EL TURISME DE CÀMPING AL MARESME: UNA ANÀLISI DE L’OFERTA FERRAN MARTÍ I TORRENT

TREBALL ACADÈMICAMENT DIRIGIT TUTORS: DR ALBERT SALÓ I MAYOLAS, DRA. ANNA GARRIGA RIPOLL 5É LLICENCIATURA D’ECONOMIA FACULTAT DE CIÈNCIES ECONOMIQUES I EMPRESARIALS UNIVERSITAT DE GIRONA

ÍNDEX

PRESENTACIÓ.................................................................................................. Pàg. 3 1. EL SECTOR TURÍSTIC CATALÀ I L’ANÀLISI ECONÒMICA MÉS RECENT..................................................................................................... Pàg. 5 2. ELS CÀMPINGS DEL MARESME: UNA ANÀLISI DESCRIPTIVA DE L’OFERTA.......................................................................................................... Pàg. 6 2.1. La proximitat dels càmpings al mar i l’oferta al llarg de l’any: primeres variables que defineixen una forta estacionalitat................................................. Pàg 9 2.2. Serveis dels càmpings................................................................................... Pàg 10 2.3. Els serveis i instal·lacions esportives............................................................ Pàg 16 3. ANÀLISI DELS PREUS: L’ESTACIONALITAT............................................. Pàg 18 3.1. Els preus dels bungalows.............................................................................. Pàg 19 3.2. Pack parcel·la + cotxe + tenda...................................................................... Pàg 20 3.3. Preus individuals: 1 adult.............................................................................. Pàg 21 3.4. L’estacionalitat segons categoria del càmping............................................. Pàg 22 4. CONCLUSIONS................................................................................................. Pàg 25 5. BIBLIOGRAFIA................................................................................................. Pàg 26

2

PRESENTACIÓ Aquest treball de recerca que us presentem a continuació va sorgir a partir d’un projecte de recerca presentat pel departament d’economia de la Universitat de Girona en la convocatòria de Beca de Col·laboració del Ministerio de Educación. S’ha pogut tirar endavant gràcies a la beca atorgada al febrer de 2012. Agraïments al Dr. Albert Saló, investigador responsable de la tutela del projecte, i a la Dra. Anna Garriga, per la seva col·laboració a l’hora d’elaborar aquest document que teniu entre mans. El treball tracta sobre el turisme de càmping al Maresme, i se n’ha fet una anàlisi exhaustiva des del punt de vista de l’oferta turística. Des del grup de recerca del departament s’ha potenciat aquests darrers anys la recerca sobre allotjaments turístics, sobretot dins la zona de la província de Girona, fent especial èmfasi a la Costa Brava, en treballs com: Differences in seasonal price patterns among second home rentals and hotels: Empirical evidence and practical implications: (A.Saló et al. 2011), Managing tourism products and destinations embedding public good components: A hedonic approach, Tourism Management (2010, Rigall-I-Torrent, R., Fluvia), Second home rental market: hedonic analysis of the effect of different characteristics and highmarket-share intermediary on price (A.Saló, A.Garriga, 2010). Pel que fa a l’anàlisi de càmpings, s’ha fet una primera recerca pel que fa als càmpings de la zona de la Costa Brava: Anàlisi de l’estacionalitat, preus i característiques dels càmpings a Catalunya: posicionament de la marca Costa Brava-Pirineus de Girona (T.Fernández, A.Saló, 2010). El treball que proposem, doncs, s’integra de ple dins la línia de recerca, i s’enfoca a l’anàlisi dels preus dels càmpings i les seves característiques, aquest cop anant més enllà de la província de Girona i centrant-nos als càmpings ubicats a la costa del Maresme. S’han estudiat les característiques que tenen aquests càmpings, i els seus preus i serveis, des del punt de vista de l’oferta, i si aquests tenen una marcada estacionalitat. S’ha organitzat el treball en tres apartats. A la primera part, es fa una breu introducció del turisme de càmping a Catalunya, particularment al Maresme, i es comenta d’on s’ha extret la base de dades utilitzada per a l’anàlisi. En segon lloc es fa una anàlisi descriptiva dels càmpings de la zona del Maresme, les característiques més importants i els trets diferencials respecte altres zones. Per acabar, després d’organitzar una abundant base de dades respecte als preus de cada càmping i per cada concepte, es presenta un anàlisi dels preus, concentrant-nos específicament en l’estacionalitat que apareix de forma general a tot el sector turístic català. Per a obtenir la base de dades amb la qual s’han elaborat les taules i observacions, s’han extret les característiques de cada càmping principalment de la guia de càmpings de la “Federación Española de Clubes Campistas” (FECC), de l’any 2011. La base de dades 3

ha estat completada accedint a les pàgines web de cada càmping o a través de contacte directe amb l’administració del càmping. Pel que fa als preus, aquests han estat consultats per al període 2012 a cada càmping a través de pàgina web o de contacte directe. El tractament de preus presenta una dificultat afegida. En el cas dels càmpings, els preus no són presentats de forma homogènia, sino que cada un té les seves ofertes i promocions, i són presentats en diferents “packs” (tenda+parcel•la, o bé tenda+parcel•la+cotxe, electricitat, cotxe extra, adult, nen...) que, a més a més, varien segons temporada. Així doncs, s’han anotat tots els tipus de preus diferents per a cada concepte, obtenint així una base de dades força heterogènia però que s’ha intentat agrupar per similituds per tal de fer-ne l’anàlisi que detallem a continuació pel que fa a estacionalitat i preus hedònics. En síntesi, els resultats d’aquest treball són interessants i apunten a la necessitat de continuar aprofundint en aquesta línia de recerca. Personalment, aquesta beca de col·laboració m’ha permès participar en totes les etapes de recerca, des de la recollida de dades fins al seu tractament, la qual cosa ha esdevingut un aprenentatge molt útil.

4

1. EL SECTOR TURÍSTIC CATALÀ I L’ANÀLISI MÉS RECENT Catalunya és un país on el turisme juga un paper importantíssim per al desenvolupament i creixement econòmic. S’han fet molts estudis sobre tipus d’allotjaments existents avui en dia, la importància que tenen i com s’han anat desenvolupant al llarg del temps per tal d’atraure a turistes. Al estar situat al sud d’Europa, Catalunya està dins una zona geogràfica on cada cop hi ha més competència pel que fa a turisme. Itàlia, el sud de França i el nord d’Àfrica són competidors directes per atraure turistes d’arreu. És per això que la indústria turística i d’allotjaments s’ha anat redefinint i fent esforços per millorar la qualitat-preu dels allotjaments, així com augmentar l’oferta d’atraccions turístiques més enllà del sol i platja tant comú al sud Europeu. Molts són els estudis fets a Catalunya, i en particular a la Costa Brava, sobre allotjaments turístics, preus i característiques. Des del departament d’Economia s’ha treballat els últims anys en aquesta direcció, a través de treballs publicats com els esmentats a la bibliografia. S’ha fet especial èmfasi al tractament d’hotels, i aquests darrers anys s’ha començat a dur a terme una recerca important pel que fa a càmpings, un sistema d’allotjament turístic també molt comú al nostre territori. La base metodològica utilitzada per a tots aquests treballs va ser establerta per Rosen, S. (1974), anomenada anàlisi de preus hedònics, i que va publicar a través del seu article Hedonic prices and implícit market: product differentiation in pure competition, publicat al Journal of Political Economy, vol.82. A nivell internacional, cal esmentar treballs com Hedonic Pricing and Willingness to Pay for Bed and Breakfast Amenities in Southeast Wisconsin (B. Monty, M. Skidmore, 2003), treball pioner en l’anàlisi de preus hedònics per als Bed and Breakfast. També cal esmentar un dels primers treballs publicats referents a l’anàlisi de l’oferta per als càmpings, titulat Applying a Hedonic Model to the Analysis of Campsite Pricing in Spain (García-Pozo, A. et al. 2011). Tots aquests estudis sobre el sector turístic gironí (hotels, segones residències, càmpings) posen de manifest un grau d’estacionalitat elevat pel que fa als preus dels allotjaments, amb una estacionalitat molt marcada en el cas dels càmpings de la Costa Brava. El sector del càmping ha anat creixent en importància a les zones costaneres del sud Europeu. És per això que és important saber quines característiques tenen i quina política de preus segueixen, per tal de detectar quins en són els defectes i quines possibilitats de millora tenen. Els càmpings són una forma d’allotjament més econòmica que els hotels, i requereixen d’una inversió inicial menor. A més a més, són ambientalment més sostenibles, ja que juguen un doble paper important per al medi 5

ambient: per una banda, redueixen l’acampada lliure al territori, preservant d’aquesta manera el paisatge català, especialment el litoral. Per altra banda, són una forma d’allotjament que s’integra directament dins l’espai paisatgístic de cada zona, ja que generalment precisa de poca infraestructura (García-Pozo, Sánchez-Ollero 2010). A més a més, no és una infraestructura de caràcter vertical, a diferència d’hotels i altres allotjaments. Així doncs, és important estudiar i analitzar l’efecte sobre el turisme dels càmpings, la qualitat que ofereixen i com en poden millorar l’oferta i l’eficiència per ajudar al sector a desenvolupar-se positivament i de forma sostenible. El Maresme té un total de 29 càmpings, de característiques molt diverses, distribuïts en 10 municipis diferents. Han estat analitzats amb profunditat, detallant les característiques més rellevants: nombre de parcel·les i tamany d’aquestes, ubicació de cada càmping, infraestructures i els diferents serveis oferts. En el capítol següent, es presenten totes aquestes característiques.

2. ELS CÀMPINGS DEL MARESME: UNA ANÀLISI DESCRIPTIVA DE L’OFERTA. En aquest apartat, es presenta una anàlisi exhaustiva de les característiques dels 29 càmpings que hi ha a la comarca del Maresme, a la província de Barcelona. El Maresme és una comarca situada entre la Selva i el Barcelonés. Ocupa una part important del litoral català, coneguda com “La costa del Maresme”. Aquesta és la marca turística del tram de costa situat des de la desembocadura de la Tordera fins a la del Besòs. Limita al nord amb la Costa Brava i al sud amb la Costa de Barcelona. La comarca del Maresme té un total de 30 municipis, la gran majoria amb accés directe al mar, ja que la comarca en sí és una estreta franja compresa entre la costa i la serralada litoral. La capital de comarca és Mataró, amb uns 125000 habitants, i situada tant sols a 30 km de Barcelona. A continuació s’ha elaborat un mapa amb les poblacions més importants de la zona, on hi estan ubicats la majoria dels càmpings existents a la comarca:

6

Després d’ubicar la zona on s’ha focalitzat l’anàlisi, cal aprofundir en l’estudi dels 29 càmpings de la comarca. Saber on estan ubicats, quins calendaris d’obertura tenen i quins serveis i instal·lacions ofereixen és molt important per tal d’observar l’oferta. A més a més, a través d’aquest anàlisi ens fem una idea de la capacitat total de la comarca per allotjar campistes, i de la competència amb què es troben aquests establiments, ja que, com veurem després, tots tenen unes característiques molt semblants. Les dades obtingudes en aquest apartat han estat extretes, com hem apuntat anteriorment, de la Guía de la Federación Española de Clubes Campistas (FECC), de l’any 2011, i han estat completades a partir de les pàgines webs dels mateixos càmpings, en dades com ara els calendaris d’obertura i tancament. Per començar, es realitza una introducció geogràfica dels càmpings. A continuació es presenten dos gràfics. El primer, senyala el número de càmpings que hi ha a cada municipi, situant aquests dins el gràfic en una posició geogràfica: a l’esquerra, el sud de la comarca, connectant amb el Barcelonès, i anant cap a la dreta del gràfic, el nord de la comarca, connectant amb la comarca de la Selva:

Nº càmpings/municipi 12 10 8 6 4 2 0 EL MATARO ARENYS CANET DE SANT POL S. CEBRIA CALELLA PINEDA DE SANTA MALGRAT MASNOU DE MAR MAR DE MAR DE MAR SUSANNA DE MAR VALLALTA

A primer cop d’ull, veiem com els càmpings estan repartits a les ciutats costaneres. Un altre tret característic important és que la majoria de càmpings estan ubicats a Malgrat de Mar, la ciutat més propera a la Costa Brava, la marca turística del litoral gironí. A continuació, per tal de tenir en compte la capacitat per allotjar turistes de cada càmping, s’ha elaborat el mateix gràfic que anteriorment, però ara sumant el número de parcel·les disponibles a cada municipi (a tota la comarca n’hi ha un total de 6121). El resultat obtingut, com podem observar, és similar a l’anterior gràfic.

7

Nº parcel.les/municipi 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 EL MATARO ARENYS CANET DE SANT POL S. CEBRIA CALELLA MASNOU DE MAR MAR DE MAR DE VALLALTA

PINEDA SANTA MALGRAT DE MAR SUSANNA DE MAR

Com a tret anecdòtic, podem observar que el càmping més proper a la ciutat de Barcelona, situat al Masnou, té tant sols 150 parcel·les, un nombre molt baix si tenim en compte la gran quantitat de turistes que rep la capital catalana. Podria ser un senzill indicador de que el càmping no és l’allotjament preferit per al tipus de turisme que rep Barcelona. Pel que fa a l’extensió dels càmpings, al gràfic següent es presenta, en dades percentuals, per notar de forma visual que més de la meitat dels càmpings del Maresme tenen una extensió relativament petita (entre 1 i 5 hectàrees de terreny total). Aquesta, però, sembla una característica comuna de les zones costaneres més properes, ja que a la Costa Brava, per exemple, els càmpings amb aquesta extensió també són al voltant del 50% del total (FECC). Extensió dels càmpings (%) 100,00 90,00 80,00 70,00 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 - DE 1 HA

1-5 HA

5-10 HA

+ 10 HA

Una altra dada molt significativa en el cas dels hotels és la categoria. Al gràfic següent es presenta la distribució per categoria dels càmpings per veure si també és una variable important a l’hora de fer l’anàlisi de l’oferta. Dels 29 càmpings existents a la comarca del Maresme, 17 són de categoria 2, 11 de 3a categoria i només un de 4a categoria. Així doncs, no hi ha cap dels dos extrems: ni categoria 1, ni categoria 5:

8

Categoria càmpings (%) 70 60 50 40 30 20 10 0 1

2

3

4

5

Després d’aquesta breu presentació del número de càmpings i les seves característiques geogràfiques, analitzem a continuació les característiques de l’oferta. En concret, estudiem la proximitat al mar, els serveis i infraestructures de què disposen els allotjaments i els serveis d’esports oferts per cada càmping.

2.1. La proximitat dels càmpings al mar i l’oferta al llarg de l’any: primeres variables que defineixen una forta estacionalitat. Després d’analitzar les dades generals dels càmpings al Maresme, anem a observar dues variables importants per saber a quin tipus de turisme estan destinats aquests allotjaments. En primer lloc, observarem la proximitat dels càmpings al mar, i tot seguit l’oferta al llarg de l’any. Això darrer ho podem afirmar per dos detalls importants pel que fa a la ubicació i el calendari d’obertura dels citats càmpings. En primer lloc, veiem que tots els càmpings se situen molt a prop de la platja (en més de la meitat dels casos, a menys de 50 metres de la platja). Aquest fet és propiciat per la mateixa geografia de la comarca que s’ha estudiat, el Maresme, que és allargada al voltant de la costa, sense zones gaire interiors: Distància a la platja 30 25 20 15 10 5 0 FINS A 100M

DE 100 A 1000 M

9

+ DE 1000 M

Com veiem, només dos càmpings estan situats a més de 1 km de la platja. En la resta dels casos, aquesta és accessible pels campistes de forma ràpida i caminant. Del total de 29 càmpings, en 16 casos aquests estan situats al mateix passeig marítim, per la qual cosa des de les mateixes parcel·les es veu el mar. Estan a primera línia de costa. La segona característica que fa veure quin tipus de turisme allotgen aquests càmpings és el seu calendari d’obertura. Del total de càmpings al Maresme, només en quatre casos estan oberts tot l’any, i d’aquests només dos ininterrompudament (els altres dos, només obren caps de setmana de novembre a febrer). Els dos que obren tot l’any són el Botànic Bonavista Kim (el càmping de la zona amb una categoria més alta, 4), i “El Masnou”. Aquest últim té una característica especial, i és que és el càmping que està situat més a prop de la ciutat de Barcelona, on hi ha un flux de turistes enorme i amb una estacionalitat menor que a les zones costaneres de Catalunya. En la majoria dels altres casos (20 dels 29), obren als mesos d’abril i maig, i tanquen el 30 de setembre. També hi ha un cas on obre només els mesos de Juliol i Agost, si bé es tracta del càmping més petit de la comarca, de caràcter familiar i de categoria 2. Així doncs, la proximitat al mar i els calendaris d’obertura en mesos d’estiu impliquen que es tracti clarament de cobrir una demanda punta als mesos d’estiu. Podem concloure que la majoria dels càmpings del Maresme estan focalitzats a una demanda de turisme amb una estacionalitat molt forta, el que es coneix popularment com a “turisme de sol i platja”, tot i estar situats relativament a prop de la capital de Catalunya, Barcelona.

2.2. Serveis dels càmpings 2.2.1. Serveis d’ higiene personal Com a serveis d’ higiene personal, s’han classificat els càmpings segons si disposen o no dels següents serveis: lavabo, dutxa, rentapeus, cabines de neteja individuals, i banyeres per a nens. En la totalitat dels càmpings analitzats, independentment de la categoria, hi ha a disposició dels usuaris lavabo i dutxa. És una característica comuna també amb els càmpings de la província de Girona, ja que òbviament son elements indispensables. Pel que fa als serveis de netejapeus, cabines individuals i banyeres bebé, podem observar el següent:

CATEGORIA 2 3 Total general

% NETEJAPEUS 59% 82% 68%

% CABINES INDIVIDUALS 12% 18% 14%

10

% BANYERES BEBÉ 12% 73% 36%

Només es presenten les observacions per categories (2 i 3), obviant l’única mostra de càmping de categoria 4 ja que només hi ha una sola observació. Veiem la diferència existent entre càmpings de categoria 2 i els de categoria 3, que es distingeixen per tenir gairebé en la seva totalitat servei de netejapeus, i 3 de cada 4 disposen de banyera per a nadons. Pel que fa a les cabines individuals, són un element poc freqüent en totes dues categories de càmpings. 2.2.2. Serveis de neteja Seguint el criteri de la FECC i extraient la informació de les pàgines web de cada càmping, els serveis de neteja de què pot disposar aquest tipus d’allotjament són: aigüera, safareig, rentadora, assecadora i habitació de planxar. Si es fa el mateix anàlisi que amb els serveis d’higiene personal, obtenim el següent:

CATEGORIA 2 3 Total general

% AIGUERA+SAFAREIG 100% 100% 100%

% RENTADORA 82% 91% 86%

% SECADORA 12% 27% 18%

% HABITACIÓ PLANXA 18% 36% 25%

Així doncs, s’observa que la totalitat dels càmpings tenen aigüera i safareig, i gairebé tots tenen servei de rentadora. En canvi, la disponibilitat de secadores i estris per a planxar a disposició dels clients és minoritària, tant en el cas de càmpings de categoria dos com en el cas de càmpings de categoria tres. 2.2.3. Venda d’articles En aquest apartat s’analitza quin % de càmpings disposen de supermercat, i quin % tenen un servei especial de venda de bombones de butà, un element força important per als campistes que van amb caravana o autocaravana: CATEGORIA 2 3 Total general

% SUPERMERCAT 71% 91% 79%

% VENTA BOMBONES BUTÀ 71% 91% 79%

Observem que són dos serveis que van lligats, ja que el càmpings que ofereixen servei de supermercat també venen gas butà, i viceversa. La disponibilitat d’aquests serveis canvia d’un càmping de categoria 2 a un de categoria 3, on el 91% d’ells disposen de supermercat i venta de bombones de gas butà.

11

2.2.4. Servei de bar i restaurant CATEGORIA 2 3 Total general

% BAR 100% 100% 100%

% RESTAURANT 53% 82% 64%

La totalitat dels càmpings del Maresme disposen de servei de bar (característica que comparteixen amb la totalitat dels càmpings de la Costa Brava i Costa Daurada). Pel que fa a restaurant, més de la meitat dels càmpings analitzats en tenen, més de tres quartes parts en cas dels càmpings de categoria 3. El servei de restaurant va molt lligat a l’extensió de cada càmping. Evidentment, requereix d’una inversió significativa, que només és sostenible si es té un volum important de campistes que actuen com a clients del restaurant. Tots els càmpings de més de 4ha, siguin de la categoria que siguin, disposen de restaurant. 2.2.5. Oci nocturn La llarg de tota la costa del Maresme, hi ha localitats amb molta tradició de festa nocturna als mesos d’estiu i caps de setmana, a més d’estar molt a prop de grans centres per a l’oci nocturn com ara Lloret de Mar o Blanes. Tot i això, si analitzem les dades obtingudes pel que fa a oci nocturn ofert dins cada càmping, trobem tres categories: salons socials (on no s’hi serveixen begudes), mini club (petit pub musical) o tota una discoteca. Hem obtingut les dades següents: CATEGORÍA 2 3 Total general

% SALÓ SOCIAL 53% 55% 54%

% DISCOTECA 12% 18% 14%

% MINI CLUB 12% 64% 32%

Així doncs, l’única característica que varia notablement segons la categoria del càmping és el mini club. Pel que fa a saló social, la meitat dels càmpings en tenen, i només quatre sobre el total disposen de discoteca. Un cop més, evidentment, es tracta dels càmpings amb més hectàrees.

12

Ara anem a veure el següent gràfic, per acabar d’observar com gestionen els càmpings la possibilitat de tenir diferents tipus d’establiments d’oci nocturn: Quantitat de locals d'oci nocturn per càmping Nº CÀMPINGS 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 0

1

2

3 Nº LOCALS

S’observa que la majoria de càmpings només ofereixen una de les tres possibilitats descrites anteriorment, i un total de 7 no disposen de cap tipus d’establiment d’oci nocturn. Finalment, només hi ha un càmping que disposa de tots tres establiments, el càmping “Bon Repòs”, dels més grans (7 ha) i de categoria 3. 2.2.6. Connexió a internet En un món globalitzat com el d’avui en dia, disposar de connexió a internet a cada moment ha esdevingut gairebé imprescindible per a tots nosaltres. Els càmpings i allotjaments turístics en general, conscients d’aquest fet, han fet inversions els darrers anys per tenir una àmplia connexió als seus establiments. Els càmpings del Maresme no han estat una excepció, com es pot observar a la següent taula i al següents gràfic: CATEGORIA 2 3 Total general

% WIFI 24% 64% 39%

% SALA INTERNET 35% 64% 46%

Servei d'internet al càmping 20 15 10 5 0 NO

SI

13

Com es pot veure, més de la meitat dels càmpings analitzats disposen d’algun tipus de servei d’internet, ja sigui una xarxa de wifi o una sala d’ordinadors amb connexió a la xarxa. De totes maneres, només 9 dels 29 càmpings disposen de totes dues característiques, i la aplicació de wifi (la forma més còmode per als usuaris) és encara minoritària, sobretot en càmpings de categoria dos. 2.2.7. Adaptació per a minusvàlids 20 dels càmpings tenen instal·lacions totalment adaptades per a minusvàlids (dutxes, eliminació de barreres arquitectòniques, etc). Si dividim per categories, òbviament els càmpings de categoria 3 estan, en gairebé la seva totalitat, adaptats per a minusvàlids (només n’hi ha dos que no). % ADAPTAT MINUSVÀLIDS CATEGORIA 2 3 Total general

Total 59% 82% 68%

2.2.8. Piscina Si tenim en compte que la majoria dels càmpings obren als mesos d’estiu, podem concloure que la piscina és un element molt important per als campistes. Així doncs, els càmpings del Maresme presenten les següents estadístiques pel que fa a tenir o no piscina a les seves instal·lacions: CATEGORIA

% PISCINA INFANTIL 2 3

Total general

% PISCINA NO COBERTA 41% 100% 64%

65% 100% 79%

Observem clarament que tenir piscina és una característica essencial per a obtenir una categoria 3. Pel que fa als càmpings de categoria 2, més de la meitat disposen de piscina no coberta, i normalment els que en tenen també tenen piscina infantil. Cal apuntar, també, que l’únic càmping de categoria 4, el Botànic Bonavista Kim té tres piscines, ja que també en te una de climatitzada interior. 2.2.9. Altres serveis En l’anàlisi s’ha inclòs també altres serveis no classificats anteriorment. A continuació oferim un breu resum descriptiu de les característiques d’aquests serveis diversos:

14

Parc infantil: % CÀMPINGS AMB PARC INFANTIL CATEGORIA 2 3 Total general

Total 71% 100% 82%

Al ser una inversió relativament econòmica i que ocupa poc espai, observem que un alt percentatge de càmpings disposen de parc infantil. Amb números absoluts, veiem al següent gràfic com només n’hi ha cinc que no disposen d’aquest servei: Càmpings amb parc infantil segons categoria 14 12 10 8

SI

6

NO

4 2 0 2

3

Servei mèdic: Servei mèdic al càmping segons categoria 14 12 10 8

SI

6

NO

4 2 0 2

3

El servei mèdic és costós, i per això a la gran majoria de càmpings no n’hi ha. A més, la proximitat dels establiments analitzats a nuclis de població com ara Malgrat o Mataró fa que sigui un servei prescindible. També s’observa, amb les dades obtingudes, que a diferència del que es pot pensar a priori, no té cap rellevància l’extensió del càmping ni el nombre de parcel·les a l’hora de tenir o no servei mèdic.

15

Caixa forta: 23 càmpings tenen servei de caixa forta a disposició dels seus clients, és a dir, gairebé un 80%. Caixer automàtic: Només 4 càmpings tenen caixer automàtic dins el seu establiment, un 14%. Cobrament amb targeta de crèdit: L’ús de la targeta de crèdit com a mitjà de pagament està bastant acceptat, exactament en un 72% dels casos. Barbacoa i rentat de cotxes: Hi ha altres característiques tant diverses com ara disponibilitat per a fer barbacoes o servei de rentat de cotxe. Aquí tenim una taula resum sobre l’existència o no d’aquestes instal·lacions als càmpings, en percentatges sobre el total de cada categoria: CATEGORIA 2 3 Total general

% BARBACOA 12% 27% 18%

% RENTAT DE COTXES 29% 73% 46%

2.3. Els serveis i instal·lacions esportives S’ha fet un anàlisi dels serveis i instal·lacions esportives que ofereix cada càmping, ja que és un element determinant per a aconseguir captar clients. A través d’aquests serveis, cada càmping es pot especialitzar en una determinada disciplina. D’aquesta forma, els amants de, per exemple, l’equitació, molt probablement aniran a l’únic càmping de la comarca que ofereix aquest servei. Hi ha un ampli ventall de possibilitats en el camp de serveis i instal·lacions esportives. Les possibles ofertes a aquests càmpings inclouen: pista de tennis, pista de frontó, minigolf, camps d’esport (futbol/bàsquet), equitació, pista de petanca, sala de fitness, lloguer de bicicletes i altres esports. A continuació s’ofereix una taula detallada amb el número de càmpings que disposen de cada servei, desglossant per categories com s’ha anat fent anteriorment:

Nº de càmpings per cada servei ofert 10 5 0 TENNIS

FRONTÓ

MINI GOLF

CAMPS D'ESPORT

ALTRES ESPORTS

CATEGORIA 2

16

EQUITACIÓ

CATEGORIA 3

PETANCA

SALA FITNESS

LLOGUER DE BICICLETES

Els serveis més oferts són els camps d’esports i les pistes de petanca (que suposen una inversió relativament petita, i el cost de manteniment d’aquestes instal·lacions és mínim). Com observem, no hi ha cap càmping que ofereix sala de fitness, però l’hem inclòs a l’anàlisi perquè el càmping de categoria 4 (que no hem posat dins l’anàlisi ja que només en tenim una mostra) sí que ofereix aquest servei. Per saber en quina magnitud un sol càmping pot oferir varis d’aquests serveis, o bé si la tendència és oferir un sol tipus d’esport i especialitzar-s’hi, s’observa que els càmpings de categoria 2 ofereixen de mitjana 1’1 servei esportiu, i els de categoria 3 n’ofereixen 2’5. A més a més, podem observar el següent gràfic, que ens informa de quina quantitat de serveis esportius ofereix cada càmping: Eix y: nº de càmpings Eix x: nº de serveis esportius oferts 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 0

1

2

3

4

5

Com a dada interessant, veiem que hi ha fins a nou càmpings de la demarcació que no ofereixen cap tipus de servei esportiu als seus clients. En síntesi, en aquest capítol s’han analitzat les característiques dels 29 càmpings del Maresme. Hem observat com tots els càmpings del Maresme tenen, a trets generals, unes característiques similars pel que fa a mida, ubicació i categoria. El càmping estàndard és de menys de 5 ha, situat a primera línia de mar, de categoria 2-3 i amb un calendari d’obertura de Maig a Octubre. Això ens indica clarament que tracten de cobrir una demanda punta als mesos d’estiu, el que s’anomena tradicionalment “turisme de sol i platja”. També s’ha pogut veure que hi ha una sèrie de serveis que es consideren imprescindibles, i els campistes en poden disposar a qualsevol dels càmpings del Maresme, tot i no ser obligatoris per llei. Són serveis d’higiene com ara aigüera i safareig, i servei de bar. Finalment, s’ha observat que la diferència entre els càmpings de categoria 2 i 3 rau, bàsicament, en: existència de supermercat, piscina, parc infantil i adaptació per a minusvàlids, així com algun local d’oci nocturn (discoteca, mini club...).

17

3. ANÀLISI DE PREUS: L’ESTACIONALITAT Fins ara s’han vist les característiques més rellevants dels càmpings del Maresme, posant èmfasi en el fet que són bastant homogenis pel que fa a categories, ubicació i tamany. Tot seguit, s’analitza el més destacat de l’anàlisi de preus: l’estacionalitat. A la literatura existent sobre l’oferta d’establiments turístics a Catalunya, queda demostrat en tots els casos que el sector turístic català presenta uns preus que oscil·len de forma clarament estacional. Arriben al seu punt màxim durant el mes de Juliol i la primera setmana d’Agost. Estudis com “Differences in seasonal price patterns among second home rentals and hotels: Empirical evidence and practical implications” (A.Saló et al, 2011); han demostrat l’alta estacionalitat en el cas d’hotels i apartaments de lloguer a la zona de la Costa Brava. Prenent aquest estudi, per exemple, s’ha observat que, de temporada baixa a temporada alta (juliol - agost), els preus poden arribar a augmentar fins a un 52% en el cas dels hotels. Similar és l’increment quan observem el comportament dels preus dels apartaments de lloguer, que s’enfilen al voltant d’un 40%. Pel que fa a càmpings, la pròpia naturalesa d’aquests tipus d’allotjaments turístics fa que hi hagi una grandíssima varietat de preus. Per a obtenir els preus de tots els càmpings de la comarca, s’han visitat les pàgines pròpies de cada càmping, ja que cap guia ens indica els preus amb exactitud (solen variar bastant freqüentment). Se’ns han presentat bàsicament dos problemes importants, que fan de la recol·lecta de dades i la seva posterior gestió un procés molt laboriós, precisament perquè cada càmping intenta atraure clients diferenciant preus i serveis: promocions de temporada, descomptes per nits d’estança i descomptes per família nombrosa són alguns dels exemples que fan que les dades no es puguin recollir seguint un sol patró, com en el cas dels hotels (preu per habitació individual, habitació doble, etc). En el cas dels càmpings, els preus poden ser homogeneïtzats de tres formes diferents: 1. “Packs” oferint parcel·la + cotxe/caravana, tenda, un determinat nombre d’adults... tot agrupat a un mateix preu. Els packs poden variar (només parcel·la i tenda, fins al cas on ens ofereixen parcel·la + tenda + cotxe + electricitat + 2 adults + 1 nen). Després, un llistat de preus per si es volen incloure més coses dins el “pack”: tenda extra, nen extra, adult extra, cotxe extra, animal de companyia... 2. Preu per unitats: adult, nen, tenda, caravana, cotxe, autocaravana... i la parcel·la gratuïta. 3. Preu per parcel·la: oferint una parcel·la d’un determinat nombre de metres quadrats (a escollir entre una varietat de parcel·les des de molt petites a molt grans) a un preu determinat, i tot el que hi càpiga dins de la parcel·la, gratuït. Aquesta, però, és la forma 18

més inusual de presentar els preus, i s’ha trobat només en dos casos dels vint-i-nou analitzats. Cal destacar, també, que molts càmpings ofereixen abonaments de temporada amb totes les fórmules que ens puguem imaginar (caps de setmana de temporada baixa, tota la temporada d’estiu, tot l’any, dos mesos a escollir, caps de setmana de temporada baixa i temporada alta tots els dies...). Per últim, també s’ha tingut en compte els preus dels bungalows i mobile homes, així com les seves característiques. La majoria de càmpings tenen bungalows estàndard (un llit de matrimoni, una llitera i sofà llit, amb una cuina un bany i un petit menjador), i després altres allotjaments més luxosos amb tot tipus de comoditats.

3.1. Els preus dels bungalows Després de recollir els diferents preus per cada bungalow de cada càmping, s’ha obtingut una base de dades de 51 establiments d’aquest tipus a tot el Maresme. Per fer l’anàlisi possible, s’han agafat els preus de l’estil de bungalow predominant: els que ofereixen 5 places, cuina amb tots els estris i bany complet amb aigua calenta. Després de seleccionar els bungalows que entraven dins aquests paràmetres, s’ha obtingut una base de dades de fins a 15 bungalows de diferents càmpings. A continuació, s’adjunta el gràfic de preus per als bungalows. Com podem observar, hem agafat els mesos per quinzenes, i hem fet la mitjana quinzenal per a cada sèrie. Hem utilitzat aquest mètode per a tots els gràfics que venen a continuació, ja que ha estat emprat abans en nombrosos estudis reconeguts i publicats, com ara l’anomenat anteriorment “Differences in seasonal price patterns among second home rentals and hotels: Empirical evidence and practical implications” (A.Saló et al, 2011); o bé a Hedonic Pricing and Willingness to Pay for Bed and Breakfast Amenities in Southeast Wisconsin (B. Monty, M. Skidmore, 2003) El gràfic contempla la temporada quan la totalitat dels càmpings estan oberts i tenim el màxim de dades possibles, és a dir: de maig a setembre, per evitar possibles valors atípics fruit de la manca de dades (al mes de gener, per exemple, només tenim dos preus de bungalows disponibles i no correm el risc que no fossin significatius).

19

Preus bungalows 5 persones 140 120 100 80 60 40 20 0 1-15 ABR

16-30 ABR

1-15 MAI

16-31 MAI

1-15 JUN

16-30 JUN

1-15 JUL

16-31 JUL

1-15 AGO

16-31 AGO

1-15 SEP

16-30 SEP

En aquest gràfic s’observa clarament l’oscil·lació de preus pel que fa a bungalows de les mateixes característiques. D’una mitjana de 80€ per bungalow a la temporada baixa, arribem a 132€ de mitjana la segona quinzena de juliol i la primera quinzena d’agost, quan els preus son més elevats. Això significa un gens menyspreable increment del 65% en el preu mitjà, força per sobre del percentatge d’increment de preus en el cas dels hotels de la Costa Brava, d’un 57’7% (A.Saló et al. 2011). Com a fet anecdòtic, s’observa que al mes d’abril, la primera quinzena és uns 5€ més cara que la segona quinzena. Aquest fet és degut a que durant la setmana santa (primera quinzena d’Abril), els preus que els càmpings carreguen als turistes pel bungalow incrementen de forma significativa en alguns casos.

3.2. Pack parcel·la + cotxe + tenda Una de les formes més comunes de presentar els preus, com hem comentat anteriorment, és en forma de paquets, on s’inclouen diversos aspectes, depenent de cada càmping. S’han anotat tots els paquets possibles a la base de dades, i finalment s’ha observat que el que es presenta més sistemàticament és el paquet que conforma parcel·la + cotxe + tenda. D’aquesta forma, s’han obtingut un total de 12 observacions. Aplicant la mateixa metodologia que en el cas dels bungalows, s’ha elaborat el gràfic que trobem a continuació.

20

Preus parcel.la + cotxe + tenda 25 20 15 10 5 0 1-15 ABR

16-30 ABR

1-15 MAI

16-31 MAI

1-15 JUN

16-30 JUN

1-15 JUL

16-31 JUL

1-15 16-31 AGO AGO

1-15 SEP

16-30 SEP

El que més crida l’atenció és que la forma de la línia de tendència és molt similar a la presentada anteriorment. Aquest fet no és d’estranyar, ja que la majoria de càmpings presenten els preus en totes les seves categories segons temporada baixa, mitja-baixa, mitja, mitja-alta i alta, amb unes dates molt concretes per a cada categoria. Els preus, de temporada baixa (abril – maig) a temporada alta (juliol – agost) varien també de forma important. Amb una mitjana mínima de 16’4€, el valor màxim es troba a finals de juliol i principis d’agost, amb 23’8€ de preu mitjà quinzenal. Aquest increment expressat en termes percentuals és del 45%.

3.3. Preus individuals: 1 adult Per acabar aquest anàlisi d’estacionalitats, s’ha seleccionat un preu característic del llistat de preus individuals que ofereixen els càmpings (adult, nen, animal domèstic, tenda gran, tenda petita...). Excepte els casos que els adults van inclosos en els paquets juntament amb parcel·la i tenda, la resta de càmpings tenen un preu individual per a cada adult. Així doncs, s’ha obtingut una base de dades amb 21 observacions. Un cop més, seguint la mateixa metodologia emprada anteriorment, s’observa el següent:

21

Preu per adult 8 7 6 5 4 3 2 1 0 1-15 ABR

16-30 ABR

1-15 MAI

16-31 MAI

1-15 JUN

16-30 JUN

1-15 JUL

16-31 JUL

1-15 AGO

16-31 AGO

1-15 SEP

16-30 SEP

Aquí es pot observar que la corba obtinguda és menys marcada que en els altres dos casos. Tot i això, en dades percentuals, de la primera quinzena d’abril fins a segona quinzena de juliol – primera d’agost, els preus pugen un 24%. Un increment similar és el que es trobaria en cas de preus per nen (amb la complicació que cada càmping inclou nen dins l’interval d’edat que creuen convenient), per tenda, per animal domèstic o per cotxe. L’estacionalitat no és tant gran en aquests casos. Aquest fet, però, pot ser degut a que els càmpings ja carreguen el preu de temporada alta a les parcel·les, ja que en molts casos a part de pagar per adult també s’ha de pagar per parcel·la. Després d’aquest anàlisi exhaustiu de l’estacionalitat en aquests tres conceptes diferenciats pels càmpings (adult, bungalow i paquet parcel·la +), es pot concloure que els càmpings tenen una estacionalitat molt marcada en els preus. És una afirmació que era bastant evident, ja que es pot veure, tal com s’ha dit abans, que els càmpings ofereixen preus segons temporada, gairebé sense excepció. A més a més, per la pròpia naturalesa del càmping (a l’aire lliure, absència de calefacció) fa que sigui molt poc atractiu els mesos de més fred, mentre que a ple estiu és un tipus d’allotjament molt més agradable. Més encara a la comarca on hem fet l’anàlisi, amb els càmpings a peu de platja.

3.4. L’estacionalitat segons categoria del càmping Per acabar, ens agradaria presentar unes dades que s’han obtingut tot fent l’anàlisi d’estacionalitat de preus, i que ens han semblat molt rellevants, objecte d’estudi amb més profunditat. Tot i disposar de relativament poques dades (un total de 29 càmpings), hem observat com hi ha una diferència notable pel que fa al comportament dels

22

càmpings a l’hora de fixar els preus, depenen de si són allotjaments de categoria 2 o de categoria 3. Per veure en què i com varia aquest comportament, hem fet els mateixos gràfics que anteriorment, però amb dues sèries diferenciades: càmpings de categoria 2 i càmpings de categoria 3. En el cas dels bungalows, no hem adjuntat el gràfic ja que només dos càmpings de categoria 2 n’ofereixen amb les característiques abans descrites, i per tant és una mostra poc representativa que hem decidit obviar, per no arribar a falses conclusions. Els gràfics obtinguts són els següents: Comparació preus parcel·la + tenda + cotxe 30 25 20

MITJANA CATEGORIA 2

15 MITJANA CATEGORIA 3

10 5 0 1-15 16-30 1-15 16-31 1-15 16-30 1-15 16-31 1-15 16-31 1-15 16-30 ABR ABR MAI MAI JUN JUN JUL JUL AGO AGO SEP SEP

Comparació preus per adult 9 8 7 MITJANA CATEGORIA 2

6 5 4

MITJANA CATEGORIA 3

3 2 1 0 1-15 16-30 1-15 16-31 1-15 16-30 1-15 16-31 1-15 16-31 1-15 16-30 ABR ABR MAI MAI JUN JUN JUL JUL AGO AGO SEP SEP

23

Es pot observar un tret característic comú a les dues gràfiques. Mentre els càmpings de categoria 2 mantenen els preus relativament estables durant tot el semestre analitzat, els de categoria 3 mostren un altíssim grau d’estacionalitat. En temporada baixa, és comú que els preus als allotjaments de segona categoria siguin lleugerament més elevats que els de tercera categoria, que tenen més instal·lacions i serveis com s’ha vist anteriorment en l’anàlisi descriptiu. En canvi, quan arriba la temporada alta, als mesos de juliol i agost, es pot observar als gràfics com els preus als càmpings de tercera categoria es disparen molt per sobre els de segona categoria, mostrant un increment de fins al 80% en el cas del paquet parcel·la + cotxe + tenda, una estacionalitat molt elevada. Tenint en compte el número limitat de mostres i l’àrea geogràfica estudiada, es pot concloure, amb aquestes dades, que a més categoria, més estacionalitat de preus mostren els càmpings.

En aquest tercer apartat del treball, s’ha detallat com l’estacionalitat de preus pels allotjaments turístics al territori català ha estat provada en diferents treballs publicats els darrers anys. Tot i això, en el cas dels càmpings mai s’ha fet un anàlisi profund a nivell de preus. S’observa, també, que la mateixa composició dels càmpings i varietat de conceptes a pagar pels turistes fa que l’anàlisi de preus sigui una tasca difícil, ja que l’oferta es presenta de formes molt variades. Pel que fa a estacionalitat de preus, s’ha vist que és molt marcada, arribant a un increment del 65% del preu als mesos de temporada alta en el cas dels bungalows. La temporada més cara per als turistes és a la segona quinzena de juliol i a la primera quinzena d’agost. En aquest últim apartat, hem observat que els càmpings de categoria 2 presenten uns preus menys estacionals, en canvi els de categoria 3 varien moltíssim segons la quinzena de l’any. Tenen una estacionalitat molt més marcada. Un altre fet destacat és que els càmpings de categoria 3 arriben a ser, de mitjana, més barats que els de categoria 2 en mesos de temporada baixa.

24

4. CONCLUSIONS A través d’aquest treball, s’han observat les diferents característiques dels càmpings, en una primera part d’anàlisi descriptiu que ha permès veure les característiques, en general força homogènies, que tenen els càmpings del Maresme. Tot seguit, s’ha fet un anàlisi sobre l’estacionalitat dels preus, on s’ha observat que aquesta és significativa per als càmpings. S’ha presentat la metodologia utilitzada i els criteris d’homogeneïtzació de preus aplicats per tal de fer un anàlisi correcte. En l’últim apartat, i potser el que més ha cridat l’atenció, és la diferència pel que fa a comportament de les direccions dels càmpings a l’hora d’establir els preus de temporada, depenent de la categoria de cada càmping. Així doncs, els càmpings de tercera categoria, mostren una oscil·lació molt més elevada que els de segona categoria, arribant a incrementar preus un 80% de mitjana durant la segona quinzena de juliol i la primera quinzena d’agost. A més a més, s’ha observat que en temporada baixa, aquests càmpings de més categoria baixen els preus lleugerament per sota els de categoria inferior, que els mantenen molt més regulars al llarg de l’any. Aquests resultats fan intuir els diferents tipus de competència entre càmpings de diferent categoria. Durant els mesos de temporada baixa la demanda és molt petita. És per això que molts dels serveis que tenen els càmpings de categoria més alta (discoteca, piscina), romanen tancats (no els hi surt a compte obrir-los si no hi ha un mínim número d’usuaris). En canvi, als mesos d’estiu, aquests serveis fan la distinció i és per això que els càmpings de categoria 3 poden permetre’s pujar els preus per damunt de la mitjana. Els serveis addicionals que tenen els donen un valor afegit respecte els càmpings de segona categoria, que han de mantenir els preus molt més estables si volen competir. Aquest treball m’ha ajudat a conèixer un sector turístic molt rellevant al nostre país, que ha estat relativament poc estudiat. Des del punt de vista de l’oferta, presenta unes característiques molt interessants, així com les conclusions a les que s’ha arribat després de l’estudi dels preus. Cal dir que tots els indicadors obtinguts en aquest estudi (2012) es poden tornar a obtenir en anys posteriors, i d’aquesta manera obtenir una sèrie d’indicadors anuals que en permetin no només una anàlisi estàtica, sinó també dinàmica.

25

5. BIBLIOGRAFIA 

Espinet, J. M., Sáez, M., Coenders, G. and Fluviá M. (2003). Effect on prices of the attributes of holiday hotels: a hedonic prices approach. Tourism Economics, 9 (2), pp. 1-13.



Federación Española de Clubes Campistas (2011). Guía càmping 2011. (Barcelona: FECC)



Fernández, T. and Saló, A.(2010). Anàlisi de l’estacionalitat, preus i característiques dels càmpings a Catalunya: posicionament de la marca Costa-Brava – Pirineus Girona.



García Pozo, A. and Sánchez-Ollero, J.L. (2010). Applying a hedonic model to the analysis of campsite pricing in Spain.



Garriga, A. and Saló, A. (2010). Second home rental market: hedonic analysis of the effect of different characteristics and high-market-share intermediary on price. Tourism Economics.



Hamilton, J. M. (2007). Coastal landscape and the hedonic price of accommodation. Ecological Economics, 62, 594-602.



Mangion, M.; Durbarry, R. and Sinclair, M. T. (2005). Tourism competitiveness: Price and quality. Tourism Economics, 11 (1), 45-68.



Monty, B. and Skidmore, M. (2003). Hedonic pricing and willingness to pay for bed and breakfast amenities in Southeast Wisconsin. Journal of Travel Research, 42, 195199.



Rigall-I-Torrent, R. and Fluvià, M. (2007). Public goods in tourism municipalities – formal analysis, empirical evidence and implications for sustainable development’,Tourism Economics, 13 (3), pp 361-378.



Rigall-I-Torrent, R. and Fluvià, M. (2010). Managing tourism products and destinations embedding public goods components: a hedonic approach. Tourism Management.



S. Rosen (1974). Hedonic prices and implícit market: product differentiation in pure competition. Journal of Political Economy, vol.82



Pàgines web dels 29 càmpings existents a la comarca del Maresme. 26