Febrer, 2012 JORNADA D IDENTIFICACIÓ EQUINA

Fac. de veterinària de l’UAB Barcelona Gener/Febrer, 2012 JORNADA D’IDENTIFICACIÓ EQUINA El meu agraïment a la família Gratacós, als companys Iscl

69 downloads 23 Views 1MB Size

Recommend Stories


Jornada Jornada Jornada Jornada Jornada Jornada
Jornada 1 R. Sociedad 21-08-2016 R. Madrid Jornada 2 R. Madrid 28-08-2016 Celta R. Sociedad Jornada 3 11-09-2016 R. Madrid Osasuna R. Soc ieda

CAPÍTULO GRIPE EQUINA RESUMEN
CAPÍTULO 2.5.5. GRIPE EQUINA RESUMEN La gripe o influenza equina es una enfermedad respiratoria aguda causada por dos subtipos distintos del virus d

Story Transcript

Fac. de veterinària de l’UAB Barcelona Gener/Febrer, 2012

JORNADA D’IDENTIFICACIÓ EQUINA

El meu agraïment a la família Gratacós,

als companys Iscle Selga i Alfred E. Rinaldi, i a tots els que, amb els seus treballs, han facilitat material per aquesta presentació Eduard Torres Fernández

Identificación electrónica en animales de la especie equina Amb el permis d’Alfred E. Rinaldi III Licenciado en Veterinaria

Equipo de Identificación Electrónica Animal Tecnologías y Servicios Agrarios - Tragsatec

Identificación universal homologada Código UELN:

Antecedentes: Cada organización internacional que registra équidos de razas puras tiene su propio sistema independiente para la identificación de sus caballos, lo que desencadena ciertos problemas, entre otros, en los intercambios de animales. De ahí surge el proyecto de un lenguaje común entre todas las organizaciones que registran caballos de razas puras (entidades gestoras de los libros genealógicos equinos, federaciones, etc.). El número universal de vida equina (UELN) es un método de identificación equina individual reconocido a nivel mundial, incorporado dicho registro en una base de datos, que incorpora reportes de información de aproximadamente 500 organizaciones y asociaciones. (www.ueln.net).

Código UELN

Una ventaja importante del Código UELN es que no modifica el número de registro de nacimiento del animal en su libro genealógico, si no que está incluido en dicho código. El código UELN es según la legislación actual un registro indispensable para la identificación de équidos en la UE. Está compuesto de 15 dígitos alfanuméricos (según países), por ejemplo en España:

724 / X X X / X X X X X X X X X 724 código España (según el código del país establecido por ISO - 3166)

3 dígitos siguientes: Código entidad gestora 9 dígitos siguientes: números coincidentes con el final del código genealógico del animal

Identificación electrónica homologada Codificación de Transpondedor Norma UNE ISO 11784.- Estructura del código. Norma UNE ISO ISO 3166.- Codificación de países. Real Decreto 1515/2009.- ID equina. (23 Dígitos código de identificación) (15 Dígitos código individual)

1 0 04 000 0724 02 0005236241 Nº ID NACIONAL INDIVIDUAL

SIN ASIGNAR (RUDI BIT) ESPECIE

CODIGO DE CC.AA. RD (947/2005) CÓDIGO ISO DE PAÍS

CONTADOR DE REIDENTIFICACIÓN USO ANIMAL / INDUSTRIAL

Lectores INTERFERENCIA Y COLISIÓN:

 Los lectores de radiofrecuencia pueden leer un transpondedor a distancia a través de materiales siempre y cuando estos no sean metálicos.

 Los campos electromagnéticos intensos generados por ejemplo por grandes motores o transformadores de corriente pueden interferir los sistemas de lectura de radiofrecuencia en distancias cortas (mataderos)

 Dos lectores en funcionando en distancias cortas pueden colisionar llevando a la no lectura del dispositivo por ninguno de los dos lectores.

Cuando dos dispositivos se hallan muy juntos, el lector puede alternativamente leer uno y otro, pero lo más frecuente es que se de el fenómeno de colisión y no se lea ninguno de ellos.

IE de équidos MANEJO  La aplicación es sencilla en potros mediante inmovilización directa. En el caso de animales adultos o de mayor alzada, se precisan mangas de manejo o boxes de contención.  En animales especialmente nerviosos se puede precisar de una inmovilización precisa de la cabeza, pudiendo emplearse circunstancialmente con animales agresivos sistemas de reducción como el torcedor. Como alternativa en estos animales se recomienda emplear sedantes.  En todo momento se deberá minimizar el tiempo de inmovilización para disminuir el grado de estrés del animal.  Hasta hace unos años se empleaban mayoritariamente dispositivos de 2x12mm que dan una escasa distancia de lectura. Hoy en día el tamaño recomendado es el de 3x15 mm debido a su mayor distancia de lectura y versatilidad.  El MARM ha realizado estudios con transpondedores de diferentes tamaños incluidos los de gran formato para corroborar este hecho.

IE de équidos APLICACIÓN - PROTOCOLO 1. Siempre se deberá leer al animal con un lector RF antes de aplicar el transpondedor para asegurar que no se halla identificado. Fenómeno de colisión. 2. Asimismo siempre se deberá de leer el dispositivo antes de aplicarlo, para asegurar que funciona. 3. El animal se hallará correctamente inmovilizado. 4. En animales de abasto se recomienda recortar las crines para una mejor visibilidad.

5. Se deberá higienizar exhaustivamente la zona con un desinfectante para asegurar una aplicación sanitariamente adecuada. 6. El transpondedor se debe aplicar en la mitad del tercio más craneal del cuello, justo bajo la crinera. Se realizará una inyección profunda en la zona del ligamento nucal. 7. Por último se leerá para asegurar que ha quedado correctamente aplicado leyendo con un lector. Nunca se recogerán los datos a mano.

Incorrecta

Correcta

Siguiendo los convenios marcados en equino, los transpondedores se aplicarán siempre por el lado izquierdo. Se evitará la aplicación intramuscular en las tablas del cuello. Difícil recuperación, y aplicación más dolorosa.

IE de équidos LECTURA DE DISPOSITIVOS 1. Siempre se deberá comprobar que el lector tiene carga adecuada leer al animal con un lector RF, parra ello se puede emplear un dispositivo de control. 2. Es recomendable dar varias pasadas con el lector en todas las direcciones y en contacto con la piel del animal para reducir la distancia de lectura (especialmente en dispositivos 2x12mm). 3. En caso de no obtener una lectura se deberá ampliar la zona de lectura caudalmente y por el lado derecho (migración). 4. En animales de más de 5 años de edad la probabilidad de portar dispositivos FDX-A es mayor. En estos casos se deberá disponer de un lector que detecte estos dispositivos. 5. La lectura de dispositivos es una actuación muy rápida, pero si se sospecha de que el animal pueda presentar un dispositivo previo, no se debe de escatimar tiempo en asegurar la lectura para evitar dobles identificaciones y fenómenos de colisión.

ERRORES DE APLICACIÓN Y LECTURA MÁS FRECUENTES APLICACIÓN • Aplicación intramuscular (demasiado ventral). • Aplicación demasiado caudal. • Aplicación subcutánea. • Ángulo de entrada incorrecto (movimiento del animal). 5. Aplicación superficial o retardo en la expulsión de la jeringa. LECTURA 1. Errores en carga de lectores. 2. Distancia de lectura (especialmente razas de trabajo). 3. Área de lectura cubierta insuficiente. 4. Migración profunda de dispositivos pequeños (2x12mm). 5. Dispositivos Trovan (FDX-A). 6. Falta de comprobación dispositivo previa a la aplicación. 7. Falta de comprobación animal previa a la aplicación (colisión).

IE de équidos APLICACIÓN - PROTOCOLO

Comprobación Con la Identificación Electrónica bien realizada se minimiza el factor del error humano al automatizarse el tránsito de información, y se proporciona un código único en todo el mundo e inviolable (Sistemas OTP). El fraude es muy complejo, pues la eliminación quirurgica es muy compleja y la desactivación casi imposible con métodos convencionales.

Aplicación

Alguna pregunta sobre la identificació electrònica?

IDENTIFICACIÓ EQUINA LA RESSENYA

LA RESSENYA • Ressenya: Enumeració i descripció dels trets distintius d’un animal, que el diferencien dels altres • R. simple o mitja ressenya: Descripció escrita amb els trets o senyals mes destacats i distintius • R. complerta: R. amb molt detall i amb parts – Descriptiva: descripció i enumeració escrita, d’acord a un ordre determinat – Gràfica: assenyalament sobre un esquema de les principals particularitats, de una forma regulada

LA RESSENYA • La ressenya oficial es un document elaborat i signat per un professional veterinari que acredita la identitat de l’animal • S’utilitza en la compravenda, la certificació genealògica, les actuacions sanitàries i en qualsevol acte que requereixi una identificació fiable. • El cap. II del Passaport equí de l’UE explicita i oficialitza un format de ressenya

ALTRES IDENTIFICADORS • Altres identificadors complementen, no substitueixen ni anul·len la ressenya • Una fotografia no destaca detalls • Un dispositiu electrònic pot fallar • Un crotal es pot perdre o manipular • Els marcadors genètics: fiables però, lents • Altres (ferro, mitja ressenya) donen poca informació o son complicats i cars (palatograma, calls)

UNA BONA RESSENYA • Ha de ser complerta però, no embullada • Les descripcions i els dibuixos clars, correctes, i conforme els acords acceptats • Ha d’incloure tot els punts essencials i les particularitats necessàries per individualitzar l’animal • No ha d’incloure particularitats modificables o negatives (enter, absència de ferro…)

La importància d’una bona ressenya es fonamenta en que s’han de poder individualitzar els animals

TENIR SEMPRE PRESENT • La ressenya la fa i la signa un veterinari, la utilitzarà i valorarà molta gent i, al final, tindrà que certificar, sobre ella, un altre veterinari. • I, en aquests moments, ES PART D’UN DOCUMENT OFICIAL DE L’UE i pot tenir efectes en els programes comunitaris

COM S’HA DE FER? • En primer lloc, amb preparació, equip, moment i lloc adequats • Millor, fer un esborrany previ al document • L’animal i el veterinari han d’estar còmodes, tranquils i segurs • L’animal ha de portar els arreus mínims per menar-lo (cabestre o morralles) • El lloc ha de ser horitzontal i el veterinari ha de poder apropar-se a tot el voltant de l’animal

ALGUNS CONSELLS • Obtenir en despatx totes les dades possibles • A ser possible, escollir dia i hora d’actuació (primavera-estiu, dia clar, amb bona llum) • Acordar abans el millor lloc de treball i assegurar-se un punt de treball adequat • No acceptar ressenyes alienes • Primer, descripció i dibuix, desprès, implant

LES DADES DE LA RESSENYA • Espècie • Sexe

• Raça (aptitud) • Data naixement

• Color

• Particularitats

• Remolins i espigues

• Marques blanques

• Marques adquirides

• Altres

RESSENYA DESCRIPTIVA • Complerta i metòdica • Amb un lèxic reconegut • Ubicacions clares, relacionades amb regions anatòmiques, línees clarament determinades o remolins • Emplenar tots els apartats. Si no hi ha res destacable posar “sense marca” • Indicar sempre la situació dels remolins del cap i sota la crina • Evitar descripcions “populars” i colors no “estàndard”

COLORS • Pigments: Negre-Pard. Vermell-Groc • Pèls: Negre-Pard; Vermell-Groc; Blanc • Gens: E (extensió, permet pigment negre) A (aguti) A (restringe melanina, centrifug, = castany, Bay, Brown) > At (Castaño cobrizo, Seal Brown) > a (no restringe melanina = negre) • Blanc (W): Dominant i letal en homozigosi • Pelatges bàsics: tenen pèls d’un sol color, que pot variar en crin i cua. Relativament foscos (sense dilució) i uniformes (alguna taca blanca)

DILUCIONS • Crema (dominant incomplet) Simple dilueix vermell a groc (mes les clins) Alatzà> Palomino, Castany>Bay, Negre>Negre fumat • Crema Doble dilueix també negre a crema amb pell rosa. Alatzà>Cremello, Castany>Perlino, Negre >Crema fumat • Dun (dominant): Dilueix negre i vermell del cos, no en clin, potes i cua. Marques “dun” (ratlla de mul) Pèl de dos colors i zones fosques (pèl de llop, de rata, grullos baigroc) • Plata (dominant simple): Dilueix pigment negre Crin, cua i extrems blancs • Xampany (dominant simple):Dilueix també pell. Al naixement, pell rosada que passa a bigarrada i ulls blaus o verds que passen a avellana. (Xocolata i daurats) • Perla (recesiu, ibéric): color albercoc, mes fosc en crins i cua

PATRONS DE PELATGE • Rosillo o Ruà: Pèls blancs, sobre negre, bru o alatzà – Cap de moro, Peixard (Rubican o rosillo) overo?)

• Tord: Pèls blancs i negres o grisos – Tord truitat: petites taques negres i vermelles – Tord vinòs: Pèls vermells barrejats

• Clapat: Taques grans de dos o tres colors – – – –

Tobiano.(pio alto) Taca blanca des de la creu Splash: Taca gran, de cap a gropa Overo (pio bajo):Taques blanques al ventre Sabino: Taques blanques mal definides en cap, potes i ventre – Appaloosa: Puntejat d’un o dos colors. Chubarí: Gropa blanca amb puntejat del color bàsic.Lleopard: taques petites/mitjanes perforades en blanc

Evolució dels colors Color base

Crema

Dun

Champagne

Plata

Grei

Rosillo

Negre (Negro)

Negre cendros Crema cendros

Pel de llop Negre dun Grullo

Champany clàssic

Xocolata platinat Xocolata Plata

Tord

Cap de moro

Bru (Castaño cobrizo)

Castany cendros

Llop dun

Champany sorra

Castany (Castaño)

Bai Perla

Castany dun Bai dun Gatat negre

Champany ambar

Alatzà (Alazan)

Isabela / palomino Cremello

Roig dun Gatat ros

Champany or

Tord

Castany platejat

Tord

Rosillo tricolor Peixard?

Tord

Rosillo alatzà (overo)

I quin color posem? • Hi ha uns colors “genètics” • A la base de dades s’han posat uns colors “oficials” • A la ressenya s’ha de posar colors “visibles”, “durables” i “comprensibles”; amb el major detall i claredat possible

MARQUES • En cap: – Blanques: Lunar, estel (“estrella” i “lucero”), línia o cordó, banda, careta o semicareta, taca entre narius, taca en llavis, musell blanc, carablanca, cap de metge. Netes, vorejades, dentelades) Enfarinat – Negres: Cap de moro, – Altres:Ull blanc, ull blau.- Taques de carn o de gripau (cara, musell)

• En potes: – Blanques: Calçat d’una, dos (diagonal, davant, darrere), tres o quatre potes. Taca als talons, molt baix (corona), baix (sota el travador) propi (al travador) alt (a la canya), molt alt (passa del genoll), amb mitges (fins colze o garró) – Negres: Amb ermini o calcierminiat. Zebrat

MARQUES • En cos: – Clap (taca petita) i clapa (taca gran) – Negres: Mosquejat, carbonat, marca de fetge, zebrat, tigrat, rodat, ratlla de mul – Blanques.- Lunar, Estrellat, nevat, amb pèls barrejats (“entrepelado”), rentat – Vermelles: marques de maduixa – Accidentals. Cicatrius, taques blanques de pèl nou)

MARQUES • Remolins: Agrupació de pels agrupats en forma circular que creixen en direcció diferent a la resta – Ordinaris (hi son a tots els cavalls) Cal marcar el lloc exacte on son, referits a línies i punts definits (línia dels ulls, línia medial) al menys els del front, pit i nuca – Extraordinaris (no es presenten sempre) Cal marcarlos en tots els casos

• Espigues (espasa romana i daga): Idem remolins però, de forma lineal • Combinació d’ambdós (mixtes) • Poden ser simètrics • Cop de llança (depressió sense remolí)

ELS REMOLINS

(A. Sánchez Belda, 1950)

LES ESPIGUES

(A. Sánchez Belda, 1950)

G. Aparicio Sánchez.- 19..

G. Aparicio Sánchez.- 19..

Els calçats i les regions

Molt alt Alt Mig Baix Molt baix

LA RESSENYA GRÀFICA • • • •

Metòdica i complerta Sobre un dibuix esquemàtic establert Amb bolígraf (no ploma ni llapis) Amb signes acceptats internacionalment

• Es pot substituir per fotos?

Es millor que mil paraules Però, insuficient

• S’han de dibuixar les particularitats destacades • Han d’estar ben dibuixades i millor ubicades • Els dibuixos han de ser coincidents amb les descripcions • Amb els colors corresponents (Vermell pels blancs, negre per la resta)

– Taques blanques: assiluetades en vermell. Si son grans (clapes) ratllar-les lleugerament – Taques de carn: emplenades en vermell – Taques de color: assiluetades en negre – Taques vorejades: línia doble – Taques barrejades: línies inclinades – Taques accidentals: dibuixades i assenyalades amb fletxa – Taques negres: dibuixar-les si estan dins de taques blanques o de carn (erminis) – Pèls disseminats: petites línies (en crin o cua, ratlles)

– Marques de foc o gel: dibuixar-les i marcar-les amb fletxa – Taques negres: dibuixar-les si estan dins taques blanques o de carn (erminis) – Remolins, aspes en negre, si es allargat, perllongat amb una ratlla – Espigues, ratlles convergents en línia – Marques de zebra: Ratlles negres, mes o menys gruixudes – Calls: dibuixar el contorn, si no hi ha altres marques.

ALGUNES ERRADES A EVITAR • Manca de correspondència entre text i dibuix • Descripcions massa carregades i reiteratives • Descripcions dolentes en forma i situació • Pocs detall i massa homogeneïtat • No utilitzar nomenclatura homologada (FEI) • Confiar en la fotografia

VERIFICACIÓ DE L’EDAT • A la ressenya no es posa edat, sinó data de naixement, que es invariable • Si no hi ha document oficial amb identitat verificada, cal estimar la data de naixement • En principi, es verifica l’edat declarada pel responsable de l’animal i, si el desenvolupament corporal i els signes dentaris coincideixen, es refereix a un dia, mes i any determinat, segons l’època dels parts .

BIBLIOGRAFIA ANTIGA • Elementos de veterinaria que se han de enseñar á los alumnos del ..., Escrito por Claude Bourgelat, traducido por HIpolito Estevez (1.794) • Curso completo o Diccionario universal de agricultura teorica . . , escrito en francés por una sociedad de agrónomos dirigido por el Abate Rozier y traducido por D. Juan Alvarez Guerra.(1.799) • Elementos del esterior del caballo y jurisprudencia veterinaria.- Nicolas de las Casas, (1.832) • Tratado de Equitación y Nociones de Veterinaria.- Hidalgo y Terron, José.- (1.868),

BIBLIOGRAFIA MODERNA • Aparicio Sánchez, G. Exterior de los Grandes Animales Domésticos.- 19. . • DG de Produccion Agropecuaria y Consejo COV de C. Y L.- Identificación de los equidos a travésde la Reseña (Doc. Provisional). • Gratacós. J et al.- Diccionari d’Exterior del Cavall.- 1994. • Odriozola, M.- A los Colores del Caballo.- 1985 • Sanchez Belda, Antonio.- Identificación Animal. 1950 • Selga i Jorba, Iscle.- Idenificació Equina per Ressenya Descriptiva i Gràfica.- 1991

ENLLASOS INTERNET • Fédération Equestre Internationale.- Identification of Horses with the narrative and the diagram.http://www.cwbc.be/bibliotheque/File/livret_fei_en.pdf • Gurzhag.- Pelajes de Caballos.http://www.marcusbeli.es/web/taller/varios/caballos.htm • The Horse Color Site.- http://www.horsecolor.com/ • Horse colors i genetics.- Annamaria Tadlock.http://www.ultimatehorsesite.com/colors/index.html • Colores, marcas y capas de los caballos.http://ronofi94.wordpress.com/author/ronofi94/ • Jaramillo, Bruno.- Genetica de los Colores del Caballo, Colores similares que crean confusion, Efectos de los colores en los cruzamientos.- Recopilados y Traducido desde varias fuentes en Internet y actualizado a 2.009 http://www.engormix.com/MAequinos/genetica/foros/genetica-colores-equinos-t19230/103-p0.htm • Determinación genética del color de la capa . . . http://pottoka.info/files/galeria/Genetica_color_capa_pottoka.pdf

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.