El tennis

Reglament. Puntuació. Terreny de joc. L'equip. Jugadors. Cops

1 downloads 458 Views 127KB Size

Recommend Stories


Real Tennis o Jeu de Paume, origen del actual tenis:
Historia del tenis: Para poder explicar el nacimiento del tenis, nos remontamos a las culturas griega, romana y egipcia en las que se originan los jue

MANUAL DEL JUEGO EA SPORTS GRAND SLAM TENNIS 2
MANUAL DEL JUEGO EA SPORTS™ GRAND SLAM® TENNIS 2 1 NOCIONES BÁSICAS 2 JUGAR AHORA 6 MODOS DE JUEGO 7 ENTRENAMIENTO 12 JUGAR ONLINE 14 ZO

Síndrome del túnel radial. Epicondilitis resistente. Radial tunnel syndrome. Resistant tennis elbow
Originales Síndrome del túnel radial. Epicondilitis resistente Radial tunnel syndrome. “Resistant tennis elbow” C. SIMÓN PÉREZ (2), J.I. RODRÍGUEZ M

Story Transcript

El tennis 1.Historia El tennis va ser inventat per un anglès. El primer campionat del món es va celebrar el 1877 a Wimbledon, la catedral del tennis. Aquell any també es van confeccionar les regles definitives i generals que, son les que perduren en l'actualitat. La forma del terreny de joc i la seva delimitacio eren com les actuals, pasa el mateix amb el sistema de puntuació. De totes maneres les regles tècniques d'aquella època, eren molt diferents de les actuals. La pista estava constituida per una xarxa portà til que s'havia de colocar en un prat d'herba. Les dimensions de la pista també eren diferents: −La zona per efectuar el servei estava al fons de la pista, i a terra hi havia marcat un rombe dins del qual s'havia de colocar el tennista per efectuar−lo. −La xarxa tenia una altura d'un metre en el centre, mentre que l'altura dels extrems era de 1'5m més o menys, al 1882 es va rebaixar l'altura de la xarxa, que va quedar establerta en 1'06m.

En aquella època el tennis va assolir un èxit considerable i es va arribar a extendre per tota Anglaterra amb molta rapidesa. A l'any 1884, van començar a participar les dones en aquest esport, al principi només s'organitzaven competicions individuals, però al momento en que les dones van començar a participar es van establir el partits dobles masculins. 2.El joc 2.1.Obtenció de punts • Si el servei rebota en el jugador que resta o en la seva raqueta abans d'arribar a terra, el punt serà pel jugador que ha efectuat el servei. També s'obtindrà el punt quan el jugador que està restant no pot dornar el servei a camp contrari. 1

• El jugador que resta aconseguirà anotar−se el punt quan el seu oponent que està al servei cometi dues faltes seguides. També aconseguirà el punt quan el seu oponent pugui perdre'l de la manera que sigui, estrellant la pilota contra la xarxa o be llançant−la fora de la pista. • Quan la bola va a parar sobre la lÃ-nia es considera com a bó el cop, per tant el punt es contarà a favor del jugador que hagi realitzat el cop. • En el cas que la pilota toqui la valla metà lica o la cadira del jutge després d'haver botat en l'interior de la pista, el punt recaurà a favor del jugador que hagi realitzat el cop. 2.2.Pèrdua de punts • Quan la devolució s'estrella contra la xarxa. • Quan el jugador o la seva raqueta toquen la xarxa o qualsevol accessori depenent d'ella. • Quan el jugador realitzi un cop i la pilota surt fora de les lÃ-nies que delimiten la pista de joc. • Quan el jugador toca la pilota més d'una vegada abans de que passi a camp contrari. • Quan el jugador colpeja la pilota de volea abans que hagi traspasat totalment la xarxa. • Quan la bola s'estrella en el cos del jugador. • Quan el jugador llança la raqueta i aquesta no està subjectada per la mà . En aquest cas, tot i que la raqueta faci rebotar la pilota cap el camp contrari, el punt no serà comptabilitzat a favor seu, sinó a favor del seu adversari. • Les regles per als partits dobles son molt semblants pero hi ha algunes excepcions: • La parella a qui li correspongui treure decideix quin dels dos components de l'equip ha d'efectuar en primer lloc el servei. Quan s'arriba al segon joc i li correspon el servei a la parella contrà ria, aquesta decidirà també quin dels dos components de l'equip efectuarà el servei. Una vegada s'arriba al tercer joc treurà el company del jugador que havia servit en el primer joc. AixÃ- mateix passa en el quart joc, però en l'altra parella. D'aquesta manera es va mantenint aquest ordre al llarg del partit. • La parella que resta en el primer joc es posa d'acord perquè un d'ells efectui el resta del primer servei. Després, quan es disputa el segon joc, ha de ser l'altre component de l'equip el que es coloqui al resta. L'altra parella ha de procedir de la mateixa manera quan li correspongui estar al reste. Per tant, al llarg d'un joc, els components de la parella han d'anar alternan la possibilitat de restar. • Es considera que el servei és dolent quan es cometen les mateixes infraccions que en els individuals; però a més a més, quan el servei toca al company del jugador que serveix. • En el cas que la bola toqui a algun dels dos components de l'equip que esta al resta abans que la pilota boti, el punt es decantarà a favor de la parella que està servint. 3.Puntuació Un cop guanyat el primer punt, s'anotara un 15 al jugador que l'ha obtingut, al segon punt s'anota un 30, al tercer un 40, si al quart punt el contrari no ha guanyat 3 punts haurà guanyat el set, llavors tindrà que guanyar dos punts més per guanyar el set. El primer jugador que guanyi 6 jocs serà el guanyador del set, sempre que l'altre no hagi aconseguit més de 4 jocs, si l'adversari te més de 4 jocs, es continua fins que l'altre tingui dos sets de diferencia. Es canvia de camp quan un cop acabat el set, si aquest ha finalizat en numero senar, es canvia fins al seguent set 4.El terreny de joc 4.1.Mesures i estructura En partits individuals la pista de joc esta constituida, per un rectangle que té 23.77 m de llargada per 8.23m d'ample. Mentre que en dobles l'amplada augmenta fins a 10.97 m. 2

A la meitat de la pista es troba la xarxa que la divideix en 2 camps, subjectada als pals laterals que tenen una alçada de 1.06m situats a 0.915m de les linies laterals de cada banda. L'altura de la xarxa es da 0.915m en el centre, i es manté tensa per una cinta blanca d'uns 5cm d'ample que es lliga a terra. A la part superior de la xarxa hi ha una altra cinta de tela que també té uns 5cm d'ample. La pista esta limitada per les lÃ-nies: −Linies laterals: delimiten els costat. −LÃ-nies de fons: delimiten la longitud de la pista. −LÃ-nies de sevei: traçades paralelament a la xarxa, a 6.4m d'ella. El rectangle que formen aquestes lÃ-nies amb la xarxa i les lÃ-nies laterals es divideix en dues parts iguals mitjançant una lÃ-nia central, configurant dos rectà ngles més petits, denominats à rees de servei. L'amplada de les lÃ-nies que delimiten la pista esta entre 2.5 i 5 cm. L'espai lliure que s'ha de deixar per que el jugador pugui correr i desplaçar−se per fora de la pista no ha de ser inferior a 6.4m a partir de la lÃ-nia de fons, i a 3.66m de les lÃ-nies laterals. 4.2.Tipus de pistes Respecte a la superfÃ-cie de les pistes de tennis, hem de distingir: −Les pistes descobertes, el terra sol ser d'herba, terra batuda o ciment. −Les pistes cobertes, solen ser de linólium o fusta. 4.3.Pros i contres: −Les pistes d'herba resulten desfavorables per la condició fÃ-sica del jugador i per la seva tècnica; tot i que també aquest tipus de terreny proporciona el mà xim coeficient a tots els cops. −Les pistes de terra batuda, permeten un major desembolupament de la tècnica i una major creativitat en el jugador. 5.Equip 5.1.La pilota Les pilotes de tennis han de ser d'un color vistós, per contrastar amb la pista. Acostumen a ser blanques o grogues. La seva superfÃ-cie exterior, te que ser llisa. Pes i dià metre −Dià metre: entre 6.35 i 6.67 cm −Pes: entre 56.7 i 58.47g −Bot: entre 1.35m com a mÃ-nim i 1.47m com a mà xim, deixant−la caure des d'una altura de 2.54m sobre un pis dur.

3

5.2.La raqueta El tennista té total llibertat per escollir el tipus de raqueta que millor s'adapti a les seves qualitats o estil de joc, podent variar la longitud del marc, el pes de la raqueta o el material de fabricació. De totes maneres els tennistes de categoria internacional solen utilitzar unes raquetes que no pesen més de 400g i d'una longitud d'uns 70cm aproximadament. Poden variar: −El cap del marc. −L'empunyadura. −El pes i les dimensions del marc. −La tensió de les cordes. −El material del cordatge i del marc. Atenent al pes del marc, es poden distingir tres classes ben diferenciades de raquetes, que són: −Light: El pes varia entre 354 i 368g. −Light−medium: El pes varia entre 368 i 382g −Medium: El pes varia entre 382 i 397g. 6.Jugadors 6.1.Tipus de roba Haurà n de vestir una roba que els permeti llibertat de moviment. Abans d'iniciar un partit, quan el jugador realitza l'escalfament, es aconsellable que porti un xandal posat amb la finalitat d'acostumar el més rà pidament possible els musculs a la temperatura en la que estarà n durant tot el partit. És aconsellable que tota la roba sigui absorbent per tal de substraure tota la suor. 6.2.Reglament Per altra banda, el reglament diu dels jugadors que: −Tots els jugadors que participin en una competició tennÃ-stica haurà n d'arbitrar algún partit de la competició en la que estiguin inscrits. Aquesta regla s'usa en tots els casos menys en els jugadors de categorÃ-a. −En el cas que un jugador falti a la convocatòria serà exclòs de la competició. També serà expulsat de la competició el jugador que no vulgui jugar algun partit per algunes raons que el jutge à rbitre consideri insuficients; però si aquest dóna com a và lides les raons del jugador, llavors podrà suspendre el partit. −Quan un jugador hagi de disputar dos partits individuals seguits, seli haurà n de deixar vint minuts de descans perquè reposi forçes. En el cas que els individuals es realitzin al millor de cinc sets, el jugador no podrà ser obligat a jugar més d'un partit en un matinal o en un sessió vespertina. 4

−Els jugadors tenen dret a recusar el jutge de cadira. Pot fer−se aixó inclús mentre s'està celebrant un partit; llavors el jutge à rbitre proceedix a la substitució del jutge de cadira. De totes maneres, el jugador no pot demanar la substitució d'algun dels jutges si no te raons và lides per a aixó, i el jugador, quan pretén substittuir a un jutge enmig d'un partit, ha d'esperar fins al final del joc per fer efectiva la seva reclamació. El jugador pot recusar a dos jutges consecutivament, però el tercer ja no podrà ser recusat. 7.Cops 7.1.El sac El sac es el cop més important en el tennis, ja que es el que dona inici al partit. Te diversos tipus d'efectes, que exigiesen modificacions a l'empunyardura de la raqueta. El segon sac, sol buscar major seguritat en el resultat, per aixo se solen fer sacs liftats i tallats per provocar major dificultad al seu contrincant. 7.2. Drive El drive es un cop bà sic. Consisteix a impactar la pilota desprès del bot, en forma directa, del mateix costat del braç del jugador, per la majoria de jugadors es el fundamental per anotar un punt. 7.3. Revès. Es el cop oposat al drive. Es un dels que més costa dominar, en aquest, es molt important la posición del cos, te que ser fet de perfil. Es important com en el drive, que el pes del cos es traslladi d'enredera cap endevant en el momento d'impactar la pilota 7.4.Volea La volea o cop d'aire, es el cop que es realitza abans de que la pilota boti, es executat normalmente prop de la zarza per definir un punt, es un cop que requireix molta velocitat i réflex. 7.5.Deixada Es el cop en que consisteix en que la pilota caigui lo mes a prop de la xarxa perquè aixi el contrincante no pugui colpejarla 7.6.Contra deixada Es la resposta de la deixada abans de que efectui el segon bot. 7.7.Remat O smash, s'efectua d'adalt a baix abans de que la pilota boti, indispensabla una gran potencia que no oportunitat de resposta al contrari 7.8.Cop d'aproximació Te com a fi,definir el punt abans de l'arribada del jugador a la xarxa. 7.9 Top spin

5

Es un tipus d'impacte a la pilota, per la cual es la mateixa que un gir de la mà , imposant un efecte de rotación cap endavant, que fa que cuan la pilota boti sorti cap adalt i endevant. 7.10. Cop tallat Es l'efecte contrari al top spin, la pilota va cap enderrera al contrari que al top spin, el metode es el mateix. 7.11. Plà El cop plà es aquell que es realitza sense fer cap efecte, molt efectiu quan es fa desde una alçada major a la xarxa d'adalt cap abaix. 7.12. Side spin O efecte lateral, es un efecte que pot ser utilitzat tant en el cop de dreta com d'esquerra i consisteix en pegarli a la pilota pel costat, aixi aconseguint una trayectoria lateralmente combada cap a tots els costats de la pista 7.13. Back spin O efecte de retorn, fa que la pilota torni cap enredera després de botar. 7.14. Globus Es un tir combat que s'utilitza per pasar al jugador per sobre. Index 1.Historia p.1 2.El joc p.2−3 2.1.Obtenció de punts p.2 2.2.Pèdua de punts p.2−3 3.Puntuació p.3 4.Terreny de joc p.3−4−5 4.1.Mesures i estructura p.3−4 4.2.Tipus de pistes p.4 4.3.Pros i contres p.5 5.Equip p.5−6 5.1.La pilota p.5 5.2.La raqueta p.6 6.Jugadors p.6−7 6

6.1.Tipus de roba p.6 6.2.Reglament p.6−7 7.Cops p.7−8 7.1.El sac 7.2. Drive 7.3. Revès 7.4.Volea 7.5.Deixada 7.6.Contra deixada 7.7.Remat 7.8.Cop d'aproximació 7.9 Top spin 7.10. Cop tallat 7.11. Plà 7.12. Side spin 7.13. Back spin 7.14. Globus El Tennis Èric de Pablos 1er Batxillerat C

7

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.