Pág. 1 Sesión 1/4 Asignatura Clave Máster y Curso

ESTESES I MORTERS MATERIALS Construcció I. Materials i tècniques. 1r curs

Àrea de Construcció Curs 2015-2016 Revisió 30/11/2015 Autors: Xevi Prat, Joan Espinàs, Neus Mateu

Pàg. 2 / 52 Àrea de Construcció Construcció I AR006

Índex AGLOMERANTS, MORTERS I ESTESES 1. Introducció 2. Composició i procés de fabricació dels aglomerants 2.1. Argila 2.2. Guix 2.3. Calç 2.4. Ciment

3. Morters i pastes 3.1. Composició 3.2. L'aigua i els àrids 3.3. Propietats mediambientals 4. Revestiments i esteses 4.1. Introducció 4.2. Exigències i propietats 4.3. Tècniques 4.4. Acabats 4.5. Exemples

5. Fonts d'informació

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 3 / 52

01 INTRODUCCIÓ

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 4 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

1. Introducció Argila, Guix, Calç i Ciment son materials que manipulats per l‟home i la indústria, i combinats amb aigua, formen pastes amb capacitat aglomerant o conglomerant. Aplicacions : • fàbriques • revestiments

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 5 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

1.1. Definicions

DEFINICIONS AGLOMERANTS 2. adj. Dit d'un material: Capaç d'unir fragments d'una o diverses substàncies i donar cohesió al conjunt per efectes de tipus exclusivament físic. Són materials aglomerants el betum, el fang, la cola, etc. (Argila) CONGLOMERANTS 1. adj. Dit d'un material: Capaç d'unir fragments d'una o diverses substàncies i donar cohesió al conjunt per efecte de transformacions químiques dins la seva massa, que originen nous compostos. (Guix, Calç, Ciment)

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 6 / 52

02 COMPOSICIÓ I PROCÉS DE FABRICACIÓ

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 7 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.1. Argila

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 8 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.1. Argila. Característiques moleculars L‟argila és un tipus de roca sedimentària, d‟origen detrític (disgregada), terrosa i amb una composició química del grup dels fil·losilicats amb estructura laminar. L‟Argila esta formada fonamentalment per minerals argilosos, es a dir, per silicats d’alumini hidratats. La fórmula genèrica és del tipus: Al2O3 . m SiO2 . n H2O. (on 0,3>m>8 y 0,5> n >19) La composició química i l'estructura laminar li donen les seves propietats més destacables. Els minerals argilosos (del grup dels filosilicats) estan constituïts per tetràedres de SiO4 amb els vèrtex de les seves bases units formant capes poden enllaçar per cations formant que estrats i aquests poden unir-se entre ells per molècules d‟aigua. L'estructura laminar fa que cada gram d'argila tingui a nivell microscòpic una superfície d'uns 1000 m2. Entre làmina i làmina, per afinitat elèctrica amb els silicats, es poden allotjar molècules d'aigua, fent de "coixí de lliscament" entre aquestes làmines. L'argila és capaç de beure‟s una certa quantitat d‟aigua, tan gasosa com líquida. És molt higroscòpica, responent a la humitat ambiental i estabilitzant-la. Fa la captura (adsorció) i sobre tot l'alliberament (desorció) d'aquesta aigua a una velocitat força major que la fusta, el guix, la calç o el ciment. A mesura que hi afegim aigua perd resistència i n'augmenta el volum i la plasticitat (es torna emmotllable). Afegint més aigua es torna una solució col·loïdal, i es pot separar del suport fàcilment. Tan a la hidratació com a l'assecat no hi ha cap reacció química. El cicle es pot repetir indefinidament.

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 9 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.1. Argila. Tipus Els minerals argilosos es poden agrupar en -Minerals argilosos de dues làmines: CAOLINITA Al2O3 . 2 SiO2 . 2 H2O (Caolí) Color blanc. Amb ella es fabrica la Porcellana blanca. Tova (1 a 2,5) Brillantor nacrada. Tacte gras Plàstica. -Minerals argilosos de tres làmines: MONTMORIL•LONITES Color gris o gris verdós. Toves (2 a 2,2). Tacte gras. Poc plàstica. Gran absorció d‟aigua, augmenten considerablement el seu volum per absorció. Constituent de la Bentonita que per les seves característiques tixotròpiques s‟utilitza per a la consolidació de terrenys. IL·LITES Constitueixen el grup majoritari. Matèria prima de la majoria de materials ceràmics utilitzats en construcció. Bona capacitat d‟absorció d‟aigua. Bona plasticitat. -Minerals argilosos fibrosos: poc plàstics, sense aplicació a la indústria ceràmica

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 10 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.1. Argila. Altres elements L‟argila està formada principalment per minerals argilosos, es a dir, silicats d‟alumini hidratats, però degut al seu procés de formació les argiles gairebé mai són pures, no són formades per un sol mineral. Solen ser minerals transportats des de el seu lloc d‟origen per l‟aigua o el vent fins al lloc de la seva sedimentació i en aquest viatge incorporen altres minerals i substàncies diverses com per exemple: -Minerals detrítics: Quars, Feldspats, Carbonats, Sulfats d‟altres. -Òxids de ferro, d‟alumini i de magnesi -Matèria orgànica.

Les argiles si son molt pures, acostumen a ser de color blanc, sobretot els caolins. Aquesta mescla de minerals, però, és la que ens donarà gran diversitat d‟argiles, de colors, textures, diferents plasticitats etc. Els òxids de ferro, per exemple, donen tonalitats que van dels ocres als vermells dependent de la proporció.

Àrea de Construcció

Pàg. 11 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.1. Argila. Humectació Al2O3 · m SiO2 · n H2O (On 0,3>m>8 i 0,5> n >19) L’aigua de constitució forma part integrant de la molècula, malgrat no hi és combinada químicament. A més pot captar l'aigua ambiental, i ho fa de dues maneres diferents: Per ADSORCIÓ: les partícules s‟ adhereixen a les superfícies de les partícules laminars (estructura laminar) de la argila a causa de forces residuals del tipus: Físic (forces de Van de Waals) Químic (Transferència d‟electrons entre la argila i l‟aigua)

AR006

Construcció I

Per ABSORCIÓ: L‟aigua es distribueix homogèniament por tota la massa a nivell molecular arribant a formar una suspensió col·loïdal. En contacte amb l‟aire l‟argila seca pren una quantitat de vapor d‟aigua que es funció de la pressió de vapor d‟aigua que l‟envolta, del desenvolupament de la superfície del gra que la composa i de la mida d‟aquest. En afegir-li aigua a l‟argila, aquesta l‟anirà incorporant i anirà variant la seva plasticitat: Afegint aigua fins a un 20% del seu volum aparent sense tornar-se prou plàstiques com per permetre l'emmotllament manual. Afegint-ne del 20% al 40% la plasticitat adquirida permetrà emmotllament manual. Afegint-ne més del 40% el grau de plasticitat augmentarà fins a arribar a la pèrdua de la cohesió i la plasticitat fins a comportar-se com un líquid i finalment com una suspensió col·loïdal. Simultàniament a l‟admissió d‟aigua las argiles experimenten un augment de volum que normalment és d‟un 50% en les il·lites i de fins un 1600% en las argiles bentonítiques. Aquests fenòmens d‟augment i disminució de volum a causa de l‟absorció d‟aigua, són reversibles. La quantitat d‟aigua incorporada i la manera com després s‟evapora intervé decisivament en les característiques del producte final. Incideix també de forma important en l‟estudi de terrenys per edificar, ja que pot provocar problemes de lliscament, inflaments i contraccions (sobretot en el cas de les bentonites)

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 12 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.1. Argila. Plasticitat LA PLASTICITAT - Depèn del contingut d'aigua a l'argila - Depèn de la mida del gra de les partícules. Quan més petites són les partícules, més plàstica serà la massa. -Depèn de la forma laminar de las partícules. La forma laminar, al permetre la presència entre les làmines d‟aigua d‟adsorció, juga un paper important en la seva plasticitat. Aquesta adsorció es produeix per l‟afinitat entre l‟argila i l‟aigua, es a dir, perquè l‟aigua mulla l‟argila i s‟obté una massa plàstica. ARGILES GRASSES I ARGILES MAGRES. Les argiles grasses - En beure‟s l‟aigua formen masses molt plàstiques, - Admeten bé les operacions de emmotllament. - S‟adhereixen molt als materials que toquen, com per exemple els motlles, dificultant el desemmotllament. - Presenten problemes de contracció per assecat. Les argiles magres. - No presenten gran plasticitat - No presenten facilitat d‟emmotllament . - No s‟adhereixen a les superfícies dels motlles. - No pateixen grans contraccions en el procés d‟assecat.

2.2. Guix. Característiques. Composició

El Guix roca sedimentària. Grup dels sulfats SO4Ca·2H2O

Àrea de Construcció

Pàg. 13 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

Construcció I

Pedra d‟algep

Sulfat de Calci di-hidratat. Origen sedimentari. Climes àrids S’obté dels dipòsits de mars antics. De color blanc i porós normalment es presenta combinat amb òxids de ferro i alumini, carbonats de calci i magnesi.

AR006

Duresa 2 Densitat 2,3 RF molt bona l = 0,26 Primeres fàbriques al Neolític amb morters de guix.

Guix cristal·litzat

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 14 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.2. Guix. Procés d’obtenció i rehidratació SO4Ca·2H2O 120 ºC -180 ºC

SO4Ca · ½ H2O (Semihidrat) α/

PROCÉS D’OBTENCIÓ DEL POLS DE GUIX (SEMIHIDRAT) • Calcinació en forns de la pedra • Molta • Additius y envasat. PROCÉS D’OBTENCIÓ PASTA DE GUIX (REHIDRATACIÓ DEL SH) • SH (Semi hidrat)+ H2O = SO4Ca · 2H2O + calor + expansió de volum. • Augment de temperatura de + 20 ºC • Expansió 1-2 mm/m. (en 2 dies) • Expansió major quan mes lenta és la velocitat d‟hidratació. Guix en pols a punt per pastar amb H2O

PRESA DE LA PASTA DE GUIX • La pasta líquida no deixa la marca a la fulla d‟un ganivet (plasticitat idònia) • Inici de la presa, augmenta la viscositat • Període plàstic, una empremta digital deixa la marca • augment duresa fins a l‟estat sòlid (5Kg/cm2) (pressió d‟un dit) • 20 minuts aprox. Des del inici de la presa fins a l‟estat sòlid final. Guix en pols a punt per pastar amb H2O Guix hidratat (Re-hidrat) a punt d‟aplicar Guix hidratat (Re-hidrat)

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 15 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.2. Guix. Propietats PRESA • 1a etapa ràpida amb la hidratació del SH després de 2 hores • 2a etapa molt lenta degut a la hidratació de la Anhidrita II (AnII) • Poden afegir-se retardadors de presa: coles animals, gelatina, caseïna • % ∆V / V= 0,5% (expansió 1-2 mm./m. (en 2 dies) • el guix es bon material per l‟emmotllament. (figures belles arts) La duresa y resistència a comprensió segueix incrementant amb la evaporació de H2O de pastat, per la xarxa capil·lar formada fins arribar al % d‟humitat d‟equilibri als 15 dies aproximadament. POROSITAT • La evaporació de l‟aigua de pastat produeix una estructura microporosa • Aquesta xarxa capil·lar permet que el guix sigui un revestiment que permet la transpiració • A mes H2O de pastat + porositat y menor resistència • l‟aigua ha de ser la justa A/Y = 0,5-0,6 RESISTÈNCIA AL FOC • El re-hidrat de calci SO4Ca·2 H2O te 2 molècules d‟ H2O • Davant la presència de flama resisteix fins a temperatures de 180º C • A partir d‟aquesta temperatura comença a perdre l‟aigua de la molècula. • Fins que no s'esgota l'aigua de composició la temperatura no es dispara INCOMPATIBILITATS •El guix es dissol fàcilment en aigua •Ataca el ferro, oxidant-lo ràpidament

2.3. Calç. Característiques. Composició Calcària Grup dels carbonats CO3Ca

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 16 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

Roca compacta i blanquinosa Origen sedimentari Composició principal CO3Ca Color blanc o grogós segons impureses Reacciona amb el clorhídric (salfumant) Duresa 3 Densitat 2,7 Calcita (mineral)

Dolomita Grup dels carbonats (CO3) 2 MgCa

AR006

Substitueix el calci per el Magnesi

Roca calcària

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 17 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.3. Calç. Procés d’obtenció CaCO3 PROCÉS D’OBTENCIÓ CaO (CALCINACIÓ) • Trituració, molta i polvorització de la pedra calcària • Calcinació a 1000 ºC aproximadament, modernament en estufes horitzontals rotatòries. • Punt de fusió 2600 ºC • Descomposició en CaO + CO2 (Calç viva + Diòxid de carboni) • El CO2 s‟expulsa amb els gasos de combustió. • CaO, en terrossos, és molt higroscòpic i reacciona fortament amb l‟aigua • Al contacte amb la pell produeix cremades de grau important PROCÉS D’OBTENCIÓ DE LA PASTA DE CALÇ (APAGAT DE LA CALÇ) • CaO + H2O = Ca(OH)2 + Calor • Es necessitaven 3 mesos mínim/anys per un bon apagat • actualment amb sistemes d‟autoclau/ hidratadors mecànics s‟accelera el procés. • Ca(OH) 2 (calç arenera/calç apagada/calç amarada) PRESA DE LA CALÇ • Ca(OH)2 + CO2 = CaCO3 + H2O • L‟hidròxid de calç reacciona amb el diòxid de carboni de l‟atmosfera • L‟enduriment és molt lent, pot durar anys depèn de la velocitat de carbonatació

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 18 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.3. Calç. El cicle de la calç H2 O CO2 H2 O CO2

Carbonatació (enduriment durant anys)

CaCO3

Energia

Carbonat càlcic. (Roca calcària en la natura) (Calç en l’edifici)

Calcinació (a 898 ºC)

CO2

H2 O CO2

H2 O CO2

Òxid de calç. (Calç viva)

CaO

H2 O

AR006

CO2

H 2O Enduriment inicial (per assecat)

H 2O Pasta de calç

Pastat

H 2O

Hidròxid càlcic. (Calç apagada o calç aérea)

Ca(OH)2

Apagat o hidratació (Molt exotèrmic)

Energia

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 19 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.3. Calç. El cicle de la calç EL CICLE DE LA CALÇ • El cicle de la calç és per tant un cicle tancat. De la roca calcària desprès de la calcinació i la rehidratació tornem a obtenir pedra calcària per combinació de l‟hidròxid de calç amb el diòxid de carboni de l‟atmosfera.

LA CALÇ HIDRÀULICA • La calç hidràulica és barreja de calcària, guix i impureses argiloses. Conté òxid d‟alumini, diòxid de sílice i òxid de ferro i una petita quantitat d‟òxid de magnesi. • El seu nom deriva de la seva capacitat per ser presa sota l‟aigua (ciment hidràulic). S‟utilitza només en casos especials, quan es requereix un enduriment lent sota l‟aigua. El ciment Pòrtland, de propietats similars, l‟ha reemplaçat en gran mesura.

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 20 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.4. Ciment. Característiques. Composició Els Ciments Argiles (Al2O3·mSiO2·nH2O) + Calcaries (CaCO3), calcinats. A partir de la barreja de argiles i calcaries amb major/menor grau d‟impureses s‟obté mitjançant calcinació clinker. Els primers ciments “caementums” dels romans feien servir calç apagada amb cendres volcàniques (la putzolana, de Puzzoli regió situada prop del Vesubi) i ceràmica triturada i cremada, generant un ciment hidràulic.

Pàg. 21 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.4. Ciment. Característiques. Obtenció

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

CIMENT PÒRTLAND PROCÉS D’OBTENCIÓ DEL CIMENT EN POLS - Trituració de l‟argila i la calcària - Forn 1500 ºC fins a la sinterització (part dels materials es troben en estat líquid) Clinker - Molta - Addició de guix com a regulador del temps de presa (enduriment) PROCÉS D’HIDRATACIÓ DEL CIMENT - Ciment + H2O. El ciment reacciona amb l‟aigua. -Durant les 2 h primeres és un material plàstic, fàcilment emmotllable. - Es produeixen pujades de temperatura - Retracció (contra l‟expansió del guix) PRESA DE LA PASTA CIMENT / AIGUA - De 12-14 h. segons els components - Passat aquest temps el ciment te una certa rigidesa, però no la final - Als 7 dies adquireix 75% de la resistència final. - Als 28 dies la final. - Segueix incrementant una mica més la resistència amb els anys.

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 22 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

2.4. Ciment. Components bàsics del clinker Alita i belita son els compostos essencials i útils. Regulen la major part de les característiques del ciment que contribueixen al desenvolupament de la seva resistència mecànica. Alita (50%) Silicat tricálcic 3CaO·SiO2 (C3S) Enduriment ràpid (poques hores) Procés d‟hidratació amb emissió de calor Belita (32%) Silicat dicálcic 2CaO·SiO2 (C2S) Enduriment més lent. Ciment aluminós ≠ Aluminosis Celita (9%) aluminat tricálcic 3CaO·Al2O3 (C3A) De presa molt ràpida. S‟afegeix guix per tal de retardar-la. Molta calor de presa. Explica la majoria de las qualitats indesitjables del ciment. Un alt contingut pot incrementar els canvis de volum i influenciar en la formació d‟esquerdes. Es vulnerable al atac dels sulfats. Braunmillerita (9%) Ferrito aluminat tricálcic 4CaO·Al2O3·Fe2O3 (C4AF) D‟enduriment lent. Menys calor d'hidratació. Dona el color gris al ciment. Gairebé absent als ciments blancs

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 23 / 52

03 MORTERS

Àrea de Construcció

Pàg. 24 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

3.1. Morters i pastes. Tipus i composició Morter d'argila:

Pasta de guix:

Argila + aigua + sorra (+ additius)

Guix + aigua (de reacció) (+ additius)

(aquí l'aigua és només de pastat)

(aquí l'aigua és el reactiu)

Morter de calç: Calç + aigua + sorra (+ additius) (aquí l'aigua és només de pastat. El reactiu és el CO2) Aglomerant o conglomerant Morter de ciment:

Construcció I

Ciment + aigua (de reacció) + sorra (+ additius) (aquí l'aigua és el reactiu) Morter mixt: Ciment + calç + aigua + sorra

(+ additius)

AR006

(aquí l'aigua és el reactiu) Morters de resines:

Resines (+ ciment + calç) + aigua + sorra (+ additius) (aquí l'aigua és el reactiu) Morters especials: Resines (+ ciment + calç) + aigua + sorra + additius (aquí l'aigua és el reactiu, en alguns casos junt a certs additius)

Com major sigui la seva proporció, major és la resistència, però majors les retraccions. Sorres Sorra gruixuda Sorra mitjana Sorra fina Sorra molt fina Additius Armats (malles, grapes, fibres) Pigments, colorants Impermeabilitzants Retardadors de presa Acceleradors de presa Fluïdificants Anticongelants ...

1,50 a 2,00 mm 1,00 a 1,50 mm 0,50 a 1,00 mm < 0,50 mm

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 25 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

3.2. L'aigua i els àrids. L’AIGUA Ha de ser potable • pH > ó = 5 • Clorurs < ó = 3 gr./l. • Sense greixos, detergents ni àcids La relació aigua/aglomerant és molt important (16%-25%) del volum aglomerant + sorra L'aigua, més enllà de la imprescindible per fer les reaccions químiques o tenir la plasticitat necessària, com més augmenta més porositat origina en evaporar-se i per tant més rebaixa la resistència final. Regula:

PLASTICITAT FISURACIÓ RESISTENCIA POROSITAT

LA SORRA •No ha de tenir argiles (adherència del gra) •No granulats porosos (aire ocluit) •No sorres de platja (sals alcalines) •Netes i sílices, les millors •Forma angulosa, millor trava Una bona dosificació d‟àrids: 60% gruixuts i 40% fins El volum de buits depèn del diàmetre i forma dels grans. La corba granulomètrica ha de ser contínua per obtenir la màxima compacitat, resistència, amb el mínim consum d‟aglomerant que és el més car dels 3 productes. Els àrids estabilitzen. Redueixen les retraccions i augmenten la resistència en la mesura que ells ho siguin, de resistents.

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 26 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

3.3. Propietats mediambientals. Morters i conglomerants. VALORS unitats Aigua Argila Grava Sorra Morter fet a obra Morter prefabricat Guix i escaiola Calç Ciment

energia incorporada MJ/Kg 0,05 0,10 0,10 0,10 2,00 2,30 2,57 3,43 4,36

emissions CO2 equivalents Kg CO2/Kg 0,19 0,22 0,24 0,32 0,41

COMENTARIS Les pastes preparades tenen MÉS energia incorporada perquè inclouen àrids i aigua amb valors baixos. Entre els conglomerants, el ciment és el que necessita de més energia per a ser fabricat i l‟argila (si no s‟ha de transportar de lluny) la que menys En quant a durabilitat, els valors s‟inverteixen, ja que les esteses fetes amb ciment son molt més durables que les altres, essent l‟argila la que en te menys, tenint en compte que el guix només es posa en l‟interior. El mateix passa amb el manteniment. Cap d‟aquestes esteses poden ser re-utilitzades i només es poden reciclar com a àrids les de ciment i les de calç. L‟argila, però, es reincorpora fàcilment al medi ambient, al no ser un producte artificial, i fins i tot pot ser tornada a utilitzar.

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 27 / 52

04 REVESTIMENTS I ESTESES

Pàg. 28 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.1. Introducció

Àrea de Construcció

REQUERIMENTS - Raons econòmiques

- Quan els murs no poden ser de blocs massissos de pedra - Necessitat d‟una imatge pètria - S‟ha de fer el mur estanc i l‟acabat ha de ser continu

Construcció I

MATÈRIA I FICCIÓ Materials que tenen la possibilitat de simular volum, color i paisatge PASTES

AR006

- Pedra artificial amb pastes, tot imitant carreus

- La unió ha de ser per trava i per lligam entre les capes APLACATS - Del mur de carreus de pedra al mur aplacat de pedra

- El límit està en el pes de l‟aplacat.

4.1. Introducció. Matèria i ficció.

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 29 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

Palazzio Pitti. Vicenza. Itàlia. Andrea Palladio

Villa Thiene. Vicenza. Itàlia. Andrea Palladio

4.1. Introducció. Matèria i ficció.

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 30 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

Estucats de façana imitant carreus

Estucat interior imitant marbre polit

4.1. Introducció. Matèria i ficció. Aplacats de pedra o ceràmica que “imiten” els carreus o els maons però que tenen un gruix molt reduït

Seu del Govern Civil. Tarragona. A. De La Sota

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 31 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

Habitatges del Banc Urquijo. Barcelona. J.A. Cocerch

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 32 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.2. Exigències i propietats. DIFICULTATS D’AQUESTA TÈCNICA: - Conformació del material amorf sense motlle - Suport vertical o horitzontal. - Pes de la pasta: ha de vèncer la gravetat. - Falta de continuïtat de la superfície de suport. - Armar la zona, en aquest cas, amb malles de fibra de vidre, metall o plàstic. ESTRUCTURA DE L’ESTESA: - Capes primes superposades - Aplicació amb pressió SUPERFÍCIE A REVESTIR - Rugositat adequada: garanteix la trava superfície/morter. - Absència de pols - Grau d‟humitat adequat (mullat de la superfície)

COHESIÓ DEL REVESTIMENT en funció de: Pressió d'aplicació, per assegurar una bona trava entre morter i suport Capes fines, per evitar que el pes sigui excessiu. Ordre de capes. Les capes seran de dins a fora cada cop menys riques en conglomerant i més fines per evitar que la retracció de les exteriors arrenquin les subjacents. Plasticitat de la mescla, que depèn de la granulometria, dosificació, additius, etc. Temps de vida de la mescla abans no es faci massa rígida

4.3. Propietats higroscòpiques de les esteses Velocitat d‟absorció de vapor d‟aigua per part de diferents arrebossats, per un increment de la humitat relativa ambiental del 50 al 80%

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 33 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

Exemple: Un arrebossat d‟argila, a un dormitori doble convencional, és capaç d‟absorbir 1‟6 l. d‟H2O en un període de 8 h, que és més del que exhalen dues persones dormint durant aquest temps.

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 34 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.3. Tècniques. Sistemes d’aplicació Manual L'amassat i l‟aplicació o estesa del morter o pasta es fa a ma, fent pressió a la pasta contra la superfície a cobrir, amb taloja, llana o altres eines similars Projectat L‟amassat es fa mecànicament, es projecta amb mànega a pressió omplint els buits i s‟allisa com en el cas anterior Tirolesa Màquina de projectar manual o mecànica per deixar un acabat granellut a la estesa

Proyectado con tirolesa mecánica de arcilla para una vivienda unifamiliar construida con balas de paja en Cervera del Maestre, Castelló Fuente imagen: Okambuva.coop

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 35 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.3. Tècniques. Graus de planeitat de la superfície Els graus de planeitat de la superfície de les esteses poden variar segons l‟ús que es vagi a donar a les mateixes A bona vista (”a más ganar”) Planeitat menys uniforme, que s‟aplica a ull per l‟operari. No apte per a esteses que no han d‟anat revestides amb aplacats o enrajolats prims Reglejat (“maestreado”) Planeitat molt uniforme 1.Cal col·locar sobre el parament uns tocs amb pasta/rajoles per tal de definir el pla final del revestiment. 2. Un cop determinat aquest pla, es formen amb pasta unes mestres o reglades de 4 cm. d‟ample cada 1-2 m. Perfectament anivellades. Es el moment de col·locar els bastiments de les portes/finestres que serviran també com a regles perquè el pla sigui uniforme. 3. Es omplen els buits i s‟allisa la pasta passant-hi un regle metàl·lic recolzat sobre dos de les mestres.

4.3. Tècniques. Tipus d’esteses amb base argila, ciment o calç ESQUERDEJAT ( “enfoscado previo” ) S‟usa per a la regularització de la base - si aquesta és massa irregular - si aquesta és massa llisa (falta d‟adherència de les capes posteriors) - Gruixut - Ric en ciment - Acabat rugós per garantir la trava amb la capa següent -No serà necessari si la superfície de suport ofereix l‟adherència suficient

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 36 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

ARREBOSSAT ( “Enfoscado” ) Gruix d„ 1 cm aproximadament Pot ser la capa d‟acabat i pot tenir diversos acabats en funció del seu ús

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 37 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.3. Tècniques. Estucats de calç CAPES DE SUPORT - Una capa per regularitzar el mur. Capa gruixuda amb dosificació alta d'aglomerant. La sorra grossa i superfície rasposa -Una o vàries capes successives remolinades, amb regle, amb un morter més fluix – menys carregat d‟aglomerant – normalment de calç i ciment, i amb una sorra de mida mes petita CAPES D’ACABAT -Tres o més capes successives, amb morter de calç i pigments en massa, començant per la capa de pasta amb major granulometria i acabant per la de menor. Això millora l'estanquitat del conjunt davant l'aigua de pluja. -Poden tenir varis acabats finals

-En tot el procés, no hem de deixar assecar la capa de sota totalment per aplicar la següent.

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 38 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.3. Tècniques. Morters de resines (+ ciment + calç). Monocapes Preparació del suport: El suport ha d'estar perfectament endurit, resistent i net de pols i grassa. Posar malla en les zones on conflueixin suports diferents (pedra, maó, morter, pilars, etc.) En temps calorós o suports molt absorbents, és convenient humitejar el suport prèviament.

Aplicació: Normalment en dues capes: Capa de base del morter monocapa que ja porta el pigment incorporat a la massa. En aquesta capa s‟hi adhereix la malla.

Capa d’acabat, del mateix morter, més fina i a la que se li pot donar diversos acabats. S‟han de deixar junts de treball per a cada jornada o unitat de temps d‟aplicació.

4.3. Tècniques. Tipus d’esteses amb base guix Preparació del suport - Neteja (passar-hi la mà, comprovar absència de pols) - Raspat (per poder fer bona trava. No capes vitrificades) - Humectació (El mur ha de ser porós, s‟ha de marcar taca)

Aplicació. Normalment en dues capes *: 1ª. ENGUIXAT (guarnecido) Amb guix gruixut, tipus YG. Gruix 10 mm, però en funció de la planeitat del suport 2ª EMBLANCAT ** (enlucido). Amb guix fi, tipus YF ***. Gruix de 2-3 mm.

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 39 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

NOTES:

* Sovint a Catalunya es fan en un sol procés ** també podem trobar que s‟anomeni emblanquinat *** Al centre d‟Espanya sovint la capa d‟emblancat es fa amb escaiola

4.4. Acabats. És una de les missions de l‟estesa. Dependrà del material, dosificació i eines utilitzades. Gran varietat d‟acabats: per revestir, remolinat, deixat de regle, lliscat, picat, rentat....

Construcció I

Rugós - Varis acabats segons grau de planeitat: - Deixat de regle - Per revestir Remolinat (“Fratasado”) - Es passa remolinador - Superfície regular i rugosa

AR006

Àrea de Construcció

Pàg. 40 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

Raspat -Es passa una raspa o llana amb pues per tal de donar una superfície rasposa Lliscat (“Enlucido”) - Capa d‟acabat molt prima (capa fina de ciment, de calç, o de guix ) - Afina la superfície. - Brillant

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 41 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.4. Acabats.

Lliscat

Remolinat

Deixat de regle

Per revestir

Àrea de Construcció

Pàg. 42 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.4. Acabats Estucs de calç Tipus d’acabats: -Estucs raspats : de textura rugosa normalment es realitzen amb àrids de marbre de 2,5/1, 2/0,8 mm.

AR006

Construcció I

Estucs lliscats : de textura fina amb àrids de marbre de 1,2/0,8 mm Esgrafiats: Estucs de vàries capes de colors diferents que se superposen per formar dibuixos, rascant la més superficial Superposició i retallat d‟esteses amb pigments de diferents colors Estuc decoratiu. Planxat: Capes molt primes - Estuc de morter de calç: en fred o en calent - Estuc de guix: imita marbre

Esgrafiats. Casa del Gremi de Revenedors. Plaça del Pi. Barcelona. 1781

4.5. Exemples.

Morter de calç

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 43 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

Església a Sifnos. Grècia

Pàg. 44 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.5. Exemples.

Morter de fang

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Jardí Ryoan-Ji. Kioto, Japó

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 45 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.5. Exemples.

Morter de fang

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 46 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.5. Exemples.

Fals sostre de guix

Casa Batlló. Barcelona. A. Gaudi.

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 47 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.5. Exemples.

Morters especials. Morter tenyit i projectat. Herzog & de Meuron. Edifici Fòrum Barcelona. 2004

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 48 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.5. Exemples.

Estucs de calç Raspat i lliscat

Raspat i piconejat

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 49 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.5. Exemples.

Estucs de calç Planxat i lliscat. San Miniato al Monte, Florencia. Sebastiano Serlio

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 50 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

4.5. Exemples.

Estucs de calç Planxat al foc. C. Scarpa obra??

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

Pàg. 51 / 52

05 FONTS D’INFORMACIÓ

Pàg. 52 / 52

Introducció l Composició i procés de fabricació l Morters l Revestiments i esteses l Fonts d'informació

Fonts d’informació Construir la arquitectura. Del material en bruto al edificio. Un manual. A.Deplazes. Ed. GG

AR006

Construcció I

Àrea de Construcció

La construcció de l‟arquitectura. Vol. 1 “Les Tècniques”. Ignacio Paricio. Editorial Itec Tectónica 27, Sección Materiales: Piedra, Sistemas de construcción en piedra Praxis Detail: Piedra Natural 2002 Praxis Detail. Enlucidos, revocos, pinturas y recubrimientos. A.Reichel, A.Hochberg y Ch.Köpke.

“Las artes de la cal”. Ignacio Gárate Rojas. Ministerio de Cultura “Manual del Yeso”. Luís de Villanueva Domínguez. ATEDY “Instrucció para la recepción de cementos” (RC-97). Ministerio de Fomento Construmática. http://www.construmatica.com/construpedia/Tipos_de_Morteros

ETSAV-UPC http://tecno.upc.es/c1/ Gestión Ambiental de Los Residuos de la Piedra Natural (caso de Mármol) Jornadas Técnicas de Ciencias Ambientales, Andres Molina Franco, Consultores de Rocas Ornamentales Online PDF- jornadastecnicas.com Construction- Materials- Manual. H.Auch-Schwelk, F.Rosenkranz. Birkhäuser, Edition Detail Basics Materials: Hegger Drexler Zeumer ,Editorial Birkhauser