• L'ordenament jurídic • El concepte de dret i d'ordenament jurídic Definició de dret: ♦ Dret particular, subjuntiu o individual: jo tinc dret a... ♦ Dret objectiu: conjunt de normes o regles que regulen el nostre comportament o les nostres relacions personals. Aquest dret va lligat a l'evolució de la societat. Classificacions: ♦ Dret natural: dret innat, lligat a la raó humana (dret a la vida) ♦ Dret positiu: dret establert que es pot canviar. ◊ Dret públic: normes amb característiques obligatòries, adreçades a la col·lectivitat i, que persegueixen interessos generals. Les parts no estan en una situació d'igualtat. ⋅ Dret administratiu: recursos, instàncies, ... ⋅ Dret penal: normes que regulen un conjunt de delictes o faltes. ⋅ Dret internacional: tractats, convenis. Regulen la convivència d'un Estat amb un altre. ⋅ Dret tributari o fiscal: impostos, tributs. ⋅ Dret polític o constitucional: sistema d'organització dels diferents Estats. ⋅ Dret processal: regula el procediment judicial. ⋅ Dret canònic: normes que afecten a la comunitat de l'església catòlica. ◊ Dret privat: és dispositiu, afecta a les relacions entre particulars. Les parts estan en igualtat. Exemple: contracte de compra − venta d'immoble. ⋅ Dret civil: va néixer a partir del Codi de Comerç (1.885) El Codi de Comerç eren les normes dels comerciants, en el temps dels romans cidites. El dret civil són els drets dels ciutadans reunits en el Codi Civil (l'Espanyol va ser inspirat a partir del Francés) 1.889. El constitueixen normes de dret civil i l'integren 1.976 articles distribuïts en els següents apartats: • Dret sobre la personalitat. • Dret de família. • Dret d'associacions. • Dret patrimonial. • Dret de successió hereditària. A Espanya va ser aprovat el Codi Civil però amb algunes excepcions pel País Basc, Catalunya (Autonomia legislativa: Recopilació de normes catalanes), Aragó i Balears. La recopilació de les normes catalanes tenen els següents apartats: • La família: descendència. ♦ Filiació: Catalunya va ser la comunitat capdavantera en les relacions estables de parelles. ♦ Adopció. ♦ Regim econòmic matrimonial: a Catalunya tenim la 1

separació de béns i a la resta d'Espanya hi ha el sistema de guany Voluntàriament es pot considerar veïnatge civil català (afecten normes del Dret civil de Catalunya) a partir de 2 anys residint a Catalunya. Si es porten més de 10 anys residint a Catalunya o s'ha nascut a Catalunya és obligatori aplicar les normes de Dret Civil de Catalunya. • • Successions: en Catalunya perquè hi hagi testament és necessari que hi hagi un mínim d'un institució d'hereu. També hi ha una legitima d'¼ dels teus béns; mentre que, a la resta d'Espanya és de 1/3. També pots decidir després de la mort: pots deixar estipulat que aquell bé vols que vagi passant de pares a fills per exemple. • Reals. • Obligacions i contractes: ♦ Explotacions ramaderes i agrícoles. ♦ Rescissió per lesió (no cal pactar−la): possibilitat d'un comprador que surt perjudicat en una compra de rescindir el seu contracte. ♦ Compra − venta carta de gràcia: el venedor pot recuperar la venda durant 30 anys. Exemple: una persona A ven un immoble a una altre persona anomenada B; si es pacta, quan la persona B volguí vendre l'immoble primer ha de preguntar a la persona A si el vol comprar. Nota: Avui en dia, el Codi Civil s'ha quedat obsolet i és insuficient, per això, han creat articles a part. Exemple: Llei d'arrendaments urbans (1994) ⋅ Dret mercantil: dret professional i privat adreçat als comerços; gira entorn a: • Empresari: persona que desenvolupa una activitat econòmica d'empresa. • Empresa: exercici d'una activitat econòmica. • Establiment mercantil: conjunt d'eines necessàries per assolir l'activitat de l'empresa. ⋅ Dret laboral: • Constitució Espanyola: norma bàsica més important que dedica l'article 3 al dret al treball. ♦ L'article 35 de la Constitució preveu el dret a treballar: es té dret a una lliure elecció del treball, s'estableix una promoció del treball (augment de categoria professional), s'estableix una retribució mínima que cobreixi les necessitats bàsiques (SMI −Salari Mínim Interprofessional−), dret a la negociació col·lectiva i drets col·lectius (dret de vaga i drets sindicatius) • Estatut dels treballadors: desenvolupa els principis constitucionals i regula els drets i deures dels treballadors. • Convenis col·lectius: ♦ Concrets: pròpies d'una determinada empresa. ♦ Generals del seu sector. Tots estan inspirats en la protecció al treballador (pro − operari: principis rectors). Els drets dels treballadors són irrenunciables. 2

• El sistema de fonts del dret • La norma jurídica en general: estructura i classes Norma jurídica: conjunt de regles que intenten donar solució a diversos conflictes socials, no obstant, té aquestes condicions: ♦ Obligatòries. ♦ Coecibilitat: poden ser imposades per la força. Característiques pròpies ♦ Normes generals: adreçades a la població. ♦ Abstractes: imposen aspectes genèrics. ♦ Coercitives: es poden imposar per la força. Estructura ♦ Supòsit de fet: descripció d'una situació o circumstància que es subjecte de regulació. ♦ Conseqüència jurídica: atribueix un dret imposant una obligació valorant l'interès a resoldre. Classes ♦ Normes de dret comú: afecten a la majoria de ciutadans. ♦ Normes de dret especial: afecten a certs col·lectius. ♦ Normes de dret general: afecten a l'Estat Espanyol. ♦ Normes de dret particular: referides a les diferents Comunitats Autònomes. ♦ Normes de dret imperatiu: són d'obligat compliment. ♦ Normes de dret dispositiu: regulen circumstàncies que poden ser substituïdes per les persones (supletòries) • Les fonts del dret Article 1 del Codi Civil: Les fonts de l'ordenament jurídic són: la llei (La Constitució), el costum i els principis generals. La Constitució La Constitució és la llei màxima que tenim va ser creada a l'any 1.978 i es diu que és la llei de lleis. La Constitució és el conjunt de principis fonamentals que serveixen de suport per l'ordenament jurídic i, per tant, està per sobre de qualsevol altre norma. Està caracteritzada per: ◊ Imprecisa però comprensible. ◊ Ambigua (permet diferents interpretacions): atenent al context al que es va crear. ◊ Conté: ⋅ Normes rígides: costa molt poder−les modificar (Exemple: Modalitat de vot a estrangers sense nacionalitat espanyola) ⋅ Normes flexibles: son senzilles de modificar. ⋅ Les modificacions menys transcendentals es poden fer amb 3/5 dels parlamentaris un 60% del total. ⋅ Les modificacions de tota o una part important de la Constitució: es necessita un 70% del congrés de diputats i dels senadors, un cop aprovat, les cambres 3

s'han de dissoldre i es convoquen unes noves eleccions i les noves eleccions també han d'aprovar un 70%. També s'ha de convocar un referèndum i l'han d'aprovar la majoria dels ciutadans. La llei: concepte i classes ◊ Lleis orgàniques: tot allò relatiu a drets fonamentals i llibertats públiques. Exemples: ⋅ Aprovació d'Estatuts d'Autonomia. ⋅ Registre electoral. ⋅ Competències financeres de les Comunitats Autònomes. ⋅ Tractats internacionals. Per modificar−les fa falta la majoria absoluta (50 + 1) ◊ Lleis ordinàries: les que no són orgàniques. No fa falta la majoria absoluta, només cal la majoria simple. ⋅ Decret legislatiu: es una degació (cedeixin) del parlament en el govern. Norma que prové del govern. • Text refós: adjuntar, recopilar una matèria. • Text articulat: dotar d'articles un text ! desenvolupar una llei. ⋅ Decret llei: llei que prové del govern ! són normes provisionals en casos urgents i d'extraordinària necessitat (norma provisional de 30 dies), després de dictar−la ha de passar pel parlament. Els reglaments ◊ Reglament: normes dictades per l'administració pública que concreten o redifineixen les lleis existents. Requisits perquè les lleis entrin en vigor ⋅ S'han de publicar al BOE o al DOGC. ⋅ Si no diu quan entra en vigor entrarà en vigor desprès de 20 dies des de la seva publicació. Es derogaran quan una norma superior les derogui expressament. ⋅ Les normes erectroactives: no tenen efectes anteriors. ⋅ Les normes retroactives: normes penals que son millorades per les persones processades. El costum i els usos normatius El costum són normes que provenen de la societat: actituds i conductes de forma sistemàtica que s'acaben imposant obligatòriament. Elements necessaris: ⋅ Reiteració (repetició) de comportament o conducta. ⋅ Donar el rang de norma en aquella conducte reiterada. És aplicable el costum en defecte de llei. Qui l'aleja ha de demostrar que existeix aquest costum. Rang de costum: hàbits (conductes reiterades) o usos jurídics (sistemes judicials) Si no hi ha costum s'han d'aplicar els principis generals del dret. Els principis generals del dret Els principis generals del dret són principis ètics − socials, principis de dret natural, principis lògics 4

(de sentit comú) Article 1.7 del Codi Civil: qualsevol demanda ha de ser resolta pel Jutge en base al sistema de fonts del dret. • Dret comunitari: Fonts i institucions La Unió Europea està formada per 15 països que al 2.007 es té previst que siguin 25. Esta regulada per: ◊ La Comissió La comissió té la seva seu a Brussel·les i està formada per 20 persones (comissaris) que actuen amb independència dels seus Estats (Governs), doncs busquen uns interessos comuns. Els membres són anomenats pels governs de cada Estat i, aquests nomenaments, tenen una durada de 5 anys; 2 dels 20 comissaris europeus són espanyols. La comissió es totalment independent. Funcions:

◊

⋅ Vetllar pels compliments dels tractats, perseguint les inflacions. ⋅ Té un poder d'iniciativa legislativa: possibilitat de fer propostes al consell de determinats acords. Exemple: Fer una nova legislació d'una nova matèria.

◊ El consell El consell està composat per un representant de cada Estat membre, aquests representants han de ser membres dels governs de cada Estat (Ministres) La composició varia depenent del tema a tractar. El president del consell es qui coordina les diferenciacions i el seu mandat dura 6 mesos. El president del govern és el president del consell. Funcions: El consell és el principal òrgan decisori (té poder legislatiu) ⋅ Normatives: adopta les principals decisions i regula les normes a aplicar. ⋅ Tributàries: controla el pressupost i harmonitza els interessos nacionals amb els interessos comunitaris. ◊ L'assemblea o parlament El parlament té la seva seu a Estrasburg; l'integren 626 parlamentaris dels quals 64 són de l'Estat Espanyol, aquests són escollits, cada 5 anys, per sufragi universal directe dels ciutadans. S'agrupen per patits polítics. Funcions: El parlament no té funcions ni normatives ni legislatives. ⋅ Controlar la comissió. ⋅ Competències consultives. ◊ El tribunal de justícia. El tribunal de justícia té la seva seu a Luxemburg, té la funció d'assegurar el respecte del dret comunitari i el compliment dels tractats. Està composat per 13 jutges i 6 advocats generals nomenats 5

de mutu acord amb els Estats membres (pels governs) Els jutges han de tenir una certa capacitat qualificada i un cert prestigi. Els advocats tenen les funcions com si fossin fiscals. Es competent en recursos davant de qualsevol infracció del dret comunitari. Normes jurídiques comunitàries: Característiques: ⋅ Està íntimament lligat el dret de cada Estat amb els drets de la Unió Europea. ⋅ Té institucions pròpies pel seu desenvolupament i té tribunals propis pel seu compliment. ⋅ La Unió Econòmica Europea té competències sobiranes per poder legislar per la secció que han fet cada un dels 15 Estats. ⋅ La prioritat del dret comunitari del de cadascun dels Estats. Ordenament jurídic comunitari (afecta a tots els Estats): ⋅ Originari: Tractats constitucions on es fan constar els objectius de la comunitat, les institucions que organitzen la Unió Econòmica Europea, la seva composició i les seves finalitats. Son adherits (acceptats) pels diferents estats. ⋅ Derivatiu: • Reglaments: tracten temes generals que són d'aplicació a tots els estats i són directament aplicables. • Directives: són normes que estableixen objectius i obliguen a cada Estat a adaptar i adequar la seva normativa per assolir aquests objectius. Exemple: la inflació. • Decisions: Tenen un destinatari concret que tant pot ser un particular, un país o un col·lectiu. • Dictàmens i reclamacions: no són obligatoris són consells. ♦ Dictàmens: expressen l'opinió sobre una determinada qüestió. ♦ Recomanacions: consells, suggerencies per adoptar un determinat comportament. ♦ ♦ Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques ♦ Els criteris d'interpretació de les normes jurídiques Article 3 del Codi Civil: Hi han 4 sistemes d `interpretació: ♦ La interpretació literal: amb el sentit propi de la paraula. ♦ La interpretació sistemàtica: tenint en compte el context on està aquella norma. ♦ La interpretació històrica: normes que han nascut dins d'un context determinat. Tenint en compte el context dels avantprojectes. ♦ La interpretació sociològica: tenint en compte el moment social de la publicació de la norma. ♦ La integració de les normes jurídiques: analogia i equitat La integració es donar−li més aplicació a un fet no regulat.

6

⋅ La analogia consisteix en aplicar una norma semblant pensada per un altre supòsit. Exemple: aplicar a parelles de fet normes del matrimoni. Requisits: • Absència d'una norma expressa. • Quan existeix una entitat de raó entre la norma que pretenem aplicar i el fet mancat de norma. ⋅ Equitat: aplicar el sentit comú o racionalitat en les normes (resoldre un problema en base a l'ètica). El valor de la jurisprudència ⋅ Jurisprudència: doctrina reiterada que estableix el Tribunal Suprem al interpretar o aplicar les normes (sentències del Tribunal Suprem). ⋅ Valor que té la jurisprudència: només comprendrà l'ordenament (article 6 del codi civil) en teoria però a la pràctica no es així. ◊ Infracció de les normes jurídiques: i la seva sanció La ignorància del dret no es motiu d'exorar responsabilitat. La infracció porta a: • Imposició d'una multa a sanció: Obligació d'indemnitzar o reparar el perjudici o dany causat. • Anular o neutralitzar el acte contrari a la llei (infringint dues normes. Exemple: signem un contracte per perjudicar a una tercera persona, conscientment, per tant, s'anul·laria el contracte que feia perjudicar a una tercera persona). ⋅ La renuncia del dret aplicable i el frau de llei Renuncia del dret aplicable: hi ha normes que són dispositives (no obligatòries) poden no ser exercitades. Article 6.2 del Codi Civil: podem renunciar a un dret quan no perjudiquen a terceres persones i quan no vagin en contra del interessos de l'ordre públic ni dels interessos generals (Exemple: reclamar un crèdit d'arrendaments, espot renunciar si es vol (el 7

propietari) al dret de cobrament, però si aquest té deutes que estan esperant que cobri l'arrendament no es podria renunciar).

Actes en frau de llei (no és exactament una norma): actes realitzats a l'empara d'una norma però que persegueix una acte prohibit o contrari a l'ordenament (Exemple: matrimoni de conveniència per tenir la nacionalitat; donacions de patrimoni que tributen en un 30% mes o menys, si el vens només tributa al 17%). La sanció d'aquest és aplicar la norma que s'ha intentat eludir. (En el cas del matrimoni per conveniència quedaria nul, i en el cas de la donació s'haurà de liquidar el 30%) ⋅ La persona ⋅ La persona física Persona: subjecte de drets i obligacions des del moment del seu naixement. La té tothom per igual. Requisits del naixement: ♦ Figura humana. ♦ Es superin les 24 hores de vida independent. El naixement és l'inici i s'extingeix amb la mort o declaració de mort. ♦ Les persones desaparegudes o exempts s'apliquen la seva mort quan han passat 10 anys des que han desaparegut o des que s'ha tingut la última notícia. ♦ En el cas d'una persona major de 75 anys quan han passat 5 anys. ♦ En el cas d'una persona desapareguda en motiu d'un sinistre o acció bèrica quan han passat 2 anys. S'instà un expedient alejant aquestes circumstàncies i es declaren mortes. Les persones que hereten han d'esperar 5 anys per poder−los concedir gratuïtament.

8

Si apareix se l'hi ha de retornar els béns en la situació en que es trobin. Si apareix i estava casat s'hauria de donar per nul el segon vincle (en una aplicació literal) se l'hi ha de tornar a la situació abans de la desaparició excepte el matrimoni. Capacitat d'obrar: podem exercitar els drets i les obligacions a partir dels 18 anys. Excepcions: ♦ Es pot avançar mitjançant l'emancipació: ◊ A partir de 16 anys excepte per matrimoni que es pot contraure a partir dels 14 anys. ◊ La cessió voluntària dels pares o tutors als seus fills. ◊ Petició dels 16"18 anys quan hi ha desavinences amb els pares o tutors (sobretot en pares separats) Limitacions: ◊ No poden demanar préstecs. ◊ No poden hipotecar, gravar ni vendre béns immobles. ♦ Persones incapaces: ◊ Per mitjà de la incapacitació una persona no pot obrar per si mateixa quan té una malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic que l'impedeixen regir−se per si mateixa. ◊ Incapacitat parcial o total de les activitats d'una persona. ◊ Prodigalitat o 9

◊

declaració de pròdig: ve donat quan una persona de forma habitual malgasta els seus ingressos (problema d'administrar els seus béns). Se li inhabilita per exercitar tots els seus actes patrimonials. S'acaba quan es guareix de la malaltia. o quan deixen d'haver persones al seu càrrec.

◊ Representació Representació: substituir una persona per una altre en l'exercici dels drets i obligacions. Tipus:

• Representaci legal o obligatòria: Pares pels menors d'edat, tutors pels incapacitats o curadors pels pròdigs. • Representaci voluntària: Cedir drets a una 10

altre persona (Exemple: l'acte de matrimoni per poders) ♦ Exce

♦ Tipu

11

CABC

12

CAB Per actuar com a representant cal tenir l'autorització (un poder) de la persona que vol ser representada. Aquest poder es plasma en un document notarial en el qual es faculta a una altre persona a unes determinades situacions en les quals el pot representar. ◊ La persona jurídica: tipus Article 35 del Codi Civil:

• Corporacions entitats de dret públic que estan subjectes al 13

dret administratiu ajuntaments, administracio públiques,... • Associacions Reunió de 2 o més persones que tenen uns interessos o unes finalitats comunes. ♦ Tipu

14

15

• Fundacions: dotació patrimonial escrit o adreçat a una finalitat. ♦ Requ 16

17

♦

♦ Òrga de gove

18

19

Les dotacions patrimonials estan gairebé exemptes d'impostos. La fundació ha de conservar aquest patrimoni, així com també les aportacions futures (donacions, subvencions, ...) Extinció de les persones jurídiques

• Causes: ♦ Have assol les final que tenia ♦ Have expir el term legal per func (hi ha assoc amb data de final ♦ Impo d'ass les seve final

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

80

81

82

83

84

85

86

87

88

89

90

91

92

93

94

95

96

97

98

99

100

101

102

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

128

129

130

131

132

133

134

135

136

137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164