Capacitat jurídica i capacitat d'obrar. Minoria d'edat. Incapacitació Exercici 1. Supòsit de fet . El matrimoni formar per Martí Costa i Roser Aldrich estan esperant bessons. En Martí és fill únic. El seu pare Josep Costa, fa una donació d'una finca rústica situada a Cassà a favor dels seus futurs néts el dia 16 de març de 1989. El matrimoni Costa accepta la donació el 9 de juliol de 1989. Roser té els bessons el dia 10 de setembre de 1989, però un d'ells mor a les 253 hores del seu naixement. A l'edat de 12 anys, el nen, que és molt nerviós i que contínuament provoca problemes als seus pares, llença un test des de casa seva a una dona que passeja pel carrer provocant−li greus lesions. El matrimoni es troba en dificultats econòmiques i no pot fer front a aquestes despeses, decidint vendre l'immoble que Josep Costa, l'avi, va deixar al nét. Qüestions: • Fins quin moment del naixement els bessons reben el tractament de nasciturus o concepturus? Tenen personalitat Jurídica? Per què? Concepturus: Concebut i no nascut. Nasciturus: Concebut i nascut. No, perquè encara no han nascut. • El bessó que mor, tenia personalitat jurídica abans de morir? No, perquè per tenir personalitat jurídica havien d'haver passat 24 hores i només van passar 23. • Quan te personalitat jurídica el bessó que sobreviu? Quan han passat 24 hores des del seu naixement • Com s'apliquen els efectes favorables de l'article 29 del codi civil. Al supòsit de la donació del Sr. Costa? En un principi, aquesta donació seria invalida. • Què passaria si els dos bessons haguessin mort a les 23 hores del seu naixement? Que la finca se la quedaria l'avi. • Respecte als danys causats a la vianant, qui ha de respondre, els pares o el fill, ja que aquest té patrimoni suficient? Haurien de respondre els pares perquè el fill es menor de edat i per tant esta sota la responsabilitat dels seus pares. • Poden els pares fer la venda lliurement? 1

No, per poder fer la venda han de demanar una autorització judicial.

Exercici 2. Analitza el següent supòsit de fet • Joan, jove de 23 anys, té pertorbades les seves facultats mentals, però gaudeix d'intervals lúcids. En un d'aquests moments lúcids fa testament, es casa i es compra un cotxe. El venedor després de concloure el contracte, al·legant que en Joan no té capacitat, impugna el contracte. Qüestions: • Són vàlids cadascun dels negocis realitzats per En Joan? Per què? Si perquè no ens diu que tingui una sentencia en contra de les seves facultats. • És correcte l'actuació del venedor impugnant el contracte? No. • Es donaria la mateixa solució en el cas que els negocis s'haguessin celebrat en un interval no lúcid? Per què? Si perquè en principi no hi ha cap sentencia. • Quin és el procediment per incapacitar a en Joan? S'ha de fer comunicar aquest fet al Ministeri Fiscal. • Laura fou incapacitada l'any 1983 a causa d'una malaltia psíquica. L'any 1987, desprès d'un nou tractament, va tenir una recuperació espectacular portant a patir de llavors una vida completament normal fins l'any 1989 en que va morir. Qüestions: • Els negocis realitzats per la Laura des de 1987 fins a la seva mort, són impugnables? Per què? No, suposant que tingui una sentència declarant la capacitat de Laura. • Són nuls, i en aquest cas, qui podria sol·licitar la declaració de nul·litat? Si no la Laura no té la sentència declarant la capacitat de Laura poden ser nuls i els podria sol·licitar el cònjuge o descendents i, si no als ascendents o germans. • Són vàlids? Per què? Serien vàlids si la Laura tingués una sentència declarant la seva capacitat. • Cas d'existir una sentència declarant la capacitat de Laura, tindria efectes retroactius? No.

2

Nota: Perquè un contracte sigui vàlid s'ha de complir que el consentiment sigui lliure, objecte i causa (no seria vàlid un contracte si la persona esta borratxa) . Prescripció i caducitat Exercici 1. Supòsit de fet. En Pere viu en una masia a Banyoles, fa deu anys va comprar com inversió una plaça d'aparcament a la ciutat de Girona que no utilitza. Com les coses l'anaven bé no en va fer res d'ella, ni la va vendre ni la va arrendar. L'Andreu des de fa més de deu anys viu al bloc de pisos on es troba el pàrking d'en Pere, ell és propietari també d'una plaça d'aparcament al mateix immoble. Com que mai s'utilitzava el pàrking del costat (el d'en Pere), va començar a dipositar−hi el seu mobiliari vell com si fos seu per un període de trenta anys i dos dies. Un amic d'en Pere lloga un pis al mateix edifici i aquest l'ofereix la seva plaça de pàrking, l'amic accepta i es troba amb que la plaça està ocupada, la qual cosa comunica a Pere. Qüestions: • Pot en Pere reclamar la propietat? Per què? Sí, perquè només porta deu anys sense utilitzar−la. • Pot l'Andreu oposar−se a la reclamació d'en Pere? Cas afirmatiu, què al·legaria? Si, podria alejar que ha prescrit perquè han passat més de 30 anys; però perdria perquè en propietat del Pere només han passat deu anys. • Quin és el termini de prescripció? 30 anys. • Podria l'Andreu renunciar a la prescripció guanyada? Si. • Prescriuria d'ofici el dret d'en Pere? No. • Què passaria si l'Andreu hagués utilitzat la plaça d'aparcament per un període de quaranta anys? Podria reclamar en Pere? Com ho hauria de fer? Es quedaria igual perquè encara no haurien passat els 30 anys per en Pere.

Exercici 2. Supòsit de fet. En Carles i la Maria són parella de fet des de l'any 1994. El dia 2 de setembre de l'any 1995 neix el seu primer 3

fill Aniol, el mateix dia en Carles inscriu el seu fill al registre Civil. Als vuit mesos del naixement de l'Aniol, en Carles descobreix que la Maria es veu amb un altre home i sospita que potser la relació dura des d'abans de néixer l'Aniol i desconfia de la seva paternitat. Qüestions: • Podrà en Carles impugnar la paternitat de l'Aniol? Si. • En cas afirmatiu, quin és el termini per fer−ho? 2 anys si es a Catalunya i 1 any a la resta d'España, comptat des de que tingués coneixement del fet. • Podrà interrompre el termini? En cas de poder−ho fer, quina seria la manera? No. • En cas de conèixer la relació de la Maria amb l'altre home als deu anys de convivència, podria impugnar la paternitat? Si, si aporta proves suficients que justifiquin que acabava de sospitar el dubte de la seva paternitat. • La caducitat pot ser apreciada pel Jutge d'ofici? Si.

Registre de la propietat. Doble venda, eficàcia de la inscripció Exercici 1. Supòsit de fet. Anna Puig ven un immoble en data 18.05.1970 a Josep García, aquest no inscriu la compra−venta en el Registre de la Propietat però l'arrenda amb opció de compra a Salvador Martí. D'altra banda Anna Puig, en veure que registralment constava com a propietària ven de nou l'immoble al seu amic Joan Grau en data 20.01.75 i l'inscriu al Registre el 06.05.1975, mai fa ús de l'immoble. Posteriorment Joan Grau ven a Francesc Ferragut per escriptura de 29 de novembre de 1977 que l'inscriu al Registre de la Propietat. Conseqüències: la. Salvador Martí i Josep García interposen una demanda judicial demanant la nul·litat de les successives vendes í la cancel·lació de les inscripcions al Registre de la Propietat. El Jutjat dicta Sentència estimant la demanda i declara la nul·litat de la 2a venda efectuada per Anna Puig a Joan Grau atesa la mala fe existent, també es declara la nul·litat de la posterior venda a Francesc Ferragut de Joan Grau en base a que la ineficàcia de la 2a venda s'estén a les posteriors. 2a. Contra aquesta sentencia s'interposen dos recursos:

4

a) Joan Grau al·lega que no s'ha tingut en compte la presumpció a favor del posseïdor, manifesta que obrava de bona fe, no obstant l'Audiència desestima aquest recurs perquè considera que s'ha demostrat la mala fe d'en Joan Grau doncs malgrat ser cert que la bona fe es presumeix que sempre existeix en el present cas s'ha demostrat que quan va comprar sabia que Anna Puig ja no era la propietària. b) El 2n recurs l'interposa el 3r comprador, En Francesc Ferragut al·lega que se'l ha de considerar propietari perquè concorren tots els requisits de bona fe, títol onerós i aparença formal registral. La Audiència estima el recurs en base als següents motius: 1. No s'ha demostrat que actués de mala fe, s'ha de presumir doncs que va actuar de bona fe. La bona fe en aquest cas consisteix en la ignorància de la inexactitud registral o de la titularitat en la propietat que el registre proclama. 2. Ha quedat acreditat l'adquisició a títol onerós. 3. Confien en l'aparença formal registral que no dóna cap opció a dubtar del Sr. Ferragut. 4. Segons el principi de la fe pública registral, malgrat la invalidesa del contracte s'ha de protegir als adquirents en el que concorrin els requisits de l'art. 34 de la Llei Hipotecària. 5. La mala fe del venedor Joan Grau no perjudica al següent propietari que adquireix de bona fe. 6. El primer comprador (Josep Grau) no queda orfe de protecció jurídica doncs malgrat haver perdut la titularitat real sobre l'immoble adquirit per En Francesc Ferragut doncs manté un dret de naturalesa personal contra el causant de la despossessió. Qüestions: • Com actua l'article 34 de la Llei Hipotecària respecte el cas qüestionat? S'hauria de quedar amb la propietat Francesc Ferragut perquè Joan Grau l'ha registrat primer. • Com actua l'article 1473 del Codi Civil? La propietat seria de Francesc Ferragut perquè Joan Grau l'ha registrat primer. • Quina és la importància de la bona o mala fe? Si el contracte es realitza amb bona fe (primera venda) el contracte té més validesa, mentre que si es realitza amb mala fe (segona venda) el contracte pot quedar anul·lat. • Que passaria si en Francesc Ferragut hagués adquirit l'immoble a títol gratuït? La propietat passaria a ser d'en Josep García perquè tant l'Anna Puig com En Joan Grau han actuat de mala fe. 5 . Si en Josep García hagués inscrit la compravenda al Registre de la Propietat immediatament després d'atorgar l'escriptura pública de compravenda ¿com afectaria a la 2a venda entre Anna Puig i en Joan Grau? Quedaria anul·lada, perquè la propietat ja no estaria registrada a nom d'Anna Puig i, per tant, no la podria tornar a vendre. • A favor de qui resol el Tribunal Suprem? 5

El Tribunal resol a favor de Francesc Ferragut. • En quina situació queden ara Josep García i Salvador Martí? Josep García li haurà de tornar el doble dels diners pagats per el Salvador Martí més els danys i perjudicis que li hagi ocasionat. Anna Puig indemnitzarà En Josep García amb el doble del diners que ell va pagar més els danys i perjudicis ocasionats (inclosos els danys i perjudicis que haurà de pagar en Josep Garcia a en Salvador Martí) Activitats Acadèmiques Dirigides Introducció al Dret i Dret Mercantil

1r. Curs de Ciències Empresarials

−Pàgina 1− Activitats Acadèmiques Dirigides Introducció al Dret i Dret Mercantil

1r. Curs de Ciències Empresarials

−Pàgina 7−

6