Yosman Botero Gómez Nico Brunet Martí Ana Císcar Manuel Diego Sánchez Miguel Marina Guillermo Ros José Salguero Llánez Carlos Miguel Sánchez Tura Sanz Sanglas Isabel Servera
2016
2016
Convoca
Col·labora
Organitza
ASSOCIACIÓ
Exposen
Amb el suport de
Yosman Botero Gómez
Exposició
Nico Brunet Martí
De l’1 al 23 de setembre de 2016
Ana Císcar Manuel Diego Sánchez Miguel Marina Guillermo Ros
Sala Parés Galeria Trama Barcelona
José Salguero Llánez Carlos Miguel Sánchez Tura Sanz Sanglas Isabel Servera SALA PARÉS Petritxol, 5 08002 Barcelona Tel. +34 93 318 70 20
[email protected] www.salapares.com GALERIA TRAMA Petritxol, 5 08002 Barcelona Tel. +34 93 317 48 77
[email protected] www.galeriatrama.com
Horari De dimarts a divendres: de 10.30 a 14 h i de 16 a 20 h Dissabte: de 10.30 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h
Membres del jurat Ignasi Aballí Artista Sergi Aguilar Artista i director de la Fundació Suñol (President del jurat) Concha de Aizpuru Galería Juana de Aizpuru, Madrid Tomas Bañuelos Sotsdegà d’Estudiants i Sortides Professionals de la Facultat de Belles Arts, Universidad Complutense de Madrid Ferran Barenblit Director del MACBA José Luis Cueto Lominchar Degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València Joan Anton Maragall Galerista de la Sala Parés i de la Galeria Trama Miquel Molins President de la Fundació Banc Sabadell Frederic Montornés Crític d’art i comissari d’exposicions Mar Redondo Arolas Sotsdegana de Cultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Natxo Rodriguez Arkaute Sotsdegà d’Extensió Universitària de la Facultat de Belles Arts, Universidad del País Vasco Josep Santacreu Bonjoch Conseller delegat de DKV Seguros Médicos
Art< 35 BS, 2016
Vaig llegir fa poc en una entrevista a un comissari1 de Barcelona que els concursos o premis que modifiquen les dinàmiques i estructures de la convocatòria per adaptar-se a les exigències del present, són els que estan dins el circuit que manté el ritme del que podria considerar-se l’art contemporani emergent o en vies de consolidació en un context com el de la Ciutat Comtal. També deia que, al costat d’aquest tipus de concursos, hi havia els que, partint de llenguatges més estandarditzats com la pintura i l’escultura, no només semblen estar fora del circuit sinó que, en no haver mutat cap a la pluridisciplinarietat –o sigui, cap a aquests nous aires als quals cal adaptar-se com exigeix el present–, es veuen comminats a formar part d’un model d’art de tall clàssic, bàsic i de context local. És a dir, que la seva adscripció a allò conservador li impedeix fer-se amb la contemporaneïtat més radical. Aquesta entrevista es realitzava en el marc d’una publicació concebuda a la manera d’una revisió del que han estat els prop de 34 anys d’un premi que, de circumscriure’s a un àmbit preferentment local, ha passat a convertir-se en una de les plataformes de promoció professional més interessants per les que solen passar nombrosos artistes en edat de l’emergència (fins als 35 anys,
aproximadament). Ara bé, no deixen de ser curiosos la manera i els termes en què se solen classificar els premis, concursos, certàmens, etc. És a saber, aplaudint la capacitat d’adaptació a les exigències de la modernitat i relegant al conservacionisme els que opten per altres vies. Si alguna cosa caracteritza el concurs Art