Introducció Que és el Tennis?

És un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors. Es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa i les mides exactes estan definides segons el sistema anglosaxó de mesures i varien segons si es juga individualment o per parelles. Consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer−la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar. Els jugadors (o parelles) juguen separats per la xarxa. Com es juga? El servei s'alterna entre les dues meitats de la pista. Per a cada punt, el servei comença darrera de la lÃ-nia més allunyada de la xarxa, entre la marca central i la lÃ-nia lateral. El restador pot començar a qualsevol lloc al seu costat de la xarxa. A un servei legal, la pilota ha de passar per sobre la xarxa (sense tocar−la) i caure sobre el rectangle de servei diagonalment oposat. Si la pilota toca la xarxa o no cau al quadre de servei, el servei és nul i el servidor haurà de repetir una vegada més el servei. Després d'un servei legal comença un piloteig, on cada jugador (o parelles) intercanvien llançaments sobre la xarxa. Una restada legal consisteix en què el restador colpegi la pilota exactament un cop abans que la pilota hagi botat dues vegades. La pilota llavors ha de tornar a passar sobre la xarxa i botar a l'altra meitat de la pista. El primer jugador que no aconsegueix retornar legalment la pilota perd el punt. Un partit de tennis està format per sets, el guanyador del partit serà qui aconsegueixi un número predeterminat de sets. Cada set està integrat per jocs. A cada joc hi ha un servidor, que es va alternant. Aquests jocs estan formats alhora per punts. El primer a guanyar quatre punts amb una diferència mÃ-nima de dos punts respecte al seu oponent és el guanyador del joc. Si es donés el cas en què cap dels jugadors o parelles tingui un avantatge de dos punts al arribar a quatre, guanyar el joc el primer que aconsegueixi una diferència de dos punts. El recompte dels punts és fa d'una manera peculiar: quan un jugador guanya el seu primer punt, el resultat momentani és de 15, quan guanya dos punts, 30 i quan guanyar tres punts, 40. Si els dos jugadors estan empatats a 40, es diu que hi ha deuce o iguals. El primer jugador o parella que guanyi un punt després del deuce, aconsegueix un avantatge, si també guanya el següent punt, aconsegueix el joc. Si no aconseguÃ-s el següent punt, tornaria a haver deuce fins a aconseguir una diferència de dos punts.

1

El jugador que guanya sis jocs, amb una diferència de dos, aconsegueix la victòria al set. Si es dóna que un jugador arriba al sisè joc, però amb una diferència d'un punt (6−5) s'haurà de continuar fins a aconseguir una diferència de dos. Si el reglament del torneig aixÃ- ho estableix, al arribar al 6−6 es jugarà un tie−break, on el resultat del set es jugar mitjançant punts fins que algú arriba a set, amb diferència de dos. Si s'arriba al setè punt, però sense diferència de dos (7−6), s'haurà de continuar jugant fins a que un dels jugadors aconsegueixi una diferència de dos punts. El guanyador del tie−break també aconsegueix el set

Desenvolupament Què és un escalfament? Un escalfament és l'activitat que disposa a l'organisme per a l'autèntic treball, ja que, implica la transició de la disposició orgà nica de repòs, a la possibilitat d'un treball intens. Com el seu nom indica, una de les reaccions més importants de l'escalfament és la producció de calor per part del múscul en moviment. Hi ha dos tipus d'escalfament: Escalfament General: L'escalfament general és molt adequat per començar activitats fÃ-siques poc especialitzades o de lleure. Ha d'influir en tot l'organisme. La carrera és l'exercici que millor respon a aquesta finalitat. Ha d'estar format per tres parts, que són sempre les mateixes, independentment de la disciplina esportiva. Bà sicament tenim les següents parts: 1ª.− Activació general mitjançant la carrera continua. 2ª.− Mobilitat articular general. 3ª.− Exercicis fÃ-sics generals de més intensitat.

2

Escalfament EspecÃ-fic: L'escalfament especÃ-fic reprodueix els moviments i els gestos tècnics que es produiran en l'activitat o en la competició. El seu objectiu és acostumar els músculs especÃ-fics als moviments especÃ-fics; millorar els encadenaments tècnics i centrar l'atenció de l'esportista en el moment de competició. L'escalfament especÃ-fic ha d'estar format per dues parts (després d'haver realitzat l'escalfament general), que poden ser modificades en funció d'uns objectius determinats, del tipus d'escalfament o disciplina esportiva. Però bà sicament tenim les següents parts: 1ª.− Exercicis fÃ-sics especÃ-fics de l'activitat fÃ-sica a realitzar. En aquest cas, com hem escollit tennis, els exercicis especÃ-fics que farem són: • Formar per parelles i passar−se la pilota amb la pala fent−la botar a terra. • Formar grups de quatre o cinc persones en fila india davant d'una paret. El primer de la fila ha de llençar la pilota contra la paret i quan aquesta li torni ha de donar−li amb la pala, després se'n va cap al final de la fila; i ara el següente ha de tornar a donar a la pilota contra la paret i anarse'n cap com el primer cap al final de la fila. S'ha de repetir aquest procediment fins que tots els membres del grup els hagi tocat com a mÃ-nim tres vegades durant uns tres minuts. • Formar parelles per fer petits partits de tennis individuals o per parelles. 2ª.− Estiraments especÃ-fics. En aquest cas, com hem escollit tennis, els estiraments especÃ-fics que farem són: Turmells: rotacions (alternant ambdós turmells i en ambdós sentits) Genolls: rotacions de forma progressiva, és a dir, primer rotacions dibuixant una circumferència petita fins dibuixar una circumferència molt gran (alternant ambdós genolls i en ambdós sentits).

3

Quà driceps: agafant la punta les peu amb la mà per darrere del cos (recolzant−nos a un company o alguna cosa per equilibrar−nos. Cintura: rotacions (de − a +), també podem dibuixar una circumferència petita fins dibuixar una circumferència molt gran (alternant ambdós genolls i en ambdós sentits). Pectoral i espatlla: agafant−nos el colze per davant de la barbeta, portant el colze el més enrere possible (amb ambdós braços) TrÃ-ceps: agafant el colze per darrere del cap (amb ambdós braços). Colzes: rotacions amb els colzes de forma progressiva (de − a +) tot subjectant per sota del colze amb l'altre mà . Coll: rotacions amb el cap de forma progressiva (de − a +). Canells: rotacions dels canells de forma progressiva (de − a +).

Conclusió Per nosaltres quatre, fer el treball sobre l'esport de Tennis ens ha servit per assabentar−nos que es el realment el tennis i com es juga. Ha sigut una gran experiència fer aquest treball i sobretot exposar−lo davant de tota la classe, ja que mai havÃ-em fet una classe de Educació FÃ-sica dirigida per nosaltres. L'únic problema que vam tenir, va ser la falta de material. No vam poder trobar raquetes de tennis i vam utilitzar unes pales de platja. Ens van faltar algunes pales i algunes persones van haver de jugar amb unes de ping−pong. Però apart d'això i la falta d'una mica més temps, ens vam divertir fent la classe i esperem que els altres també. Bibliografia

4

− Educació FÃ-sica E.S.O., editorial Calvià . Bloc de continguts 2: Condició fÃ-sica i salud, Unitat Didà ctica 2. 2. 3. L'Escalfament General − http://www.tenniscat.cat/tenniscat/escalfament/, consultat el dia 14 d'octubre del 2009 − http://www.wikipedia.org/wiki/Tenis, consultat el dia 18 d'octubre del 2009 8

5