TEMA 1 ADMINISTRACIÓ PÚBLICA • CONCEPTE: L'origen està a França a finals del s. XVIII amb la revolució francesa. Abans hi havia una monarquia absoluta, el rei dictava les normes. A partir de l'alliberació de l'Estat apareixen la divisió dels 3 poders: • Poder legislatiu: s'encarrega d'elaborar les normes. • Poder executiu: aplica les normes. • Poder judicial: agaranteix la correcta aplicació de les normes i solucionar posibles confictes que puguin sorgir. Les assamblees legislatives tenen el 1er poder. Aquí apareix un concepte important: la soberania nacional => la voluntat del poble. L'adm pública s'identifica amb el poder executiu. A vegades tb crea normes, p.ex: ora. Que han d'estar subordinades a les normes que emanen del poder legislatiu, no poden anar en contra d'elles. A vegades fa de poder judicial, p.ex: les multes, jutja la conducta del particular, incideix dins l'act propia del poder judicial. CARACTERÍSTIQUES DE L'ADM: • És una organització instrumental: org que tenen com a funció servir a l'interés general. Comunitat que s'expresa mitjançant normes. Quan pasa a servir a interessos particulars es quan intervenen els tribunals (poder judicial) els quals corretgiran l'actuació de l'adm. Hi ha una desviació de poder. • L'adm té personalitat jurídica pròpia: el titular pot canviar però la personalitat de l'adm es manté. Això permet que l'adm perduri. L'adm respon amb el seu propi patrimoni. Això és una garantia per l'admx de que l'interes gral es satisfagui. • L'adm pública es divideix: 1. Adm territorials: té com a base l'espai físic. Aquestes són les adm que tenen + poders, tenen els poders públics superiors. • Estat • CCAA • Local: provincies, municipis i illa. • Adm no territorials: no té com a fonament l'espai físic. Són les persones que s'organitzen per aconseguir un det fi, exerceixen el seu poder però no sobre totes les persones del territori => Adm institucionals: de base fundacional o de base corporativa, p.ex: col·legi profesional (metges). 2. EL DRET ADMINISTRATIU: El dret adm no es defineix tant per l'objecte com pel subjecte, l'intervenció de l'adm. L'actuació de l'adm no la regula el dret adm, sino una altra branca del dret, pq el dret adm és molt restrictiu. El dret adm intenta establir un nivell entre el poder de l'adm i el particular. Estableix limitacions a l'actuació de l'adm. TEMA 2 ORDENAMENT JURÍDIC ADMINISTRATIU I FONTS DEL DRET • ORDENAMENT JURÍDIC ADMINISTRATIU: Es la part de l'ordenament jurídic gral que fa referència a l'adm. L'ordenament jurídic és un conj de normes, té una vida pròpia (poden anar canviant) diferent de les normes que l'integren. Les normes són tals normes pq 1

formen part de l'ordenax jurídic. Els ppis estructurals són els que li donen vida pròpia, 2 tipus de ppis: ◊ Jerarquia ◊ Competència Les normes formen part d'un sist, les normes canvien els sist normatiu. P.ex: un equip de fútbol pot canviar els jugadors però baix unes normes. Les normes es lliguen entre sí formant un sist. L'ordenax jurídic no és només una suma de normes, hi ha uns vincles entre elles. 2. LES FONTS DEL DRET: Formes o mecanismes de producció del dret que formen part de l'ordenax jurídic: • Llei: art. 2.1 CC qualsevol norma escrita. • Costum: normes no escrites, són usos que es segueixen en la convicció de que són obligatoris, p.ex: si un ct de lloguer no diu res s'ha d'anar a pagar al domicili de l'arrendador. • Ppis grals del dret (PGD): són aquelles normes escrites o no escrites que permeten l'interpretació de l'ordenax jurídic i evitar que tengui buits. Són critèris grals. Les fonts estan ordenades jerarquicax. Per davall d'aquestes fonts hi ha la jurisprudència: aquella doctrina derivada del tribunal suprem que va establint quan duu a terme la seva act d'aplicació del dret. No crea normes però si complementa l'ordenax jurídic, ens diu com interpretar−les. En quant a l'aplicació de les normes sobre l'espai la regla gral és la vigència territorial (totalitat del territori de l'Estat espanyol). Les normes en ppi tenen una vida indefinida, però poden perdre vigència en qualsevol moment. Per regla gral les regles prenen vida a partir de la seva publicació en els bolletins pertinents, i deixen de tenir vigència quan una norma posterior les deroga. No necesarix la vida de les normes coincideix amb les situacions que duen a l'aplicació de la norma. Concepte de retroactivitat: aplicació d'una norma sorgida d'una norma anterior que ara ha desaparescut, a vegades una norma no pot ser retroactiva. Les normes tenen una jerarquia: CONSTITUCIÓ NORMES DE RANG LEGAL NORMES DE RANG REGLAMENTARI La regla gral abans de la constitució era que les normes legals eren irretroactives, però era posible que la pròpia norma disposas del seu caràcter retroactiu. En el cas de les normes reglamentaris la regla gral era la irretroactivitat i l'imposibilitat d'introduir−la dins la pròpia norma. La retroactivitat => que es pugui aplicar a casos anteriors a l'entrada en vigor de la norma. Art. 9.3 Const: mai podran ser retroactives les disposicions que siguin no favorables i les restrictives de drets individuals. Les normes reglamentaries sancionadores favorables són una excepció, poden ser aplicades retroactivament. 3. PPI DE JERARQUIA I PPI DE COMPETÈNCIA: PPI DE JERARQUIA: les diferents normes que formen l'ordenax jurídic tenen un det rang (ordenax vertical de les normes), el rang depen de l'órgan del qual provenen. Les normes inferiors no poden anar en contra de 2

les superiors. PPI DE COMPETÈNCIA: és un ppi complementari. És la posibilitat de reglamentar det matèries, s'atribueix a un det órgan de manera que exclou a altres órgans de regular aquella matèria. 4. LA CONSTITUCIÓ DE 1978: És l'autèntica norma jurídica. És la 1ª de les normes. D'ella es deriven 2 idees importants: • És la norma institucional bàsica del sist polític estatal. • Superlegalitat de la Constitució. • La Constitució defineix els valors fonamentals del sist polític: • Concepte de soberania nacional: art. 1 Const. La Const suposa la superació d'aquells models anteriors soberanistes on tots els poders esteien en mans d'una persona. • Estat social i democràtic de dret: qualsevol poder està subordinat a l'ordenax jurídic i qualsevol poder públic només pot actuar segons aquestes normes. És democràtic pq deriven de la voluntat popular representada pels representats populars. És estat social pq la pròpia Const encomana que la pròpia actuació dels poders públics vagi dirigida a la consecució de tot una serie d'actuacións d'interés gral. • Separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. • Estat autonòmic: apareixen les CCAA, tb tenen poder legislatiu, per tant poden dictar lleis. Abans només l'Estat podia dictar lleis. S'estableix un ppi de competència entre aquestes normes, no hi ha una relació de jerarquia (art. 148,149 Const). La Const distingeix entre la potestat normativa i la potestat executiva: Pot normativa Pot legislativa: òrgans legislatius Pot reglamentaria: òrgans executius = administ Pot executiva: òrgans executius = administratius. • L'Estat té com a forma política la monarquia parlamentaria: el rei és el cap de l'Estat, però el rei està subjecte a l'ordenax jurídic i no forma part del poder executiu, per tant, el rei no pren decisions (el rei reina però no governa). • Drets individuals: la Const defineix una serie de drets que defineixen un àmbit de llibertat on els poders públics no poden intervenir. La Const estableix diferents categories: • Drets fonamentals i llibertats públiques: estan recollits secció 1 cap II art. 15−29 i art 14. Són els que afecten a l'individu aïlladax.* • Drets dels ciutadans: secció 2 cap II art. 30 −38. Afecten a l'individu respecte a la seva relació amb les altres persones. Individu entes dins una comunitat.* • Ppis rectors de la política social i eco: secció 2 cap III art. 39−52. Objectius on l'actuació dels poders públics ha d'estar dirigida cap a ells.* Característiques: ♦ Regulació d'exercici per llei, hi ha d'haver 1 llei ♦ Innovació directe davant el tribunal de justicia, mitjançant un procedix especial. Si se trata de vulneració d'aquets drets recurs d'emparax davant el tribunal constitucional (art. 30 recurs d'emparax). (1,2)* ♦ Poden ser regulats mitjançant normes regalmentaries, no poden fomentar un recurs d'emparax ni d'un procedix especial. Per poder ser invocats d'acord amb les lleis que les regulin. No poden invocar−se directax. (3)* • Superlegalitat de la Constitució: 3

• Formal: per tal de modificar la Const s'estableixen uns procedix + específics i + completxes que qualsevol altre norma jurídica. • Material: qualsevol altre norma jurídica que vagi en contra de la Const es conseqüentx nul·la. Vies per anul·lar o cosiderar anticonst una norma: ◊ Nomes de rang de llei: recurs d'inconst davant el tribunal constitucinal, en conseqüencia de l'inconst es considera nul·la. ◊ Normes reglamentaries: correspon decidir si es const o no al tribunal contenciós adm, mitjançant 2 vies: ⋅ Recurs directe: presentar un recurs contra la norma que es considera inconstitucional. ⋅ Recurs indirecte: un òrgan adm aplica una norma que és inconst, que ningú presentat cap recurs, el particular podrà presentar davant el tribunal const un recurs en contra de l'aplicació de la norma. Quan es considera que la norma és inconst si s'ha eliminat la norma de l'acta podrà adoptar l'aplicació a una altre norma, es mantè l'eliminada si la norma no seria posible adoptar−la per l'adm l'acta seria nul·la TEMA 3 LA LLEI 1. CONCEPTE I CLASSES: Normes amb rang de llei: 1. Normes amb força i forma de llei: LLEIS 2. Normes amb força de llei. • Normes amb força i forma de llei: LLEIS: es tracta d'un concepte formal, depen dels org dels quals provenen, es diferencien per això la seva procedència. Les lleis s'entenen com l'expresió de la voluntat popular. Tipus de lleis: • Lleis estatals: provenen d'òrgans estatals (congrès i senat). Entre les lleis estatals i les autonòmiques hi ha una relació de competència, i no de jerarquia. Tipus de lleis estatals: ♦ Lleis ordinàries: tot el que no són les demés, residuals, art. 87 Const. Pases: ◊ Iniciativa legislativa: correspon al consell de gov presenta el projecte de llei. El pressupost i planificació eco només pot sorgir de l'iniciativa del consell de gov. El senat i le congrés tb poden fer una proposició de llei, els org autonòmics tb i l'inciativa popular recolçada amb + de 500 mil firmes, però tenen certes limitacions no poden fer referència temes internacionals, ◊ Tramitació: es somet a votació en el congrès de diputats, una vegada aprovat el doc es remet al senat. El senat ho pot vetar o modificar−lo, o bé aprovar−ho. El senat o torna a remetre al congrés, el congrés decideix si ho aprova amb les modificacions, o ho rebutja. En en cas de que el senat ho vetas, és necessari la majoria absoluta del congrés. ◊ Sanció: és un acte purax formal per part del rei, manifesta la seva conformitat i expresa la seva voluntat de que pasi a formar part de l'ordenax jurídic. ◊ Promulgació: el rei encomana que es publiqui i que pasi a ser vinculant i obligatori per part dels ciutadans. ◊ Publicació de la norma: pq les normes puguin entrar en vigor han de ser publicades, sino no s'obliga al seu compliment. Si no es diu res entren en vigor als 20 dies de la seva publicació. Els efectes poden ser cap el futur o cap el passat. Es posible que entrin en vigor a un altre moment, a la disposició final es diu quan. ⋅ Lleis orgàniques: art. 81 Const, hi ha det matèries que només es poden regular per lleis orgàniques: llibertats públiques i drets fonamentals, el règim 4

electoral gral, estatuts d'autonomia i totes aquelles matèries que així ho indiqui la Const. El procedix és més reforçat que les lleis ordinàries, ja que s'han d'aprovar per majoria absoluta. ⋅ Lleis de normació bàsica: p.ex: protecció del medi ambient, les lleis que pot dictar l'estat són lleis que regulen en una det matèria, el mínim comú a les CCAA. Després d'aquest mínim la CCAA el pot desenvolupar. S'aproven com les ordinàries per majoria simple. ⋅ Lleis marc: art. 150 Const, autoritzen a les CCAA pq puguin dictar una norma amb rang i forma de llei en relació a una matèria on l'estat té la competència, o sigui, la potestat legislativa la té l'estat. Autoritizen i fitxen un marc legislatiu on les CCAA han de regular la matèria, són lleis ordinàries. ⋅ Lleis de transferècia o delegació: atribueixen a les CCAA potestats en relació a matèries de competència estatal. No fitxen critèris, poden fitxar la potestat com vulguin. Les lleis marc només es en relació a la potestat legislativa dicta una norma per aquesta matèria quan la dictada s'acabat, les lleis de transferència s'atribueixen la potestat per regular la matèria. Atribueixen la titularitat a la CCAA, la delegació sols atribueix l'exercici de la potestat. Són lleis orgàniques. ⋅ Lleis d'harmonització: art. 150 Const estableixen una serie de critèris, ppis dedicats a harmonitzar les lleis que puguin dictar les CCAA encara que tenguin exclusivitat en aquella matèria. ⋅ Lleis de bases: art. 82 Const autoritzen al gov pq elaborin un texte articulat per una matèria, i fitxa les bases d'acord amb les quals el gov haurà d'elaborar aquest texte articulat. ⋅ Lleis autonòmiques: vendrien a ser lleis ordinàries. A l'estatut d'autonomia (art 39) es preveu la posibilitat que les CCAA puguin transferir o delegar a favor dels consells insulars la potestat executiva d'aquelles matèries que tengui aquesta potestat. Fins i tot pot atribuir la potestat reglamentaria en aquets casos de transferència o delegació de la potestat executiva. ⋅ Estatuts d'autonomia: són lleis estatals, mitjançant una llei orgànica. Aquest estatut dissenya les institucions bàsiques de la CCAA i les seves competències bàsiques d'acord amb la Const. Aquest estatut pasa a ser la norma ppal de la CCAA, de tal manera que qualsevol llei de la CCAA queda subordinada a l'estatut d'autonomia. Si es dicata una llei en contra de l'estatut és una llei inconstitucional. ⋅ Normes amb força de llei: distingim 2 casos: ⋅ Delegació legislativa (legislació delegada): en det ocasions les CCGG autoritzen al gov pq pugui dictar una norma en rang de llei, amb l'exigència que no afecti a matèries ordenades per la llei orgànica. Autoritzarà de 2 formes: • Mitjançant una llei de bars quan lo que encarrega al gov es l'elaboració d'un text articulat. El gov quan ha fet el text s'aprova mitjançant un decret legislatiu. • Mitjançant la llei ordinària s'autoritza al gov a realitzar un text refundit, es refundeixen varies normes en un texte. S'aprova mitjançant un decret legislatiu. • Decrets llei: són normes amb rang de llei, en casos d'urgencia i extraordianaris el gov podrà dictar normes amb rang de llei que tendràn la forma de decrets, llei que no podrà afectar ni a les autoritats bàsiques del gov ni al règim autònomic o electoral, ni tampoc als drets o deures de la CE. En el plaç de 30 dies des de que es dicten, es remeteixen al Congrés de diputats i es podràn derogar o 5

ratificar. Com tota norma serà controlada pels tribunals. TEMA 4 EL REGLAMENT 1. CONCEPTE I JUSTIFICACIÓ: REGLAMENTS: norma escrita dictada per l'adm de rang inferior a la llei. Es diferencien de les normes amb rang de llei en el seu nivell jerarquic, els reglaments no poden anar en contra de les lleis. Les normes en forma de lleis són originaries, ja que provenen d'òrgans legislatius elegits mitjançant eleccions per lo que refletxen la voluntat popular. En el cas de les normes reglamentaries provenen directax de la soberania nacional llavors són secundaries. Actes administratius = Norma regalmentaria Els actes provenen de l'adm i són aplicacions de l'ordenax jurídic, mentres les normes formen part de l'ordenax jurídic. Critèris per diferenciar: ♦ Les normes en gral es dirigeixen a una pluralitat indet de persones, en tant que els actes tenen un destinataris concrets. A vegades succeix que existeixen normes singulars i actes dirigits a la pluralitat. ♦ La norma parteix com part de l'ordenax jurídic té vigència indefinid mentres que l'acte s'esgota amb la seva aplicació. L'adm té la posibilitat de dictar normes degut a una qüestió d'eficàcia, la quantitat de matèries a regular és enorme, per això es permeteix a l'adm que reguli una part, ja que mitjançant normes amb rang de llei seria un proces molt llarg i no tendria resposta eficas i inmediata. 2. LÍMITS DE LES NORMES REGLAMENTARIES: ♦ LÍMITS FORMALS: ♦ Competència: no qualsevol òrgan de l'adm pot dictar normes, només aquells òrgans que tenen atribuida la potestat de llei. ♦ Jerarquia normativa: les normes reglamentaries són inferiors jerarquicax a les disposicions normatives que emanen del poder legislatiu. Per aquest motiu no podràn anar en contra. ♦ Procedix: la llei s'encarrega de determinar qui són els òrgans competents i tb de qual serà el procedix per dictar aquestes normes reglamentaries. • LÍMITS MATERIALS: • Reserva de llei: hi ha det matèries que només poden ser regulades per una llei i l'intervenció de les normes reglamentaries. Tb suposa una reserva formal de llei. Quan la llei preveu que el reglament reguli es produeix una deslegalització de la matèria. • Irrectroactivitat: la norma reg són irretroactives i no poden disposar del cas contrari, amb una excepció: les normes sancionadores favorables les quals si poden det la seva retroactivitat. 6

Qualsevol reglament que vulneri els límits serà ilegal i en ppi nul, el particular podrà tb interposar recursos de 2 tipus: directes i indirectes contra la pròpia norma. Si la norma és nul·la => acte nul. 3. TIPUS DE NORMES REGLAMENTARIES: ♦ Classificació segons els efectes que produeixen: ♦ R normatius: regulen la soberania nacional, drets i deures a l'àmbit de les relacions entre adm i admx. Produeixen efectes cap a l'exterior (admx). ♦ R organitzatius: regulen l'organització interna de l'adm. Produeixen efectes cap a l'interior. Regula les relacions especials de poder. • Classificació en funció de la relació amb les lleis: • R executius: dº les disposicions de les lleis gràcies a l'habilitació que les dóna la llei. • R independents: entren a regular una det matèria sense que existesqui previax una norma legal. Funcionen en temes organitzatius i de prestacions. • R d'emergència: suposen que en det casos la llei autoritza a dictar disposicions reglamentaries que puguin anar + allà de lo que pugui anar la pròpia llei (casos de catàstrofes). Hi ha una previsió de llei com els recursos executius, però poden diferir de la regulació legal com els recursos independents. ♦ Classificació en funció de l'adm de la qual provenen: • Reals decrets: normes reg + importants que dicta l'estat, que aprova en el Consell de gov. • Decrets: normes reg que aprova el Consell de gov autonòmic. Per davall d'aquestes normes hi ha tot una jerarquia de normes, igualx estructurades que els òrgans que les dicten. TEMA 6 LES GRANS ESFERES ADMINISTRATIVES ESTAT ADM TERRITORIAL CCAA Municipi ADM LOCAL Provincia A Illa D C.sectorials M base privada ADM BASE CORPORATIVA C.interadm ADM NO TERRITORIAL C.territorials (INTITUCIONAL) ADM DE BASE FUNDACIONAL

7

Cada adm té personalitat juridica única de cara a 3ers, però està delegada per la pluralitat d'òrgans adm (u funcionals) que dº una tasca o funció específica. Els òrgans adm a la vegada s'organitzen jeràrquicax. Dins cada òrgan hi ha un titular de l'organització funcional. Aquests òrgans es poden classificar de 3 tipus: ♦ Òrgans actius: emeten declaracions de voluntat. ♦ Òrgans consultius: no expresen declaracions d'opinió. ♦ Òrgans de control: encarregats de fiscalitzar l'actuació dels altres òrgans. 1. ADM TERRITORIAL: Es caracteritza pq tots els seus poders es projecten sobre les persones que estan dins aquell territori. Es regeixen per la universalitat de fins. Té poders públics superiors. • ESTAT: Està regulat per una norma específica la llei 6/97 (14 Abr) LOFAGE, llei d'organització i funcionax de l'adm gral de l'estat. Els òrgans estàn ordenats jerarquicax, es classifiquen: ♦ ÒRGANS CENTRALS: extenen els seu àmbit d'actuació a la totalitat del territori de l'estat. • Govern: llei 50/97, 27 nov LG. Està format per: president + (vicepresidents) + ministres. El gov es reuneix de 2 maneres: en consell de ministres i en comisions delegades de gov. La diferència és que en les com delegades només es reuneixen els que estan vinculats a la matèria que s'ha de tractar. El gov té una doble naturalesa, d'una banda és el màx òrgan de l'adm de l'estat, però a la vegada és un òrgan de naturalesa política => no tan sols pren decisions executives sino tb de caire polític. Les decisions polítiques no són controlables pels tribunals. Baix la direcció del gov l'adm de l'estat s'organitza funcionalx en una serie de departaments els quals tenen encarregats una funció adm de l'estat, dep ministerials, hi ha 3 nivells: ♦ Òrgans superiors: encarregats de dissenyar el pla d'actuació. ♦ Òrgans directius: encarregats de dº i executar el pla d'actuació. ♦ Òrgans inferiors: executen les actuacions del dep ministerial. Ministre: titular i màx responsable Òrgans superiors Secretaris de l'estat Subsecretaris Comisió gral de secretaris d'estat i subsecr. Secretaris grals Òrgans directius Secretaris grals tècnics Debaten tots els 8

temes ques s'han de Directors grals pasar al Consell de ministres, la Subsecretaris grals decisió es del C ministres. ◊ ÒRGANS PERIFÈRICS: actuen sobre una det part del territori de l'estat. ♦ Delegat de gov: actua sobre les CCAA, hi ha 1 delegat per cada CCAA, p.ex: policia nacional. ♦ Subdelegats de gov: dirigeixen i coordinen els serveis de l'estat en el territori de la provincia. Excepció: en el cas de les CCAA uniprovincials es suprimeix el subdelegat i el delegat de gov asumeix les seves funcions. ♦ Director insular: dirigeix els serveis de l'estat al territori de les illes menors, p.ex: Menorca. ♦ CCAA O ADM AUTONÒMICA: És conseqüència de la Const 78, les CCAA tenen autonomia política. Apareix el 3er nivell, nivell intermig de l'adm. Aquesta organització adm està culminada pel Consell de govern = president + (visepresident) + consellers. Cada conseller s'encarrega d'un det àmbit de la comunitat. El consell de gov tb té la doble naturalesa com el govern. És el que dirigeix la direcció política de la comunitat. S'organitza en una serie de departaments que són les conselleries. Al cap davant hi ha un titular que és el conseller, té doble càrreg al consell de gov i a la conselleria. Per davall dels consellers hi ha els secretaris grals tècnics. Les matèries de cada conselleria es subdivideixen en subdireccions grals. Tot això es regulat per la llei de règim jurídic de les CCAA, llei subordinada a l'estatut d'autonomia. ♦ ADM LOCAL: Llei 7/1985, 2 Abr Reguladora de bases de régim local. És una llei bàsica, no de bases, això deriva de l'art 149 de la Const i a la vegada és una llei ordinaria. RD legilatiu 781/1986, 18 Abr el gov va aprovar el text refós de disposicions urgents de règim local. Són normes aprovades per l'estat, estableixen la regulació. ◊ MUNICIPI: organismes bàsics que es correspon amb l'ajuntament: ♦ Ple de l'ajuntax: està integrat per tots els regidors elegits pels veïns del municipi. ♦ Batle: president de la corporació local, elegit pels componets del ple. ♦ Tinent batle: sustitueix al batle i tenen det competències que el batle li pot delegar ♦ Comisió de gov: en aquells municipis de + 5.000 hab. Està formada pel batle + menbres del ple que no superi 1/3 dels 9

regidors, són elegits pel batle. És un òrgan d'asitència al batle. ◊ PROVINCIA: Diputació provincial: estructura semblant a l'ajuntax. A les CCAA uniprovincials les competències són asumides per la CCAA. A les illes ha desaparescut la diputació provincial, tb part de les competències les ha asumides l'illa. Prestava col·laboració a l'ajuntax. ◊ ILLA: Consell insular: tenen una caract perculiar, em d'afegir a la llei 7/1985 i al text refós de l'estatut d'autonomia, la llei 8/2000, 27 Oct. Són adm territorials locals, però per altra banda l'estatut diu que són institucions de la CCAA, per això tenen competències peculiars de la CCAA. La llei 8/2000 i l'estatut tb regulen les competències dels consells insulars. Com a adm locals tenen competències de suport al municipi, però a la vegada l'estatut preveu la CCAA pugui delegar als consells insulars competències lligades a la funció executiva en relació a matèries en que la CCAA hagi asumit. Òrgans: ♦ Ple: integrat pels diputats elegits per l'illa (parlament de diputats), són els consellers. ♦ President: el ple l'eligeix. ♦ Vicepresident: asisteix al president. ♦ Comisió de gov: president + consellers (sense superar 1/3). El consell insular té base corporativa, el ple està triat pels propis veïns de l'illa. La llei 8/2000 preveu la figura nova que és el consell executiu, format pels consellers executius. El problema és que són designats pel president del consell insular. Serien els responsables de les diferents act del consell. Preveu que aquest seria l'encarregat d'executar les competències trasferides per la CCAA. Dins cada conselleria hauria: direccions insulars (encarregats d'una àrea + específica). Això romp el caràcter corporatiu de l'adm local, són designades lliurement, això és lo que ha duit a dur el recurs d'incostitucionalitat. 2. ADM NO TERRITORIALS O INSTITUCIONAL: Projeten els seus poders sobre les persones que entren dins els seu àmbit de competència. Només li interesa les coses relacionades amb aquella matèria, coses lligades directax amb la seva competècia. ♦ ADM DE BASE CORPORATIVA: Conj de persones (membres) i que són titulars dels interessos que el grup intenta defensar, són el que det el funcionax del grup i el gestionen eco, p.ex: col·legi de farmacèutics.

10

◊ CORPORACIONS SECTORIALS DE BASE PRIVADA: p.ex: col·legi de farmacèutics. ◊ CORPORACIONS INTERADMISTRATIVES: els membres són adm per la gestió de serveis públics comuns, p.ex: mancomunitats. ◊ CORPORACIONS TERRITORIALS: adm local, pq compleix la definició de corporació tant com la de municipi, provincia o illa. Estan formades pels titulars dels interessos del grup. En canvi l'estat el poder executiu no està format per aquestes persones, no els eligeix el poble, són persones designades. ♦ ADM DE BASE FUNDACIONAL: Conj de medis materials i personals creats per una adm territorial (fundador), pq pugui arribar a una finalitat. No tenen altre finalitat que hagilitzar els interessos subjectes a l'actuació de l'adm territorial. Existeixen 2 tipus d'org públics: ◊ ORGANISMES AUTÒNOMS: tant una com l'altre persegueixen un fi públic, per hagilitzar l'actuació de l'adm territorial. Tenen una certa autonomia de gestió. En el cas de les CCAA existeix aquest doble nivell. Els org autònoms estan regits pel dret adm. ◊ ENTITATS PÚBLIQUES EMPRESARIALS: p.ex: aena, estan regides pel dret privat. TEMA 7 EL PRINCIPI DE LEGALITAT 1. EL PRINCIPI DE LEGALITAT: Art 1 Const: Estat de dret, d'aquí deriva l'art 9, art 103 Const: amb sometiment ple a la llei i al dret. Tota l'adm ha de respondre a una previsió legal. Tota acció de l'adm és una vinculació a la previsió legal => vinculació positiva, només pot fer allò que l'ordenax jurídic li permet. Un particular por fer tot allò que no està a l'ordenax jurídic, l'adm només pot fer allò que està previst. Això és el ppi de legalitat. En aquest poder que té l'adm per poder actuar s'el anomena potestat. És el poder jurídic que té l'adm per actuar que li dóna l'ordenax jurídic. Aquesta potestat s'ha de distingir del dret subjectiu. Diferències: ◊ Els drets subjectius deriven de les relacions jurídiques concretes, les potestats deriven directax de l'ordenax jurídic. ◊ Els drets subjectius recaven sobre l'objecte específic, les potestats no recauen sobre cap objecte en concret és un poder genèric. ◊ El dret subjectiu es correspon amb un deure del subjecte passiu d'aquest dret (venedor). No hi ha correlatiu en el cas de les potestats, no es correspon 11

amb cap deure. Hi ha un dret i no un deure, en el cas de les potestats no hi ha deure, només drets. ◊ Les potestats no es poden mai renunciar. Els drets subjectius si es poden renunciar. La potestat tampoc es pot transmetre, es pot no exercir−la. Els drets subjectius són transmisibles. ◊ Les potestats no s'esgoten amb les seu exercici, els drets si que s'esgoten. La potestat ha de venir atribuida per una llei. Es posible que l'atribució de potestats vengui per una norma reglamentaria => autoatribució. No serà posible l'autoatribució quan la matèria sigui reservada una llei orgànica. L'atribució de potestats ha de ser expresa. Excepció: tª dels poders explicits: poders que no estan explicits a l'ordenax jurídic, però s'entenen implicitax dins de les potestats, dins la coherencia del sist legal. L'atribució de potestat ha de ser específica, no s'admeten atribucions ilimitades i indefinides. Clàusules grals d'apoderax: s'atribueixen les potestats en termes grals, però estan perfectax limitades. 2. POTESTATS REGLADES I DISCRECIONALS: Respectant aquestes exigències és posible que l'ordenax jurídic det cada un dels elements que formen la potestat. O pot succeir que l'ordenax jurídic només det alguns d'aquests elements i deixi els demés a l'adm. En el 1er cas són les potestats reglades (p.ex: llicencies d'obres) i en el 2on potestats discrecionals (p.ex: el batle en cas de catastrofe podrà actuar amb les mesures adecuades i nec), es deixa un cert marge a l'apreciació de l'adm. La potestat reglada l'ordenax jurídic defineix amb total detall l'exercici de la potestat, no té cap marge de discreció. La potestat discrecional té un cert marge de discreció, no ve totalx detallada i definida. Suposa la posibilitat d'opció entre mesures igualx justes. Discrecional no => fer lo que un vulgui hi ha una sèrie d'elements reglats en tota potestat, aquets són controlat pel jutge. Aquets elements són: ◊ Existència de la potestat ◊ La competència ◊ El procedix ◊ La finalitat: tota actuació de l'adm ha d'anar encaminada a la satisfacció de l'interés gral. El supòsit de fet també el pot controlar el jutjat, per discrecional que sigui sempre es correspon amb un supòsit de fet (la catastrofe). El problema està en que a vegades el supòsit de fet es defineixen amb conceptes jurídic indet, p.ex: bona fe. En aquets casos ho det els tribunals. No em de 12

confondre els termes, els conceptes jurídics indet no tenen opció només tenen un sentit (s'actua o no de bona fe). 3. EL PPI DE AUTOTUTELA: L'actuació dels tribunals es a posteriori, quan l'adm ja ha actuat, d'aquí es deriva l'autotutela: és la capacitat que té l'adm de forma unilateral de poder defensar les relacions jurídiques en les quals intervé. Aquesta autotutela no la tenen els particulars (excepte en cas de defensa pròpia). L'autotutela és la regla gral en l'adm, hi ha 2 tipus d'autotutela: ◊ Declarativa: sense comptar els òrgans jurídics pot crear una relació jurídica, p.ex: un deute amb l'adm. Això és per presumció de que els actes adm són vàlids. ◊ Executiva: l'adm pot de manera unilateral (sense tribunals) imposar la seva decisió i fer−la complir. L'autotutela es fitxa amb la finalitat de que l'adm sigui efiças, ja que els tribunals són molt lents. Sino estassim d'acord amb la decisió de l'adm es pot recurrir als tribunals. Tb existeix l'autotutela de 2ona potència, quan el particular no està d'acord amb l'actuació de l'adm abans de recurrir als tribunals obligatoriax té que recurrir a l'adm, i sino en fa cas després si que poden recurrir als tribunals. TEMA 8 ACTE ADMINISTRATIU 1. CONCEPTE: Declaració de voluntat realitzada per una adm en exercici de una potestat, sempre que sigui diferent de la que és reglamentaria. L'acte adm (aa) es diu que és una declaració de voluntat per diferenciar−la de l'actuació material. L'aa no pot ser produit per particulars sino deriva d'una adm. L'aa s'exerceix com una potestat diferent de la reglamentaria, l'aa es realitza en exercici d'una potestat que ve definida per una norma, però no d'una norma reglamentaria pq d'ella es despren una altra 2ona norma, i en canvi l'aa s'esgota amb el seu complix ja que la regalmentació provoca altres normes que no els agota. ELEMENTS DELS AA: ◊ SUBJECTIUS: 1er l'adm, quedant els particulars excluits. En contret l'adm produirà els aa, els òrgans concrets (u funcionals) que siguin competents (sent competents en temps i matèria). P.ex: una llicència d'obres només la pot donar l'adm, i en concret el batle. Elem subjectius: adm/ òrgan/ competència. 13

◊ OBJECTIUS: ◊ Supost de fet: la norma que m'habilita a actuar, ho fa en funció d'un det supost de fet. S'ha de donar el supost de fet per poder actuar. ◊ Causa: adecuació de l'actuació adm amb la finalitat que preveu la norma. Els tribunals podràn a posteriori det si va ser adecuada l'actuació adm per arribar al fi que es previa a la norma, i si no va ser adecuada es parla de desviació de poder. ◊ Objecte: tot aa té que recaure sobre un det objecte, p.ex: expropiació d'una casa, i té que ser posible i lícit. ♦ FORMALS: tota actuació de l'adm es produeix en conseqüència d'uan det tramitació que és el procedix. ♦ Procedix: la manera de com es produeixen els aa. ♦ Els aa s'expresen amb una det forma (2on elment) que és la forma escrita per regla gral, aquesta forma escrita no té una norma rigurosa sobre com té que ser, però si que tenen que ser clars el motius o raons que han produit a l'adm aquesta decisió. Així estarà controlat si la causa s'ajusta al fi que ha de perseguir. 2. CLASSIFICACIÓ DELS AA: • ACTES FAVORABLES − ACTES DE GRAVAMEN: • Actes favorables: aquells que suposen el reconeixex de drets o facultats. • Actes de gravamen: aquells que suposen l'imposició de deures o obligacions. Sempre es mira des de el punt de vista del destinatari de l'acte. La distinció té una conseqüència important i és que els actes de gravamen poden ser revocats en qualsevol moment; en canvi, els favorables sols poden deixar−se sense efecte en aquells casos que tenguin vicis que els facin nul o anul·lables. ⋅ ACTES QUE POSEN FI A LA VIA ADM I ELS QUE NO: ⋅ Actes que posen fi a la 14

via adm: són aquells que expresen la darrera decisió de l'adm, i en contra d'aquesta decisió es pot recurrir directax als tribunals de justicia (recurs contenciós− adm). ⋅ Actes que no posen fi a la via adm: actes que no suposen la darrera decisió de l'adm de forma que si no estan d'acord tenim que recurrir a l'adm pq hi hagi un pronuciax (recurs d'alçada). La llei que regula el procedix és la llei 30/92, 26 Nov LRJPAC (llei de règim jurídic i procedix adm comú). Aquesta llei està modificada 15

per la llei 4/1999, 15 Gen, que lo que fa es introduir un tipus de recurs que es potestatiu de reposició que s'interposa contra actes que posen fi a la via adm, i que és voluntari (l'anterior era obligatori). R d'alçada era obligatori per arribar als tribunals, el R de reposició voluntari abans del tribunal.

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

80

81

82

83

84

85

86

87

88

89

90

91

92

93

94

95

96

97

98

99

100

101

102

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

128

129

130

131

132

133

134

135

136

137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149