TEMA 1: CONCEPTE, CONTINGUT, SISTEMÀTICA I FONTS DEL DRET MERCANTIL. • INTRODUCCIÓ: DRET MERCANTIL: es vincula a la figura dels empresaris. Dret que estableix el règim jurídic (regulació) de l'organització dels empresaris i de les seves relacions amb tercers. Hi ha altres aspectes que estan dins el dret mercantil com el dret d'assegurança, dret bancari, contractes bancaris o mercantils, patents, marques, competència... • FORMACIÓ DEL DRET MERCANTIL COM A BRANCA DE L'ORDENAMENT JURÍDIC: El dret mercantil sorgeix a la baixa edat Mitjana i neix a partir del dret civil. Neix en aquest moment ja que el dret civil d'aquell moment era el dret Romà i no servia per regular les relacions mercantils. Inicialment el dret mercantil era un dret format per costums. S'aplicaven normes que es derivaven dels costums. Es van escriure i es van convertir en lleis l'any 1700. En el s.XIX es produeix la codificació de la majoria de dret existent. Això també va passar en el dret mercantil. En aquell moment es van fer 2 codis. El primer és el de 1829 i el segon és el de 1885. És el que actualment encara està en vigor (existeix i s'aplica). La majoria s'ha anat queden antiquat (obsoletes). Poc a poc s'han anat substituint aquelles normes que quedaven velles. En regla general s'han anat substituint dictant lleis especials les quals substitueixen parts del codi però no en formen part d'ell. El dret mercantil és una part del dret privat però no es pot aïllar de la resta de drets sinó que s'interelacionen amb altres drets. • DELIMITACIÓ DELS CONCEPTES CLAU PER A LA DEFINICIÓ DEL DRET MERCANTIL: EMPRESA, EMPRESARI I ESTABLIMENT MERCANTIL: EMPRESARI: (Art 1). Hi ha 2 classes d'empresari: − En primer lloc, són empresaris les persones que tenen capacitat per exercir al comerç i a més s'hi dediquen habitualment (empresari individual, persona física). La capacitat be donada per dos requisits: • ser major d'edat. • Tenir la lliure disposició dels béns. No tenen disposició de béns els incapacitats i els menors d'edat (incloent els menors emancipats). − En segon lloc, són empresaris les persones jurídiques que es constitueixin d'acord amb les normes legals i que exerceixin una activitat comercial. Les més important són les societats mercantils (S.A, S.L) però no són les úniques. En una societat, l'empresari és la pròpia societat (no són els socis ni els administradors) és la pròpia societat. La societat té personalitat jurídica i com a tal té uns drets i unes obligacions que afecten a tota la societat. CONSEQÜÈNCIES DE LA QUALIFICACIÓ D'EMPRESARI: 1

Els empresaris estan sotmesos a un estatut jurídic especial. Hi ha una sèrie de normes que s'apliquen només als empresaris. (ex. Obligació de portar la comptabilitat, aplicació del règim concursal, règim d'inscripció al registre mercantil,...). EMPRESA: es fa servir com a sinònim d'empresari o com a sinònim d'establiment mercantil. ESTABLIMENT MERCANTIL: és el conjunt d'element materials i personals que estan sota l'organització de l'empresari. Formen un conjunt perquè tenen un valor superior el conjunt que cadascun dels elements per separat. Aquest conjunt pot ser venut, hipotecat, arrendat,...en la seva globalitat, totalitat. • LES FONTS DEL DRET MERCANTIL: (la constitució econòmica) • La constitució inclou normes que afecten al dret mercantil. N'hi ha varies repartides per tota la constitució però n'hi ha 2 d'importants: ♦ La constitució reconeix el principi de llibertat de l'empresa. ♦ El principi de protecció de consumidors i usuaris que la constitució estableix. • Fonts del dret civil: llei, costum, principis generals del dret. La jurisprudència No es font del dret. • (Art 2) FONTS DEL DRET MERCANTIL: llei mercantil, usos de comerç (equivalent a costum), regles de dret comú (equivalent a fonts del codi civil). USOS DE COMERÇ: pràctica repetida i constant d'una conducta. Aquesta pràctica repetida i constant ha de crear en les persones la idea de que estem davant d'una regle jurídica. Els usos mercantils se situen per darrera de la llei en l'ordre de les fonts. S'ha de distingir entre llei imperativa (s'ha de complir obligatòriament. No la pots eliminar ni substituir per una altre) i llei dispositiva (només s'apliquen si les parts no decideixen una altre cosa). Els usos de comerç no estan escrits, per això és difícil determinar quan estem davant d'usos de comerç i quan no. Es fan constantment. TEMA 2: EMPRESARI MERCANTIL (ESTATUT JURÍDIC): 2.1 EMPRESARI CIVIL I EMPRESARI MERCANTIL: El motiu entre la distinció de l'empresari mercantil i civil es produeix per raons històriques però també hi ha altres tipus de raons. Aquestes raons fan que diferenciem entre empresari mercantil i empresari civil. Això fa que també diferenciem entre societats civils i societats mercantils. Societats civils regulades per el codi civil Societats mercantils regulades per el codi mercantil El principal criteri de distinció és l'activitat en que es dedica l'empresari. Hi ha una sèrie d'activitats que es consideren no mercantils, serà un empresari civil. Aquestes activitats són: • Activitat agrícola: està exclosa al dret mercantil. L'empresari que s'hi dedica és un empresari civil. • Activitat artesana • Professions liberals (és la més important). 2

Alguns tipus de societats es dediquen a l'activitat que es dediquin sempre es consideren mercantils. Això passa especialment amb les S.A i S.L. Empresari mercantil: implica la aplicació de l'Estatut especial (estatut de l'empresari mercantil). 2.2 EMPRESARI MERCANTIL INDIVIDUAL I COL·LECTIU: Aquesta diferència es com dir: • persona física: EMPRESARI INDIVIDUAL • persona jurídica: EMPRESARI COL·LECTIU. Les més conegudes són les societats mercantils (S.A, S.L, societat col·lectiva, societat comanditària per accions, i societat comanditària simple) Hi ha altres empresaris que no són societats, aquests empresaris n'hi ha 2 que tenen molta importància: • societat cooperativa • Fundació: també serveix en alguns casos per exercir activitats empresarials. 2.3 ESTATUT JURÍDIC DE L'EMPRESARI MERCANTIL: Per saber si una societat existeix o no hauré de recorre al registre mercantil. REGISTRE MERCANTIL: instrument de publicitat d'empresaris i de determinades circumstàncies que els afecten. Es divideix en: • Registre mercantil territorial: estan situats un a cada capital de cada província tot i que hi ha algunes excepcions. • Registre mercantil central: està centralitzat a Madrid. FUNCIONS DELS REGISTRES TERRITORIALS: • Inscripció dels empresaris i determinades situacions jurídiques previstes per la llei que els afecten. (no tots els empresaris tenen obligació d'inscriures−hi, només els que determina la llei. (Art 81 reglament registre mercantil). • S'HI INSCRIURAN: − Societats mercantils (S.A, S.L, societats col·lectives, societats comanditària simple, societat comanditària per accions. − Empresari individual NO té obligació d'inscriures−hi però pot fer−ho. L'empresari individual naval s'hi haurà d'inscriure. − Les societats cooperatives NO s'inscriuen al registre mercantil excepte: cooperatives de crèdit i cooperatives d'assegurança. − Les cooperatives s'inscriuen en un registre diferent, anomenat registre de cooperatives Les modificacions dels Estatuts també s'han d'inscriure al registre mercantil, juntament amb altres actes que diu la llei. • Legalització dels llibres comptables dels empresaris. És una diligència que el registrador fa contar en 3

els llibres de comptabilitat obligatoris dels empresaris. Anteriorment es feia la legalització a priori però avui en dia es fa a posteriori. • Nomenament d'auditors de compres i d'experts independents per valorar determinats actius socials. Normalment les empreses que s'han d'auditar són les que tenen un cert volum de negoci, un número determinat de treballadors, etc. Hi ha empreses que per l'activitat a la qual es dediquen estan obligats a auditar. Els socis minoritaris tenen el dret de demanar l'auditoria, però només els que tenen més del 5% de les accions de l'empresa. El registre mercantil és el que nombran les persones que faran les auditories. • Dipòsit i publicitat de les comptes anuals. Les societats tenen la obligació de dipositar els comptes en el registre mercantil i qualsevol persona pot obtenir còpies d'aquests comptes. Les conseqüències de no dipositar els comptes acostumen a ser molt greus per la societat (multes econòmiques o tancament registral). La inscripció al registre depèn del domicili de la societat. FUNCIONS DEL REGISTRE MERCANTIL CENTRAL: • Té la funció d'expedir el que s'anomena certificacions negatives de denominació. Quan es vol crear una societat una de les primeres coses que s'ha de fer és demanar al registre mercantil central que ens autoritzi posar el nom que nosaltres em triat. Ens dirà si hi ha o no un altre nom igual que el que em triat. Si el registre comprova que no hi ha cap nom igual al que nosaltres volem posar ens donarà un paper de autorització conforme nosaltres podrem utilitzar aquest nom per la nostra societat. Aquesta autorització té una validesa de 2 mesos, si passats aquests 2 mesos no has format la societat aquest nom queda un altre vegada lliure per qui el vulgui utilitzar. • La publicació d'un diari que es diu butlletí oficial de registre mercantil (BORME). Aquest butlletí serveix per 2 coses bàsicament; ♦ publicar els subjectes i actes inscrits (en qualsevol dels registres territorials). S'hi publiques totes les inscripcions de tots els registres territorials. ♦ Anuncis i avisos legals. Els anuncis que s'hi publiquen estan dictats per la llei. La llei especifica 2 maneres: ⋅ Publicitat en un diari ⋅ Publicitat en el BORME N'hi ha més però les més importants són aquestes dues. PRINCIPIS QUE REGEIXEN LA PUBLICITAT REGISTRAL: • Principi d'obligatorietat d'inscripció: És obligatori inscriure tots aquells actes que marca la llei. • Principi de titulació pública: les inscripcions en el registre mercantil s'han de fer en virtut de document públic (abans ha de passar per notari i pagar el notari). Hi ha algunes excepcions: ♦ Inscripció de l'empresari individual no requereix document públic. ♦ Nomenament d'administradors, no requereix tampoc document públic. • Principi de legalitat: és molt important. Els registradors qualifiquen tota la documentació que sel's hi presenta per comprovar que s'adequa al que diu la llei. Si el registrador troba alguna cosa que no és legal, no inscriu aquell acte que es vol inscriure (té un termini de 15 dies). 4

• Principi de legitimació: el registre es considera exacte i vàlid i el seu contingut produeix efectes mentre judicialment no es declari la nul·litat. • Principi de fe pública: la declaració de nul·litat d'un assentament registral no perjudica els drets adquirits per tercers de bona fe. • Principi de publicitat material (o oponibilitat): els actes que s'han d'inscriure per llei només es poden oposar a tercers de bona fe des de la seva publicació en el BORME (és molt important). Publicitat material: ♦ POSITIVA: si un confia de bona fe en el que esta inscrit serà protegit davant de possibles errors en la inscripció. ♦ NEGATIVA: allò que no està inscrit per tercers de bona fe no existeix. • Principi de publicitat formal: el registre mercantil és públic i qualsevol persona pot obtenir o consultar el contingut del registre mercantil. Hi ha diverses maneres d'accedir a aquest contingut, la més important és la certificació registral, el document que elavorar el registrador i que dona fe dels seus continguts. Altres maneres de consultar−ho: ♦ A través de terminals d'ordinador. ♦ A través de notes simples informatives. ♦ A través de còpies dels documents dels fulls registrals. REPRESENTACIÓ: relació jurídica a través de la qual la voluntat d'una persona produeix efectes en l'àmbit personal o patrimonial d'una altre persona. Aquesta representació pot ser: voluntària, legal i orgànica: VOLUNTÀRIA: una persona que pot actuar per si mateixa confereix la seva representació a un altre. LEGAL: aquella en la qual és necessari actuar a través de representant. Si no s'actua a través d'un representant és anul·lable (menors no emancipats, i incapacitats) ORGÀNICA: representació de persones jurídiques. Els òrgans de la societat actuen en nom de la persona jurídica. La representació també es pot dividir en: directa o indirecta. DIRECTA: la persona del representant actua en nom del representant i per compte del representant. Quan fa l'acte ho fa dient que actua per un altre persona, ho manifesta. L'obligat a complir el contracte és el representant, no el representat. INDIRECTA: aquella en que el representant actua en nom propi però per compta del representat. Quan jo contracto amb un tercer no ho manifesto. Actuo com si ho fes per mi però ho faig per compte d'un altre. L'obligat a complir és el representant de cara al tercer. • COL·LABORADORS DE L'EMPRESARI: • DEPENDENTS: són aquells que estan lligats a l'empresari per un contracte de treball i mantenen amb l'empresari una relació estable de subordinació. • INDEPENDENTS: són aquells que ajuden a l'empresari a realitzar la seva activitat (funcions), i 5

encara que han de complir les seves instruccions no formen part de l'empresa ni tenen subordinació jeràrquica respecte l'empresari. Els col·laboradors independents normalment són empresaris que estan vinculats amb l'empresari que els contracta, normalment a través d'un contracte d'agència o d'un contracte de comissió • TIPUS DE COL·LABORADORS DEPENDENTS: N'hi ha de 3 tipus (per el que ens interessa): • FACTOR MERCANTIL: (Gerent) és un apoderat general de l'empresari que té representació per realitzar tots els actes de l'activitat en que es dedica l'empresari. REQUISITS PER SER FACTOR MERCANTIL: ♦ Capacitat per obligar−se, es necessita la mateixa capacitat que per ser empresari (major d'edat i lliure disposició del temps). El factor NO és un empresari, sinó que actua en nom de l'empresari. ♦ Ha de tenir el poder de l'empresari. Es pot limitar el poder del factor. Però hi han problemes, si li limitem molt els poders, el factor deixa de ser apoderat general. Un altre problema és que el tercer mai pot saber les limitacions del factor. El factor es pot inscriure en el registre mercantil. La llei li permet actuar en representació directa o indirecta. El més normal és que actuï de manera directa. El factor està vinculat a l'empresari a través d'un contracte laboral especial. ♦ RELACIÓ FACTOR−EMPRESARI (contracte laboral) ♦ RELACIÓ FACTOR−TERCERS (contracte mercantil) El factor no pot fer la competència a l'empresari, es a dir, el factor no es pot dedicar per compta pròpia al mateix que l'empresari. El codi diu que si el factor ho fa, els beneficis són per l'empresari i si té pèrdues les haurà de cobrir el factor. EXTINCIÓ ENTRE FACTOR I EMPRESARI: el poder del factor s'extingeix quan: ♦ l'empresari principal li revoca el poder. ♦ Quan es mort l'empresari principal no suposa l'extinció del poder del factor. Això és així per un principi que es considera important principi de conservació i continuïtat en l'empresa. ♦ Quan s'hagi acabat el termini fixat en el contracte (si no hi ha renovació). ♦ Quan el propi factor mort. ♦ Quan el factor decideix deixar la seva activitat (per la voluntat del factor). • DEPENDENTS I MOSSOS: es tracta d'apoderats singulars, el seu poder de representació es limita a uns aspectes limitats de l'activitat de l'empresari. Tenen un poder més ampli que els mossos. El dependent té el poder de representació sobre una secció de l'empresa. Mentre que el mosso és el que normalment entenem com a dependent d'una botiga, en canvi el dependent té un poder més ampli sobre una secció. L'apoderament d'aquestes persones pot ser verbal o per escrit. Mentre que en el cas del factor, l'apoderament ha de ser per escrit. 2.3.4 LA COMPETIBILITAT MERCANTIL: (Art 25) El codi de comerç imposa a tots els empresaris de portar una comptabilitat ordenada i adequada a l'activitat de l'empresa. Aquesta obligació protegeix una pluralitat molt amplia d'interessos començant per l'interès del propi Estat. Ja que així impedeix fraus fiscals (pagar impostos,...) també hi ha interessos dels propis socis ja que això marca els beneficis,... 6

2.3.4.3 RÈGIM JURÍDIC: ♦ Codi de comerç (art 25−49) ♦ Llei de societats anònimes (art 171 i següents fins 222) ♦ Pla general comptable ♦ Normativa de desenvolupament ♦ ICAC (institut de comptabilitat i auditoria de compres); organisme que entra altres funcions s'encarrega de dictar resolucions que interpreten les normes comptables. COMPTABILITAT EN SENTIT FORMAL: ♦ LLIBRES COMPTABLES: (art 28) l'empresari ha de tenir dos llibres comptables. ◊ LLIBRE D'INVENTARIS I COMPTES ANUALS ◊ LLIBRE DIARI. Aquests llibres s'han de portar: ♦ legalitzats: en el registre mercantil territorial on està el domicili social de l'empresa. ♦ El codi de comerç exigeix que s'han de portar amb claredat i exactitud (art 29) ♦ Responsabilitat: la comptabilitat pot ser portada directament per l'empresari o bé per una persona autoritzada, i en tot cas la responsabilitat per el contingut dels llibres recau SEMPRE sobre l'empresari. ♦ Deure de conservació: l'empresari té l'obligació de conservar els llibres durant 6 anys. Que es conten a partir de l'últim assentament. L'obligació de conservació correspon tan a l'empresari com als seus hereus i en cas que l'empresari desapareix l'obligació de conservació recau en el registre mercantil. Quan l'empresa desapareix, els llibres s'han de dipositar en el registre. • PRINCIPI DEL SECRET COMPTABLE: La comptabilitat és secreta, però té diverses excepcions: ♦ comptes anuals; una vegada aprovats es dipositen al registre i són públics. ♦ Algunes autoritats poden tenir accés a la comptabilitat quan ho determina la llei (hisenda pública, procés judicial). ♦ (Art 32) en determinats casos, algunes persones tenen dret o bé al reconeixement general dels llibres o bé a examinar només alguns aspectes d'aquests llibres. Aquest dret no sempre requereix a un jutge. ♦ En els casos d'auditoria, excepció limitada a la persona que demana una auditoria. COMPTABILITAT EN SENTIT MATERIAL: Tot empresari té obligació de formular els comptes anuals de l'empresa una vegada acabat l'exercici. Estan formats per tres documents que formen una unitat (balanç, compte de pèrdues i guanys, memòria) La funció principal dels comptes anuals és mostrar la imatge fidel del patrimoni i la situació financera... (art 35). (Art 38) s'estableixen uns principis de valoració dels comptes anuals. 2.3.4.5. AUDITORIA DELS COMPTES ANUALS: AUDITORIA: verificar si els comptes anuals compleixin la funció que els hi esta assignada. Verificar si els comptes anuals mostren la imatge fidel. Els empresaris que estan obligats a auditar els seus comptes es poden dividir en 3 grans grups: 7

• Determinats empresaris estan obligats a auditar per l'activitat que realitzen. (entitats financeres com banca, assegurances, mercat de valors...) • Empresaris que rebin subvencions estatals o que tinguin contractes amb les administracions públiques. • Les societats anònimes i de responsabilitat limitada que reuneixin els requisits que estableix la llei. Aquests requisits estan al Art203 de la llei de societats anònimes. Hi ha les societats que estan obligada a auditar. S'hauran d'auditar aquelles societats que compleixin 2 d'aquests requisits durant un període de 2 exercicis: ♦ total de partides anuals superi els 300 milions de pts. ♦ Import net de la xifra anual de negoci superi els 600 milions de pts. ♦ El nº mitjà de treballadors de l'exercici de negoci superin 50. Les societats que no compleixin això poden ser auditadas si ho volen. Les societats estan obligades a auditar si ho demana un soci que tingui al menys un 5% de les accions. Aquesta funció les duen a terme els auditors de compres. Aquestes persones han de auditar conforme a unes normes tècniques. Els aspectes més importants d'auditoria es troben en la llei 19/1988 de 22 de Juliol. 2.3.4. RESPONSABILITAT CIVIL DE L'EMPRESARI: L'empresari té la responsabilitat universal de respondre amb tots els seus bens presents i futurs (art 1911 del c.civil) La responsabilitat de l'empresari es il·limitada. Això es així fins i tot quan parlem de societats. S'ha de distingir entre el patrimoni dels socis i el patrimoni dels empresaris. En una societat anònima els socis no responen als deutes socials. En canvi en una societat col·lectiva els socis seran els que respondran als deutes. La societat respon tan per els actes de naturalesa contractual com per els actes de naturalesa extracontractual. La societat respon tan dels actes propis com de tots aquells actes que realitzen els seus dependents complint en l'exercici de les seves funcions. Les responsabilitats dels empresaris han anat augmentant per la protecció dels consumidors amb el pas del temps. L'empresari has de respondre dels danys causats per un producte seu (responsabilitat objectiva). Hi ha la tendència d'augmentar aquesta responsabilitat. TEMA 3: L'EMPRESARI MERCANTIL INDIVIDUAL: 3.1 EMPRESARI INDIVIDUAL: (ART 1 c.comerç) persona física que te capacitat per exercir una activitat econòmica (comercial, industrial o de serveis) i que s'hi dedica de forma habitual en nom propi. CAPACITAT PER EXERCIR AL COMERÇ: (Art 4 c. Com) ♦ ser major d'edat (18 anys) els menors emancipats no ho poden fer. ♦ Lliure disposició dels béns (que no hagi estat incapacitat o inhabilitat). 3.2 EXCEPCIONS DE LA CAPACITAT:

8

♦ Principi de continuïtat de l'empresa; poden adquirir la condició de comercials els menors i emancipats quan es tracta de continuar l'activitat comercial que feien els seus pares o en general els seus causants (contrari de hereu). Actuen a través dels seus representants legals. ♦ Si el representant legal no pot exercir en el comerç, la llei obliga a nomenar un factor. ◊ REQUISITS D'UN FACTOR = REQUISITS EMPRESARI ♦ Si una persona és capacitada però d'un dia per l'altre s'incapacita pot continuar sent empresari però a través d'un representant legal. 3.3 INHABILITACIÓ I INCOMPATIBILITAT: • INHABILITACIÓ: S'aplica als empresaris que han caigut en fallida. Queden inhabilitats per exercir al comerç. No poden exercir en el comerç a no ser que: (rehabilitació de l'empresari) ♦ rehabilitació; procedeix al cap d'un temps de la fallida. ♦ Quan existeix un conveni entre l'empresari i els seus creditors que l'autoritzi seguir al capdavant de l'empresa. • INCOMPATIBILITAT: afecta a persones que tenen perfecte capacitat legal per exercir al comerç però que no el poden desenvolupar (perquè la llei els hi prohibeix) per raons d'interès públic. Normalment no poden exercir al comerç degut a la seva professió, ja que es considera incompatible: Ex: de professions incompatibles: jutges, fiscals, notaris, militars, catòlics, en general els alts càrrecs de l'administració, ministres, secretaris d'estat,...). INCOMPATIBILITAT: TOTAL: no pot exercir d'empresari en tot el territori Espanyol. PARCIAL: la prohibició només avarca determinats territoris. 3.4 EXERCICI HABITUAL DEL COMERÇ: És un dels requisits per ser empresari. Bàsicament, significa que s'exerceix l'activitat econòmica no només de forma repartida en el temps sinó que també de forma temporal i organitzada. S'ha de destacar l'Art 3 de C. de comerç. Estableix una presumpció d'exercici habitual. Es considera que una persona presumeix de forma habitual al comerç quan es fa publicitat de la seva activitat. 3.5 ESPECIALITATS DEL RÈGIM JURÍDIC DE L'EMPRESARI INDIVIDUAL CASAT: (art 6−12 c.comerç) responsabilitat patrimonial quan hi ha un règim de comunitat de gananciales. A béns propis oo béns comuns B béns propis PREMISAS: • Els béns propis de l'empresari responen de la seva activitat comercial. • Els béns propis del cònjuge de l'empresari no responen de l'activitat comercial. Ara bé, poden 9

respondre quan el cònjuge dona la seva autorització. Autorització que ha de ser expressa i s'ha d'escriure en el registre mercantil. Aquesta autorització es pot revocar en qualsevol moment però aquesta revocació també s'ha d'inscriure en el registre mercantil i no pot perjudicar drets de tercers adquirits amb anterioritat. • Contempla els béns comuns que derivin de l'activitat empresarial responen a l'activitat empresarial. • La resta de béns comuns no queden obligats si no hi ha l'autorització dels 2 cònjuges. Perquè quedin obligats és necessari el consentiment de ambdós. El consentiment pot ser exprés o tàcit (presumpte), es presumeix donat el consentiment quan l'empresari exerceixi al comerç amb coneixement i sense l'oposició expressa del seu cònjuge. Aquesta oposició també s'ha de fer en escriptura pública i inscriure−la en el registre mercantil i també es pot revocar. Això es el que preveu però aquestes premisses poden ser alterades a través d'una figura que es diu capitulacions matrimonials (contracte que se celebra abans del matrimoni i s'escriuen condicions del matrimoni. TEMA 4: L'EMPRESARI MERCANTIL COL·LECTIU: 4.1 CONCEPTE DE SOCIETAT: La societat és un contracte per el qual 2 o més persones s'obliguen a posar en un fons comú béns, indústria o una de les 2 coses per obtenir un lucre. SOCIETAT: Pluralitat de persones (+ de 2) • Contracte especial Crea una nova persona jurídica • A més de ser un contracte associatiu és un contracte organitzatiu perquè la seva finalitat és crear una organització que s'independitzarà de les persones que el creen. Tindrà personalitat jurídica. • Hi ha un cas en el qual la sacietat no es pot considerar com a contracte. Aquest cas és en el que la societat tingui només un únic soci. Aleshores es parla de societat però com a negoci unilateral (no contracte). • Els temes fonamentals d'aquest contracte han de ser inscrits en el registre mercantil de manera que quan els voguem modificar haurem d'inscriure també la modificació en el registre mercantil, i precisament en el tema de la modificació és on hi ha una de les especialitats més importants del contracte. No puc modificar sense el consentiment de l'altre part. En el cas de les societats això no passa ja que s'admeten modificacions de la societat per majoria. • Contracte en el qual les persones posen béns en comú. Els socis creen un patrimoni comú per tal d'explotar (realitzar) una activitat econòmica. El soci també aporta el seu treball, pot ser que el soci no aporti diners i aporti treball (indústria). • Ànim de lucre, és l'objectiu dels socis quan constitueixen la societat. • PERSONALITAT JURÍDICA: neix amb la formació de la societat, 10

independentment de les persones que la formen. És necessari que compleixi 2 requisits molt importants: • Es constitueix en escriptura pública (notarial) • S'inscrigui en el registre mercantil Una vagada ha complert aquests 2 requisits, la societat adquireix personalitat jurídica. Això porta unes conseqüències: • Adquireixen la condició de subjecte (persona) jurídica amb capacitat de contraure drets i assumir obligacions. • Té autonomia patrimonial, el patrimoni de la societat és diferent que el patrimoni dels socis. • La societat adquireix la condició d'empresari. L'empresari és la societat. • Es separa la responsabilitat entre societat i socis. • La societat necessita actuar a través de persones físiques. Aquestes persones que actuen en nom de la societat constitueixen els òrgans socials i tenen representació orgànica de la societat (actuaran en nom de la societat). En aquests casos s'aplica una figura que s'anomena aixecament del bel de la personalitat jurídica que vol dir ignorar la personalitat jurídica i sancionar al soci que ha utilitzat aquesta figura de forma fraudulenta. 4.3 REQUISITS DE CONTITUCIÓ DE LES SOCIETATS MERCANTILS: Són 2: escriptura pública i inscripció en el registre mercantil. No són necessaris quan es vol modificar el contracte de creació de la societat. La personalitat jurídica s'adquireix a partir de l'inscripció al Registre mercantil. La societat pot realitzar actes i contractes abans de la inscripció. Aquests actes i contractes responen a qui ha celebrat aquest acte o contracte en nom de la societat. Si han estat celebrats per més d'una persona la responsabilitat és solidària. Aquesta regla general té excepcions: • Actes que tinguin l'eficàcia condicionada a l'inscripció de la societat. • Tampoc responen les persones que han realitzat el contracte quan es tracte de actes o contractes que són indispensables per tal de constituir la societat. D'aquests actes respondrà la massa patrimonial de la societat. • Actes i contractes fets per una persona expressament apoderada per els socis. Una vegada inscrita la societat desapareixen totes aquestes responsabilitats. Una vegada inscrita la societat la responsabilitat recau a la societat. SOCIETATS IRREGULARS: aquelles que no s'han inscrit ni es pensen inscriure. Es consideren irregulars, aquelles societats que fa més d'un any que s'han constituït en escriptura pública i encara no 11

s'han inscrit al Registre mercantil. Els efectes són: ♦ Qualsevol soci pot demanar la dissolució (liquidació) de la societat i exigir que li siguin tornades les aportacions. ♦ Els socis no adquireixen responsabilitat limitada. • SOCIETATS PERSONALISTES: la seva nota essencial és que el que importa en la societat són els socis. • SOCIETATS CAPITALISTES: el que importa no és el soci sinó els diners que aporta a la societat. És fàcil canviar al soci mentes aportin diners. ♦ societat col·lectiva i la societat comanditària simple PERSONALISTES ♦ S.A i S.L CAPITALISTES ♦ Societats comanditàries per accions PERSONALISTA O CAPITALISTA • SOCIETAT COL·LECTIVA: és aquella societat mercantil que es caracteritza perquè els socis intervenen directament en l'administració de la societat i perquè responen personalment dels deutes socials. Està regulada en el codi de comerç (Art 125−144). Està constituïda per dos REQUISITS: • Escriptura pública: ha de contenir una sèrie d'aspectes necessaris (Art 125 c.com, Art.209 reclamen registre mercantil) ♦ Règim de la denominació social (hi ha una sèrie de regles que determinen quins noms pot tenir i quins no): ◊ REGLES: ⋅ Denominació subjectiva (el nom de la societat ha d'estar format o bé per tots els noms dels socis col·lectius, o bé per el nom d'algun, però en aquest cas en el nom se li ha d'afegir i companyia i a continuació del nom hi ha d'anar el tipus de societat. Ex: Juan Ramos y companyia S.C. ⋅ Es prohibeix de forma taxativa que consti en el nom una persona que no sigui soci de la societat, de tal manera que si s'incompleix aquesta norma, aquesta persona respondrà dels deutes de la societat com si fos soci. • RELACIONS INTERNAS DINTRE DE LA SOCIETAT COL·LECTIVA: Són les que fan referència entre soci i societat. 12

• Obligació de aportació dels socis: (de béns que s'estableixin a l'escriptura, no només es poden aportar béns sinó que també es pot aportar treball). Socis que aporten béns SOCIS CAPITALISTES Socis que aporten treball SOCIS INDUSTRIALS La aportació de cada soci ha de quedar inscrit en el registre de la societat. • Administració de la societat: tots els socis tenen dret a participar a la gestió social, s'ha d'aplicar quan l'escriptura de constitució no diu una altre cosa però els socis poden pactar el que creguin convenient en aquesta escriptura. ♦ l'Administració dels socis és mancomunada: és a dir, s'han de posar tots d'acord per realitzar una determinada actuació. La llei exigeix l'acord de tots els socis presents en el moment de concloure aquest negoci. ♦ Contra la voluntat d'un dels socis que ho manifesti, els altres no es podran realitzar cap obligació nova. ♦ Varies possibilitats per realitzar obligacions noves: ◊ Que tots els socis continuïn sent administradors però que el règim d'actuació sigui solidari en lloc de mancomunada. ◊ Atribuir l'administració a algun dels socis, es a dir, la societat pot decidir que administri només un d'ells o dos. ◊ Establir una figura especial administrador escripturari , a l'escriptura es fa constar el nom i cognoms de la persona que administrarà la societat. Aquesta persona no pot ser destituït, però si administra malament, la resta de socis podran nomenar un coadministrador o bé la dissolució de la societat. ◊ Prohibició de competència que tenen els socis respecte de la societat: Els socis tenen un deute de fidelitat que varia depenen de la societat. Als socis se'ls hi limita la possibilitat d'exercitar per compte pròpia una activitat mercantil. S'ha de distingir entre: ⋅ soci industrial: se li prohibeix del tot, realitzar cap activitat econòmica per el seu compte. Com que aquest soci només aporta treball es vol que aquest treball sigui només de la societat. ⋅ Soci col·lectiu: poden realitzar una activitat per compte pròpia que no sigui igual que la 13

de la societat (excepte que la societat pacti el contrari). Poden realitzar la mateixa activitat que la societat si sel's hi autoritza la societat. ◊ Participació dels socis en els guanys: participen de la manera que s'hagi pactat en l'escriptura. Aquest pacte no pot excloure a cap soci dels guanys de la societat. Si no s'ha pactat res; els socis es dividiran els guanys en proporció de la aportació de cada soci en la societat. Els socis industrials participaran de la mateixa manera que el soci que hagi aportat menys capital en la societat. ⋅ Participació dels socis en les pèrdues: Internament, es participa en les pèrdues depenen del que s'hagi pactat en l'escriptura. Tampoc es pot excloure a cap soci de les pèrdues excepte del soci industrial, que no participarà en les pèrdues excepte que es pacti el contrari. La resta de socis, si no s'ha dit res en l'escriptura, participaran en les pèrdues en proporció al capital aportat a la societat. ◊ RELACIONS EXTERNAS DINTRE DE LA SOCIETAT COL·LECTIVA: ⋅ REPRESENTACIÓ DE LA SOCIETAT: En la societat col·lectiva tots els administradors poden contractar terceres persones, però l'escriptura pot limitar l'ús de la firma social a algun dels socis−administradors. Només podran utilitzar la firma social a les persones que en tinguin autorització. ⋅ RESPONSABILITAT DELS SOCIS PER ELS DEUTES SOCIALS: la societat respon als seus deutes amb tots els seus béns presents i futurs. Els socis responen dels béns de la societat. CARACTERÍSTICAS de la responsabilitat dels socis: ◊ responen personalment i il·limitadament: els socis responen amb tot el seu patrimoni personal, i responen TOTS, tan els socis industrials com els socis capitalistes (responsabilitat externa). El soci industrial que es vegi afectat a pagar un deute social i quedi exclòs de les pèrdues reclamarà als socis capitalistes. ◊ responen subsidiàriament : en defecte de (subsidiàriament) patrimoni social es pagarà i no es pot, podran reclamar als socis amb el seu patrimoni. ◊ responen solidàriament: cada un d'ells pot haver de 14

fer front a la totalitat dels deutes de cara a tercers. ⋅ MODIFICACIÓ DE L'ESCRIPTURA: Per modificar l'escriptura de constitució és necessari el consentiment de tots els socis. A l'escriptura es pot pactar un altre règim (règim d'escriptures). Sempre es necessita el consentiment de tots quan es tracte de transmetre la participació del soci. ⋅ EXTINCIÓ DE LA SOCIETAT: Els motius principals estan exposats en el codi de comerç Art 221−222. De totes les causes només en destaquem una: Produeix la dissolució de la societat, excepte pacte en contrari per la mort d'un dels socis col·lectius. En aquest pacte en contrari es poden establir dues coses: . continuar la societat amb els socis que queden . continuar la societat amb els socis que queden i els hereus del soci difunt. ⋅ RESSESSIÓ PARCIAL DEL CONTRACTE: (Art 218 C.Com) No suposa l'extinció de la societat. És el mecanisme que s'utilitza per fer fora a un soci de la societat. Produeix la continuació de la societat sense aquest soci. ◊ SOCIETAT COMANDITÀRIA SIMPLE: Es caracteritza per tenir dos tipus de socis: ⋅ socis col·lectius: (mateix règim que en la societat col·lectiva) Participen en la gestió de la societat i responen amb el seu patrimoni. ⋅ Socis comanditaris: no intervenen en la gestió de la societat i només responen amb la quantitat que han aportat a la societat (responsabilitat limitada). ◊ REGULACIÓ: (Art 145−150 C.com) Constitució de la societat: ⋅ escriptura pública ⋅ inscripció en el registre mercantil ⋅ escriptura de constitució; els requisits són els mateixos que per la col·lectiva més una sèrie de requisits sobre els socis comanditaris: • identificació dels socis • aportació • règim d'aportació dels acords socials dels comanditaris,... ◊ RÈGIM DE LA 15

DENOMINACIÓ DE LA SOCIETAT: El nom ha d'estar format per el nom o noms dels socis col·lectius i també s'ha de posar i companyia i tot seguit les sigles de les societats. El nom dels socis comanditaris no pot ser inclòs en el nom de la societat. Si hi apareix respondrà com si fos un soci col·lectiu (il·limitadament) ◊ RELACIONS INTERNAS SOCI−SOCIETAT: (soc.comanditari) ⋅ obligació de aportar el que es determina en l'escriptura. Aquesta quantitat que aporta el soci s'anomena quota de aportació o suma de responsabilitat. ◊ ADMINISTRACIÓ: al comanditari li està prohibit que administri la societat. ⋅ no te prohibició de exercir per compte pròpia, però es pot limitar. ⋅ Participació en els guanys i en les pèrdues: • GUANYS: ⋅ Segons el que s'hagi pactat o en proporció a l'aportació. (igual que a les societats col·lectives) • PÈRDUES: ⋅ segons els que es pacti o en proporció a l'aportació però amb un límit molt important (quota d'aportació). No es pot obligar a afegir més del que ha aportat. ◊ RELACIONS EXTERNAS: REPRESENTACIÓ: Només es pot atribuir als socis col·lectius, MAI als socis comanditaris. RESPONSABILITAT: del comanditari és limitada a l'aportació que s'hagi compromès a realitzar. En algun cas pot respondre il·limitadament (quan s'inclogui el seu nom a la raó social). ◊ MODIFICACIÓ DE L'ESCRIPTURA: Si no s'ha pactat una altre cosa és necessari el consentiment unànime tan dels socis col·lectius com dels comanditaris. ◊ EXTINCIÓ DE LA 16

SOCIETAT: És el mateix règim que a la societat col·lectiva. ◊ SOCIETAT COMANDITÀRIA PER ACCIONS: Es caracteritza perquè té el capital dividit en accions i aquestes accions estan formades per els socis: Un dels socis és l'encarregat d'administrar la societat i respon als deutes socials. I la resta no poden participar en l'administració ni tenen responsabilitats. És molt similar a la societat comanditària però se li aplica el règim de la societat anònima. TEMA 5: L'EMPRESARI MERCANTIL COL·LECTIU (II) S.A i S.L ◊ REGULACIÓ DE LES SOCIETATS: La S.A està regulada per el reial decret legislatiu (1564/1989 de 22 de desembre). La S.L està regulada per la llei (2/1995 de 23 de març) de societats de responsabilitat limitada. Tant una com l'altre s'han de complementar amb el reglament del registre mercantil (reial decret 1784/1996 de 19 de Juliol) per el que s'aprova el reglament del registre mercantil. ◊ CONCEPTE: (Art 1 de cada llei recull el concepte de cada societat) S.A és tracta d'una societat de caràcter mercantil. Està integrat per tres elements: ⋅ té el capital dividit en accions ⋅ aquest capital s'integra per les aportacions dels socis ⋅ els socis no responen dels deutes socials S.L és tracta d'una societat de caràcter mercantil. Té tres elements: ⋅ capital social esta dividit en participacions. ⋅ Capital integrat per aportacions dels socis ⋅ Els socis no responen dels deutes. En base a aquest concepte podem diferenciar entre accions i participacions. 17

Les accions estan considerades com a títol valor. Es caracteritzen per tenir una autonomia i una llibertat de circulació molt gran. Les participacions no es poden considerar com a títol valor. Hi ha tres diferències fonamentals entre S.A i S.L que no apareixen en el concepte: ⋅ la S.A esta pensada per les societats grans mentre que la societat limitada està pensada per societats petites o mitjanes (familiars). ⋅ El règim jurídic de la S.L és molt més flexible, és a dir, els socis se'l poden dissenyar més a la carta (x adequar a les seves necessitats) en canvi en les S.A no es poden modificar. ⋅ Les societats limitades són generalment tancades mentre que les S.A solen ser obertes. Les S.A com a norma general la transmissió de les accions són lliures, mentre que en les S.L això no es possible, el soci no es lliure per transmetre les accions a qui vulgui. La transmissió esta limitada a algunes persones i en altres casos necessita l'autorització de la societat. La S.A és CAPITALISTA en canvi la S.L tot i ser capitalista també té elements personalismes. ◊ REQUISITS DE CONSTITUCIÓ: Hi ha dos requisits essencials per construir una societat: ◊ escriptura pública ◊ inscripció al registre mercantil. (Art 7 S.A, Art 11 S.L) Amb la inscripció en el registre s'adquireix la personalitat jurídica de manera que s'ha de tenir amb compte el règim de la societat en formació (Art 15 S.A) i el règim de la societat irregular. L'escriptura de constitució ha de contenir les mencions (dades) que estan respectivament al (Art 8 S.A i Art 11 de S.L). Una d'aquestes mencions és especialment rellevant:

18

⋅ a l'escriptura s'hi han d'incorporar els estatuts socials, que son una peça clau en el funcionament de la societat. La llei els hi dona un contingut mínim (Art 9 S.A i Art 13 S.L). La llei permet fer constar altres continguts. Les normes que s'apliquen a les societats són primer la llei i dins la llei poden ser: ⋅ lleis imperatives: l'estatut no les pot modificar. ⋅ Lleis dispositives: em d'anar als estatuts per veure si els estatuts diuen una cosa diferent. Si diuen alguna cosa diferent s'aplicarà el que diuen els estatuts i sinó diuen res s'aplicarà el que diu la llei. ◊ DUES MENCIONS IMPORTANTS DE L'ESTATUT: ◊ DENOMINACIÓ DE LA SOCIETAT: ◊ He de mirar al registre mercantil que el nom que vull posar no estigui inscrit en el registre mercantil central. ◊ Per regle general puc posar un nom objectiu o subjectiu però si es el nom propi d'una persona lo hauré de demanar permís a la persona, tampoc podré utilitzar un nom que provoqui confusió o danys a tercers (llei de competència deslleial). ◊ La societat pot tenir una denominació subjectiva (nom d'algú) o objectiva. Si és objectiva pot fer referència a una activitat o de fantasia. Si és objectiva i fa referència a una activitat pot haver−hi alguna limitació com pot ser, posar−li el nom d'una activitat que no faci referència a una activitat de la societat. (Art 395−408 C.com) Ex: una societat que es dediqui a fer ordinadors no es pot dir construccions i camions. ◊ DOMICILI SOCIAL: (Art 6 S.A, i Art 7 S.L) El domicili ha de tenir connexió amb algun element de l'empresa. Li permet una doble opció: ⋅ domicili on hi hagi centralitzada l'administració de l'empresa. ⋅ On estigui el principal lloc d'explotació de l'empresa. ◊ OBJECTE SOCIAL: 19

Activitat o activitats a que es dedicarà la societat. Tant pot ser una o varies activitats. Evidentment, l'objecte social ha de ser lícit. Determina les facultats de representació dels administradors. ◊ PROCEDIMENT DE CONSTITUCIÓ DE S.A: ⋅ Fundació simultània: tots els fundadors acudeixen al notari a constituir la societat i subscriuen totes les accions en un acte únic. ⋅ Fundació successiva: procediment especial. Serveix per les societats que necessiten quantitats importants de capital. Hi ha uns socis promotors que faran una oferta pública d'accions perquè tothom que estigui interessat s'hi pugui subscriure. Després es fa una assemblea i s'aproven els estatuts i es nomenen administradors, un cop fet això es fa l'escriptura pública i la inscripció al registre mercantil. ◊ PROCEDIMENT DE CONSTITUCIÓ DE S.L: Només fan el procediment de fundació simultània. ◊ RESPONSABILITAT DELS FUNDADORS: (Art 18 S.A i Art 15 S.L) Els fundadors responen solidàriament de la realitat de les aportacions socials, de la valoració de les aportacions que no dineràries, del pagament de les despeses de constitució i de que l'escriptura i els estatuts conten totes les dades que la llei exigeix i de que les dades són exactes. També responen de que s'inscrigui la societat en el registre mercantil. ◊ LES APORTACIONS SOCIALS: Són el que integren el capital social. ◊ RÈGIM DE LES APORTACIONS: Es poden aportar diners o béns subsebtible de valoració econòmica com són 20

immobles,... (tot menys treballs ni serveis). Hi ha una figura que permet treballar a la societat prestacions accessòries; el soci ha de fer algun servei a la societat però no formarà part del capital social. Les prestacions accessòries estan regulades a (Art36 S.A, Art 22−25 S.L): • aportacions dineràries:(diners). De cada una d'aquestes aportacions s'ha de controlar que efectivament es realitzin. El notari té aquesta obligació de control. • aportacions no dineràries: el perill d'aquestes aportacions és que si aportem un immoble a una societat, quantes accions li donarem a aquest soci? S'haurà de fer una valoració de l'immoble, el perill és que s'infli la valoració de l'immoble. La llei exigeix al Art 38 S.A que quan s'aportin béns no dineràris han de ser objecte d'un informe per un expert independent generat per el Registre mercantil. S.A: Aquest expert ha de fer un informe sobre aquesta aportació no dinerària, i s'ha d'adjuntar l'inscripció al Registre mercantil. Quan hi ha una diferència de més del 20% entre el valor donat per els administradors i el valor de l'expert independent es prohibeix fer la inscripció al Registre mercantil. S.L: la valoració de les aportacions no dineràries és més difícil. La valoració per un expert independent no és necessari. (Art 21 S.L). Tots els socis que creen la societat responen de l'aportació no dinerària. ◊ EL CAPITAL SOCIAL: Està format per les aportacions dels socis. Té un reflexa molt important en la comptabilitat. Es la primera xifra del passiu d'un balanç de l'empresa. Es regeix per una sèrie de principis: ◊ principi d'estabilitat: el capital social és una xifra que 21

ha de constar en els estatuts de la societat necessàriament. La seva modificació requereix una modificació dels estatuts. (no es fàcil de modificar) • capital social • patrimoni social: conjunt de drets i obligacions que la societat té contretes. CAPITAL SOCIAL = PATRIMONI SOCIAL En el moment d'iniciar la societat. VALOR NOMINAL= CAPITAL SOCIAL / Nº D'ACCIONS VALOR REAL= PATRIMONI SOCIAL / Nº ACCIONS ◊ principi de capital mínim: (art 4 S.A Art 4 S.L) S.A : el capital mínim és de 60.101,21 € (10.000.000pts) S.L: el capital mínim és de 3005,06€ (500.000pts) Algunes S.A degut a l'activitat a que es dediquen sel's hi exigeix un capital mínim més elevat. Ex: entitats bancàries, entitats bursatils,... ◊ Principi de subscripció integra i de desembórs mínim: (Art 12 S.A/ Art 4 S.L) totes les accions han de tenir comprador. Aquest comprador no pot ser la pròpia societat. Desembors mínim la persona que compra l'acció només estarà obligada a pagar un 25% del capital com a mínim. Ex: si constituïm una S.A. amb 10 milions de pessetes, la xifra mínima que hem de desemborsar és de 2'5 milions. Els altres 7'5 milions serà un crèdit de la societat envers el soci, o del soci envers la societat. Hauré de desemborsar la part que falta quan la societat ho exigeixi. La quantitat pendent rep el nom de: * DIVIDENTS PASSIUS: (art. 42 i següents). ◊ Tota la qüestió del desenbors ha de constar en els estatuts. ◊ En quin moment s'han de desenvorsar (art 42) els dividends passius. Quan la societat els exigirà. Té un doble criteri: ⋅ s'hauran de desenvolupar 22

en el termini que diguin els estatuts. ⋅ si els estatuts no diuen rés ho decidiran els administradors. 3. En quin moment s'han de desenvorsar (art 42) els dividends dividends passius l'accionista es trobarà en mora (llista de morosos): se li suspenen 3 drets: ◊ No pot votar. ◊ No té dret a cobrar dividends. ◊ No tindrà dret de subscripció preferent (té com a finalitat mantenir la quota de poder que té dintre la societat). Si augmenta el capital i emeten 100 accions més i ho posem a la venda a tercers, quan s'emeten noves accions els accionistes que ja estan dintre la societat tenen el dret a subscriure una part de les accions que ja tenen dret de rebre les accions després s'oferirà a tercers. 4. Pot posar que la persona en mora pagui o no pagui. Si el soci paga, haurà de pagar a més a més els interessos corresponent al retard. Si el soci no paga la societat té dues opcions (art. 85): ⋅ Reclamar al soci les quantitats pendents (judicialment). El soci es pot veure obligat a pagar els diners més interessos, més danys i perjudicis. ⋅ Vendre les accions del soci morós: la societat vendrà aquestes accions i es quedarà la quantitat 23

procedent de la venda (art. 42 a 45) (S.L.) (art. 4) Desenvors total: no hi ha dividends passiu. Mai. Sigui quin sigui el capital, sempre el desenvors ha de ser íntegre. ◊ Principi d'integritat de capital social: la llei procura que el capital no sigui fictici, que sigui real, que correspongui a una efectiva quantitat patrimonial. No es poden crear accions si no hi ha una entrada de capital patrimonial. No es poden emetre accions per sota de la part. És possible emetre accions amb prima d'emissions, és a dir, per sobre del valor nominal. La prima d'emissió serveix per reforçar el patrimoni de la societat. ◊ Funcions del capital social: ◊ Funció productiva: el capital serveix perquè entrin a la societat els recursos necessaris per fer l'activitat de la societat. ◊ Funció Organitzativa: el capital serveix per determinar els drets dels socis dintre de la societat. ◊ Funció de garantia: dirigida als creditors de la societat i els tercers que s'hi reaccionen. Amb quin patrimoni compra un tercer que contracta la societat? El patrimoni de la societat. El creditor pot confiar que la societat té un patrimoni al menys igual a la xifra de capital social amb que està inscrita en el registre mercantil. El capital social serveix de garantia per els tercers. La llei preveu dos mecanismes per ajustar el capital i el patrimoni. Si el patrimoni és més gran que el capital, no hi ha cap problema. Si el patrimoni és més petit que el capital, no funciona. La llei ha d'avisar als creditors: ⋅ Primer mecanisme per avisar (Art163 S.A): reduir el capital social (baixar la xifra dels estatuts. Pot ser voluntària o obligatòria (si el patrimoni baixa per sota de les 2/3 parts del capital; haver transcorregut tot el exercici sense haver recuperat les 2/3 parts.). ⋅ Segon mecanisme (Art 260): estableix quines són les causes de dissolució de la societat: quan les pèrdues són tals que fan que baixin per sota del capital social estan obligats a dissoldre la societat. 5.1.4.2. ACCIONS I PARTICIPACIONS ⋅ L'acció com 24

a part aliqua del capital: l'acció és una part del capital social. El capital social és igual a la suma del valor nominal de totes les accions. ⋅ L'acció com a conjunt de drets (Art 48 S.A): aquell que té acció és soci. Té drets i els obté només per ser soci; i hi ha drets que van en proporció a les accions que hi tinguis. Ex: per votar només conta la proporció que tu tinguis. ⋅ Documentació de les accions: S.A. (A través de títols: la acció està en un document; o a través de anotacions: representació de l'acció a través de registres informàtics. (cost elevat)). Quan l'acció es representa per anotació en compte ha de ser nominatives (ha de constar el nom del titular). En canvi, quan es representen per títols poden ser nominatives o al portador. En general la societat tria el que vol però hi ha alguns casos de NOMINATIVA OBLIGATÒRIA (Art 52.1) (quan la societat necessita saber qui és l'accionista). Les 25

accions nominatives han de constar en un llibre registra que porta la societat: Llibre registre d'accions nominatives. En aquest llibre s'hi inscriuen les transmissions de les accions. La societat té dret de no reconèixer com a soci aquelles persones que hagin adquirit les accions però no hagin demanat la inscripció en el registre. S.L. les participacions no poden estar representades per anotacions amb comptabilitat. Han de ser forçosament nominativa. La societat també porta un llibre registre de socis en termes similars als de la S.A.

⋅ TRANSMISSIÓ DE LES ACCIONS/PARTIC S.A. la transmissió de les accions és lliure (a qui vulguem). De vegades pot interessar restringir la transmissió d'accions, limitar les persones a qui es poden transmetre. Aquestes restriccions han de constar en els estatuts i han de recaure sobre accions nominatives. Normes per limitar les restriccions: ⋅ No es pot establir que les accions siguin intransmissibles (es pot determinar un període de temps en el qual l'acció sigui intransmissible.). ⋅ Normalment les clàusules dels estatuts que s'estableixen sempre donen llibertat per transmetre les accions a un altre soci i als familiars més directes dels socis. ⋅ Per la resta de transmissions normalment les restriccions són de dos tipus: a través de clàusules que estableixen el dret de l'adquisició preferent de la resta de socis; obligació (deure) d'obtenir l'autorització de la societat per vendre l'acció. La societat només li pot negar a l'accionista l'autorització per vendre quan al mateix temps li ofereix un altre comprador. S.L la societat és bàsicament tancada. Els estatuts poden establir, però si no diuen rés el soci que ven ho farà per escrit i l'hi donarà als administradors les condicions. La transmissió quedarà sotmesa a l'autorització de la junta general. 26

⋅ COPROPIETAT D'ACCIONS: Copropietat dos o tres persones són titulars d'una acció. El que exigeix és que tots els copropietaris anomenin un representat que serà el que exercirà els drets davant la societat. ⋅ ADQUISICIÓ DE LA SOCIETAT PER LES SEVES PRÒPIES ACCIONS: Adquisició la societat té prohibit subscriure les seves accions. Posteriorment les pot comprar les seves accions a un dels socis, però pot comprar−les amb una sèrie de límits. Una S.A. com a màxim pot tenir el 10% de les seves accions, ja que quan la societat compra aquestes accions està igualant el seu capital. No hi ha el patrimoni que el capital diu. Excepcionalment aquest límit es pot sobrepassar. 5.1.7 JUNTA GENERAL: JUNTA GENERAL: és la reunió dels socis degudament convocada que adopta per majoria determinats assumptes que són competents de la junta. (Art 93 S.A/ Art 43 S.L) ⋅ Quins acords adopta la junta? Aquestes competències estan en el cas de les S.L (Art 44). Aquesta llista inclou els temes més importants, des de nomenament fins a l'extinció de la societat. El que no estigui aquí, és competència dels administradors. En la llei de S.A no hi ha cap article que nomeni quines són les competències però són bàsicament les mateixes. ⋅ S'ha de celebrar tan en unes 27

societats com en les altres com a mínim una junta general a l'any amb un termini molt concret (dins els 6 primers mesos de l'any). La finalitat d'aquesta junta és l'aprovació dels comptes anuals, l'informe de gestió dels administradors, l'informe d'auditoria (si n'hi ha) i la proposta de distribució dels resultats de l'exercici (beneficis, pèrdues). Aquesta junta pot discutir qualsevol altre tema que sigui necessari i que estigui dins la llei. És una junta obligatòria, però es poden celebrar més juntes generals depenent de 28

les necessitats de cada societat. La junta general té varies fases: ⋅ CONVOCATÒRIA: la seva finalitat és avisar als socis de que es fa la junta (dia, hora, lloc i temes) ORDRE DEL DIA de la junta. La junta la convoquen els administradors. De vegades l'han de convocar a sol·licitud dels accionistes. La llei obliga als administradors a convocar la junta quan ho demani un accionista que tingui com a mínim el 5% de les accions. Si un 5% dels socis demanen una junta general juntament amb l'ordre del dia i els administradors no fan cas a la sol·licitud de convocatòria la llei permet el que s'anomena la CONVOCATÒRIA JUDICIAL (Art 101 S.A) on la convocatòria la organitzarà un jutge. Com es fa la convocatòria? (Art 97 S.A) Està obligat a publicar−ho en un diari de gran circulació i al menys 15 dies abans de la convocatòria. Aquests requisits són limitats, els estatuts poden afegir requisits però no en poden anular cap dels que ja estan establerts per la llei, cosa que no passa en les S.L (Art 46 S.L) la llei també estableix uns requisits però que entraran en joc quan els estatuts no diguin una altre cosa. Els estatuts podran canviar aquests requisits per altres mitjans de publicació. En el cas de S.A es diferencia entre PRIMERA CONVOCATÒRIA i SEGONA CONVOCATÒRIA. Això variarà en relació amb el número d'accionistes. Entre la primera i la segona convocatòria ha de passar com a mínim 24 hores. Està previst en alguns casos la celebració de la junta sense que hi hagi hagut prèvia convocatòria (Art 99 S.A/ Art 48 S.L) ⋅ CONSTITUCIÓ: 1)És necessari un mínim de socis (Quòrum 29

de constitució)per poder celebrar la junta? En la S.A sí (Art 102−103 S.A) PRIMERA CONVOCATÒRIA: hi ha d'haver com a mínim el 25% del capital subscrit en dret de vot. SEGONA CONVOCATÒRIA: no hi ha un quòrum mínim. REGLA ESPECIAL: (Art 103) quòrum especial per quan s'han de celebrar alguns adords especials. En aquests casos el quòrum augmenta: PRIMERA CONVOCATÒRIA: 50% SEGONA CONVOXATÒRIA: 25% Però amb una norma especial els acords normalment s'adopten per majoria, però quan estem en aquest últim cas i hi ha menys del 50% del capital, l'acord no es pot acceptar per majoria sinó que la llei exigirà una majoria de 2/3 dels vots. Es permet que els estatuts augmentin les majories que diu la llei i que augmenti els quòrums de constitució si així ho diuen els estatuts. 2)DRET D'ASSISTÈNCIA: tots els accionistes tenen el dret a assistir a les juntes menys en un cas (Art 105 S.A). Poden fer−se representar si ells mateixos no hi poden assistir. En les S.A es poden fer representar però els estatuts ho poden limitar. En les S.L la representació està limitada a certes persones però els estatuts ho poden modificar. (Art 106 S.A/ Art 49 S.L). Per les S.L hi ha uns quòrums indirectes. 3)MESA DE LA JUNTA: tota junta general ha de tenir una mesa composada per un president i un secretari de la junta. Normalment qui fan aquestes funcions són administradors. El president és el director de la junta i qui dona i treu la paraula,..., el secretari el que fa és redactar l'acte de la junta. Ha de redactar en el moment inicial la 30

llista dels assistents (accions que té cadascun, normes,... 3. CELEBRACIÓ DE LA JUNTA: es discuteixen els temes de la junta del dia i quan esta discutit es passa a la votació per part dels accionistes. Si hi ha majoria s'adopta l'acord i sinó no. Per aprovar un acord necessitem o la majoria ordinària, o 2/3 parts o més del 50% en casos especials. Els estatuts tenen la facultat d'elevar les majories. El que no poden fer és elevar−les tan que arribin a demanar unanimitat. S.L (Art 53) estableix tres tipus diferents de majories: Majoria ordinària: no es pot aprovar l'acord si com a mínim els vots emesos no representen la tercera part del capital. Majories especials: una majoria de 2/3 o (Art 53) qualsevol altre modificació d'estatuts requereix la majoria absoluta de més de la meitat del capital. El secretari ha de deixar constància, especialment en el acte de la junta s'ha de posar els acords i majories que s'adopten. L'acte de la junta normalment la redacta el secretari però es pot requerir presència del notari. CONFLICTE D'INTERESSOS: (Art 52 S.L) El soci no pot votar quan s'adopten alguns acords que l'afecten especialment (Ex: transmissió d'accions, participacions,...). ⋅ EXECUSIÓ DELS ACORDS SOCIALS: Correspon als administradors. Aquests acords també poden ser impugnats. La IMPOGNACIÓ és possible quan els acords són contraris a la llei, als Estatuts (Art 115 S.A). La impugnació és judicial, es demana al jutge que anul·li l'acord (Art 93−117 S.A / Art 43−56 S.L). ⋅ BASANT INTERNA: gestió de la societat. ⋅ BASANT EXTERNA: 31

representació de la societat cap a terceres persones. Quines estructures d'òrgan d'administració són possibles? Hi ha quatre maneres diferents: • un únic administrador • diversos administradors que actuen de forma solidàriament. • Dos administradors que actuen de forma conjunta (mancomunadament) • Consell d'administració (format per un mínim de tres membres i adopten els acords de manera col·legiada (per majoria). En el cas de S.L hi ha un màxim de membres que són 12 i en les S.A no hi ha cap màxim (el que diguin els estatuts). La forma d'organitzar la societat es fa en els estatuts. Si es vol canviar l'estructura d'organització és necessari canviar els estatuts (Art 57 S.L/ Art 124 R.M).

⋅ NOMENAMENT DELS ADMINISTRADOR s'encarrega la junta general, és qui els nomena i els destitueix. Qüestions sobre el nomenament: ⋅ no és necessari ser administrador per ser soci a no ser que els estatuts diguin el contrari. ⋅ es preveuen una sèrie de limitacions ja que hi ha determinades persones que no poden ser administradors d'una societat (p.ex. menors d'edat, gent en fallida,...). ⋅ l'administrador ha d'acceptar el càrrec i no és obligatori acceptar el càrrec de l'administrador i una vegada acceptada el nomenament s'ha d'inscriure al R.M. ⋅ DURADA DEL 32

CÀRREC: S.A: els administradors exerceixen el càrrec durant el termini que estigui previst en els estatuts. Però els estatuts no poden establir un termini més llarg de 5 anys. Una vegada passat aquest plaç poden ser reelegits els cops que vulguin. S.L: els administradors s'entenen nomenats per temps indefinit excepte que els estatuts estableixin un plaç determinat. Si s'estableix un plaç també poden ser reelegits. ⋅ EXERCICI DEL CÀRREC: És el mateix per les S.A que per les S.L. Els administradors han d'exercir el càrrec amb la diligència d'un ordenat empresari i d'un representant lleial. Això es el que s'anomena DIGLIGÈNCIA ORDINARIA amb dret a exercir el seu càrrec. La responsabilitat dels administradors és molt important. Quan els administradors no compleixen les funcions responen solidàriament davant de la societat, dels socis, i dels creditors socials. En cas de que incorri a la responsabilitat la societat, els socis i els tercers poden exercitar contra els administradors una acció judicial anomenada ACCIÓ DE RESPONSABILITAT té per finalitat bàsica obligar als administradors a indemnitzar els danys i perjudicis que hagin causat a la societat.

⋅ REPRESENTACIÓ DELS ADMINISTRADOR Els administradors tenen com a una de les seves funcions més importants la representació de la societat en vers terceres persones. Són els que actuen en nom de la societat (REPRESENTANTS ORGÀNICS DE LA SOCIETAT) de la representació el que més interessa és l'àmbit d'aquesta representació: poden fer qualsevol cosa, o poden tenir limitacions. Hi ha dues regles: 33

⋅ la representació dels administradors comprenen tots els actes inclosos dintre de l'objecte social de la societat. ⋅ quan realitzen un acte que no estigui comprès dins l'objecte social també obliguen a la societat si el tercer amb qui contracten és un tercer de bona fe. ⋅ DESTITUCIÓ DELS ADMINISTRADOR Els anomena la junta general, i pot destituir−los en qualsevol moment encara que el tema no consti en l'ordre del dia de la junta. MIRAR (Art 123−143 S.A / Art 57−70 S.L) PROHIBICIÓ COMPETÈNCIA ADMINISTRACIÓ LIMITADA CONSELL ADMINISTRACIÓ A... 5.1.9 DETERMINACIÓ I APLICACIÓ DE RESULTATS: És igual per les S.A i les S.L. Es tracta de veure la formulació i aprovació dels comptes anuals. El procediment és més o menys igual: ⋅ una vegada tancat l'exercici els administradors tenen tres mesos per formular els comptes anuals i l'informe de gestió. Comptes anuals (balanç, pèrdues i guanys, memòria). L'informe de gestió és un document on s'exposa l'evolució i la situació de la societat (Art 202 S.A). S.A: esquema dels comptes anuals. Aquest esquema està desenvolupat en el pla general comptable. Una vegada fets els comptes pot passar que la societat estigui obligada a auditar i en aquest cas els administradors has d'aportar els documents als auditors de compres que tenen un mes per fer l'informe d'auditoria. Els auditors que fan aquesta auditoria poden ser els auditors de la societat o esta nomenats especialment per auditar aquesta 34

societat. Una vegada es tenen els comptes anuals i l'informe d'auditoria s'ha d e convocar la junta general (dins dels 6 primers mesos de l'exercici) per aprovar els comptes. Posteriorment aquest comptes han de ser dipositats en el Registre Mercantil dins del primer mes després de l'aprovació. (a més tardar 30 de Juliol). Si no es fa el dipòsit en el registre mercantil, a part de que la societat pot rebre una multa econòmica es pot produir el tancament registra de la societat (no es podrà escriure en el registre cap altre fet relatiu a la societat excepte aquells que la llei expressament permet) (Art 221 S.A) ⋅ APLICACIÓ DELS RESULTATS: • La junta general i els administradors decidiran on van a parar els beneficis. Però hi ha una sèrie de limitacions a complir: ♦ Si queden pèrdues dels exercicis anteriors, els beneficis han d'anar destinats a cobrir aquestes pèrdues. ♦ Una part del benefici ha d'anar forçosament a constituir una reserva obligatòria que es dirà RESERVA LEGAL ( 10% del benefici de l'exercici) Aquesta reserva té com a funció principal satisfer possibles pèrdues futures (Art 214 S.A). ♦ No es poden repartir beneficis si el patrimoni de la societat no es al menys igual o superior al capital social. Si està per sota del capital social ha d'anar a destituir−lo per establir l'equilibri. La resta de benefici es pot aplicar en l'assemblea amb dos finalitats diferents: ⋅ repartir dividends en proporció al capital social (Art 215 S.A) ⋅ reinvertir el benefici dintre de la pròpia societat, és a dir, crear una reserva 35

voluntària. De reserves n'hi ha de tres tipus: • LEGAL • ESTATUÀRIES (provenen dels estatuts). • VOLUNTÀRIES Abans de distribuir dividends s'han de treure els diners de les reserves estatuàries. Hi ha la possibilitat de distribuir DIVIDENTS A COMPTE dividends (Art 216 S.A) es reparteixen quantitats durant l'any els quals es descompten dels beneficis a final d'any. Els dividends a compte tenen unes limitacions importants (Art 216 S.A)

⋅ MODIFICACIONS ESTATUTÀRIES: (Modificació dels estatuts). Es tracte de veure com es modifiquen els estatuts. Hi ha una sèrie de requisits que serveixen per tota modificació dels estatuts. Algunes modificacions necessiten uns altres requisits. REQUISITS DE CARÀCTER GENERAL (Art 144 S.A/ Art 171 S.L) ⋅ Si els estatuts estan inscrits en el Registre Mercantil la modificació també l'haurem d'inscriure. Tota modificació d'Estatuts, per simple que sigui es necessari que s'inscrigui en el Registre Mercantil. ⋅ La competència per modificar els estatuts per regla general és de òrgans socials que adopta les decisions més importants JUNTA GENERAL. Hi ha alguna excepció quan es tracta de modificar el domicili social dintre de la mateixa localitat. En aquest cas no cal que passi per la junta (ho pot decidir l'òrgan social). ⋅ Quan es vol modificar els estatuts es necessari que les persones que proposen la modificació facin un informe justificant el perquè de la modificació. Aquest informe s'ha de posar a disposició dels socis des del moment de convocatòria de la junta. ⋅ En el anunci de convocatòria de la junta s'ha de fer constar que els accionistes tenen dret a 36

consultar (examinar) la modificació que es proposa i l'informe justificatiu. Aquest dret els accionistes el poden utilitzar de dues maneres: ⋅ Anar al domicili social per consultar la documentació ⋅ Exigir (demanar) que se li enviïn els documents al seu domicili particular gratuïtament (sense cost). REQUISITS ESPECIALS (per algun tipus de modificació) ⋅ Quan es tracta de substituir l'objecte social (canviar l'objecte de la societat). L'especialitat més important es que els accionistes que no hagin votat a favor de l'acord tenen DRET DE SEPARACIÓ; dret especial que consisteix en vendre les accions a la societat i aquesta comprar les accions dels accionistes que no acceptin l'acord (que hagin votat en contra). Aquestes accions seran venudes a preu real i la societat es veurà obligada a comprar−les. Així els accionistes perjudicats no hauran de buscar un comprador per les accions. (Art 147 S.A) ⋅ Afecta a tres modificacions estatuàries (Art 150 S.A) ⋅ Canvi d'objecte social ⋅ Canvi de domicili ⋅ Canvi de nom de la societat En aquests tres casos es necessari que es publiqui un anunci en dos diaris de gran circulació on s'anuncií aquesta modificació. ⋅ Quan es tracta d'introduir en els estatuts restriccions a la lliure circulació de les accions. Els socis que no hagin votat a favor de l'acord no hi queden sotmesos fins al cap de tres mesos. (Art 146 S.A) es a dir, els accionistes que no han votat a favor poden vendre les accions com si no haguessin arribat a aquest acord. Al cap de tres mesos seran afectats per l'acord. Hi ha dues modificacions estatuàries que sel's hi presta molta importància: • AUGMENT DEL CAPITAL SOCIAL: es pot fer de dues maneres: 37

♦ Emetent noves accions: apareix el dret de subscripció preferent. Aquest dret és un dret que en alguns casos es pot eliminar (Art 158−159 S.A) ♦ Augmentant el valor nominal de les accions que ja existeixen. El problema és que obliguem als socis a aportar una certa quantitat monetària. Es necessari el consentiment de tots els socis amb una excepció, excepte que l'augment es faci amb càrrec a reserves o beneficis de la societat. ◊ Hi ha quatre possibles contravalors de l'augment: ⋅ Amb aportacions dineràries: a canvi de les aportacions entra diner a la societat. (Art 154 S.A) no es pot fer fins que el capital no estigui desemborsat. ⋅ Amb aportacions no dineràries: el cotravalor de l'augment son bens amb valoració econòmica però que no son diners. (Art 155) ⋅ A través de 38

compensacions de crèdit: el contravalor e la compensació de crèdits tracte de: jo tinc un creditor que la societat li deu 5 milions d'euros en lloc de pagar−li 5 milions li donaré accions amb un valor de 5 milions d'euros. (Art 156 S.A) ⋅ Amb càrrec a reserves o a beneficis de la societat: (Art 157 S.A) es tracta de caviar una partida dins del balanç de l'empresa. L'entrada de diners no serà externa, però farem desaparèixer una partida de reserves i la passarem a capital social. • REDUCCIÓ DEL CAPITAL SOCIAL: la reducció pot tenir quatre finalitats diferents: ♦ Devolució d'aportacions dels socis. 39

♦ Condonació (perdó) de dividends passius. ♦ Increment de reserves. ♦ Reduir el capital per restablir l'equilibri entre el patrimoni i el capital. Quan el patrimoni hagi quedat disminuït per sota del capital social com a conseqüència de les pèrdues. La reducció és obligatòria quan el patrimoni hagi quedat per sota de les 2/3 parts del capital i a més a més hagi transcorregut un any sense que s'hagi recuperat el patrimoni. REQUISITS ESPECIALS DE LA REDUCCIÓ DE CAPITAL: • tot acord de reducció s'ha de publicar en el BORME i en dos diaris de la província on la societat te al seu domicili social (Art 165 S.A). • El dret d'oposició dels creditors. Quan la societat redueix capital social els creditors tenen dret a oposar−se a que s'executi la reducció fins que la societat no garanteixi adequadament els seus crèdits. Aquest dret d'oposició l'han d'exercitar els creditors en el període d'un mes des de l'últim anunci publicat. Durant aquest mes la societat no pot executar la reducció. Poden passar dues coses: Que cap creditor s'oposi a la reducció i si algun creditor s'oposa a la reducció, la reducció no es pot portar a terme fins que se li hagi garantit adequadament el pagament del seu crèdit. Es considera una garantia adequada l'aval d'una entitat de crèdit. Hi ha algun cas en el qual el dret de oposició no existeix: quan la reducció és obligatòria a conseqüència de pèrdues (Art 166−167 S.A). MODIFICACIONS ESTROCTURALS: (són també modificacions estatuàries però 40

normalment per la rellevansa que tenen s'estudien per separat). Les tres més importants són: ⋅ TRANSFORMACIÓ DE LA SOCIETAT: es tracta de canviar la forma de la societat. EX: una S.A la convertim en una S.L. Per fer això hi ha un sistema que es basa en canviar la forma mantenint la personalitat jurídica. Té els mateixos drets i obligacions que tenia l'altre societat. ⋅ Aquest acord l'adopta la JUNTA GENERAL. ⋅ És necessari que la modificació s'inscrigui en el Registre Mercantil. ⋅ Una vegada adoptat l'acord de transformació i abans d'inscriures es necessari donar publicitat (Art 224 S.A/Art 97 S.L) ⋅ El soci te dret a mantenir la mateixa participació en les dues societats PRINCIPI DE CONTINUITAT EN LA PARTICIPACIÓ. ⋅ FUSIÓ DE LA SOCIETAT: operació molt complexa. Hi ha dues modelitats: ⋅ FUSIÓ PER CONSTITUCIÓ 41

DE NOVA SOCIETAT: dues societats diferents s'uneixen i formen una altre societat diferent. AB C ⋅ FUSIÓ PER ABSORCIÓ: hi ha dues societats però una absorbeix l'altre. AB B queda integrat a A ⋅ El procediment de fusió és molt complex. • la junta general adopta l'acord de fusió. • Inscripció en el Registre mercantil. ⋅ L'acord de fusió també ha de tenir una certa publicitat (BORME, 2 diaris de gran circulació). ⋅ Els creditors de les societats tenen dret d'oposició. ⋅ Tot aquest procediment de fusió ha d'anar 42

precedit de l'elaboració d'un projecte de fusió, on hi consta de forma detallada totes les condicions de la fusió. Aquest projecte de fusió està a disposició dels accionistes perquè decideixin l'acord. ⋅ ASCISIÓ DE LA SOCIETAT: És l'operació inversa a la fusió. Si a la fusió hi ha unió a la escissió hi ha separació. Hi ha varies modalitats: • Escissió total: A A es divideix en tres societats B,C,D A desapareix BCD • Escissió parcial: A la societat A no desapareix, es divideix B i C però mai desapareix. BC ⋅ Adopció Junta General ⋅ Inscripció al Registre Mercantil ⋅ Projecte d'escissió ⋅ Quan una societat 43

s'ascisiona els deutes es reparteixen. Si la societat a qui se li va atribuir un deute no el compleix respondran també d'aquest deute (de forma solidària) les altres societats que han sortit de l'escissió i a més a més també la societat que s'ha escindit si no ha desaparegut. 5.1.12 DISOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ DE LA SOCIETAT: DISOLUCIÓ: moment en que s'obra el període de la liquidació. Primer pas cap a la extinció de la societat. Hi ha una sèrie de causes de la dissolució: S.A: (Art 260/ S.L: (Art 104) −−> LECTURA OBLIGATÒRIA • Quan ho decideixen els propis socis. • Quan quedin paralitzats els òrgans socials de manera que la societat no pugui funcionar. • (la més freqüent). Quan hi hagi hagut pèrdues que facin que el patrimoni baixi per sota de la meitat del capital social. La dissolució no és automàtica sinó que s'ha d'adoptar per la junta general. Els administradors tenen la obligació de convocar la junta dins d'un període de dos mesos des de el moment en que detecten que existeix aquesta causa de dissolució. A més a més si es reuneix la junta i els socis 44

decideixen no adoptar l'acord de dissolució els administradors tenen la obligació de sol·licitar la dissolució judicial. Els administradors són responsables dels deutes socials quan no han complert aquestes obligacions (Art 262 S.A / Art 105 S.L). El acord de dissolució se li ha de donar també una certa publicitat (BORME, 2 diaris). Quan la societat s'ha dissolt a d'afegir a la seva denominació l'expressió en liquidació. LIQUIDACIÓ: es una fase de la societat on la societat no du a terme la seva activitat sinó que l'activitat de la societat en aquest període té les següents finalitats: • pagar deutes pendents. • Cobrar crèdits pendents. • Convertir a diners el patrimoni que quedi. • Repartir aquest patrimoni sobrant entre els socis. Aquestes actuacions les du a terme els administradors que passen a ser els liquidadors. Aquests liquidadors els anomena la junta. Els liquidadors tenen les funcions que els hi dona (l'Art 272 S.A) (pagar, cobrar, convertir a diner el patrimoni, repartir patrimoni sobrant). Una vegada s'ha fet això s'elabora el que s'anomena BALANÇ FINAL DE LIQUIDACIÓ el qual conté dues informacions molt importants: ⋅ Patrimoni sobrant de la societat. ⋅ Quantitat que correspon a cada acció (participació). Una vegada s'ha elaborat el balanç els liquidadors han de convocar una junta i aquesta ha d'aprovar aquest balanç de liquidació. Una vegada aprovat el balanç es pot procedir a repartir el patrimoni. Una 45

vegada repartit el patrimoni s'ha d'inscriure en el Registre Mercantil la cancel·lació de la societat. Aquesta inscripció representa l'extinció definitiva de la societat. Si una vegada extingida la societat apareix algun dret , deute o bé (Art 123 S.L) haurem de: • Si apareix un bé: es repartirà en proporció al valor nominal de cada una de les accions. • Si apareix un deute: també s'haurà de pagar en proporció però no em poden obligar a pagar més del que a mi m'han pagat en la liquidació de l'empresa. 5.1.13 SOCIETATS UNIPERSONALS: Són S.A o S.L (Art 125−129 S.L) El règim és idèntic per les S.A i les S.L. Societat d'un sol soci. Un sol soci té el 100% del capital. Pot ser: • ORIGINÀRIA (sempre hi ha hagut un soci) • SUBREVINGUDA (la societat tenia més socis però per algun motiu només en queda un.) La situació de UNIPERSONALITAT ha de sortir escrita en el Registre Mercantil. En el cas de UNIPERSONALITAT sobrevinguda el soci únic té 6 mesos per inscriure això en el Registre Mercantil. Si no ho fa queda responsable de forma il·limitada i solidària dels deutes socials. La junta general la fa el propi soci. El soci i l'administrador no tenen perquè ser la mateixa persona. TEMA 6: DRET DE LA COMETÈNCIA I DE LA PROPIETAT INDUSTRIAL: 6.1 DRET DE LA COMPETÈNCIA:

46

COMPETÈNCIA: des del punt de vista empresarial, la competència significa lluitar contra un adversari per tal de que el consumidor compri el teu producte. En general és bo que hi hagi competència en el mercat. DRET DE COMPETÈNCIA: salvaguarda que es competeix amb els mitjans adients. Hi ha dos perills: • que els empresaris intentin eliminar la competència fent pactes entre ells. Ex: acordant preus, qualitats,... Intentar preservar aquesta competència ho fa el DRET DE DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA • que es competeixi de manera il·lícita (deslleial). 6.2 DRET DE LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL: 6.2.1 DRET DE LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL: evitar que la competència vagi contra la llei. 6.2.2 REGULACIÓ: (llei 3/1991 de 10 de gener). Dona les pautes per tal de que els empresaris competeixin de manera correcta. Aquesta llei comença amb una sèrie de lleis... 6.2.3 ÁMBIT D'APLICACIÓ: Té un triple àmbit d'aplicació: ⋅ ÁMBIT D'APLICACIÓ TERRITORIAL: (Art 4) S'aplica a tots els actes que puguin tenir efectes dintre del territori Espanyol. ⋅ ÁMBIT D'APLICACIÓ SUBJECTIVA:(Art 3) S'aplica a tothom. No cal que sigui empresari. S'aplica a tothom que ofereixi un bé o un servei en el mercat. 47

⋅ ÁMBIT D'APLICACIÓ OBJECTIVA:(Art 2) Tots els actes que es realitzin en el mercat i amb finalitat comercial (quan ofereixes un producte en el mercat perquè el compri un tercer). 6.2.4 CLÀUSULA GENERAL PROHIBITIVA: (Art 5) Actes que s'han de considerar de competència deslleial. Tot acte en contra de la bona fe es considera deslleial. Actua de forma residual, quan un acte no es pugui incloure en cap cas que la incorpora, s'ha de veure si va en contra de les exigències de la bona fe. 6.2.5 CASOS CONCRETS DE DESLLEIELTAT: ⋅ ACTES DE COMPARACIÓ: (Art 10 llei de comp.deslleial). Comparar el teu producte amb un altre producte de la competència està permès. És un benefici per la competència però hi ha una condició, no es poden dir mentides. Està permès comparar sempre i quan sigui veritat i no s'enganyi. ⋅ ACTES DE DENIGRACIÓ: (Criticar). És legal sempre i quan el que diguem de l'adversari sigui cert i no faci referència a circumstàncies purament personals de l'afectat. (Art 9). ⋅ ACTES D'ENGANY: (Art 7). Està absolutament prohibit per la llei. Es considera engany tant dir coses que són mentida, com no dir coses que estem obligats a dir. ⋅ ACTES DE CONFUSIÓ: (Art 6). Estan prohibits. N'hi ha prou amb que hi hagi RISC D'ASSOCIACIÓ entre productes quan a pesar de que la persona pugui veure que es tracta de dos empresaris diferents, el públic pugui veure que hi ha algun tipus de relació entre ells. Són conductes que es produeixen molt en el mercat => EXPLOTACIÓ DE LA REPUTACIÓ ALIENA (Art 12). Volem que el nostre producte s'assembli a un altre producte que ja està en el mercat perquè així em puc beneficiar de que els consumidors 48

em puguin relacionar amb l'altre producte que ja hi tenen confiança i pensin que soc el mateix empresari que el de l'altre producte (em beneficio de la reputació de l'altre). ⋅ ACTES D'IMITACIÓ: (Art 11). L'imitació de productes i prestacions en principi és lliure. Però té varies excepcions: ⋅ No es pot imitar quan la cosa que es vol imitar estigui registrada o tingui una patent (tingui un dret d'exclusivitat). ⋅ Quan pugui generar una associació amb un altre producte o em vulgui aprofitar de la reputació de la marca. ⋅ Quan es tracta d'una imitació paracitària, imitació sistemàtica i es pretén fer fora a aquell empresari del mercat. Fora d'aquests casos la imitació és possible. ⋅ ACTES DE VIOLACIÓ DE SECRETS EMPRESARIALS: es considera deslleial (Art 13) ⋅ Es pot produir un excés legítim al secret però la divulgació d'aquest secret serà il·lícit. Ex: hi ha un contracte on hi ha una clàusula que diu que no es pot dir res del funcionament de l'empresa i aquest ho diu. ⋅ Excés il·legítim (Ex.subornar un treballador, espionatge industrial,...) Tan una com l'altre són conductes deslleials. ⋅ ENTREGA D'OBSEQUIS: (Art 8). No és deslleial. Només es considera deslleial quan es donen algunes circumstàncies que poden induir a error al consumidor. La llei distingeix varis supòsits: (Causes generals) ⋅ Quan posin al consumidor en compromís a contractar o comprar el producte associat. ⋅ Quan l'entrega d'aquest obsequi pugui induir a error sobre el preu dels altres productes de l'establiment. ⋅ Quan el cost de l'obsequi és més del 15% de la prestació principal. ⋅ INDUCCIÓ A LA INFRACCIÓ CONTRACTUAL: Intenta impedir dos tipus de conductes: • induir a persones vinculades amb la competència (proveïdors, clients,...) a que incompleixin els seus 49

contractes. • Que jo m'aprofiti de l'acabament d'un contracte d'una persona vinculada amb la competència per tal de treure informació. ⋅ VIOLACIÓ DE NORMES: (Art 15). Es considera deslleial qualsevol vulneració d'una norma jurídica que reporti una avantatge comparativa per l'infractor. ⋅ DISCRIMINACIÓ I DEPENDÈNCIA ECONÒMICA: (Art 16) • discriminar els competidors respecte els preus i altres aspectes menys si hi ha causa justificada (dos consumidors s'han de tractar igual). • Dependència econòmica (Art 16.2) tracta bàsicament d'aprofitar la situació de dependència que tenen algunes persones respecte l'empresari. ⋅ VENDA A PÈRDUA: (Art 17). En principi la fixació de preus és lliure excepte en alguns casos que la llei exigeix. Hi ha productes que la llei no permet rebaixar−los a certs preus. (ex: els llibres tenen uns descomptes limitats, com a màxim un 5% del preu de venda a no se que sigui una diada important). Té certes excepcions: ⋅ Hi ha vegades que la venda a pèrdua es considera deslleial. Quan pugui induir a error als consumidors respecte d'altres productes del mateix establiment. ⋅ Quan tingui per finalitat desprestigiar un altre establiment o producte. ⋅ Quan sigui una estratègia destinada a eliminar un o varis competidors. ⋅ DEFENSES DE L'EMPRESARI PERJUDICAT PER UN ACTE DESLLEIAL QUE EL PERJUDIQUI: Aquest empresari podrà anar als tribunals per defensar el seu dret. Pot demanar alguna o totes les coses que hi ha dins l'Art 18: • Pot demanar que l'altre és deslleial. 50

• Pot demanar acció de cessació (que pari) • Pot demanar indemnització per danys i perjudicis. • Pot demanar remissió dels efectes (retirar del mercat tots els productes deslleials). • Pot demanar que es rectifiquin les infraccions. • Pot demanar que es publiqui l'acte deslleial (sentència) en un diari. En el moment que s'interposa la demanda pot sol·licitar unes MESURES CAUTELARS que té com a finalitat que el competidor deixi de vendre els seu producte. Es demana una fiança per si després de veure la sentencia el tribunal diu que no es deslleial, aleshores aquests diners sel's queda l'afectat (la persona que ha sigut demandada) com a recompensa de les pèrdues obtingudes el temps que no ha pogut oferir el seu producte en el mercat. 6.2.6 REFERÈNCIA A LA PUBLICITAT DESLLEIAL: (llei 34/1998 de 11 de novembre). Intenta regular la publicitat i les conductes que estan prohibides. Aquesta és la norma general, després hi ha altres lleis que regulen la publicitat. PUBLICITAT: (Art 2) Tota forma de comunicació feta per una persona física o jurídica, pública o privada en l'exercici d'una activitat empresarial amb la finalitat de promoure de forma directa o indirecte la contractació de béns o serveis. La llei marca una sèrie de casos en els quals la llei es deslleial: ⋅ Cas genèric: la publicitat ha de respectar la dignitat de la persona. ⋅ La publicitat és il·lícita quan és enganyosa. ⋅ La publicitat denigratòria ⋅ la publicitat comperativa (però no sempre) ⋅ la publicitat subliminal (Art 7) VIES DE DEFENSA DAVANT LA PUBLICITAT DESLLEIAL:

51

Hi ha dues vies de defensa: • Requerir a la persona que ha fet la publicitat (anunciant) que cesi en l'emissió de la publicitat i rectifiqui les informacions donades. Si l'anunciant no fa cas d'aquest requeriment que li dona el perjudicat, aquest podrà sol·licitar una demanda judicial (primer anunciant, segon judici) • A.A.P (Associació d'Autocontrol de la Publicitat). S'encarrega de vetllar perquè la publicitat no sigui deslleial (perquè es faci de forma correcte). Fins i tot resolt dubtes que se li planteja. 6.3 El dret de defensa de la competència 6.3.1. Concepte Té com a objectiu principal que hi hagi una competència suficient entre els diferents operadors del mercat d'acord amb el que diu la constitució. 6.3.2. Règim jurídic (referència a les normes comunitàries) Per aconseguir aquesta finalitat hi ha dues normes: ⋅ Normativa nacional: s'aplica al territori espanyol. Està composada bàsicament per la llei 16/1989 de 17 de juliol de defensa de competència. ⋅ Normes de la Unió Europea que intenta preservar la competència dins del territori comunitari; i el que fa és sancionar aquells actes comunitaris a la competència que per la seva importància tenen efectes dins de tota la comunitat europea. 6.3.3 Els òrgans de defensa de la competència: El tribunal de Defensa de la Competència i el Servei de Defensa de la Competència. Són els encarregats de imposar les multes: ⋅ Tribunal de Defensa de la Competència: és un òrgan administratiu. És el que s'encarrega 52

d'aclarir si una conducta està prohibida o no, i d'imposar les sancions corresponents. ⋅ Servei de Defensa de la Competència: té dues funcions essencials: ⋅ Servei d'òrgan instructor de les atraccions (denuncies) que es presentin per actes contraris de la competència. Instrueix tot l'expedient, i després ho porta al tribunal perquè decideixi. ⋅ Portar un registre administratiu que s'anomena: Registre de defensa de la competència. En aquest registre s'inscriuen bàsicament aquells acords que el tribunal ho prohibeix i que ho autoritza. La llei de dret de la competència també es reflecteixen a altres dues pràctiques que en altres casos tampoc es poden dur a terme: • Control de les concentracions econòmiques: quan s'uneixen dues empreses en el mercat per restringir, eliminar la competència. La llei preveu que aquelles operacions de concentració econòmica que poden restringir a la competència ha de ser autoritzades per govern. Abans de decidir si s'autoritza o no, el govern ha de demanar un informe al tribunal de defensa de competència. El govern pot: ◊ Prohibir l'operació. ◊ Subordinar la operació al compliment de certes condicions. ◊ Autoritzar l'operació. L'autorització s'ha de demanar abans de fer el procés de concentració. La llei també preveu el control de les ajudes públiques fetes a les empreses. Les ajudes públiques tenen el problema de que poden falsejar la competència. Per això tota ajuda pública pot ser revisada per el tribunal de la competència i anul·lada si s'arriba a la conclusió de que és falsejada d'una manera important en la competència entre les empreses del sector. 6.3.4 Conductes prohibides per la llei de defensa de la competència

53

Tracta d'impedir dos grans tipus de conductes: 6.3.4.1 Les pràctiques concertades o col·lusòries El que prohibeix són els acords entre empresaris que intentin restringir o eliminar la competència. Ex: està prohibit l'acord respecte els preus de venta dels productes, entre altres: ⋅ Repartiment de mercats: els empresaris no poden dividir els mercats. ⋅ Acord que limiti la quantitat produïda. Hi ha casos que es poden autoritzar als empresaris a fer una de les coses mencionades abans. Aquestes autoritzacions són de dos tipus: ⋅ Autoritzacions singulars: s'autoritza un acord concret; l'autoritza el Tribunal de Defensa de Competència i sota les imposicions del tribunal. ⋅ Autoritzacions per categories: l'autorització es fa pel Govern on s'autoritzen tots els acords que compleixin determinats requisits, ja que són beneficioses. 6.3.4.2 L'abús de posició dominant Consisteix que un empresari abusi de una posició dominant en el mercat, fent imposicions que la llei considera inadmissibles als altres empresaris que depenen de l'empresari dominant. Ex: està prohibit la imposició de preus. 6.3.5 Règim de sancions Poden ser de diversos tipus, però les més importants són: ⋅ Multes sancionadores: les multes clàssiques, multa econòmica. Serà més o menys elevada segons les circumstàncies (art. 10 LDC) ⋅ Multes quasitives: són multes econòmiques que s'imposen amb una finalitat molt concreta: les empreses sancionades cessin en les pràctiques prohibitives que estaven realitzant. 54

Aquestes dos tipus de multes són competitives. 6.4 Dret sobre la propietat industrial 6.4.1 Introducció Estudia certs drets d'exclusiva 6.4.2 La protecció jurídica de les invencions industrials 6.4.2.1. La patent d'invenció Té una llei que regula: 11/1986 de 20 de març de patents. És una invenció industrial sempre que compleixi el requisits del article 4 (quines són les inversions que es poden patentar): han de complir 3 requisits: ⋅ Han de ser noves (art. 6). ⋅ Aquesta invenció ha de implicar una activitat inventiva. ⋅ La invenció ha de tenir aplicació industrial. • Les invencions que la llei no consideren patentades (art. 4−5): ♦ No es poden patentar les invencions que siguin contràries a l'ordre públic o a les bones costums. ♦ Les varietats vegetals (poden ser protegides per lleis especials) i les races animals. ♦ Les obres literàries o artístiques (són objecte de protecció per la propietat intel·lectual). ♦ Programes d'ordinadors (software) (es protegeixen per altres vies). ♦ Les teories científiques i els descobriments matemàtics (en abstracte, ja que si serveixen per fabricar un producte, si que es pot patentar). Les patents s'inscriuen en un registre que es diu Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). Només el registre en aquesta 55

oficina, ofereix al titular l'exclusivitat de la utilització de la patent. El dret de patent es distingeix en: ⋅ Dret moral d'inventor: el que correspon al inventor de la patent. Aquest dret moral és intransmissible. ⋅ Drets econòmics derivats de la patent o drets de patent: es pot trasmetre, de manera que és possible que la persona que sol·licita la patent no és l'inventor. Una vegada concedit, el dret de patent no és indefinit, és limitat. Aquesta durada és de 20 anys, des de la data de sol·licitud. Una vegada passat aquest temps, aquest bé passar a ser de domini públic, és a dir, qualsevol persona pot utilitzar el producte o copiar−lo. El titular del dret de patent té una sèrie de drets i obligacions. Els drets bàsicament es poden contemplar des de una vessant positiva o des de una vessant negativa. Positiva: dret d'exclusivitat d'utilització de la patent. Negativa: dret de prohibir que terceres persones no autoritzats utilitzin aquest dret de patent. Aquests drets no són absoluts, tenen limitacions. Aquestes limitacions són de diversos tipus: ⋅ Temporal ⋅ Territorial: una patent feta a Espanya, només dona exclusivitat dins del territori espanyol. Si el vol protegir en altres països, ha d'escriure la patent en els altres països. Per això s'ha creat convenis per no haver d'anar a inscriure en tots els països. Les dues principals obligacions són dues: ⋅ pagar les taxes corresponents: de sol·licitud i manteniment. Si el titular no paga les taxes, la patent caduca (passa a ser de domini públic). ⋅ d'explotar la invenció patentada: si el titular no utilitza la patent, es veurà obligat a atorgar llicències obligatòries. La patent pot ser objecte de negocis jurídics. Per exemple: el dret de patent es pot vendre o donar a una societat i també es pot donar llicència (cedir el contracte de la patent a una altre persona per un preu determinat). Hi 56

ha 3 tipus de llicències: • Llicència voluntària: negociades voluntàriament a canvi d'un preu. • Llicències obligatòries: es produeixen en determinats casos: s'obliga al titular a concedir l'ús de la patent a un tercer, encara que no ho vulgui. Per exemple: quan no explota la patent. Quan creo una nova patent, que ve d'una vella (a través d'un acord, i si no hi ha acord, a través del OEPM). • Llicències de ple dret: el titular fa una crida des de OEPM que està disposat a cedir llicència a tots els que vulguin a utilitzar la patent. Conseqüències: ♦ Es redueixen per la meitat les taxes que el titular té que pagar als registres. ♦ No es poden concedir llicències obligatòries. ACCIONS DE QUE DISPOSA EL TITULAR EN CAS DE VIOLACIÓ DEL DRET DE PATENT: El titular de la patent pot defensar−se de l'actuació el·lícita d'un tercer demanant: ⋅ que s'acabi amb els actes que violin els seus drets. ⋅ indemnització per danys i perjudicis. ⋅ embargament i destrucció dels productes patentats o bé que aquests productes li siguin entregats al titular de la patent com a part del pagament per danys i perjudicis. ⋅ Publicació de la sentència condenatòria. El titular pot demanar tant les pèrdues que ha tingut com els guanys que hauria pogut tenir. 6.4.2.2. El model d'utilitat És una invensió de menys nivel que una patent. La novedat no és mundial, pot ser només novetat a nivel nacional. El model d'utilitat és una invensió menor. Aquella invenció en la qual es modifica la forma (estructura) d'un objecte que ja existeix se li dona una utilitat nova. Però ha d'implica 57

sempre una invenció. Si el canvi és només estètic, són dissenys industrials. ⋅ LES MARQUES: Tenen la seva pròpia llei reguladora 17/2001 de 7 de Desembre. Deroga la llei anterior. Hi ha un altre reglament 40/90 de 2 de desembre de 1993 sobre la marca comunitària. Es per demanar que una marca tingui sentit en un àmbit estatal. S'entén per marca tot signe susceptible de representació gràfica que serveixi per distingir en el mercat als productes o serveis d'una empresa dels productes o serveis d'una altre empresa. Els signes de les marques poden ser: paraules, imatges, figures, lletres, xifres,... els més importants però són els signes sonors (les partitures) i les formes tridimensionals. El més important de la marca és la funció distintiva entre d'altres. Una marca ha de ser apta per a distingir els productes d'un empresari amb els d'un altre empresari. Una marca distingeix l'origen del producte. Aquesta funció distintiva queda limitada amb un principi que s'anomena PRINCIPI D'ESPECIALITAT el qual diu que dos signes idèntics poden conviure en el mercat si distingeixen productes o serveis completament diferenciats (pertanyen a sectors comercials diferents). Això no sempre es possible. Hi ha casos en els quals la marca ha arribat a ser tant coneguda que se la protegeix més enllà del sector comercial. ⋅ PROHIBICIONS DE REGISTRE: Impedeixen que grans signes es puguin registrar com a marca. N'hi ha de dos tipus: • Prohibicions absolutes: en cap cas es pot registrar com a marca el signe que incorre en una prohibició o bé perquè no te caràcters distintiu, o 58

perquè no pot ser objecte de representació gràfica, o per raons d'ordre pública. Algunes d'aquestes prohibicions es troben a l'article 5. ♦ Signes que no tenen caràcter distintiu. ♦ No es poden representar gràficament, en particular es considera que no es poden inscriure els signes olfactius. ♦ Signes que tenen caràcter genèric, no son distintius perquè només expressen el genera al que pertany el producte. ♦ Signes o marques vulgaritzades (signe que inicialment podia constituir marca però degut a l'ús que se n'ha fet al nom s'ha convertit en un nom genèric). El titular de la marca pot fer servir diferents sistemes perquè no es vulgaritzi. ♦ Signes contraris a llei, al ordre públic i als bons costums. ♦ Signes que puguin induir al públic a error sobre les característiques del producte. Ex: Està prohibit que comercialitzar una marca que es digui ternera de Galícia i sigui porc de romania. ♦ Hi ha prohibicions de registrar signes internacionals (signes o banderes d'Estat). • Prohibicions relatives: tracten d'impedir que es registrin signes que es puguin confondre amb altres signes o marques ja registrades o bé que intenten aprofitar−se dels noms o reputació d'altres persones o signes (Art 6 de la llei). No poden registrar−se: ♦ Signes que siguin idèntics a una altre ja existent per designar productes idèntics. 59

♦ Perquè es doni la segona prohibició s'han de complir tres requisits: ◊ La marca ha de ser idèntic o similar al signe anteriorment registrat. ◊ Els productes siguin idèntics o similars. ◊ Existeixi risc de confusió o associació en els consumidors. ♦ No es pot registrar tampoc de la marca un nom civil o una imatge que per la majoria del públic identifiqui a una persona diferent al que sol·licita. ♦ Ruptura del principi d'especialitat quan parlem de marques notòries ( aquelles que són conegudes per el públic en general dins d'un sector determinat) i marques renombrades (conegudes per el públic en general més enllà del sector al qual pertanyen) (Art 8). ⋅ DRETS QUE ENS OFEREIX UNA MARCA REGISTRADA: Aquests drets tenen una basant positiva i una negativa. POSITIVA: Drets exclusius a utilitzar la marca en el tràfic econòmic. NEGATIVA: possibilitat del titular a que terceres persones no autoritzades utilitzin una marca idèntica o similar per productes o serveis idèntics o similars. CONDUCTES QUE POT PRHOIBIR EL TITULAR D'UNA MARCA REGISTRADA: • Impedir que un tercer sense 60

autorització utilitzi el signe per designar els productes. • Impedir que un tercer ofereixi els productes o els comercialitzi o els emmagatzemi. • Impedir que s'importin o s'exportin productes que incompleixin aquest dret exclusiu. • Impedir que utilitzi el signe en documents mercantils o per fer publicitat. • Impedir que utilitzi el signe en xarxes de comunicació telemàtica i com a noms de domini. ⋅ LIMITS DEL DRET DE MARCA: El dret de marca no és absolut. Té diversos límits però els més importants són dos: ⋅ El titular del signe no pot impedir que es faci un ús atípic de la marca. Aquest ús atípic de la marca consisteix en que no pot prohibir que un tercer utilitzi el signe per designar el seu nom i cognoms o altres circumstàncies. ⋅ Esgotament del dret de marca, quan els productes ja han estat posats en el mercat per el titular o amb el seu consentiment el titular de la marca no pot impedir el seu posterior ús. ⋅ DURADA DEL DRET DE MARCA: La durada del dret de marca és de 10 anys des de que es presenta la sol·licitud però es poden renovar per períodes de 10 anys. Per renovar la marca s'ha de sol·licitar. No es renova automàticament i cada renovació està sotmesa al pagament d'una taxa taxa de renovació. ⋅ OBLIGACIONS DEL TITULAR DE LA MARCA: N'hi ha tres: 61

• obligació de pagar les taxes corresponents (taxa de sol·licitud, i taxa de renovació). • Té el deure de renovar la marca si no vol que li caduqui. • Obligació d'utilitzar la marca. La llei obliga al titular de la marca a fer un ús efectiu i real de la marca en un termini de 5 anys des de que es concedeix. Aquest ús obligatòriament tampoc pot ser interromput per un període superior a 5 anys. Si no es compleix la obligació d'ús la marca es caduca (es pot demanar la caducitat de la marca) perquè un tercer la pugui fer servir. El titular es veu rellevat de la obligació d'utilitzar la marca quan pot alegar causes a la falta d'ús de la marca. Només es consideren causes justificatives quan són causes alienes al titular de la marca. ⋅ DEFENSA DEL DRET DE LA MARCA: El titular de la marca pot exercitar diverses accions civils en defensa de la marca. En particular pot anar als tribunals per demanar: • Cessament dels actes que violin el seu dret de marca. • Indemnització de danys i perjudicis. • Adopció de les mesures necessàries per evitar que es segueixi violant el dret. En especial la retirada del tràfic econòmic dels productes que violin el dret de marca. A la indemnització dels danys i perjudicis el titular pot demanar tant les pèrdues que hagi sofert com els guanys que ha deixat d'obtenir. Es considera que qualsevol violació del dret de marca porta una indemnització mínima sense que tu ho demostris, si demostres que has perdut més t'indemnitzaran més. Aquesta quantitat mínima és del 1% del negoci que ha aconseguit el titular sense vendre el seu producte. 62

⋅ LA MARCA COM A OBJECTE DEL DRET DE PROPIETAT: La marca és un bé immaterial, forma part de l'actiu de l'empresa i es pot transmetre i es possible concedir llicències de la marca. L'ús de la marca es cedeix a canvi d'una remuneració, aquesta llicència pot tenir: • Llicència per tots els productes registrats. • Llicència per un producte registrat • Llicència pot abarcar només el territori Espanyol− • Llicència pot ser exclusiva (el titular de la marca es compromet a no cedir l'ús de la marca a ningú més. Si no s'ha pactat a la marca, si el titular de la marca no s'ha reservat el seu ús ni tan sols ell la podrà utilitzar) o no exclusiva. ⋅ ANULITAT I CADUCITAT DE LA MARCA: Una marca registrada pot ser anul·lada o es pot declarar la seva caducitat. L'anul·lació bàsicament es produeix per dos motius: ⋅ Nul·litat absoluta: es pot demanar quan la marca ha accedit al registre encara que vagi contra alguna de les prohibicions absolutes de l'Art 4. ⋅ Nul·litat relativa: es produeix quan la marca s'ha registrat incomplint alguna de les prohibicions relatives. La diferència entre una i l'altre anul·litat està en el termini en que es pot demanar la nul·litat. En el cas de la nul·litat relativa és de 5 anys des de que la persona que ha demanat 63

l'anul·litat coneix l'ús d'aquesta marca. Hi ha una excepció; quan la persona que hagi sol·licitat la marca ho hagi fet de mala fe (en aquest cas tampoc hi ha un termini per fer la nul·litat). Caducitat de la marca: (Art 55 de la llei). Hi ha varies causes de la caducitat de la marca: • que no renovis la marca. • Que el titular renunciï a la marca • Que la marca no s'utilitzi. • Vulgarització de la marca. Al costat de la marca hi ha el nom comercial (Art 87−91) MIRAR−HO!! TEMA 7: DRETS DELS TÍTOLS VALORS: 7.1 ELS TÍTOLS VALORS: CONCEPTE I EVALUACIÓ ACTUAL Neix a partir d'un dret que es plasma en un document. És un dret intangible, i ho plasmem en un document per tenir un dret tangible. 7.1.1 CARACTERÍSTIQUES: Plasmant aquest dret en un document aconseguim: • com exercitem el dret; presentant el document. El titular del dret és la persona que posseeix el dret, es a dir, la possessió del document legitima el dret. • La transmissió del dret es realitza a través de la transmissió del document. Aquestes son les idees que giren al voltant d'aquest dret. 7.1.2 CLASSIFICACIÓ: N'hi ha varies. N'assenyalarem dues que són les més importants: ⋅ EN FUNCIÓ DEL TIPUS DE DRET QUE INCORPORA: Hi ha tres grans grups: ⋅ TÍTOLS DE CRÈDIT: incorporen un dret de crèdit, es a dir, el dret a cobrar una sèrie de 64

diners (lletra de canvi, pagaré i txec). ⋅ TÍTOLS DE PARTICIPACIÓ: incorporen tota una posició dins d'una persona jurídica. Ex: les accions, títols de participació, incorporen també un dret de crèdit (dret a cobrar una part dels beneficis de la societat) ⋅ TÍTOLS DE TRADICIÓ: incorporen un dret a obtenir unes determinades mercaderies. (a disposar d'aquestes mercaderies). • Els més importants són: ♦ la carta porte transport terrestre ♦ conocimiento de embarque transport marítim ♦ resguards dels magatzems generals de dipòsit representa les mercaderies quan estan dipositades en un lloc concret. ♦ Distingeix els títols segons la forma de designar al titular. N'hi ha de dos tipus: ♦ Al portador: el titular és el que posseeix el document. Es transmet donant el document a una altre persona. ♦ Nominatius: incorporen el nom del titular. Es necessita la acreditació que demostri que ets la persona que posa en el títol valor. La transmissió és més difícil, es fa a través del que s'anomena cessió de crèdits. El nou titular haurà de presentar el títol més un contracte que dirà que el titular ha transmès el títol nominatiu a l'altre persona. ♦ A l'ordre: també hi ha el nom del titular però el que els diferencia es que es poden transmetre a través d'un altre mecanisme que no és la cessió de crèdits i que és més senzill, s'anomena endós, és una declaració que consta en el propi títol a través de la qual la persona titular el transmet a una altre persona. Això és el que 65

passa amb els títols que estudiarem. En els xecs encara que siguin nominatius és un títol a l'ordre. La manera de transmetre'l és a partir de l'endós. Hi ha una diferència essencial entre transmetre el títol nominatiu i el de a l'ordre. Els títols valors sel's atribueix un triple principi: ♦ PRINCIPI DE LITERALITAT: podem conèixer el contingut del dret simplement mirant el contingut del títol. El contingut del títol condiciona el contingut del dret. En els títols de literalitat incompleta no es pot saber el contingut mirant el txec, sinó que s'ha d'anar al contracte (relació) que va originar l'emissió del títol i que rep el nom de contracte subjacent o relació causal. Tota emissió del títol valor té com a causa una relació jurídica entre les parts que participen en la relació de l'emissió. ♦ PRINCIPI D'INDEPENDÈNCIA: les firmes de les persones que participen en un títol són independents entre si de manera que encara que una sigui falsa el títol continua sent vàlid. ♦ PRINCIPI D'AUTONOMIA DE LES DECLARACIONS CANVIARIAS: quan es transmet el títol per endós aquest no arrossega els possibles productes que derivin de les relacions 66

anteriors. Això no passa només quan és per endós, si es transmet per cessió de crèdits A si que podria reclamar a D que el producte no està bé per no continuar pagant. C−V AB Endós C Endós Banc D

• TÍTOLS VALORS MÉS IMPORTAN (lletra de canvi, pagaré, xec) REGULACIÓ: es regeix per una llei pròpia llei 19/1985 de 16 de Juliol canviaria i del xec. ♦ LLETRA DE CANVI: (títol principal dins de la llei) • lliurament o emissió: la lletra de canvi és un títol formal, ha de contenir 67

una sèrie de dades necessàries (art1). La falta d'alguna d'aquestes dades fa que no sigui vàlida. • Requisits: ♦ Deno de la lletra de canv (perq la perso que signi la lletra sàpig que està paga ♦ Hi ha tres subje que inter en l'emi

68

COMPRA VENDA Lliurat lliurador (de vegades també pot ser el ponedor) Sovint el ponedor és el banc.

♦ Impo ♦ Data d'em ♦ Lloc d'em ♦ Data de venc (data en que s'ha de paga la lletra

69

♦ Lloc de 70

paga de la lletra (norm una entit finan La llei permet que en alguns casos no s'invalidi la lletra de canvi si falta algun dels següents requisits: • data de venciment (si falta aquesta data es considera que la lletra és a la vista) • si falta el lloc de pagament (anirem a cobrar la lletra al domicili del lliurat). • Quan la lletra no té lloc d'emissió (domicili del 71

lliurador). La lletra es pot firmar per representació d'un altre persona (el deutor). Quan s'actua per representació s'ha de fer constar: Que s'està actuant per representació (no en nom propi). Em de fer constar també la persona per la qual estem actuant. Si sotmeten alguna d'aquestes referències, la persona que representa pot quedar obligat a respondre ell de l'import (Art 9−10). ♦ Està previst que a la lletra es pugui afegit un suplement per la part de darrera que es un tros de paper que s'enganxa a la lletra per si es volen fer més d'un endós,... (part de darrera). ♦ (Art 12) La lletra es pot emetre en blanc. La lletra en blanc és la lletra que li falta algun dels requisits essencials per qualsevol causa. Aquesta lletra és vàlida. És possible emetre una lletra en blanc, sempre i quant s'hagi completat en el moment de presentar−la per el cobrament o pagament. ♦ El lliurador respon de l'acceptació i del pagament de la lletra. Si la persona que te la lletra, en el moment en que arriba el venciment, va a cobrar, el banc té dues opcions per reclamar−la:

◊ Anar contra el lliurat ◊ Reclamar la lletra al lliurador (Llegir de l'art 1 al 13)

♦ Endós de la lletra de canvi: (forma més típica de 72

transmetre la lletra) L'endós ha de constar a la lletra. Es fa insertant una clàusula a la lletra (a la part de darrera). S'ha d'omplir la clàusula d'endós i entregar−la a la persona a la que endossem. En qualsevol cas, l'endós ha de ser per l'import total de la lletra. L'endós parcial és nul. La forma més normal d'omplir l'endós és posant totes les dades de la clàusula (nom de la persona a qui endossem la lletra (endossant: persona que endossa, endossari: persona que rep l'endós), firma de l'endossari, dates en que es fa l'endós, domicili de l'endossatari). Però existeix també l'endós en blanc, és aquell on no hi consta el nom de l'endosatari o bé només hi ha la firma de l'endossant. ♦ Funcions de l'endós: (Art 17) ◊ Funció transmissiva (transmetre la lletra) ◊ Funció legitimadora (està legitimat per cobrar la lletra aquella persona que consti com a l'últim endossatari) Lliurat lliurador Prenedor E1 E2 E3 ◊ Funció de garantia (els endossants accepten el pagament de la lletra). Si l'últim endosatari quan arriba el dia de pagament no se li paga, podrà reclamar contra el lliurador i totes les persones que l'han precedit en la lletra). 73

Un endós en blanc s'ha de completar abans de presentar−la. Si faig una lletra en blanc, la puc transmetre sense necessitat de posar el nom del titular, per tant cap persona endossada serà responsable del pagament (perquè no hi consten en el endós) Hi ha dos tipus d'endós especial que no transmeten la propietat de la lletra (endós en garantia i endós d'apoderament). D'aquests dos en destacarem un l'endós d'apoderament: no transmet la propietat de la lletra, la única cosa que es fa és apoderar ha algú perquè vagi a cobrar la lletra. ♦ Acceptació de la lletra: Declaració que el lliurat fa constar a la lletra de canvi per lo qual es compromet al seu pagament. El lliurat, fins el moment en que es converteix en acceptat no està obligat a pagar la lletra. Això no vol dir que una lletra no acceptada no es pagui. Normalment en el tràfic econòmic les lletres s'accepten en el moment en que es fan, però pot ser que no sigui així. En aquest cas em de parlar de la presentació de la lletra acceptada: per regla general, la presentació a l'acceptació és voluntària, normalment interessa presentar−la. Hi ha dos coses en les quals la presentació a l'acceptació es converteix en obligatòria: ⋅ quan es tracta de lletres de venciment a un plaç vista. Perquè si no la presenten no podem començar el plaç vista. ⋅ Quan ho ha exigit el lliurador. Per altre banda, la presentació a l'acceptació també es pot prohibir (Art 26) (cas poc habitual). ⋅ la lletra per la presentació a l'acceptació es farà en el domicili del lliurat. (podria ser que la lletra especifiques un altre domicili concret) ⋅ tenim un termini per presentar la lletra. Aquest termini, per regla general, és fins el moment del venciment de la lletra. Hi ha dos excepcions: • en les lletres a un plaç vista hi ha un termini màxim d'un any per presentar−les a l'acceptació. • El lliurador quan emet la lletra te la opció d'establir un plaç de presentació a l'acceptació. ⋅ De quina manera l'acceptat ha d'acceptar la 74

lletra?

• Que el lliurat posi la firma i ho acompanyi de la data en que ha posat l'acceptació • La llei estableix que si falta la data, l'acceptació és completament vàlida • La simple firma del lliurat, a qualsevol part de l'anvers de la lletra es considera acceptació. L'acceptació no pot ser condicionada, però es pot limitar la quantitat (acceptació parcial) ⋅ Que passa si no s'accepta la lletra? Poden passar dues coses: • Que la persona que té la lletra s'esperi fins el venciment i presenti la lletra a veure si la cobra (sense l'acceptació). Però no és gens recomanat. Si el lliurat no ha volgut acceptar la lletra no la cobrarà. La llei permet que si es presenta la lletra i no es cobra, el titular pugui reclamar al lliurador el pagament i els titulars que han tingut abans de la lletra. L'acceptat s'anomena obligat directe i l'acció que té el titular per reclamar l'import s'anomena acció directe. Com que aquestes accions de regrés es fan abans del venciment s'anomena acció de regres anticipat. En alguns casos el titular, si no exercita les accions de regres, les perd. ♦ Aval de la lletra de canvi: ( és el mateix que garantia de pagament) El més conegut és l'aval bancari. L'aval garanteix el pagament de la lletra si l'obligat no ho fa. El més normal és que l'avali l'acceptat, però és pot avalar també a qualsevol persona que es pugui veure obligada a pagar la lletra ( lliurador, prenedor i qualsevol dels endosaris). L'aval canviari ha de constar forçosament en la lletra de canvi. La clàusula d'aval té el següent contingut: ⋅ avalista ( nom ) ⋅ lloc i data ⋅ firma de l'avalista (avalador) 75

⋅ a qui s'està avalant La única condició estrictament necessària és la firma del avalista ja que la falta de la data no anul·la l'aval. La llei preveu que si no es pot fer constar a qui estem avalant considerarem que estem avalant a l'acceptat i si aquest no hi fos al lliurador. L'avalista respon del pagament de la lletra de forma igual a l'aval, si es veu obligat a pagar la lletra pot reclamar contra l'avalat i també contra totes les persones que responen davant l'avalat. Aquest règim de l'avalat es troba als art. 35−36−37 de la llei. ♦ Presentació de la lletra al pagament: La regla general diu que el moment en que s'ha de presentar la lletra perquè ens la paguin és el dia del venciment o en un dels dos dies hàbils següents. Hi ha una sèrie de regles especials: ⋅ Quan es tracta de lletres a la vista on no hi ha un venciment determinat hi ha un termini d'un any per presentar el pagament. ⋅ La presentació es fa en el domicili del lliurat (persona que ha de pagar). Quan la lletra està domiciliada l'hem de presentar en aquest domicili. Si aquest domicili esta en una altre localitat la podem presentar a la nostra entitat de crèdit perquè ells facin els tràmits. La presentació d'una lletra a la càmara de compensació bancària equival a la presentació de pagament. ◊ Què passa si no es presenta la lletra? Davant de la falta de presentació de la lletra el deutor pot consignar−ne (faig un dipòsit a nom del creditor de la lletra (Qui ha de cobrar)) l'import de la lletra en valor del creditor. ◊ Efectes de la falta de pagament: N'hi ha dos: ⋅ No tindrà dret a rebre interessos. ⋅ Començant a transcorre els plaços de prescripció per reclamar−ne l'import. Si passen més de tres anys abans de reclamar 76

l'import s'haurà caducat. ◊ Pagament de la lletra de canvi: DEUTOR: 1. No podem exigir el cobrament de la lletra abans de que venci. CREDITOR: ◊ El deutor no pot pagar abans del venciment. ◊ Es pot fer el pagament parcial. El creditor està obligat a rebre un pagament parcial si el deutor ho vol. ◊ El deutor ha de comprovar abans de pagar la lletra:

⋅ Titular ⋅ Ha de comprovar que hi hagi una cadena regular de endosaris (que es correspongui, que la persona que ho presenta sigui l'últim endosatari).

4. El deutor que paga la lletra pot exigir un rebut del pagament, i ha d'exigir que li sigui retornada la lletra. ◊ Protest de la lletra de canvi: És un acte que acredita que la lletra no s'ha acceptat o no s'ha pagat. El protest és necessari per conservar les accions de protest. La forma més habitual del protest és el protest notarial, consisteix en: presentar la lletra, i la lletra no es paga, la persona que té la lletra ha d'anar al notari i el notari començarà un procediment que consisteix en fer un requeriment de pagament de la lletra amb un termini de 24 hores. Si al cap de 24 hores no ho pagat el notari aixecarà un acte de protest i tornarà la lletra acompanyada d'aquest acte al titular. Aquest sistema es pot substituir per el que s'anomena declaració equivalent. Es pot obtenir de dues maneres: • el propi lliurant (acceptant) faci una declaració a la lletra dient que no la vol pagar. • Aquesta declaració de falta de pagament la faci l'entitat bancària (càmara de compensació bancària). La declaració equivalent no es pot autoritzar si el lliurador ha exigit que la lletra es protesti notarialment. Hi ha una altre clàusula que exigeix que la lletra es protesti notarialment: • clàusula sense despesa: quan la lletra porta això no es necessari protestar. Si no es protesta la lletra el titular perd les accions de regrés. Però conserva l'acció directa. ⋅ Accions canviaries: Accions que té el titular de la lletra de canvi quan se li paga: ⋅ Acció directa: es reclama contra l'acceptat i l'avalista. Es pot exercitar sense haver protestat la lletra. 77

• El termini de prescripció de l'acció directa és de tres anys des de la data de venciment. • Si hi ha més d'un acceptant, i un d'ells diu que no, sel's hi preguntarà als altres abans d'exercitar l'acció directa. • Acció de regrés: ♦ S'exercita contra tota la resta d'obligats canviaris que no són l'acceptant ni l'avalista (lliurador, endossants (inclòs el prenedor) i contra els seus avalistes. ♦ Per tenir l'acció de regrés és necessari que protestem la llei. La falta de protest provoca la pèrdua de l'acció de regrés. ♦ Si s'exercita l'acció de regrés ha de fer−ne una contra el prenedor i aquest contra el lliurador, avalista, i acceptant... • EL XEC: (títol canviant) taló. La seva regulació es similar a la de la lletra de canvi. La diferència és que mentre que la lletra de canvi és un instrument de crèdit, el xec és un instrument de pagament. • Requisits formals del xec: Són molt semblants als d'una lletra de canvi. Hi ha algunes diferències: ♦ Ha d'aparèixer la menció de XEC en el document perquè la gent sàpiga de que s'està parlant. ♦ En el xec hi apareixen tres persones: ◊ Lliurador: persona que emet el xec ◊ Lliurat: qui ha de pagar el xec (ha de ser forçosament una entitat de crèdit). ◊ Persona que ha de cobrar el xec. ♦ El xec pot ser al portador, en canvi la lletra no. ♦ El xec sempre té un venciment a la vista (es paga en el moment en que es presenta al banc). Els altres requisits generals són iguals que els de la lletra de canvi. • Requisits materials del xec: (n'hi ha dos): • Provisió de fons: l'entitat de crèdit contra la qual es lliura el xec ha de tenir fons a disposició del lliurador. ◊ El banc lliurat té la obligació de pagar si te fons quan se li presenta el xec. Aquesta obligació només decau en alguns casos. ◊ L'entitat de crèdit lliurada té obligació de fer un pagament parcial si té provisió 78

de fons parcials, i el portador del xec te dret a exigir−li el pagament parcial. ◊ Si el lliurador emet un xec sense provisió de fons xec en descobert haurà de pagar una sanció econòmica que depèn de la situació. La llei diu que la persona que faci un xec en descobert tindrà que pagar al creditor l'import del xec més el 10% de l'import i una quantitat per danys i perjudicis. • Pacte de xec: que hi hagi un acord entre lliurador i lliurat mitjançant el qual, el lliurador tingui dret a fer ús dels seus fons a través de xecs. Normalment el pacte de xec és una clàusula dins el contracte de compte corrent. • Relacions entre els tres subjectes que formen part del xec: ♦ RELACIONS LLIURADOR − LLIURAT: (qui emet el xec i la entitat de crèdit). ◊ Hi ha un contracte de compte corrent que autoritza al lliurador a emetre xecs. Es necessari que el lliurador tingui provisió de fons en el poder del lliurat per poder fer front als pagaments. Quan hi ha un xec al descobert, el banc no te cap obligació de pagar, 79

però pot fer−ho (anirà en funció de tipus de client,...). Si el banc paga aquests impostos a compte del lliurador, l'entitat de crèdit cobrarà l'impost del xec més uns impostos. ◊ Qui ha de suportar el perjudici quan es paga un xec fals o falsificat? La persona que ha cobrat el xec i no l'havia de cobrar, però saber que ha sigut aquesta persona és molt difícil. Per això hi ha una regla general que diu que es farà càrrec del deute aquell subjecte que es creu que ha actuat negligentment. El primer que ha de fer una entitat de crèdit perquè no es consideri que ha actuat negligentment és quan paga un xec és comprovar la firma del xec que sigui la correcte i no falsificada. Si la entitat no ho fa voldrà dir que actua amb negligència i aleshores s'haurà de fer càrrec del deute. En cas de que sigui culpa del lliurador haurà de ser ell qui es faci càrrec del deute. Un lliurador actua negligentment quan per exemple li roben un talonari i no ho denuncia,... ♦ RELACIONS LLIURADOR − BENEFICIARI: ◊ L'emissió i l'entrega 80

del xec respon a un contracte causal. ◊ L'entrega d'un xec no implica pagament fins que s'hagi presentat a l'entitat i s'hagi cobrat. ♦ RELACIONS LLIURAT − BENEFICIARI: ◊ L'entitat de crèdit lliurada té prohibida l'acceptació del xec, i no pot avalar el pagament del xec. ◊ Hi ha una figura que garanteix el pagament del xec (garanteix que hi ha fons). És el que s'anomena xec certificat o xecs conformats (tenen varis noms). L'entitat bancària quan conforma algun xec garanteix dues coses: ⋅ Que el xec és autèntic ⋅ Que hi ha fons suficients per fer el pagament. L'entitat de crèdit quan confirma un xec té la obligació de retenir els fons necessaris per fer el pagament. • Circulació del xec: Es pot lliurar de tres formes diferents; • Al portador: es transmet amb la simple entrega. 81

• Amb el nom del beneficiari però per circular a la ordre: es transmet per endós (si no es posa titular es considera a l'ordre). • Amb el nom del beneficiari no a la ordre: només es transmet per cessió de crèdits. • Pagament del xec: ♦ PRESENTACIÓ DE PAGAMENT: el xec sempre es paga a la vista, i es paga sempre el dia de la presentació. ◊ La llei (art 135) estableix una sèrie de terminis de presentació del xec. Aquests terminis són diferents en funció del lloc on s'hagi emès. ⋅ Ordinari: emes i presentat a Espanya; 15 dies des de la data d'emissió. ⋅ Emès a Europa i presentat a Espanya; 20 dies. ⋅ Emès a fora d'Europa i presentat a Espanya; 60 dies ◊ El lliurador té la possibilitat de revocar l'ordre de pagament, però no pot fer−ho fins que no han passat els plaços de presentació. Dins d'aquests terminis, el lliurat només pot oposar−se al pagament del xec 82

regularment emès en el cas de pèrdua o robatori. ◊ Ni la mort del lliurador, ni la seva incapacitat després de l'emissió del xec alteren l'eficàcia del xec. ♦ ACCIONS PER FALTA DE PAGAMENT: ◊ En el xec no hi ha mai acció directa per reclamar el pagament al lliurat. El prenedor del xec només disposa d'accions de regrés (mai acció directa). ◊ L'acció de regrés es pot exercitar contra el lliurador sense necessitat de protestar el xec. ◊ El termini de prescripció de l'acció de regrés és de 6 mesos. • Xecs especials: (els més importants són): ♦ XEC CONFORMAT (anteriorment explicat) ♦ XEC PER ABONAR EN COMPTE: és un xec normal però hi consta per abonar en compte corrent i implica que no es podrà cobrar en efectiu. • EL PAGARÉ: (tercer títol canviari) És molt semblant a la lletra de canvi. La única diferencia conceptual que hi ha és que el pagaré és una promesa de pagament que una persona fa a una altre, mentre que la lletra de canvi no es una promesa de pagament sinó que és una ordre de 83

pagament que el lliurador dirigeix al lliurat. ♦ En el pagaré hi apareixen dues persones: ◊ Lliurador: persona que promet que ell pagarà. ◊ Prenedor: persona que cobrarà. ♦ El pagaré també es pot transmetre, però el que haurà de pagar sempre serà el lliurador. ♦ El prenedor sempre ha d'estar identificat. Els pagares canviaris no es poden emetre al portador. ♦ El lliurador respon com si fos l'acceptant d'una lletra de canvi. TEMA 8: CONTRACTES: 8.1 EL MERCAT FINANCER: (Operadors i operacions) El mercat financer s'estructura en tres grans pilars: • mercat del crèdit o mercat bancari • mercat de valors • mercat de les assegurances. Cada una d'aquestes branques s'encarrega de regular: ♦ els operadors de cada mercat ♦ les operacions que es realitzin. • MERCAT DE CRÈDIT O MERCAT BANCARI: ♦ OPERADORS: hi ha diversos operadors: Entitats de crèdit: (n'hi ha quatre): ⋅ ICO: (institut de crèdit oficial) és pública, 84

controlada per l'Estat. ⋅ BANCS (són S.A especials) ⋅ CAIXES D'ESTALBI I CECA (confederació Espanyola de caixes d'estalvi). ⋅ COOPERATIVA DE CRÈDIT ⋅ EFC (establiments financers de crèdit) només poden realitzar determinades funcions de crèdit (crèdits al consum, leasing, emissió de targetes de crèdit, concessió de garanties,...) ⋅ SDE (societats de diners electrònics) Suports de pagament electrònic. Tots aquests operadors estan controlats per el B.E (Banc d'Espanya). ♦ OPERACIONS: n'hi ha moltes: ⋅ Préstec (i préstec hipotecari) ⋅ Contracte compte 85

corrent ⋅ Crèdits documentaris ⋅ Leasing / factoring ⋅ Contracte tarja crèdit ⋅ Renting ⋅ Transferències bancàries ⋅ Descompte bancari ⋅ ... • OPERACION BANCÀRIES ♦ Els contractes bancaris són una classe especial de contractes mercantils que tenen com a característica principal que una de les parts contractants es una entitat de crèdit que exercita la seva activitat professional. ♦ Els contractes bancaris són pràcticament tots contractes de adhesió (una de les parts no pot discutir les clàusules). ♦ Tenen una regulació molt escassa. Està composada de tres tipus de normes diferents: • Normes generals que preveuen les lleis per cada tipus de contracte. • Normes que regulen les condicions generals de la contractació i en el seu cas les normes que protegeixen als consumidors. • Normes específiques. Normativa de ordenació, disciplina i transparència bancària. Pretén aconseguit dos objectius essencials: ◊ garantir un cert nivell de solvència d'aquestes entitats que generi confiança del públic en el sistema bancari. ◊ Transparència màxima possible en 86

el contingut contractual en benefici dels clients. ♦ La documentació dels contractes bancaris es fa per escrit. ♦ Les entitats de crèdit, quan són operacions actives els contractes s'acostumen a formalitzar en document públic. D'aquesta manera l'entitat de crèdit aconsegueix un doble objectiu: ◊ Ocupar una posició millor que els altres creditors en cas d'insolvència del deutor. ◊ Obtenir judicialment d'una manera més ràpida el pagament (en cas de que el deutor no pagui). ♦ En cas de tenir problemes amb una entitat de crèdit hi ha uns mecanismes de defensa extrajudicials que són molt més senzills i ràpids. ◊ Defensor dels clients de les entitats de crèdit. ◊ Servei de reclamació del Banc d'Espanya. CONTRACTE DE COMPTE CORRENT: És un suport comptable que registra les diferents operacions de la persona que és titular. S'hi anoten les diferents operacions d'ingressos i despeses. De manera que l'entitat bancària el que fa és a partir del compte corrent presta un servei de caixa al titular. ⋅ OBLIGACIONS DE L'ENTITAT 87

BANCÀRIA: ♦ El banc asumeix la gestió directa del compte corrent i té el deure de complir les ordres que li digui el client quan siguin d'acord amb el que s'ha pactat en el contracte de compte corrent. ♦ El banc ha de fer efectives les ordres de cobrament i pagament que li faci el client, però perquè el banc dugui a terme les ordres de pagament a part de tenir l'autorització del client es necessari que tingui fons en el compte. ♦ Aquesta provisió de fons tan pot venir d'una operació activa com d'una operació de caràcter passiu. ♦ Encara que el banc no disposi de fons suficients te la facultat de fer front a un pagament determinat. Es dona una situació de DESCOBERT (situació de simple tolerància per part de l'entitat de crèdit, de manera que el titular del compte te l'obligació de cobrir el descobert amb la major rapidesa possible) en compte corrent. − Quan més trigui a cobrir el descobert més diners haurà de pagar, ja que el banc aplica: ◊ una comissió per descobert: aquesta comissió normalment es un percentatge sobre la quantitat més alta en que s'hagi estat en descobert. ◊ Carreguen els interessos per descobert: aquests interessos depenen del temps en que s'ha estat en 88

descobert. ♦ El contracte estableix l'interès. Per evitar tipus d'interès molt alt tenen un límit màxim de 2,5 vegades l'interès legal del diner que aparèix publicat cada any en el pressupost general de l'Estat. ♦ El banc té una altre obligació que es verificar l'autenticitat de la firma del client quan dona una ordre de pagament. Això és molt important en el cas dels xecs. ♦ Donar informació al titular sobre les operacions que s'anoten al compte corrent. Aquesta obligació es compleix enviant al client extractes del compte cada un cert temps (el temps que estigui pactat al contracte) però a més té el dret a demanar un extracte cada cop que vulgui (en qualsevol moment). Si el client no està d'acord amb alguna de les operacions que s'han anotat ho ha de posar en manifest a l'entitat dintre del període pactat en el contracte. • OBLIGACIO DEL CLIENT: ♦ Conservar de forma diligent el talonari de xecs. ♦ Pagament de les comissions que s'hagin acordat (n'hi ha diversas però les bàsiques són de 4 tipus:) ◊ Comissió per descobert ◊ Comissió de manteniment (quantitat fixa que es cobra anualment) ◊ Comissió d'administració (aquella en la qual 89

es cobra una quantitat de diners per cada apunt que es faci al compte corrent). ◊ Comissió d'inactivitat (es cobra quan no es fan operacions en el compte corrent durant un període de temps concret). El compte corrent pot ser de titular únic però el més normal és que siguin titulars del compte corrent dues o més persones. Poden donar−se dues situacions: ◊ Que la titularitat sigui conjunta o mancomunada: cada acte que es faci en el compte corrent es necessita l'autorització de tots els titulars o dels pactats. ◊ Titularitat indistinta o titularitat solidària: qualsevol dels titulars pot disposar dels fons del compte sense autorització dels altres. PRÉSTECS BANCARIS: (Préstecs bancaris de diners) PRÉSTEC: operació activa per la qual el banc deixa una suma de diners i la persona que els rep queda obligada a tornar els diners que ha rebut dintre d'uns períodes pactats més uns interessos i més el pagament d'unes determinades comissions bancàries. Els préstecs es poden dividir en funció de la garantia que porten adjunta. Segons la garantia poden ser:

90

♦ préstec personal: quan la garantia és o bé la pròpia solvència del prestatari o bé quan qui garanteix el préstec es una altre persona (fiador o aval). ♦ Préstec hipotacari: quan el que garanteix el compliment del préstec és un bé (normalment immoble). El contracte de préstec es formalitza sempre per escrit però a més si es un préstec hipotecari s'ha de formalitzar en escriptura pública i s'han d'inscriure en el registre de la propietat. Sense la inscripció no és eficaç. Per la resta de préstecs és suficient la forma escrita però els bancs exigèixen que es formalitzi en document públic. ⋅ OBLIGACIONS DEL PRESTATARI: (són de tres tipus) ♦ Tornar la quantitat que se li ha deixat. ◊ Les quantitats es tornen conforme el calendari d'amortitzacions que s'han previst. ◊ S'aplica el principi nominalista: has de tornar la mateixa quantitat de capital que el que et van deixar (més l'interès). ◊ Es possible fer amortitzacions anticipades. Aquestes amortitzacions anticipades tenen un cost per el client. El banc cobra la comissió per amortització 91

anticipada. Aquesta comissió és un percentatge sobre la quantitat que es paga anticipadament. En alguns casos està limitada. Hi ha dos limitacions: ⋅ Quan es tracte de préstec hipotecari no poden cobrar més d'un 1%. ⋅ Quan es tracte de préstec al consum el banc no pot cobrar més del 1,5% si és tipus d'interès variable i del 3% si és tipus d'interès fix. ◊ Pagament d'interessos. Preu que paga el prestatari per el préstec de capital. S'ha de distingir entre: ⋅ Interessos normals (ordinaris) ⋅ Interessos de demora: interessos especials i més alts que els ordinaris que s'apliquen quan el deutor no ha pagat alguna amortització 92

a partir de la data en que havia de pagar i fins que no pagui el banc cobrarà interessos de demora. L'interès pot ser: ♦ fix: s'aplica durant tot el contracte. ♦ Variable: està composat per dos elements ◊ Índex de referència: ⋅ IRPH (índex de referència de préstec hipotacari) ho utilitzen molt les caixes d'estalvi. ⋅ EURIBOR (el que més s'utilitza). ◊ Diferencial: els interessos sel's hi aplica una xifra. En el contracte es pacta cada quan s'ha de revisar el tipus d'interès PAGAMENT DE COMISSIONS: El prestatari ha de pagar una sèrie de comissions. ♦ comissió d'amortització anticipada. ♦ Comissió d'obertura (percentatge sobre la xifra deixada) ♦ Comissió de cancelació (es paga en el moment en que es finalitza el préstec). ♦ Comissió per reclamació de posicions deutores. Aquesta comissió es paga quan el 93

banc l'ha de reclamar algun rebut impagat. EXTINCIÓ CONTRACTUAL:

♦ Per compliment regular. ♦ Venciment anticipat del contracte (estan en el contracte de préstec). Les principals causes de venciment anticipat són: ◊ Falta de pagament de qualsevol de les quotes. ◊ Disminució objectivament contrastada de la solvència del prestatari. ⋅ CONSEQÜÈNCIES DEL VENCIMENT ANTICIPAT: implica que el banc et reclami totes les quantitats que ha de pagar incloent interessos. • OBERTURA DE CRÈDIT: Implica posar a disposició disposició del client una quantitat de diners fins a un límit màxim i per un període de temps determinat. El client acreditat pot anar disposant d'aquestes quantitats a mesura que ho necessiti, s'anomena compte corrent de crèdit. Normalment es pacta de forma rotativa (igual que es poden fer disposicions, es poden fer ingressos també). Aquesta operació està limitada per tres paràmetres: ♦ Quantitativament: hi ha un límit màxim de disposició. Exedit de crèdit: provoca 94

que s'apliqui un tipus d'interès més alt. ♦ Limitació temporal: l'obertura de crèdit es pacta per un temps determinat (1−2−3 anys...) Si les coses han funcionat bé es possible que es renovi (si els dos volen). ♦ Quantitatiu: la disposició de l'interessat s'ha de fer amb la forma o finalitat pactada. • OBLIGACIO DE L'ACREDITA

♦ Ha de pagar la comissió de disponibilitat. S'aplica sobre l'import del crèdit no disposat i que el banc té a disposició del client. ♦ Pagar els interessos que s'hagin pactat sobre el capital disposat. ♦ Ha de tornar els fons que hagi disposat. Aquesta devolució de fons es pot pactar de dues maneres: ◊ Es van amortitzant durant el contracte ◊ Es paga tota la quantitat al finalitzar el contracte. • CRÈDITS DOCUMENT Són un contracte que te una relació de tres subjectes: C − V (internacional) Comprador (ESP.) Venedor (COLOMBIA) A: ordenant B: beneficiari En el contracte de compra venda es pacta la clàusula pago contra documentos de manera que s'utilitza un banc com a intermediari. 95

A (ordenant) paga al banc i el banc rep de B (beneficiari) els documents acreditatius de les mercaderies. ♦ El banc té l'obligació de comprovar que els documents són complerts i correctes. ♦ El banc pot pagar quan el comprador li remet els diners o concedint crèdit al comprador. Hi ha tres relacions:

◊ Contracte de compra venda (amb clàusula pago contra documento) ◊ Banc amb comprador ◊ Banc amb venedor carta de crèdit. El banc li envia al venedor dient que te obert al seu favor un crèdit documentari i els documents que ha de aportar. • INCOTERM S'utilitzen en compra venda internacionals. Consisteixen en una sèrie de sigles predeterminades i que determinen dues coses: ♦ qui ha de pagar segons quines despeses. ♦ Qui ha d'assumir el cost del transport (càrrega i descarrega): CIF: el venedor s'ocupa del cost del transport, assegurança, i tràmits d'aduanes. FOB: el venedor s'encarrega dels costos de les mercaderies i de l'assegurança fins que les mercaderies estan carregades i el comprador s'encarrega de la resta de despeses. ⋅ LISING 96

(arrendament finançer): És una tècnica x adquirir béns que te elements propis de la compra venda i elements propis de l'arrendament. Definició: Contracte per el qual una part anomenada arrendador financer, cedeix l'ús d'un bé a un altre part anomenada arrendatari financer o usuari, a canvi del pagament d'unes quotes periòdiques i incloent al contracte una opció de compra a favor de l'usuari al finalitzar el contracte. El bé és adquirit d'una tercera persona que és el proveïdor, segons les especificacions de l'usuari. Tenim 3 persones que hi participen: − Arrendador Leasing − Arrendatari − Proveïdor C−V És un contracte únicament empresarial, el bé només es pot adquirir per finalitats empresarials. L'usuari té el deure d'abonar una sèrie de quotes a l'arrendador. Aquestes amortitzacions son: ♦ el preu per utilitzar el bé. ♦ El preu de la possible compra final del bé. Entre proveïdor i arrendatari no hi ha cap lligam contractual (cap relació), però s'estableix al contracte que l'arrendador cedeix al arrendatari les accions q te contra el proveïdor derivades dels problemes que pugui provocar el proveïdor. El termini contractual és lliure, però la llei fixa que: 97

♦ en els béns mobles com a mínim el leasing a de durar 2 anys. ♦ En els béns immobles com a mínim 10 anys. • FACTORIN (Facturatge) Contracte de col·laboració en la gestió de l'empresa, o també pot ser un contracte de finançament. Es tracta d'un contracte per el qual l'empresari cedeix a una societat que es dedica al factoring, el crèdits que te contra els seus clients perquè la societat de factoring gestioni aquests crèdits. A més el contracte pot contenir altres serveis:

• Anticipar l'import dels crèdits • Cobertura del risc d' impagaments • Serveis diversos d'informació Aquest és un contracte atípic, no te cap regulació. CONTINGUT ESCENCIAL DEL CONTRACTE DE FACTORING. Els serveis més habituals que presta són: ◊ Informació de clients o sobre clients. L'empresa de factoring, subministra informació sobre el risc q es pot assolir. ◊ La facturació dels productes prestats als clients i aquesta inclou la comptabilitat de la 98

facturació. ◊ Gestió del cobrament de les factures o dels crèdits. La clàusula pot ser anticipant l'import la societat de factoring, o sense anticipar. ◊ Cobertura del risc de insolvència del deutor, pot ser q la societat de factoring cobreixi l'insolvència o no. 8.2 ELS CONTRACTES DE DISTRIBUCIÓ: • COMPRA − VENDA: La compra venda pot ser tant civil com mercantil, la civil es regeix per el codi civil i la mercantil per el codi de comerç. Quan es considera que una compra venda és mercantil??? Regla general: la compra venda en la quan els bens que s'adquireixen es puguin revendre posteriorment i obtenir−ne uns beneficis llavors es considera mercantil. (art 325) (art 326) exclou de la mercantilitat algunes compra vendes: • vendes de consum: compra venda de comerciant a consumidor. • Vendes de productes agrícoles 99

o artesanals. OBLIGACIONS DEL CONTRACTE DE COMPRA VENDA: OBLIGACIONS DEL VENEDOR: ♦ Entrega de la cosa: ha de posar la cosa a disposició del comprador en el lloc pactat. Si no es pacta res, el lloc d'entrega serà el domicili o establiment del venedor. El termini d'entrega és el que s'ha pactat, si no s'ha pactat cap termini, el codi de comerç estableix que el venedor te el deure de entregar la cosa en les 24 hores des de el moment de celebració del contracte. En el moment de l'entrega el comprador ha d'examinar les mercaderies i ho ha de fer de manera especialment diligent, perque els terminis de reclamació son molt curts. ◊ Regla general: la denuncia de defectes s'ha de fer en el mateix moment q es reben les mercaderies, si no es fa, el comprador perd la possibilitat de reclamar contra el venedor. Aquesta regla te 2 excepcions: ⋅ quan les mercaderies apareixen embalades el termini per reclamar son 4 dies. ⋅ Visis o defectes 100

ocults: la reclamació és de 30 dies. (art 336 i 342). S'ha de fer l'entrega amb la quantitat i la qualitat pactada. Si no s'ha pactar res, hi ha una serie de normes en els art 327 i 328. ♦ Sanejament per evicsió (poca importància) per vicis ocults Els vicis ocults són més importants, el venedor respon dels vicis ocults encara q no sàpiga q existeixin. Si a més sap que existeixen, haurà de respondre per els danys i perjudicis causats. La responsabilitat es pot excloure excepte si hi ha mala fe. ◊ art 342: preveu un termini de reclamació de 30 dies. ◊ En alguns casos el venedor te l'obligació a prestar servei post venda en alguns productes, com son els productes durades obligats a tenir garantia. OBLIGACIONS COMPRADOR: ♦ Pagar el preu: ◊ aquest ha d'estar pactat en el contracte. ◊ Si no està pactat res del pagament, aquest serà al comptat i en el moment de recepció de les mercaderies i en el domicili del comprador. ◊ En cas de falta de 101

pagament la llei imposa al comprador l'interès legal de la quantitat impagada. ♦ Rebre la cosa: ◊ El comprador ha de col·laborar en l'entrega de la mercaderia. Quan el compador refusa la mercaderia sense causa que ho justifiqui, els articles 332 i 339 preveuen q el venedor pot demanar que es resolgui el contracte o bé el seu compliment però si vol que es compleixi aquest, ell te l'obligació de complir tota la seva part, és a dir, entregar la mercaderia al seu lloc pactat i llavors un cop entregada ja podrà reclamar. RISC DE LES MERCADERIES VENUDES: La pèrdua de la cosa una vegada fet el contracte, sense culpa de cap de les dues parts. Qui ha de suportar el risc de pèrdua?? La posada en disposició determina qui te la culpa. Abans de l'entrega de la cosa risc és del venedor Després de l'entrega de la cosa risc el suporta el comprador. ◊ Si el venedor no entrega la cosa, el comprador pot optar entre el compliment o la resolució del contracte i per tant pot demanar la indemnització per danys i perjudicis, tant en un cas com en l'altre. 102

◊ Si la cosa s'entrega amb vicis de qualitat o quantitat, pot rescindir el contracte, pot exigir que s'entregui correctament la mercaderia o pot demanar la indemnització per danys i perjudicis. INCOMPLIMENT DE PAGAR EL PREU: El venedor no pot demanar la resolució del contracte i tampoc se li pot demanar que torni la cosa que ja se li ha entregat, l'únic que pot fer és reclamar judicialment el pagament del preu més els interessos més la indemnització. (art 340). ⋅ CONTRACTE DE FRANQUICIA: Contracte per el qual una empresa (empresa franquiciadora), cedeix a un altre persona (franquiciada), el dret d'explotació d'un sistema propi de comercialització de productes o serveis. El franquiciat te l'obligació d'utilitzar els signes del franquiciador, les tècniques comercials de venda, la formació de personal q aplica el franquiciador... El franquiciador el que fa és assessorar i supervisar perquè aquesta cessió s'utilitzi correctament. ELEMENTS QUE INTEGREN EL CONTRACTE DE FRANQUICIA: • clàusula per la qual el franquiciador cedeix al franquiciat l'ús dels signes distintius, marques... • la transmissió x la qual el franquiciador transmet tota una sèrie de coneixements al franquiciat 103

Know How (la gestió dels locals, els clients més importants...) • clàusula de prestació continuada d'assistència tècnica i comercial al franquiciat durant tot el contracte. Aquesta inclou el dret que es reserva el franquiciador de supervisar en tot moment l'activitat del franquiciat. • clàusula x la qual es preveuen el pagament q el franquiciat a de fer al franquiciador. Consta de 2 conceptes: ⋅ preu entrada ⋅ cànons periòdics (royalties sobre el volum de vendes). A part, hi ha una sèrie de clàusules q els contractes tenen: ◊ limitacions territorials de vendes. Es fan pactes en exclusiva, et compromets a vendre només dintre un territori determinat. ◊ El franquiciat te l'obligació de mantenir en secret el Know How del franquiciador. ◊ Qui ha de suportar les despeses de publicitat? normalment cada un s'encarrega d'una part. ◊ Obligació sobre el franquiciat de comunicar certes informacions al franquiciador. EXTINCIÓ DEL CONTRACTE: Es preveu la possibilitat del franquiciador de rescatar la 104

franquícia amb un plaç de pre− avís i pagant una indemnització. Se sol preveure també la facultat del franquiciat de transmetre la franquícia a l'altre persona però amb l'autorització del franquiciador. ⋅ CONTRACTE DE CONCESSIÓ COMERCIAL: Aquest és un contracte de col·laboració entre empresaris per distribuir bens i serveis normalment sota una marca de prestigi. 2 persones: Concedent titular la marca. Aquest subministra els productes de la marca a un altre empresari anomenat concessionari, i aquest els ven en un determinat territori sota la supervisió del concedent. És un contracte atípic, no està regulat però si que hi ha un sèrie de normes que regulen des de el punt de vista de la competència. En aquest contracte és freqüent que es pacti una clàusula d'exclusiva que opera tant x el concedent com x el concessionari. El concessionari es compromet a vendre els bens i serveis del concedent dintre una zona determinada i fora no. El concedent s'obliga a vendre producte només al concessionari. OBLIGACIONS CONCESSIONARI: • te l'obligació a vendre un mínim de productes del concedent. • S'obliga a tota una sèrie d'activitats complementaries relacionats amb la venda d'aquest producte. 105

La més important manteniment servei post venda • seguir les instruccions del concedent a la promoció i la venda dels productes. El que no li està permès al concedent és fixar els preus de segona revenda o ofertes. El concessionari paga al concedent en funció al volum de productes q es venen. El concessionari és un empresari que actua x compte propi i assumeix el risc de les operacions q realitza. EXTINCIÓ CONTRACTE: És freqüent que la durada del contracte sigui definida però que les dues parts tinguin el dret denunciar el contracte en qualsevol moment. Això és necessari un pre−avís i a més si la denuncia del contracte es fa de mala fe, s'haurà de pagar una indemnització. ◊ CONTRACTE DE COMISSIÓ: (mandat mercantil) Contracte per el qual una persona comissionista s'obliga a prestar algun servei o a fer alguna cosa per encàrrec d'una altre persona, comitent. L'objecte d'aquest encàrrec és un acte de comerç, si no es així no és comissió mercantil, es tracta d'un contracte civil. Es necessari que algun dels subjectes que intervenen en la relació (comitent o comissionista) tinguin la condició d'empresaris. Es parla de comissió quan l'encàrrec 106

és refereix a un acte de comerç concret (relació instantània, no duradera) perquè si la relació és duradrera no estem en una comissió sinó en un contracte d'agència. Mentre el mandat civil es naturalment gratuït excepte pacte en contrari, la comissió mercantil parteix de les pautes contràries, és a dir, la comissió és retribuïda excepte que es pacti el contrari. MODALITATS DE COMISSIÓ: N'hi ha de dos tipus: ♦ Contractació amb el tercer en nom del comitent (situació normal). Les relacions que es produeixen efectan directament entre el comitent i el tercer (persona que ha contractat amb el comissionista). El comissionista queda al marge del contracte que ha celebrat. L'obligat a complir el contracte serà el comitent, sense perjudici de la responsabilitat que pugui tenir el comissionista. ♦ Contractació en nom propi: quan el comissionista no manifesta la seva actuació en nom d'una altre persona. La relació contractual s'estableix entre el tercer i el comissionista de manera que qui ha de complir el contracte és el comissionista (perquè actua en nom propi), sense perjudici de la relació que uneix comissionista i comitent. CELEBRACIÓ DEL CONTRACTE: No té requisits formals de celebració es pot fer escrit o verbal, fins i tot tàcitament (quan el comissionista faci alguna gestió en compliment de l'encàrrec del comitent). 107

El comissionista no esta obligat a acceptar la comissió (la pot refusar). Si la refusa la llei li imposa dos requisits: ♦ comunicar al comitent que refusa l'encàrrec (el més ràpid possible). ♦ Custòdia diligent dels efectes o quantitats que hagi rebut per el compliment de la comissió. OBLIGACIONS DEL COMISIONISTA: • Complir l'encàrrec que li ha donat el comitent (sempre i quan no l'hagi refusat) personalment. • Només pot delegar l'encàrrec si li autoritza el comitent. • Hi ha certs casos en els quals pot suspendre el compliment de la comissió: • Quan per fer l'encàrrec sigui necessari fer servir provisió de fons i el comitent no li hagi fet la provisió de fons. • Quan per circumstàncies imprevistes el comissionista consideri que complir l'encàrrec és perjudicial per el comitent. • ha de actuar seguint les instruccions del comitent. Aquest compliment pot ser: • respecte allò que les instruccions no contingui, ha de consultar al comitent sempre que sigui possible. • Quan no sigui possible la consulta o en els casos que el comissionista pugui actuar lliurament la llei imposa que haurà d'actuar amb la diligència i prodència que ho faria si el negoci fos seu. • Informar al comitent (amb el doble sentit): • Li ha de comunicar les diferents noticies que sorgeixin del compliment de l'encàrrec. • Li ha de comunicar i entregar el contracte que s'ha realitzat. • Rendició de comptes: el 108

comissionista ha de rendir comptes en les quantitats que hagi rebut del comitent o de terceres persones. OBLIGACIONS DEL COMITENT: • Fer provisió de fons a favor del comissionista. Si no ho fa el comissionista pot suspendre el compliment de l'encàrrec. • Abonar al comissionista la retribució de la comissió (excepte pacte en contrari). • Ha de reemborsar al comissionista les despeses que el comissionista hagi tingut davant del compliment de l'encàrrec. • Ha d'assumir els efectes del contracte que el comissionista ha celebrat amb el tercer. Aquesta obligació és independent del fet que el comissionista hagi contractat en nom propi o en nom alié. Si ha actuat en nom alié els efectes són davant del tercer. Aquest deure d'assumir el contracte és sense perjudici d'anar contre el comissionista. PRIVILÈGI DEL COMISSIONISTA: ♦ Retenir els béns que se li hagin entregat fins que se li pagui la comissió i les despeses. ♦ Mentre tingui aquests béns en el seu poder té el dret a cobrar l'import de la comissió i les despeses amb el producte d'aquests béns i amb preferència a altres creditors del comitent a través de la venda d'aquests béns. ◊ COMISSIÓ DE GARANTIA: normalment el comissionista respon davant del tercer del compliment del contracte per part 109

del comitent. Això es pot eliminar contractualment. Es pot establir que el comissionista respongui del compliment del contracte davant del tercer si el comitent no ho fa, a canvi de cobrar un major preu per la comissió. ◊ PROHIBICIÓ D'AUTOENTRADA DEL COMISSIONISTA: el comissionista no pot, si no te l'autorització del comitent, comprar ell mateix el que se li hagi encarregat per vendre ni vendre el que se li hagi encarregat comprar. EXTICNCIÓ DEL CONTRACTE DE COMISSIÓ: Motius específics: ♦ S'extingeix per mort del comissionista, però no per la mort del comitent. ♦ El comitent pot, en qualsevol moment, revocar la comissió, sigui quin sigui l'estat de l'encàrrec. Amb uns certs límits: ◊ Ha d'assumir les actuacions fetes per el comissionista abans que se li revoqui l'encàrrec. ◊ Haurà de pagar al comissionista les despeses que hagi tingut abans de la revocació de l'encàrrec. ♦ El comissionista no pot (com a regla general) 110

renunciar a la comissió una vegada acceptada. • CONTRACT D'AGÈNCIA Regulada en una llei pròpia (llei 12/1992 de 27 de Maig). (Art 1) Contracte per el qual una persona anomenada agent s'obliga davant d'una altre anomenada empresari d'una manera continuada (estable) i a canvi d'una remuneració a promoure i/o concloure operacions de comerç per compte aliena. En la seva funció, l'agent actua com a intermediari independent sense assumir el risc de les operacions excepte pacte en contrari. Destacarem: ♦ permanència del contracte d'agència. ♦ Independència d'actuació de l'agent. L'agent no es un treballador per compte aliena de l'empresari, sinó que es un empresari per compte pròpia amb una relació mercantil amb l'empresa. OBLIGACIONS DE L'AGENT: ♦ L'agent té l'obligació d'actuar de forma lleial i de bona fe. Ha de batllar per els interessos de l'empresari per el qual actuï. ♦ Actuar amb la diligència d'un determinat empresari quan conclou o promou les operacions ........................... ♦ Informar a l'empresari, en especial se li imposa el deure d'informar sobre la solvència de les terceres persones amb els que hi hagi operacions pendents. ♦ Complir amb les instruccions rebudes de 111

l'empresari. ♦ Ha de rebre en nom de l'empresari les reclamacions que tercers li facin sobre defectes dels béns que s'han venut en les operacions que ell ha promogut. ♦ Ha de portar una comptabilitat separada per cada un dels empresaris per els que actuï. OBLIGACIONS DE L'EMPRESARI: ♦ Actuar lleialment i de bona fe. ♦ Ha de posar a disposició de l'agent tots els documents necessaris perquè l'agent pugui fer la seva funció. ♦ Informar a l'agent. Es preveu l'obligació d'informar quan l'empresari prevegi que el volum de les operacions que farà l'agent serà sensiblement menor del que s'esperava. ♦ Satisfer la remuneració que hagi pactat amb l'agent. ♦ Comunicar a l'agent en el termini de 15 dies si accepta o refusa les operacions que l'agent hagi realitzat. REMUNERACIÓ DE L'AGENT: Pot consistir en: ♦ quantitat fixa ♦ comissió (que varia depenent del numero o valor de les operacions). ♦ Sistema mixta (una part fixa més comissió)

♦ Aquesta comissió neix quan s'ha fet el contracte però la comissió a pesar d'haver nascut no te dret a rebre aquesta comissió fins que el contracte s'hagi executat. ♦ El pagament de la comissió 112

♦ Paut de comi

l'ha de fer l'empresari com a molt tard el primer dia del més següent al trimestre en que hagi nascut el dret a cobrar la comissió. ♦ L'agent només té dret a rebre la comissió quan ell hagi promogut o conclòs el contracte, sinó que en alguns casos també té dret a rebre−la quan ja s'ha extingit el contracte. EXTINCIÓ DEL CONTRACTE D'AGÈNCIA:

♦ En el cas que el contracte sigui per temps indefinit qualsevol de les dues parts te la facultat de renuncia el contracte a través d'un preavís. Quan es produeix la denuncia del contracte l'agent pot tenir dret a dues classes d'indemnització: ◊ Indemnització per clientela: consisteix en un percentatge sobre les comissions que es segueixen celebrant després del contracte amb els clients que hagués guanyat l'agent. ◊ Indemnització per danys i perjudicis: quan qui renuncia el contracte és l'empresari i ho fa abans que l'agent hagi pogut amortitzar les despeses que va haver de realitzar per poder obtenir el contracte d'agència • CONTRACT DE MEDIACIÓ Una persona s'obliga a pagar una remuneració a una altre persona perquè aquesta segona persona 113

realitzi una activitat que té com a finalitat posar−lo en contacte amb un tercer. El mediador en queda al marge. Aquest tipus de contracte no te regulació legal. Es regula a partir dels pactes que hagin fet les parts i el regim de la comissió mercantil. El mediador és una persona independent de les parts. Actua com a empresari independent i té el dret a cobrar un preu com a premi quan l'acostament de les dues parts s'ha arribat a realitzar (s'ha fet el contracte). El preu de la mediació consisteix en un percentatge de la importància de l'operació. OBLIGACIONS DEL MEDIADOR ♦ realitzar les gestions que siguin comunes dins del tràfic jurídic i econòmic. ♦ Guardar secret de les instruccions que li hagi donat el client. ♦ Informar al client de la marxa de les gestions. ♦ Assessorar al client sobre la conveniència i el bon fi de les operacions. OBLIGACIONS DEL CLIENT: ♦ subministrar al mediador les dades necessàries perquè pugui realitzar les seves gestions. ♦ Pagar−li la retribució quan s'arribi a celebrar el contracte en el qual hagi intervingut el mediador. TEMA 9: EL DRET CONSURSAL: Hi ha dues figures bàsiques: ♦ suspensió de pagaments ♦ fallida 114

La societat deutora respon del compliment de les seves obligacions amb tots els sues béns presents i futurs de manera que si la societat no compleix amb la seva obligació el creditor podrà anar contra el patrimoni de la societat per tal d'obtenir el que se li deu. Ho farà anant als òrgans judicials corresponents i embargaran els béns de la societat. Por passar que la societat no tingui suficients béns per complir amb els deutes que té, en aquest cas la societat es trobarà en situació d'INSOLVÈNCIA. En aquest cas i en el cas que hi hagi molts creditors es produiria la situació següent: Els més ben informats i més ràpids serien els que cobrarien i els altres es quedarien sense res. Per evitar aquesta situació aparèix el DRET CONCURSAL, que entre d'altres coses, substitueix aquesta cursa per una situació d'igualtat entre tots els creditors. La llei preveu dos situacions: ♦ FALLIDA: té com a objectiu principal resoldre una situació d'insolvència. Situació en la qual la societat té més deures que no patrimoni. ♦ SUSPENCIÓ DE PAGAMENTS: es un benefici que es concedeix a la societat deutora per salvar una situació de dificultat econòmica quan la situació de dificultat econòmica quan la situació és insolvència provisional o falta de liquides (hi ha suficient patrimoni per fer front als deutes però no tenen liquides). Les dues situacions empresarials 115

s'apliquen només en cas d'insolvència empresarial. • LA FALLIDA Pressupòsits subjectius de la fallida Pressupòsits objectius de la fallida Pressupòsits formals de la fallida

♦ PRE SUB Per poder ser declarat en fallida és necessari ser empresari. És una figura reservada x els empresaris, no importa la dimensió de l'empresa i tampoc si es tracta d'una persona física o jurídica, tots poden ser subjectes de la fallida. Hi ha excepcions: En alguns casos la fallida s'aplica a subjectes que no son empresari: ♦ Socis de la societat col·lectiva ♦ Socis col·lectius de la comanditària.

♦ PRE OBJ

Insolvència de l'empresari La insolvència és la insuficiència patrimonial x fer front als deutes. El passiu és superior a l'actiu. Aquesta insolvència ha de ser definitiva i a+a+ és necessari que es manifesti externament. Algun dels fets externs a través dels quals es pot manifestar la situació d'insolvència son: • Incompliment general de pagaments x part de l'empresari. • L'empresari tanqui l'empresa i no hagi deixat ningú que s'encarregui. • quan un creditor reclama el pagament a un empresari i del procediment que es segueix no es 116

troben bens suficients de l'empresari x ser embargats. PRESSUPÒSIT FORMAL (Declaració judicial) ♦ La fallida la pot sol·licitar el propi empresari Fallida Voluntària ♦ La fallida pot ser demanada x els creditors de l'empresariFallida necessària La petició de fallida que fa el deutor ha de venir acompanyada d'una sèrie de documentació (balanç societat...) mentre q la sol·licitut dels creditors està condicionada a que aprovin la situació d'insolvència de l'empresari. ♦ El jutge és que declara l'estat de fallida de l'empresari i una vegada declarat en fallida si el procediment l'han començat els creditors, l'empresari pot oposar−se a la declaració de fallida (te 8 dies). Pq l'oposició serveixi d'alguna cosa a de demostrar q està al corrent dels seus pagaments, i la demostració q van fer els creditors no és certa demostrar−ho. ◊ CLASSES DE FALLIDA ♦ Fallida Fortuïta ♦ Fallida Culpable ♦ Fallida Fraudolenta

♦ FAL FOR

L'empresari pateix a pesar d'haver actuat de manera prudent, diligent en el seu negoci. Ha actuat correctament però el negoci no ha anat be! (art 887)

♦ FAL CUL Es produeix quan es dona alguna de les circumstàncies que estableix el codi de comerç i que es considera q son prova que l'empresari ha actuat 117

de forma culpable (art 888−889)

♦ FAL FRA Es dona quan l'empresari ha realitzat algunes conductes q manifesten la intenció deliberada de perjudicar als creditors. Això pot tenir conseqüències molt greus en l'empresari: ♦ l'empresari declarat en fallida fraudolenta pot tenir responsabilitat penal. ♦ L'empresari no poden ser rehabilitats. ♦ No pot arribar a un conveni amb els creditors. ◊ EFECTES DE LA FALLIDA: Efectes sobre el Deutor: La llei permet adoptar mesures de precaució. Hi ha 3 grans grups diferenciats: ♦ Finalitat 1r grup: evitar que el fallit no agreugi més la seva situació patrimonial. ◊ prohibició d'exercir el comerç i administrar societats mercantils. ◊ Inhabilitació per administrar els seus bens. L'administració passa a les mans de unes persones els síndics Aquests síndics son 3 i estan nomenats entre els propis creditors. S'encarreguen de gestionar i administrar tots els bens de la fallida. Fins que no son designats els síndics, l'administració dels bens del fallis és 118

feta per un Dipositari. ◊ Possibilitat d'arrest domiciliari x garantir que no es donarà a la fuga. ♦ Finalitat 2n grup: protegir patrimonis d'un altre persona ja q el fallit pot suposar un perjudici sobre aquests patrimonis. ◊ Es prohibeix al fallit ser el tutor d'una persona. ◊ Es permet al cònjuge demanar la dissolució de la societat de guanys. ♦ Finalitat 3r grup: Donar publicitat a la situació de fallida pq es considera important q aquesta situació arribi a tercers. (2 actuacions x donar publicitat) ◊ publicació de la situació de fallida en un diari de la provincia o en un plafó del jutjat. ◊ Inscripció en el Registre Mercantil (en la fulla de l'empresari) i també la inscripció en el R. Propietat i en el R. Civil. Efectes sobre creditors: És la paralització de les accions q cada un d'ells tinguin x reclamar el seu crèdit i la substitució d'aquestes actuacions individuals x un procediment col·lectiu on intervinguin tots en una posició més o menys peritària. Es crea d'aquesta manera la Massa de creditors o la Massa passiva. Efectes sobre els crèdits: • tots els crèdits s'han de fer líquids. 119

• tots els crèdits es tenen per vençuts, es perden els terminis de venciment. • els crèdits deixen de generar interès. Hi ha excepcions com son els préstecs hipotecaris i penyores (aquests si q generen interessos). OPERACIONS SOBRE LA MASSA ACTIVA Descobrir quins son els bens que pertanyen al fallit averiguar els bens q estan en propietat i possessió del deutor. Però hem de descartar: ♦ els bens que estan en possessió del deutor i que no son seus. ♦ Esbrinar els bens que no estan en posició del deutor però son seus. ♦ Esbrinar si algun be va sortir del patrimoni del deutor de forma fraudolenta i x tant que s'han de tornar al deutor. REINTEGRACIÓ DE LA MASSA DE LA FALLIDA : tornar bens que van sortir indegudament o pertanyen a la massa. Retroacció de la fallida En la fallida el jutge determina una data anterior a la declaració de fallida que s'anomena Data de Retroacció de la fallida , aquesta marca l'inici del període en situació de fallida, i per tant no podrà disposar del seu patrimoni, en conseqüència, tots els actes de domini i administració fets per el deutor fallit dins al periode de retroacció de la fallida son nuls. I els bens que van sortir de la massa i o van fer indegudament s'han de retornar. Accions de impugnació el codi permet als síndics que impugnin una sèrie d'actes efectuats x el fallit q es van realitzar fins i tot abans de la 120

data de retroacció de la fallida. OPERACIONS SOBRE LA MASSA PASIVA: La massa és la que integra el conjunt de creditors del deutor fallit. Com es forma la massa? Una vegada declarada la fallida, els creditors queden agrupats en un consorci (conjunt de totes les persones q tenen algun crèdit pendent). Les persones que integren el consorci son tots els creditors del fallit però amb una excepció, aquells que tenen dret de separació (dret a executar bens al marge de la fallida, i amb els diners que es fan d'aquells bens venuts, ells son els primers en cobrar). Si sobren diners d'aquesta venda de bens, van a parar als altres creditors. Si en falten passaran un altre cop a ser creditors. Aquests creditors amb dret de separació tenen una garantia sobre un determinat bé. Els hipotecaris i creditors amb pernyora aquests no s'integren a la massa, primer cobren ells i després els altres creditors. EXAMEN I RECONEIXEMENT DE CRÈDITS : S'ha d'examinar cada un dels crèdits q es presenten, i veure si son crèdits reals o no. Procediment: Junta general de creditors que presideix el jutge.En aquesta junta no i participen els creditors que tenen dret de separació. Abans d'aquesta junta: el jutge una vegada s'han nomenat els síndics fixa un termini pq els creditors 121

aportin el títol que justifica el seu crèdit. Els síndics fan la comprovació real d'aquests crèdits i formen un estat general de crèdits on hi ha la llista de tots els crèdits que s'han presentat i s'han de pagar. Un cop fet tot això, es reuneix la junta de creditors i es presenta l'estat general. Tots els creditors de la junta poden realitzar les observacions que creguin convenients. El reconeixement o l'exclusió dels crèdits la resoldran els creditors per votació. Per que un crèdit quedi reconegut han de votar a favor d'ell 2/3 parts dels creditors q a l'hora representin les 3/5 parts dels crèdits. Si no volen votar, o no s'arriba a cap acord, el jutge decidirà. (Els creditors majoritaris son bancs i seguretat social.) GRADUACIÓ DE CRÈDITS : El jutge una vegada tenim els crèdits, ha de convocar una nova junta que te com a finalitat la graduació de crèdits. Es tracta de posar els crèdits en determinats grups. Els crèdits que estan agrupats cobraran abans, i els que estan exclosos o faran després. La graduació és fa en 2 seccions: • Inclou els crèdits q s'han de pagar amb el producte de bens mobles. Dintre d'aquest hi ha un ordre de cobrament: • primer cobraran aquells q s'anomenen crèdits singularment 122

privilegiats (sous treballadors i determinats deutes amb l'administració tributària). • en segon lloc els crèdits privilegiats que tenen un dret preferent que els i assigna la llei. • crèdits que consten en escriptura pública (document públic) • crèdits per operacions mercantils • crèdits comuns derivats d'operacions civils. • inclou els crèdits que s'han de pagar amb el producte de bens immobles. • en primer lloc hi ha els crèdits x salaris només dels 30 últims dies de treball i que no superin el doble del salari mínim professional. • en segon lloc els crèdits que tenen un dret real de garantia i en els quals no existeixi dret de separació. • en tercer lloc hi ha el mateix ordre que en el dels bens mobles. ACABAMENT FALLIDA • Forma d'acabament normal de la fallida repartir l'actiu entre els creditors. Primer pagar els deutes de la massa son deutes q han sortit del procediment de fallida (sous síndics). Segon un cop pagat es comença a pagar als creditors amb l'ordre que hem dit abans. Dintre de cada grup els creditors cobren a Prorrata ( en proporció al seu crèdit). Amb una excepció: els creditors que tenen el crèdit documentat a través de document públic, aquests cobren a ordre de data de document públic. EXISTÈNCIA DE CONVENI: Acord entre deutor i creditor amb el vist i blau judicial i que té com a objectiu principal que els creditors cobrin d'una manera diferent a la liquidació patrimonial del deutor. Es 123

tracta de pactar una altre sortida que no sigui la fallida. La iniciativa del conveni pot sortir tant del deutor com dels creditors però s'ha de tenir amb compte dues coses: ♦ Els que siguin declarats en fallida fraudolenta no poden celebrar el conveni. ♦ Determinats creditors (si ells ho volen) poden quedar al marge del conveni. El conveni afecta a la resta de creditors, de manera que tots els altres creditors queden subjectes al conveni. Esta prohibit que es faci algun pacte amb els creditors al marge (fora) del conveni. Si ho fa, la llei diu que el deutor quedarà com a culpable i els creditors es quedaran sense cobrar els deutes. El conveni es decideix en junta de creditors. Aquesta aprovació requereix d'una majoria necessària; que votin a favor més de la meitat dels creditors que assisteixin a la junta i al mateix temps els creditors que voten a favor representin les 3/5 parts del total del passiu. Una vegada votat a favor del conveni el jutge l'ha d'aprovar. En aquest conveni es poden pactar moltes coses (condicions): Les tres més típiques són: ♦ QUITA: perdó de determinats deutes. ♦ ESPERA: aplaçament dels crèdits. ♦ Combinació de les dues condicions anteriors (QUITA i ESPERA). A part d'aquestes poden haver−hi altres solucions. Aquest conveni suspèn el procediment de fallida i des de aquest moment el fallit queda 124

subjecte al compliment del que s'ha pactat. En cas que s'incompleixi, qualsevol creditor pot demanar al jutge que es rescindeixi el conveni i continuï la fallida. REHABILITACIÓ DEL FALLIT: Una vegada acabada la fallida i complertes determinades condicions per el fallit aquest pot demanar la seva rehabilitació. La rehabilitació posa al fallit en la mateix situació personal en que es trobava. Perquè es pugui demanar la rehabilitació són necessaris tres requisits: ♦ que la fallida no hagi sigut fraudulenta. ♦ Que ho sol·liciti el propi fallit ♦ Que el fallit hagi o bé complert amb el conveni o bé demostri que s'han satisfer tots els deutes que tenia. SUSPENCIÓ DE PAGAMENTS: Tradicionalment la suspensió de pagaments era una situació pensada per els empresaris que tenien suficients béns per satisfer els pagaments però no tenien prou liquidesa (en un moment determinat). Actualment esta pensada també per supòsits de insolvència patrimonial. PRESSUPOSITS DE LA SUSPENCIÓ DE PAGAMENTS: Pressupòsits subjectius: ♦ Es tracta d'un procediment empresarial. ♦ La insolvència pot ser: ◊ Provisional (manca 125

de liquidesa) ◊ Definitiva (passiu > actiu) Pressupòsits objectius: ♦ La sol·licitud de la suspensió dels pagaments només pot ser presentada per el deutor. Quan es tracta d'una societat mercantil la sol·licitud s'ha de basar en un acord de la junta general d'accionistes o dels socis. En qualsevol activitat, l'empresari ha de presentar una sèrie de documents al jutge. Els documents més importants són: ♦ llibre de comptabilitat ♦ balanç detallat d'actiu i passiu ♦ relació de creditors ♦ memòria on apareguin les causes que l'han portat a la suspensió de pagaments on també s'especifiqui de quins mitjans disposa per afrontar al pagament dels deutors. ♦ Proposició de pagament de deutes (proposta de conveni). ADMISIÓ I DECLARACIÓ DE LA SUSPENCIÓ: L'empresari presenta la sol·licitud al jutge i aquest dicta una providència que té per sol·licitada la suspensió. Aquesta providència intervé en les operacions del deutor, estableix un control sobre les actuacions del deutor, i es dicta molt ràpid (el dia després). Una vegada tenim la sol·licitud, el jutge nomena tres interventors, dos dels quals són auditors de compres i el tercer un dels creditors més importants. Aquests tres interventors tenen varies funcions, entre aquestes funcions en destaquem dues: ♦ control de les operacions del 126

que està en suspensió de pagament. ♦ Han de valorar un informe o un dictamen sobre la exactitud del balanç que ha presentat l'empresari (comptabilitat i de les causes que ha aportat com a justificació de la suspensió de pagament). En alguns casos (si el jutge ho decideix) els tres interventors es poden reduir a un (auditor de compres). Una vegada fer això, el jutge, basat amb l'informe que fan els interventors, declara la suspensió de pagament i qualifica la insolvència com a provisional o definitiva. En el cas de que sigui insolvència provisional el jutge el que fa es convocar la junta de creditors, però si la insolvència és definitiva, el jutge ha de fixar en primer lloc, la quantia exacte amb que el passiu supera a l'actiu i donarà un termini de 15 dies al deutor perquè consigni o afiansi la diferència. Es evident que si cobreix la quantitat ens trobarem en una situació d'insolvència provisional i es convocarà a junta de creditors. Si el deutor no es capaç de cobrir la diferència no vol dir que no s'acabi, pot seguir amb insolvència definitiva. La situació de suspensió de pagaments només segueix: ♦ si els creditors no sol·liciten la fallida ♦ quan segueix el procediment de suspensió de pagaments amb insolvència, s'apliquen algunes normes de fallida s'apliquen dues classes de normes: normes retroactives i normes de situació de 127

fallida. EFECTES QUE TÉ LA DECLARACIÓ DE SUSPENCIÓ DE PAGAMENT SOBRE EL DEUTOR: ♦ sobre la situació personal del deutor no te efectes ♦ té efectes sobre la situació patrimonial. L'empresari declarat en suspensió de pagament continua al cap davant del negoci però els interventors hauran d'autoritzar les accions, o operacions de l'empresari. La realització d'un acte o un contracte sense autorització es considera que es nul. Pot tenir responsabilitats penals. EFECTES QUE TÉ LA PUBLICITAT DE LA DECLARACIÓ DE SUSPENCIÓ DE PAGAMENTS: ♦ s'inscriuen en diversos registres: ◊ mercantil ◊ civil ◊ propietat (entre d'altres) EFECTES RESPECTE ELS CRÈDITS: ♦ els crèdits continuen generant interessos. ♦ La declaració de suspensió de pagaments impedeix sol·licitar la fallida de l'empresari ♦ La sol·licitud de la suspensió de pagaments es penalitzen totes les accions individuals que els creditors hagin començat respecte el deutor. OPERACIONS: ♦ El jutge convoca la junta dels creditors. 128

♦ El jutge sabrà als creditors que haurà d'avisar a partir del document entregat abans on posava la relació de creditors o a partir dels interventors que tenen l'obligació de fer una llista de creditors i els diners que es deuen a cada un d'ells. ♦ Al mateix temps s'ha de fer una relació dels béns que integren la massa activa (que també ho fan els interventors). ♦ Un cop tenim els béns de l'actiu i els creditors es convoca la junta. ♦ El jutge te que votar sobre el conveni. ◊ La junta es pot celebrar de dues maneres diferents: ◊ A través d'una reunió: es reuneixen i discuteixen sobre el tema. ◊ Que es celebri per escrit sense reunió. ◊ tramitació ordinària: (a través de reunió); Es convoquen als creditors que estan a la llista de creditors de forma individual. Aquesta junta es presidida per el jutge i tenen l'obligació d'assistir−hi tant el deutor com els interventors. Entre la convocatòria de la junta i la seva celebració hi ha d'haver un mínim de 30 dies. Perquè la junta s'entregui constituïda legalment i per tant es pugui celebrar es 129

necessària la presència mínima de creditors (aquest mínim és de les 3/5 parts del passiu, 60% dels deutes). Si no s'aconsegueix aquest quòrum la suspensió es donarà per finalitzada. Una vegada constituïda la junta es llegeix la proposta de conveni que ha fet el deutor i a continuació les delibera opinant sobre aquesta proposta de conveni. A continuació s'ha de votar per veure si s'aprova. El que passa es que hi ha dues votacions: ⋅ Aprovació en primera convocatòria: es requereixen les següents majories: • més de la meitat dels creditors assistents han de votar, els quals representen un percentatge del passiu que 130

varia en funció de les condicions del conveni. Si el conveni preveu un aplaçament del crèdit menor a3 anys l'aprovació ha de ser feta per 3/5 parts. En canvi, si l'aplaçament és per més de 3 anys o estem en insolvència definitiva es necessita l'aprovació de ¾ parts del passiu. ⋅ Aprovació en segona convocatòria: 131

Si no s'aconsegueixen aquestes majories, el jutge convocarà una nova junta. En aquest cas, s'aprovarà el conveni si hi ha el vot favorable de 2/3 parts del passiu. Si no s'aconsegueix aprovar el conveni el jutge dona per finalitzat el conveni i els creditors podran sol·licitar la fallida. El jutge té 8 dies després de la celebració del conveni per donar el vist i blau i qualsevol dels creditors durant aquest temps pot protestar. Un cop donat el vist per el jutge s'ha d'inscriure al registres públics. ◊ celebració per escrit (no ho farem) EFECTES DEL CONVENI: ⋅ efectes obligatoris per el deutor i tots els creditors 132

hagin assistit o no a la Junta. Només amb una excepció: els creditors amb dret a separació. ⋅ el que es pot pactar en el conveni són amplies ; Les més habituals són: QUITA, ESPERA, QUITA Y ESPERA. ⋅ El conveni posa fi al procediment de suspensió de pagament. El deutor recupera la seva llibertat d'actuació excepte que en el conveni s'hagi previst una altre cosa. RECESIÓ DEL CONVENI: Si el deutor no compleix el conveni qualsevol dels creditors pot demanar la recessió del conveni i la declaració de fallida del deutor. La suspensió de 133

pagament està regulada per una llei de 1922/26 de juliol. La fallida està regulada al codi de comerç. Hi ha un projecte de llei concursal que quan s'aprovi modificarà la normativa de la suspensió de pagaments i de la fallida. 21 LLETRA DE CANVI Lliurador Lliurat Acepto po/pp Prenedor / tomador Import (amb lletres) Domiciliació Import (en números) Venciment suplament A B Arrandador Arrandatari Proveïdor

134