26 set 2012

EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DE LES MALALTIES TRANSMISSIBLES 1. La cadena epidemiològica 2. Fenòmens comunitaris: les epidèmies 3. Declaració obligatòria de les MT: MDO 4. Mesures de prevenció i control de les MT 5. Objectius de les mesures de prevenció 6. Malalties transmissibles emergents 7. Bioterrorisme Dr. Josep Vaqué Rafart Hospital Universitari Vall d’Hebron Facultat de Medicina. UAB Escherichia coli O104:H4

LECTURES RECOMANADES • Vaqué J, Domínguez A. Vigilancia epidemiológica. Estudio de brotes epidémicos (Capítulo 17). • Vaqué J. Epidemiología general de las enfermedades transmisibles (Capítulo 35). • Vaqué J, Martinez Gómez X, Otero S. Enfermedades infecciosas emergentes (Capítulo 54). A: Piédrola. Medicina Preventiva y Salud Pública. 11ª ed. Sierra A, Sáenz MªC, Fernández Crehuet J, Salleras L, et al, eds. Barcelona: Elsevier, 2008; 221-235; 453471; 770-790. • Vaqué J. Epidemiología de las enfermedades infecciosas. En: Farreras-Rozman. Medicina Interna. 16ª ed. Rozman C, editor. Barcelona: Elsevier, 2008.

Principals causes de mort per malaltia infecciosa. OMS, 2000 Infecció Infeccions agudes del tracte respiratori inferior

Ordre

Nº de morts anuals estimades

1

3.963.000

VIH / Sida

2

2.673.000

Malalties diarreiques

3

2.213.000

Tuberculosis

4

1.669.000

Paludisme

5

1.086.000

Xarampió

(vacunable)

6

875.000

Tètanus

(vacunable)

7

377.000

Tos ferina

(vacunable)

8

295.000

Malalties de transmissió sexual (exclós VIH)

9

178.000

Meningitis

10

171.000

(vacunable)

Els 3 actuals flagells de la Humanitat

VIH Tbc Paludisme

5,4 m g

Prevalença del VPH en cervix uteri en dones sexualment actives, de 15 a 59 anys. Diversos paísos (1995-2009), OMS

WHO. Global status report on noncommunicable diseases, 2010

1. LA CADENA EPIDEMIOLÒGICA AGENT CAUSAL Fases Colonització Invasió Multiplicació Disseminació Efecte Infectivitat Patogenicitat Virulència Inmunogenicitat Dosi infectiva

TRANSMISSIÓ

D i r e c t e

I n d i r e c t e

HOSTE

MEDI AMBIENT

Contacte cutani o de mucoses Gota gruixuda i mitjana (> 5 μm)

Vehicle comú Via aèria (inhalatòria) Vector

Susceptibilitat Base genètica Edat Sexe Exposicions Mecanismes de defensa innata Inmunitat específica Humoral Cel·lular

Factors Físics Biològics Socials i econòmics

Hoste • Flora normal (p.e. zones humides de la pell) • Colonització (p.e. Estafilocòccia nasal) • Portador (dissemina microorganismes) – Actiu. Amb clínica manifesta de la malaltia. – Convalescent. S’ha recuperat però encara dissemina. – Sa.Té una infecció asimptomàtica (p.e. Meningococ) – Incubacionari. P.e. Grip, Xarampió. – Transitori. Dissemina el patògen durant un breu periode (hores, dies o setmanes). – Crònic. Dissemina el patògen durant un llarg periode (mesos, anys, o tota la vida), (p.e. Febre tifoidea) ™Els vacunats i els immunes poden ser portadors

Hoste Situació de l’hoste (dinàmica de la infecció): 1. Individu susceptible 2. Portador / Colonitzat 3. Infectat (cas d’infecció) 4. Immune − de llarga/curta durada; variació per edat − desaparició de la immunitat o "waning" − efecte "natural booster” La infecció és transmesa pels: y Casos: Xarampió, Tos ferina, Tuberculosi y Portadors: Meningitis meningocòccica

2. FORMES DE PRESENTACIÓ DE LES MALALTIES TRANSMISSIBLES COM A FENÒMEN COMUNITARI • FORMA ESPORÀDICA • EPIDÈMIA • ENDÈMIA • PANDÈMIA

Periodes de temps en les malalties transmissibles PL PI

Periode de latència Periode d’incubació

Transmissió terciària

Segon malalt

PT Periode de transmisibilitat PMC Periode de manifestacions clíniques TG Temps de generació o interval de sèrie (ν)

PL PI

PT PMC

Transmissió secundària

Primer malalt o cas índex

PL PI

Transmissió inicial o primària

PT PMC Temps de generació (entre malalts) Temps

T ipus d'epid èmies Tipus d'epidèmies • • • •

De tipus puntual (brot puntual) (exposició puntual) De font comú o tipus continu (exposició continua) De persona a persona o propagada Mixta (p.e., font comú + persona a persona)

Nº afectats

Dies

Puntual

Continua

Propagada

Mixta

Corba epidèmica i periode d’incubació Nº afectats

Nº

Periode d'incubació

Pic

Dia d'exposició Hores/dies d’inici dels símptomes

Corba típica d'un brot epidèmic de font puntual: – forma esbiaxada (sesgada) a la dreta – distribució lognormal (fent la transformació logarítmica la corba adopta la distribució normal)

Dies

TOXI-INFECCIÓ ALIMENTÀRIA Periode d’incubació

56

Nº de personass

50

40

30

20

10 3 4

10 16 22

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

Período de incubación en horas Períodos de incubación de los 191 asistentes a un congreso médico afectados en un brote epidémico por Salmonella typhimurium. Gales, 1986. Se muestra la curva lognormal ajustada al histograma. Modificado de: Glynn JR, Palmer SR. Incubation period, severity of disease, and infecting dose. Evidence from a Salmonella outbreak. Am J Epidemiol 1992;1369-1377

Funció de densitat: probabilitat

SARS: periode d’incubació

Dies

Periode d’incubació SARS: Sindrome respiratori agut greu (pel Coronavirus SARS-CoV) Epidemiological determinants of spread of causal agent of severe acute respiratory syndrome in Hong Kong. Christl A Donnelly, Azra C Ghani, Gabriel M Leung, ... , Roy M Anderson. Lancet 2003; 361: 1761-1766

V ariacions ccícliques ícliques de les epid èmies Variacions epidèmies • •

Cicles anuals o estacionaris Cicles polianuals • Variacions seculars M Maala laltia ltia trtraannssm misisssib ible le XXaarraam mppió ió PPaarrootid tiditis itis

PPeerrío íoddee in inte terreeppid idèèm mic ic 22 aannyyss 33 aannyyss

RRuubbèèoola la

33--55 aannyyss

DDififtè tèrria ia

44--66 aannyyss

TToossffeerrin inaa

33--44 aannyyss

Causes de les epidèmies Factors del patògen – Exposició/contacte amb un patògen – Aparició d’un nou patògen; canvi en un patògen – Augment de la virulència; augment de la dosi – Desplaçament geogràfic d’un patògen conegut Transmissió o factors de l'entorn – Nou medi de creixement; nou mètode de dispersió – Nous procediments humans: p.e. aerosols, invasius (addicció a drogues per via endovenosa) – Migració; exposició a nous ambients Factors de l'hoste – Augment del nombre de susceptibles; augment de la susceptibilitat – Viatje de susceptibles a àrees endèmiques

Actuació davant una epidèmia 1.

Identificar la causa (investigar l’epidèmia)

2.

Notificació a l’autoritat sanitària

3.

Tractar els casos

4.

Trencar la transmissió

5.

Prevenir les recurrències

6.

Preparar un informe escrit

7.

Establir una vigilància epidemiològica

3. DECLARACIÓ DE LES MALALTIES TRANSMISSIBLES • Sistema MDO de Catalunya (modificat pel Decret 391/2006)

• Xarxa nacional de Vigilància Epidemiològica (R. Decret 395/1996)

Característiques del sistema MDO de Catalunya Declarants:

–

Metges de qualsevol nivell assistencial

Receptors

– – –

Director de centre sanitari Seccions d’epidemiologia territorials Servei de Vigilància Epidemiològica (Conselleria)

Número de malalties

– – –

11 Declaració numérica 42 Declaració individualitzada (nominal) 15 Declaració urgent

Circuits

–

Únic per a numèriques, individualitzades i urgents

Periodicitat

–

Setmanal Font: Servei de Vigilància Epidemiològica. DS

Declaració numèrica • • • • • • • • • • •

Enteritis i diarrees (exclosa la disenteria) Escarlatina Grip Infecció genital per clamidies Infecció genital per papilomavirus humà Infecció per tricomones Herpes genital Leptospirosi Altres malalties de transmissió sexual Oftàlmia neonatal Varicel·la

Decret 391/2006. DOGC 19 Oct 2006

Declaració individualitzada (1) • • • • • • • • • •

Amebiasi Botulisme Brucel·losi Carboncle Còlera Diftèria Febre botonosa Febre groga Febre tifoide i paratifoide Gastroenteritis per Escherichia coli O157:H7 • Hepatitis A • Hepatitis B • Altres hepatitis víriques

• • • • • • • • • • • • •

Hidatidosi Infecció gonocòccica Legionel·losi Leishmaniosi Lepra Limfogranuloma veneri Malaltia invasiva per Haemophilus influenzae b Malaltia meningocòccica Meningitis tuberculosa Paludisme Parotiditis Pesta Poliomelitis Decret 391/2006. DOGC 19 Oct 2006

Declaració individualitzada (2) • • • • • • • • • • • • •

Ràbia Rubèola / Rubèola congènita Shigel·losi Sifilis / Sifilis congènita Sindrome hemolitica urèmica Sida Tètanus / Tètanus neonatal Tifus exantemàtic Tos ferina Triquinosi Tuberculosi pulmonar Altres tuberculosis Xarampió Decret 391/2006. DOGC 19 Oct 2006

Declaració urgent • • • • • • • • • • • • • • •

Malaltia meningocòccica Malaltia invasiva per Haemophilus influenzae b Botulisme Poliomielitis Còlera Febre groga Parotiditis Pesta Ràbia Rubèola Tifus exantemàtic Xarampió Diftèria Tots els brots epidèmics Qualsevol malaltia o sindrome emergent Decret 391/2006. DOGC 19 Oct 2006

Retorn de la informació del sistema MDO de CATALUNYA Setmanalment

a:

FULL DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA

Mensualment

a:

BUTLLETI EPIDEMIOLÒGIC DE CATALUNYA

a: Altres usuaris:

Centres declarants Caps Locals Seccions d’Epidemiologia Agència de Salut Pública de Barcelona Metges titulars Farmacèutics titulars Veterinaris titulars Directors de centres sanitaris Regidors de Sanitat Col·legis profesionals Universitats Suscriptors Ministeri de Sanitat, peticions de particulars...

España. Boletin Epidemiológico Semanal en Red. Informe del 15 septiembre, 2008. Vigilància epidemiològica d’una malaltia endèmica

España. Boletin Epidemiológico Semanal en Red. Informe del 15 septiembre, 2008. Vigilància epidemiològica d’una malaltia endèmica

España. Boletin Epidemiológico Semanal en Red. Informe del 15 septiembre, 2008. Vigilància epidemiològica d’una malaltia endèmica

4. OBJECTIUS DE LA PREVENCIÓ i CONTROL DE LES MALALTIES TRANSMISSIBLES 1.

CONTENCIÓ

2.

CONTROL

3.

ELIMINACIÓ DE LA MALALTIA

4.

ELIMINACIÓ DE LA INFECCIÓ

5.

ERADICACIÓ

6.

EXTINCIÓ

Prevenci ó i ccontrol ontrol de les malalties Prevenció transmissibles. Conceptes 1. CONTENCIÓ: Evitació de l’entrada d’un agent infecciós en un

territori i trencament de les cadenes inicials de transmissió 2. CONTROL: Disminució marcada de la incidència de la malaltia

en una àrea territorial concreta 3. ELIMINACIÓ DE LA MALALTIA: La malaltia ha estat

eliminada, es dir, ha desaparegut en un territori o regió 4. ELIMINACIÓ DE LA INFECCIÓ: Ha estat eliminada la

circulació de l’agent causal en un territori o regió 5. ERADICACIÓ: Ha estat eliminada la circulació de l’agent

causal a tot el món 6. EXTINCIÓ: El microorganisme causal de la malaltia ha estat

eliminat en la natura, en el laboratori i en tot tipus de mostres mèdiques i biològiques

Prevenci ó i ccontrol ontrol de les malalties Prevenció transmissibles. Exemples 1. CONTENCIÓ: Grip aviària 2. CONTROL: Malalties diarreiques a Europa 3. ELIMINACIÓ DE LA MALALTIA: Poliomelitis a Europa, últim cas: Nov. 1998 4. ELIMINACIÓ DE LA INFECCIÓ: Poliomelitis a Europa, certificat d’eliminació: Juny 2002 5. ERADICACIÓ: Verola (Poxvirus; desembre 1979) 6. EXTINCIÓ: No en tenim cap exemple

Factors que afavoreixen el control i ll’eradicació ’eradicació d ’una M.T. d’una 1. Infecció limitada a l’home, de transmissió persona a persona 2. Quadre clínic important, ben definit 3. Casos clínics escassos o absents 4. Absència de portadors crònics 5. Existència d’un únic agent o serotipus causal 6. Periode d’infecciositat curt 7. Immunitat natural o vacunal de llarga durada 8. Existència d’una vacuna eficaç 9. Patró de presentació de la infecció estacional 10. Rendibilitat cost-benefici

Sir Joseph Smith signa el certificat d’eliminació de la Polio a Europa. Copenhague, 21 de Juny de 2002

Malalties susceptibles de ser eradicades Actuals candidates serioses: Poliomelitis Xarampió Altres candidates:

Rubèola

Cisticercosi (eradicació)

Dracunculosi

Cólera (millor control) Veure diapos següents

Malaltia de Chagas (eliminació de la malaltia) Veure diapos següents

Esquistosomiasi (control) Anquilostomiasi (control)

Dracunculosi (1) •

Malaltia parasitària causada pel nematode Dracunculus medinensis

• •

El reservori és humà; no hi ha altres reservoris

•

Migra pels teixits subcutanis de la víctima produint gran dolor, especialment en les articulacions. Sovint emergeix (en el 90% de vegades en els peus) produint un dolorós edema, una ampolla i una úlcera, junt amb febre, nàusees i vòmits

•

Les persones infestades intenten alleujar la sensació de cremor posant la part infectada en un toll o pou d’aigua. Això indueix la contracció del cuc femella que per l’úlcera expulsa sobtadament milers de larves a l’aigua, on hi poden viure uns dies

És el més llarg dels paràsits tisulars que poden afectar l’home. La femella adulta transporta fins 3 milions d’embrions. Pot mesurar de 600 a 800 mm de longitud i 2 mm de diàmetre

Dracunculosi

Cyclops

OMS

El ciclo de vida de la lombriz de Guinea

Font: The Carter Center

Dracunculosi (2) •

Per seguir desenvolupant-se, les larves han de ser ingerides per uns crustacis predators, els Cyclops o puçes d’aigua, que mesuren 1-2 mm i són molt abundants arreu del món. En el Cyclops la larva es desenvolupa a un estadi infectiu; requereix 14 d. a 26°C

•

Si una persona beu aigua d’un toll o pou contaminat, el Cyclops queda disolt pel l’àcid gàstric de l’estòmac i les larves alliberades migren a través de la paret intestinal. Després de 100 dies, el mascle i la femella es troben i s’aparellen. El mascle s’encapsula i mor; la femella es mou cap els mucles. Després d’un any de la infecció (periode d’incubació de 12 mesos), la femella té l’úter ple de larves i emergeix, donant lloc a la repetició del cicle

•

L’home és l’únic responsable de mantenir el fràgil cicle de transmissió. Mesures simples per tallar la transmissió: a) Filtrar l’aigua de beguda, n’hi ha prou amb una xarxa de de nylon de 0,15 mm; b) Construir barreres i proteccions en les fonts d’aigua; c) Educació sanitària de la població

Eradicació de la Dracunculosi •

Els paísos endèmics han disminuit de 12 el 2003 a 9 el 2006, tots situats a l’Àfrica subsahariana: Burkina Faso, Costa de Marfil, Etiopia, Ghana, Mali, Niger, Nigeria, Sudan i Togo

•

El nombre anual de casos ha passat de 75.223 el 2000 a un mínim de 10.674 el 2005. De totes maneres, en el 2006 es van notificar més de 27.000 casos, la major part en poblacions del sud de Sudan

• • •

180 paísos diposen del certificat d’estar lliures del nematode

•

La dracunculosi és un problema circunscrit al continent africà, per resoldre’l cal que se subministri aigua sanejada a un conjunt de poblacions d’escassos recursos econòmics

No hi ha cap tractament específic Vista la situació actual, sembla que l’objectiu d’eradicació per a l’any 2009, establert per l’OMS, és massa optimista

Malaltia de Chagas Chagas:: es treballa per a la seva eliminaci ó global el 2010. OMS eliminació •

El Juliol de 2007 es va establir la Xarxa Global de l’OMS per a l’Eliminació de la Malaltia de Chagas, per tal de coordinar els esforços globals per eliminar aquesta malaltia el 2010

•

El Chagas es una malaltia infecciosa produida pel protozoo paràsit Trypanosoma cruzi, que es transmet als humans a través d’insectes de la subfamilia Triatominae

•

La Malaltia de Chagas no pot ser eradicada, ja que sempre existirà un reservori selvàtic de la infecció independent de la infecció humana, però és factible la seva eliminació si per eliminació entenem la interrupció de la transmissió de la Lancet Infectious Diseases, Sept. 2007 malaltia, ha expressat la PAHO-OMS Triatoma infestans, un vector de Trypanosoma cruzi, espècie endèmica del Con Sud. Anomenat Vinchuca (Argentina, Chile, Bolivia).

Aquest insecte no inocula el paràsit en el teixit humà sinò que, en picar a una persona i succionar la sang, el seu intesti s’infla i l’obliga a defecar depositant paràsits en la pell de la víctima. Degut a la picor les persones es graten, i s’autoinoculen el paràsit

5. MESURES DE PREVENCIÓ i CONTROL DE LES MALALTIES TRANSMISSIBLES Mesures generals − MILLORAR LA RESISTÈNCIA ALS RISCOS INFECCIOSOS − MILLORAR LA QUALITAT SANITÀRIA AMBIENTAL − DISPOSAR D’UN BON SISTEMA SANITARI i DE SALUT PÚBLICA

Mesures específiques 1. Inactivació de l’agent infecciós 2. Trencament/bloqueig del mecanisme de transmissió 3. Augment de la resistència de l’hoste 4. Accions sobre l’ambient

Actuació sobre la cadena epidemiològica

1. Agent etiològic / Reservori

2. Mecanisme de transmissió 3.Hoste susceptible

4.Medi ambient

Mesures de prevenci ó i control de les prevenció malalties transmissibles (1) 1. Inactivació de l’agent: control de la font del

patògen

─ ─

Tractament dels malalts Sanejament:

9 Mètodes físics: Calor, fred, gasos, radiació 9 Mètodes químics: Cloració de l’aigua, desinfecció

9 Mètodes biològics: Peixos gambusia,...

Mesures de prevenci ó i control de les prevenció malalties transmissibles (2) 2.

Trencament/bloqueig del mecanisme de transmissió

─

Vigilància epidemiològica activa: detecció ràpida dels casos

─ ─ ─ ─ ─

Aïllament i tractament específic dels casos

─

Mesures de protecció pels professionals: higiene personal; freqüent rentat de mans; ús de tècniques asèptiques en la manipulació dels malalts; ús d’equips de protecció personal (EPI,s): mascareta, visera, bata, casquet, polaines, ...

─

Mesures de protecció individual: higiene personal: cobrir-se la boca en cas de tos; evitar o manipular amb cura aigua, aliments i animals que puguin transmetre la malatia

Traçabilitat dels contactes/exposats Control i monitorització dels contactes/exposats Quarentena dels contactes/exposats Quimioprofilaxi abans i després d’una exposició

Mesures de prevenci ó i control de les prevenció malalties transmissibles (3) Altres mesures de trencament/bloqueig del mecanisme de transmissió

─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─

Control dels animals i vectors biològics, i sanejament ambiental

─ ─

Tancament d’escoles, universitats, cuartels

Detecció intensiva de casos (cruïlles, entrades a ciutats…) Cordó sanitari Controls a ports, aeroports i fronteres Prohibició de viatges (anar a determinar llocs) Informació sanitària a la població Profilaxi d’àmbit comunitari Mesures de distanciament social: prohibició d’espectacles, esports, reunions de gent, … Triatge de pacients a l’entrada dels centres sanitaris

Mesures de prevenci ó i control de les prevenció malalties transmissibles. Conceptes

•

Aïllament. Ubicació separada dins una àrea física concreta d’un centre assistencial, d’aquelles persones que presenten una malaltia infecciosa transmissible al ser humà. Segons el tipus de transmissió, els sanitaris han d’adoptar en la seva vestimenta determinades mesures protectores.

•

Quarantena. Separació en la llar o en un lloc determinat (hotel, campament,…), amb limitació de moviments, de les persones que han estat exposades a un agent infecciós o a un pacient afectat per una malaltia transmissible. Si bé en l’inici de la quarentena no presenten símptomes, podrien ser o esdevenir propagadores de l’agent i/o malaltes. La restriccció dels moviments té com a finalitat contribuir a limitar l’extensió de la infecció.

Mesures d’aïllament Riscos generals de l’atenció sanitària Contacte directe (mans, mucoses) i per fomes Gotetes gruixudes i mitjanes Gotetes petites (via aèria, inhalatòria) (procediments de risc, tos intensa)

Precaucions estàndard (rentat de mans; usar guants i bata)

Precaucions de contacte (guants, bata impermeable; habitació individual; material d’un sol ús)

Precaucions per fer front a gotes (mascareta de protecció FFP1, FFP2; ulleres; viseres; casquet)

Precaucions respiratòries (habitació amb pressió negativa; mascareta FFP3; caputxes; vestits amb ventilació forçada)

Habitació amb pressió negativa Indicació: malalties de transmissió per via aèria Habitació amb sistema de

Zona del pacient -45 ∼ -55 Pa

ventilació independent, i sistema d’extracció separat per al bany Compartimentada en tres parts: • zona del pacient: -45 ∼ -55 Pa de pressió negativa

Bany -30 ∼ -40 Pa

Zona de buffer -15 ∼ -20 Pa

• zona de buffer: -15 ∼ -20 Pa • bany independent: -30 ∼ -40 Pa

Entrada/sortida

Habitació amb pressió negativa

Mesures de prevenci ó i control de les prevenció malalties transmissibles (i 4) 3. Augment de la resistència de l’hoste ─ Immunització activa (vacunació) ─ Immunització pasiva (immunoglobulines) ─ Augment de les defenses generals (nutrició, exercici,...)

4. Accions sobre l’ambient ─ Informació i educació sanitària ─ Vigilància epidemiològica ─ Assistència sanitària ─ Potabilització de l’aigua de consum; eliminació de residus

─ Generals: eliminació d’exposicions laborals, lluita contra la pobresa, ...

6. MALALTIES INFECCIOSES EMERGENTS “Infeccions noves, reemergents o amb resistència als medicaments, la incidència de les quals ha augmentat en els ser humans en les dues últimes décades, o que és probable que augmenti en el futur proper”

El fals entusiasme dels anys 60 •

“A mitjans del segle XX s’assolirà una de les revolucions socials més importants de la història: la virtual eliminació de les malalties infeccioses com a factor significatiu en la vida social”. Sir Frank McFarland Burnet, 1962 (Premi Nobel de Medicina, 1960)

•

“Ha arribat el moment de tancar el llibre de les malalties infeccioses”. William Stewart. Surgeon General, 1964-1969, EEUU

Principals factors que contribueixen a l’emergència de malalties transmissibles

• La demografia i la conducta humanes • Els avenços tecnològics i industrials • El desenvolupament ecnòmic i els canvis en els nous usos de la terra • El comerç i els viatjes internacionals • El calentament global • Els canvis en els ecosistemes • L’adaptació i canvi microbians • La ruptura de les mesures de salut pública

Principals infeccions emergents Malalties per agents no coneguts abans

• • • • • • • • • • •

Síndrome hemolític-urèmic per Escherichia coli serotipus O104:H4; 2011 Grip humana d’origen porcí: virus influenza A(H1N1), 2009 SARS, Síndrome respiratori agut greu (SARS-CoV), 2003 Grip aviar: virus influenza A (H5N1), 2003 VIH i SIDA, 1981 Síndrome pulmonar per Hantavirus (Sin Nombre Virus, SNV) Forma variant de la malaltia de Jakob-Creutzfeld (malaltia per Prions) Febre d’Ebola (Filovirus) Criptosporidiosi (Cryptosporidium parvum) Malaltia de Lyme (Borrelia burgdorferi) Legionel·losi (Legionella pneumophila), 1976

Expansió geogràfica d’infeccions ben conegudes

•

Còlera, Dengue, Febre groga, Paludisme, West Nile Virus

Augment de la incidència de malalties abans controlades

•

Tuberculosi, Diftèria

Resistència als antibiòtics

Alemanya, 2011. Brot epidèmic de diarrea amb sang (EAEC) i síndrome hemolític-urèmic (HUS), per Escherichia coli O104:H4 2011

Corba epidèmica del brot d’EAEC (2.507 casos) i d’HUS (773 casos). Símptoma inicial: diarrea. De 1 de Maig a 28 de Juny, 2011 EAEC: Infeccions per Escherichia coli enteroagregatiu HUS: Síndrome hemolític-urèmic EHEC: Infeccions per E. coli enterohemorràgic

Incidència d’HUS per districtes d’Alemanya

Escherichia coli enteroagregatiu (EAEC) Propietat enteroagregativa (EAEC) Les fimbries condicionen l’adherència inicial dels bacteris EAEC a la mucosa intestinal formant una configuració en “totxos apilotonats” (“Stacked brick”). La colonització amplifica la producció de moc, que s’acumula en una gruixuda capa, en la que els bacteris hi queden retinguts.

Capa de moc

Escherichia coli O104:H4 Font del bacteri (d’on va pasar al ser humà): productes vegetals germinats (soja i altres). Font de la contaminació dels vegetals: llavors procedents d’Egipte. Reservori original (probablement humà): s’ignora. Dosi infectiva: molt baixa.

Epiteli intestinal

Hipotètic orígen del serotip Escherichia coli O104:H4 aïllat en el brot epidèmic d’Alemanya, 2011 Soca ancestral d’E. coli enteroagregatiu (EAEC)

+ Adquisició de plàsmids codificadors de β lactamases

+ Adquisició del fagus productor de toxina Shiga, propi de l’EHEC

•

•

•

Una soca ancestral d’EAEC (E. coli enteroagregatiu) dotada de plàsmids, codificadors de diferents factors de virulència, i de fímbries que faciliten que el bacteri s’adhereixi a les cèl·lules intestinals, deu haver adquirit el fagus productor de toxina Shiga, i també plàsmids codificadors de β lactamases d’ampli espectre. La producció de la toxina Shiga es característic de l’EHEC (E. coli enterohemorràgic). És una exotoxina tòxica per a la mucosa intestinal: produeix diarrea que pot ser sanguinolenta i, si a través de la barrera gastrointestinal, arriba a la circulació, pot afectar el sistema microvascular i produir el síndrome hemolític–urèmic. La forta adhesió de l’EAEC a la cèl·lula intestinal permet que la toxina Shiga arribi facilment al torrent sanguini.

Hospital Vall d’Hebron. Distribució dels casos de Grip A(H1N1) confirmats pel laboratori, segons la data de l’assistència inicial en l’hospital. Del 2 de juliol de 2009 al 22 de gener de 2010. S’indica si foren hospitalirzats o no. Número de casos confirmats: 741; hospitalitzats: 190. També es representa la línia evolutiva del total d’urgèncias diàries ateses.

Número de pacients amb Grip A confirmada

600

40

500 400 30 300

Total d’urgències ateses per dia

20

Hospitalització per Grip A

No Si

10

0 Juliol 2009

Agost

Septembre

Octubre

Novembre

Dia de l’assistència inicial

Desembre

Gener 2010

Número total d’urgeèciae dia

700

Disseminació del SARS des de l’Hotel Metropol, Hong Kong (22-25 Febrer 2003)

F,G Guangdong, Xina

A

F,G

Canada 18 sanit. 11 contactes

A Hong Kong 95 sanitaris >100 contactes pròxims

Font: OMS 2003

A H,J H,J

K

Hotel M Hong Kong

B

K

Irlanda 0 sanit.

I, L,M

C,D,E I,L,M

B

C,D,E

Vietnam 37 sanit.

Singapur: 34 sanitaris

21 contactes propers

37 contactes propers

Estats Units 1 sanitari

L’epidèmia de SARS. Declaració setmanal . de nous casos a tot el món. 1 Març-20 Maig 2003 .

OMS 2003

Àrees amb casos humans confirmats de grip A (H5N1), 2003-2012

Malaltia transmesa per vector Aedes albopictus

Febre de Chikunguya

•

• • • De: Bayas JM.

Brot, agost de 2007, Castiglione di Cervia (Ravenna, Itàlia) a partir d’un turista procedent de una àrea afectada de la India. El vector transmisor de la enfermedad fue el mosquito Aedes albopictus Entre el 4 de juliol i el 27 de setembre, es diagnosticaren 205 casos En la majoria dels casos la malaltia va tenir un curs lleu, però un pacient de 83 anys amb patologies preexistents va morir

Casos notificats de Diftèria en la Regió Europea de l’OMS, 1980-1998 60000 50449 50000

47698

Nº casos

40000

30000 19588

20261

20000

10000

5814 535

1853

855 1481

7201

3204

2687

0 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

Any OMS, 1999

7. BIOTERRORISME: PRINCIPALS AGENTS PROBABLES Carboncle Verola Peste Tularèmia Toxina Botulínica Febres hemorràgiques virals

BIOTERRORISME. AGENTS BIOLÒGICS CR ÍTICS CRÍTICS

Classificació del CDC, 2000 Categoría A

Categoría B

•

Transmissió de persona a persona

• Disseminació fàcil

•

Elevada mortalitat, gran impacte poblacional

• Moderada morbiditat i baixa mortalitat

Poden causar gran pànic i disrupció social

2. Espècies Brucella

•

1. Coxiella burnetti (febre Q)

1. Virus de la Varola

3. Burkholderia mallei

2. Bacillus antracis (carboncle o àntrax)

4. Alfavirus: encefalitis venezolana, encefalitis equines

3. Yersinia pestis

5. Clostridium perfringens (toxina ε)

4. Clostridum butolinum (toxina A, B)

6. Staphylococcus (enterotoxina B)

5. Francisella tularensis

7. Agents de distribució hídrica o alimentària: Salmonella, Shigella, Escherichia coli, Vibrio cholerae, Cryptosporidium parvum

6. Filovirus: Ebola, Marburg 7. Arenavirus: Lassa, Junin

Àntrax – Estats Units, 1951-2002 70

22 casos (11 per inhalació i 11 cutanis) a 4 Estats i Districte de Columbia

Vacuna animal

60 50 Casos

Vacuna humana 40

Bioterrorisme (Oct. 2001)

30 20 10 0 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 Any

Disseminació d’espores de Carboncle (Àntrax)

ESTATS UNITS 18 de Setembre i 9 d’Octubre, 2001

Diverses formes de presentació del Carboncle cutani Estats Units, 2001

Font: CDC

Carboncle Forma inhalatòria EEUU, 2001

Font: CDC

Si us plau, preguntes i dubtes