Jackson. 1984 El vide d'I Want To Break Free mostra tota la banda vestida de dones. A Europa fa molta gràcia, però els americans no ho troben graciós. Freddie fa un àlbum en solitari, Mr. Bad Guy. 1985 Queen toca a Sud−Àfrica només per a espectadors no segregats (era l'època de l'apartheid) i dóna els 5

beneficis a la escola Kutlawanong per a sords. Queen toca en viu a Wembley. 1986 Queen pren la seva última gira, massiva a Europa, acabant en dos nits a l'estadi de Wembley, i una nit al parc de Knebworth, amb una audiència de 180.000 persones. L'àudiència de Capital Radio va votar Bohemian Rhapsody el millor single de la història. 1987 Freddie coneix a una de les seves heroïnes, Montserrat Caballé a Barcelona, i decideixen treballar plegats. 1988 "Barcelona", l'àlbum de col·laboració d'ells dos surt a la venda. Hi surt la cançó oficial dels Jocs Olímpics del 92, a Barcelona. 1989 Surt a la venda The Miracle. Un venedor multimilionari els paga per no fer gira. Reben el premi a grup més popular dels 80. 1990 Surt a la venda Innuendo, el single i l'àlbum es col·loquen primers a les llistes britàniques. 1991 Freddie Mercury, degut a la seva enfermetat del sida, es retira a la seva casa a Kensington, als 45 anys. 1992 El concert de tribut a Freddie Mercury, on van participar l'Axl Rose, l'Elton John i d'altres, és un èxit, tant per recordar−lo a ell, com per conscienciar sobre la SIDA, com per recolectar fons per ajudar als malalts. 1995 Made In Heaven, l'últim àlbum de Queen, surt a la venda, amb noves cançons. Curiositats • Entrevistes a Freddie Mercury realitzades a Argentina (versió original argentina). REPORTAJE A FREDDIE MERCURY EN 1985 Mr. BUD GUY es el cuarto trabajo que en calidad de solistas han editado los miembros de Queen.El pionero de estas cuestiones fue su baterista Roger Taylor, quién con sus álbumes FUN IN SPACE y STRANGE FRONTIERS sentó las bases de lo que sería un período de redescubrimiento. Más tarde llegó Brian May con su STAR FLEET PROJECT. Finalmente surgió el primer registro discográfico del vocalista de la que aún es considerada como la más orgullosa representación de la tradición británica. Pero para Frederick Bulsara, conocido como Freddie Mercury, éste es sólo el comienzo de un nuevo Queen, que necesitaba de la evolución individual de cada uno de sus integrantes para madurar como identidad colectiva. ¿Por qué decidiste lanzar un álbum como solista? Pensé que había llegado el mejor momento como para hacerlo, eso es todo. Quería que el mundo conociera las nuevas canciones de un tipo llamado Freddie Mercury. Siempre he tenido una energía casi nerviosa y la manera ideal de canalizarla es estando en constante movimiento. Necesito que me desafíen y desafiarme a mí mismo. ¿Acaso no te sentís en cierto modo como si estuvieras en peligro y como que tu carrera pudiese tomar de repente un giro de ciento ochenta grados? No te olvides que éste es el primer intento de cortar el cordón umbilical que te mantuvo unido a Queen por casi catorce años. Claro que me siento expectante ante el futuro, pero el estar así es lo que me mantiene vivo. Es algo que lo llevo en la sangre y que me domina por completo. A esta altura de los acontecimientos podría estar retirado y gozando de una vida hermosa, despreocupado, pero me es imposible porque ese no es mi estilo. 6

UN ENAMORADO DEL AMOR ¿Y cuál es ese lugar que le cabe a Queen en todo esto, mejor dicho en esta nueva etapa de tu vida profesional? El lugar que ocupa Queen en mis planes es el que nunca dejará de tener. Mr Buy Guy, no ha significado de ningún modo mi alejamiento de Queen. Si tengo que compararlo con algo diré que es como un escape por la tangente, como una variación de una misma realidad que se ve enriquecida obviamente por el aporte de todos los años que he estado con Queen, pero quiero que quede bien en claro que no tengo intención de iniciar una carrera como solista. ¿Pero no vas a negar que la temática de las canciones difieren bastante con los anteriores álbumes de Queen? Claro que no y esto responde exclusivamente a la idea de escribir verdaderamente lo que uno siente y lo que te imponen. Si hay algo de lo que jamás podrán acusarme es de componer letras comerciales. No me cuesta escribir lo que quiero ni hacer lo que quiera para crear las condiciones que sean necesarias y lograr que se me escuche. El ser natural es el modo que finalmente prevalece sobre cualquiera. Me gusta componer sobre temas distintos, innovar, adentrarme en cuestiones totalmente desconocidas para mi. Sin embargo todas mis canciones por distintas que parezcan contienen una dósis de sentimiento y sentido del humor porque es así como yo veo las cosas. ¿Y como es la óptica bajo la que Freddy Mercury ve las cosas? No tengo ninguna en especial. Tampoco voy a admitir que todos miramos, sentimos y vivimos la vida de la misma manera, porque seria ridículo. Mi vida, por ejemplo, ha sido una búsqueda incesante en todo sentido. El amor y la falta de amor son dos temas que siempre estarán presentes en mis canciones dado que son dos hechos, que por mucho que cambie el mundo, nunca dejaran de existir. Esa es la razón por la que cantar y escribir sobre ellos no ha perdido en ningun momento vigencia. Creo que soy un enamorado del amor. NATURALEZA BÁSICA ¿No te resulto un tanto agotadora la labor de co−productor, arreglador, compositor y cantante, no se te ocurrió pensar que podría llegar a ser demasiado para una sola persona? Eso es una de las enseñanzas que le debo a mis años con Queen. Todos aprendimos que la única forma de estar absolutamente satisfechos con el resultado final de lo que hagamos es habiéndolo hecho nosotros mismos. ¿Llama poderosamente la atención el no ver en tu álbum ningún artista invitado? Inicialmente tenía planeado incluir algunos temas con Michel Jackson, pero cuando estaba grabando él se encontraba en Los Ángeles a causa de sus compromisos y yo en Europa por los míos. De todos modos, no voy a quejarme por los músicos que me acompañaron, son bárbaros. Curt Cress es uno de los mejores bateristas que se hayan conocido. Paul Vincent es un guitarrista brillante, Stephan Wissnet es una extraordinario bajista, y como me faltaba una tecladista persuadí a Fred Mandel para que hiciera un alto en sus obligaciones, como miembro de la banda de Elton John. Todos ellos son esencialmente músicos y fue sumamente agradable trabajar. ¿Freddy ,te consideras un tipo malo? Soy de la idea de que todos tenemos nuestras dos caras. Por un lado, en Mr Bad Guy, mis letras reflejan dolor y tristeza, pero al mismo tiempo son frívolas. El motivo: soy una persona extremista, que escribe sobre lo que pasa. Mi naturaleza básica es así y no encuentro nada de malo en eso. A veces soy un tipo adorable, pero 7

otras.... ENTREVISTA A FREDDIE MERCURY DE 1975 Los constantes problemas que tuvo Queen con la prensa musical crearon un clima de hostilidad que no fue fácil de superar. En aquel momento resulto evidente que el guitarrista Brian May fue quien más se esforzó por recomponer la deteriorada relación. Sin embargo en esta entrevista concedida por Freddie Mercury al semanario ingles Melody Maker, en 1975, el cantante revela interesantes datos sobre la tediosa grabación del álbum BOHEMIAN RHAPSODY, la popularidad creciente y las nuevas pautas del grupo. "Estoy harto de escuchar éste maldito álbum y los comentarios sobre él" murmuraba cansado Roger Taylor, obligado una vez más a escuchar el nuevo álbum de Queen que, después de cuatro meses de elaboración, por fin se terminaba. En otro rincón de las oficinas de Rocket Records, donde estaba reunido el grupo, Freddie Mercury, elocuente como siempre, se mostraba igualmente aterrorizado ante la idea de tener que volver al estudio. "Nunca me voy a olvidar de este disco. No se cuanto tiempo nos llevó hacerlo y ahora que esta terminado encima tenemos que escucharlo otra vez en la presentación ante algunos amigos, promotores y periodistas. Lo único que deseo es olvidarme para siempre de este maldito disco". John Deacon se sumergía en el programa de la próxima gira británica del grupo y Bryan May le mentía por teléfono a un periodista norteamericano. Después, Deacon discutía con Taylor sobre la buena impresión que ha causado el último simple que editaron, BOHEMIAN RHAPSODY. Aunque ninguno de los integrantes estaba de buen humor, después de la recepción en los estudios Roundhouse de Londres, Freddie Mercury aceptó hablar con la prensa. ¿Por que este álbum les trajo tantos problemas? Porque, a pesar de ser lo mejor que hemos hecho hasta ahora, A NIGHT AT THE OPERA, es también lo más atroz de todo nuestro material. ¿Que quiere decir lo mas atroz? En parte, porque desde el principio ha estado rodeado de malas condiciones. Fue el disco que más tiempo nos llevó. En realidad no pensamos bien las cosas antes de hacerlo, simplemente dijimos que teníamos muchas ideas y que las íbamos a poner todas en éste álbum. Tardamos cuatro meses para realizarlo, y ahora lo tuvimos que terminar casi a los apurones, porque tenemos encima el comienzo de la gira. CADA VEZ MAS ALTO ¿El hecho de que hayan terminado así implica que hay cosas que no salieron como a ustedes les hubiera gustado? Mas o menos. De todos modos, intentamos dar lo mejor, porque es importante para nosotros satisfacer nuestros deseos en este sentido. Creo que, a pesar de nuestro cansancio, salió bien. La otra noche lo escuchámos y no nos disgustó. Si el resultado no es tan malo, entonces, ¿cuál es el motivo por el que se muestran tan insatisfechos? Porque estamos hartos. Sin embargo creo que este es el mejor álbum de Queen. Tiene muchas de las cosas que siempre quisimos hacer y que antes no habíamos podido. Por ejemplo, siempre quise ser brutal en las partes 8

vocales, y esta vez lo logré. Ya no me pueden comparar con nadie. ¿No te parece que Queen suele a veces ir más allá de sus propios límites? Sí, realmente. Es un poco lo que nos paso en este último álbum. Pero esa es la manera de ser de Queen. En ciertos aspectos siempre sentimos que queremos extralimitarnos. Es algo que nos mantiene vivos. ¿Crees que la banda ha madurado, o que sigue en el mismo nivel que cuando empezó, a pesar de algunos cambios? Si, creo que hemos madurado bastante. Lo que más nos ayudo fue nuestra última gira, que fue terriblemente exitosa. Aprendimos a comportarnos sobre el escenario y a meternos realmente dentro de la música. Empezamos en Gran Bretaña, pero para cuando llegamos a Estados Unidos, o a Japón, ya no éramos los mismos. Pudimos acumular toda esa experiencia, de modo que la volcamos en el ultimo álbum, a través del cual se nota claramente que hemos mejorado. Creo que es recién ahora que hemos logrado nuestra verdadera identidad, a pesar de lo que digan los periodistas. Actualmente somos el mejor grupo de rock en Japon. COHERENCIA GENERAL _La mayoría de la gente piensa que la identidad de Queen ya estaba bastante clara en Queen II. Si, asi es. Lo que quise decir es que ahora hemos terminado de afirmarnos, no que recién empezamos a establecernos con esta última obra. Es absolutamente que ya nos habíamos definido en QueenII, pero muchos siguen creyendo que, si hacemos algo lento, nos parecemos a los Beach Boys, y, si hacemos algo pesado, a Led Zeppelin. Todavía no se han dado cuenta que lo nuestro es una especie de mezcla, y eso es Queen. Quisiera que alguien me dijera quien diablos hizo otro tema como BOHEMIAN RHAPSODY. ¿Eso no suena como una especie de competencia? No, suena como que estamos cansados de que se nos compare con todo el mundo. Si siempre nos hemos mantenido en una línea estrictamente personal, no veo por qué tienen que mezclarnos con otros. ¿Por qué eligieron una historia de seis minutos para el próximo simple? Nosotros tenemos en cuenta nuestro material como canciones, como música. No nos preocupa si ese material se va a convertir en un álbum o un simple. Cuando hacemos un álbum, nos fijamos, eso si, que cada tema enganche bien con el otro, que haya algo así como una coherencia general. Nos pareció que BOHEMIAN RHAPSODY, era un número fuerte, y lo editamos. Bueno, en realidad, hubo algunas discusiones antes de la decisión final. Alguien decidió que lo cortemos un poco, porque en general todos los simples no suelen tener mas de tres minutos. Finalmente, si a Queen se le ocurre sacar un simple de seis minutos. Por otro lado, nosotros queríamos que se editara así, para que la gente supiera en qué estamos en este momento de nuestra carrera. ¿El grupo se maneja como una unidad para todo, o vos consideras que sois el líder? Somos muy diferentes, tanto entre nosotros mismos como con respecto a los demás grupos, porque estamos en otro nivel, lo que nosotros hacemos no lo hacen muchos otros. Todos tenemos grandes traumas, y todos también somos muy meticulosos. Cada ves que vamos a grabar un álbum tiramos a la basura decenas y decenas de condiciones, y no siempre son malas. A veces querer hacer todo muy bien suele ser un defecto. Sin embargo, ese tipo de actitudes no promueven problemas internos entre los integrantes del grupo. Generalmente trabajamos en armonía, a pesar de que soy muy conciente de que la mayoría de la gente me ve a mí como un líder, el que dirige todo. Debo admitir que tengo una manera de ser un poco violenta, porque 9

nunca me callo cuando algo no me gusta o me cae mal. Pero mis compañeros me conocen y saben como manejarme para evitar que me sobrepase. Lo que muchas veces me hace hacer así es el hecho de ser observado. A todos los grupos les pasa. Pero a mi me obsesiona, porque en ningún momento puedo dejar de pensar que debo ser el mejor.

Freddie en Argentina (1981) Como ya se sabe, Freddie fue el más reacio de todos con la prensa. Inclusive en las conferencias y presentaciones oficiales. Llega solo y de algún modo se mantiene apartado del Staff Queen. Sin embargo, la cronista de la revista Pelo, Patricia Olivella, logró entrevistarlo. ¿ Por qué estás siempre como separado del grupo? Como tocamos y grabamos juntos, la gente nos ve como a una imagen super unida. Queen es un grupo musical, no una familia. Cada uno se maneja a su gusto. ¿ Qué expectativas tenías de esta gira? Conocía bastante de Argentina, pero jamás imaginé que fuéramos tan conocidos. _Aquí eran reconocidos aún antes de "Una noche en la ópera" Entonces estuvimos antes aquí que en EEUU. Gracias. ¿ Hace mucho que tenían planeado venir a la Argentina? La idea tiene mucho tiempo, queríamos una gira sudamericana. Pero desde hace seis meses estamos trabajando firme. Queen es mucha gente, cuesta mucho movernos. _ Tienes fama de tener problemas con la prensa. Los tuve en un tiempo, como podéis ver, ya no. Frases curioses Freddie Mercury: • Qué per què tenim tan èxit? Està clar, per la meva manera de ser. • Quan vaig veure a Baryshnikov a l´escenari, m´impactà tan que em sentía com un groupie. • Quan m´enrrecordo de l´esmalt d´ungles negre i de tota aquella parafernalia, penso: Déu meu, com podia fer−ho?. Abans, ho necesitaba per sortir a l´escenari; em donava seguretat. Pero ara ja no, dec haber crescut una mica. • A la gent li fa por coneixer−me. Es creuen que me´ls vaig a menjar, però en el fons sóc bastant tímid. • A vegades sóc molt tendre i molt carinyós. • No suporto les butxaques dels pantalons. Per cert, no porto paquet. El meu paquet es meu... no em poso res aquí sota. • Sobre el ballet: No entenc com ho soporten els ballarins, sempre fent els mateixos passos! Jo no sería capaç d´actuar amb aquesta disciplina. Roger Taylor: 10

• Pretenem construir una base amb la intensitat de les nostres actuacions en directe. Crec que serem una força a la que tenir en compte dintre de sis mesos. • No entenc com a algú li pot agradar Spandau Ballet. No em dóna cap marxa. M´agrada escoltar Bruce Springsteen. Brian May: • Vaig voler fer un álbum sobre el grup, però em van dir que era un petardo pretenciós. Teníen raó. BIBLIOGRAFIA Llibres: • Queen . Edicions Rock Cátedra . 1992 . • Queen , entre el amor y la muerte Autor: Ken Dean Edicions imagenes de Rock Nº 13 1991 . Web´s: • http://www.galeon.com/eitiuquetfotin/portada.htm • http://www.gratisweb.com/laplataqueen/freddie/freddieentrevistas.htm Discografia Àlbums de Smile: • Smile Ep • Larry Lurex editat el Juny de 1973 Àlbums de Queen: • Queen editat el 13 de Juliol de 1973 • Queen II editat el 8 de Març de 1974 • Sheer Heart Attack editat l´1 de Novembre de 1974 • The old grey whistle test editat el Juliol de 1975 • A night at the opera editat el 3 de Desembre de 1975 • A Day at the races editat el 10 de Desembre de 1976 • News of the world editat el 28 d´octubre de 1977 • Jazz editat el 10 de Novembre de 1978 • Live killers editat el 22 de Juny de 1979 • The Game editat el Juny de 1980 • Flash Gordon editat el 8 de Desembre de 1980 • Concert for the people of kampuchea editat l´abril de 1981 • Greatest hits editat el 26 d´Octubre de 1981 • Hot Space editat el 23 de Maig de 1982 • The Works editat el 27 de Febrer de 1984 • The Complete Works editat el Desembre de 1985 • Complete Vision • A Kind of Magic editat el Maig de 1986 • Live Magic editat el Desembre de 1986 • Queen at the Beeb editat el Desembre de 1989 • The Miracle editat el Maig de 1989 • Innuendo editat el Febrer de 1991 11

• Greatest Hits II editat el Desembre de 1991 • Live at Wembley´86 editat el Març de 1992 Estil musical que representen: Rock El rock es una modalitat de música lleugera sorgida a mitjan anys cinquanta als EUA, de ritme 4/4, fortament accentuat en els temps segon i quart. En la seva forma més típica, presenta un predomini de l'aspecte rítmic, així com dels instruments amplificats elèctricament. Originàriament, constitueix una versió blanca del rhythm and blues propi dels negres nord−americans. En aquest darrer gènere, foren precursors del rock els cantants Fats Domino i Chuck Berry, que obtingueren un gran èxit en emissions radiofòniques, però no va ser fins a l'aparició dels intèrprets blancs Bill Haley, i sobretot, Elvis Presley que el rock assolí una audiència massiva entre la gent (sobretot joves). A l´acabament dels anys cinquanta ja n'eren nombrosos els intèrprets i els compositors i es va estendre a la Gran Bretanya, on conegué una gran implantació per mitjà de grups com els Beatles, els Rolling Stones o els Who. També, va tenir un gran èxit al continent, per bé que, en un primer moment i probablement a causa de l'idioma, hi arrelà molt més en el seu vessant de consum que no pas en el de la creació. Posteriorment, el rock ha donat lloc a diversos estils, com el hard−rock, el countryrock, el folk−rock, etc d'acord amb les influències que acullen, l'èmfasi en un o altre procediment expressiu, etc, però molts d'aquests dels quals no han superat la categoria de moda. Malgrat les seves connotacions sovint contradictòries, el rock s'ha imposat com un dels senyals d'identitat més característics de la joventut occidental com a grup amb uns interessos, unes aspiracions i un estil de vida propis, en principi en radical oposició al món dels adults. D'altra banda, l'acceptació massiva del rock ha contribuït, en gran mesura, al desenvolupament actual de la indústria discogràfica. En aquest sentit, bona part de la música rock és produïda i promoguda en funció de criteris estrictament econòmics. Queen Entre l´amor i la mort

12

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.